del

• Pronúncia⁽ⁱ⁾: (àton) oriental /dəɫ/, occidental /deɫ/

del m. ‎(plural dels)

1. Contracció entre la preposició de i l'article el.

   Això és del teu germà.

• de l' (forma apostrofada)

• des (salat)

• Quan la contracció es troba davant d'una paraula que compleix els requisits per apostrofar l'article el, cal trencar la contracció i aplicar l'apostrofació de l'article.

Al carrer hi ha aparcat el cotxe del Joan. Ah, no! És de l'Andreu.

• No existeix contracció pel femení.

• Síl·labes: 1
• Anagrama: LED ^(revers)

• Obres de referència: DIEC, DNV, GDLC, DCVB

• Pronúncia⁽ⁱ⁾: /ˈdel/
• Rimes: -el
• Etimologia: De de + el.

del m.

1. del

• Síl·labes: 1

• Per a més informació vegeu l'entrada al Diccionario de la lengua española (23a edició, Madrid: 2014) sobre del

• Pronúncia⁽ⁱ⁾: /del/
• Etimologia: De de + lo

del m. ‎(plural dels)

1. del

• dau, dal, deu (gascó)
• deth (gascó pirinenc, aranès)

• Síl·labes: 1

• Etimologia: Del sànscrit ददाति ‎(dadāti).

del

1. donar
2. regalar
3. sinònim de mukel ‎(«permetre»)
4. sinònim de ćhorel ‎(«colpejar»)
5. Verb comodí de múltiples locucions amb el sentit de donar o fer.

   del agor ― acabar (literalment, «donar fi»)

   del balval ― fugir (literalment, «fer vent»)

   del ćingar ― cridar (literalment, «fer soroll»)

• Caló català: dinyar ‎(dinjá)
  • Català: dinyar-la
• Caló espanyol: diñar ‎(dinjár)
  • Caló brasiler: dinhar ‎(dinjárr)
  • Castellà: diñar
• Hongarès: delázik

• Cizmich, Perseo; Adiego, Ignasi-Xavier. Rromani ćhib - Diccionari romaní-català / català-romaní. Círculo Rojo, 2022. ISBN 978-84-1155-225-7.