Corpus epigràfic de segells en àmfora, dolia, tegulae i gerres de ceràmica comuna oxidada del Baix Llobregat (Barcelona)

Corpus epigràfic de segells en àmfora, dolia, t egulae i gerres de ceràmica comuna oxidada del Baix Llobregat P. Berni Millet * (ICAC) i C. Carreras Monfort (ICAC / UAB) ** Les àmfores Dressel 2-4 i Pascual 1 de la Laiet ana, act uals comarques del Barcelonès, el Maresme, Vallès Occident al i Orient al, són les més import ant i abundant s de t ot s aquells recipient s dest inat s a cont enir vi que t enen el seu origen al lit oral medit errani peninsular. Només cal observar el gran volum d'est udis cient ífics que hi ha a nivell nacional i int ernacional sobre aquest es àmfores per ser conscient s de la seva import ància hist òrica. Amb la fundació de la colònia romana de Barcino en l'últ im quart del s. I aC., el t errit ori del Baix Llobregat es t ransforma novament , i en poc t emps es convert eix en la principal àrea d'envasament de vi per a t ot a la província Tarraconense. La més coneguda cit a de Plini (nat . hist . XIV 71) “ Hispaniarum Laeet ana copia nobiliant ur (...)” de mit j ans del s. I dC j ust ificaria aquest fet , perquè la valoració al vi laiet à no s'est ableix per la qualit at , sinó per la seva producció massiva. El gran volum d’ informació reunida en aquest corpus de segells es una prova més per dest acar l'alt grau d'act ivit at comercial concent rada dins aquest pet it t errit ori durant els anys finals del s. I aC i t ot a la primera meit at del s. I dC. El fenomen de prosperit at econòmica s'observa igualment per l'import ant conj unt de vaixells conegut s al llarg d’ aquest període amb carregament maj orit ari d'àmfores Dressel 2-4 de les t errisseries del Baix Llobregat (Liou 1987), que són la nost ra principal font arqueològica para dat ar amb precisió les diferent s fases d’ act ivit at de les t errisseries. Tal com hem pogut veure i ent endre est udiant els segells, les indust ries del Llobregat comencen una nova act ivit at econòmica produint àmfores Pascual 1 en grans quant it at s en l'últ im quart del s. I aC., coincidint amb els primers anys de vida de la colònia romana d’ August . Uns anys abans al canvi d'era s'int rodueix l'àmfora Dressel 2-4, que copia els t ret s formals de les àmfores it àliques de la Campània que arribaven als mercat s de les nost res ciut at s. Aquest a forma i l'ant erior es fabriquen j unt es durant un breu marge de t emps, fins que la Dressel 2-4 agafa el relleu de les export acions al començament del regnat de Tiberi (14 – 37 dC.). La maj or part dels segells en Dressel 2-4 del cat àleg van ser ut ilit zat s al llarg del regnar d’ aquest emperador, el que sembla indicar que és el moment de maj or act ivit at indust rial i de màxim esplendor comercial dels vins envasat s al Baix Llobregat . Les export acions es mant enen fermes amb la dinast ia j ulio-clàudia, t al i com s’ observa t ambé pel conj unt significat iu de vaixells dat at s cap a mit j ans del s. I dC. Les export acions pat eixen un descens progressiu durant la segona meit at del s. I dC., fins a desaparèixer dels mercat s de consum ext eriors. Esperem que la informació epigràfica d'aquest t reball t ingui una enorme t ranscendència per a fut ures invest igacions, en virt ut de la revisió acurada i crít ica que hem de les dades publicades ant igament i de les molt es novet at s que inclou. També desit gem que doni un impuls decisiu i renovador als est udis d’ est ampilles sobre àmfores cat alanes. Tanmat eix, volem dedicar t ot el nost re esforç a la figura fonament al i precursora de Ricardo Pascual Guasch, al qual devem t ant es coses, com la posada en valor de les produccions de vi cat alanes amb la seva epigrafia associada. Organització del corpus El corpus de segells s'ha dividit en set apart at s en funció de l’ origen de la producció i el t ipus d’ obj ect e ceràmic. En quan a les àmfores, s’ ha volgut fer una clara diferenciació ent re aquells product es originaris de les t errisseries del Baix Llobregat , de t ot es aquelles alt res que * Invest igador del subprograma Juan de la Cierva del Minist eri de Ciència i Innovació. Aquest t reball s'ha realit zat en el marc del proj ect e de recerca "Amphorae ex Hispania" (HAR2011-28.244) (ht t p:/ / amphorae.icac.net ). ** es produïen fora. Així doncs, en el primer apart at “ Àmfores de producció local” hi són els segells t robat s, en la seva immensa maj oria, en els abocadors ceràmics de les t errisseries del Baix Llobregat : Can Manyoses (Viladecans), Sant Boi, Sant Vicenç dels Hort s, Can Pedrerol (Cast ellbisbal), Can Tint orer (El Papiol). A més hi ha d’ alt res t robades en j aciment s rurals no vinculat s direct ament amb una t errisseria, que segurament són de procedència local. Les marques del segon apart at “ Àmfores de producció local amb segells anepígrafs” s’ han separat de l’ apart at ant erior perquè les inscripcions no t enen un cont ingut t ext ual, i fan referència a formes geomèt riques abst ract es de difícil int erpret ació. La següent llist a de marques de l’ apart at “ Àmfores de producció local amb segells de lect ura indet erminada” s’ ha separat del grup inicial per la deficient conservació de les empremt es, que fa pràct icament impossible llegir l’ element nominal. La quart a secció del corpus pert any a les “ Àmfores foranes i d’ import ació” . Aquest grup de marques engloba t ot es aquells segells que no s’ han produït en el Baix Llobregat , o bé perquè són àmfores de vi d’ alt res indret s del lit oral orient al de la Tarraconense, o d’ alt res t ipologies i cont ingut s arribat s de les províncies romanes de la Medit errània. Algunes d’ elles són d’ època republicana i procedeixen de j aciment s cost aners i marít ims propers a l’ ant iga desembocadura del riu Llobregat , i es poden ent endre t ant com product es en t rànsit o bé dest inat s al consum local. El següent apart at recull els “ Segells en dolia” procedent s de diversos j aciment s del Baix Llobregat , alguns lligat s direct ament pel seu cont ext arqueològic amb la producció de vi i la fabricació d'àmfores. Tot s ells est an col·locat s en la part visible propera al llavi del t ipus dolia def ossa dest inat a la ferment ació i l'envelliment del vi. Per t ant , han de ser considerat s obj ect es ceràmics de la producció local del Baix Llobregat , inst al·lat s en els àmbit s product ius de les vil·les properes a la riba del f lumen Rubricat um. Els “ Segells en t ègula” pert anyen a mat erials de const rucció i no t ot es les t roballes t enen un origen local segur. En l’ últ im apart at recollim els “ Segells en gerres de ceràmica comuna oxidada” . Els forns del Llobregat , a més d’ àmfores, dolia, t egulae, imbrices, t ambé van fabricar ceràmica comuna de producció local (olles, bols, gerres, t apadores, plat s, et c.). Ent re aquest s mat erials complement aris dest aca un cont enidor amb forma de gerra, de cos piriforme i base plana, sense coll, vora ampla, i amb una sola nansa. No hi ha gaires t reballs realit zat s sobre aquest es peces (Puert a 1998; Barreda 1989: 472), que són molt abundant s als t allers laiet ans, i semblen est ar lligat s a les t errisseries d’ àmfores. El fet de t robar-se conj unt ament amb les àmfores de vi, fa sospit ar en que podrien t enir una finalit at comú en la comercialit zació d’ aquest product e. A Sant Boi s’ han localit zat alguns segells, t ot s col·locat s en el cos del recipient al cost at de l’ arrencada inferior de la nansa. Alguns deriven de la mat eixa mat riu emprada per marcar les àmfores Dressel 2-4. A Barcelona hem vist d’ alt res inèdit s col·locat s a la part més alt a i corba de la nansa (colze). Tot s els grans cent res product ors d’ àmfores del Baix Llobregat proporcionen aquest s obj ect es de ceràmica comuna en el seus abocadors. Dins de cada secció, les inscripcions es t roben classificades pel sist ema nominal, que consist eix en ordenar els segells a part ir de la llet ra que es consideri inicial del nomen, amb l’ obj ect iu de facilit ar l’ associació de famílies de segells (Berni 2008: 130 not a 10). Pel que fa a l’ est ruct ura del cat àleg, s’ ha seguit els crit eris definit s pel grup de recerca CEIPAC del Depart ament de Prehist òria, Hist òria Ant iga i Arqueologia de la Facult at de Geografia i Hist òria de la Universit at de Barcelona. La numeració principal ident ifica una família de segells, ment re que la llet ra ident ifica les diferent s variant s (mat rius) de la mat eixa família. Les abreviat ures i sigles ut ilit zades són: LP (lloc de producció), Dat . (dat ació), LT (lloc de la t roballa), LC (lloc de conservació), Tip. (t ipologia i part conservada de l’ obj ect e), Lect . (lect ura del segell), Lit . (Lit erat ura, en el cas que la marca hagi est at publicada amb ant eriorit at ), Com. (coment aris addicionals de la fit xa). Sot a aquest a est ruct ura de fit xa s'inclou el dibuix de la inscripció, i al final de cada numeració, procedim a est udiar la inscripció. La paraula clau vidimus apareix indicada al cost at del camp de lit erat ura si vam veure i dibuixar el segell. La il·lust ració s’ inclou a escala original 1:1 si hi ha espai suficient a la columna de la maquet ació del llibre, o en cas cont rari se li afegeix una escala en cent ímet res. Al cost at de cada dibuix s'inclou com a novet at una pet it a flet xa per t al d'indicar l'orient ació del segell en la superfície de l’ àmfora. En els segells col·locat s sobre el pivot , que són la immensa maj oria, la flet xa apunt a perpendicularment cap a la base del recipient , en les alt res posicions (vora, coll, arrencada inferior de la nansa) el sent it sempre és cap amunt . La maj or part de les dat acions més fiables per dat ar els segells ens les proporcionen els vaixells amb carregament d’ àmfores. Els naufragis amb àmfores Dressel 2-4 del Baix Llobregat són nombrosos. Els derelict es, com a conj unt s t ancat s, són fonament als a l’ hora de sist emat it zar els segells, perquè ens permet en classificar en un mat eix horit zó el conj unt de les marques recuperades, lligant a un det erminat moment t ot es aquelles variant s at ribuïbles a l'act ivit at d’ un det erminat personat ge. Les associacions de segells, t an comuns i variades en el nost re cat àleg, es veuen igualment beneficiades per la informació dels derelict es, perquè aj uden a dat ar i ident ificar aquelles marques encara desconegudes en el seu lloc d’ origen. A cont inuació llist em en ordre cronològic els derelict es d’ àmfores Dressel 2-4 esment at s en el cat àleg amb la seva bibliografia: Grand Ribaud D (Hyères, Var) de ca. 9 aC. - canvi d’ era (Hesnard et al. 1988), Dramont B (Saint -Raphaël, Var) dels primers anys s. I dC. (Sciallano, Liou 1985: 71-77), Planier 1 (Marseille) de ca. 15 dC. (Sciallano, Liou 1985: 17-25), SudLavezzi 3 (Bonifacio, Corse du Sud) de ca. 15 dC. (Sciallano, Liou 1985: 130-144), Perdut o 1 (Bonifacio, Corse du Sud) de ca. 15 dC. (Sciallano, Liou 1985: 145-147), Chrét ienne H (Saint Raphaël, Var) de ca. 15-20 dC. (Sciallano, Liou 1985: 78-94 = Sant amaria 1984), La Giraglia (Haut e-Corse) de ca. 20 dC. (Sciallano, Marlier 2008: 113-151), Diano Marina (Imperia, It àlia) cap a mit j an s. I dC. (Sciallano, Liou 1985: 95-107), Grand-Rouveau (Baie de Bandol, Var) cap a mit j an s. I dC. (Sciallano, Liou 1985: 44-57), Pet it -Congloué (Marseille) cap a mit j an s. I dC. (Sciallano, Liou 1985: 26-43), Est -Perdut o (Bonifacio, Corse Sud) cap a mit j an s. I dC. (Sciallano, Liou 1985: 148-152), Fourmigues (Hyères, Var) cap a mit j an s. I dC. (Sciallano, Liou 1985: 66-70), Ile-Rousse (Haut e-Corse) cap a mit j an s. I dC. (Sciallano, Liou 1985: 108-118). Agraïments Ent re els mesos de maig a novembre de 2011 port arem a t erme la revisió exhaust iva del mat erial epigràfic per diferent s museus i magat zems de Cat alunya. Gràcies a l'aj uda const ant rebuda per part de t ot es les inst it ucions i persones involucrades en la conservació d'aquest s mat erials amfòrics ha est at possible reunir un gran volum d'informació amb una xifra final que supera els 600 segells. Això ens ha permès t ornar revisar l'ant iga document ació publicada des dels anys 70 per R. Pascual i alt res aut ors, així com sumar t ot es aquelles novet at s obt ingudes durant les excavacions arqueològiques dels últ ims vint anys. No volem que falt i ningú a la llist a d'agraïment s i insist im, una vegada més, que sense l'aj uda de molt es persones aquest t reball no hauria obt ingut els result at s desit j at s. Volem començar amb un agraïment al Servei d’ Arqueologia del Depart ament de Cult ura de Generalit at de Cat alunya, i en especial a les persones de Magi Miret Mest re i Mait e Macort Roca. La maj or part dels mat erials de Can Tint orer i Can Pedrerol es conserven al museu i al magat zem Pare Manyanet de Molins de Rei, des de on hem rebut el suport més sincer de la seva direct ora Maria Eugènia Ripoll i la col·laboradora Gemma Vizcarro. Una alt ra part de l'ant ic mat erial de prospecció es conserva a la Rect oria de Rubí on vam rebre l’ aj uda de Jordi Vilalt a com a represent ant del Museu de Rubí (Fundació Museu-Bibliot eca de Rubí). Algunes novet at s epigràfiques de gran import ància per aquest t reball procedent s de Can Tint orer, Can Pedrerol, i Rubí ens han est at facilit ades per Pere Bel Cano (Grup de Col·laboradors del Museu de Rubí - Cent re d'Est udis Rubinencs). En Pere va cedir aquest conj unt de peces a dos museus de la localit at de Rubí, el Museu Municipal Cast ell Ecomuseu Urbà, on vam rebre el suport de Carme Fernández Ruz, i el Museu Et nogràfic Vallhonrat , on ens van at endre Pere Vallhonrat i Guiu, Elsa Grau i Anna Vallhonrat . El nost re agraïment a Ricard Alonso i Vicent (Àrea de Cult ura i Pat rimoni Aj unt ament de Cast ellbisbal) per facilit ar-nos el cont act e dels propiet aris de la Masia de Can Pedrerol. A la masia hi ha dues àmfores senceres amb marques que j a van ser publicades per R. Pascual, de les quals vam rebre les fot ografies per part de Rosa María Ferrer De Gomis. Volem agrair a l’ arqueòloga Lourdes Moret de l’ empresa Arqueociencia haver-nos deixat est udiar i publicar les dues marques en dolia aparegudes l'any 2004 a la part fruct uària d’ una vil·la romana localit zada a Can Pedrerol de Baix. El Museu d’ Arqueologia de Cat alunya posseeix un pet it conj unt de segells de Can Tint orer i Can Pedrerol que s’ ha de relacionar amb un lot més ampli de peces amb diferent s procedències a Cat alunya, seleccionades per R. Pascual en els anys 70 per fer l’ anàlisi pet rogràfic de les past es en el laborat ori del llavors anomenat Museo Arqueológico de Barcelona (Pascual 1977, 47 not a 2; Pascual, Villat e 1975). En el mes de j uny visit arem el museu arqueològic de Mont j uïc per a dibuixar i fot ografiar aquest mat erial, que va ser posat a les nost res mans amb el suport de Teresa Carreras Rossell (conservadora del museu) i Ramon Buxó Capdevila (arqueòleg del museu). L'empresa d'arqueologia At ics ens va posar en cont act e amb l'arqueòleg Òscar Mat as i Parej a, que l’ any 2001 va dirigir la darrera int ervenció a Can Tint orer i recollir una int eressant íssima marca a dues línies, a hores d’ ara, la t roballa més recent d’ aquest a t errisseria. El cent enar de segells recollit s al Barri Ant ic de la localit at de Sant Boi, des de les excavacions de J.C. Serra Ràfols als anys 50 fins a dia d'avui, es t roben diposit at s al Museu de Sant Boi de Llobregat . Amb la incansable aj uda de la seva direct ora Maria Lledó Barrera i Casanova, ha est at possible assolir aquest a significat iva xifra de mat erials, t ant import ant per conèixer les act ivit at s comercials del nucli romà de Sant Boi. A més, volem agrair a Albert López i Mullor (arqueòleg de la Diput ació de Barcelona) el recolzament rebut per a l’ est udi de les marques d’ àmfora de la t errissera sot a les rest es de l’ edifici romà t ermal de Sant Boi. Des de fa molt s anys membres del Grup d'Est udis i Recerques de Sant Vicenç dels Hort s han anat recuperant mat erials amfòrics "in ext remis" dispersos que anaven sort int a la llum sot a el casc ant ic d’ aquest a localit at . Els segells, que j a van ser publicat s (Caralt , Molist , Sagrist à 1989), els vam t ornar a est udiar a l'Arxiu Municipal Sant Vicenç dels Hort s del carrer Torres i Bages, gracies a l’ aj uda de Roser Calpe Andreo (responsable de l’ Arxiu). Els t reballs dels darrers anys a Sant Vicenç dels Hort s han posat al descobert , per primera vegada, les est ruct ures romanes d'aquest dest acat cent re product or d'àmfores Pascual 1 i Dressel 2-4, amb forns i pot ent s nivells d'escombrera amb mat erials de rebuig. Ent re els anys 2004 i 2006 van haver dues import ant s excavacions que ens han proporcionat prop de t res-cent s segells. Ens referim a les int ervencions del carrer Francesc Moragas dut a a t erme per l'empresa Codex (Ferrer Alvarez, Soberón Rodríguez 2004), i la de l’ ant ic mercat municipal fet a per Arqueociencia (Morera 2008). L’ abundant mat erial epigràfic es t roba diposit at al Servei d’ At enció als Museus de Girona, conegut com dipòsit de Pedret . Jordi Nogués Rovira (responsable del SAM-Girona), a qui volem agrair de manera molt especial la seva aj uda, ens va facilit ar direct ament la cerca i consult a dels mat erials. Aquest a t asca va ser especialment lent a per la gran quant it at de caixes de mat erials ceràmics diposit ades, i s'ha dut a t erme amb la col·laboració de l’ invest igador Eduard Garrot e Sayó. Finalment , t ambé volem agrair a Josep Maria Solias i Arís (direct or del Museu de l'Hospit alet ), a Juana María Huélamo Gabaldón (t ècnica en Pat rimoni Cult ural a l'Aj unt ament de Viladecans), i a Yanira Carret ero d'Àgora Rest auracions, l'est udi de la marca d'àmfora provinent de les Sorreres del Delt a del Llobregat . Per últ im, no voldríem acabar sense fer una menció especial a t ot s aquells invest igadors que ens han donat els seu suport cient ífic amb coment aris sobre t emes punt uals d’ ext raordinària import ància per aquest t reball: Isabel Rodà de Llanza (ICAC), Joaquín Ruiz de Arbulo (ICAC), Diana Gorost idi Pi (ICAC), Josep Maria Macias Solé (ICAC), Ramon Jàrrega Domínguez (ICAC), Mart a Prevost i Monclús (ICAC), Josep Maria Palet Mart ínez (ICAC), Jordi López Vilar (ICAC), Anna Gut iérrez Garcia-Moreno (ICAC), Horacio González Cest eros (ICAC), Verónica Mart ínez Ferreras (ERAAUB), Víct or Revilla Calvo (CEIPAC), Pere Izquierdo i Tugas, Jordi Morera Camprubí (Arqueociencia), Ant onio M. Sáez Romero (Universidad Abdelmalek Essaadi), José Ángel Zamora López (invest igador CSIC), Dario Bernal Casasola (Universidad de Cádiz). A. Àmfores de producció local 1.- OA? LP. Can Tint orer Dat. – a) OA? LT. Can Tint orer (El Papiol) LC. Museu de Molins de Rei, CT-64 Tip. Pivot d’ àmfora de color beix Lect. (ex) o(fficina) A( ) ? Lit. Vidimus. Pascual 1977: 54 nº 30 i fig. 6.11 = Pascual 1991: nº 158.1, Lam. XVII.346 Com. Pascual llegeix OA El segell est à fragment at per la base del t ext . Tot i això, sembla llegir-se OA, com suggeria Pascual en 1977. Si la lect ura OA fos correct a, es podrà posar en relació de variant amb una mara OA de grandària inferior en cart el·la ovalada (2,2 x 1,9 cm), recollida sobre pivot de Dressel 2-4 a Grand-Rouveau (Sciallano, Liou 1985: 54 nº 14), t al com va observar Pascual en el seu cat àleg de 1991. ---------------------------------------------------- carregament originari de les t errisseries del Baix Llobregat . Segells amb aquest a sola llet ra A en cart el·la circular es document en a Chrét ienne H (3 exemplars; Sciallano, Liou 1985: 78 nº 1), Planier 1 (Sciallano, Liou 1985: 19), Grand-Rouveau (2 exemplars, Sciallano, Liou 1985: 54 nrs. 1-3), Sud-Lavezzi 3 (2 exemplars, Sciallano, Liou 1985: 132 nº 1), i La Giraglia (Sciallano, Marlier 2008: 125). El conj unt d’ aquest s naufragis dóna un horit zó cronològic dins dels anys 15/ 20 50 dC. Pel que fa a associacions de segells, es coneixen dos: A + S en Chrét ienne H, i A + E en La Giraglia. En el mat eix carregament de Chrét ienne H t ambé es document a un alt ra forma en cart el·la quadrada sobre pivot de Dressel 2-4. ---------------------------------------------------3.- ACA LP. Can Tint orer Dat. Chrét ienne H (variant s a i b) a) ACA LT. Can Tint orer (El Papiol), primeres prospeccions superficials LC. Museu de Molins de Rei, CT-55 Lect. Aca(nt hi, -st i, -) Tip. Pivot curt d’ àmfora Lit. Vidimus. Pascual 1977: 53 nº 16 i fig. 6.1 = Pascual 1991: nº 5.1, làm. I.20; Bergadà 1981: làm. III 2.- A LP. Indet erminat Dat. Chrét ienne H, Planier 1, GrandRouveau, Sud-Lavezzi 3, La Giraglia a) A LT. Les Sorres, sect or indet erminat LC. Museu de Gavà, AGR-32 NR-496 Lect. A( ) Tip. Pivot Dressel 2-4. Past a de color marró fosc, amb desgreixant de quars Lit. Izquierdo 1987a: 159 nº 270 = Izquierdo 1987b: 138, fig. II.2 El fet que el segell de Les Sorres es t robi col·locat sobre pivot d’ àmfora de la forma Dressel 2-4, permet vincular aquest a producció epigràfica amb els paral·lels recuperat s en els derelict es amb b) ACA + THIL LT. Can Tint orer (El Papiol) LC. Rect oría de Rubí, C.TIN.A 40 (R.Rubí nº 5) Lect. Aca(nt hi, -st i, -) + T. Hil(ari) <A( )> Tip. Pivot curt d’ àmfora Lit. Vidimus (inèdit ) LT. Can Tint orer (El Papiol) (any 1986; sect or B, cala 4, UE 4 o 19) LC. Museu de Molins de Rei, CT-6 (CT Dep. 51) Lect. Acan(t hi, -) + Cels(i) Tip. Pivot curt d’ àmfora Lit. Vidimus (inèdit ). Julià et al. 1989 A Can Tint orer han aparegut dues variant s ACA amb diferent orient ació del t ext . La variant (b) de lect ura direct a es t roba associada a THIL, i es coneix a la Chrét ienne H sobre àmfora Dressel 2-4 fent parella amb CLAR (Sciallano, Liou 1985: 79 nº 3). La variant (a) ret rògrada t ambé és present en el derelict e francès on s’ associa al segell CELS de Can Tint orer (Sciallano, Liou 1985: 79 nº 7 “ ADA + CELS” ). La paraula ACA hauria de ser una forma abreuj ada dels noms Acant hus o Acast us, ambdós present s en la producció epigràfica d’ aquest a t errisseria. Amb les dades act uals, el j oc d'associacions ACA + CLAR i ACA[S] + CLAR (cf . nº 5a) sembla apunt ar cap al segon personat ge. a3) ACAN + CLAS LT. Can Tint orer (El Papiol) LC. Museu de Molins de Rei, CT-6/ 1 (CT Dep. 4) Lect. Acan(t hi, -) + Clas(sici, -) Tip. Pivot d’ àmfora. Lit. Vidimus (inèdit ) ---------------------------------------------------4.- ACAN LP. Can Tint orer Dat. Chrét ienne H (variant a) a1) ACAN LT. Can Tint orer (El Papiol), primeres prospeccions superficials LC. Museu de Molins de Rei, CT-61 Lect. Acan(t hi, -) Tip. Pivot curt d’ àmfora Lit. Vidimus. Pascual 1977: 53 nº 17 i fig. 6.2 = Pascual 1991: nº 6.1, làm. I.24; Bergadà 1981: làm. III a2) ACAN + CELS b) ACAN + APTI LT. Can Tint orer (El Papiol) LC. Museu de Molins de Rei, CT-43 Lect. Acan(t hi, -) + Apt i(chi) Tip. En pivot d’ àmfora Dressel 2-4 sencera Lit. Vidimus (Inèdit ) Dues variant s: la primera (a), amb t res exemplars, és la de maj or grandària i t é les llet res C~A lligades per la base, i aquest a últ ima forma un nexe A^N amb la darrera llet ra; la segona (b) és de menor mida i la llet ra C sembla deslligada de la llet ra A. A Can Tint orer t enim document ades t res associacions nominals diferent s: ACAN + APTI, ACAN + CELS, i ACAN + CLAS. La parella ACAN + CLAS (a3) es coneix amb el mat eix j oc de mat rius en diferent s indret s de t rànsit o de consum: dos exemplars en pivot s de Dressel 2-4 pert anyen a Chrét ienne H (Sciallano, Liou 1985: 79 nº 4, “ ACAN + CIAS” ); un exemplar sobre pivot solt d'àmfora ve de Torre Vella d'en Loçano (Ciut adella, Menorca) (De Nicolás 1987: 239 nº 10, “ A[CAN] + CIAS” ); t ambé sobre pivot es t roba en el campament milit ar de Fect io (Vecht en, Holanda) (CIL XIII 10002, 536), en la província de Germania Inferior, amb dat a fundacional de l'any 4 o 5 dC. Cal sumar a la llist a d’ associacions la parella ACAN + CALAM, gràcies a una t roballa de Mas d’ en Cort s (Reus, Baix Camp) (Berni 2010: nº 131.a2). En aquest j aciment , sit uat a prop de la ciut at de Tàrraco, que va ser t ambé cent re product or d’ àmfores Dressel 2-4, han aparegut diversos pivot s d'àmfores Dressel 2-4 laiet anes. A més del segell j a esment at , hi ha un segon exemplar ACAN al cost at d'un grafit ant e coct uram amb forma de T (Berni 2010: nº 131.a1). ---------------------------------------------------- a2) [A]C[AS?] + CALAM LT. Can Tint orer (El Papiol), prospeccions superficials d’ en Pascual LC. Museu de Molins de Rei, CT-60 Lect. [A]c[as?](t i) + Calam(i, -ani) Tip. Pivot d’ àmfora Lit. Vidimus. Pascual 1977: 53 nº 20 i fig. 6.4 Com. Pascual no fa cap referència al segon segell mig fragment at . 5.- ACAS LP. Can Tint orer Dat. Chrét ienne H a1) ACAS + CALAM LT. Can Tint orer (El Papiol) (any 1986; sect or B, cala 4) LC. Museu de Molins de Rei, CT-6 (CT Dep. 14) Lect. Acas(t i) + Calam(i, -ani) Tip. Pet it fragment de paret de pivot d’ àmfora Lit. Vidimus (inèdit ). Julià et al. 1989 a3) ACA[S] + CLAR LT. Can Tint orer (El Papiol) (any 1986; sect or B, cala 4) LC. Museu de Molins de Rei, CT-6 (CT Dep. 12) Lect. Aca[s](st i) + Clar(i, -) Tip. Pet it fragment de paret de pivot d’ àmfora Lit. Vidimus (inèdit ). Julià et al. 1989 ---------------------------------------------------6.- AE LP. Sant Vicenç dels Hort s Dat. - a4) [AC]AS + [---] LT. Can Tint orer (El Papiol) (any 1986; sect or B, cala 4, UE 4) LC. Museu de Molins de Rei, CT-6 (CT Dep. 30) Lect. [Ac]as(t i) + [---] Tip. Fragment superior de pivot d’ àmfora Lit. Vidimus (inèdit ). Julià et al. 1989 Quat re exemplars sobre pivot s, t ot s associat s amb un alt re segell de Can Tint orer, dues vegades a CALAM, una a CLAR. Aquest a forma ACAS es t roba associada a THA en la Chrét ienne H sobre àmfora Dressel 2-4 (Sciallano, Liou 1985: 79 nº 5). En el derelict e francès t ambé es va document ar la parella ACA + CLAR, podent ser ACA una forma abreuj ada d’ ACAS (vide nº 3), o fins i t ot d’ ACAN (vide nº 4). El desenvolupament sencer del nom ACASTI es const at a sobre Pascual 1 o Dressel 2-4 a la t errisseria de la Vil·la romana del Muj al de Calella (Pascual 1977: 67-68; López Mullor 1985: 179). Sot a el nost re punt de vist a, creiem que es t ract a del mat eix personat ge, que va arribar a exercir la seva act ivit at professional en dues localit at s diferent s del t errit ori laiet à. Aquest fenomen de mobilit at geogràfica sembla confirmat per alt res marques recollides en el cat àleg, com HILARI, AEMVLI i SEC (cf . nrs. 65, 7, i 107). a1) AE LT. Sant Vicenç dels Hort s, carrer Francesc Moragas 17-19 (any 2004; UE 314) LC. SAM Girona, VFM’ 04-314 (GP Dep.168) Lect. Ae(muli?, -) Tip. Fragment de campana superior d’ àmfora Dressel 2-4 amb carena. Conserva les arrencades inferiors de dues nanses de secció bífida. El segell apareix col·locat en un ext rem de la campana, a prop de l'inici del coll del recipient Lit. Vidimus (inèdit ). Ferrer Alvarez, Soberón Rodríguez 2004 Com. L'est rat UE 314 dest aca per la gran presència de fragment s d'àmfora Dressel 24 (214) amb rebut j os de forn a2) AE LT. Sant Vicenç dels Hort s, carrer Francesc Moragas 17-19 (any 2004; UE 314) LC. SAM Girona, VFM’ 04-314-8 (GP Dep.171) Lect. Ae(muli?, -) Tip. Fragment de campana superior d’ àmfora Dressel 2-4 amb carena. La past a és groguenca Lit. Vidimus. Ferrer Alvarez, Soberón Rodríguez 2004: làm. 23.8 b) AE + (grafit Am( ) ant e coct uram) LT. Sant Vicenç dels Hort s, carrer Sant Miquel – carrer Mossèn Josep P. Buran (any 1997; UE 1) LC. SAM Girona, SV97-1-1 (GP Dep.86) Lect. Ae(muli?, -) Tip. Pivot d’ àmfora Dressel 2-4 de t onalit at at aronj ada, amb la punt a mot llurada Lit. Vidimus (inèdit ). Ferrer i Alvarez 1996 desenvolupament AE i d’ escript ura ret rògrada. La variant (a) apareix col·locada sobre la campana superior de dues àmfores de la forma Dressel 2-4. La variant (b) pert any a un pivot llarg, est ret i est ilit zat (amb la punt a mot llurada) de Dressel 2-4. Els dos exemplars de la variant (c), en cart e·la circular, són en pivot s curt s, presumiblement , del mat eix t ipus d’ àmfora. L’ exemplar (b) s’ acompanya d’ un grafit nominal abreuj at Am( ), realit zat ant e coct uram amb un st ilus i redact at amb l’ escrit ura cursiva llat ina. c1) AE LT. Sant Vicenç dels Hort s, carrer Francesc Moragas 17-19 (any 2004; UE 436) LC. SAM Girona, VFM’ 04-436 (GP Dep.169) Lect. Ae(muli?, -) Tip. Pivot curt d’ àmfora Lit. Vidimus (inèdit ). Ferrer Alvarez, Soberón Rodríguez 2004 Sobre els dos exemplar AE de la darrera variant (c), crida l’ at enció la mida exageradament gran de l'empremt a per a un segell de t an poques llet res. La cart el·la circular mesura 3,1 cm. En ells s'observa una raresa d'est il en el disseny de la llet ra A, que només desenvolupa un dels dos peus; llevat que es t ract i d’ un alt re est il de llet ra (si fós una D grega canviaria la lect ura del nom per DE d’ escript ura direct a) En quan al personat ge enregist rat amb l'abreviació Ae( ), a hores d’ ara, proposem posar-lo en relació de variant amb l’ Aemu(lus) que segueix a cont inuació. ---------------------------------------------------7.