Nothing Special   »   [go: up one dir, main page]

Cosmoglotta August 1947

Download as pdf or txt
Download as pdf or txt
You are on page 1of 16
Annu XXVI __ August 1947 Ne 2 (134) _COSMOGLOTTA _ CONTENETE : De Guesnet L. M. : 25 annus de Cosmogiottc. — Redaction : Edgar de Wahl have 80 annus ! — Matejka A.: Un exemple a imitar ! — Beer S. : Geoffrey Chaucer. — Feder Kurt : Pri *fiobo. — Interlinguisticus : Quolmen [i sinus venit in li motematica, — Capek Karel : Un juristic cosu. — Joho J.J. : Li old Bern, — Gilbert W. : Architectura in li froncesi ferrovias. — Diverses. 25 ANNUS COSMOGLOTTA ‘Con quant emotion noi scri li present articul ! Noi have sur li table {i tot series de COSMOGLOTTA e li unesim numeré de KOSMOGLOTT, publicat in februar 1922 de Edgar de Wahi quam organe del Societé Kosmoglott in Reval (Tallin) Estonia « por reunir sub su standarte omni ti qui have interesse in un ver e scientic solu- tion del problema del lingue international ». Omni colaborator posset scrir in tal lingue quel il velet. In ti numerd esset un apelle al Liga de! Nationes, in fran- cesi: Tri criteries esset presentat : 1) On deve electer li lingue max perfect e ne i max difuset. Li lingue quel vell esser li max practic e li max economic va esser ti de quel li intrinsic valore es li max grand. Il) Li max bon universal lingue es ti quel es li max international. It es ti quel apari max familiari al munde civilisat e. in consequentie es li max facil a aprender. Ill) Por trovar li max perfect lingue inter- national, li Liga de Nationes deve organisar un concurse general. Li response del Liga de Nationes esset que li Reunion del Liga ha adoptet li 15 septembre 1922 un resolution tot conform a ti vis-punctu. Malgré max mult desfacilités e sin subten financial, li revuette Kosmoglott aparit til fine de 1926. 37 numerés esset publicat, contenent valorosi contributiones, precipue de Edgar de Wahl, de quel lis max important es reproductet il « SPIRITU DE OCCIDENTAL ». Durante ti periode, noi nota li sequent evenimentes: In novembre 1924, li gruppes idistic de Wien e Brno transforma se in interlinguistic gruppes, con Idistes e Occidentalistes. In may 1926 adhesion del prim Sviss, paroco A. Creux. Ini numeré de septembre 1926, publication del discurse de Ing. Pigal in li Ido-Congresse de Praha « Pro quo noi propaga Occidental ». in novembre 1926, adhesion de Mag. A. Z. Ramstedt de Helsingfors. In januar 1927 li redaction sub i némine COSMOGLOTTA, © administration €s translocat in Wien, sub li direction de Ing. Pigal. In li numeré del sam annu, juli-august, in honor del 60 annus de Edgar de Wahl, apari li sensational articul de Pigal, quel decidet li adhesion de mult Idistes « Li Ovre de Edgar de Wahl », in quel esset exposit in clar e detalliat maniere li mecanisme e principies de nor lingue. Li numeré de januar 1928 contene li famosi Manifeste del Occidentalistes de Francia, quel iniciat li movement in West Europa. Inter li ott signatores, un desaparit, du ha morit, ma quin es ancor activ pioneros. In consequentie, li 2! april 1928, li Romanda Ido-Societo, con su tes : Ric. Berger. paroco A. Creux, Fred Lagnel, E. Mayor, transi a Occ. e deveni li Sviss Association por Occidental. Li Svedeses seque con A. Haldin e li Germanes con Dr A. Peipers. In decembre 1928, li OCCIDENTAL- UNION es fundat. Durante ti epoca li reve have un subten del Firma Hoerbiger (Wien) ¢ de Gerald A. Moore de London. Pro descentralisation in 1931, li redaction passa in li manus de Mag. fil.. A. Z. Ramstedt in Helsingfors (Finland) e Jan-A. Kajs, chef ductor del movement in Tche- coslovacia, fa li edition, printation e expedition in Brno. Denov material desfaci lités ducte Ii reve sub li nordic ciel e li administration del reve es fat del Societé "7 Occidental Stockholm e de instructor Erik Berggren ; A. Z. Ramstedt esset redactor. In 1933, li redactor, pro tro mult labores, transmisse