basto

• Pronúncia⁽ⁱ⁾:

Oriental:	central /ˈbas.tu/
	balear /ˈbas.to/, /ˈbas.tu/
Occidental:	/ˈbas.to/

• Etimologia: Del castellà basto.

basto m. ‎(plural bastos)

1. (jocs, plural) Coll de la baralla de cartes representada per un garrot o bastó en forma de clava.
2. (jocs) Carta d’un dels quatre colls de la baralla.

• bastó

Colls de la baralla en català
	copes	bastos	espases	oros

basto

1. Primera persona del singular (jo) del present d'indicatiu de bastar.
2. (col·loquial nord-occidental) Primera persona del singular (jo) del present de subjuntiu del verb bastar.
3. (col·loquial nord-occidental) Tercera persona del singular (ell, ella, vostè) del present de subjuntiu del verb bastar.

• [1] baste, basti, bast
• [2] basti, baste
• [3] basti, baste

• Síl·labes: bas·to (2)
• Anagrames: botàs, obsta, obstà, sabot

• Obres de referència: DIEC, DNV, GDLC

• Pronúncia⁽ⁱ⁾:

Peninsular: septentrional /ˈbas.to/, meridional /ˈbah.to/

Americà: alt /ˈbas.t(o)/, baix /ˈbah.to/

• Rimes: -asto

basto m. ‎(femení basta, plural masculí bastos, plural femení bastas)

1. bast

basto m. ‎(plural bastos)

1. (jocs de cartes) basto, bastos

Colls de la baralla en castellà
	copas	bastos	espadas	oros

• Síl·labes: bas·to (2)

• Pronúncia⁽ⁱ⁾: /bat͡sdo/, /bat͡sto/

basto • ‎()

1. Formant d’antropònims bimembres

• bastokitaŕ ‎()
• (Turma Salluitana, llatí) Bastugitas