- AEMV LP. Sant Vicenç dels Hort s Dat. Claudi-Nerò (a2 i a3) c2) AE LT. Sant Vicenç dels Hort s, Cal Revert er (j uny 1984), recollida en superfície a la zona de la via fèrria LC. Secció Arqueològica del Grup de Recera i Est udis de Sant Vicenç dels Hort s Lect. Ae(muli?, -) Tip. Pivot curt d’ àmfora Lit. Bosch, Sagrist à 1985: 11; Caralt et al. 1989: 378 nº 9 Com. Llegida i publicada com “ A i F ret ro” Cinc exemplars en t ot al dist ribuït s en t res mat rius diferent s, amb el mat eix a1) AE[MV] LT. Sant Vicenç dels Hort s, Cal Revert er (1995, 2ª Campanya; UE 504) LC. SAM Girona, CR95-504-12 (GP Dep.126) Lect. Ae[mu](li) Tip. Pet it fragment de paret superior de pivot d’ àmfora de t onalit at at aronj ada Lit. Vidimus. Barreda i Casanova 1995b: fig. 2 Com. Dibuixada a la memòria d’ excavació com un nexe A^R a2) AEMV + IA LT. Sant Vicenç dels Hort s, carrer Sant Miquel-Poliesport iu Municipal (maig 1996; UE 4) LC. SAM Girona, SV96-4-12-9 (GP Dep.88) Lect. Aemu(li) + Ia( ) Tip. Pivot curt d’ àmfora Dressel 2-4 de t onalit at beix Lit. Vidimus. Ferrer i Alvarez 1996: làm. 2.1 Com. Dat at per TS sudgàl·lica en un horit zó claudi-neronià a3) AEMV + ER LT. Sant Vicenç dels Hort s, carrer Sant Miquel-Poliesport iu Municipal (maig 1996; UE 4) LC. SAM Girona, SV96-4-13-11 (GP Dep.85) Lect. Aemu(li) + Er( ) Tip. Fragment superior de pivot d’ àmfora Dressel 2-4 de t onalit at beix Lit. Vidimus. Ferrer i Alvarez 1996: làm. 2.2 Com. Dat at per TS sudgàl·lica en un horit zó claudi-neronià S’ han document at a Sant Vicenç dels Hort s t res exemplars sobre pivot s d’ àmfora Dressel 2-4, i dues parelles: AEMV + IA i AEMV + ER. L’ excavació dut a a t erme al carrer Sant Miquel-Poliesport iu Municipal ens proporciona un horit zó cronològic j ulioclaudi. Sot a el nost re punt de vist a, est em davant el cognom d’ un personat ge anomenat Aemulus, que t ambé va desenvolupar la seva act ivit at econòmica a la t errisseria del Muj al de Calella (Maresme) sit uada a 53 km de Barcelona (Pascual 1977: 67-68; López Mullor 1985). Aquest fet no ens ha de sorprendre, perquè l’ abocador del Muj al t ambé proporciona segells d'alt res personat ges que fan act e de presència a les t errisseries del Baix Llobregat , com ara Hilarius i Acast us en Can Tint orer (cf . nrs. 65 i 5). Tant en un lloc com l’ alt re, els t robem enregist rat s sobre àmfores Dressel 2-4, però fent us de diferent s de j ocs de punxons. La forma gràfica de la variant AEMV de Sant Vicenç dels Hort s, amb dues parelles de nexes A^E i M^V lligades per la base, copia un det all força part icular que és present en la variant més desenvolupada AEMVLI del Muj al (Pascual 1991: nº 88; López Mullor 1985: làm. IX). Tot i això, observem una diferència a l’ hora d'aplicar el segellat sobre la superfície de l'àmfora. A Sant Vicenç dels Hort s el segell AEMV apareix col·locat sobre pivot i associada a alt res personat ges. A Calella t res exemplar est àn impressos sobre l'espat lla del recipient i només un sobre el pivot , sense cap mena d’ associació nominal. La forma AEMVLI correspon al rar cognom Aemulus document at , a més dels segells d'àmfora cat alans, en molt poques inscripcions lapidàries: en una urna cinerària de Roma del s. I dC. (CIL VI, 23748) i en una inscripció funerària d'Aquit ània (CIL XIII 1072). ---------------------------------------------------8.- ALB LP. Can Pedrerol Dat. Grand-Rouveau (variant b) a1) ALB LT. Can Pedrerol (Cast ellbisbal) LC. Museu de Molins de Rei, CP-113 Lect. Alb(ani) Tip. Pivot d’ àmfora Lit. Vidimus. Pascual 1977: 51 nº 3 i fig. 4.2 = Pascual 1991: nº 10.1, làm. II.32 a2) ALB LT. Can Pedrerol (Cast ellbisbal) LC. Museu de Molins de Rei, CP-1 (CP Dep. 6) Lect. Alb(ani) Tip. Pivot d’ àmfora Lit. Vidimus (inèdit ) Tip. Pivot curt d’ àmfora amb la superficie força desgast ada Lit. Vidimus (inèdit ) a3) ALB LT. Can Pedrerol (Cast ellbisbal) LC. Museu de Molins de Rei, CP-1 (CP Dep. 13) Lect. Alb(ani) Tip. Pivot d’ àmfora Lit. Vidimus (inèdit ) a4) ALB LT. Can Pedrerol (Cast ellbisbal) LC. Rect oría de Rubí, CPT-220 (R.Rubí nº 23) Lect. Alb(ani) Tip. Pivot curt d’ àmfora Lit. Vidimus (inèdit ) a7) A[L]B LT. Can Pedrerol (Cast ellbisbal) LC. Museu d'Arqueologia de Cat alunya (siglat 41002), mat erial Pascual Lect. A[l]b(ani, -) Tip. Pivot curt d’ àmfora seccionat per la meit at Lit. Vidimus (inèdit ) a8) ALB + (grafit dact ilar t raçat en sent it a la base del pivot ) LT. Can Pedrerol (Cast ellbisbal) LC. Museu d'Arqueologia de Cat alunya (siglat 41002), mat erial Pascual Lect. Alb(ani) Tip. Pivot curt d’ àmfora Lit. Vidimus (inèdit ) a5) ALB LT. Can Pedrerol (Cast ellbisbal) LC. Rect oría de Rubí, CPT-288 (R.Rubí nº 20) Lect. Alb(ani) Tip. Fragment superior de pivot d’ àmfora Dressel 2-4 Lit. Vidimus (inèdit ) a6) ALB LT. Can Pedrerol (Cast ellbisbal) LC. Rect oría de Rubí, CPT-228 (R.Rubí nº 35) Lect. Alb(ani) a9) ALB + [---] LT. Can Pedrerol (Cast ellbisbal) LC. Museu d'Arqueologia de Cat alunya (siglat 41002), mat erial Pascual Lect. Alb(ani) + [---] Tip. Fragment superior de pivot d'àmfora amb la superfície desgast ada Lit. Vidimus (inèdit ) Com. Del segell fragment at es dist ingeix l'ast a vert ical d'una llet ra inicial o final en cart el·la no circular a10) ALB + MA[T] LT. Can Pedrerol (Cast ellbisbal) LC. Masia de Can Pedrerol Lect. Alb(ani) + Ma[t ]( ) Tip. En pivot d’ àmfora Dressel 2-4 quasi sencera, li manca el llavi i part del coll Lit. Descripsi ex im. phot . Pascual 1977: 51 nº 3, fig. 4.12 = Pascual 1991: nº 10.1 Com. Descobert a en un t erreny de conreu d’ aquest a finca (Bergadà 1981) a11) ALB + MAT LT. Can Pedrerol (Cast ellbisbal), primeres prospeccions superficials LC. Museu de Molins de Rei, CP-102 Lect. Alb(ani) + Mat ( ) Tip. Pivot d’ àmfora Lit. Vidimus. Bergadà 1981: làm. XI a12) ALB + MA[T] LT. Can Pedrerol (Cast ellbisbal) LC. Rect oría de Rubí (R.Rubí nº 13) Lect. Alb(ani) + Ma[t ]( ) Tip. Pivot d’ àmfora Lit. Vidimus (inèdit ) a13) ALB + MAT LT. Can Pedrerol (Cast ellbisbal) LC. Rect oría de Rubí, CP-T-213 (R.Rubí nº 16) Lect. Alb(ani) + Mat ( ) Tip. Pivot d’ àmfora Lit. Vidimus (inèdit ) a14) ALB + MAT LT. Can Pedrerol (Cast ellbisbal) LC. Rect oría de Rubí, CP-T-210 (R.Rubí nº 17) Lect. Alb(ani) + Mat ( ) Tip. Pivot d’ àmfora Dressel 2-4 Lit. Vidimus (inèdit ) a15) ALB + MAT LT. Can Pedrerol (Cast ellbisbal) LC. Rect oría de Rubí, CP-T-218 (R.Rubí nº 22) Lect. Alb(ani) + Mat ( ) Tip. Pivot d’ àmfora Lit. Vidimus (inèdit ) a16) [ALB?] + MAT LT. Can Pedrerol (Cast ellbisbal) LC. Rect oría de Rubí, CP-T-211 (R.Rubí nº 18) Lect. [Alb?(ani, -)] + Mat ( ) Tip. Pivot curt d’ àmfora Dressel 2-4 Lit. Vidimus (inèdit ) Com. Sobre el segell fragment at es dist ingeixen ombres d'alguns t raços de llet res. Per la forma i amplada de la cart el·la s'espera que sigui ALB a17) ALB + P[R] LT. Can Pedrerol (Cast ellbisbal) LC. Museu de Molins de Rei, CP-1 (CP Dep. 15) Lect. Alb(ani) + P[r]( ) Tip. Fragment superior de paret de pivot d’ àmfora Lit. Vidimus (inèdit ) Tip. Fragment de paret superior de pivot d’ àmfora Lit. Vidimus. Pascual 1977: 51 nº 3, fig. 4.15 = Pascual 1991: nº 10.1 b1) ALB LT. Can Pedrerol (Cast ellbisbal), primeres prospeccions superficials LC. Museu de Molins de Rei, CP-112 Lect. Alb(ani) Tip. Pivot curt d’ àmfora Lit. Vidimus. Pascual 1977: 51 nº 3a i fig. 4.3 = Pascual 1991: nº 10.1, làm. II.33; Bergadà 1981: làm. XI b2) ALB LT. Can Sant Joan (Rubí), recollida per Pere Bel Cano en els primers anys dels 80 LC. Museu Et nogràfic Vallhonrat de Rubí, CSJ-15 Lect. Alb(ani) Tip. Pet it pivot curt d’ àmfora de past a at aronj ada Lit. Vidimus (inèdit ) b3) ALB LT. Can Pedrerol (Cast ellbisbal) LC. Museu de Molins de Rei, CP-1 (CP Dep. 20) Lect. Alb(ani) Tip. Fragment inferior de pivot d’ àmfora Lit. Vidimus (inèdit ) a18) ALB + TEL LT. Can Pedrerol (Cast ellbisbal) LC. Rect oría de Rubí, CP-T-288 (R.Rubí nº 32) Lect. Alb(ani) + Tel(esphori, -) b4) ALB LT. Can Pedrerol (Cast ellbisbal) LC. Museu de Molins de Rei, CP-1 (CP Dep. 12) Lect. Alb(ani) Tip. Fragment inferior de pivot d’ àmfora part it per la meit at Lit. Vidimus (inèdit ) b5) ALB LT. Can Pedrerol (Cast ellbisbal) LC. Museu de Molins de Rei, CP-1 (CP Dep. 14) Lect. Alb(ani) Tip. Pivot d’ àmfora Lit. Vidimus (inèdit ) b6) ALB LT. Can Pedrerol (Cast ellbisbal) LC. Museu de Molins de Rei, CP-1 (CP Dep. 17) Lect. Alb(ani) Tip. Fragment superior de pivot d’ àmfora Lit. Vidimus (inèdit ) b7) ALB + (grafit dact ilar complex) LT. Can Pedrerol (Cast ellbisbal) LC. Museu de Molins de Rei, CP-1 (CP Dep. 18) Lect. Alb(ani) Tip. Pivot d’ àmfora Lit. Vidimus (inèdit ) b8) ALB + (grafit dact ilar quasi inapreciable) LT. Can Pedrerol (Cast ellbisbal) LC. Museu de Molins de Rei, CP-1 (CP Dep. 26) Lect. Alb(ani) Tip. Fragment mit j à de pivot d’ àmfora Lit. Vidimus (inèdit ) b9) ALB + (t raç rect e d’ un grafit ant e coct uram col·locat al cost at de la punt a amb orient ació vert ical) LT. Can Pedrerol (Cast ellbisbal) LC. Museu de Molins de Rei, CP-1 (CP Dep. 11) Lect. Alb(ani) Tip. Pivot d’ àmfora Lit. Vidimus (inèdit ) b10) ALB + (t raç rect e de grafit ant e coct uram col·locat al cost at de la punt a amb orient ació vert ical) LT. Can Pedrerol (Cast ellbisbal) LC. Museu de Molins de Rei, CP-1 (CP Dep. 9) Lect. Alb(ani) Tip. Pivot d’ àmfora Lit. Vidimus (inèdit ) b12) [A]LB + MAT LT. Can Pedrerol (Cast ellbisbal) LC. Museu de Molins de Rei, CP-105 Lect. [A]lb( ) + Mat ( ) Tip. Pivot d’ àmfora Lit. Vidimus (inèdit ) b11) ALB + (t raç rect e de grafit ant e coct uram col·locat al cost at de la punt a amb orient ació vert ical) LT. Can Pedrerol (Cast ellbisbal) LC. Museu de Molins de Rei, CP-1 (CP Dep. 10) Lect. Alb(ani) Tip. Pivot d’ àmfora Lit. Vidimus (inèdit ) b13) ALB + PRIM[VL?] LT. Can Pedrerol (Cast ellbisbal) LC. Museu de Molins de Rei, CP-1 (CP Dep. 27) Lect. Alb(ani) + Prim[ul?](i) Tip. Fragment superior de pivot d’ àmfora Lit. Vidimus Pascual 1977: 52 nº 3a = Pascual 1991: nº 10.1 c) ALB + (grafit dact ilar IN) LT. Can Pedrerol (Cast ellbisbal) LC. Museu de Molins de Rei, CP-1 (CP Dep. 8) Lect. Alb(ani) Tip. Pivot d’ àmfora Lit. Vidimus (inèdit ) t res punxons diferent s. L’ abundància d’ exemplars confirma l'escrit per Pascual (1977), qui parla d’ una vint ena d’ exemplars en cart el·la quadrada, i quinze exemplars en cart el rodona, sense anar més lluny pel que fa a la forma dels punxons. També podem corroborar les paraules de l'aut or quan afirma que els segells est an, maj orit àriament , mal impresos i, en general, són difícilment llegibles a simple vist a. d1) ALB LT. Can Pedrerol (Cast ellbisbal) LC. Museu de Molins de Rei, CP-1 (CP Dep. 7) Lect. Alb(ani) Tip. Pivot d’ àmfora sense punt a Lit. Vidimus (inèdit ) d2) ALB LT. Can Pedrerol (Cast ellbisbal) LC. Museu de Molins de Rei, CP-1 (CP Dep. 5) Lect. Alb(ani) Tip. Pivot d’ àmfora Lit. Vidimus (inèdit ) Pel que fa al disseny dels segells val la pena coment ar breument alguns det alls formals que criden l'at enció. La variant (a) en cart el·la quadrada s’ ha resolt amb un nexe híbrid: les llet res A^L est an fusionades amb el det all d’ un pet it t aló que sobresurt amb claredat del peu de la L; la llet ra B és més pet it a i apareix munt ada sobre l’ ast a prolongada de la llet ra L dins de la mat eixa caixa. En les t res variant s circulars, les llet res A i B apareixen lleugerament inclinades cap a dins sense t ocar-se del t ot . Hi dist ingim t res maneres diferent s de resoldre el nexe de les llet res A^L^B. Observeu t ambé en t ot s els exemplars l'est il part icular de la llet ra B, amb el punt de cont act e dels dos t raços corbs sense enganxar amb l'ast a vert ical. Pel que fa a les associacions de segells, s'observa un ampli j oc de combinacions. La perella ALB + MAT és la més represent at iva i la ut ilit zen t res dels quat re t ipus de variant s (a, b, d). Alt res t res relacions nominals segures a Can Pedrerol sónALB + PR i ALB + PRIM[VL?], ALB + TEL. d3) ALB + MAT LT. Can Pedrerol (Cast ellbisbal) LC. Museu de Molins de Rei, CP-1 (CP Dep. 16) Lect. Alb(ani) + Mat ( ) Tip. Pivot d’ àmfora Lit. Vidimus (inèdit ) Més enllà del lloc d’ origen, es const at en alguns exemples en mercat s consumidors de primer ordre, t ant d'àmbit civil com milit ar. El j oc de mat rius ALB + PRIM[VL?] de l’ exemplar (b13) es coneix a les ant igues excavacions del Piazzale delle Corporazioni a Ost ia (Pohl 1987: 366 nº 68). Un exemplar ALB de la variant quadrada (a) es va t robar a la colònia Ulpia Traiana (Xant en) en la part inferior de la Baixa Renània, associat a un alt re segell de lect ura dubt osa [---]CIT[---] desconegut a Can Pedrerol (Heimberg 1987: 453, fig. 16.13). La sèrie epigràfica ALB és la més nombrosa const at ada fins ara a la t errisseria de Can Pedrerol. En t ot al hem compt abilit zat 38 exemplars, 21 en cart el·la quadrada i 17 en cart el·la rodona, i d’ aquest a últ ima Fins ara, t an sols podem dat ar amb cert a precisió la variant (b) en cart el circular, gràcies al t est imoni sobre Dressel 2-4 de la nau de Grand-Rouveau (Sciallano, Liou 1985: 54 nº 5), que dóna una horit zó de mit j ans s. I dC. En el carregament del vaixell romà conviuen alt res dues variant s ALB i ALBA en cart el·la rect angular que són desconegudes al Baix Llobregat , però que creiem s’ han de relacionar amb la producció epigràfica d’ aquest personat ge. La primera marca ALB, que t é les llet res A^L lligades, s’ ha t robat a Badalona sobre pivot de Dressel 2-4 (Comas 1997: 50 nº 121). L’ Albanus de Can Pedrerol és, segurament , el mat eix individu que regist ra la producció amfòrica de Sant Vicenç dels Hort s amb el segell més desenvolupat ALBA (cf . nº 9). Es t ract a, doncs, d’ un nou cas de mobilit at regional ent re fabricant s d'àmfores dins del consorci indust rial del Baix Llobregat . ---------------------------------------------------9.- ALBA LP. Sant Vicenç dels Hort s Dat. mit j ans s. I dC. (ALB de GrandRouveau; sèrie THEOP) a1 ALBA LT. Sant Vicenç dels Hort s, carrer Francesc Moragas 17-19 (any 2004; UE 282) LC. SAM Girona, VFM’ 04-282 (GP Dep.149) Lect. Alba(ni) Tip. Pivot fragment at de past a at aronj ada Lit. Vidimus (inèdit ). Ferrer Alvarez, Soberón Rodríguez 2004 Com. L'est rat UE 282 dest aca per la gran presència de fragment s d'àmfora Dressel 24 (57) a2 ALBA + (grafit AL ant e coct uram) LT. Sant Vicenç dels Hort s, Ant ic Mercat (any 2006; UE 51) LC. SAM Girona, SVM’ 06-51 (GP Dep.196) Lect. Alba(ni) Tip. Pivot d’ àmfora de t onalit at at aronj ada marró Lit. Vidimus (inèdit ). Morera 2008 a3 ALBA + (grafit B ant e coct uram) LT. Sant Vicenç dels Hort s, Ant ic Mercat (any 2006; UE 128) LC. SAM Girona, SVM’ 06-128-27 (GP Dep.194) Lect. Alba(ni) Tip. Pivot d’ àmfora de t onalit at at aronj ada marró Lit. Vidimus. Morera 2008: làm. 5 Com. L'est rat UE 128 dest aca per abundant presència de fragment s d'àmfora Dressel 24 a4 ALBA + (grafit B ant e coct uram) LT. Sant Vicenç dels Hort s, Ant ic Mercat (any 2006; UE 128) LC. SAM Girona, SVM’ 06-128 (GP Dep.195) Lect. Alba(ni) Tip. Pivot d’ àmfora de t onalit at at aronj ada marró. Lit. Vidimus (inèdit ). Morera 2008 a2 ALBA + (grafit O ant e coct uram) LT. Sant Vicenç dels Hort s, Ant ic Mercat (any 2006; UE 128) LC. SAM Girona, SVM’ 06-128-19 Dep.60) Lect. Alba(ni) Tip. Pivot alt i massís Lit. Vidimus (inèdit ). Morera 2008 (GP però t reballant en un alt ra t errisseria veïna. El repert ori de marques amb el seu nom és molt més ampli, considerant les alt res variant s ALB i ALBA dels derelict es de Grand-Rouveau i Sud-Lavezzi 3, que encara no s’ han t robat al Baix Llobregat (vide nº 8). Suggerim dat ar la sèrie ALBA cap a mit j ans del s. I dC. ---------------------------------------------------10.- AN LP. Sant Vicenç dels Hort s Dat. Chrét ienne H a5) ALBA + (pet it a incisió de grafit ant e coct uram) LT. Sant Vicenç dels Hort s, Ant ic Mercat (any 2006; UE 415) LC. SAM Girona, SVM’ 06-415-16 (GP Dep.193) Lect. Alba(ni) Tip. Pivot alt i massís Lit. Vidimus (inèdit ). Morera 2008 Com. L'est rat UE 415 t é maj or presència de fragment s d'àmfora Dressel 2-4 que Pascual 1 Cinc exemplars ALBA en cart el·la rect angular amb la segona llet ra A de caixa més pet it a i elevada. Gairebé t ot s els segells s'acompanyen per un grafit ant e coct uram. Result a curiosa la coincidència de llet res ent re el grafit Al( ) de (a2) i el segell, pot ser referint -se al mat eix personat ge, la qual cosa, si fos així, ens descobriria la ident it at d'un cap de t aller (of f icinat or). Les sèries ALB i THEOP de Sant Vicenç dels Hort s semblen est ar relacionades ent re si, pel fet de compart ir els grafit s Al( ) i B (cf . nº 117), raó per la qual creiem que aquest es àmfores van ser fabricades a la mat eixa of f icina ceramist a. Tant els pivot s de l’ Ant ic Mercat com la peça del carrer Francesc Moragas venen d’ est rat s amb abundant presència d’ àmfores Dressel 2-4. Com j a s’ ha explicat , est em davant l’ Albinus de les àmfores de Can Pedrerol, a) AN LT. Sant Vicenç dels Hort s, carrer Francesc Moragas 17-19 (any 2004; UE 436) LC. SAM Girona, VFM’ 04-436-2 (GP Dep.172) Lect. An( ) Tip. Fragment de campana superior d’ àmfora Dressel 2-4 amb carena i l'arrencada inferior d'una nansa. El segell est a col·locat en l'arrel de la nansa (in radice ansae). Past a de color groguenc Lit. Vidimus. Ferrer Alvarez, Soberón Rodríguez 2004: làm. 32.2. Com. El relleu de les llet res est à força desgast at La posició in radice ansae del segell AN és poc corrent ent re les àmfores Dressel 2-4 de les t errisseries del Baix Llobregat . El t est imoni document at a la nau de Chrét ienne H apareix emplaçat sobre l'esquena d’ aquest t ipus de recipient associat al segell PRI de Sant Vicenç dels Hort s (cf . nº 97). Aquest PRI es repet eix per segona vegada en el pivot del mat eix obj ect e fent parella amb un alt re segell AM (Sciallano, Liou 1985: 79 nº 10). Per t ant , el personat ge An( ) va formar part d'un complex j oc d'associacions nominals en què int ervenen t res individus, sent Prim( ) l'element comú de les dues relacions. ---------------------------------------------------11.- ANDO, AND LP. Can Pedrerol Dat. Sud-Lavezzi 3 (variant a) a) AND[O] LT. Can Pedrerol (Cast ellbisbal) LC. Museu de Molins de Rei, CP-1 (CP Dep. 2) Lect. And[o](nis, -t i) Tip. Fragment de pivot d’ àmfora Lit. Vidimus (inèdit ) b4) AND + (t raç de grafit ant e coct uram) LT. Can Pedrerol (Cast ellbisbal) LC. Rect oría de Rubí (R.Rubí nº 27) Lect. And(onis, -ot i) Tip. Pivot d’ àmfora Lit. Vidimus (inèdit ) b1) AND + (grafit dact ilar quasi inapreciable) LT. Can Pedrerol (Cast ellbisbal), primeres prospeccions superficials LC. Museu de Molins de Rei, CP-103 Lect. And(onis, -ot i) Tip. Pivot d’ àmfora Lit. Vidimus. Pascual 1977: 51 nº 2 i fig. 4.1 = Pascual 1991: nº 18.1, làm. III.52; Bergadà 1981: làm. XI Com. Pascual llegeix AD en 1977, i AND en 1991 b2) AND LT. Can Pedrerol (Cast ellbisbal) LC. Museu de Molins de Rei, CP-1 (CP Dep. 21) Lect. And(onis, -ot i) Tip. Pivot d’ àmfora Lit. Vidimus (inèdit ) b3) AND LT. Can Pedrerol (Cast ellbisbal) LC. Museu de Molins de Rei, CP-1 (CP Dep. 22) Lect. And(onis, -ot i) Tip. Pet it fragment de paret superior de pivot d’ àmfora Lit. Vidimus (inèdit ) b5) AND + (grafit dact ilar amb forma d’ arc) LT. Can Pedrerol (Cast ellbisbal) LC. Rect oría de Rubí (R.Rubí nº 30) Lect. And(onis, -ot i) Tip. Pivot d’ àmfora Lit. Vidimus (inèdit ) c1) AND LT. Can Tint orer (El Papiol), primeres prospeccions superficials LC. Museu de Molins de Rei, CT-67 Lect. And(onis, -ot i) Tip. Pivot d’ àmfora Lit. Vidimus. Pascual 1977: 51 nº 2, 53 nº 18 i fig. 6.3 = Pascual 1991: nº 18.2, làm. III.53; Bergadà 1981: làm. III t errest res. Del més gran (b) t enim una t roballa ext ramurs al Correu Vell de Barcino (Berni, Carreras 2001: 114 nº 5 = Berni, Carreras 2009: nº 28). Del més pet it (c) hi ha un paral·lel en l'illa de Menorca, a la Curnia Nou (Maó) (De Nicolás 1987: 238 nº 3). c2) AND LT. Can Pedrerol (Cast ellbisbal) LC. Museu de Molins de Rei, CP-1 (CP Dep. 23) Lect. And(onis, -ot i) Tip. Pivot d’ àmfora de past a color at aronj ada Lit. Vidimus (inèdit ) c3) AND + (grafit ant e coct uram amb forma de C) LT. Can Pedrerol (Cast ellbisbal), primeres prospeccions superficials LC. Museu de Molins de Rei, CP-107 Lect. And(onis, -ot i) Tip. Pivot d’ àmfora Lit. Vidimus. Bergadà 1981: làm. XI La primera variant (a) és la de t ext més desenvolupat i result a clau per poder desplegar les llet res fusionades A^N^D de les marques circulars amb forma aparent d'AD. La forma complet a ens ve donada per cinc exemplars ANDO t robat s en el derelict e de Sud-Lavezzi 3 amb dat a ca. 15 dC (Sciallano, Liou 1985: 137 nº 8). Tot s est an col·locat s sobre pivot s d’ àmfora Dressel 2-4. Un d’ ells fa parella amb un segell incomplet [---]NICI sobre coll, encara desconegut a Can Pedrerol. La rest a dels segells en cart el·la circular es classifiquen en dos grups: la variant (b) és de maj or grandària amb el t ext d’ escript ura direct a; la variant (c) és ret rògrada i de diàmet re inferior, amb la llet ra D lleugerament inclinada cap a fora. Segells iguals, més enllà del lloc d’ origen, són conegut s únicament en j aciment s Pascual (1977) només publica un dibuix per a cada variant circular, i ens diu que a Can Pedrerol es van recollir en t ot al cinc exemplars, t res d'escript ura normal (nosalt res hem compt abilit zat cinc) i dos ret rògrads. Un alt re det all a dest acar és l’ at ribució de l’ exemplar (c1) a la veïna t errisseria de Can Tint orer, que t ant per la forma de la marca com per la past a ceràmica result a evident que procedeix de Can Pedrerol. No sabem si aquest a peça originaria de Can Pedrerol es va moure fins a Can Tint orer en època romana, o si es t ract a d’ un error de siglat al moment de fer els invent aris del mat erial de prospecció. Pel que fa al desenvolupament de la paraula abreuj ada ANDO, aquest a es prest a a múlt iples solucions. La possible lect ura Andonis permet ria est ablir una relació familiar amb una curiosa marca circular amb les llet res disposades al volt ant , t robada a Torre Llauder (Mat aró) sobre pivot de Pascual 1 o Dressel 2-4, que convida a la lect ura Iuli Andonis (Pascual 1977: fig. 14.6), a més a més, per a una branca familiar ben coneguda a Sant Boi (cf . nº 71). ---------------------------------------------------12.- ANT LP. Sant Boi Dat. Sud-Lavezzi 3 a1) ANT + (dos o t res t raços de grafit dact ilar) LT. Sant Boi, Termes Romanes (anys 19891991; UE 221, zona II, horit zó H) LC. Museu de Sant Boi de Llobregat , 221 (St B nº 96) Lect. Ant ( ) Tip. Pivot curt d’ àmfora Lit. Vidimus. López, Est any 1993: làm. XXXII.5; López 1998: 235, làm. I.4 = López 2009: 75, fig.10.4 Com. L'est rat UE 439 t é maj or presència de Pascual 1 (14) que Dressel 2-4 (2) a2) ANT LT. Sant Boi, plaça Const it ució (any 2006; UE 313) LC. Museu de Sant Boi de Llobregat , PC’ 06-313 (St B nº 79) Lect. Ant ( ) Tip. Pivot curt d’ àmfora Lit. Vidimus (inèdit ). Est eban Cast anera, Prida Truj illo 2006-2007 La sèrie ANT de Sant Boi es dat a pel carregament d'àmfores Dressel 2-4 de SudLavezzi 3 en ca. 15 d.C. (Sciallano, Liou 1985: 137 nº 9). En aquest vaixell apareix document ada dues vegades, en un exemplar associada a AM, en un alt re a VIC. Aquest es darreres dues marques encara no s’ han document at a Sant Boi, pero solen formar parelles amb alt res noms conegut s (AM + PRI, VIC + ALBA) o desconegut s (VIC + ALEX, VIC + YLA, VIC + POT, VIC + TAT & ATT) de la regió del Baix Llobregat . ---------------------------------------------------13.- MANTIAS?, ANTA[---], ANT? LP. Sant Vicenç dels Hort s Dat. a) MANTIAS? LT. Sant Vicenç dels Hort s, carrer Francesc Moragas 17-19 (any 2004; UE 439) LC. SAM Girona, VFM’ 04-439-1 (GP Dep.159) Lect. M? Ant i(, -st i) As(clepi, -clepiadis) Tip. Pivot curt d’ àmfora Lit. Vidimus. Ferrer Alvarez, Soberón Rodríguez 2004: làm. 31.3 b) ANTA[---] + N[---] & S( ) LT. Sant Vicenç dels Hort s, carrer del Riu carrer Ant oni Gaudí, “ La Academia” (any 1987) LC. Arxiu Municipal Sant Vicenç dels Hort s, SVH-14-11 (St VicH nº 14) Lect. <M?> Ant (i, -st i) A[s(clepi, clepiadis)] + N[---] aut S( ) Tip. Fragment de pivot d'àmfora sense punt a, bast ant rodat Lit. Vidimus. Caralt et al. 1989: 379 nº 15; Barreda i Casanova 1995a c) ANT? + AT LT. Sant Vicenç dels Hort s, carrer Francesc Moragas 17-19 (any 2004; UE 439) LC. SAM Girona, VFM’ 04-439 (GP Dep.120) Lect. <M?> Ant ?(i, -ist i) <As(clepi, clepiadis)?> + At ( ) Tip. Pivot alt i massís d’ àmfora Lit. Vidimus (inèdit ). Ferrer Alvarez, Soberón Rodríguez 2004 Tres variant s amb diferent forma i desenvolupament del t ext , a relacionar, probablement , amb un mat eix individu. Donada la pet it a mida dels segells (b) i (c) sobre pivot s alt s i massissos, i del cont ext est rat igràfic UE 439 del primer exemplar (a), creiem que pugui t ract ar-se d'una producció epigràfica sobre Pascual 1. El primer segell MANTIAS? (a) conserva l'últ im t raç obliqu del que podria ser la primera llet ra prenominal dels t ria nomina d'un personat ge lliure, que es pot desenvolupar en M? Ant i(us, -st us) As(clepus, -clepiades). Ent enem l'est ranya orient ació invert ida de la segona llet ra A com un recurs epigràfic per indicar un salt de paraula. El desenvolupament que fem del cognomen abreuj at AS t é en compt e l'exist ència de la marca ASCL sobre Dressel 2-4 a la nau de Diano Marina amb carregament d'àmfores del Baix Llobregat (Sciallano, Liou 1985: 98). De confirmar-se aquest a lect ura caldrà t enir en compt e, com a possibles variant s simplificades, les marques AS t robades a Sant Vicenç dels Hort s (vide nº 20). El segon segell (b) és ret rògrad, el t ext podria est ar incomplet a l'esquerra. La lect ura del t ercer exemplar (c) és molt dubt osa per falt a de nit idesa en el relleu de les llet res. ---------------------------------------------------14.