clamor

• Pronúncia⁽ⁱ⁾:

Oriental:	/kɫəˈmo/
Occidental:	nord-occidental /kɫaˈmo/, valencià /kɫaˈmoɾ/

• Rimes: -o(ɾ)
• Etimologia: Del llatí clāmor.

clamor f. o m. ‎(plural clamors)

1. So perllongat dels crits de la gent.

• Síl·labes: cla·mor (2)
• Heterograma de 6 lletres (aclmor)
• Anagrama: colmar

• Obres de referència: DIEC, DNV, GDLC, DCVB

• Pronúncia⁽ⁱ⁾: /klaˈmoɾ/
• Rimes: -oɾ
• Etimologia: Del llatí clamor.

clamor m. ‎(plural clamores)

1. clamor

• clamar

• Síl·labes: cla·mor (2)
• Heterograma de 6 lletres (aclmor)
• Anagrames: colmar, morcal

• Per a més informació vegeu l'entrada al Diccionario de la lengua española (23a edició, Madrid: 2014) sobre clamor

• Pronúncia⁽ⁱ⁾: /ˈklaː.mɔr/
• Etimologia: De clāmō.

clāmor f. ‎(genitiu clāmoris)

1. clamor