fora

• Pronúncia⁽ⁱ⁾: (advervi, interjecció)

Oriental:	/ˈfɔ.ɾə/
Occidental:	nord-occidental /ˈfɔ.ɾa/
	valencià /ˈfɔ.ɾa/, /ˈfɔ.ɾɔ/

• Rimes: -ɔɾa

• Pronúncia⁽ⁱ⁾: (verb) oriental /ˈfo.ɾə/, occidental /ˈfo.ɾa/
• Rimes: -oɾa
• Etimologia: Adverbi, interjecció: del català antic fores, del llatí forās ‎(«a fora», literalment «portes enfora»), del protoitàlic *fworā ‎(«portes dobles»), segle XIII.
• Etimologia: Verb: del llatí fueram i fuerat.

fora

1. A l'exterior.
2. excepte

• defora, exterior

• forejar

• fer fora = expulsar
• fora de joc = descol·locat
• fora que
• treure pilotes fora = canviar de tema

fora

1. (esports de raqueta) Expressió amb què el jutge de línia o l'anotador anuncia que la pilota o el volant ha sortit dels límits de la pista de joc.
2. (pilota basca) Expressió amb què el saguer indica al davanter que li deixi lliure la pista de joc perquè té intenció de tornar la pilota o perquè veu que no serà bona.
3. (beisbol) Expressió amb què un dels àrbitres indica que la pilota ha caigut al terreny de fora.

fora

1. Primera persona del singular (jo) del condicional de ésser/ser.
2. Tercera persona del singular (ell, ella, vostè) del condicional de ésser/ser.
3. (valencià) Primera persona del singular (jo) de l'imperfet de subjuntiu del verb ésser/ser.
4. (valencià) Tercera persona del singular (ell, ella, vostè) de l'imperfet de subjuntiu del verb ésser/ser.

• fóra (grafia obsoleta)

• Síl·labes: fo·ra (2)
• Anagrames: afor ^(alfagrama), faró

• Obres de referència: DIEC, GDLC
• fora. Diccionari general de l'esport. Informació cedida per TERMCAT.

fora

1. primera persona singular (io, yo, jo) del condicional de esser
2. tercera persona singular (él, eyl, ell) del condicional de esser
3. primera persona singular (io, yo, jo) de l'imperfet de subjuntiu de esser
4. tercera persona singular (él, eyl, ell) de l'imperfet de subjuntiu de esser

fora

1. forma plural de forum

• Pronúncia⁽ⁱ⁾: /ˈfɔ.ra/

fora

1. nominatiu plural de forum
2. vocatiu plural de forum
3. acusatiu plural de forum