- API LP. Sant Boi Dat. a) API LT. Sant Boi, plaça Const it ució (any 2006; UE 313) LC. Museu de Sant Boi de Llobregat , PC’ 06-313 (St B nº 82) Lect. Api(ci, -) Tip. Fragment superior de pivot d’ àmfora de paret prima i punt a est ret a Lit. Vidimus (inèdit ). Est eban Cast anera, Prida Truj illo 2006-2007 Empremt a feble realit zada amb una pet it a mat riu de cart el·la ovalada. Els t raços de les t res llet res són prims i nít ids. La segona llet ra és una P de cap obert , la t ercera sembla a simple vist a una I. Hagués est at més desit j able que l'últ ima llet ra fos T abans que I, perquè permet ria est ablir una relació de variant amb l’ APTI de Can Tint orer (vide nº 17) i l’ APTIC de Sant Vicenç dels Hort s (vide nº 18). No coneixem més segells iguals a aquest en les àmfores de la Laiet ània, amb un començament de nom Api( ). ---------------------------------------------------- 15.- APO LP. Indet erminat Dat. Chrét ienne H, Diano Marina, Est Perdut o a) APO LT. Les Sorres IX LC. Col·lecció Campmany, Gavà Lect. Apo(lloni, -) Tip. Est ampada al pivot d'un cos sencer d'àmfora Dressel 2-4 t arraconense. Past a vermella amb desgreixant de quars Lit. Izquierdo 1987b: 138, fig. II.9 Segell fàcilment ident ificable pels t ret s t ipogràfics de la llet ra O de caixa inferior a les alt res dues llet res, i pel cap obert de la llet ra P. Ben dat ada ent re el primer i segon quart del s. I dC. per la seva presencia en t res derelict es amb carregament d'àmfores Dressel 2-4, que posen en evidència l’ origen d'aquest segell al Baix Llobregat , per a una t errisseria que encara rest a per det erminar. La forma del segell de Les Sorres coincideix amb un dels t res exemplars recuperat s a la nau de Diano Marina (Sciallano, Liou 1985: 98). El punxó és diferent de l’ exemplar de la Chrét ienne H que apareix col·locat al pivot a prop d'un alt re segell il·legible en cart el·la circular (Sciallano, Liou 1985: 79 nº 12). També ho és del recollit a Est -Perdut o que sembla derivar d'una alt ra mat riu (Sciallano, Liou 1985: 148). Alt res segells APO es document en en j aciment s t errest res francesos: a la ciut at romana de Glanum (Rolland 1944: 202 nº 2) d’ un illot sit uat en el Golf de Frej ús (Lion de Mer); al Decumanus Maximus de la ciut at de Forum Julii (Frej ús) (Brent chaloff, Rivet 2003: 598 nº 30). La lect ura Apollonius és ext ensible a dues variant s APOL amb un origen t arraconense indet erminat . Una d'elles t é t ot es llet res desplegades dins d’ una cart el·la rect angular col·locada sobre pivot de possible Dressel 2-4, que es conserva al Museu Arqueològic de Saint es (Charent eMarit ime) (Ét ienne, Mayet 2000: nº 23d). L'alt ra t é un nexe A^P i apareix sobre vora d’ àmfora Pascual 1 a Port -la-Naut ique (Narbona) (Bergé 1990: nº 140). ---------------------------------------------------16.- APOLS? LP. Can Tint orer Dat. a) APOLS? + (dos t raços de grafit ant e coct uram) LT. Can Tint orer (El Papiol) (any 2001) LC. ATICS, CT’ 01-102-10 Lect. Apol(loni, -) s?(ervi) Tip. Fragment de pivot d’ àmfora Lit. Vidimus. Mat as i Parej a 2003 Com. Recuperat de la preparació del paviment de la gran habit ació-2 La composició formal del segell és inèdit a en la producció epigràfica del Baix Llobregat . El t ext ret rògrad est à dist ribuït en dues línies. Aparent ment , la forma de les llet res semblen AP/ OIC. Encara que amb cert s dubt es, creiem que les dues darreres llet res de la segona línia poden ser L i S girades. Si és així, la llet ra S després del nom abreuj at APOL revelaria la condició de servil del personat ge. En qualsevol cas, est em davant una variant desconeguda de la sèrie APO del Baix Llobregat , sobre la qual acabem de parlar amunt (vide nº 15). ---------------------------------------------------- a2) APTI + (grafit dact ilar amb forma de curva quasi inapreciable) LT. Can Tint orer (El Papiol) (any 1986; sect or B, cala 4, UE 4) LC. Museu de Molins de Rei, CT-6 (CT Dep. 45) Lect. Apt i(chi) Tip. Pivot d’ àmfora Lit. Vidimus (inèdit ). Julià et al. 1989 a3) APT[I] + (dos t raços de grafit dact ilar amb forma de CI) LT. Can Tint orer (El Papiol) LC. Rect oría de Rubí, C.TIN.A (R.Rubí nº 31) Lect. Apt [i](chi) Tip. Pivot curt d’ àmfora Lit. Vidimus (inèdit ) 17.- APTI LP. Can Tint orer Dat. Chrét ienne H (variant b) a1) APTI + (t raç t erminal de grafit ant e coct uram) LT. Can Tint orer (El Papiol) LC. Rect oría de Rubí, C.TIN.A (R.Rubí nº 6) Lect. Apt i(chi) Tip. Pivot curt d’ àmfora Lit. Vidimus (inèdit ) a4) APTI + (grafit dact ilar corb quasi inapreciable) LT. Can Tint orer (El Papiol), primeres prospeccions superficials LC. Rect oría de Rubí, C.TIN.A (R.Rubí nº 11) Lect. Apt i(chi) Tip. Pivot curt d’ àmfora Lit. Vidimus. Pascual 1977: 54 nº 31 i fig. 6.10 = Pascual 1991: nº 188.1, làm. XXI.420 Com. Llegida per Pascual com PT[---] en la publicació de 1977, i com PT[E] “ sense punt s” en el cat àleg de 1991 a5) APTI + [CE]LS LT. Can Tint orer (El Papiol), primeres prospeccions superficials LC. Museu de Molins de Rei, CT-59 Lect. Apt i(chi) + [Ce]ls(i) Tip. Pivot curt d’ àmfora Lit. Vidimus. Bergadà 1981: làm. IV Lect. Apt i(chi) Tip. Pivot d’ àmfora Lit. Pascual 1991: nº 168.1, làm. XVIII.374 Com. Pascual llegeix PATI b2) APTI LT. Can Tint orer (El Papiol) LC. Museu de Molins de Rei, CT-44 Lect. Apt i(chi) Tip. En el pivot d’ àmfora Dressel 2-4 sencera Lit. Vidimus (inèdit ) b3) APTI LT. Can Tint orer (El Papiol) LC. Museu de Molins de Rei, CT-6 (CT Dep. 39) Lect. Apt i(chi) Tip. Pivot d’ àmfora Lit. Vidimus (inèdit ) a6) APTI + MVRRA LT. Can Tint orer (El Papiol), primeres prospeccions superficials LC. Museu de Molins de Rei, CT-54 Lect. Apt i(chi) + Murra(ni) Tip. Pivot d’ àmfora Lit. Vidimus. Pascual 1977: 53 nº 19 i fig. 7.4; Bergadà 1981: làm. III Com. Pascual llegeix i dibuixa ATI b1 ) APTI LT. Sant Boi, Termes Romanes (informació E. Bergadà) LC. Museu de Sant Boi de Llobregat ? b4) APT[I] LT. Can Tint orer (El Papiol) LC. Rect oría de Rubí, C.TIN.A-46-B (R.Rubí nº 2) Lect. Apt [i](chi) Tip. Fragment inferior de pivot d’ àmfora. Lit. Vidimus (inèdit ) Com. La darret a llet ra I est à cobert a per una fort a concreció calcària b5) AP[TI] LT. Can Tint orer (El Papiol) LC. Museu de Molins de Rei, “ Enric Garcia Ferré” (CT Dep. 36) Lect. Ap[t i](chi) Tip. Fragment mit j à de pivot d’ àmfora força rodat i desgast at Lit. Vidimus (inèdit ) b6) APTI + ACAN LT. Can Tint orer (El Papiol) LC. Museu de Molins de Rei, CT-43 Lect. Apt i(chi) + Acan(t hi, -) Tip. En pivot d’ àmfora Dressel 2-4 sencera rest aurada Lit. Vidimus (inèdit ) En t ot al hem compt abilit zat dot ze exemplars, que s’ ordenen en dues variant s amb la mat eixa forma i desenvolupament , però derivat s de dos punxons rect angulars de diferent grandària. Els exemplars (a4) (a6) i (b1) est an cat alogat s a l’ obra de Pascual amb lect ures incorrect es, per no haver dist ingit el nexe A^P en cap d'ells. L’ exemplar (b1) de les Termes de Sant Boi és una “ cont aminació” , segurament , pel fet que aquest emplaçament era lloc de pas per a les àmfores produïdes en les t errisseries de riu amunt . La sèrie APTI de Can Tint orer present a associacions nominals a les dues variant s. Nosalt res hem document at les parelles APTI + CELS, APTI + MVRRA, i APTI + ACAN. La llist a es pot ampliar amb les parelles APTI + HELE i APTI + OPT de la nau Chrét ienne H, t ot es sobre pivot de Dressel 2-4, i en aquest darrer j aciment derivades del punxó (b) més pet it (Sciallano, Liou 1985: 79 nº 13). El nom complet Apt ichus es resol amb la marca APTIC de Sant Vicenç dels Hort s (cf . nº 18), que posa en evidència, una vegada més, que va exist ir un fenomen de mobilit at regional de personat ges vinculat s a la producció de les àmfores del Baix Llobregat . A més a més, de Sant Vicenç dels Hort s és, segurament , la parella de segells APT + OPT (cf . nº 85) d’ una t roballa al segon mur d'àmfores de Delat t re a Cart ago, amb dat ació del segon quart s. I dC. (Freed 1998: fig. 3.21 “ APT + TIO” ). Així doncs, t ambé es pot demost rar la coincidència d'associacions nominals ent re t errisseries (vegeu l’ APTI + OPT de Chrét ienne H, que at ribuïm a Can Tint orer). ---------------------------------------------------18.- APTIC LP. Sant Vicenç dels Hort s Dat. a) APTIC + (grafit dact ilar) LT. Sant Vicenç dels Hort s, carrer Francesc Moragas 17-19 (any 2004; UE 456) LC. SAM Girona, VFM’ 04-456-8 (GP Dep.191) Lect. Apt ic(hi) Tip. Fragment superior de pivot d’ àmfora Lit. Vidimus. Ferrer Alvarez, Soberón Rodríguez 2004: làm. 34.4 Com. L'est rat UE 456 t é el doble d'àmfores Dressel 2-4 (50) sobre Pascual 1 (22) Segell circular, amb el t ext escrit en horit zont al, lleugerament desalineat , i de llet res irregulars. Sobresurt un curiós nexe A^P^T de t res llet res. Est em davant una t roballa epigràfica clau, perquè resol el sent it de la lect ura de la variant més abreuj ada APTI de Can Tint orer (vide nº 17). Al mat eix t emps serveix d'exemple per corroborar, una vegada més, el fenomen de mobilit at regional dels individus regist rat s a l'epigrafia amfòrica del Baix Llobregat . ---------------------------------------------------19.- AQ LP. Sant Vicenç dels Hort s Dat. Périgueux (canvi d’ era) a1) AQ + PR LT. Sant Vicenç dels Hort s, carrer Ribot nº 6 / plaça Sant Jordi (març 1989) LC. Arxiu Municipal Sant Vicenç dels Hort s, SVH-6-53 (St VicH nº 5) Lect. Aq( ) + Pr( ) Tip. Pivot alt i massís d'àmfora Lit. Vidimus. Caralt et al. 1989: 379 nº 13; Barreda i Casanova 1995a de recipient i les caract eríst iques formals dels dos segells, que s’ hagi d’ endarrerir la seva dat ació cap al volt ant del canvi d'era. ---------------------------------------------------20.- AS LP. Sant Vicenç dels Hort s Dat. a) AS + PR + [---] LT. Sant Vicenç dels Hort s, carrer Francesc Moragas 17-19 (any 2004; UE 359) LC. SAM Girona, VFM’ 04-359-2 (GP Dep.188) Lect. As(clepi, -clepiadis) + Pr( ) + [---] Tip. Pivot curt d'àmfora Lit. Vidimus. Ferrer Alvarez, Soberón Rodríguez 2004: làm. 28.1 a2) AQ + PR LT. Sant Vicenç dels Hort s, carrer Francesc Moragas 17-19 (any 2004; UE 458) LC. SAM Girona, VFM’ 04-458 (GP Dep.137) Lect. Aq( ) + Pr( ) Tip. Fragment superior de pivot d'àmfora amb un diàmet re d'obert ura exageradament gran Lit. Vidimus (inèdit ). Ferrer Alvarez, Soberón Rodríguez 2004 Com. L'est rat UE 458 t é maj or presència de Pascual 1 (20) que Dressel 2-4 (4) Dos exemplars amb la mat eixa parella de noms AQ + PR. A primera vist a, la lect ura AQ pot result ar complexa pel fet que les dues llet res es t oquen. Tant és així que el primer exemplar (a1) s’ ha arribat cat alogat incorrect ament com AR (Ét ienne, Mayet 2000: 25d). La forma alt a i massissa del pivot , així com la t ipologia dels dos segells associat s de pet it es dimensions en cart el·la circular, són dues caract eríst iques lligades a la producció de Pascual 1 a Sant Vicenç dels Hort s. La sospit a es confirma gràcies a un paral·lel AQ + PR idènt ic recollit sobre pivot de Pascual 1 a Périgueux (Dordogne) (Chevillot 1979: 226-229 “ AQ + P” ; Miró 1988: 132 i fig. 13.9). En aquest a localit at francesa són freqüent s les t roballes d’ àmfores laiet anes en t emps d’ August , a part ir del 25-15 aC. Si bé, la darrera peça en concret t é una dat ació cont ext ual de Tiberi (20-30 dC), creiem, at enent el t ipus b) [A?]S + IV LT. Sant Vicenç dels Hort s, carrer Francesc Moragas 17-19 (any 2004; UE 458) LC. SAM Girona, VFM’ 04-458-2 (GP Dep.147) Lect. [A?]s(clepi, -clepiadis) + Iu( ) Tip. Pet it fragment de paret superior de pivot d’ àmfora Lit. Vidimus (inèdit ). Ferrer Alvarez, Soberón Rodríguez 2004 Dues variant s ret rògrades fragment ades en cart el·les de diferent disseny, impreses sobre pivot s al cost at d'alt res est ampilles de Sant Vicenç dels Hort s. La lect ura AS del segon segell circular (b) és bast ant dubt osa, però creiem dist ingir el t raç t erminal obliqu d'una segona llet ra que podria ser A o V. L'exemplar (a) en cart el·la quadrada s'associa a un segell PR d'aspect e semblant al recollit en la Chrét ienne H sobre Dressel 2-4 (Sciallano, Liou 1985: 84 nº 43). L'alt re exemplar (b) en cart el·la rodona s'acompanya d’ un segell IV que es coneix a Port -la-Naut ique (Narbona) sobre pivot de Pascual 1 (cf . nº 68). Probablement , les dues sèries hagin de ser ordenades en moment s diferent s de l’ act ivit at indust rial de la t errisseria i en relació amb un mat eix individu. En la t errisseria de Torre Llauder (Mat aró) exist eix un conj unt propi de segells AS, amb t res variant s concebudes amb un disseny semblant , però no igual, a les produïdes a Sant Vicenç dels Hort s (Pascual 1977: fig. 14.8 i 15.17; Prevost i, Clariana 1987: 202, fig. 1). A Badalona s’ ha t robat un segell AS en cart el·la rodona i amb la llet ra S reflect ida, gairebé la mat eixa aparença del nost re exemplar (b) (Comas 1997: 71 nº 180). Darrere les llet res inicials AS s'amaga un nom romà que pot ser una forma abreuj ada del segell ASCL recollit sobre Dressel 2-4 en el derelict e de Diano Marina cap a mit j ans del s. I d.C. (Sciallano, Liou 1985: 98). Per aquest a raó el llegim com As(clepus, -clepiades). Pot ser s’ ha de posar en relació de variant amb la marca més desenvolupada MANTIAS? de Sant Vicenç dels Hort s (vide nº 13). ---------------------------------------------------21.- AT & TA LP. Indet erminat Dat. a) AT & TA LT. Les Sorres, sect or indet erminat LC. Museu de Gavà, AGR-54 NR-495 Lect. At (t ...?) vel Ta(t ...?) Tip. Pivot d'àmfora Pascual 1 o Dressel 2-4 t arraconense. Past a dura, de color beix, amb desgreixant escàs de quars Lit. Izquierdo 1987a: 159 nº 269 = Izquierdo 1987b: 138, fig. II.1 La forma del nexe ent re les dues llet res result a ambigua. Tant se val llegir A^T com T^A. En cart el·la circular se'n coneixen marques AT amb les dues llet res separades i d'un t raç més gruixut , sobre pivot s fragment at s d’ àmfora Pascual 1 o Dressel 2-4: Torre Llauder (Mat aró) (Pascual 1977: 62 nº 79); Torralba d'en Salord (Alayor) (De Nicolás 1979: fig. VI.33); Sanit j a (Es Mercadal) (De Nicolás 1987: 238 nº 5). L'alt ra combinació TA, amb les dues llet res separades, apareix amb cart el·la quadrada sobre Dressel 2-4 a la nau Chrét ienne H (Sciallano, Liou 1985: 85 nº 57). Vegeu t ambé A^TT o T^AT en Sud-Lavezzi 3 (Sciallano, Liou 1985: 137 nº 10). ---------------------------------------------------22.- AT LP. Sant Vicenç dels Hort s Dat. a1) AT + ANT? LT. Sant Vicenç dels Hort s, carrer Francesc Moragas 17-19 (any 2004; UE 439) LC. SAM Girona, VFM’ 04-439 (GP Dep.120) Lect. At ( ) + <M?> Ant ?(i, -ist i) <As(clepi, clepiadis)?> Tip. Pivot alt i massís d’ àmfora Lit. Vidimus (inèdit ). Ferrer Alvarez, Soberón Rodríguez 2004 Com. L'est rat UE 439 t é maj or presència de Pascual 1 (14) que Dressel 2-4 (2) a2) AT + P LT. Sant Boi, Barri Ant ic (excavacions de J.C. Serra Ràfols) LC. Museu de Sant Boi de Llobregat (St B nº 85) Lect. At ( ) + P( ) Tip. Pivot alt i massís d'àmfora Lit. Vidimus (inèdit ). Pascual 1991: nº 164.1, làm. XVIII.356 Com. Pascual t ant sols publica el segell P Els dos exemplars est an col·locat s a la part alt a d’ un t ipus de pivot llarg i massís at ribuïble a l’ àmfora Pascual 1, i formen un doble j oc d’ associacions: AT + P i AT + ANT? L’ exemplar (a2) va ser recollit a les excavacions ant igues al Barri Ant ic de Sant Boi, però pert any, segurament , a la producció amfòrica de Sant Vicenç dels Hort s. No sabem d’ alt res segells AT en cart el·la circular de pet it diàmet re (ca. 1,4 cm). No obst ant això, si es coneixen fora del Baix Llobregat marques AT en cart el·la rodona de maj or grandària. A l'illa de Menorca, s’ han t robat dos segells AT amb una cart el·la circular de maj or diàmet re (ca. 2,0 - 2,3 cm), sobre pivot s recollit s a les localit at s de Torralba d'en Salord (Alaior) (De Nicolás 1979: nº 33) i Sanit j a (Mercadal) (De Nicolás 1987: 238 nº 5, “ marca repet ida dues vegades” ). El forn d’ aquest es t roballes de Menorca va poder haver est at a Torre Llauder (Mat aró), on hi ha un exemplar AT en cart el·la circular d’ aquest a darrera mida gran (Pascual 1977: 62 nº 79 = Pascual 1991: nº 28.1, làm. IV.75). ---------------------------------------------------- Segell de lect ura molt dubt osa. Recollit d’ un est rat arqueològic on únicament hi havia formes de Dressel 2-4. ---------------------------------------------------24.- BR LP. Sant Vicenç dels Hort s Dat. a) BR + PR LT. Sant Vicenç dels Hort s, carrer Ribot – plaça Sant Jordi (any 1993) LC. Arxiu Municipal Sant Vicenç dels Hort s, SVH-16-12 (St VicH nº 3) Lect. Br( ) + Pr( ) Tip. Pivot d’ àmfora, past a oxidada, argila color ocre, desgreixant quars Lit. Vidimus. Barreda i Casanova 1995a: fig. 1 (“ SVH16-2” ) Com. Segons l’ aut ora la segona marca és Il·legible, i t ot es dues semblen iguals a les localit zades en la mat eixa zona l’ any 1989 23.- AV?[-] LP. Sant Vicenç dels Hort s Dat. La Giraglia (segell SYNE) a) AV?[-] + SYN LT. Sant Vicenç dels Hort s, Ant ic Mercat (any 2006; UE 736) LC. SAM Girona, SVM’ 06-736-6 (GP Dep.81) Lect. Av?[-]( ) + Syn(ecdemi) Tip. Pet it fragment superior de pivot d’ àmfora de t onalit at groguenca per sobrecocció. Lit. Vidimus (inèdit ). Morera 2008 Com. L'est rat UE 736 només ha donat formes de Dressel 2-4 La qualit at de l’ empremt a no és gaire bona, però, t ot i això, creiem dist ingir els t raços de les llet res BR. No coneixem cap alt re segell d'aquest est il. Possiblement est em davant una producció en Pascual 1. ---------------------------------------------------25.- C LP. Can Tint orer Dat. a) C( ) + (grafit dact ilar amb forma de V quasi inapreciable) LT. Can Tint orer (El Papiol) LC. Museu de Molins de Rei, CT-6 (CT Dep. 59) Lect. M( ) Tip. Pivot d’ àmfora Lit. Vidimus (inèdit ) 26.-CA LP. Sant Vicenç dels Hort s Dat. La Giraglia (segell SYNE), Chrét ienne H i Sud-Lavezzi 3 (alt res variant s CA) Segell ret rògrad amb les llet res t ocant -se per la base dins d’ una cart el·la ovalada. A la nau de Chrét ienne H s’ ha t robat una versió diferent d’ aquest a mat eixa sèrie, igualment amb la cart el·la ovalada, però de mida més pet it a (1,7 x 1,5 i 1,6 x 1,1) i llet res ret rògrades (Sciallano, Liou 1985: 82 nº 15). En el carregament de Dressel 2-4 de la nau de Sud-Lavezzi 3, que t é un horit zó cronològic proper al derelict e ant erior (ca. 15 dC.), t ambé proporciona segells AC d’ escript ura direct a per a dues mat rius diferent s: una rodona de diàm. 1,5 cm ca.; l’ alt ra ovalada de 2,0 x 1,5 cm (Sciallano, Liou 1985: 132 nº 2). En la segona d'elles t robem la t riple associació AC + PHIL + SC, per a un conj unt de noms adscrit s a la producció epigràfica de Sant Vicenç dels Hort s. a) CA + SYNE LT. Sant Vicenç dels Hort s, carrer Francesc Moragas 17-19 (any 2004; UE 463) LC. SAM Girona, VFM’ 04-463-2 (GP Dep.161) Lect. Ca( ) + Syne(cdemi) Tip. Pivot curt d'àmfora Lit. Vidimus. Ferrer Alvarez, Soberón Rodríguez 2004: làm. 37.2 Est em doncs, davant una variant desconeguda fora del seu lloc de producció que s'ha de posar en relació amb els t est imonis que acabem de descriure. L’ associació CA + SYNE ens permet dat ar-la dins d’ aquest horit zó t iberià, prenent en consideració la marca de la Giraglia de Synecdemus (cf . nº 109). ---------------------------------------------------- Pet it segell incís d’ una sola llet ra C sense cart el·la (1,2 cm d’ alçada). Vegeu un alt re t ipus de segell del mat eix est il però de llet ra més gran (2,1 cm d’ alçada) a l’ excavació del carrer Mont cada de Barcelona (Berni, Carreras 2001: nº 7 = Berni, Carreras 2009: nº 6). ---------------------------------------------------- 27.- CA[---] LP. Indet erminat Dat. a) CA[---] LT. Gavà, La Roca (any 1998) LC. Museu de Gavà, LR98-1-10 Lect. Ca[---] Tip. Fragment d'amfora t arraconense, corresponent a la vora, amb la marca de t errisser fragment ada. Argila de color at aronj ada amb desgreixant de quars Lit. Barreda i Casanova 1998: làm. I.1. Segons l’ aut ora de la t roballa i del dibuix, la inscripció est à molt desgast ada, i es pot llegir CAL^A[---] o CAL^E^A[---]. ---------------------------------------------------28.- CALAM LP. Can Tint orer Dat. Chrét ienne H (variant b) a3) CALAM + PAV? LT. Can Tint orer (El Papiol) LC. Museu de Molins de Rei, CT-6 (CT Dep. 24) Lect. Calam(i, -ani) + Pau?( ) Tip. Pivot d’ àmfora Lit. Vidimus (inèdit ) a1) CALAM + ACAS LT. Can Tint orer (El Papiol) (any 1986; sect or B, cala 4) LC. Museu de Molins de Rei, CT-6 (CT Dep. 14) Lect. Calam(i, -ani) + Acas(t i) Tip. Pet it fragment de paret de pivot d’ àmfora Lit. Vidimus (inèdit ). Julià et al. 1989 a4) CALAM + PRIV LT. Can Tint orer (El Papiol) LC. Museu de Molins de Rei, CT-6 (CT Dep. 18) Lect. Calam(i, -ani) + Priv(at i, -) Tip. Pivot d’ àmfora Lit. Vidimus (inèdit ) a2) CALAM + [A]C[AS?] LT. Can Tint orer (El Papiol), primeres prospeccions superficials LC. Museu de Molins de Rei, CT-60 Lect. Calam(i, -ani) + [A]c[as?](t i) Tip. Pivot curt d’ àmfora Lit. Vidimus. Pascual 1977: 53 nº 20 i fig. 6.4; Bergadà 1981: làm. III Com. Cap aut or fa referència al segon segell fragment at a5) CALAM + [---] LT. Can Tint orer (El Papiol), primeres prospeccions superficials LC. Museu de Molins de Rei, CT-69 Lect. Calam(i, -ani) + [---] Tip. Pivot d’ àmfora Lit. Vidimus. Pascual 1977: 53 nº 20 i fig. 7.1 = Pascual 1991: nº 41.1, Lam. V.97; Bergadà 1981: làm. III Com. Segons Pascual, la segona marca és il·legible, però li sembla que podria t ract ar-se de MRPA (vegeu MVRRA) t robada a la t errisseria de Mas d’ en Cort s (Reus, Baix Camp), a prop de Tarragona, on s'han recollit algunes import acions d'origen laiet à j unt ament amb les produccions locals de Pascual 1 i Dressel 24 (Berni 2010: nº 131). L'associació CALAM + GEM sobre pivot de Dressel 2-4 t é una dat ació de ca. 15-20 dC. a la nau Chrét iennes H (Sciallano, Liou 1985: 82 nº 16). El nom Calamus és corrent en l’ onomàst ica romana, principalment , ent re esclaus i llibert s. La possibilit at de desenvolupar Calamanus ens ve donada per un segell NLVSIMEDICI/ CALAMAN sobre nansa d’ àmfora Dressel 2-4, presumiblement , de producció it àlica, recuperada en el Golf de Fos (Amar, Liou 1984: 162, nº 89). ----------------------------------------------------29.- GAM? LP. Sant Vicenç dels Hort s Dat. La Giraglia (segell SYNE) b) [C]ALAM + GEM LT. Can Tint orer (El Papiol) LC. Museu de Molins de Rei, CT-6/ 1 (CT Dep. 3) Lect. Calam(i, -ani) + Gem(elli, -) Tip. Pivot d’ àmfora Lit. Vidimus (inèdit ) Sis exemplars dist ribuït s en dues variant s d’ aspect e similar però amb les llet res de diferent alçada, sent la forma gran (a) la més nombrosa en t est imonis a Can Tinorer. La composició gràfica del segell és ben curiosa pel solapament del nexe A^M per sobre del nexe A^L. Tot s els exemplars recollit s a Can Tint orer present en una associació nominal en el pivot de l’ àmfora: CALAM + ACAS, CALAM + GEM, CALAM + PAV?, CALAM + PRIV. Cal afegir a la llist a la parella CALAM + ACAN a) GAM? + SYN LT. Sant Vicenç dels Hort s, Ant ic Mercat (any 2006; UE 112) LC. SAM Girona, SVM’ 06-112-4 (GP Dep.80) Lect. Gam?(i, -) + Syn(ecdemi) Tip. Pivot d’ àmfora Lit. Vidimus. Morera 2008: làm. 5 (SVM’ 06112-13) b1) GAM? + OPT LT. Sant Vicenç dels Hort s, Ant ic Mercat (any 2006; UE 551) LC. SAM Girona, SVM’ 06-551-2 (GP Dep.84) Lect. Gam?(i, -) + Opt (at i, -) Tip. Pivot curt d’ àmfora Lit. Vidimus (inèdit ). Morera 2008 b2) GAM? + OPT LT. Sant Vicenç dels Hort s, carrer Francesc Moragas 17-19 (any 2004; UE 314) LC. SAM Girona, VFM’ 04-314 (GP Dep.119) Lect. Gam?(i, -) + Opt (at i, -) Tip. Pivot curt d’ àmfora Lit. Vidimus (inèdit ). Ferrer Alvarez, Soberón Rodríguez 2004 Segell bilineal en cart el·la rodona amb el t ext disposat horit zont alment , i no en cercle com va ent endre i dibuixar Pascual. La paraula de la primera línea sembla un cognomen abreuj at Cap( ), amb nexe A^P. Les t res llet res de la segona línea es poden int erpret ar com la indicació verbal f ec(it ), la qual cosa permet ident ificar el personat ge com possible of f icinat or, presumiblement , subordinat a Lean(drus). Gràcies a la seva associació a LEAN, el dat em indirect ament cap al 15-20 dC., amb les cronologies dels derelict es de Chrét ienne H i La Giraglia. ---------------------------------------------------31.- CA[R?] LP. Can Tint orer Dat. Chrét ienne H Tres segells ret rògrads de lect ura molt dubt osa sobre pivot s d'àmfora Dressel 2-4. ----------------------------------------------------30.- CAP/ FEC LP. Can Tint orer Dat. Chrét ienne H i La Giraglia (segell LEAN) a) CAP/ FE[C] + LEAN LT. Can Tint orer (El Papiol), primeres prospeccions superficials LC. Museu de Molins de Rei, CT-62 Lect. Cap( ) fe[c](it ) + Lean(dri) Tip. Pivot d’ àmfora Lit. Vidimus. Pascual 1977: 54 nº 33, fig. 7.6; Bergadà 1981: làm. III Com. Pascual llegeix el segell com [---]F[--]A[---] en cercle a) CA[R?] + CLAS (t raç grafit ant e coct uram) LT. Can Tint orer (El Papiol) LC. Rect oría de Rubí, C.TIN.A (R.Rubí nº 28) Dep. 28) Lect. Clas(sici, -) + Ca[r?]( ) Tip. Pivot cut d’ àmfora amb la superfície desgast ada Lit. Vidimus (inèdit ) inicials. Sembla t ract ar-se d'un segell de t res llet res. ------------------------------------------------33.- CEL LP. Sant Boi Dat. - La forma del t ext conservat és idènt ic a un alt re segell incomplet , amb la t ercera llet ra borrosa, t robat sobre pivot de Dressel 2-4 en Chrét ienne H (Sciallano, Liou 1985: 82 n º 17 "CA [.]"). El segell associat CLAS t ambé apareix en el carregament de la nau, corroborant nost ra sospit a. Els aut ors del derelict e francès proposen rest it uir el t ext per CAR? ---------------------------------------------------- a) CEL + (grafit dact ilar amb forma de V) LT. Sant Boi, Barri Ant ic (excavacions de J.C. Serra Ràfols; maig 1964) LC. Museu de Sant Boi de Llobregat , 1631 (St B nº 22) Lect. Cel(si, -) Tip. Pivot curt d’ àmfora seccionat per la meit at . Argila groguenca, desgreixant de quars i calcari Lit. Vidimus. Barreda i Casanova 1989: 471, fig. 1 = Barreda i Casanova 1990: làm. XIII.3; Pascual 1991: nº 48.1, Lam. V.111; López 1998: 236, làm. I.5 = López 2009: 77, fig.10.5 32.- CE?[-] & CL?[-] LP. Can Tint orer Dat. La Chrét ienne H i La Giraglia (segell CELS) a) CE?[-] & CL?[-] + [C]ELS LT. Can Tint orer (El Papiol) LC. Museu d'Arqueologia de Cat alunya (siglat 41019), mat erial Pascual Lect. Ce?[-]( ) vel Cl?[-]( ) + [C]els(i, -) Tip. Pivot curt d’ àmfora amb la superfície plena de concrecions de calç Lit. Vidimus (inèdit ) Dist ingim els límit s de la cart el·la rect angular més pet it a. El camp d’ escript ura és ple de concrecions de calç, raó per la qual, amb gran dificult at es dist ingeixen alguns t raços de les llet res A primera vist a l’ empremt a és difícil d’ int erpret ar i dibuixar. Es t roba publicada molt es vegades com un segell il·legible, amb l’ aparença enganyosa de dues llet res CB. Pascual la va llegir com CET, amb les darreres dues llet res lligades. López la llegeix CE[---] i coment a que “ l'ext rem dret del segell no va quedar ben imprès” . Sot a el nost re punt de vist a es t ract a d’ una marca CEL ret rògrada, amb les dues darreres llet res en cont act e, raó formal del problema de la seva correct a lect ura. No coneixem cap alt re paral·lel d’ iguals caract eríst iques. A hores d’ ara, creiem que pot exist ir una relació de variant amb el personat ge de la sèrie CELS de Can Tint orer (cf . nº 34). ---------------------------------------------------34.- CELS LP. Can Tint orer Dat. Chrét ienne H i La Giraglia (variant b) a1) CELS LT. Can Tint orer (El Papiol), primeres prospeccions superficials LC. Museu de Molins de Rei, CT-63 Lect. Cels(i) Tip. Pivot curt d’ àmfora Lit. Vidimus. Bergadà 1981: làm. IV a5) [CE]LS + APTI LT. Can Tint orer (El Papiol), primeres prospeccions superficials LC. Museu de Molins de Rei, CT-59 Lect. [Ce]ls(i) + Apt i(chi) Tip. Pivot curt d’ àmfora Lit. Vidimus. Bergadà 1981: làm. IV a2) CELS LT. Can Tint orer (El Papiol) LC. Museu de Molins de Rei, “ Enric Garcia Ferré” (CT Dep. 37) Lect. Cels(i) Tip. Fragment inferior de pivot d’ àmfora força rodat i desgast at Lit. Vidimus (inèdit ) a3) CEL[S] LT. Can Tint orer (El Papiol), primeres prospeccions superficials LC. Museu de Molins de Rei, CT-65 Lect. Cels(i) Tip. Fragment superior de pivot d’ àmfora Lit. Vidimus. Pascual 1977: 53 nº 22 i fig. 6.6; Bergadà 1981: làm. IV Com. Pascual llegeix CE[---] amb les rest es d’ una t ercera llet ra “ que no sembla ser una L” a4) CELS LT. Can Tint orer (El Papiol) (maig 1985; sect or B, cala 3, est rat 2) LC. Museu de Molins de Rei, T.B-1956 Lect. Cels(i) Tip. Pivot d’ àmfora de past a beix amb desgreixant calcari Lit. Miró, Vilalt a 1989: làm. V.17 a6) [C]ELS + CE?