olfacte
Català
[modifica]Nom
[modifica]olfacte m. (plural olfactes)
- Sentit que permet alguns éssers vius percebre olors per a la seva posterior identificació al cervell.
Traduccions
[modifica]Traduccions
- Anglès: smell (en)
- Àrab: شَمّ (ar) m.
- Basc: usaimen (eu)
- Búlgar: обоня́ние (bg) n. (oboniànie)
- Castellà: olfato (es)
- Danès: lugtesans (da) c.
- Eslovac: čuch (sk) m.
- Eslovè: voh (sl) m.
- Esperanto: flarsenso (eo) m.
- Finès: hajuaisti (fi)
- Francès: odorat (fr)
- Friülà: odorât (fur) m., nulôr (fur) m.
- Gallec: olfacto (gl) m.
- Georgià: ყნოსვა (ka) (knosva)
- Grec: όσφρηση (el) f. (ósfrissi)
- Grec antic: ὀσμή (grc) f. (osmḗ), ὀδμή (grc) f. (odmḗ)
- Hebreu: חוש הריח (he) m.
- Hongarès: szaglás (hu)
- Islandès: lyktarskyn (is) f.
- Italià: olfatto (it), odorato (it)
- Japonès: 嗅覚 (ja)
- Letó: oža (lv) f.
- Lituà: uoslė (lt) f.
- Llengua de signes catalana: OLORAR (csc)
- Neerlandès: reukzin (nl) m.
- Noruec: luktesans (no) m.
- Occità: olfaccion (oc) f., odorat (oc) m.
- Persa: بوی (fa)
- Polonès: węch (pl) m.
- Portuguès: olfato (pt) m.
- Romanès: miros (ro) n.
- Rus: обоня́ние (ru) n. (oboniànie)
- Serbocroat: њух (sh), njuh (sh)
- Suec: luktsinne (sv) n.
- Txec: čich (cs) m.
- Ucraïnès: нюх (uk) m. (niukh)
- Való: oda (wa)
- Vietnamita: khứu giác (vi)
- Xinès: 嗅覺 (zh) (嗅觉, xiùjiào)
Miscel·lània
[modifica]- Síl·labes: ol·fac·te (3)
- Heterograma de 7 lletres (aceflot)
Vegeu també
[modifica]- Article corresponent a la
Viquipèdia
- Obres de referència: DIEC, GDLC, Optimot