su oficie a Dr fil. Bertil Blomé in Goteborg, Svedia e li revie es printat in Stockholm. In novembre-decembre 1933, nov translocation in Svissia. Ric. Berger deveni redactor e Fred Lagnel administra tor. Li revise es publicat regularimen chascun duesim mensu tilfine 1934, ma nor movement tant augmenta que li printat edition ne plu sufice e in januar 1935, apu li printat numerés, edition A, un edition B poligrafat es publicat. It contene princi- palmen li novas de propaganda e articules e comunicationes intern. In 1937, li formate del edition B deveni li sam quam ti de edition A; e desde august 1937 it have un bell covriment. Durante ti periode li aspecte del revue deveni mult plu bell pro mult ilustrationes in linogravura, fat precipue de Ric. Berger. In may 1937, un fulmine... li sensational adhesion a Occidental de Alphonse Matejka, ex chef- redactor del reve Progreso © ex-secretario del Ido-Uniono. Ma... li nigri nubes acumula se super Europa e in august 1939, con li numeré B 25 e in decembre con li numeré printat A 128, noi ne plu have nor organe... Omni nor amicos es mobi- lisat, li international comunicationes deveni practicalmen inpossibil... Esque li guerre va far cader nor yun movement ? No, no, in septembre 1941, 1i Svisses have li magnific corage far denov flottar nor standarte... In septembre 1941 Cosmoglotta B 26 reapari e it es li comensa de un regulari aparition, malgré omni desfacilités material e moral, chascun mensu. 144 pfgines poligrafat chascun annu til 1945. In 1946, un amelioration : 8 numerés poligrafat e 4 printat in li annu. In 1946, 96 pagines poligrafat e 64 printat. » Vi in curt paroles e precipue ciffres Ii historie de Cosmoglotta durant 25 annus. Quant valorosi contributiones esset publicat, tam de Edgar de Wahl quam de mult competent interlinguistes ! Quant sacrificies de tempor e moné fat de modest e infatigabil pioneros ! Solmen tis-ci posse saver quant dies de inquietité ili trapas- sat. Mult vez on posset creder li nave naufragent. Sempre li energie e self-devotion victet li obstacules. Quande on compara li quelc rari subventiones recivet con li apoya dat a Esperanto del firmas Hachette, Moller e Borel, etc., e li enorm summas expenset por Ido de Louis Couturat, on es stupefat que per tant modic medies Occidental successat mantener su vive e prosperar, e precipue que it preterpassat Ii catastrofic dies del mundal guerre. A omnes quel securat li edition de Cosmoglotta, a omni conosset e inconosset amicos, noi deve expresser nor enorm gratité. A Edgar deWahl quel iniciat li move- ment, al redactores e administratores Eng. Pigal, A. Z. Ramstedt, E. Berggren, Dr Blomé, Ric. Berger, Jan Kajs, Fred Lagnel, etc., li satisfation del labor hat esset lor uni recompense. Quant on posse esperar de un movement quel causa tant devotion ? It es un certité de successe. Nu, it es inpossibil sufocar li scole natu- ralistic in li evolution del international lingue in su lucta contra li sistemas artit cial e arbitrari. Nor victorie es cert. Mey viver long nor mastro Edgar de Wahl ! Mey viver long nor revue Cosmo- glotta ! Mey triumfar bentost fi ver international lingue con base naturalistic e regu- lori derivation ! Quo es ti lingue ? ma it es... Occidental, sub su propri némine o sub un altri, li genial creation de Edgar deWabl, quel trovat e monstrat li rect vi LM. pe Guesner (Paris). UN INEXPECTAT DECOVRITION Tasmania, un insul in forme de scude, situat avan li sud-oriental extremité de Australia, es li max litt state del Australian Federation. Desde quelc mensus on ha interprendet ta explorationes por trovar petroleo de quel on suposit li presentie in li region del fluvie Scamander ; ma vice petroleo on ha trovat proxim ti fluvie Scamander un fonte de calid aqua con gross flution. Un station balneari va esser installat apu ti fonte. 