Nothing Special   »   [go: up one dir, main page]

Ir al contenido

Pa negre (cinta)

De Biquipedia
Iste articlo ye sobre una cinta catalana de 2010; ta atros usos, se veiga Pa negre.
Pa negre
Títol Pa negre
Poster d'a cinta
Poster d'a cinta
Ficha tecnica
Dirección Agustí Villaronga
Aduyant de dirección Pol Rodríguez
Dirección artistica Ana Alvargonzález
Producción Isona Passola (executiva)
Lluís Ferrando (delegada)
Disenyo de producción Aleix Castellón
Guión adaptau Agustí Villaronga
Basau en Pa negre, novela d'Emili Teixidor
Musica José Manuel Pagano
Soniu Dani Fontrodona, Fernando Nocillo, Ricardo Casals
Fotografía Antonio Riestra
Montache Raúl Román
Vestuario Mercè Paloma
Maquillache Alma Casal
Actors Francesc Colomer
Marina Comas
Nora Navas
Roger Casamajor
Lluïsa Castell
Datos y cifras
País(es) Catalunya
Anyo 2010
Debantadera 21 de setiembre de 2010 Festival Internacional de Cine de Sant Sabastián (Sant Sabastián, Guipuzcua, Espanya)[1]
15 d'octubre de 2010 Espanya[1]
Chenero(s) Cine de drama
Durada 108 min
Idioma(s) Catalán
Companyías
Productora(s) Massa d'Or Produccions
Televisió de Catalunya
Televisión Española
Presupuesto 4 millons d'euros[2]
Informacions en bases de datos especializadas:

Pa negre (títol orichinal en catalán, Pan negro en aragonés, enguerada en Aragón con o suyo títol orichinal) ye una cinta catalana de cine de drama dirichida por Agustí Villaronga seguntes un guión adaptau por él mesmo (basau en a novela Pa negre d'Emili Teixidor). A suya banda sonora orichinal ye de José Manuel Pagano, a suya dirección de fotografía d'Antonio Riestra y producioron a cinta Isona Passola y Lluís Ferrando ta las productoras Massa d'Or Produccions, Televisió de Catalunya y Televisión Española. Forman l'elenco d'actors d'a cinta, entre d'atros, Francesc Colomer, Marina Comas, Nora Navas, Roger Casamajor y Lluïsa Castell.

Centrando-se en un asasinato s'analizan os vinclos d'una familia y o suyo lugar en os anyos 1940. A cinta mezcla o chenero dramatico, o misterio por saber a verdat d'os crímens y un sinyalín de fantasía ligada con os suenios y pantasmas que s'ofreixen como alternativa en os uellos infantils d'o protagonista, qui marca l'anvista de tot o relato.

Enguerada en o Festival de Cine de Sant Sabastián de 2010, a cinta ganó nueu Premios Goya y fue candidata de l'Academia Espanyola de Cine ta los Premios Oscar de 2011[3][4] dimpués d'haber estada pretrigata chunto a La piel que habito, d'Almodóvar, y La voz dormida, de Benito Zambrano. Con ista elección, se convertió en a primera cinta en catalán que va optar a os Oscars.

Pa negre parla sobre a postguerra rural en Catalunya con un parlache no politico, sino emocional. En ixas envueltas d'a postguerra, Andreu, un nino d'o bando d'os republicanos, troba un día en a selva os cadavres d'un hombre y o suyo fillo. As consecuencias portan a la desintegración d'a suya familia, atrapada por mentiras y culpas d'o pasau.

