dare

• Pronúncia: /dɛə(ɹ)/ àudio ^ⓘ
• Etimologia: De l'anglès antic durran, del protogermànic occidental *durzaną, del protoindoeuropeu *dʰedʰórse, forma redundant de l'arrel *dʰers- ‎(«ser agosarat»).

dare ‎(3a persona singular present dares, gerundi daring, passat i participi dared)

1. gosar

   I wouldn't dare argue with my boss.

   No gosaria discutir amb el meu cap.

2. reptar, desafiar

   I dare you to kiss that girl.

   Et repto a besar aquella noia.

3. espantar, terroritzar

   For I have done those follies, those mad mischiefs, / Would dare a woman.

   He fet tals bogeries, tals entremaliadures, que espantarien una dona.

• En frases negatives i interrogatives en què no apareix la forma do, la tercera persona del singular és dare en comptes de dares. Per exemple Dare he go? He dare not go. ‎(«S'atreveix a anar-hi? No.»)
• Col·loquialment, l'expressió dare not es contrau en daren't; també adopta en àmbits regionals les formes dassn't o dasn't i rares vegades les formes arcaiques dursn't o durstn't.
• L'expressió I dare say es tradueix millor per «segurament, sens dubte».

dare ‎(plural dares)

1. repte, desafiament

• Pronúncia^ⓘ: /ˈdaː.re/ àudio ^ⓘ
• Etimologia: Del llatí dare.

dare

1. donar, aplicar

   Bisogna dare una mano di bianco a questi muri.

   Cal donar una mà de pintura blanca a aquestes parets.

2. donar

   Dò al ragazzo una moneta.

   Dono una moneda al noi.

La forma de l'imperatiu, unida als pronoms forma els següents mots compostos: dacci, dagli, dagliela, dagliele, daglieli, daglielo, dalle, dammi.

dare m. ‎(plural dari)

1. dèbit

• Síl·labes: dà·re (2)

• Pronúncia⁽ⁱ⁾: /ˈda.rɛ/

dare

1. infinitiu del present actiu de dō