Maria

• Pronúncia⁽ⁱ⁾: oriental /məˈɾi.ə/, occidental /maˈɾi.a/
• Rimes: -ia
• Etimologia: Del llatí Maria, del grec antic Μαρία ‎(María), de Μαριάμ ‎(Mariám), de l’arameu מַרְיָם ‎(maryām) o de l’hebreu מִרְיָם ‎(miryām), d’origen incert.

Maria f. ‎(plural Maries)

1. Mare de Jesús.
2. Diverses santes del Nou Testament, especialment les tres Maries.
3. Prenom femení d’origen cristià

• Mariona (hipocorístic)

• Síl·labes: Ma·ri·a (3)
• Anagrames: Aimar, aïram, amari, amarí, amira, maira, raima, raïma, raïmà

• Obres de referència: DCVB, Optimot

Maria anim.

1. Prenom femení, equivalent al català Maria.

• Miren

• Pronúncia⁽ⁱ⁾: /maˈriː.a/
• Etimologia: Del grec antic Μαρία ‎(María).

Marīa f. ‎(genitiu Marīae)

1. (bíblic) Maria
2. Prenom femení
3. (geografia històrica) Ciutat de Pàrtia

• Gaffiot, Félix. «Maria». A: Dictionnaire Latin - Français, 1934. París: Hachette, 1934, p. 1566.

• Pronúncia⁽ⁱ⁾: /maˈɾi.o̞/
• Etimologia: (pendent)

Maria

1. Prenom femení, equivalent al català Maria.