mitja

• Pronúncia⁽ⁱ⁾: oriental /ˈmi.d͡ʒə/, (gironí) /ˈmi.ʒə/, occidental /ˈmi.d͡ʒa/
• Rimes: -idʒa
• Etimologia: Del català antic mija, femení de mij. Semànticament, de mitges calces, segle XVII, aplicat a la part inferior d’unes calces en dues peces. Com a sinònim de mitjana és un calc semàntic del castellà media del segle XXI.

mitja f. ‎(plural mitges)

1. (generalment en plural, central, septentrional, nord-occidental) Peça de vestit ajustada al peu i la cama fins més amunt del genoll.
2. (castellanisme) mitjana

• fer sa mitja

• (peça de vestit) calça (valencià, tortosí, balear, alguerès)
• (mitjana) promig (castellanisme), promedi (castellanisme)

mitja f. ‎(plural mitges)

1. Forma femenina de mig.

• Síl·labes: mit·ja (2)

• Obres de referència: DIEC, GDLC
• Petit Atles Lingüístic del Domini Català