Nothing Special   »   [go: up one dir, main page]

Vés al contingut

manco

De Viccionari
Potser volíeu: mancò

Català

[modifica]
Oriental:  central /ˈmaŋ.ku/
balear /ˈmaŋ.ko/, /ˈmaŋ.ku/
Occidental:  /ˈmaŋ.ko/
  • Rimes: -aŋko
  • Etimologia: Adjectiu i substantiu: variant expressiva de manc, del llatí mancus ‎(«mutilat, disminuït»), segle XV.
  • Etimologia: Adverbi: extensió de l’adjectiu per influència de l’italià manco ‎(«menys»), també del llatí mancus, segle XVI.

Adjectiu

[modifica]

manco m. ‎(femení manca, plural masculí mancos, plural femení manques)

  1. Que ha perdut un braç o una .

Sinònims

[modifica]

Traduccions

[modifica]

manco m. ‎(plural mancos, femení manca)

  1. Persona mancada d’un braç o d’una mà.

Adverbi

[modifica]

manco

  1. Sinònim de menys.

Notes

[modifica]
  • D’ús tradicional popular, va caure en desús al segle XIX per desprestigi de l’adjectiu.
  • En balear s’ha mantingut per percepció diferencial.

Verb

[modifica]

manco

  1. Primera persona del singular (jo) del present d'indicatiu de mancar.
  2. (col·loquial nord-occidental) Primera persona del singular (jo) del present de subjuntiu del verb mancar.
  3. (col·loquial nord-occidental) Tercera persona del singular (ell, ella, vostè) del present de subjuntiu del verb mancar.

Miscel·lània

[modifica]

Vegeu també

[modifica]

Italià

[modifica]
  • Pronúncia: /ˈmaŋ.ko/
  • Etimologia: Del llatí mancus ‎(«mutilat»).

manco m. ‎(plural manchi)

  1. (literari) mancança

Sinònims

[modifica]

Adjectiu

[modifica]

manco m. ‎(femení manca, plural masculí manchi, plural femení manche)

  1. (poc usat) esquerrà
  2. (antic) mancat
  3. (literari) informal

Sinònims

[modifica]

Adverbi

[modifica]

manco

  1. (col·loquial) ni, ni tant sols

Sinònims

[modifica]

Verb

[modifica]

manco

  1. primera persona singular (io) del present d'indicatiu de mancare

Miscel·lània

[modifica]
  • Síl·labes: màn·co (2)