[-] & CL?[-] LT. Can Tint orer (El Papiol) LC. Museu d'Arqueologia de Cat alunya (siglat 41019), mat erial Pascual Lect. [C]els(i, -) + Ce?[-]( ) vel Cl?[-]( ) Tip. Pivot curt d’ àmfora amb la superfície plena de concrecions de calç Lit. Vidimus (inèdit ) a7) CELS + ES?[---] LT. Can'Oriol (Rubí), recollida per Pere Bel Cano l’ any 1985 LC. Museu Municipal Cast ell Ecomuseu Urbà de Rubí Lect. Cels(i) + Es?[---] Tip. Fragment superior de pivot d’ àmfora Lit. Vidimus (inèdit ) Tip. Pivot d’ àmfora Lit. Vidimus (inèdit ) a8) [C]ELS + [SC]VRRAE? LT. Can Tint orer (El Papiol) (15-5-1985, sect or B “ superficial” ) LC. Museu de Molins de Rei, CT (CT Dep. 47) Lect. [C]els(i) + [Sc]urrae? Tip. Pivot curt d’ àmfora Lit. Vidimus (inèdit ) b1) CELS LT. Can Tint orer (El Papiol), primeres prospeccions superficials LC. Museu de Molins de Rei, CT-58 Lect. Cels(i) Tip. Pivot d’ àmfora Lit. Vidimus. Pascual 1977: 53 nº 21 i fig. 6.5 = Pascual 1991: nº 46.2, làm. V.105 b2) CELS + (grafit ant e coct uram amb forma de C) LT. Can Tint orer (El Papiol) LC. Museu de Molins de Rei, CT-6 (CT Dep. 1) Lect. Cels(i) b3) CELS + ACAN LT. Can Tint orer (El Papiol) (any 1986; sect or B, cala 4, UE 4 o 19) LC. Museu de Molins de Rei, CT-6 (CT Dep. 51) Lect. Cels(i) + Acan(t hi, -) Tip. Pivot curt d’ àmfora Lit. Vidimus (inèdit ). Julià et al. 1989 b4) CELS + GRAT LT. Can Pedrerol? (Cast ellbisbal), primeres prospeccions superficials LC. Museu de Molins de Rei, CP-110 Lect. Cels(i) + Grat (i) Tip. Pivot curt d’ àmfora de past a groguenca per sobre cocció Lit. Vidimus. Pascual 1977: 51 nº 4 i fig. 4.14 = Pascual 1991: nº 46.1, làm. V.104; Bergadà 1981: làm. XI b5) CELS + LEAN LT. Can Tint orer (El Papiol) LC. Museu de Molins de Rei, CT-6 (CT Dep. 52) Lect. Cels(i) + Lean(dri) Tip. Pivot curt d’ àmfora Lit. Vidimus (inèdit ) b6) CELS + HELE LT. Can Tint orer (El Papiol), primeres prospeccions superficials LC. Museu de Molins de Rei, CT-57 Lect. Cels(i) + Hele(ni, -) Tip. Pivot curt d’ àmfora, past a beix Lit. Vidimus. Pascual 1977: 53 nº 21 i fig. 7.3 = Pascual 1991: nº 46.2, làm. V.105; Bergadà 1981: làm. IV Com. Conserva la sigla original amb la paraula "Pedrerol" rat llada i corregida per "Tint orer" Els cat orze exemplars de la sèrie CELS s’ ordenen en dos grups: la variant (a) és més gran, amb les llet res robust es i espaiades; les llet res de la variant (b) són més primes, i les dues darreres L~S es t oquen per la base. Es pot assignar a Can Tint orer una t ercera variant (c), de t ext CEL més breu, recollida sobre pivot d’ àmfora Dressel 2-4 a La Giraglia (Sciallano, Marlier 2008: 125 “ CEL + illisible” ), perquè s'associa al segell IVCV ret rògrad que pert any a aquest a mat eixa t errisseria (cf . nº 69). L’ at ribució de l’ exemplar CELS + GRAT (b4) a Can Pedrerol la donem com incert a. Sot a el nost re punt de vist a, pot ser degut a un ant ic error de siglat ura amb els mat erials de prospecció d’ aquest s dos j aciment s que es conserven j unt s en el Museu de Molins de Rei (cf . nº 40). Les t res variant s de la producció epigràfica de Can Tint orer formen un ampli vent all d’ associacions nominals: CELS + ACAN, CELS + APTI, CELS + CE?[-] aut CL?[-], CELS + ES?[---], CELS + GRAT, CELS + HELE, CEL + IVCV, CELS + LEAN, CELS + [SC]VRRAE? La llist a de combinacions s’ amplia amb algunes t roballes foranes sobre àmfores Dressel 2-4 que fan ús de la variant (b) més pet it a: CELS + ACA a la nau de Chrét ienne H (Sciallano, Liou 1985: 82 nº 19b); CELS + [---]T a La Giraglia (Sciallano, Marlier 2008: 125). La parella CELS + HELE s’ ha document at a la Casa Pardo de Caesaraugust a (Saragossa) (Belt rán 1987: 57). A la nau Chrét ienne H, amb dat ació de ca. 15-20 dC., es t roba la j a esment ada parella CELS + ACA, i t ambé CELS + GRAT (Sciallano, Liou 1985: 82 nº 19a “ GR[AE]” ). L’ exemplar CELS + [---]T de La Giraglia t é gairebé el mat eix horit zó de ca. 20 dC. Tot es elles fan ús de la variant (b) més pet it a. Cal finalment esment ar un segell solt d’ aspect e semblant a la segona variant , t robat a Cart ago sobre Dressel 24, dat at en el segon quart s. I dC. en pert ànyer, probablement , al segon mur d'àmfores de Delat t re (Freed 1998: fig. 3.9). A més a més dels segells que acabem de descriure, exist eix un j oc més ampli de mat rius per enregist rar la producció amfòrica de Celsus, a j ut j ar per les següent s dades. El nom sencer del personat ge apareix regist rat a les àmfores Dressel 2-4 de Sud-Lavezzi 3 de ca. 15 dC. Aquí hi ha un bon nombre de marques CELSI (en el coll) lligades a la marca QVAD (en el pivot ), pot ser d’ un Quad(rat us) (Sciallano, Liou 1985: 137 nº 11). A Badalona t robem la parella CELSI + EV sobre pivot de Dressel 2-4 (Comas 1997: 52 nº 127). D’ alt ra banda, cal est ar at ent s a la marca CEL ret rògrada de la t errisseria de Sant Boi (vide nº 33), perquè es pot t ract ar d’ un nou cas de mobilit at regional ent re fabricant s d'àmfores dins de la zona geogràfica del Baix Llobregat . La sospit a t ambé est à mot ivada per la presència de la forma CE en cart el·la circular en les àmfores Dressel 2-4 de la Chrét ienne H (Sciallano, Liou 1985: 82 nº 18), en aquest cas associada a una variant PRI de Sant Vicenç dels Hort s (cf . nº 97). ---------------------------------------------------35.- GEM LP. Can Tint orer Dat. Chrét ienne H a1) GEM LT. Can Tint orer (El Papiol) LC. Museu de Molins de Rei, CT-6 (CT Dep. 46) Lect. Gem(elli, -) Tip. Fragment inferior de pivot d’ àmfora Lit. Vidimus (inèdit ) La part icularit at formal més cridanera de la sèrie GEM ens ve donada pe la darrera llet ra M, t raçada amb una grafia irregular de mida més pet it a i lleugerament alçada. a2) GEM + [C]ALAM LT. Can Tint orer (El Papiol) LC. Museu de Molins de Rei, CT-6/ 1 (CT Dep. 3) Lect. Gem(elli, -) + Calam(i, -ani) Tip. Pivot d’ àmfora Lit. Vidimus (inèdit ) Les marques GEM document ades t ant dins com fora del seu lloc d'origen s'hi t roben sovint associades a un alt re segell d'aquest t aller de Can Tint orer. Aquí t enim les parelles GEM + CALAM i GEM + CLAR. L’ associació GEM + HILARI es conèix per un pivot solt de Dressel 2-4 a la ciut at francesa d'Est rasburg en el Baix Rin (Callender 1965: nº 295 i fig. 5.25 = Baudoux 1996:42). La parella GEM + CALAM de les àmfores Dressel 2-4 de la nau de Chrét ienne H proporciona un horit zó de ca. 15-20 dC. (Sciallano, Liou 1985: 83 nº 31). ---------------------------------------------------36.- CI LP. Can Tint orer Dat. - a3) GEM + CLAR LT. Can Tint orer (El Papiol) (El Papiol) LC. Rect oría de Rubí, C.TIN.A (R.Rubí nº 4) Lect. Gem(elli, -) + Clar(i, -) Tip. Pivot curt d’ àmfora Lit. Vidimus (inèdit ) a1) CI + (grafit numeral VIII ant e coct uram) LT. Can Tint orer (El Papiol) LC. Museu de Molins de Rei, CT-6/ 1 (CT Dep. 5) Lect. Ci( ) Tip. Pivot d’ àmfora Lit. Vidimus (inèdit ) a2) CI + (grafit numeral IIII ant e coct uram) LT. Can Tint orer (El Papiol) LC. Museu de Molins de Rei, CT-6 (CT Dep. 11) Lect. Ci( ) Tip. Pivot d’ àmfora Lit. Vidimus (inèdit ) a3) CI + (grafit ant e coct ura, amb forma aparent de CI) LT. Can Tint orer (El Papiol) (any 1986; sect or B, cala 4) LC. Museu de Molins de Rei, CT-6 (CT Dep. 32) Lect. Ci( ) Tip. Pivot d’ àmfora Lit. Vidimus (inèdit ). Julià et al. 1989 a4) CI + (dos t raços de grafit dact ilar quasi inapreciable) LT. Can Tint orer (El Papiol) (any 1986; sect or B, cala 4, UE 4) LC. Museu de Molins de Rei, CT-6 (CT Dep. 35) Lect. Ci( ) Tip. Pivot d’ àmfora Lit. Vidimus (inèdit ). Julià et al. 1989 a5) CI + (dos t raços de grafit dact ilar quasi inapreciable) LT. Can Tint orer (El Papiol) (any 1986; sect or B, cala 4, UE 13) LC. Museu de Molins de Rei, CT-6 (CT Dep. 57) Lect. Ci( ) Tip. Pivot curt d’ àmfora de t onalit at marró- at aronj ada Lit. Vidimus (inèdit ). Julià et al. 1989 a6) CI + (dos t raços de grafit dact ilar, el més breu quasi inapreciable) LT. Can Tint orer (El Papiol) LC. Rect oría de Rubí, C.TIN.A (R.Rubí nº 8) Lect. Ci( ) Tip. Pivot curt d’ àmfora de t onalit at vermell fosc Lit. Vidimus (inèdit ) a7) CI + (t raç corb de grafit dact ilar) LT. Can Tint orer (El Papiol) LC. Museu de Molins de Rei, CT-B (CT Dep. 48) Lect. Ci( ) Tip. Pivot curt d’ àmfora Lit. Vidimus (inèdit ) a9) C[I] LT. Can Tint orer (El Papiol) LC. Museu de Molins de Rei, CT-6 (CT Dep. 16) Lect. C[i]( ) Tip. Pivot d’ àmfora Lit. Vidimus (inèdit ) a10) C[I] LT. Can Tint orer (El Papiol) LC. Museu de Molins de Rei, CT-6 (CT Dep. 15) Lect. C[i]( ) Tip. Pivot d’ àmfora Lit. Vidimus (inèdit ) a8) CI + (t raç t erminal de grafit dact ilar quasi inapreciable) LT. Can Tint orer (El Papiol) (any 1986; sect or C, cala 1, UE 32) LC. Museu de Molins de Rei, CT (CT Dep. 50) Lect. Ci( ) Tip. Fragment mit j à d'un pivot curt d'àmfora de t onalit at s at aronj ada Lit. Vidimus (inèdit ). Julià et al. 1989 Hem compt abilit zat en t ot al deu exemplars de la sèrie CI sobre pivot s solt s de poca alçada d’ àmfora Dressel 2-4, amb la past a ceràmica, generalment , de t onalit at marró-t aronj a clara. Les dues llet res són pulcres dins de la cart el·la circular. Crida l'at enció l'alt a freqüència de grafit s ant e coct uram col·locat s al cost at del segell i amb diferent s significat s. No coneixem cap t est imoni semblant fora del seu lloc de producció. ---------------------------------------------------37.- CLAR LP. Can Tint orer Dat. Chrét ienne H a1) [CL]AR LT. Can Tint orer (El Papiol) LC. Rect oría de Rubí, C.TIN.A (R.Rubí nº 10) Lect. [Cl]ar(i, -) Tip. Fragment inferior de pivot d’ àmfora Lit. Vidimus (inèdit ) Com. La marca est à parcialment impresa pel fet d’ est ar col·locada en la punt a t erminal del pivot , on l’ est ret a superfície no dóna suficient espai al recorregut sencer del punxó a4) CLAR + GEM LT. Can Tint orer (El Papiol) (El Papiol) LC. Rect oría de Rubí, C.TIN.A (R.Rubí nº 4) Lect. Clar(i, -) + Gem(elli, -) Tip. Pivot curt d’ àmfora Lit. Vidimus (inèdit ) a2) CLAR + ACA[S] LT. Can Tint orer (El Papiol) (any 1986; sect or B, cala 4) LC. Museu de Molins de Rei, CT-6 (CT Dep. 12) Lect. Clar(i, -) + Aca[s](st i) Tip. Pet it fragment de paret de pivot d’ àmfora Lit. Vidimus (inèdit ). Julià et al. 1989 a5) CLA[R] + PAV? LT. Can Tint orer (El Papiol), primeres prospeccions superficials LC. Museu de Molins de Rei, CT-53 Lect. Clar(i, -) + Pau?( ) Tip. Pivot curt d’ àmfora Lit. Vidimus. Bergadà 1981: làm. III a3) CLAR + FIR LT. Can Tint orer (El Papiol), primeres prospeccions superficials LC. Museu de Molins de Rei, CT-68 Lect. Clar(i, -) + Fir(mi, -) Tip. Pivot curt d’ àmfora Lit. Vidimus. Pascual 1977: 53 nº 24 i fig. 7.2 = Pascual 1991: nº 54.1, làm. VI.128; Bergadà 1981: làm. IV Cinc exemplars CLAR, t ot s derivat s del mat eix punxó i col·locat s sobre pivot s curt s d’ àmfora at ribuïbles a la forma Dressel 2-4. Les associacions nominals document ades a Can Tint orer són: CLAR + ACA[S], CLAR + FIR, CLAR + GEM, i CLAR + PAV? En el derelict e de Chrét ienne H de ca. 15-20 dC. t robem les parelles CLAR + ACA i CLAR + FIR sobre pivot s del mat eix t ipus d’ àmfora (Sciallano, Liou 1985: 82 nº 21). ---------------------------------------------------38.- CLAS LP. Can Tint orer Dat. Chrét ienne H, La Giraglia, Dramont B a1) CLAS LT. Can Tint orer (El Papiol), primeres prospeccions superficials LC. Museu de Molins de Rei, CT-52 Lect. Clas(sici, -) Tip. Pivot curt d’ àmfora Lit. Vidimus. Pascual 1977: 53 nº 23 i fig. 6.7 = Pascual 1991: nº 50.1, Lam. VI.119; Bergadà 1981: làm. III Com. Pascual llegeix CIAS a2) CLA[S] + [---] LT. Can Tint orer (El Papiol), (maig 1985; sect or B, cala 1, est rat 3) LC. Museu de Molins de Rei, T-B-460 Lect. Cla[s](sici,-) Tip. Fragment sense forma d’ àmfora. Past a vermella, desgreixant molt groller de calcària, engalba ext erna beix Lit. Miró, Vilalt a 1989: làm. II.8 a4) CLAS + ACAN LT. Can Tint orer (El Papiol) LC. Museu de Molins de Rei, CT-6/ 1 (CT Dep. 4) Lect. Clas(sici, -) + Acan(t hi, -) Tip. Pivot d’ àmfora Lit. Vidimus (inèdit ) a5) CLAS + CA[R?] + (t raç grafit ant e coct uram) LT. Can Tint orer (El Papiol) LC. Rect oría de Rubí, C.TIN.A (R.Rubí nº 28) Lect. Clas(sici, -) + Ca[r?]( ) Tip. Pivot cut d’ àmfora amb la superfície desgast ada Lit. Vidimus (inèdit ) a3) CL[AS] + [---] LT. Can Tint orer (El Papiol) (any 1983; sect or B, UE 4) LC. Museu de Molins de Rei, T-2-4-15 (CT Dep. 56) Lect. Cl[as](sici, -) Tip. Pet it fragment superior de paret de pivot d’ àmfora Lit. Vidimus (inèdit ). Solias, Vivalt a 1985 a6) CLAS + LEAN LT. Can Tint orer (El Papiol) LC. Museu d'Arqueologia de Cat alunya (siglat CTB1 i 41015A), mat erial Pascual Lect. Clas(sici, -) + Lean(dri) Tip. Fragment inferior de pivot d’ àmfora força rodat Lit. Vidimus. Pascual 1977: 53 nº 23 i figs. 6.8 i 5.9 = Pascual 1991: nº 50.1, Lam. VI.120 Com. Pascual només va publicar el segell amb la lect ura CIAS, l’ alt re queda ocult a la vist a en una part de la superfície del pivot força desgast ada a7) CLAS + PAV? LT. Can Tint orer (El Papiol) (El Papiol), primeres prospeccions superficials LC. Rect oría de Rubí, C.TIN.A-B 256 (R.Rubí nº 12) Lect. Clas(sici, -) + Pau?( ) Tip. Pivot d’ àmfora Lit. Vidimus. Pascual 1977: 52 nº 23 i fig. 7.5 Darrere aquest segell hi ha un problema “ hist òric” de lect ura. Sovint el t robem a les publicacions escrit com CIAS, en lloc de CLAS, a causa de la feble conservació del relleu del peu de la llet ra L. Això ha port at a suggerir lect ures allunyades de la solució real, com seria el cas dels t ria nomina C. I( ) As( ) per a un personat ge lliure (Ét ienne, Mayet 2004: nº 59). La bona conservació del t ext a l'exemplar (a4) ha sigut fonament al per resoldre el problema de lect ura. No obst ant , la lect ura correct a t ambé es podia deduir per una ant iga t roballa de Fect io (Vecht en, Holanda), a la província de Germania Inferior, reproduïda al det all en CIL XIII 10002,536 amb aquest disseny CLAS i, a més a més, fent parella amb el segell ACAN de la t errisseria de Can Tint orer. Ara que coneixem la solució, s’ ent én la forma més pet it a i elevada de llet ra A, a causa de quedar encaixada ent re les consonant s L i S. Els vuit exemplars document at s a Can Tint orer pert anyen a la mat eixa variant (a), al igual que els t est imonis forans publicat s per alt res invest igadors. No obst ant això, Pascual recull t res exemplars gravat s amb dos punxons de diferent grandària. El més pet it (Pascual 1977: 53 i fig. 6.7) apareix dibuixat amb t ot es les llet res de la mat eixa alçada, que no hem t robat en cap dels museus que esment a. a8) CLAS + [P]RIV LT. Can Tint orer (El Papiol) LC. Museu d'Arqueologia de Cat alunya (siglat 41019O), mat erial Pascual Lect. Clas(sici, -) + [P]riv(at i, -) Tip. Fragment inferior de pivot d’ àmfora Lit. Vidimus (inèdit ) A Can Tint orer t enim document ades les següent s associacions nominals segures sobre pivot s d’ àmfora: CLAS + ACAN, CLAS + CA[R?], CLAS + LEAN, CLAS + PAV?, i CLAS + PRIV. La llist a s’ amplia amb dos parelles més sobre pivot s de Dressel 2-4: CLAS + OPT de Cart ago (Freed 1998: fig. 3.8); CLAS + OPA? aut QPA? de La Giraglia (Sciallano, Marlier 2008: 125 “ CIAS” ). Pel que fa a la cronologia, disposem d’ una àmplia most ra de referències en llocs de t rànsit i de consum. La parella CLAS + ACAN del campament milit ar de Fect io es dat a a part ir de l’ any 4 o 5 dC. Pels derelict es, la producció de les Dressel 2-4 s'emmarca en els primers anys del regnat de Tiberi. De la nau Dramont B dels primers anys del s. I dC. és un exemplar CLAS associat a un alt re segell il·legible (Sciallano, Liou 1985: 79 “ CIAS” ). Les associacions CLAS + ACAN i CLAS + LEAN són present s a la nau Chrét ienne H de ca. 15-20 dC. (Sciallano, Liou 1985: 79 “ CIAS” ). Els t est imonis CLAS + LEAN i CLAS + OPA? aut QPA? de La Giraglia compart eix un horit zó semblant de ca. 20 dC. També result a d’ int erès l'àmfora Dressel 2-4 j a esment ada de Cart ago amb la parella CLAS + OPT, que pot venir, probablement , del segon mur d'àmfores de Cart ago, amb dat ació del segon quart s. I dC. Finalment , esment ar la t roballa de Torre Vella d'en Loçano (Ciut adella, Menorca) amb les associacions CLAS + ACAN (De Nicolás 1987: 239 nº 10 “ CIAS i A[---]” ). ---------------------------------------------------39.- GRA LP. Sant Vicenç dels Hort s Dat. La Giraglia (segell SYNE), Chrét ienne H (GRAT de Can Tint orer) Tip. Pivot curt d'àmfora de t onalit at groguenca Lit. Vidimus (inèdit ). Ferrer Alvarez, Soberón Rodríguez 2004 a3) GRA + SYNE LT. Sant Vicenç dels Hort s, carrer Francesc Moragas 17-19 (any 2004; UE 314) LC. SAM Girona, VFM’ 04-314 (GP Dep.166) Lect. Gra(t i) + Syne(cdemi) Tip. Pivot curt d'àmfora de t onalit at groguenca Lit. Vidimus (inèdit ). Ferrer Alvarez, Soberón Rodríguez 2004 a1) [G]RA LT. Sant Vicenç dels Hort s, carrer Francesc Moragas 17-19 (any 2004; UE 314) LC. SAM Girona, VFM’ 04-314 (GP Dep.167) Lect. [G]ra(t i) Tip. Pet it fragment de paret de pivot d’ àmfora Lit. Vidimus (inèdit ). Ferrer Alvarez, Soberón Rodríguez 2004 Com. L'est rat UE 314 dest aca per la gran presència de fragment s d'àmfora Dressel 24 (214) amb rebut j os de forn a2) GRA + SYNE LT. Sant Vicenç dels Hort s, carrer Francesc Moragas 17-19 (any 2004; UE 314) LC. SAM Girona, VFM’ 04-314 (GP Dep.165) Lect. Gra(t i) + Syne(cdemi) La forma curt a dels t res pivot s, la parella amb SYNE, i el cont ext UE 314 de l’ exemplar (a1), semblen indicar que est em davant una producció amfòrica de Dressel 2-4. Sot a el nost re punt de vist a, el segell GRA de Sant Vicenç dels Hort s i el GRAT de Can Tint orer (vide inf ra) són variant s alt ernat ives del mat eix personat ge, obt ingudes al llarg d’ un curt marge de t emps en dues t errisseries del Baix Llobregat . Així ho creiem, perquè el segell SYNE es dat a a la Giraglia en ca. 20 dC. (cf . nº 109), i GRAT en ca. 15-20 d.C. a la Chrét ienne H. ---------------------------------------------------40.- GRAT LP. Can Tint orer (segurament ) Dat. Chrét ienne H a) GRAT + CELS LT. Can Pedrerol? (Cast ellbisbal), primeres prospeccions superficials LC. Museu de Molins de Rei, CP-110 Lect. Grat (i) + Cels(i) Tip. Pivot curt d’ àmfora de past a groguenca Lit. Vidimus. Pascual 1977: 52 nº 7, fig. 4.14 = Pascual 1991: nº 100.1, Lam. X.206; Bergadà 1981: làm. XI Com. Pascual llegeix i dibuixa GRAE i Can Pedrerol. La sigla original est à bast ant esborrada i és complet ament il·legible. Vegeu el cas dels segells CELS + HELE de Can Tint orer amb la siglat ura original “ Can Pedrerol” corregida (vide nº 34b6). ---------------------------------------------------41.- CRES LP. Can Pedrerol Dat. a) CRES + (t raç corb final d'un grafit dact iar gairebé inapreciable) LT. Can Pedrerol (Cast ellbisbal), primeres prospeccions superficials LC. Museu de Molins de Rei, CP-106 Lect. Cres(cent i, -) Tip. Pivot d’ àmfora Lit. Vidimus. Pascual 1977: 52 nº 5 i fig. 4 = Pascual 1991: nº 65.1, Lam. VII.151; Bergadà 1981: làm. XI El t ext est à fet amb les llet res at apeïdes dins d'una cart el·la rect angular de pet it es dimensions (2 x 1,5 cm) amb els lat erals més curt s arquej at s. La llet ra S és de menor caixa i apareix elevada. La revisió que hem fet d'aquest segell al Museu de Molins de Rei ens ha permès corregir la lect ura GRAE de Pascual per GRAT, en observar, amb prou claredat , que es t ract ava d'un nexe A^T. Així dons, cal corregir t ambé la lect ura errònia de l'exemplar incomplert GR[AE] del derelict e Chrét ienne H que, amb la mat eixa associació amb CELS, es t roba imprès sobre pivot de Dressel 2-4 (Sciallano, Liou 1985: 83 nº 32). El vincle GRAT + CELS posa en dubt e el suposat origen d'aquest a peça per a Can Pedrerol, doncs la forma part icular del segell de Celsus coincideix amb la variant (b) recollida abundant ment a Can Tint orer. At ès que la peça conservada és un rebuig de forn, creiem que est em davant un error de siglat ge. Cal suposar que s'haguessin barrej at alguns dels primers mat erials recollit s a les prospeccions de Can Tint orer No coneixem cap alt re exemplar igual. Es pot posar en relació de variant amb un segell CRE (ret rògrad) recollit per Dressel en la fossa del Cast ra Praet oria (Roma) sobre un pivot de la forma 2 de probable origen laiet à, que, a més a més, present a un grafit M dact ilar (CIL XV 3437). Suggerim desenvolupar el cognomen Crescens, t enint en compt e l’ ample freqüència de casos a l'epigrafia lapidària de Barcino (CIL II 4499; CIL II 4516; IRC 4, 77; IRC 4, 42; IRC 4, 160). ---------------------------------------------------42.- CV LP. Sant Vicenç dels Hort s Dat. a) CV LT. Sant Vicenç dels Hort s, carrer plaça Cat alunya – carrer Barcelona nº 1 (20-92004; UE 3) LC. Arqueociència, SVHPC’ 04-3-12 Lect. Cu( ) Tip. Pivot d’ àmfora de past a groguenca Lit. Vidimus. Trullàs Ledesma 2005 La llet ra V és de caixa més pet it a i apareix incrust ada dins de la C. Si es gira el segell podria llegir-se com CA ret rògrad. Desconegut en un alt re lloc. ---------------------------------------------------43.- CVPIT LP. Sant Boi Dat. a1) CVPIT + DAP LT. Sorrera del Delt a (possible zona de Sant Boi) (dècada de 1970) LC. Aj unt ament de Viladecans (donació Jordi Dolz) Lect. Cupit (i) + Dap(hni, -) Tip. En el pivot d’ un amfora Dressel 2-4 amb el cos fins a la carena, sense coll, nanses i llavi Lit. Vidimus (J.M Huélamo, J.M. Solias) Els dos segells est an t ret s d’ un únic punxó, són difícils d’ int erpret ar a simple vist a, i formen parella amb la marca DAP. L’ exemplar (a1) t é el t ext millor conservat . Tot i els dubt es inicials de lect ura, creiem poder dist ingir les llet res CVPIT impreses amb sent it ret rògrad. El problema ens ve donat per l'est ranya t ipografia de les llet res del final. La penúlt ima llet ra I és curt a, i queda encaixada i aj ust ada ent re les consonant s P (de cap obert ) i T (de braços curt s). A hores d'ara, el lloc d’ origen de l’ associació CVPIT + DAP sembla ser Sant Boi. La presència d’ un t ercer exemplar DAP a les excavacions realit zades a la plaça Const it ució (cf . nº 45) d’ aquest a localit at confirma l’ at ribució de la t errisseria. El cognom romà Cupit us és corrent en l’ àmbit onomàst ic dels llibert s. A Cat alunya el t robem ben represent at per l'epigrafia lapidària, havent un cas a Els Prat s de Rei (La Segarra) (IRC 1, 21), i uns quans més repart it s a Tàrraco (RIT 470 i 192; CIL II 4451, 4970.158). ---------------------------------------------------- a2) CVPIT + DAP LT. Sant Boi, Termes Romanes (excavacions J.C. Serra Ràfols; finals dècada dels 50 i començament dels 60) LC. Museu de Sant Boi de Llobregat , 1643 (St B nº 26) Lect. Cupit (i) + Dap(hni, -) Tip. Fragment superior de pivot d’ àmfora. Argila ocre, desgreixant de quars i calcari Lit. Barreda i Casanova 1989: 471, fig. 1 = Barreda i Casanova 1990: làm. XIII.5; Pascual 1991: nº 68.1, Lam. VII. 154; López 1998: 236, làm. I.6 = López Mullor 2009: 77, fig.10.6 Com. Pascual llegeix CVM o CVLM; López llegeix CVM ret rògrad 44.- D LP. Sant Vicenç dels Hort s Dat. a1) D + (t raç rect e i curt de grafit dact ilar) LT. Sant Vicenç dels Hort s, carrer Francesc Moragas 17-19 (any 2004; UE 423) LC. SAM Girona, VFM’ 04-423 (GP Dep.141) Lect. D( ) Tip. Pivot alt i massís d'àmfora Lit. Vidimus (inèdit ). Ferrer Alvarez, Soberón Rodríguez 2004 Com. L'est rat UE 423 t ant sols va donar formes de Pascual 1 (8) a2) D + (grafit A ant e coct uram) LT. Sant Vicenç dels Hort s, carrer Francesc Moragas 17-19 (any 2004; UE 423) LC. SAM Girona, VFM’ 04-423 (GP Dep.185) Lect. D( ) Tip. Pivot d'àmfora Lit. Vidimus (inèdit ). Ferrer Alvarez, Soberón Rodríguez 2004 en cart el·la circular de mesura semblant (Bergé 1990: 178 nº 40). El segon, que est à fet amb una cart el·la diferent que segueix la siluet a de la llet ra (Sciallano 2006: 361), s’ acompanya d’ una digit ació circular del est il de les document ades repet idament a les sèries F i P de Sant Vicenç dels Hort s (cf . nrs. 52 i 88). La variant amb la cart el·la en forma de llet ra podria venir de Badalona, on s'ha t robat un exemplar sobre pivot de Pascual 1 (Comas 1997: nº 22). D'alt ra banda, a la nau de Culip VIII (Cap de Creus), dat ada al volt ant del canvi d'era, es va recuperar un pet it segell D en cart el·la quadrada sobre pivot de Pascual 1 (Vivar 2004: fig. 93). ---------------------------------------------------45.- DAP LP. Sant Boi Dat. - a3) D + (t raç rect e de grafit dact ilar) LT. Sant Vicenç dels Hort s, carrer Francesc Moragas 17-19 (any 2004; UE 423) LC. SAM Girona, VFM’ 04-423 (GP Dep.142) Lect. D( ) Tip. Pivot alt i massís d’ àmfora Lit. Vidimus (inèdit ). Ferrer Alvarez, Soberón Rodríguez 2004 Com. L'est rat UE 423 només va donar formes de Pascual 1 (8) Tres segells en cart el·la circular, els dos últ ims amb el relleu de la llet ra D força desgast at . Tot s els exemplars vénen del mat eix est rat UE 423 on només s'han recollit formes del t ipus Pascual 1. En el j aciment francès de Port -La-Naut ique (Narbona) t robem dues variant s sobre pivot s de t ipus indet erminat que es poden relacionar amb aquest sèrie. El primer és a1) DAP LT. Sant Boi, plaça Const it ució (anys 197980; Q(6)1) LC. Museu de Sant Boi de Llobregat , 1619 (St B nº 42) Lect. Dap(hni, -) Tip. Pivot d’ àmfora. Argila ocre. Desgreixant de mica, quars i calcari Lit. Vidimus. Barreda i Casanova 1989: 471, fig. 1 = Barreda i Casanova 1990: làm. XCIII.6 a2) DAP + CVPIT LT. Sorrera del Delt a (possible zona de Sant Boi) (dècada de 1970) LC. Aj unt ament de Viladecans (donació Jordi Dolz) Lect. Dap(hni, -) + Cupit (i) Tip. En el pivot d’ un amfora Dressel 2-4 amb el cos fins a la carena, sense coll, nanses i llavi Lit. Vidimus (per gent ilesa de J.M Huélamo i J.M. Solias) Fora de Cat alunya, només sabem d’ un segell DAP associat a un grafit N ant e coct uram sobre una punt a d’ àmfora recollida a la localit at francesa de Port -laNaut ique (Narbona) (Sciallano 2006: 361 nº 14). ---------------------------------------------------46.- DE LP. Sant Boi Dat. Primera meit at s. I dC. (cont ext ) a3) DAP + CVPIT LT. Sant Boi, Termes Romanes (excavacions J.C. Serra Ràfols; finals dècada dels 50 i començament dels 60) LC. Museu de Sant Boi de Llobregat , 1643 (St B nº 26) Lect. Dap(hni, -) + Cupit (i) Tip. Fragment superior de pivot d’ àmfora. Argila ocre. Desgreixant de quars i calcari. Lit. Barreda i Casanova 1989: 471, fig. 1 = Barreda i Casanova 1990: làm. XIII.5; Pascual 1991: nº 68.1, Lam. VII. 154; López 1998: 236, làm. I.6 = López Mullor 2009: 77, fig.10.6 Com. Recollit sempre com un segell Il·legible. a) DE LT. Cornellà de Llobregat , Cast ell de Cornellà (any 1995; pou 11 nivel 1) LC. SAM Girona, CC-95-XI-1 Lect. De( ) Tip. Fragment superior de paret de pivot d’ àmfora Lit. Vidimus (inèdit ; dibuix Eduard Garrot e). Garcia Targa, Serrano Mínguez 1995 Com. L’ est rat va donar una import ant quant it at d'imit acions de ceràmica campaniana i de TS sudgálica (Drag. 37) Segell fragment at a l'esquerra amb els t ancament s vert icals de la cart el·la arrodonit s. El t ext sencer ens ve donat per un pivot d'àmfora Dressel 2-4 de Roma (CIL XV 3540) que present a la parella de segells DE + QVA, el segon amb nexe V^A (cf . nº 120d-f). Per la marca associada de Roma sabem que es t ract a d’ una producció de Sant Boi de Llobregat . ---------------------------------------------------Tres exemplars de la mat eixa mat riu. La llet ra P est a t raçada amb el cap obert , sense t ancar, com sol ser habit ual en molt es alt res marques del Baix Llobregat . 