Polinèsia

• Pronúncia⁽ⁱ⁾:

Oriental:	central /pu.ɫiˈnɛ.zi.ə/
	balear /po.ɫiˈnɛ.zi.ə/, /pu.ɫiˈnɛ.zi.ə/
Occidental:	/po.ɫiˈnɛ.zi.a/

• Rimes: -ɛzia
• Etimologia: Derivat del prefix del grec antic πολυ- ‎(poly-), que prové de πολύς ‎(polýs, «molts»), i νήσος ‎(nḗsos, «illa»). Segons el Moon Handbooks Tahiti, el terme Polinèsia va ser concebut per Charles de Brosses al 1756 i aplicat a totes les illes de l'oceà Pacífic. Actualment s'ha restringit a l'àrea proposada per Dumont d'Urville en una conferència feta a la Société Geographique de Paris al 1831. Vegeu poli- i -nèsia.

Polinèsia f.

1. Àrea geogràfica d'Oceania, que inclou des de l'Illa de Pasqua, a Nova Zelanda i a Hawaii, passant per Tonga, Samoa i Tahití.

• polinesi, polinèsia, polinesis, polinèsies.

Dintre d'un context s'acompanya sempre amb l'article: la Polinèsia.

• Síl·labes: Po·li·nè·si·a (5)

• Article corresponent a la Viquipèdia