Mars

• Pronúncia⁽ⁱ⁾: /ˈmars/
• Rimes: -aɾs
• Etimologia: Del llatí Mārs en nominatiu, doblet del cultisme Mart via acusatiu, segle XIV.
• Etimologia: De mars, forma antiga i arcaica de març pel mes de naixença, segle XVI.

Mars

1. (arcaisme) Forma alternativa de Mart.

Mars

1. Cognom

• Anagrama: rams

• Article corresponent a la Viquipèdia
• Obres de referència: DCVB
• Cognoms de la població, Idescat

• Etimologia: Del llatí arcaic (anterior al 75 aC) Māvors. En el llenguatge osc correspon a Mamers, també conegut coma a Marmor, Marmar i Maris, potser d'origen etrusc.

Mārs m. ‎(genitiu Mārtis)

1. Mart (déu de la religió romana)
2. Mart (planeta)

• Mārcus
• mārtiālis
• mārtiaticus
• mārticola
• mārticultor
• Mārtigena
• mārtiobarbulus
• mārtius

• Article corresponent a la Viquipèdia en llatí