acusatiu

• Pronúncia⁽ⁱ⁾: oriental /ə.ku.zəˈtiw/^ⓘ, occidental /a.ku.zaˈtiw/
• Rimes: -iw
• Etimologia: Del llatí accusativus.

acusatiu m. ‎(plural acusatius)

1. Cas gramatical que adopta una paraula que expressa l'objecte d'un verb transitiu, és a dir, sobre qui o què recau l'acció del subjecte en una frase.

   En llatí "magister docet historiam" (el mestre ensenya Història) el mot "historiam" és l’acusatiu.

   En llatí "adire urbem" (visitar la ciutat) el mot "urbem" és l’acusatiu.

acusatiu m. ‎(femení acusativa, plural masculí acusatius, plural femení acusatives)

1. Que delata la culpabilitat d'algú.
2. Que forma part de la part acusadora en un judici legal.

• Síl·labes: a·cu·sa·tiu (4)

• Article corresponent a la Viquipèdia
• Obres de referència: DIEC, GDLC, Optimot