47.- DI LP. Sant Vicenç dels Hort s Dat. - El conj unt és prou significat iu per assignar a Sant Boi l’ origen de la marca DAP. La millor qualit at de les empremt es ens permet corregir la lect ura dubt osa LDAP? + CA?[---] que varem donar a la parella de segells t robat s a la plaça Verònica de Barcelona (Berni, Carreras 2001: nº 32 = Berni, Carreras 2009: nº 42). a) DI + VT & TV LT. Sant Vicenç dels Hort s, carrer Ribot nº 6 / plaça Sant Jordi (març 1989) LC. Arxiu Municipal Sant Vicenç dels Hort s, SVH-6-57 (St VicH nº 4) Lect. Di( ) + Ut (ilis, -) vel Tu( ) Tip. Fragment superior de pivot d’ àmfora Lit. Vidimus. Caralt et al. 1989: 379, nº 16; Barreda i Casanova 1995a Segell en carret el·la circular de pet it es dimensions amb les llet res at apeïdes sobre pivot , segurament , de la forma Pascual 1. El t ext DI pot derivar d’ un cognomen servil abreuj at , suposadament d’ origen grec: Diocles, Diomedes, Diodorus, Dionysius, Diphilus, et c. ---------------------------------------------------- a3) ER + [S]EC LT. Sant Vicenç dels Hort s, carrer Francesc Moragas 17-19 (any 2004; UE 314) LC. SAM Girona, VFM’ 04-314 (GP Dep.110) Lect. Er( ) + [S]ec(undi, -) Tip. Pivot curt d'àmfora Lit. Vidimus (inèdit ). Ferrer Alvarez, Soberón Rodríguez 2004 Com. L'est rat UE 314 dest aca per la gran presència de fragment s d'àmfora Dressel 24 (214) amb rebut j os de forn 48.- ER LP. Sant Vicenç dels Hort s Dat. Claudi-Nerò (a1) a1) ER + AEMV LT. Sant Vicenç dels Hort s, carrer Sant Miquel-Poliesport iu Municipal (maig 1996; UE 4) LC. SAM Girona, SV96-4-13-11 (GP Dep.85) Lect. Er( ) + Aemu(li) Tip. Fragment superior de pivot d’ àmfora de t onalit at beix Lit. Vidimus. Ferrer i Alvarez 1996: làm. 2.2 Com. Dat at per TS sudgàl·lica en un horit zó claudi-neronià a2) ER + PRIMVL LT. Sant Vicenç dels Hort s, carrer Francesc Moragas 17-19 (any 2004; UE 426) LC. SAM Girona, VFM’ 04-426-1 (GP Dep.151) Lect. Er( ) + Primul(i) Tip. Pivot curt d'àmfora Lit. Vidimus. Ferrer Alvarez, Soberón Rodríguez 2004: làm. 29.2 Com. L'est rat UE 426 només ha donat àmfores Dressel 2-4 (16) Segell ret rògrad fet amb les llet res pulcres d’ excel·lent grafia. La marca (a1) t é el marge dret de la cart el·la duplicat per un ressegellat . Els t res exemplar formen les següent parelles nominals: ER + AEMV, ER + PRIMVL, ER + SEC. Fora del seu lloc d’ origen coneixem algunes marques ER, però derivades d’ una mat riu diferent a la de Sant Vicenç dels Hort s. El cas més obvi ens ve donat per l’ exemplar ER de la nau Chrét ienne H, associat a FA, sobre pivot de Dressel 2-4, de lect ura direct a i en cart el·la rodona (Sciallano, Liou 1985: 82 nº 24). Aquest a peça s'associa a un segell FA ret rògrad en cart el·la circular, que t ambé es pot posar en relació de variant amb la producció epigràfica de Sant Vicenç dels Hort s (cf . nº 54). D'alt ra banda, hi ha un segell ER a Port -la-Naut ique (Narbona), més pet it i en cart el·la quadrangular, sobre pivot d'àmfora laiet ana (Sciallano 2006: 364 nº 17). ---------------------------------------------------49.- ES?[---] LP. Can Tint orer Dat. Chrét ienne H i La Giraglia (segell CELS) a) ES?[---] + CELS LT. Can'Oriol (Rubí), recollida per Pere Bel Cano l’ any 1985 LC. Museu Municipal Cast ell Ecomuseu Urbà de Rubí Lect. Es?[---] + Cels(i) Tip. Fragment superior de pivot d’ àmfora Lit. Vidimus (inèdit ) Segell d'una única llet ra en cart el·la circular. En no haver quedat marcat del t ot , no és possible det erminar si es t ract a de la llet ra F o E. ---------------------------------------------------51.- F LP. Sant Boi Dat. Chrét ienne H i La Giraglia (variant b) a) F LT. Sant Boi, Can Barraquer (any 2002; UE 2029) LC. Museu de Sant Boi de Llobregat , CB02-2029-1 (St B nº 45) Lect. F( ) Tip. Pivot d’ àmfora Lit. Vidimus. Subiranas Fàbregas 2003: làm. 6 Les dues úniques llet res conservades est an parcialment t rencades, però, t ot i així, creiem que es poden ident ificar com ES per a un segell desconegut de lect ura direct a. ---------------------------------------------------50.- F? & E? LP. Sant Boi Dat. Chrét ienne H, La Giraglia (segell TH) a) F? & E? + [TH?] LT. Sant Boi, plaça Const it ució (anys 197980; Q(2)3) LC. Museu de Sant Boi de Llobregat , 1630 (St B nº 21) Lect. F?( ) vel E?( ) + [Th?( )] Tip. Fragment inferior de pivot d’ àmfora molt desgast at . Argila ocre vermella. Desgreixant de quars i calcari Lit. Vidimus. Barreda i Casanova 1990: làm. LI.7 b) F + QVA LT. Sant Boi, plaça Const it ució (any 2006; UE 671) LC. Museu de Sant Boi de Llobregat , PC’ 06-671-8 (St B nº 32) Lect. F( ) + Q. Va(leri) <S( )> Tip. Pivot d’ àmfora Lit. Vidimus. Est eban Cast anera, Prida Truj illo 2006-2007: làm. 148 Est rany segell en cart el·la circular per a un caràct er que s’ ha int erpret at com un t ipus part icular de llet ra F. A la t errisseria de Sant Boi s'han t robat dues variant s en cart el·la circular amb diferent amplada i grafia. Els braços de la llet ra F s’ adj unt en en la més pet it a (b) de 1,7 cm de diàmet re, i es separen en la més gran (a) de 2 cm d’ amplada. Encara sabem d’ una t ercera variant per aquest a sèrie t robada a Por-la-Naut ique (Narbona) sobre pivot d’ àmfora Pascual 1 (Sciallano 2006: fig. 10.103). Del seu dibuix, observem els dos braços j unt s però més desplaçat cap un ext rem de la circumferència, dins una cart el·la de mida propera al t ipus (a). La variant (b) la t enim ben document ada i dat ada en dos derelict es d’ àmfores Dressel 2-4. D’ una banda, t robem la parella F + QVA amb un j oc idènt ic de mat rius a Chrét ienne H (Sciallano, Liou 1985: 84 nº 47). De la nau La Giraglia és l’ alt re exemplar, però aquest a vegada fent parella F + TH amb un alt ra sèrie de Sant Boi (Sciallano, Marlier 2008: 126 “ TT ou TI (?)” ). Aquest a darrera associació t ambé s’ ha document at a la localit at menorquina d’ Alcaidús d'en Flaquer (Alayor) (De Nicolás 1979: nº 50). Les cronologies obt ingudes en els derelict es francesos donen un horit zó t iberiá (cap a l'any 20 dC.) a la producció sobre Dressel 2-4. El t est imoni de Por-laNaut ique sobre Pascual 1 ens permet endarrerir el seu cicle de vida cap al canvi d’ era. ---------------------------------------------------52.- F LP. Sant Vicenç dels Hort s Dat. Els Ullast res? (variant d) a1) F LT. Sant Vicenç dels Hort s, Cal Revert er (j uny 1984), recollida en superfície a la zona de la via fèrria LC. Secció Arqueològica del Grup de Recera i Est udis de Sant Vicenç dels Hort s Lect. F( ) Tip. En la part superior d’ un pivot d’ àmfora Lit. Bosch, Sagrist à 1985: 11; Caralt et al. 1989: 378 nº 6 a2) F LT. Sant Vicenç dels Hort s, Ant ic Mercat (any 2006; UE 770) LC. SAM Girona, SVM’ 06-770-22 (GP Dep.32) Lect. F( ) Tip. Pivot alt i massís d'àmfora Lit. Vidimus (inèdit ). Morera 2008 Com. L'est rat UE 770 t é abundant presència de fragment s de Pascual 1 a3) F LT. Sant Vicenç dels Hort s, Ant ic Mercat (any 2006; UE 770) LC. SAM Girona, SVM’ 06-770-52 (GP Dep.33) Lect. F( ) Tip. Fragment superior de pivot d’ àmfora Lit. Vidimus (inèdit ). Morera 2008 a4) F LT. Sant Vicenç dels Hort s, Ant ic Mercat (any 2006; UE 754) LC. SAM Girona, SVM’ 06-754-31 (GP Dep.35) Lect. F( ) Tip. Pivot alt i massís d'àmfora Lit. Vidimus (inèdit ). Morera 2008 Com. L'est rat UE 754 t é abundant presència de fragment s de Pascual 1 a5) F LT. Sant Vicenç dels Hort s, Ant ic Mercat (any 2006; UE 776) LC. SAM Girona, SVM’ 06-776-5 (GP Dep.28) Lect. F( ) Tip. Fragment superior de pivot d’ àmfora Lit. Vidimus (inèdit ). Morera 2008 Com. L'est rat UE 776 t é abundant presència de fragment s de Pascual 1 LT. Sant Vicenç dels Hort s, Ant ic Mercat (any 2006; UE 186) LC. SAM Girona, SVM’ 06-186 (GP Dep.223) Lect. F( ) Tip. Pet it fragment superior de pivot d’ àmfora Lit. Vidimus (inèdit ). Morera 2008 a6) F LT. Sant Vicenç dels Hort s, Ant ic Mercat (any 2006; UE 776) LC. SAM Girona, SVM’ 06-776-73 (GP Dep.31) Lect. F( ) Tip. Fragment de vora d’ àmfora Pascual 1 amb una pet it a part de coll Lit. Vidimus. Morera 2008: làm. 3 a7) F LT. Sant Vicenç dels Hort s, carrer Francesc Moragas 17-19 (any 2004; UE 272) LC. SAM Girona, VFM’ 04-272 (GP Dep.114) Lect. F( ) Tip. Pivot alt i massís d'àmfora Lit. Vidimus (inèdit ). Ferrer Alvarez, Soberón Rodríguez 2004 a8) F LT. Sant Vicenç dels Hort s, Ant ic Mercat (any 2006; UE 770) LC. SAM Girona, SVM’ 06-770 (GP Dep.208) Lect. F( ) Tip. Pet it fragment de paret de pivot d’ àmfora de past a groguenca Lit. Vidimus (inèdit ). Morera 2008 a9) F a10) F + (digit ació feble) LT. Sant Vicenç dels Hort s, Ant ic Mercat (any 2006; UE 754) LC. SAM Girona, SVM’ 06-754-36 (GP Dep.27) Lect. F( ) Tip. Pivot d’ àmfora bast ant complet Lit. Vidimus (inèdit ). Morera 2008 a11) F + (digit ació) LT. Sant Vicenç dels Hort s, Ant ic Mercat (any 2006; UE 770) LC. SAM Girona, SVM’ 06-770-82 (GP Dep.29) Lect. F( ) Tip. Fragment superior de pivot d’ àmfora Lit. Vidimus (inèdit ). Morera 2008 a12) F + (digit ació mig profunda) LT. Sant Vicenç dels Hort s, Ant ic Mercat (any 2006; UE 754) LC. SAM Girona, SVM’ 06-754-32 (GP Dep.44) Lect. F( ) Tip. Fragment superior de pivot d’ àmfora Lit. Vidimus (inèdit ). Morera 2008 a13) F + (digit ació gairebé inapreciable) LT. Sant Vicenç dels Hort s, Ant ic Mercat (any 2006; UE 770) LC. SAM Girona, SVM’ 06-770-27 (GP Dep.36) Lect. F( ) Tip. Fragment superior de pivot d’ àmfora Lit. Vidimus (inèdit ). Morera 2008 a14) F + (digit ació molt feble) LT. Sant Vicenç dels Hort s, carrer Francesc Moragas 17-19 (any 2004; UE 485) LC. SAM Girona, SVM’ 06-485-6 (GP Dep.148) Lect. F( ) Tip. Fragment superior de pivot d’ àmfora Lit. Vidimus. Ferrer Alvarez, Soberón Rodríguez 2004: làm. 40.3 Com. L'est rat UE 485 dest aca per la gran presència de fragment s d'àmfora Pascual 1 (95) a15) F + (digit ació feble) LT. Sant Vicenç dels Hort s, Ant ic Mercat (any 2006; UE 754) LC. SAM Girona, SVM’ 06-754-5 (GP Dep.41) Lect. F( ) Tip. Pivot alt i massís d’ àmfora Lit. Vidimus (inèdit ). Morera 2008 a16) F + (digit ació feble) LT. Sant Vicenç dels Hort s, Ant ic Mercat (any 2006; UE 770) LC. SAM Girona, SVM’ 06-770-70 (GP Dep.40) Lect. F( ) Tip. Fragment superior de pivot d’ àmfora. Past a groguenca Lit. Vidimus (inèdit ). Morera 2008 a17) F + (digit ació feble) LT. Sant Vicenç dels Hort s, Ant ic Mercat (any 2006; UE 770) LC. SAM Girona, SVM’ 06-770-81 (GP Dep.37) Lect. F( ) Tip. Fragment superior de pivot d’ àmfora Lit. Vidimus (inèdit ). Morera 2008 a18) F + (digit ació feble) LT. Sant Vicenç dels Hort s, Ant ic Mercat (any 2006; UE 770) LC. SAM Girona, SVM’ 06-770 (GP Dep.221) Lect. F( ) Tip. Fragment superior de pivot d’ àmfora de gran obert ura int erna Lit. Vidimus (inèdit ). Morera 2008 a19) F + (grafit T ant e coct uram) LT. Sant Vicenç dels Hort s, Ant ic Mercat (any 2006; UE 776) LC. SAM Girona, SVM’ 06-776-5 (GP Dep.39) Lect. F( ) Tip. Fragment superior de pivot d’ àmfora. Past a t onalit at marró fosc Lit. Vidimus (inèdit ). Morera 2008 Com. Text i grafit cobert s de concreció de t erra i calç. L'est rat UE 757 t é abundant presència de fragment s de Pascual 1 a20) F + (grafit ant e coct uram amb forma de T invert ida) LT. Sant Vicenç dels Hort s, Ant ic Mercat (any 2006; UE 770) LC. SAM Girona, SVM’ 06-770 (GP Dep.222) Lect. F( ) Tip. Fragment superior de pivot d’ àmfora Lit. Vidimus (inèdit ). Morera 2008 a23) F + (grafit molt suau t raçat amb una canya) LT. Sant Vicenç dels Hort s, Ant ic Mercat (any 2006; UE 757) LC. SAM Girona, SVM’ 06-757-13 (GP Dep.26) Lect. F( ) Tip. Fragment superior de pivot d’ àmfora Lit. Vidimus (inèdit ). Morera 2008 a21) F + (t raç corb de grafit dact ilar gairebé inapreciable) LT. Sant Vicenç dels Hort s, Ant ic Mercat (any 2006; UE 770) LC. SAM Girona, SVM’ 06-770-20 (GP Dep.38) Lect. F( ) Tip. Fragment superior de pivot d’ àmfora Lit. Vidimus (inèdit ). Morera 2008 a24) F + (dos t raços creuat s suaus de grafit ant e coct uram fet s amb canya) LT. Sant Vicenç dels Hort s, Ant ic Mercat (any 2006; UE 770) LC. SAM Girona, SVM’ 06-770-104 (GP Dep.34) Lect. F( ) Tip. Pivot d’ àmfora Lit. Vidimus. Morera 2008: làm. 4 a22) F + (t raç corb de grafit ant e coct uram) LT. Sant Vicenç dels Hort s, Ant ic Mercat (any 2006; UE 757) LC. SAM Girona, SVM’ 06-757-41 (GP Dep.53) Lect. F( ) Tip. Fragment superior de pivot d’ àmfora Lit. Vidimus (inèdit ). Morera 2008 a25) F + (pet it t raç t erminal de grafit dact ilar) LT. Sant Vicenç dels Hort s, Ant ic Mercat (any 2006; UE 757) LC. SAM Girona, SVM’ 06-757-5 (GP Dep.30) Lect. P( ) Tip. Fragment superior de pivot d’ àmfora Lit. Vidimus (inèdit ). Morera 2008 b1) F + (grafit T ant e coct uram) LT. Sant Vicenç dels Hort s, Ant ic Mercat (any 2006; UE 757) LC. SAM Girona, SVM’ 06-757-27 (GP Dep.46) Lect. F( ) Tip. Fragment superior de pivot d’ àmfora Lit. Vidimus (inèdit ). Morera 2008 LC. SAM Girona, SVM’ 06-770-36 (GP Dep.47) Lect. F( ) Tip. Fragment superior de pivot d’ àmfora Lit. Vidimus (inèdit ). Morera 2008 c2) F LT. Sant Vicenç dels Hort s, Ant ic Mercat (any 2006; UE 51) LC. SAM Girona, SVM’ 06-51 (GP Dep.205) Lect. F( ) Tip. Fragment cuperior d’ àmfora de t onalit at groguenca Lit. Vidimus (inèdit ). Morera 2008 c3) F + (digit ació) LT. Sant Vicenç dels Hort s, Ant ic Mercat (any 2006; UE 776) LC. SAM Girona, SVM’ 06-776 (GP Dep.48) Lect. F( ) Tip. Pivot alt i massís d’ àmfora Lit. Vidimus (inèdit ). Morera 2008 b2) F + (grafit T? ant e coct uram) LT. Sant Vicenç dels Hort s, Ant ic Mercat (any 2006; UE 757) LC. SAM Girona, SVM’ 06-757-28 (GP Dep.42) Lect. F( ) Tip. Pivot d’ àmfora Lit. Vidimus (inèdit ). Morera 2008 c1) F LT. Sant Vicenç dels Hort s, Ant ic Mercat (any 2006; UE 770) c4) F + (digit ació) LT. Sant Vicenç dels Hort s, Ant ic Mercat (any 2006; UE 770) LC. SAM Girona, SVM’ 06-770-5 (GP Dep.49) Lect. F( ) Tip. Pivot alt d’ àmfora Lit. Vidimus (inèdit ). Morera 2008 c5) F + (grafit suau ant e coct uram fet amb canya) LT. Sant Vicenç dels Hort s, Ant ic Mercat (any 2006; UE 776) LC. SAM Girona, SVM’ 06-776-10 (GP Dep.51) Lect. F( ) Tip. Pivot d’ àmfora Lit. Vidimus (inèdit ). Morera 2008 Com. Text deformat per aixafament de les llet res c6) F + (pet it t raç de grafit dact ilar) LT. Sant Vicenç dels Hort s, Ant ic Mercat (any 2006; UE 776) LC. SAM Girona, SVM’ 06-776-24 (GP Dep.50) Lect. F( ) Tip. Pivot alt i massís d’ àmfora Lit. Vidimus (inèdit ). Morera 2008 d1) F + (digit ació profunda) LT. Sant Vicenç dels Hort s, Ant ic Mercat (any 2006; UE 770) LC. SAM Girona, SVM’ 06-770-99 (GP Dep.45) Lect. F( ) Tip. Pivot d’ àmfora Lit. Vidimus (inèdit ). Morera 2008 Com. El relleu de la llet ra F és una ombra dins la cart el·la quadrada d2) F + (digit ació) LT. Sant Vicenç dels Hort s, Ant ic Mercat (any 2006; UE 776) LC. SAM Girona, SVM’ 06-776 (GP Dep.52) Lect. F( ) Tip. Fragment superior pivot d’ àmfora Lit. Vidimus (inèdit ). Morera 2008 Com. Llet ra borrosa per concrecions de t erra i calç e1) F LT. Sant Vicenç dels Hort s, carrer Ribot nº 6 / plaça Sant Jordi (març 1989) LC. Arxiu Municipal Sant Vicenç dels Hort s, SVH-6-54 (St VicH nº 6) Lect. F( ) Tip. Fragment superior de pivot d’ àmfora Lit. Vidimus. Caralt et al. 1989: 378 nº 7; Barreda i Casanova 1995a e2) F + (digit ació) LT. Sant Vicenç dels Hort s, Ant ic Mercat (any 2006; UE 712) LC. SAM Girona, SVM’ 06-712-76 (GP Dep.43) Lect. F( ) Tip. Fragment superior de pivot d’ àmfora Lit. Vidimus. Morera 2008: làm. 5 Com a mínim, dist ingim sis variant s diferent s de la sèrie F de Sant Vicenç dels Hort s: (a) llet ra de t ronc prolongat en cart el·la rect angular (ca. 2,4 x 1,2 cm); (b) llet ra de t ronc d'alçada equilibrada en cart el·la rect angular (ca. 2,1 x 1,1 cm); (c) llet ra en cart el·la quadrada (ca. 1,6 cm); (d) llet ra ret rògrada en cart el·la quadrada (ca. 1,4 cm); (e) llet ra ret rògrada en cart el·la circular (ca. 1,3 cm diàm.). Gairebé t ot s els exemplars es t roben col·locat s en pivot s alt s i massissos d'àmfora Pascual 1, alguns d'ells són de t onalit at groguenca amb clars símpt omes de sobrecocció. L’ exemplar (a6) pert any a una vora de Pascual 1. Bona part dels segells recollit s a les excavacions de l’ Ant ic Mercat venen d’ un conj unt d’ unit at s est rat igràfiques (754, 757, 770, 776) on prevalen els fragment s d'àmfores Pascual 1 en quant it at s molt import ant s. Sembla com si es t ract és d’ un nivell homogeni d'abocament s amb deixalles de fornades del mat eix moment . Un bon nombre de segells F s'acompanyen en el pivot d’ anot acions de t errisser, com llet res solt es o sigles. Molt es vegades es t ract a d’ una simple digit ació, de pressió suau o amb profundit at . Aquest es digit acions són igualment freqüent s en un alt ra sèrie R que ha donat abundant ment aquest nivell ceràmic de l’ abocador d'àmfores Pascual 1 (cf . nº 102). Compt em amb la següent informació pel que fa a la difusió dels segells F de Sant Vicenç dels Hort s. No t enim cap paral·lel derivat de les t res primeres variant s. De la marca ret rògrada (d) en cart el·la quadrada sabem d'un exemplar d’ igual forma i dimensions sobre coll de Pascual 1 al derelict e de Els Ullast res I (Palafrugell) (Niet o, Raurich 1998: 118), dat at ent re l’ últ im quart del s. I dC. i l’ inici de la nost ra era (Pascual 1991: nº 86.2 làm. IX.181). La relació d’ aquest carregament amb el Baix Llobregat no és segura, t enint en compt e que t ot es les àmfores Pascual 1 amb segells port en llet res solt es front alment sobre el llavi (A, F, H, P, T), quan a Sant Vicenç dels Hort s la posició normalment és el pivot . De la variant ret rògrada F en cart el·la rodona (e) hi ha un exemplar similar a Saint es (Charent eMarit ime) sobre pivot de Pascual 1 o Dressel 2-4 (Ét ienne, Mayet 2000: nº 106k). De maj or diàmet re (1,7 i 2 cm) són dos exemplars de Badalona sobre pivot de Dressel 2-4 (Comas 1997: nrs. 141-141. També és lleugerament més gran el recollit sobre pivot de Pascual 1 al derelict e de Cap del Volt (Pascual 1991: nº 86.3; Niet o, Raurich 1998: 134 fig. 5) de l'últ im decenni abans del canvi d'era. Així doncs, de moment no t enim element s de dat ació segurs per precisar la fase de comercialit zació d'aquest s envasos. ---------------------------------------------------53.- PH LP. Sant Vicenç dels Hort s Dat. final s. I aC. (Allées de Tourny) a1) PH LT. Sant Vicenç dels Hort s, carrer del Riu carrer Ant oni Gaudí, “ La Academia” (any 1987) LC. Arxiu Municipal Sant Vicenç dels Hort s, SVH-14-9 (St VicH nº 13) Lect. Ph( ) Tip. Pivot alt i massís d'àmfora Lit. Vidimus. Caralt et al. 1989: 378 nº 8; Barreda i Casanova 1995a a2) PH LT. Sant Vicenç dels Hort s, carrer Francesc Moragas 17-19 (any 2004; UE 284) LC. SAM Girona, VFM’ 04-284 (GP Dep.111) Lect. Ph( ) Tip. Fragment superior de pivot d'àmfora. Past a groguenca-verdosa Lit. Vidimus (inèdit ). Ferrer Alvarez, Soberón Rodríguez 2004 a3) PH LT. Sant Vicenç dels Hort s, carrer Francesc Moragas 17-19 (any 2004; UE 484) LC. SAM Girona, VFM’ 04-484 (GP Dep.130) Lect. Ph( ) Tip. Pivot alt i massís d'àmfora Lit. Vidimus (inèdit ). Ferrer Alvarez, Soberón Rodríguez 2004 a4) PH LT. Sant Vicenç dels Hort s, Cal Revert er (j uny 1984), recollida en superfície a la zona de la via fèrria LC. Secció Arqueològica del Grup de Recera i Est udis de Sant Vicenç dels Hort s Lect. Ph( ) Tip. Pivot alt i massís d'àmfora Lit. Bosch, Sagrist à 1985: 11 Com. Sense dibuix. El t ext es dist ingeix amb claredat a la fot ografia publicada [NO HI HA DIBUIX] a5) PH + (t raç corb de grafit dact ilar molt feble i fi) LT. Sant Vicenç dels Hort s, carrer Francesc Moragas 17-19 (any 2004; UE 436) LC. SAM Girona, VFM’ 04-436 (GP Dep.129) Lect. Ph( ) Tip. Fragment de paret superior de pivot d'àmfora Lit. Vidimus (inèdit ). Ferrer Alvarez, Soberón Rodríguez 2004 Com. La siluet a de la cart el·la est à deformada a causa de la profunda pressió que es va fer amb el punxó a6) PH + (t raç corb de grafit dact ilar gairebé inapreciable) LT. Sant Vicenç dels Hort s, carrer Francesc Moragas 17-19 (any 2004; UE 456) LC. SAM Girona, VFM’ 04-456 (GP Dep.128) Lect. Ph( ) Tip. Pivot d'àmfora Lit. Vidimus (inèdit ). Ferrer Alvarez, Soberón Rodríguez 2004 a7) PH + (t raç rect e de grafit dact ilar col·locat ent re el segell i la punt a del pivot ) LT. Sant Vicenç dels Hort s, carrer Francesc Moragas 17-19 (any 2004; UE 491) LC. SAM Girona, VFM’ 04-491-2 (GP Dep.112) Lect. Ph( ) Tip. Fragment inferior de pivot d'àmfora sense la base de la punt a. Past a groguenca-verdosa Lit. Vidimus (inèdit ). Ferrer Alvarez, Soberón Rodríguez 2004 Com. L'est rat UE 491 t é una presència maj orit ària de Pascual 1 (86) sobre Dressel 2-4 (2) a8) PH + (t raç rect e de grafit dact ilar col·locat ent re el segell i la punt a del pivot ) ant e coct uram) LT. Sant Vicenç dels Hort s, Ant ic Mercat (any 2006; UE 429) LC. SAM Girona, SVM’ 06-429 (GP Dep.216) Lect. P( ) Tip. Pivot d’ àmfora Lit. Vidimus (inèdit ). Morera 2008 Com. L'est rat UE 429 només ha donat formes de Pascual 1 Vuit segells PH en cart el·la quadrada de pet it es dimensions (1,2 cm). Algunes peces most ren símpt omes d'est ar passades de cocció. La forma alt a i massissa del pivot , així com la pet it a t ipologia del segell, són dues caract eríst iques comunes de les àmfores Pascual 1 de Sant Vicenç dels Hort s. A hores d’ ara, només coneixem el paral·lel d’ Allées de Tourny (Bordeus), sobre pivot d'àmfora Pascual 1, t robat en un cont ext arqueològic de final s. I aC. (Laubenheimer, Wat ier 1991: 26 nº 14 i fig. 29.14). D’ alt ra banda, sabem de segells PH semblant s, amb el mat eix t ipus de nexe P^H, però en cart el·les més grans de diferent s formes, que poden represent ar noves fases product ives de l’ act ivit at d’ aquest personat ge. Tres segells en cart el·la circular (2,2 cm) sobre pivot s de Pascual 1 van ser recollit s durant un dragat ge a Port -La-Naut ique (Narbona) (Falguera 1993: 9 nº 6). La nau Fourmigues, amb carregament d'àmfores Dressel 2-4 cat alanes, proporciona la marca PH més gran en cart el·la quadrada (2,5 cm). En aquest vaixell la t robem associada amb alt res segell, PH + PHIL i PH + CRI (Sciallano, Liou 1985: 66), que són encara desconegut s a les t errisseries del Baix Llobregat . El Museu de Maó t é en dipósit un segell PH en cart el·la quadrada de mida inferior (1,6 cm) a l'ant erior t est imoni, i superior al de Sant Vicenç dels Hort s (De Nicolás 1979: nº 43 i fig. VII.43). El j oc de caràct ers PH és la t ranslit eració llat ina de la lletra Φ de l'alfabet grec. L’ ús de la llet ra grega en subst it ució del dígraf llat í est à àmpliament represent at en l’ epigrafia de les àmfores laiet anes. Recordem, en primer lloc, els sis exemplars Φ trobats sobre àmfor a Pascual 1 a la t errisseria de Sant a Cat erina (Barcelona) (Aguelo, Carreras, Huert as 2006: 64; Carreras 2009a: nº 11). Més cridaner és el cas de la sèrie en Pascual 1 de Iulius Theophilus. Una de les seves variants combina la lletra grega Φ i la L llat ina al final del t ext de la inscripció, formant un curiós nexe PH^I^L (Pascual 1991: nº 114.3). Amb les llet res PH o Φ s'ident ifiquen noms d’ esclaus i llibert s d’ origen grec. En aquest mat eix cat àleg es recullen alt res exemples: PHIL, PHAE, PNNPHI. ---------------------------------------------------54.- FA LP. Sant Vicenç dels Hort s Dat. a1) FA + FE (FII) LT. Sant Vicenç dels Hort s, carrer Ribot plaça Sant Jordi (any 1993) LC. Arxiu Municipal Sant Vicenç dels Hort s, SVH-16-3 (St VicH nº 11) Lect. Fa( ) + Fe( ) Tip. Pivot d’ àmfora, past a oxidada, argila color ocre, desgreixant quars Lit. Vidimus. Barreda i Casanova 1995a: fig. 2 (“ SVH16-1” ) a2) FA + FE (FII) LT. Sant Vicenç dels Hort s, carrer Francesc Moragas 17-19 (any 2004; UE 456) LC. SAM Girona, VFM’ 04-456-5 (GP Dep.158) Lect. Fa( ) + Fe( ) Tip. Pivot curt d’ àmfora Lit. Vidimus (inèdit ). Ferrer Alvarez, Soberón Rodríguez 2004: làm. 35.1 Com. L'est rat UE 456 t é el doble d'àmfores Dressel 2-4 (50) sobre Pascual 1 (22) Els dos exemplars FA en cart el·la rodona (2 cm diàm.) apareixen col·locat s al cost at del segell FE (FII). No coneixem més t est imonis derivat s d’ aquest mat eix punxó. El que més s'hi assembla és una t roballa de Badalona sobre pivot de Dressel 2-4, amb la cart el·la del mat eix diàmet re però les llet res lleugerament més pet it es (Comas 1997: 55 nº 142). La nost ra marca sembla est ar relacionada amb una variant diferent recollida a la nau de Chrét ienne H sobre pivot s de Dressel 24. En aquest derelict e s’ han t robat dos marques FA en cart el·la circular de gran diàmet re (3,2 cm) (Sciallano, Liou 1985: 82 nº 25). En ambdós casos fan parella amb un segell ER que pot posar-se en relació amb l'epigrafia de Sant Vicenç dels Hort s (vide nº 48). Com a curiosa coincidència, a la Chrét ienne H t ambé es document a la parella FAV + FE (Sciallano, Liou 1985: 82 nº 26), que es pot ent endre com un j oc alt ernat iu de segells per a la relació FA + FE (FII). ---------------------------------------------------- 55.- FA[---] LP. Sant Vicenç dels Hort s Dat. La Giraglia (variant SYNE) Tip. Fragment superior de pivot d’ àmfora amb la superfície desgast ada Lit. Vidimus (inèdit ). Est eban Cast anera, Prida Truj illo 2006-2007 a) FA[---] + SYN LT. Sant Vicenç dels Hort s, Ant ic Mercat (any 2006; UE 736) LC. SAM Girona, SVM’ 06-736-7 (GP Dep.79) Lect. Fa[---] + Syn(ecdemi) Tip. Fragment superior de pivot d’ àmfora de t onalit at at aronj ada Lit. Vidimus (inèdit ). Morera 2008 Com. L'est rat UE 736 només ha donat formes de Dressel 2-4 Dist ingim amb claredat les dues primeres llet res, la t ercera és dubt osa, conserva segur un t raç vert ical, pot ser D, L o V. L’ est rat UE 736 només ha donat fragment s d’ àmfora Dressel 2-4. Per la seva associació a SYN disposem d’ un horit zó cronològic d’ època t iberiana (ca. 20 dC.). ---------------------------------------------------56.- FAV LP. Sant Boi Dat. Chrét ienne H (variant a) a1) FAV LT. Sant Boi, Termes Romanes (any 1998) LC. Museu de Sant Boi de Llobregat , 1574 (St B nº 63) Lect. Fau(st ini, -) aut Fav(ent ini, -) Tip. Pivot d’ àmfora Dressel 2-4 ben est ilit zat Lit. Vidimus. López 1998: 235, làm. II.1 a2) F[AV] + (t raç final de grafit dact ilar) LT. Sant Boi, plaça Const it ució (any 2006; UE 313) LC. Museu de Sant Boi de Llobregat , PC’ 06-313 (St B nº 78) Lect. Fa[u](st ini, -) aut Fa[v](ent ini, -) b) FAV + (dos t raços finals de grafit ant e coct uram) LT. Sant Boi, Termes Romanes (any 1998; UE 1010) LC. Museu de Sant Boi de Llobregat , SB’ 981010 (St B nº 16) Lect. Fau(st ini, -) aut Fav(ent ini, -) Tip. Pivot d’ àmfora Dressel 2-4 ben est ilit zat Lit. Vidimus (inèdit ). Fierro Macia, Caixal Mat a 2000 c) FAV (grafit ant e coct uram amb forma d’ arc) LT. Sant Boi, Termes Romanes (anys 19891991) LC. Museu de Sant Boi de Llobregat , 147 (St B nº 95) Lect. Fau(st ini, -) aut Fav(ent ini, -) Tip. Pivot d’ àmfora Lit. Vidimus (inèdit ). López, Est any 1993 Quat re exemplars dist ribuït s en t res variant s, amb o sense nexe A^V, les dues primeres d'escript ura direct a, l'últ ima ret rògrada. La variant (a) apareix associada a FE en la Chrét ienne H sobre pivot de Dressel 2-4 (Sciallano, Liou 1985: 82 nº 26). Les alt res dues són, de moment , els únics t est imonis conegut s. L’ abreviació FAV dóna j oc a un ampli vent all de solucions. El cognomen romà més corrent és Fau(st inus). Un alt ra possible lect ura seria Fav(ent inus), en al·lusió a un habit ant de la veïna colònia de Barcino. ---------------------------------------------------57.