clar

• Pronúncia⁽ⁱ⁾:

Oriental:	/ˈkɫa/ⓘ
Occidental:	nord-occidental /ˈkɫa/, valencià /ˈkɫaɾ/

• Rimes: -a(ɾ)
• Etimologia: Del llatí clarus, segle XIV.

clar m. ‎(femení clara, plural masculí clars, plural femení clares)

1. Net, pur.
2. Lluminós.
3. Color d'un to apagat, no pujat, càlid, fluix.
4. Evident, fàcil de comprendre.
5. Cap despert.

• és clar!
• no veure-ho clar = tenir dubtes
• treure'n l'aigua clara = aclarir una situació
• més clar, l'aigua = molt evident
• parlar clar = ser directe
• clar i català

• aclarir
• claror
• claredat
• clarejar
• clarobscur

• impur
• espès
• fosc
• complicat
• brut
• dubtós

clar

1. clarament

clar m. ‎(plural clars)

1. Espai sense obstacles, per exemple en un bosc.
2. Dia.

• Anagrama: lacr

• Pronúncia⁽ⁱ⁾: /ˈkla/
• Àudio: Bearn ^ⓘ

clar m. ‎(femení clara, plural masculí clars o clari [aranès], plural femení claras o clares [aranès])

1. clar