abeurador

• Pronúncia⁽ⁱ⁾:

Oriental:	/ə.βəw.ɾəˈðo/ⓘ
Occidental:	nord-occidental /a.βew.ɾaˈðo/, valencià /a.bew.ɾaˈðoɾ/

• Rimes: -o(ɾ)
• Etimologia: De abeurar i el sufix -dor, segle XII.

abeurador m. ‎(plural abeuradors)

1. Pica gran on es fica aigua perquè en begui el bestiar.

• Síl·labes: a·beu·ra·dor (4)
• Anagrames: abordareu, abordàreu

• Obres de referència: DIEC, DNV, GDLC, DCVB