- FE LP. Sant Vicenç dels Hort s Dat. a1) FE (FII) + FA LT. Sant Vicenç dels Hort s, carrer Ribot plaça Sant Jordi o plaça de l'Esglèsia (any 1993) LC. Arxiu Municipal Sant Vicenç dels Hort s, SVH-16-3 (St VicH nº 11) Lect. Fe( ) + Fa( ) Tip. Pivot d’ àmfora, past a oxidada, argila color ocre, desgreixant quars Lit. Vidimus. Barreda i Casanova 1995a: fig. 2 (“ SVH16-1” ) a2) FE (FII) + FA LT. Sant Vicenç dels Hort s, carrer Francesc Moragas 17-19 (any 2004; UE 456) LC. SAM Girona, VFM’ 04-456-5 (GP Dep.158) Lect. Fe( ) + Fa( ) Tip. Pivot curt d’ àmfora Lit. Vidimus (inèdit ). Ferrer Alvarez, Soberón Rodríguez 2004: làm. 35.1 Com. L'est rat UE 456 t é el doble d'àmfores Dressel 2-4 (50) sobre Pascual 1 (22) Pot ser est em davant un j oc de segells alt ernat iu al document at sobre pivot de Dressel 2-4 a la Chrét ienne H, mit j ançant l’ associació de les formes FE + FAV (Sciallano, Liou 1985: 82 nº 26-27). ---------------------------------------------------58.- FEL? LP. Sant Vicenç dels Hort s Dat. La Giraglia (segells FE i SYN) a) FEL? + TER? & TEL? LT. Sant Vicenç dels Hort s, Ant ic Mercat (any 2006; UE 736) LC. SAM Girona, SVM’ 06-736-5 (GP Dep.83) Lect. Fel?(icis, -) + Ter?( ) vel Tel?( ) Tip. Pivot d’ àmfora Lit. Vidimus (inèdit ). Morera 2008 Com. L'est rat UE 736 només ha donat formes de Dressel 2-4 b) FEL? + SEC LT. Sant Vicenç dels Hort s, carrer Francesc Moragas 17-19 (any 2004; UE 314) LC. SAM Girona, VFM’ 04-314 (GP Dep.179) Lect. Fel?(icis, -) + Sec(undi, -) Tip. Pet it fragment de paret de pivot d’ àmfora Lit. Vidimus (inèdit ). Ferrer Alvarez, Soberón Rodríguez 2004 Com. L'est rat UE 314 dest aca per la gran presència de fragment s d'àmfora Dressel 24 (214) amb rebut j os de forn Cap de les dues empremt es és de lect ura segura a causa del fort desgast del relleu del t ext . No obst ant això, la solució FEL és bast ant probable, t enint en compt e que exist eix l'associació FEL + SYN en un pivot d’ àmfora t robat a Port -La-Naut ique (Narbona) (Sciallano, Marlier 2008: 365 nº 39). Es t ract a d'una t ercera variant ret rògrada de llet res i cart el·la (4,5 x 2,3 cm) t an grans com la t ercera variant (d) de la sèrie SYN del nost re cat àleg. La correspondència amb SYN est à corroborada per la parella FEL? + SEC de l'exemplar (b), at ès que SEC t ambé s'associa a SYNE (cf . nº 109a) en Sant Vicenç dels Hort s. D’ alt ra banda, a la nau de La Giraglia s’ ha t robat la parella FE + SYN sobre pivot de Dressel 2-4 (Sciallano, Marlier 2008: 125 “ EE ou FE + SYN” ). ---------------------------------------------------59.- FELI, FEL LP. Sant Boi Dat. a) FELI + (grafit H ant e coct uram) LT. Sant Boi, Termes Romanes (excavacions J.C. Serra Ràfols; finals dècada dels 50 i començament dels 60) LC. Museu de Sant Boi de Llobregat , 1570 (St B nº 67) Lect. Feli(cis, -) Tip. Pivot d’ àmfora. Argila ocre, desgreixant de quars i calcari Lit. Vidimus. Barreda i Casanova 1989: 474; Barreda i Casanova 1990:: làm. XII–2; Pascual 1991: nº 93.1, làm. IX.195; Barreda i Casanova 1989: 471, fig. 1 = Barreda i Casanova 1990: làm. XII.2; López 1998: 236, làm. II.2 = López 2009 76, fig.10.2 Com. Grafit fet amb una canya de punt a irregular que ha deixat una est ria cent ral en les t res t raçades b) FELI + (grafit dact ilar amb forma de T) LT. Sant Boi, Barri Ant ic (excavacions de J.C. Serra Ràfols; finals dècada 50 i començament 60) LC. Museu de Sant Boi de Llobregat , 300 BA (St B nº 6) Lect. Feli(cis, -) Tip. Pivot d’ àmfora. Argila ocre, desgreixant de quars i calcari Lit. Vidimus. Barreda i Casanova 1989: 471, fig. 1 = Barreda i Casanova 1990: làm. XI.2; Pascual 1991: nº 93.1, Lam. IX.196. López 1998: 236 (cit ada) c) FEL LT. Sant Boi, plaça Const it ució (anys 197980; Q(1)2) LC. Museu de Sant Boi de Llobregat Lect. Fel(icis, -) Tip. Fragment sense forma de paret d’ àmfora. Argila ocre, desgreixant de quars i calcari Lit. Barreda 1989: 471, fig. 1 = Barreda i Casanova 1990: làm. XXXVII.3 Tres variant s de diferent grandària i disseny del t ext . A la nau d’ Ile-Rousse de mit j an s. I dC. hi ha una marca de t res llet res FEL al cost at d’ un grafit F ant e coct uram sobre pivot de Dressel 2-4 (Sciallano, Liou 1985: 110). Aquest darrer segell FEL t ambé el t robem sobre pivot a Palma de Mallorca al cost at d’ una est ranya empremt a simbòlica int erpret ada com un caduceus (Cerdà 1999: 104). Vegeu amunt el segell dubt ós FEL? de la producció de Sant Vicenç dels Hort s. ---------------------------------------------------60.- FIRM, FIR LP. Can Tint orer Dat. Chrét ienne H a) FIRM LT. Can Tint orer (El Papiol) (any 1983; sect or A, UE 2) LC. Museu de Molins de Rei, T-1-2-64 (CT Dep. 54) Lect. Firm(i, -) Tip. Pivot curt d’ àmfora Lit. Vidimus. Solias, Vivalt a 1985; Julià et al. 1989: làm. V b) FIR + CLAR LT. Can Tint orer (El Papiol), primeres prospeccions superficials LC. Museu de Molins de Rei, CT-68 Lect. Fir(mi, -) + Clar(i, -) Tip. Pivot curt d’ àmfora Lit. Vidimus. Pascual 1977: 53-54 nrs. 24 i 25, fig. 7.2 = Pascual 1991: nº 95.1, Lam. IX.198; Bergadà 1981: làm. IV El fet de t robar aquest s dos segells a Can Tint orer permet posar en relació de variant les formes FIRM i FIR i assignar-les a un mat eix personat ge. Les dues variant s van ser cont emporànies, a j ut j ar per la seva pert inença al carregament d’ àmfores Dressel 2-4 de nau Chrét ienne H de ca. 1520 dC. (Corsi-Sciallano, Liou 1985: 83 nº 28 “ FIR” i 29 “ FIR[-]” ). La variant més desenvolupada FIRM (a) serveix per rest it uir i complet ar els t ext os de dues t roballes foranes amb la llet ra M mal conservada i dubt osa. D'una banda, el segell FIR[-] j a esment at de Chrét ienne H sobre Dressel 2-4. De l'alt ra, el segell FIR[M] en un fragment de pivot recollit al subsòl del Saló del Tinell, es a dir, dins dels límit s de t ram urbà de la colònia romana de Barcino (Berni, Carreras 2001: nº 16a = Berni, Carreras 2009: nº 34). La variant (b) més breu es coneix associada a dues sèries epigràfiques d'aquest a t errisseria. A Can t int orer hem const at at la parella FIR + CLAR, que t ambé es repet eix a la nau de Chrét ienne H. L’ associació FIR + THA (cf . nº 65a) és cont emporània, perquè pert any a dues Dressel 2-4 del derelict e francès. Pot ser hi hagi una relació de variant amb l'exemplar FI + D de Dramont B, en aquest cas per a una producció més primerenca d'àmfores Dressel 2-4 que apunt aria als primers anys després del canvi d'era (Sciallano, Liou 1985: 76 i fig. 61). ---------------------------------------------------61.- FO[-]? LP. Sant Vicenç dels Hort s Dat. a) FO[-]? LT. Sant Vicenç dels Hort s, carrer Francesc Moragas 17-19 (any 2004; UE 314) LC. SAM Girona, VFM’ 04-314 (GP Dep.153) Lect. Fo[-]?( ) Tip. Pet it fragment superior de paret de pivot d’ àmfora Lit. Vidimus (inèdit ). Ferrer Alvarez, Soberón Rodríguez 2004 Com. L'est rat UE 314 dest aca per la gran presència de fragment s d'àmfora Dressel 24 (214) amb rebut j os de forn Segell en cart el·la circular. La primera llet ra F és dubt osa, l’ O de caixa més pet it a. Pot ser hi hagi encara espai per a una t ercera llet ra. Per l'est rat UE 314 de la t roballa es pot esperar un pivot de la forma Dressel 2-4. ---------------------------------------------------- a1) AHS + (grafit s R i S ant e coct uram col·locat s a cada ext rem de la cart el·la) LT. Sant Vicenç dels Hort s, carrer Francesc Moragas 17-19 (any 2004; UE 282) LC. SAM Girona, VFM’ 04-282-3 (GP Dep.164) Lect. A. H( ) S( ) vel A( ) H( ) s(ervus) (fecit ) ? Tip. Pivot llarg i massís d’ àmfora amb la base de la punt a ample i mot llurada. Past a de color marró-at aronj ada Lit. Vidimus. Ferrer Alvarez, Soberón Rodríguez 2004: làm. 12.1 Com. L'est rat UE 282 dest aca per la gran presència de fragment s d'àmfora Dressel 24 (57) 62.- FVSC LP. Can Tint orer Dat. Inicis s. I dC. (Port e d'Orée) a) FVSC LT. Can Tint orer (El Papiol) (any 1986; sect or C, cala 1, UE 1) LC. Museu de Molins de Rei, CT-6 (CT Dep. 49) Lect. Fusc(i) Tip. Fragment inferior de pivot d’ àmfora Lit. Vidimus (inèdit ). Julià et al. 1989 El desgast de la primera llet ra no impedeix resoldre la lect ura abreuj ada del cognomen Fuscus. Aquest a sèrie epigràfica de Can Tint orer s'ha de vincular amb una marca FVS de t res llet res recollida a la localit at francesa de Port e d'Orée (Fréj us), sobre un pivot solt d’ àmfora Pascual 1 o Dressel 2-4, amb dat ació est rat igràfica d'inicis s. I dC. (Brent chaloff, Rivet 2003: 613, nº 91). ---------------------------------------------------63.- AHS LP. Sant Vicenç dels Hort s Dat. mit j ans del s. I dC. (segells ALBA, PLOC, THEOP de les UE 128 i 282) a2) AH[S] + (grafit R ant e coct uram) LT. Sant Vicenç dels Hort s, Ant ic Mercat (any 2006; UE 128) LC. SAM Girona, SVM’ 06-128-21 Lect. A. H( ) [S( )] vel A( ) H( ) [s(ervus)] (fecit ) ? Tip. Fragment informe d’ àmfora Lit. Morera 2008: làm. 5 Com. L'est rat UE 128 dest aca per abundant presència de fragment s de Dressel 2-4 Hem ordenat AHS per la segona llet ra H en considerar, per defect e del mèt ode epigràfic de classificació, la fórmula dels t ria nomina t an comú en els segells t rilit erals. No obst ant això, donada la baixa freqüència de t ria nòmina en les marques de les àmfores cat alanes, no s'han de descart ar alt res possibles int erpret acions. Se'ns ocorre com a lect ura alt ernat iva: A( ) H( ) s(ervus) (f ecit ); es a dir, en relació a un esclau A( ) i al seu pat ró H( ). Els dos exemplars han est at recollit s d’ abocadors amb abundant presència de fragment s de Dressel 2-4. L’ est rat UE 282 del carrer Francesc Moragas dóna segells ALBA i PLOC. L’ est rat UE 128 de l’ excavació de l’ Ant ic Mercat dóna segells ALBA i THEOP del mat eix període d'act ivit at t errissera. Per t ant , confirmem que est em davant una producció de Dressel 2-4 a dat ar, segurament , cap a mit j ans del s. I dC. Dos grafit s ant e coct uram R i S apareixen col·locat s a cada ext rem de la cart el·la. Result a curiós comprovar com en una t roballa francesa d’ Allées de Tourny (Bordeus) aquest a marca AHS s'acompanya dels dos grafit s amb el mat eix ordre i posició sobre el pivot de l'àmfora (Laubenheimer, Wat ier 1991: 24 nº 6 i fig. 27.6). ---------------------------------------------------- la mat eixa associació HELE + CELS, pert any a la Casa Pardo de Caesaraugust a (Saragossa) (Belt rán 1987: 57), sent un referent mat erial sobre la comercialit zació dels vins laiet ans per la vall int erior de l'Ebre. El segon, que regist ra la parella HELE + APTI, apareix sobre pivot de Dressel 2-4 a la Chrét ienne H (Sciallano, Liou 1985: 83 nº 33), i serveix per sit uar la cronologia d'aquest comerç cap a ca. 15-20 dC. ---------------------------------------------------65.- THA, THIL, HILARI, HIL LP. Can Tint orer Dat. Chrét ienne H (variant s ‘ a’ i ‘ d’ ), La Giraglia (variant d) a) THA LT. Can Tint orer (El Papiol) (any 1986; sect or B, cala 4) LC. Museu de Molins de Rei, CT-6 (CT Dep. 13) Lect. T. H(ilari) A( ) Tip. Pet it fragment superior de pivot d’ àmfora amb la supercie rugosa Lit. Vidimus (inèdit ). Julià et al. 1989 64.- HELE LP. Can Tint orer Dat. Chrét ienne H a) HELE + CELS LT. Can Tint orer (El Papiol), primeres prospeccions superficials LC. Museu de Molins de Rei, CT-57 Lect. Hele(ni, -) + Cels(i) Tip. Pivot curt d’ àmfora de past a beix Lit. Vidimus. Pascual 1977: 54 nº 26, fig. 7.3 = Pascual 1991: nº 104.1, Lam. X.218; Bergadà 1981: làm. IV Com. Conserva la sigla original amb la paraula "Pedrerol" rat llada i corregida per "Tint orer" Hores d’ ara, coneixem dos segells HELE fora del seu lloc d’ origen. El primer, amb b) THIL + ACA LT. Can Tint orer (El Papiol) LC. Rect oría de Rubí, C.TIN.A 40 (R.Rubí nº 5) Lect. T. Hil(ari) <A( )> + Aca(nt hi, -st i, -) Tip. Pivot curt d’ àmfora Lit. Vidimus (inèdit ) c) HILARI + (grafit ant e coct uram en forma de P invert ida) LT. Can Tint orer (El Papiol), (maig 1985; sect or B, cala 2, est rat 4) LC. Museu de Molins de Rei, T-B-1803 Lect. <T.> Hilari <A( )> Tip. Pivot d’ àmfora de past a beix amb desgreixant calcari Lit. Miró, Vilalt a 1989: làm. IV.16 d1) HIL + [---] LT. Can Tint orer (El Papiol) LC. Museu de Molins de Rei, CT-6 (CT Dep. 38) Lect. <T.> Hil(ari) <A( )> + [---] Tip. Pivot d’ àmfora Lit. Vidimus (inèdit ) d2) HIL + (possible llet ra F o E de grafit ant e coct uram) LT. Can Tint orer (El Papiol) (any 1983; sect or B, UE 4) LC. Museu de Molins de Rei, T-2-4-16 (CT Dep. 55) Lect. <T.> Hil(ari) <A( ) ?> Tip. Fragment mit j à de pivot d'àmfora de past a groguenca per sobre cocció. Lit. Vidimus. Solias, Vivalt a 1985 Sot a el nost re punt de vist a és possible est ablir una relació familiar ent re els segells THA, THIL, HILARI, HIL de Can Tint orer, com si es t ract és de variant s alt ernat ives per regist rar les produccions d'un sol individu. Donada la forma dels t ext os i les abreviacions act ualment represent ades, proposem desenvolupar el nom del personat ge com T. Hilarius A( ). La marca més desenvolupada, HILARI, j a era coneguda a la Laiet ània per diversos segells provinent s del forn d’ El Muj al o Roser a Calella (Maresme) (Pascual 1977: 67-68; López Mullor 1985: lám. IX). La forma del segell del Muj al és de dimensions més grans (6 x 1,8 cm) i apareix col·locat a la campana superior de Dressel 2-4 (Pascual 1977: 68 nº 131, fig. 22.7). Recordem l’ est ampilla ingressada l’ any 1994 al Museu Municipal de Premià de Mar, que pert any a un gran fragment superior de Pascual 1 excessivament deformat en el t ranscurs de la cocció (Járrega, Coll 1994). El fet de t robar regist rat HILARI en àmfores Pascual 1 i Dressel 2-4 ens sit uaria en una fase product iva inicial al volt ant del canvi d'Era. No obst ant això, la sèrie del Muj al en Dressel 2-4 t é una vida més prolongada en el t emps, segons les informacions que podem ext reure de dos derelict es francesos. D’ una banda, se li pot at ribuir una cronologia de ca. 15 dC. en est ar present en la nau de Perdut o 1 (Sciallano, Liou 1985: 145-146). L’ act ivit at perdurava al llarg del segon quart del s. I dC., donat el t est imoni epigràfic recollit a Diano Marina, sempre sobre la campana superior de l’ àmfora Dressel 2-4 (Sciallano, Liou 1985: 98). A hores d’ ara, creiem que aquest Hilarius del Muj al és el mat eix personat ge de Can Tint orer, i que va exercir la seva act ivit at econòmica alt ernat ivament en dos espais geogràfics allunyat s del t errit ori lit oral laiet à. La principal raó d'aquest a sospit a es deu al fet d’ haver t robat en els abocadors ceràmics del Baix Llobregat segells d’ alt res personat ges igualment lligat s al Muj al, com ara, Aemulus i Acast us (vide nrs. 7 i 4). Com podrem comprovar t ot seguit , les dues act ivit at s d’ Hilarius semblen ser coet ànies en el t emps. La marca d’ àmfora HILARI de Can Tint orer apareix sobre pivot de Dressel 2-4 i és de dimensions més pet it es (3,5 x 1,3 cm). La seva past a ceràmica beix amb desgreixant calcari és t ípica del j aciment . Un ant ic paral·lel d’ Est rasburg, que ens dóna la parella HILARI + GEM (Callender 1965: nº 295, fig. 5.25 = Baudoux 1996: fig. 9.1), es det erminant per assegurar el seu lloc d’ origen al Baix Llobregat . La sèrie GEM pert any a Can Tint orer, on s’ associa a diversos personat ges (vide nº 35), i proporciona una dat ació de ca. 15-20 dC. Les alt res variant s menys desenvolupades t ambé van ser ut ilit zades per regist rar àmfores Dressel 2-4 en època de Tiberi. Sovint apareixen col·locades en els pivot s associades als personat ges de Can Tint orer: THIL + ACA, THA + ACAS, THA + FIR, HIL + PR, HIL + PRIV, THA + SAT. En quan al moment d’ ús de les mat rius, s’ observa amb claredat un fenomen de cont emporaneït at en alguns derelict es. Le formes HIL i THA conviuen a la nau Chrét ienne H de ca. 15-20 dC. (Sciallano, Liou 1985: 83 nº 35, 85 nº 59). D’ alt ra banda, les variant s THIL i HILARI s’ associen a segells (ACA i GEM respect ivament ) que són present a Chrét ienne H per alt res combinacions nominals. Les prospeccions superficials dut es a t erme per col·laboradors del Museu de Molins de Rei van permet re la localit zació d’ un segell HILA[RI] d’ escript ura circular/ ret ro en un pet it fragment de paret de dolium (cf . nº 157). La forma de la inscripció s’ assembla a dos segells circulars HILARI· t robat s sobre àmfores laiet anes a Port -La-Naut ique (Narbona) amb el t ext d’ escript ura circular/ direct a (cf . nº 157). ---------------------------------------------------66.- IA LP. Sant Vicenç dels Hort s Dat. Claudi-Nerò (a); Chrét ienne H (c) b) IA + PRI LT. Sant Vicenç dels Hort s, carrer Torres i Bages / via F.G.C., et re el Poliesport iu i els Salesians (31-7-1994) LC. Arxiu Municipal Sant Vicenç dels Hort s, SVH-15-1 (St VicH nº 15) Lect. Ia( ) + Pri( ) Tip. Fragment de pivot d’ àmfora sense punt a. Past a oxidada, argila color ocrevermellosa, desgreixant amb quars Lit. Vidimus. Barreda i Casanova 1995a: fig. 3 c) IA + PR LT. Sant Vicenç dels Hort s, carrer Francesc Moragas 17-19 (any 2004; UE 463) LC. SAM Girona, VFM’ 04-463 (GP Dep.144) Lect. Ia( ) + Pr( ) Tip. Pivot curt d'àmfora Lit. Vidimus. Ferrer Alvarez, Soberón Rodríguez 2004: làm. 37.1 Com. L'est rat UE 463 t é més presència de Pascual 1 (11) que Dressel 2-4 (5) a) IA + AEMV LT. Sant Vicenç dels Hort s, carrer Sant Miquel-Poliesport iu Municipal (maig 1996; UE 4) LC. SAM Girona, SV96-4-12-9 (GP Dep.88) Lect. Ia( ) + Aemu(li) Tip. Pivot curt d’ àmfora de t onalit at beix. Lit. Vidimus. Ferrer i Alvarez 1996:, làm. 2.1 Com. Dat at per TS sudgàl·lica en un horit zó claudi-neronià Tres j ocs diferent s de mat rius. Les dues primeres empremt es són en cart el·la rect angular, de lect ura direct a o ret rògrada, i diferent t ipus de llet ra A amb barra horit zont al o pet it punt arrodonit . El t ercer segell és circular i copia l’ est il part icular de llet ra A de la variant (b). Es const at en les següent s associacions nominals: IA + AEMV, IA + PRI, IA + PR. La segona i la t ercera parella semblen versions alt ernat ives per enregist rar les act ivit at s de t ot s dos personat ges. Els segells en cart el·la rect angular són, suposadament , en pivot s d’ àmfora Dressel 2-4. L’ alt re en cart el·la circular ho hauria de ser igualment , t enint en compt e que IA + PR es t roben document ades amb el mat eix j oc de mat rius a la nau de Chrét ienne H sobre pivot àmfora Dressel 24 (Sciallano, Liou 1985: 83 nº 37 “ IV + PR” ). L'abreviació del t ext IA pot donar lloc a un problema d’ ambigüit at al moment de desenvolupar el nom del personat ge. Una lect ura AI sembla una mica difícil per a un nom romà. La solució IA result a més adient , com, per exemple, Ianuarius. ---------------------------------------------------67.- IR? LP. Sant Vicenç dels Hort s Dat. a) IR? + PR LT. Sant Vicenç dels Hort s, carrer Ribot nº 6 – plaça Sant Jordi (març 1989) LC. Arxiu Municipal Sant Vicenç dels Hort s, SVH-6-56 (St VicH nº 16) Lect. Ir?( ) + Pr( ) Tip. Pivot alt i massís d'àmfora Lit. Vidimus. Caralt et al. 1989: 379, nº 14; Barreda i Casanova 1995a El segell apareix dibuixat a la memòria d’ excavació com IR. Per part nost re, el relleu de la llet ra R és feble i incert a simple vist a, per la qual cosa mant enim la lect ura original amb el dubt e. A més a més, un cognom romà amb començament IR és força est rany. La forma massissa del pivot , la t ipologia dels segells (pet it s i rodons), i el cont ext arqueològic de la t roballa, suggereixen una producció de Pascual 1. ---------------------------------------------------68.- IV LP. Sant Vicenç dels Hort s Dat. a) IV LT. Les Sorres, sect or indet erminat LC. Museu de Gavà Lect. Iu( ) Tip. Pivot d'àmfora Dressel 2-4. Past a de color vermell amb desgreixant de quars Lit. Izquierdo 1987a: 157 nº 264 = Izquierdo 1987b: 138, fig. II.10 b) IV + [A?]S LT. Sant Vicenç dels Hort s, carrer Francesc Moragas 17-19 (any 2004; UE 458) LC. SAM Girona, VFM’ 04-458-2 (GP Dep.147) Lect. Iu( ) + [A?]s( ) Tip. Pet it fragment superior de paret de pivot d’ àmfora Lit. Vidimus (inèdit ). Ferrer Alvarez, Soberón Rodríguez 2004 Com. L'est rat UE 458 t é maj or presència de Pascual 1 (20) que Dressel 2-4 (4) Dos variant s en cart el·la circular de diferent amplada. De la més gran (a), de 2,5 cm de diàmet re, no coneixem alt res t est imonis iguals. De la més pet it a (b), de 1,5 cm de diàmet re, sabem d’ un paral·lel a Port -la-Naut ique (Narbona) sobre pivot de Pascual 1 (Sciallano 2006: 369 nº 105 “ IV (VI ret ro)” ). D'una fase de producció del segon quart s. I dC. és una t ercera variant IV (2 cm diàm.) sobre Dressel 2-4 t robada al segon mur d'àmfores de Cart ago (Freed 1998: fig. 3.14). Es t ract a, doncs, d'una família de segells amb un ampli vent all d’ empremt es, algunes sobre pivot s de Pascual 1, alt res en Dressel 2-4. Per la brevet at del t ext , IV pot arribar a confondre's amb la sèrie IA de Sant Vicenç dels Hort s (vide nº 66). Pot ser, Iu( ) sigui l’ abreviació del cognom Iucundus, bé difós a les àmfores de diverses t errisseries Baix Llobregat (vide inf ra). ---------------------------------------------------69.- IVCV LP. Can Tint orer Dat. La Giraglia a) IVCV + [---] LT. Can Tint orer (El Papiol) LC. Rect oría de Rubí, C.TIN.A (R.Rubí nº 33) Lect. Iucu(ndi) + [---] Tip. Fragment superior de pivot d'àmfora amb la superfície desgast ada i plena de concrecions de calç Lit. Vidimus (inèdit ) Segell ret rògrad col·locat al cost at d'una segona cart el·la més pet it a i de cont ingut t ot alment illegible. Només coneixem el paral·lel de La Giraglia sobre pivot d'àmfora Dressel 2-4 amb dat ació relat iva de ca. 20 dC. (Sciallano, Marlier 2008: 125 “ CEL + illisible” ). En aquell j aciment , IVCV fa parella amb una variant CEL que no ha est at t robada encara a Can Tint ore, però podem est ablir un vincle amb la sèrie epigràfica de Celsus (vide nº 34). Ens hem de pregunt ar si aquest Iucundus de Can t int orer t é relació de variant amb alt res segells menys desenvolupat s, IVC i IV, que t enen l'origen en dos t allers veïns del Baix Llobregat . Acabem de veure el segell circular IV de Sant Vicenç dels Hort s (vide nº 68b), dat at per Chrét ienne H en un moment proper al naufragi de La Giraglia. D'alt ra banda, un àmfora Dressel 2-4 de Le Rey (Hérault ) (Lamour, Mayet 1980: nrs. 6 i 34) regist ra l’ associació IVC + QV^A, que ha de t enir el seu origen a la t errisseria de Sant Boi (cf . nº 120d-f). Vegeu t ambé IVC + BA^R en Dressel 2-4 a Golfe de Fos (Amar, Liou 1984: nrs. 81-82). ---------------------------------------------------70.- IVL[I---] LP. Sant Vicenç dels Hort s Dat. a) IVL[I---] LT. Sant Vicenç dels Hort s, carrer Francesc Moragas 17-19 (any 2004; UE 101) LC. SAM Girona, VFM’ 04-101 (GP Dep.116) Lect. Iul[i ---] Tip. Pet it fragment de paret de pivot d’ àmfora Lit. Vidimus (inèdit ). Ferrer Alvarez, Soberón Rodríguez 2004 Com. A l'est rat 101 ha donat formes Pascual 1 (10) i Dressel 2-4 (12) El començament del t ext IVL[---] amb nexe V^L s'assembla al sist ema de segellat del Iulius Anicet us de Sant Boi. Pel t ext conservat creiem que est em davant un dels membres de la copiosa família dels Iulii que acaparen una part import ant de la producció amfòrica en Pascual 1 durant l'últ im decenni abans del canvi d'era. Fins ara els t eníem localit zat s a Sant Boi i a El Muj ar (Calella) (cf . nº 71). Crida l'at enció t robar el segell de Sant Vicenç dels Hort s col·locat al pivot , quan, fins ara, les diferent s sèries dels Iulii sempre es t roben est ampillades sobre llavi de Pascual 1, o coll de Dressel 2-4. La UE 101 de l’ excavació de Francesc Moragas t ambé ha donat els segells MA + SEC i PLOC sobre pivot s de Dressel 2-4. Si es confirmés la seva pert inença a una àmfora Dressel 2-4, es podrà plant ej ar la hipòt esi d’ un nou membre per aquest a família amb una act ivit at més avançada que podria arribar a època j uli-clàudia. ---------------------------------------------------71.