cantaire

• Pronúncia⁽ⁱ⁾: oriental /kənˈtaj.ɾə/, occidental /kanˈtaj.ɾe/
• Rimes: -ajɾe
• Etimologia: De cantar i el sufix -aire, segle XIX.

cantaire inv. ‎(plural cantaires)

1. Sinònim de cantador.

   Aquest ocell és molt cantaire.

cantaire m. ‎(plural cantaires)

1. Sinònim de cantor.

• Síl·labes: can·tai·re (3)
• Anagrames: acientar, cartenia, Caterina, tacarien, tencaria, trencaia

• Obres de referència: DIEC, GDLC, DCVB