18 EDGAR DE WAHL HAVE 8 ANNUS! Ho-mensu, li autor de Occidental, Edgar de Wahl, festa su 80-im anniversarie in Tallinn (Estonia) u if sempre habita. Benque li relationes postal con il es ancor tre desfacil, noi espera que sat tost il va saver quant noi omnes es, per li cordie e per Vi entusiasme, in strett comunion con il, Su vive tam bon plenat e fructosi, va esser sempre un exemple inobliviabil por nos. Edgar de Wahl mey viver ancor long annus por vider li triumfe del idés quel il defendet contra tenaci prejudicas e obsta- cules. Pro que Cosmoglotta ha consacrat un numeré al « Vive del autor de Occidental » ante un annu, noi hodie solmen saluta ti anniversarie con emotion, presentante al jubileario nor vivid gratulationes e desires de felicita. Redaction de Cosmoglotta. UN EXEMPLE A IMITAR! Yo have avan mi ocules un libre intitulat VIF KUNSTTALEN (Quin lingues artificial) scrit de un esperantist nederlandesi, Sr. W.J.A. Manders de Venlo. Per ti libre li autor ha habilitat se quam doctor de filologie in li Université de Utrecht. It es, secun quant yo save, li unesim vez que li problema del lingue international fa li objecte de un dissertation doctoral '. Sur ne minu quam 386 pagines (un respec- tabil amplore por un dissertation !) Sr. Manders tracta li 5 max conosset lingues artificial : Volapiik, Esperanto, Ido, Occidental e Novial. Li ovre es dividet in quar partes, dedicat a 1) Scope e plan del lingues artifi.ial 2) Notas historic pri li 5 lingues supra mentionat, 3) Exploration pri li valore del citat lingues, 4) Li linguistica e li lingues artificial ; [ALA. Un curt introduction es consacrat a un sinoptica pri li vivent lingues e lor classification. Un index bibliografic contenent li némines del cardinal ovres interlinguistic es adjuntet al fine. Yo ne hesita declarar que ti nov ovre constitue un del max valorosi contribu- tiones al litteratura mundlingual. In mi recension pri li libre de Heinz Jacob: « On the Choice of a Common Language » yo ne mancat substrecar quant delicat it es voler judicar in un processu in quel on self es implicat quam partie. Sr. Jacob ha provat e failit. Pos ti poc incorageant experientie on apene vell audaciar expectar que un esperantist e mem un remarcabilmen expert esperantist vell successar plu bon in li sam interprense. Or li verita es que li ovre de Sr. Manders superpassa li max optimistic esperanties e yo ne posse impedir me expresser ci li grand e sinceri admiration quel yo professe por li rar, tre rar spiritu de scientic objectivita quel manifesta se in li ovre de Sr. Manders. It brillia ne solmen per un astonantmen rich documentation, ma anc per un impeccabil exposition del factes. Yo ne ha posset decovrir in li tot ovre un sol erra material ; li tre poc inexactitas es debit unicmen al impossibilita procurar se « up to date » materiale pri li hodial statu de nor lingue ¢ it vell esser absurd far al autor pri to li minim reproche. Ma to quo da al ovre su real valore es li facte que li autor ne prova interpretar li factes secun su propri fantasi sempre da li parol al autores del diversi lingues por presentar lor ovres ¢ efortia se furnir solmen li max autentic materiale. In ti concernentie it existe un abiss inter li_metodes usat de Sr. H. Jacob queles yo havet li ocasion criticar in No. 132 de Casmogiotta e li scrupulosi objectivita quel ha presidet al redaction del libre de Sr. Manders. Alcunes va forsan trovar strangi que inter li sistemas examinat del autor del libre trova se Volapiik, un lingue quel desde plu quam 50 annus plu ne lude alquel rol in li movement mundiingual, durant que Latino sine flexione es solmen mentionat passante. Secun nor hodial standardes ti ultim sistema es certmen superiori a Vola- pik e on posse regretar que it ha esset sacrificat in li libre de Dr. Manders, Ma de altri litere li inclusion de Volapik in li serie del lingues detalliatmen tractat in li } Noi conosse un altri catu: Sr. Dr. Jean Laurent, Marseille (Red.). 19

You might also like