- IVLIANICETI LP. Sant Boi Dat. darrers anys s. I aC. (a2) a1) IVLIANICETI LT. Sant Boi, plaça Const it ució (any 2006; UE 432) LC. Museu de Sant Boi de Llobregat , PC’ 06-432-1 (St B nº 8) Lect. Iuli Anicet i Tip. Fragment de vora de Pascual 1 Lit. Vidimus. Est eban Cast anera, Prida Truj illo 2006-2007: làm.102 a2) IVLIANICETI LT. Sant Boi, Camí Vell del Llor (any 1983; UE 75) LC. Museu de Sant Boi de Llobregat , N.I. 1786 (St B nº 88) Lect. Iuli Anicet i Tip. Fragment de coll amb l’ arrencada superior d'una nansa d'àmfora Pascual 1 Lit. Vidimus. Molist , Puig 1983: làm. 181 nº 932b. Barreda i Casanova 1990: làm. CXXXV.3 Com. L'est rat 75 dóna una cronologia dels darrers anys del s. I aC. a3) [I]VLIANICETI LT. Sant Boi, plaça Const it ució (any 2006; UE 445) LC. Museu de Sant Boi de Llobregat , PC’ 06-445-1 (St B nº 31) Lect. [I]uli Anicet i Tip. Fragment de vora de Pascual 1 Lit. Vidimus. Est eban Cast anera, Prida Truj illo 2006-2007: làm. 104 a4) IV[L]I[AN]I[CE]TI LT. Sant Boi, Can Pallarès (any 1997; UE 301) LC. Museu de Sant Boi de Llobregat , CP97-301 (St B nº 81) Lect. Iu[l]i [An]i[ce]t i Tip. Fragment de vora de Pascual 1 Lit. Vidimus (inèdit ). Est eban Cast anera 1997 a5) [IVL]IANICETI LT. Sant Boi, Can Pallarès (any 1997; UE 309) LC. Museu de Sant Boi de Llobregat , CP97-309-2 (St B nº 75) Lect. [Iul]i Anicet i Tip. Fragment de vora de Pascual 1 Lit. Vidimus. Est eban Cast anera 1997: làm. 15 a6) IV[L]I[ANICETI] LT. Sant Boi, Camí Vell del Llor-Lluís Companys (any 1991; sect or 2, UE 5) LC. Museu de Sant Boi de Llobregat , CVLL91-205-16 (St B nº 77) Tip. Vora d’ àmfora amb un pet it marge del coll d’ àmfora Pascual 1. Argila ocre i desgreixant de quars Lect. Iu[l]i [Anicet i] Lit. Vidimus. Barreda i Casanova 1991: làm. XIX.11 Com. L'est rat 5 pert any a la Fase X del j aciment , amb cronologia 25-0 aC. a7) IVLIIAN[ICETI] LT. Sant Boi, Camí Vell del Llor (any 1983; UE 75) LC. Museu de Sant Boi de Llobregat , N.I. 1785 (St B nº 90) Lect. Iuli Ani[cet i] Tip. Fragment de vora d’ àmfora Pascual 1. Argila color beix-t aronj a, desgreixant de quars Lit. Molist , Puig 1983: làm. 181 nº 932a. Barreda i Casanova 1990: làm. CXXXV.2 Com. L'est rat 75 dóna una cronologia dels darrers anys del s. I aC. a8) IVLIANI[CETI] LT. Sant Boi, plaça Const it ució (any 2006; UE 391) LC. Museu de Sant Boi de Llobregat , PC’ 06-391-1 (St B nº 20) Lect. Iuli Ani[cet i] Tip. Fragment de coll amb arrencament de nansa d’ àmfora Pascual 1. Segell col·locat al coll, front alment , a l’ alçada de l’ arrencament de les nanses Lit. Vidimus. Est eban Cast anera, Prida Truj illo 2006-2007: làm. 97 a9) IVLIA[NICETI] LT. Sant Boi, plaça Const it ució (anys 197980; Q(1-2)5) LC. Museu de Sant Boi de Llobregat (St B nº 74) Lect. Iuli A[nicet i] Tip. Pet it fragment de vora d’ àmfora Pascual 1 Lit. Vidimus. Barreda i Casanova 1990: làm. LXXI.2 a10) IVL[IANICETI] LT. Sant Boi, plaça Const it ució (any 2006; UE 445) LC. Museu de Sant Boi de Llobregat , PC’ 06-445-2 (St B nº 29) Lect. Iul[i Anicet i] Tip. Fragment de vora de Pascual 1 Lit. Vidimus (inèdit ). Est eban Cast anera, Prida Truj illo 2006-2007 a11) I[VLI·ANICETI] LT. Sant Boi, plaça Const it ució (any 2006; UE 313) LC. Museu de Sant Boi de Llobregat , PC’ 06-313-41 (St B nº 37) Lect. I[uli Anicet i] Tip. Pascual 1 Lit. Vidimus. Est eban Cast anera, Prida Truj illo 2006-2007: làm. 88 a12) [IVLIAN]IC[E]TI LT. Camí Vell del Llor (Sant Boi) (any 1983; UE 75) LC. Museu de Sant Boi de Llobregat , N.I. 1796 Lect. [Iuli An]ic[e]t i Tip. Vora d’ àmfora Pascual 1. Argila de color ocre amb desgreixant de quars Lit. Molist , Puig 1983: làm. 181 nº 931 Com. L'est rat 75 dóna una cronologia dels darrers anys del s. I aC. a13) [IVLI·ANI]CETI LT. Sant Boi, Termes Romanes (any 1998; superficial, zona piscina f rigidarium) LC. Museu de Sant Boi de Llobregat (St B nº 55) Lect. [Iuli Ani]cet i Tip. Fragment de vora d’ àmfora Pascual 1. Lit. Vidimus (inèdit ). Fierro Macia, Caixal Mat a 2000 a14) [IVLIANIC]ETI LT. Sant Boi, Can Pallarès (any 1997; UE 309) LC. Museu de Sant Boi de Llobregat , CP 97304 (St B nº 89) Lect. [Iuli Anic]et i Tip. Fragment de vora de Pascual 1 Lit. Vidimus (inèdit ). Est eban Cast anera 1997 a15) [IVLIANIC]ETI LT. Sant Boi, Can Pallarès (any 1997; UE 11) LC. Museu de Sant Boi de Llobregat , CP97-11-5 (St B nº 87) Lect. [Iuli Anicet ]i Tip. Fragment de vora d’ àmfora Pascual 1 Lit. Vidimus (inèdit ). Est eban Cast anera 1997 b1) IVLI·ANICETI LT. Sant Boi, Termes Romanes (excavacions J.C. Serra Ràfols; finals dècada dels 50 i començament dels 60) LC. Lect. Iuli Anicet i Tip. Segell col·locat en la vora d’ un àmfora Pascual 1 sencera Lit. Pascual 1977: 50 y fig. 2.8 = Pascual 1991: nº 113.1, làm. XI.234 b2) IVLI·ANICETI LT. Sant Boi, Termes Romanes (anys 19891991; UE 248 , zona II, horit zó F) LC. Museu de Sant Boi de Llobregat (St B nº 72) Lect. Iuli Anicet i Tip. Vora sencera d’ àmfora Pascual 1 amb part del coll Lit. Vidimus. López, Est any 1993: làm. XXXII.1; López 1998: 235, làm. I.2 = López 2009: 75, fig.9.2 b3) IVLI·ANICETI LT. Sant Boi, Termes Romanes (any 1998; superficial, zona piscina f rigidarium) LC. Museu de Sant Boi de Llobregat (St B nº 51) Lect. Iuli Anicet i Tip. Fragment de vora de Pascual 1 Lit. Vidimus (inèdit ). Fierro Macia, Caixal Mat a 2000 b4) [I]VLI·ANICETI LT. Sant Boi, Termes Romanes (any 1998; superficial, zona piscina f rigidarium) LC. Museu de Sant Boi de Llobregat (St B nº 53) Lect. [I]uli Anicet i Tip. Fragment de vora de Pascual 1 Lit. Vidimus (inèdit ). Fierro Macia, Caixal Mat a 2000 b5) IVLI·ANICETI LT. Sant Boi, Termes Romanes (any 1998; superficial, zona piscina f rigidarium) LC. Museu de Sant Boi de Llobregat (St B nº 59) Lect. Iuli Anicet i Tip. Fragment de vora de Pascual 1 Lit. Vidimus (inèdit ). Fierro Macia, Caixal Mat a 2000 b6) [I]VLI[·]AN[I]CETI LT. Sant Boi, Termes Romanes (any 1998; superficial, zona piscina f rigidarium) LC. Museu de Sant Boi de Llobregat (St B nº 52) Lect. [I]uli An[i]cet i Tip. Fragment de vora de Pascual 1 Lit. Vidimus (inèdit ). Fierro Macia, Caixal Mat a 2000 b7) [IVLI]·ANICETI LT. Termes Romanes de Sant Boi (anys 1989-91; UE 248, zona II, horit zó F) LC. Museu de Sant Boi de Llobregat Lect. [Iuli ]Anicet i Tip. Fragment de vora de Pascual 1 Lit. López, Est any 1993: làm. XXXII.2; López 1998: 235, làm. I.1 = López 2009: 75, fig.9.1 LC. Museu de Sant Boi de Llobregat (St B nº 50) Lect. Iul[i Anicet i] Tip. Fragment de vora de Pascual 1 Lit. Vidimus (inèdit ). Fierro Macia, Caixal Mat a 2000 b8) [IVLI·]ANICE[T]I LT. Sant Boi, Termes Romanes (any 1998; superficial, zona piscina f rigidarium) LC. Museu de Sant Boi de Llobregat (St B nº 60) Lect. [Iuli ]Anice[t ]i Tip. Fragment de vora de Pascual 1 Lit. Vidimus (inèdit ). Fierro Macia, Caixal Mat a 2000 b9) [IVLI·A]NICETI LT. Sant Boi, Termes Romanes (any 1998; superficial, zona piscina f rigidarium) LC. Museu de Sant Boi de Llobregat (St B nº 57) Lect. [Iuli A]nicet i Tip. Fragment de vora de Pascual 1 Lit. Vidimus (inèdit ). Fierro Macia, Caixal Mat a 2000 b10) IVLI·A[NICETI] LT. Sant Boi, Termes Romanes (any 1998; superficial, zona piscina f rigidarium) LC. Museu de Sant Boi de Llobregat (St B nº 56) Lect. Iuli An[icet i] Tip. Fragment de vora de Pascual 1 Lit. Vidimus (inèdit ). Fierro Macia, Caixal Mat a 2000 b11) IVL[I·ANICETI] LT. Sant Boi, Termes Romanes (any 1998; superficial, zona piscina f rigidarium) b12) I[VLI·ANICETI] LT. Sant Boi, Termes Romanes (any 1998; superficial, zona piscina f rigidarium) LC. Museu de Sant Boi de Llobregat (St B nº 54) Lect. I[uli Anicet i] Tip. Fragment de vora de Pascual 1 Lit. Vidimus (inèdit ). Fierro Macia, Caixal Mat a 2000 repet ido b13) [IVLI·ANICET]I LT. Sant Boi, Termes Romanes (any 1998; superficial, zona piscina f rigidarium) LC. Museu de Sant Boi de Llobregat (St B nº 58) Lect. [Iuli Anicet ]i Tip. Fragment de vora de Pascual 1 Lit. Vidimus (inèdit ). Fierro Macia, Caixal Mat a 2000 c1) [IVLI]ANICETI LT. Camí Vell del Llor (Sant Boi) (any 1983; UE 75) LC. Museu de Sant Boi de Llobregat , N.I. 1797 Lect. [Iuli ]Anicet i Tip. Vora d’ àmfora Pascual 1. Argila de color ocre amb desgreixant de quars Lit. Molist , Puig 1983: làm. 181 nº 929 Com. L'est rat 75 dóna una cronologia dels darrers anys del s. I aC. c2) [IVLIA]NIC[E]TI LT. Camí Vell del Llor (Sant Boi) (any 1983; UE 75) LC. Museu de Sant Boi de Llobregat , N.I. 1801 Lect. [Iuli A]nic[e]t i Tip. Pet it fragment de llavi d’ àmfora Pascual 1. Argila de color ocre, desgreixant de quars Lit. Molist , Puig 1983: làm. 181 nº 930 Com. L'est rat 75 dóna una cronologia dels darrers anys del s. I aC. La sèrie de IVLIANICETI sobre Pascual 1 és la més nombrosa de les recollides fins a dia d'avui al Barri Ant ic de Sant Boi de Llobregat . En el cat àleg diferenciem t res variant s, però només les dues primeres són segures, j a que els dos segells fragment at s del grup (c) no els hem pogut est udiar i t an sols disposem dels dibuixos de la memòria d'excavació. Els exemplars de les variant s (a) i (b) semblen venir de dues zones d'abocament s diferent s associades al complex indust rial localit zat sot a les Termes Romanes. De fet , les 13 t roballes de la variant (b) pert anyen a les excavacions de les t ermes, ment re que bona part dels 15 segells del primer grup són d'indret s del volt ant de les t ermes. Les variant s (a) i (b) est an pensades i dissenyades d'una manera similar, amb el mat eix desenvolupament del nom i nexes V^L, A^N i E^T. La variant (a) t é les llet res de cos més pet it i fi, i no fa ús de signe d’ int erpunció per separar els duo nomina. A més a més, en el nexe A^N s'observa un defect e en el t raçat de la llet ra A (no est à t ancada per dalt ), que result a significat iu per individualit zar aquest grup de segells a nivell de mat riu. La gens Iulia és la família més represent at iva a les àmfores Pascual 1 laiet anes d'abans del canvi d'era. Els seus envasos t enen una dest inació comercial preferent cap al mercat gal, amb un port recept or principal sit uat a la localit at de Port -la-Naut ique (Narbona), on aquest es marques es t roben a les excavacions en grans quant it at s (Bouscaras 1974; Bergé 1990; Sciallano 2006). Com veurem a cont inuació, la maj or part dels cognomina són d'origen grec, la qual cosa port a a coneixement la condició de llibert s. Sobre les àmfores de Iulius Anicet us de Sant Boi gairebé no disposem de dades fora del seu lloc de producció. Ricardo Pascual recull un exemplar august al d’ Ausseruna (Erau) (Pascual 1977: 50 not a 8 = Pascual 1991: nº 113.2; Lamour, Mayet 1981: nº 75), i un alt re de Vieille-Toulouse (Alt a Garona) (Pascual 1983: 265, fig. 1.2 “ segons M. Vidal” ). L’ est udi que hem fet dels segells ACASTI, AEMVLI i HILARI d'aquest cat àleg ens ha servit per comprovar l’ exist ència d’ una est ret a relació econòmica i laboral ent re les t errisseries del Baix Llobregat i El Muj al de Calella, durant la fase de fabricació d'àmfores Dressel 2-4 amb Tiberi en endavant . Però aquest fenomen que uneix l'act ivit at t errissera de dues regions dist ant s mit j ançant noms de t reballadors sembla associar-se a un moment ant erior al canvi d’ era. Del Muj al de Calella són alt res dos membres de la gens Iulia de les àmfores Pascual 1: Iulius Papus i Iulius Theophilus (Carreras 2009b: fig. 2). Els seus segells s'assemblen als d’ Anicet us per la forma dels t ext os (est il de llet res, nexe V^L, signe int erpunció), la manera de represent ar el nom sempre desenvolupat (nomen + cognomen), i per la posició de l’ empremt a en el recipient (vora o coll). La sèrie de Theophilus és la millor represent ada a Port -La-Naut ique amb un ampli vent all de mat rius de diferent disseny. L’ únic exemplar t robat a El Muj al est a fragment at , es conserva la part final del t ext , que correspon a la variant OIVLI·THEOPHIL (nexes V^L i O^P^H^I^L amb P^H grega) (Pascual 1991: nº 114.3, làm. XI.240) ben document ada a Narbona sobre llavi de Pascual 1 (Bouscaras 1974: 110; Bergé 1990: 157). Un alt ra variant amb la forma IVLI·THEOPHIL (nexes T^H^E i P^H) (Pascual 1991: nº 141.1, làm. XI.237) pert any al carregament d’ àmfores Pascual 1 de Cap del Vol (Port de la Selva) dat at en els darrers anys del s. I aC. (Niet o, Raurich 1998: 115-116). Per les marques recuperades en aquest vaixell, s'observa una composició mixt a del carregament d'àmfores de vi, per a més d'un lloc de producció de l’ àrea lit oral laiet ana: IVLI·THEOPHIL (Maresme), M·PORC i VAS (Baet ulo) (Comas 1997: nrs. 113 i 40), QFS (Barcino) (Berni, Carreras 2001: nº 14 = Carreras 2009a: nº 10). D'alt ra banda compt em amb una alt ra bona dat ació cont ext ual que ens proporciona l'exemplar IVLI·THEOPHIL t robat al campament 3 (Lager III) de Novaesium (Neuss), dat at ent re els anys 8 aC. i 4 dC. (Vegas 1975: 71, t af . 29.2). A les excavacions de El Muj al es va poder comprovar que la forma Pascual 1 es produïa simult àniament a la Dressel 2-4, perquè s’ int ercalen est rat s d’ ambdós t ipus (López Mullor 1985). Aquest a dada est à corroborada per la sèrie de Theophilus, j a que es coneixen dues variant s sobre colls de Dressel 2-4: la marca OIVLI·THEOPHIL a Canet de Mar (Maresme) (Pera i Isern 1983: 254), i IVLI·THEOPHIL a La Alcúdia (Elx) (Márquez, Molina 2005: nº 169). L’ últ im membre conegut d'aquest a família és C. Iulius Ant eros. Fins al moment només el coneixem per dues variant s a les àmfores Pascual 1 de Port -la-Naut ique. La primera C·IVLI·ANTER t é indicada, per primera vegada, la llet ra prenominal de la branca familiar (Falguera 1993: nº 35). L’ alt ra és OIVLI·ANTER (Bergé 1990: 196197), amb una est ranya llet ra O inicial en subst it ució de la C, sobre la qual ara parlarem, i que t ambé és present ent re les marques de Theophilus. Com dèiem, aquest a insòlit a llet ra O inicial la t robem a les variant s OIVLI·THEOPHIL i OIVLI·ANTER dels Iulii Theophilus i Ant eros. Més enllà d'aquest es dues sèries, t an sols coneixem un alt re cas anàleg en les àmfores laiet anes, el segell O·GAVIDENI sobre coll de Pascual 1 a Port La-Naut ique (Bergé 1990: nº 75). Aquest cognom, sembla ser un ant ropònim provinent del gent ilici Gavius, que permet relacionar a la gens Gavia amb el món de la producció amfòrica, i fa suggest iva l’ exist ència d'un vincle d’ origen amb la localit at de Gavà al Baix Llobregat (Morera, Olest i, Carreras 2010: 56-57). La llet ra O sembla clara en els dibuixos de t ot s els segells publicat s fins avui. En no poder ser aquest a O la llet ra inicial d'un praenomen romà, alguns invest igadors l’ han ent ès i llegida com la Q de Quint us (Ét ienne, Mayet 2000: nrs. 244, 245). Tenint en compt e que la llet ra prenominal del nom de Ant eros és una C, donada la variant C·IVLI·ANTER, i que les O inicials dels segells són clares en els dibuixos publicat s, som del parer que darrera aquest a inicial s'amaga un alt re significat . Som de l'opinió que podria fer referència a l'abreviació llat ina d’ o(f f icina), donant la raó a Bouscaras (1974: 111) que j a va fer aquest a propost a per primera vegada. Per t ant , proposem desenvolupar les variant s OIVLI·THEOPHIL i OIVLI·ANTER amb les lect ures: (ex) o(f f icina) Iuli Theophil(i) i (ex) o(f f icina) Iuli Ant er(ot is), amb la qual cosa, darrere els Iulii de les àmfores Pascual 1 est arien represent at s alguns caps dels t allers ceràmics (of f icinat ores) on es van manufact urar les àmfores. ---------------------------------------------------72.- LEAN LP. Can Tint orer Dat. Chrét ienne H, La Giraglia a1) LEAN LT. Can Tint orer (El Papiol) LC. Museu d'Arqueologia de Cat alunya (siglat 41019B), mat erial Pascual Lect. Lean(dri) Tip. Pivot d’ àmfora Dressel 2-4 Lit. Vidimus (inèdit ) a2) LEAN LT. Can Tint orer (El Papiol) LC. Rect oría de Rubí, C.TIN.A (R.Rubí nº 3) Lect. Lean(dri) Tip. Pivot d’ àmfora Lit. Vidimus (inèdit ) Com. Les llet res són borroses i semblen deformades a3) LEAN + CAP/ FE[C] LT. Can Tint orer (El Papiol), primeres prospeccions superficials LC. Museu de Molins de Rei, CT-62 Lect. Lean(dri) + Cap( ) fe[c](it ) Tip. Pivot d’ àmfora Lit. Vidimus. Pascual 1977: 54 nº 27 i fig. 7.6 = Pascual 1991: nº 121.1, Lam. XII.257; Bergadà 1981: làm. III Els cinc segells de Can Tint orer van ser est ampillat s amb el mat eix punxó. a4) LEAN + CELS LT. Can Tint orer (El Papiol) LC. Museu de Molins de Rei, CT-6 (CT Dep. 52) Lect. Lean(dri) + Cels(i) Tip. Pivot curt d’ àmfora Lit. Vidimus (inèdit ) a5) LEAN + CLAS LT. Can Tint orer (El Papiol) LC. Museu d'Arqueologia de Cat alunya (siglat CTB1 i 41015A), mat erial Pascual Lect. Lean(dri) + Clas(sici, -) Tip. Fragment inferior de pivot d’ àmfora força rodat Lit. Vidimus. Pascual 1977: 53 nº 23 fig. 5.9 Com. Pascual no va veure el segell LEAN que queda ocult a la vist a en t enir la superfície força desgast ada A hores d’ ara es coneixen les associacions LEAN + CAP/ FE[C], LEAN + CELS, i LEAN + CLAS. La primera (a3) pot assenyalar un grau de subordinació ent re Leandrus i un cap de t aller reconegut per l'ús explícit del verb f ecit darrere del nom Cap( ). La t ercera parella (a5) la t enim ben dat ada sobre àmfora Dressel 2-4 als derelict es de Chrét ienne H (Sciallano, Liou 1985: 83 nº 38 “ LEAN + CIAS” ) i La Giraglia (Sciallano, Marlier 2008: 125 “ LEAN + CIAS” ). Aquest s dos vaixells són pròxims en el t emps, al volt ant de ca. 15/ 20 dC. ---------------------------------------------------73.- M LP. Can Tint orer Dat. Sud Lavezzi 3, Planier 1, GrandRouveau. a1) M LT. Can Tint orer (El Papiol) (maig 1985; sect or B, cala 1, est rat 1) LC. Museu de Molins de Rei, T-B-21 Lect. M( ) Tip. Pivot d'àmfora d’ argila vermella amb desgreixant calcari Lit. Miró, Vilalt a 1989: làm. I.1 a2) M LT. Can Tint orer (El Papiol) (maig 1985; sect or B, cala 3, est rat 2) LC. Museu de Molins de Rei, T-B-1958 Lect. M( ) Tip. Pivot d'àmfora de past a vermella amb desgreixant calcari. A l'ext erior present a una engalba beix Lit. Miró, Vilalt a 1989: làm. III.12 a3) M LT. Can Tint orer (El Papiol) LC. Museu de Molins de Rei, CT-6 (CT Dep. 17) Lect. M( ) Tip. Pivot d’ àmfora. Lit. Vidimus (inèdit ) Tip. Fragment superior de pivot d’ àmfora Lit. Vidimus. Pascual 1977: 54 nº 28; Bergadà 1981: làm. IV a4) M LT. Can Tint orer (El Papiol) (any 1986; sect or B, cala 4, UE 4) LC. Museu de Molins de Rei, CT-6 (CT Dep. 27) Lect. M( ) Tip. Fragment de pivot d’ àmfora Lit. Vidimus (inèdit ). Julià et al. 1989 a5) M LT. Can Tint orer (El Papiol), recollida per Pere Bel Cano l’ any 1986 LC. Museu Municipal Cast ell Ecomuseu Urbà de Rubí Lect. M( ) Tip. Pivot curt d’ àmfora de color vermellós-marró Lit. Vidimus (inèdit ) a6) M LT. Can Tint orer (El Papiol) (any 1986; sect or B, cala 4, UE 4) LC. Museu de Molins de Rei, CT-6 (CT Dep. 44) Lect. M( ) Tip. Pet it fragment superior de pivot d’ àmfora Lit. Vidimus (inèdit ). Julià et al. 1989 a7) M + (t raç de grafit dact ilar) LT. Can Tint orer (El Papiol), primeres prospeccions superficials LC. Museu de Molins de Rei, CT-56 Lect. M( ) a8) M + (t raços d’ un grafit dact ilar quasi inapreciable) LT. Can Tint orer (El Papiol) (any 1986; sect or B, cala 4) LC. Museu de Molins de Rei, CT-6/ 1 (CT Dep. 9) Lect. M( ) Tip. Pivot d’ àmfora Lit. Vidimus (inèdit ). Julià et al. 1989 a9) M LT. Can Tint orer (El Papiol), recollida per Pere Bel Cano l’ any 1986 LC. Museu Municipal Cast ell Ecomuseu Urbà de Rubí Lect. M( ) Tip. Pivot curt d’ àmfora de color at aronj at Lit. Vidimus (inèdit ) a10) M + (grafit FA ant e coct uram d'incisió profunda) LT. Can Tint orer (El Papiol) (any 1986; sect or B, cala 4) LC. Museu de Molins de Rei, CT-6/ 1 (CT Dep. 33) Lect. M( ) Tip. Pivot d’ àmfora Lit. Vidimus (inèdit ). Julià et al. 1989 a11) M + (grafit dact ilar FI gairebé inapreciable) LT. Can Tint orer (El Papiol) (sect or B) LC. Museu de Molins de Rei, CT-6 (CT Dep. 58) Lect. M( ) Tip. Pivot curt de past a color marronós Lit. Vidimus (inèdit ) a12) M + (grafit dact ilar FI gairebé inapreciable) LT. Can Tint orer (El Papiol), recollida per Pere Bel Cano l’ any 1986 LC. Museu Municipal Cast ell Ecomuseu Urbà de Rubí Lect. M( ) Tip. Pivot curt d’ àmfora Lit. Vidimus (inèdit ) a13) M + (grafit numeral VII ant e coct uram d'incisió profunda) LT. Can Tint orer (El Papiol) LC. Museu de Molins de Rei, CT-6 (CT Dep. 19) Lect. M( ) Tip. Pivot d’ àmfora Lit. Vidimus (inèdit ) a14) M + (grafit ant e coct uram amb forma de C) LT. Can Tint orer (El Papiol) LC. Museu de Molins de Rei, CT-6/ 1 (CT Dep. 6) Lect. M( ) Tip. Pivot d’ àmfora Lit. Vidimus (inèdit ) a15) M + (grafit ant e coct uram amb forma de C) LT. Can Tint orer (El Papiol) (any 1986; sect or B, cala 4) LC. Museu de Molins de Rei, CT-6/ 1 (CT Dep. 31) Lect. M( ) Tip. Pivot d’ àmfora Lit. Vidimus (inèdit ). Julià et al. 1989 a16) M + (grafit ant e coct uram amb forma de C) LT. Can Tint orer (El Papiol) LC. Museu de Molins de Rei, CT-6 (CT Dep. 40) Lect. M( ) Tip. Fragment inferior de pivot d’ àmfora Lit. Vidimus (inèdit ) a17) M + (grafit ant e coct uram amb forma de C) LT. Can Tint orer (El Papiol) LC. Museu de Molins de Rei, CT-6 (CT Dep. 41) Lect. M( ) Tip. Pivot d’ àmfora Lit. Vidimus (inèdit ) a18) M + (grafit ant e coct uram amb forma de C) LT. Can Tint orer (El Papiol) (any 1986; sect or B, cala 4, UE 4) LC. Museu de Molins de Rei, CT-6 (CT Dep. 43) Lect. M( ) Tip. Fragment superior de pivot d’ àmfora Lit. Vidimus (inèdit ). Julià et al. 1989 a19) M + (grafit ant e coct uram amb forma de C) LT. Can Tint orer (El Papiol) (any 1986; sect or B, cala 4, UE 4) LC. Museu de Molins de Rei, CT-6 (CT Dep. 26) Lect. M( ) Tip. Pivot d’ àmfora Lit. Vidimus (inèdit ). Julià et al. 1989 a20) M + (dos t raços perpendiculars de grafit ant e coct uram) LT. Can Tint orer (El Papiol) (any 1986; sect or B, cala 4, UE 4) LC. Museu de Molins de Rei, CT-6 (CT Dep. 29) Lect. M( ) Tip. Fragment de pivot d’ àmfora de paret prima Lit. Vidimus (inèdit ). Julià et al. 1989 a21) M + (dos t raços de grafit dact ilar amb forma de V) LT. Can Tint orer (El Papiol) LC. Museu de Molins de Rei, CT-6/ 1 (CT Dep. 7) Lect. M( ) Tip. Pivot d’ àmfora Lit. Vidimus (inèdit ) a24) M + (dos t raços de grafit dact ilar amb forma de V) LT. Can Tint orer (El Papiol) LC. Museu de Molins de Rei, CT-6 (CT Dep. 20) Lect. M( ) Tip. Pivot d’ àmfora Lit. Vidimus (inèdit ) a22) M + (grafit dact ilar amb forma de V) LT. Can Tint orer (El Papiol) LC. Museu de Molins de Rei, CT-6/ 1 (CT Dep. 8) Lect. M( ) Tip. Pivot d’ àmfora Lit. Vidimus (inèdit ) a23) M + (dos t raços de grafit dact ilar amb forma de V) LT. Can Tint orer (El Papiol) LC. Museu de Molins de Rei, CT-6 (CT Dep. 23) Lect. M( ) Tip. Pivot d’ àmfora Lit. Vidimus (inèdit ) a25) M + (t raç de grafit dact ilar) LT. Can Tint orer (El Papiol) LC. Museu de Molins de Rei, CT-6 (CT Dep. 21) Lect. M( ) Tip. Pivot d’ àmfora Lit. Vidimus (inèdit ) a26) M + (t raç de grafit dact ilar) LT. Can Tint orer (El Papiol), recollida per Pere Bel Cano l’ any 1986 LC. Museu Municipal Cast ell Ecomuseu Urbà de Rubí Lect. M( ) Tip. Pivot curt d’ àmfora de color siena Lit. Vidimus (inèdit ) a28) M + (dos t raços de grafit dact ilar quasi inapreciable) LT. Can Tint orer (El Papiol) (any 1986; sect or B, cala 4) LC. Museu de Molins de Rei, CT-6/ 1 (CT Dep. 34) Lect. M( ) Tip. Pivot d’ àmfora Lit. Vidimus (inèdit ). Julià et al. 1989 a29) M + (t raç corb de grafit dact ilar) LT. Can Tint orer (El Papiol) LC. Rect oría de Rubí, C.TIN.A-B 256 (R.Rubí nº 1) Lect. M( ) Tip. Pivot curt d’ àmfora de t onalit at at aronj ada Lit. Vidimus (inèdit ) a27) M + (dos t raços de grafit dact ilar) LT. Can Tint orer (El Papiol) LC. Museu de Molins de Rei, CT-6 (CT Dep. 22) Lect. M( ) Tip. Pivot d’ àmfora Lit. Vidimus (inèdit ) a30) M + (t raços de grafit dact ilar) LT. Can Tint orer (El Papiol) (any 1986; sect or B, cala 4, UE 4) LC. Museu de Molins de Rei, CT-6 (CT Dep. 25) Lect. M( ) Tip. Pivot d’ àmfora Lit. Vidimus (inèdit ). Julià et al. 1989 a31) M + (t raç de grafit dact ilar quasi inapreciable) LT. Can Tint orer (El Papiol), primeres prospeccions superficials LC. Rect oría de Rubí, C.TIN.A 45 (R.Rubí nº 9) Lect. M( ) Tip. Pivot d’ àmfora Lit. Vidimus. Pascual 1977: 54 nº 28 i fig. 6.9 = Pascual 1991: nº 132.1, Lam. XIV.286; Bergadà 1981: làm. XI Est em davant la sèrie epigràfica amb maj or nombre d'exemplars per a Can Tint orer. En t ot al sumen 31 exemplars, aparent ment t ot s fet s amb un mat eix punt xó circular (el diàmet re conservat oscil·la ent re 1,7 i 2 cm), sempre col·locat s sobre pivot s de poca alçada at ribuïbles a la forma Dressel 2-4. Hem agrupat t ot s els segells en una única variant (a), però amb el dubt e de que puguin correspondre a diverses mat rius, doncs no result a fàcil dist ingir-les amb claredat . Crida l'at enció l'alt a freqüència de grafit s incisos col·locat s al cost at del segell. Maj orit àriament són sigles dact ilars, en un cas llegim el nom abreuj at Fa( ) del t reballador de l’ àmfora, en dos pivot s el nom Fi( ), així com l'anot ació numeral VII que podria indicar un recompt e d’ unit at s finalit zades. Segells circulars M d’ aquest est il formal són conegut s en t res derelict es amb carregament de Dressel 2-4 del Baix Llobregat . El nost re punxó de 2 cm de diàmet re est a present en dos àmfores de Grand-Rouveau per una dat a avançada de mit j ans s. I dC. (Sciallano, Liou 1985: 54 nrs. 12-13). Alt res formes circulars van est ar en ús durant una fase ant erior t iberiana de ca. 15 dC. Dos segells de la nau de Planier 1 donen un diàmet re de 1,7 cm (Sciallano, Liou 1985: 19). A la nau de Sud Lavezzi 3 t robem la parella M + PR per a una variant més gran de 2,5 cm de diàmet re (Sciallano, Liou 1985: 137 nº 14). ---------------------------------------------------74.- MA LP. Sant Vicenç dels Hort s Dat. Chrét ienne H? (A^M ret rogràd?) a1) MA + SEC LT. Sant Vicenç dels Hort s, carrer Francesc Moragas 17-19 (any 2004; UE 101) LC. SAM Girona, VFM’ 04-101-1 (GP Dep.178) Lect. Ma( ) + Sec(undi, -) Tip. Pivot curt d'àmfora Lit. Vidimus. Ferrer Alvarez, Soberón Rodríguez 2004: làm. 1.1 Com. A l'est rat 101 ha donat formes Pascual 1 (10) i Dressel 2-4 (12) a2) MA + SEC LT. Sant Vicenç dels Hort s, carrer Francesc Moragas 17-19 (any 2004; UE 314) LC. SAM Girona, VFM’ 04-314 (GP Dep.182) Lect. Ma( ) + Sec(undi, -) Tip. Pet it fragment de paret de pivot d'àmfora Lit. Vidimus (inèdit ). Ferrer Alvarez, Soberón Rodríguez 2004 Com. L'est rat UE 314 dest aca per la gran presència de fragment s d'àmfora Dressel 24 (214) amb rebut j os de forn de producció. Pot ser es pugui posar en relació de variant amb una marca M^AR d’ escript ura direct a sobre Dressel 2-4 t arraconense, ben dat ada a Cart ago durant el segon quart del s. I dC. (Freed 1998: 352 i fig. 2.3). ---------------------------------------------------76.- MAT LP. Can Pedrerol Dat. Grand-Rouveau (variant circular ALB) Els dos exemplars sobre pivot s de Dressel 2-4 regist ren la societ at MA + SEC. El t ext es present a amb un nexe M^A dins una cart el·la circular gran (2,5 cm diàm.). No coneixem més t est imonis amb aquest a forma. Pot ser, pugui est ar relacionat amb el segell AM (ret rògrad?) de Chrét ienne H (Sciallano, Liou 1985: 79 nº 9), dissenyat amb un nexe invers A^M en cart el·la rodona més pet it a (1,8 cm diàm.). Aquest obj ect e pot confirmar la sospit a, pel fet que s’ associa a PR en la punt a (i a PRI + AN a l'esquena del recipient ), t ot s dos segells conegut s a la t errisseria de Sant Vicenç dels Hort s (cf . nrs. 96 i 10). A la nau de Sud-Lavezzi 3 hi ha un versió A^M rect angular associada al segell ANT de Sant Boi (Sciallano, Liou 1985: 137 nº 7). ---------------------------------------------------- a1) MAT LT. Can Pedrerol (Cast ellbisbal) LC. Museu de Molins de Rei, CP-1 (CP Dep. 19) Lect. Mat ( ) Tip. Pivot d’ àmfora part it per la meit at Lit. Vidimus (inèdit ) a2) MAT LT. Can Pedrerol (Cast ellbisbal) LC. Rect oría de Rubí, CP-T-214 (R.Rubí nº 14) Lect. Mat ( ) Tip. Pivot d’ àmfora Dressel 2-4 Lit. Vidimus (inèdit ) 75.- MAR LP. Can Pedrerol Dat. a) MAR LT. Can Pedrerol (Cast ellbisbal) LC. Museu de Molins de Rei, CP-117 Lect. Mar( ) Tip. Fragment superior de pivot d’ àmfora Lit. Vidimus. Pascual 1977: 52 nº 15 i fig. 11 Com. Pascual llegeix [---]R ret rògrada Segell ret rògrad en cart el·la rect angular amb la llet ra M mig perduda. No coneixem cap alt re exemple igual fora del seu lloc a3) MA[T] LT. Can Pedrerol (Cast ellbisbal) LC. Museu de Molins de Rei, CP-1 (CP Dep. 3) Lect. Ma[t ]( ) Tip. Fragment de pivot d’ àmfora Lit. Vidimus (inèdit ) a4) MA[T] + ALB LT. Can Pedrerol (Cast ellbisbal) LC. Masia de Can Pedrerol Lect. Ma[t ]( ) + Alb(ani) Tip. En pivot d’ àmfora Dressel 2-4 quasi sencera, li manca el llavi i part del coll Lit. Descripsi ex im. phot . Pascual 1977: 52 nº 8, figs. 3.3 i 4.12= Pascual 1991: nº 133.1, làm. XIV.293 Com. Descobert a en un t erreny de conreu d’ aquest a finca (Bergadà 1981). Pascual llegeix M^A a5) MAT + ALB LT. Can Pedrerol (Cast ellbisbal), primeres prospeccions superficials LC. Museu de Molins de Rei, CP-102 Lect. Mat ( ) + Alb(ani) Tip. Pivot d’ àmfora Lit. Vidimus. Bergadà 1981: làm. XI a6) MA[T] + ALB LT. Can Pedrerol (Cast ellbisbal) LC. Rect oría de Rubí (R.Rubí nº 13) Lect. Ma[t ]( ) + Alb(ani) Tip. Pivot d’ àmfora Lit. Vidimus (inèdit ) a7) MAT + ALB LT. Can Pedrerol (Cast ellbisbal) LC. Rect oría de Rubí, CP-T-213 (R.Rubí nº 16) Lect. Mat ( ) + Alb(ani) Tip. Pivot d’ àmfora Lit. Vidimus (inèdit ) a8) MAT + ALB LT. Can Pedrerol (Cast ellbisbal) LC. Rect oría de Rubí, CP-T-210 (R.Rubí nº 17) Lect. Mat ( ) + Alb(ani) Tip. Pivot d’ àmfora Lit. Vidimus (inèdit ) a9) MAT + ALB LT. Can Pedrerol (Cast ellbisbal) LC. Rect oría de Rubí, CP-T-218 (R.Rubí nº 22) Lect. Mat ( ) + Alb(ani) Tip. Pivot d’ àmfora Lit. Vidimus (inèdit ) a10) MAT + [ALB?] LT. Can Pedrerol (Cast ellbisbal) LC. Rect oría de Rubí, CP-T-211 (R.Rubí nº 18) Lect. Mat ( ) + [Alb?(ani, -)] Tip. Pivot curt d’ àmfora Lit. Vidimus (inèdit ) a11) MAT + [A]LB LT. Can Pedrerol (Cast ellbisbal) LC. Museu de Molins de Rei, CP-105 Lect. Ma[t ]( ) + [A]lb(ani) Tip. Pivot d’ àmfora Lit. Vidimus (inèdit ) a12) MAT + ALB LT. Can Pedrerol (Cast ellbisbal) LC. Museu de Molins de Rei, CP-1 (CP Dep. 16) Lect. Mat ( ) + Alb(ani) Tip. Pivot d’ àmfora Lit. Vidimus (inèdit ) a13) MAT + M? LT. Can Pedrerol (Cast ellbisbal) LC. Museu de Molins de Rei, CP-45 Lect. Mat ( ) + M?( ) Tip. Pivot d’ àmfora Lit. Vidimus (inèdit ) Com. El dibuix de l’ alt re segell M és molt dubt ós. Podria t ract ar-se de la variant ALB en cart el·la circular a14) MAT + PRIM[VL?] LT. Can Pedrerol (Cast ellbisbal), primeres prospeccions superficials LC. Museu de Molins de Rei, CP-108 Lect. Mat ( ) + Prim[ul?](i) Tip. Fragment superior de pivot d’ àmfora Lit. Vidimus. Bergadà 1981: làm. XI a15) MAT + PRIM[VL?] LT. Can Pedrerol (Cast ellbisbal), primeres prospeccions superficials LC. Museu de Molins de Rei, CP-104 Lect. Mat ( ) + Prim[ul?](i) Tip. Pivot d’ àmfora Lit. Vidimus. Pascual 1977: 52 nº 8, fig. 4.13 = Pascual 1991: nº 133.1; Bergadà 1981: làm. XI Com. Pascual llegeix M^A a16) [M]A[T] + PRIM[VL?] LT. Can Pedrerol (Cast ellbisbal) LC. Museu de Molins de Rei, CP (CP Dep. 1) Lect. [M]a[t ]( ) + Prim[ul?](i) Tip. Fragment superior de pivot d’ àmfora Lit. Vidimus (inèdit ) Lect. Mi( ) Tip. Fragment mit j à de pivot d'àmfora amb la superfície desgast ada Lit. Vidimus. Barreda i Casanova 1995a a17) MA[T] + P?[RIMVL?] LT. Can Pedrerol (Cast ellbisbal) LC. Rect oría de Rubí (R.Rubí nº 15) Lect. Ma[t ]( ) + P?[rimul?(i)] Tip. Pivot curt d’ àmfora Lit. Vidimus (inèdit ) L'empremt a no és de bona qualit at , est ant el t ext més desgast ada al cent re de la circumferència. Desconeguda en un alt re lloc. ---------------------------------------------------78.