méchant
Aparença
Francès
[modifica]- Pronúncia: /me.ʃɑ̃/ àudio ⓘ
- Etimologia: Del francès antic mescheant («esdevingut dolent»), format per la unió de mal i chance.
Adjectiu
[modifica]méchant m. (femení méchante, plural masculí méchants, plural femení méchantes)
- dolent, malvat, irascible, malcarat, entremaliat
- «Innès : Je vous le dirai plus tard. Moi, je suis méchante : ça veut dire que j’ai besoin de la souffrance des autres pour exister.» (Jean-Paul Sartre, Huis clos, 1944, 5, p. 144)
- Innès, us ho diré més endavant. Jo sóc dolenta, això vol dir que tinc necessitat del patiment dels altres per existir.
- C’est un méchant enfant.
- És un nen entremaliat.
- C’est un chien méchant, on ne peut se fier.
- És un gos dolent, no se'n pot confiar.
- mal
- «Après le souper elle joua au quinze, elle perdit de mauvaise grâce, paya de plus mauvaise grâce encore, et se coucha de fort méchante humeur.» (Pierre-François Godard de Beauchamps, Funestine, dans Le Cabinet des fées, ou collection choisie des contes des fées, et autres contes merveilleux, vol. 31, 1786, p. 35)
- Després del sopar ella jugà al quinze, perdé de mala manera, pagà encara amb més mala gràcia i es ficà al llit encara de més mal humor.