call

• Pronúncia⁽ⁱ⁾: /ˈkaʎ/
• Rimes: -aʎ
• Etimologia:

[1] Del llatí callum ‎(«durícia»), segle XIII.

[2] Del llatí callis ‎(«corriol»), segle XI.

[3] De l'hebreu קָהָל ‎(Qahal, «comunitat»), segle XIII.

call m. ‎(plural calls)

1. Durícia que es fa en la pell per fregament continuat.
2. (botànica) cal·lus
3. (mallorquí, menorquí) palmell
4. (nord-occidental, tarragoní) tascó

call m. ‎(plural calls)

1. Camí estret i llarg entre dues muntanyes.
2. (per extensió) Pas estret entre dues parets.

call m. ‎(plural calls)

1. (històric) Barri medieval català habitat per jueus.

call

1. (balear, alguerès) Primera persona del singular (jo) del present d'indicatiu de callar.

• callo, calle, calli

• Anagrama: llac ^(revers)

• Article corresponent a la Viquipèdia
• Obres de referència: DIEC, GDLC, Optimot
• Diccionari Catalá-Castellá-Llatí-Frances-Italiá: Per una societat de catalans. Barcelona, 1839. Tom I.

• Pronúncia: /kɔːl/ àudio (RU) ^ⓘ

call ‎(3a persona singular present calls, gerundi calling, passat i participi called)

1. cridar
2. (esports de raqueta) anunciar
3. (beisbol, esports de raqueta) cantar

• call. Diccionaris en Línia. TERMCAT, Centre de Terminologia. [Consulta: 1 octubre 2014].