col

• Pronúncia⁽ⁱ⁾: /ˈkɔɫ/^ⓘ
• Rimes: -ɔl
• Etimologia: Del llatí caulis, segle XI, doblet del cultisme caule.

col f. ‎(plural cols)

1. Planta herbàcia de la família de les crucíferes, de tija gruixuda i fulles grosses amb flores grogues o blanques.

col

1. (balear) Primera persona del singular (jo) del present d'indicatiu de col·lar.

• Anagrama: olc

• Obres de referència: DIEC, GDLC

• Pronúncia⁽ⁱ⁾: /ˈkol/
• Rimes: -ol
• Etimologia: Del llatí caulis.

col f. ‎(plural coles)

1. col

• repollo, berza

• Síl·labes: 1

• Article corresponent a la Viquipèdia en castellà
• Per a més informació vegeu l'entrada al Diccionario de la lengua española (23a edició, Madrid: 2014) sobre col

• Pronúncia: /kɔl/ àudio ^ⓘ
• Etimologia: Del llatí collum.

col m. ‎(plural cols)

1. coll (d'una peça de roba, d'una ampolla)
2. (obsolet) coll (part del cos)

• (part del cos) cou

• Francès: cou m.

• Síl·labes: 1

• Article corresponent a la Viquipèdia en francès
• Per a més informació vegeu l'entrada al Dictionnaire Larousse Français sobre col