O mallorquín Agustí Villaronga, director d'a cinta, se centra en como a guerra afecta a chent, deixando de costau ideyolochías políticas y con a guerra soque como telón de fundo.[5]

Ta fer o guión d'a cinta, Agustí Villaronga fació servir -amás d'a novela homonima- bels aspectos replegaus en atras dos novelas de Teixidor, Retrat d'un assassí d'ocells y Sic transit Gloria Swanson, ta enriquir l'argumento y bellas caracteristicas d'os personaches.[6]

Producción

[editar | modificar o codigo]

Puestos de rodache

[editar | modificar o codigo]

Ista cinta, producida por Isona Passola, fue rodada en Mataró, Cànoves i Samalús, Mura, el Pont de Vilomara i Rocafort (o Parque Natural de Sant Llorenç del Munt i l'Obac), Puig de la Balma, El Figaró, Olot, Manlleu, L'Espunyola, Colònia Vidal (Puig-reig), Santa Fe del Montseny y Tavertet. Ta fer a cinta se tornó a enchegar l'antiga fabrica textil de Can Llanes, en Manlleu.

Actor / actriz orichinal Personache
Francesc Colomer Andreu
Marina Comas Núria
Nora Navas Florència
Roger Casamajor Ferriol
Lluïsa Castell Ció
Mercè Arànega Sra. Manubens
Marina Gatell Enriqueta
Elisa Crehuet lola
Laia Marull Pauleta
Eduard Fernández mayestro
Sergi López alcalde

Personaches

[editar | modificar o codigo]

O pai d'o nino protagonista ye un republicano que vive as represalias d'as suyas accions politicas. Quereba eslampar d'o destín de pobreza d'o lugar y por ixo encetó estudios que lo van portar a dentrar en contacto con un mundo d'ideals que mira de transmitir a lo suyo fillo. Por aconseguir-le un millor futuro, remata participando en accions delictivas y pactando con os ricos d'o lugar.

Su mai trigó a suya parella refusando a l'alcalde, qui quiere vengar-se y encorre a la familia. Treballadera y esfensora d'os suyos, arriba a amagar crimens y mira d'aconseguir a favor d'os poderosos ta salvar a chent que quiere. A suya cunyada gran l'empenta en iste camín.

Su tía Enriqueta reculle tamién istas paradochas: tien relacions con un guardia civil que son motivo de xorrontadura pero d'atra mán refusa un matrimonio de conveniencia y luita por a suya independencia treballando como modista. A lola veye con pena como toz os suyos fillos paten as cosecuencias d'a redota militar y fa un poder por protecher a os ninons, os cuals embolica con falordias tradicionals plenas de pantasmas.

Os tres primos d'Andreu chugan un papel important en o suyo acucutar en a realidat: Núria por as revelacions constants d'o pasau, por os prebas de fuyida que'n proposa y por recontar un atra vesant familiar d'o pasau y a prima chiqueta porque representa l'odio y os prechudicios d'o pueblo enta os primos "royos".

Toz os personaches tienen un costau fosco: o mayestro ye alcolico, se siente fracasau y s'entrefila una relación pedofila con a prima; l'alcalde ye corrupto; os ricos mueren a toz os que se meten en o suyo camín; os vecins han participau d'o feito desencadenant d'atros crimens (capar un homosexual y republicano).

O nino remata contachiau d'ista morfuga opresiva y mentirola y marcha por a via comoda, asegurar-se un futuro, decepcionau d'o suyo entorno familiar, con o cual creba mesmo acceptando l'aduya d'os ricos que han causau a muerte de su pai.

Procheccions

[editar | modificar o codigo]

En 2010 l'engueroron con 75 copias. L'asistencia de publico en as salas de prochección mientres a primer semana superó a cifra d'os 28.000 espectadors.[9] En soque un mes en cartelera recullió 700.000 euros, seguntes numeros de l'Institut Català d'Indústries Culturals (ICIC). Con enchaquia d'as nominacions a os Premios Goya, a cinta se tornó a exhibir en chinero de 2011 en 39 salas de toda Espanya.[10]

En Francia s'engueró con 40 copias en versión orichinal subtitolada, con buenas criticas d'a prensa escrita.[11] Tamién se prochectó en China, Chapón, Alemanya y Estaus Unius.[12]

Referencias

[editar | modificar o codigo]

Se veiga tamién

[editar | modificar o codigo]

Vinclos externos

[editar | modificar o codigo]

Premios Goya
Predecesora:
Celda 211
Premio Goya a la Millor Cinta
2010: 25ena edición
Succesora:
No habrá paz para los malvados