- MINCEL LP. Indet erminat Dat. 30 o 40 dC. (Torre del Cap del Pont ) Est em davant la sèrie més nombrosa de Can Pedrerol, amb 17 exemplars t ret s del mat eix punxó en cart el·la circular. El nom abreuj at del personat ge s’ ha resolt amb un sol nexe M^A^T. Es pot observar pels dibuixos com el t raç horit zont al de la llet ra T no sempre queda ben marcat en la superfície de l’ àmfora. Tot s els pivot s són del t ipus Dressel 2-4. En ells t robem dues associacions nominals: MAT + ALB (9 vegades), i MAT + PRIM[VL?] (4 vegades). Els t res personat ges van est ar relacionat s ent re si, donada la parella ALB + PRIM[VL?] (vide nº 8b). El fet d’ est ar MAT associada a una variant circular de la sèrie d’ Albinus, permet dat ar-la indirect ament cap a mit j ans s. I dC., agafant l’ exemplar ALB de GrandRouveau (Sciallano, Liou 1985: 54 nº 5). ---------------------------------------------------77.- MI LP. Sant Vicenç dels Hort s Dat. a) MI LT. Sant Vicenç dels Hort s, carrer Ribot – Caserna de la Policia Municipal (31-5-1991) LC. Arxiu Municipal Sant Vicenç dels Hort s, SVH-5-4 (St VicH nº 10) a) [MIN]·CEL LT. Sant Joan Despí, Les Begudes (any 2001) LC. SAM Girona, SDB/ Z1 UE-1008-188 (GP Dep.225) Tip. Pet it fragment de coll d’ àmfora de color vermellosa-marró. Lect. [Min(ici)] Cel( ) Lit. Vidimus (nèdit ). Vila i Fàbregas, Guit iérrez 2004 La grafia part icular de la llet ra E, de t raços horit zont als gruixut s i plans, l’ ast a vert ical molt prima, ha est at fonament al per ident ificar el segell i rest it uir la seva lect ura complet a a part ir d'un únic paral·lel cat alà, que vam donar a conèixer j a fa uns quant s anys. Ens referim a la marca MIN·CEL sobre coll d'àmfora, t robada pel Grup Excursionist a de Gurb a la vil·la romana de Torre del Cap del Pont , a la sort ida de Vic (Ausa) per la carret era que port a a Calldet enes (Berni 1996: 316 nº 7). L’ àmfora osonenca es del t ipus Dressel 2-4 laiet ana, est à complet ament reconst ruïda, i t é una dat ació cont ext ual dels anys 30 o 40 dC. Els dos segells de Vic i de Sant Joan Despí són idènt ics, deriven d’ un únic punxó, i es t roben col·locat s al coll de l'àmfora. Tot es dues t roballes es relacionen amb un nucli de consum d'àmbit rural. És de suposar que l'àmfora de les Begudes vingui d'alguna de les t errisseries del Baix Llobregat per la seva proximit at . Si es confirmés aquest origen, s'est abliria un lligam dels Minicii, especialment present s a Barcino, amb la producció i el comerç del vi laiet à. Pel que fa al cognom abreuj at CEL, encara no és possible det erminar amb seguret at si es t ract a del Celsus de Can Tint orer (vide nº 34), o d'un alt re personat ge del mat eix nom, o amb un desenvolupament diferent de la paraula. ---------------------------------------------------79.- MVR LP. Sant Vicenç dels Hort s Dat. La Giraglia (segell SYNE) a1) MVR LT. Sant Vicenç dels Hort s, carrer Francesc Moragas 17-19 (any 2004; UE 314) LC. SAM Girona, VFM’ 04-314 (GP Dep.157) Lect. Mur(rani) Tip. Pet it fragment de paret superior de pivot d'àmfora Lit. Vidimus (inèdit ). Ferrer Alvarez, Soberón Rodríguez 2004 Com. L'est rat UE 314 dest aca per la gran presència de fragment s d'àmfora Dressel 24 (214) amb rebut j os de forn a2) MVR + SEC LT. Sant Vicenç dels Hort s, carrer Francesc Moragas 17-19 (any 2004; UE 314) LC. SAM Girona, VFM’ 04-314 (GP Dep.93) Lect. Mur(rani) + Sec(undi, -) Tip. Pivot curt d'àmfora Lit. Vidimus (inèdit ). Ferrer Alvarez, Soberón Rodríguez 2004 a3) MVR + SYNE LT. Sant Vicenç dels Hort s, carrer Francesc Moragas 17-19 (any 2004; UE 314) LC. SAM Girona, VFM’ 04-314 (GP Dep.90) Lect. Mur(rani) + Syne(cdemi) Tip. Pivot curt d'àmfora Lit. Vidimus (inèdit ). Ferrer Alvarez, Soberón Rodríguez 2004 a4) MVR + SYNE LT. Sant Vicenç dels Hort s, carrer Francesc Moragas 17-19 (any 2004; UE 314) LC. SAM Girona, VFM’ 04-314 (GP Dep.94) Lect. Mur(rani) + Syne(cdemi) Tip. Pivot curt d'àmfora Lit. Vidimus (inèdit ). Ferrer Alvarez, Soberón Rodríguez 2004 a5) MVR + SYNE LT. Sant Vicenç dels Hort s, carrer Francesc Moragas 17-19 (any 2004; UE 314) LC. SAM Girona, VFM’ 04-314-28 (GP Dep.95) Lect. Mur(rani) + Syne(cdemi) Tip. Pivot curt d'àmfora Lit. Vidimus (inèdit ). Ferrer Alvarez, Soberón Rodríguez 2004. Tot s els segells MVR pert anyen a la mat eixa mat riu i han est at recollit s en l’ est rat UE 314 on abunden les formes de Dressel 2-4. Les t res sèries de les parelles MVR + SEC i MVR + SYNE van haver d'est ar vinculades ent re si al mat eix moment , t enint en compt e que SYNE t ambé apareix associat a SEC (cf . nº 109a). Sot a el nost re punt de vist a, MVR de Sant Vicenç dels Hort s és una variant abreuj ada del MVRRA de Can Tint orer. Ambdues sèries van ser ut ilit zades per la mat eixa època, doncs MVR es dat a per l’ 'exemplar SYNE de la Giraglia, i MVRRA per l’ APTI de Chrét ienne H (cf . nº 80). ---------------------------------------------------80.- MVRRA LP. Can Tint orer Dat. Chrét ienne H (segell APTI) a) MVRRA + APTI LT. Can Tint orer (El Papiol), primeres prospeccions superficials LC. Museu de Molins de Rei, CT-54 Lect. Murra(ni) + Apt i(chi) Tip. Pivot d’ àmfora Lit. Vidimus. Pascual 1977: 54 nº 29, fig. 7.4 = Pascual 1991: nº 146.1, Lam. XVI.326; Bergadà 1981: làm. III Com. Pascual llegeix MRPA en 1977, i MVRPA en 1991 La forma part icular d'annexionar les llet res de la inscripció va port ar a Pascual i alt res aut ors a llegir Mur( ) Pa( ) (Ét ienne, Mayet 2000: nº 191), pensant en un j oc de nexes M^V^R i P^A. En realit at , els nexes est an t raçat s amb ordre i nat uralit at , per t al de regist rar el cognomen abreuj at d'un individu anomenat Murranus. Es t ract a, doncs, d’ un nom llat í bast ant corrent ent re esclaus i llibert s romans. Un exemple t ípic dins de l’ inst rument um domest icum és la marca de l’ of f icina de Murranus en la TS gàl·lica graufesenque amb cronologia del període ClaudiVespasià (Oswald 1931: 213-214). L’ associació MVRRA + APTI es clau per t reure una dat ació t iberiana de ca. 15-20 dC., donada la presència del segell APTI en Chrét ienne H (vide nº 17). D'alt ra banda, com acabem d’ explicar més amunt , el segell MVRRA de Can Tint orer sembla ser una variant més desenvolupada de la forma MVR de Sant Vicenç dels Hort s. Per t ant , creiem que est em davant un alt re cas de mobilit at regional ent re fabricant s d'àmfores al Baix Llobregat . ---------------------------------------------------81- N? LP. Sant Vicenç dels Hort s Dat. a) N? + (osca de grafit dact ilar) LT. Sant Vicenç dels Hort s, carrer Ribot nº 6 – plaça Sant Jordi (març 1989) LC. Arxiu Municipal Sant Vicenç dels Hort s, SVH-6-58 (St VicH nº 2) Lect. N?( ) Tip. Pivot d’ àmfora Lit. Vidimus. Caralt et al. 1989: 379, nº 12; Barreda i Casanova 1995a Pet it segell circular, aparent ment monolit eral, amb forma de llet ra N de t raços irregulars, l'últ im prolongat cap amunt formant un àpex. Aquest est il de llet ra ens fan dubt ar ent re una N o dues llet res lligades: VI o IA. No coneixem alt res exemples iguals a aquest . En quan a la t ipologia de l’ àmfora, podria t ract ar-se d’ una producció de Pascual 1 pel cont ext de la t roballa. ---------------------------------------------------82.- NI LP. Can Pedrerol Dat. a) NI LT. Can Pedrerol (Cast ellbisbal) LC. Museu de Molins de Rei, CP-17 Lect. Ni(c...?) Tip. Pet it fragment de paret de pivot d’ àmfora. Segons Pascual “ aparece en un diminut o fragment o que t al vez pert eneció al cuello” Lit. Vidimus. Pascual 1977: 52 nº 9a i fig. 4.5 = Pascual 1991: nº 151.1, Lam. XVII.333 Com. El segell est à sobreposat a un solc circular del t ornej at . Pascual llegeix NI o IN relacionat amb la marca NI de Sant Vicenç dels Hort s (cf . nº 83). Hem opt at per la lect ura Ni( ), en compt es de In( ), en ser aquest començament de nom més habit ual en l'onomàst ica de les inscripcions romanes. Vegeu, més abaix, el segell NIC (cf . nº 84). Hi ha un paral·lel de t est imonis fora de Cat alunya semblant a la variant (b) sobre pivot de Dressel 2-4 procedent de Port -laNaut ique (Narbona) (Sciallano 2006: 366 nº 75). A Badalona s’ han t robat dos o t res variant s circulars NI o IN sobre pivot s de Dressel 2-4 (Comas 1997: 58 nrs. 143-145), que poden ser produccions del Baix Llobregat . També t robem un segell d’ aquest est il en el t aller de Can Collet (Llinàs del Vallès, Vallès Orient al) (Pascual 1977: 67 nº 124 = Pascual 1991: nº 151.3, làm. XVII.336). ---------------------------------------------------83.- NI LP. Sant Vicenç dels Hort s Dat. - b) N[I] LT. Can Pedrerol (Cast ellbisbal) LC. Lect. N[i](c...?) Tip. Lit. Pascual 1977: 52 nº 9 i fig. 4.6 = Pascual 1991: nº 151.1, Lam. XVII.334 Com. Pascual llegeix NI o IN Dos segells de diferent grandària en cart el·la circular. La llet ra N est à orient ada de manera cont raposada en (a) i (b), el que dóna lloc a un problema d’ ambigüit at al moment de llegir el t ext . No hem localit zat l’ alt ra variant (b) més gran, reproduïda per Pascual amb la llet ra N ben orient ada. És de suposar que est em davant a dues formes alt ernat ives per regist rar el nom abreuj at del mat eix personat ge, qui t ambé sembla est ar a) NI + [---]I? LT. Sant Vicenç dels Hort s, carrer Francesc Moragas 17-19 (any 2004; UE 456) LC. SAM Girona, VFM’ 04-456-4 (GP Dep.184) Lect. Ni(c...?) + [---]i? Tip. Pet it fragment de paret de pivot d’ àmfora de color groguenc Lit. Vidimus. Ferrer Alvarez, Soberón Rodríguez 2004: làm. 35.2 Com. L'est rat UE 456 t é el doble d'àmfores Dressel 2-4 (50) sobre Pascual 1 (22) Segell circular amb les llet res NI t raçades de manera irregular. El personat ge regist rat podria ser el Nic( ) de l’ àmfora t robada a Can Sant Joan (cf . nº 84). La seva act ivit at econòmica sembla desenvolupar-se en més d'una t errisseria del Baix Llobregat , prenent en consideració la sèrie NI de Can Pedrerol (vide nº 82). ---------------------------------------------------- Com. L'est rat UE 314 dest aca per la gran presència de fragment s d'àmfora Dressel 24 (214) amb rebut j os de forn 84.- NIC LP. Sant Vicenç dels Hort s? Dat. a) NIC + [---] LT. Can Sant Joan (Rubí), recollida per Pere Bel Cano en els primers anys dels 80 LC. Museu Et nogràfic Vallhonrat de Rubí, CSJ-4 Lect. Nic( ) + [---] Tip. Pivot alt i massís d’ àmfora de past a groguenca Lit. Vidimus (inèdit ) Ent re el mat erial arqueològic localit zar a la vil·la romana de Can Sant Joan (Rubí) per part del grup de col·laboradors del Museu Municipal de Rubí, t enim dues marques en pivot s d’ àmfora que t enen el seu origen a les t erisserie del Baix Llobregat . Una és ALB i ve de Can Pedrerol (vide nº 8b2). Aquest a alt ra, pot pert any a Sant Vicenç dels Hort s, at enent la forma del pivot i la t ipologia dels dos segells associat s de mida pet it a. El segell NIC apareix al cost at d’ una alt ra marca ovalada de la qual no és possible dist ingir cap llet ra amb cert esa. a2) [O]PT LT. Sant Vicenç dels Hort s, carrer Francesc Moragas 17-19 (any 2004; UE 314) LC. SAM Girona, VFM’ 04-314 (GP Dep.192) Lect. Opt (at i, -) Tip. Pivot curt d’ àmfora de past a groguenca Lit. Vidimus (inèdit ). Ferrer Alvarez, Soberón Rodríguez 2004 Com. Les llet res est an deformades a3) OPT + GAM? LT. Sant Vicenç dels Hort s, Ant ic Mercat (any 2006; UE 551) LC. SAM Girona, SVM’ 06-551-2 (GP Dep.84) Lect. Opt (at i, -) + Gam?(i, -) Tip. Pivot curt d’ àmfora Lit. Vidimus (inèdit ). Morera 2008 Hi ha la possibilit at d'est ar davant d'una variant més desenvolupada de la sèries NI de Sant Vicenç dels Hort s i Can Pedrerol (vide nrs. 83 i 82). ---------------------------------------------------85.- OPT LP. Sant Vicenç dels Hort s Dat. segon quart s. I dC. (Cart ago) a1) [O]PT LT. Sant Vicenç dels Hort s, carrer Francesc Moragas 17-19 (any 2004; UE 314) LC. SAM Girona, VFM’ 04-314 (GP Dep.189) Lect. [O]pt (at i, -) Tip. Pivot curt d’ àmfora de past a groguenca Lit. Vidimus (inèdit ). Ferrer Alvarez, Soberón Rodríguez 2004 a4) OPT + GAM? LT. Sant Vicenç dels Hort s, carrer Francesc Moragas 17-19 (any 2004; UE 314) LC. SAM Girona, VFM’ 04-314 (GP Dep.119) Lect. Opt (at i, -) + Gam?(i, -) Tip. Pivot curt d’ àmfora Lit. Vidimus (inèdit ). Soberón Rodríguez 2004 Ferrer Alvarez, s. I dC. Els dos personat ges regist rat s en la parella OPT + APT t ambé van exercir j unt s la seva act ivit at professional a Can Tint orer en una fase ant erior t iberiana, fent ús d'un alt re j oc de mat rius (cf . nº 86). ---------------------------------------------------86.- OPT LP. Can Tint orer Dat. Chrét ienne H a5) OPT + [---] LT. Sant Vicenç dels Hort s, carrer Francesc Moragas 17-19 (any 2004; UE 314) LC. SAM Girona, VFM’ 04-314-5 (GP Dep.176) Lect. Opt (at i, -) + [---] Tip. Pet it fragment de paret de pivot d’ àmfora. Lit. Vidimus. Ferrer Alvarez, Soberón Rodríguez 2004: làm. 23.5 a) OPT + [---] LT. Can Tint orer (El Papiol) LC. Museu de Molins de Rei, CT-6 (CT Dep. 42) Lect. Opt (at i, -) + [---] Tip. Fragment inferior de pivot d’ àmfora Lit. Vidimus (inèdit ) Com. Del segon segell queda un marge molt pet it de la cart el·la Observeu la part icular manera de t raçar la llet ra P amb el cap obert i curt , t an caract eríst ica en alt res sèries de Can Tint orer com C·PA (cf . nº 89). Els quat re exemplars recollit s a l'excavació de carrer Francesc Moragas són de la mat eixa UE 314, on abunden les formes de Dressel 2-4 amb rebut j os de forns. El t ext del segell és ret rògrad i, en general, l'empremt a no és de bona qualit at . En alguns d'ells els braços de la llet ra T no han quedat prou marcat s, i ens va fer dubt ar inicialment en una alt ra lect ura OPI. Un problema de lect ura semblant passa amb un paral·lel de Cart ago que apareix dibuixat i llegit com TIO, en lloc de OPT. Aquest segell es t roba associat a una variant APT desconeguda a Can Tint orer (vide nº 17), i ara sabem que s’ ha de relacionar amb Sant Vicenç dels Hort s (Freed 1998: fig. 3.21 “ APT + TIO” ). La t roballa pert any al segon mur d’ àmfores de Delat t re, amb dat ació del segon quart Aquest segell s’ ha document at sobre pivot d’ àmfora Dressel 2-4 a la nau Chrét ienne H de ca. 15-20 dC., fent parella amb l’ APTI de Can Tint orer (Sciallano, Liou 1985: 83 nº 41). Igualment el t robem associat a CLAS sobre Dressel 2-4 a Cart ago, amb possible dat ació del segon quart s. I dC. (Freed 1998: 356 fig. 3.8 “ OPT + CIAS” ). Recordem alt res segells derivat s del nom Opt at us, sempre sobre Dressel 2-4 cat alanes, amb el lloc de producció encara per det erminar. El cognom sencer OPTATI (nexe T^I) ens ve donat pel derelict e Cavallo 1 de mit j ans s. I dC., que t ransport ava vi del Vallès Orient al (Sciallano, Liou 1985: 125). A Badalona s’ han t robat dos exemplars OPTATI (nexe T^A^T^I) sobre pivot s (Comas 1997: 61 nº 155-156). El desenvolupament més simple OP apareix en pivot de Dressel 2-4 en dos llocs, al Golf de Fòs (Amar, Liou 1984: 161 nº 84), i a Torelló (Maó) (De Nicolás 1987: 239 nº 21). ---------------------------------------------------87.- OPTA? & QPA LP. Sant Vicenç dels Hort s Dat. La Giraglia a) OP[T?]A & QPA LT. Can Tint orer (El Papiol) LC. Museu d'Arqueologia de Cat alunya (siglat 41019), mat erial Pascual Lect. Op[t ?]a(t i) vel Q. P( ) A( ) Tip. Pivot d’ àmfora Lit. Vidimus (inèdit ) Les dues empremt es est an fort ament impregnades de concrecions de calç i t erra que fan pràct icament impossible dist ingir les llet res amb claredat . Malgrat això, creiem poder ident ificar la marca de la inscripció quadrangular, no sense cert a dificult at . Creiem reconèixer un t ext semblant a una marca de La Giraglia de lect ura dubt osa OPA o QPA, col·locada al cost at del segell CLAS de Can Tint orer, sobre pivot de Dressel 2-4 (Sciallano, Marlier 2008: 125 “ OPA ou QPA + CIAS” ). Cap dels dos t est imonis aport a una imat ge net a del t ext de la inscripció. Hi ha la possibilit at d'est ar davant una variant alt ernat iva i més desenvolupada de l’ Opt at us de Can Tint orer, si bé no aconseguim dist ingir on es produeix el nexe amb la llet ra T. ---------------------------------------------------88.- P LP. Sant Vicenç dels Hort s Dat. a1) P LT. Sant Vicenç dels Hort s, Ant ic Mercat (any 2006; UE 770) LC. SAM Girona, SVM’ 06-770-80 (GP Dep.9) Lect. P( ) Tip. Fragment superior de pivot d’ àmfora Lit. Vidimus (inèdit ). Morera 2008 Com. L'est rat UE 770 t é abundant presència de fragment s de Pascual 1 a2) P LT. Sant Vicenç dels Hort s, Ant ic Mercat (any 2006; UE 770) LC. SAM Girona, SVM’ 06-770-26 (GP Dep.10) Lect. P( ) Tip. Fragment supèrior de pivot d’ àmfora Lit. Vidimus (inèdit ). Morera 2008 a3) P LT. Sant Vicenç dels Hort s, Ant ic Mercat (any 2006; UE 757) LC. SAM Girona, SVM’ 06-757 (GP Dep.213) Lect. P( ) Tip. Fragment mit j à de pivot d’ àmfora de past a groguenca Lit. Vidimus (inèdit ). Morera 2008 Com. L'est rat UE 757 t é abundant presència de fragment s de Pascual 1 a4) P LT. Sant Vicenç dels Hort s, carrer Francesc Moragas 17-19 (any 2004; UE 439) LC. SAM Girona, VFM’ 04-439-1 (GP Dep.140) Lect. P( ) Tip. Fragment superior de pivot d'àmfora de color groguenc Lit. Vidimus. Ferrer Alvarez, Soberón Rodríguez 2004: làm. 32.3 Com. L'est rat UE 439 t é maj or presència de Pascual 1 (14) que Dressel 2-4 (2) a8) P LT. Sant Vicenç dels Hort s, Ant ic Mercat (any 2006; UE 754) LC. SAM Girona, SVM’ 06-754-6 (GP Dep.22) Lect. P( ) Tip. Pivot d’ àmfora Lit. Vidimus (inèdit ). Morera 2008 a5) P LT. Sant Vicenç dels Hort s, Ant ic Mercat (any 2006; UE 754) LC. SAM Girona, SVM’ 06-754 (GP Dep.211) Lect. P( ) Tip. Base d’ àmfora de gran obert ura amb l'arrencada del pivot Lit. Vidimus (inèdit ). Morera 2008 Com. L'est rat UE 754 t é abundant presència de fragment s de Pascual 1 a6) P LT. Sant Vicenç dels Hort s, Ant ic Mercat (any 2006; UE 770) LC. SAM Girona, SVM’ 06-770-21 (GP Dep.19) Lect. P( ) Tip. Pivot d’ àmfora Lit. Vidimus (inèdit ). Morera 2008 a7) P LT. Sant Vicenç dels Hort s, Ant ic Mercat (any 2006; UE 776) LC. SAM Girona, SVM’ 06-776-1 (GP Dep.1) Lect. P( ) Tip. Pivot d’ àmfora de t onalit at at aronj ada Lit. Vidimus (inèdit ). Morera 2008 Com. L'est rat UE 776 t é abundant presència de fragment s de Pascual 1 a9) P LT. Sant Vicenç dels Hort s, carrer Francesc Moragas 17-19 (any 2004; UE 476) LC. SAM Girona, VFM’ 04-476 (GP Dep.133) Lect. P( ) Tip. Fragment superior de pivot d'àmfora Lit. Vidimus. Ferrer Alvarez, Soberón Rodríguez 2004 Com. L'est rat UE 476 t é més presència de Pascual 1 (22) que Dressel 2-4 (6) a10) P LT. Sant Vicenç dels Hort s, Ant ic Mercat (any 2006; UE 342) LC. SAM Girona, SVM’ 06-342 (GP Dep.209) Lect. P( ) Tip. Fragment superior de pivot d’ àmfora Lit. Vidimus (inèdit ). Morera 2008 Com. L'est rat UE 342 només ha donat algunes formes de Pascual 1 a11) P LT. Sant Vicenç dels Hort s, carrer Francesc Moragas 17-19 (any 2004; UE 456) LC. SAM Girona, VFM’ 04-456 (GP Dep.145) Lect. P( ) Tip. Fragment superior de pivot d'àmfora amb un diàmet re d'obert ura exageradament gran Lit. Vidimus. Ferrer Alvarez, Soberón Rodríguez 2004 Com. L'est rat UE 456 t é el doble d'àmfores Dressel 2-4 (50) sobre Pascual 1 (22) a15) P + (digit ació poc profunda) LT. Sant Vicenç dels Hort s, Ant ic Mercat (any 2006; UE 757) LC. SAM Girona, SVM’ 06-757-16 (GP Dep.215) Lect. P( ) Tip. Fragment superior massís de pivot d’ àmfora Lit. Vidimus (inèdit ). Morera 2008 a12) P LT. Sant Vicenç dels Hort s, Ant ic Mercat (any 2006; UE 770) LC. SAM Girona, SVM’ 06-770-44 (GP Dep.14) Lect. P( ) Tip. Pivot d’ àmfora alt i massís Lit. Vidimus (inèdit ). Morera 2008 a13) P + (mit j a digit ació) LT. Sant Vicenç dels Hort s, Ant ic Mercat (any 2010; UE 7003) LC. Museu del Mercat , SVH’ 10-7003-14 (St VicH nº 18) Lect. P( ) Tip. Pivot alt i massís d'àmfora Lit. Vidimus (inèdit ). Arqueociencia 2010 a14) P + (digit ació profunda) LT. Sant Vicenç dels Hort s, Ant ic Mercat (any 2006; UE 776) LC. SAM Girona, SVM’ 06-776-24 (GP Dep.15) Lect. P( ) Tip. Pet it fragment superior de pivot d’ àmfora Lit. Vidimus. Morera 2008: làm. 4 a16) P + (digit ació poc profunda) LT. Sant Vicenç dels Hort s, Ant ic Mercat (any 2006; UE 770) LC. SAM Girona, SVM’ 06-770-6 (GP Dep.12) Lect. P( ) Tip. Pivot d’ àmfora Lit. Vidimus (inèdit ). Morera 2008 a17) P + (digit ació profunda) LT. Sant Vicenç dels Hort s, Ant ic Mercat (any 2006; UE 776) LC. SAM Girona, SVM’ 06-776-48 (GP Dep.16) Lect. P( ) Tip. Pivot massís d'àmfora sense punt a Lit. Vidimus (inèdit ). Morera 2008 a18) P + (digit ació profunda) LT. Sant Vicenç dels Hort s, Ant ic Mercat (any 2010; UE 912) LC. Museu del Mercat , SVH’ 10-912-30 (St VicH nº 17) Lect. P( ) Tip. Pivot alt i massís d'àmfora Lit. Vidimus (inèdit ). Arqueociencia 2010 a19) P + (digit ació i grafit t raçat amb canya) LT. Sant Vicenç dels Hort s, Ant ic Mercat (any 2006; UE 754) LC. SAM Girona, SVM’ 06-754-6 (GP Dep.4) Lect. P( ) Tip. Fragment superior de paret de pivot d’ àmfora Lit. Vidimus (inèdit ). Morera 2008 a20) P + (grafit t raçat amb canya) LT. Sant Vicenç dels Hort s, Ant ic Mercat (any 2006; UE 776) LC. SAM Girona, SVM’ 06-776-11 (GP Dep.3) Lect. P( ) Tip. Fragment superior de pivot d’ àmfora Lit. Vidimus (inèdit ). Morera 2008 a21) P + (grafit ant e coct uram) LT. Sant Vicenç dels Hort s, Ant ic Mercat (any 2006; UE 776) LC. SAM Girona, SVM’ 06-776-12 (GP Dep.2) Lect. P( ) Tip. Fragment superior de pivot d’ àmfora Lit. Vidimus (inèdit ). Morera 2008 a22) P + (grafit ant e coct uram) LT. Sant Vicenç dels Hort s, Ant ic Mercat (any 2006; UE 557) LC. SAM Girona, SVM’ 06-557-1 (GP Dep.212) Lect. P( ) Tip. Fragment mit j à de pivot d'àmfora gran i massís Lit. Vidimus. Morera 2008: làm. 5 LC. SAM Girona, SVM’ 06-757-22 (GP Dep.217) Lect. P( ) Tip. Fragment superior de pivot d’ àmfora massís i de gran obert ura. Past a groguenca Lit. Vidimus (inèdit ). Morera 2008 a23) P + (grafit ant e coct uram) LT. Sant Vicenç dels Hort s, Ant ic Mercat (any 2006; UE 757) LC. SAM Girona, SVM’ 06-757-29 (GP Dep.7) Lect. P( ) Tip. Fragment superior de pivot d’ àmfora Lit. Vidimus. Morera 2008: làm. 4 a26) P + (grafit ant e coct uram) LT. Sant Vicenç dels Hort s, Ant ic Mercat (any 2006; UE 695) LC. SAM Girona, SVM’ 06-695-2 (GP Dep.210) Lect. P( ) Tip. Fragment superior de pivot d’ àmfora de past a groguenca Lit. Vidimus (inèdit ). Morera 2008 a24) P + (grafit ant e coct uram) LT. Sant Vicenç dels Hort s, Ant ic Mercat (any 2006; UE 757) LC. SAM Girona, SVM’ 06-757-17 (GP Dep.214) Lect. P( ) Tip. Fragment superior i massís de pivot d’ àmfora de past a groguenca Lit. Vidimus (inèdit ). Morera 2008 a27) P + (grafit ant e coct uram) LT. Sant Vicenç dels Hort s, Ant ic Mercat (any 2006; UE 776) LC. SAM Girona, SVM’ 06-776-47 (GP Dep.11) Lect. P( ) Tip. Fragment superior de pivot massís d’ àmfora Lit. Vidimus (inèdit ). Morera 2008 a25) P + (grafit ant e coct uram) LT. Sant Vicenç dels Hort s, Ant ic Mercat (any 2006; UE 757) a28) P + (grafit dact ilar) LT. Sant Vicenç dels Hort s, Ant ic Mercat (any 2006; UE 776) LC. SAM Girona, SVM’ 06-776-102 (GP Dep.5) Lect. P( ) Tip. Fragment superior de pivot d’ àmfora de past a groguenca Lit. Vidimus (inèdit ). Morera 2008 a29) P + (grafit ant e coct uram realit zat amb una canya) LT. Sant Vicenç dels Hort s, Ant ic Mercat (any 2006; UE 776) LC. SAM Girona, SVM’ 06-776-34 (GP Dep.6) Lect. P( ) Tip. Fragment superior de pivot d’ àmfora Lit. Vidimus (inèdit ). Morera 2008 a31) P + (t raç grafit dact ilar gairebé inapreciable) LT. Sant Vicenç dels Hort s, carrer Francesc Moragas 17-19 (any 2004; UE 491) LC. SAM Girona, VFM’ 04-491-3 (GP Dep.109) Lect. P( ) Tip. Fragment superior de pivot d'àmfora Lit. Vidimus. Ferrer Alvarez, Soberón Rodríguez 2004: làm. 42.2 Com. L'est rat UE 491 t é una presència maj orit ària de Pascual 1 (86) sobre Dressel 2-4 (2) a32) P + (t raç grafit dact ilar gairebé inapreciable) LT. Sant Vicenç dels Hort s, Ant ic Mercat (any 2006; UE 754) LC. SAM Girona, SVM’ 06-754-8 (GP Dep.17) Lect. P( ) Tip. Pivot d'àmfora Lit. Vidimus (inèdit ). Morera 2008 a30) P + (grafit ant e coct uram realit zat amb una canya) LT. Sant Vicenç dels Hort s, Ant ic Mercat (any 2006; UE 757) LC. SAM Girona, SVM’ 06-757-40 (GP Dep.23) Lect. P( ) Tip. Fragment superior de pivot d’ àmfora Lit. Vidimus (inèdit ). Morera 2008 a35) P + (grafit ant e coct uram molt fi realit zat amb una canya) LT. Sant Vicenç dels Hort s, Ant ic Mercat (any 2006; UE 770) LC. SAM Girona, SVM’ 06-770-80 (GP Dep.8) Lect. P( ) Tip. Pivot d’ àmfora Lit. Vidimus (inèdit ). Morera 2008 a33) P + (grafit dact ilar) LT. Sant Vicenç dels Hort s, Ant ic Mercat (any 2006; UE 770) LC. SAM Girona, SVM’ 06-770-26 (GP Dep.17) Lect. P( ) Tip. Fragment superior de pivot d’ àmfora Lit. Vidimus (inèdit ). Morera 2008 a34) P + (dos t raços convergent s de grafit ant e coct uram) LT. Sant Vicenç dels Hort s, Ant ic Mercat (any 2006; UE 770) LC. SAM Girona, SVM’ 06-770-69 (GP Dep.21) Lect. P( ) Tip. Pet it fragment superior de paret de pivot d’ àmfora Lit. Vidimus (inèdit ). Morera 2008 a36) P + (t raç final de grafit ant e coct uram realit zat amb una canya) LT. Sant Vicenç dels Hort s, Ant ic Mercat (any 2006; UE 770) LC. SAM Girona, SVM’ 06-770-40 (GP Dep.13) Lect. P( ) Tip. Pivot d’ àmfora Lit. Vidimus (inèdit ). Morera 2008 b) P + AT LT. Sant Boi, Barri Ant ic (excavacions de J.C. Serra Ràfols) LC. Museu de Sant Boi de Llobregat (St B nº 85) Lect. P( ) + At ( ) Tip. Pivot alt i massís d'àmfora Lit. Vidimus. Pascual 1991: nº 164.1, làm. XVIII.356 Com. Pascual no diu res del segell AT LT. Can Tint orer (El Papiol) LC. Rect oría de Rubí, C.TIN.A (R.Rubí nº 7) Lect. C. Pa( ) Tip. Fragment inferior de pivot d’ àmfora de t onalit at de t onalit at vermella fosca Lit. Vidimus (inèdit ) c) P + (grat it corb dact ilar) LT. Sant Vicenç dels Hort s, carrer Francesc Moragas 17-19 (any 2004; UE 485) LC. SAM Girona, VFM’ 04-485-7 (GP Dep.131) Lect. P( ) Tip. Fragment superior de pivot d'àmfora Lit. Vidimus (inèdit ). Ferrer Alvarez, Soberón Rodríguez 2004: làm. 40.2 Com. L'est rat UE 485 dest aca per la gran presència de fragment s d'àmfora Pascual 1 (95) La variant (a) amb 36 exemplars és la sèrie més nombrosa de les compt abilit zades fins a dia d'avui a Sant Vicenç dels Hort s. Tant a l'excavació del Mercat com la del carrer Francesc Moragas les t roballes s'associen a diferent s unit at s est rat igràfiques amb predomini absolut de formes Pascual 1. Creuant la informació epigràfica de les diferent s UE t ambé comprovem que les sèries monolit erals F i P (vide nrs. 52 i 88a) coincideixen dins una mat eixa època. Fins i t ot es pot est ablir una relació més est ret a ent re les sèries P i F, t enint en compt e la coincidència de grafit s ant e coct uram en els pivot s de les àmfores, sobret ot , pel que fa a les digit acions. Les alt res dues variant s (b) i (c) són en cart el·la rodona sobre pivot s de la mat eixa forma; la segona amb la llet ra P normal, la t ercera ret rògrada i de cap obert . ---------------------------------------------------89.- CPA LP. Can Tint orer Dat. Des de meit at s. I dC (Vindobona) a) C·PA Inscripció repet ida dues vegades en un pivot solt d’ àmfora Dressel 2-4 de secció est ret a i est ilit zada. Es t ract a de la primera i única marca de les recollides fins ara a Can Tint orer que fa ús explícit del signe d’ int erpunció per separar les part s d'un nom romà. La grafia de la llet ra P, amb el cap obert i curt , segueix un est il part icular i caract eríst ic d’ alt res sèries de la t errisseria com OPT (vide nº 86). La llet ra A és de menor alçada. Un t est imoni igual s’ ha t robat a la ciut at romana de Vindobona (Viena, Àust ria), punt de defensa al riu Danubi (Bezeczky 1998: 364 nº 5 = Bezeczky 2005: 72 nº 1). En aquell segell t ambé apareix repet it dues vegades a la part baixa i massissa de l’ est ret pivot . El cont enidor est à sencer i, pel dibuix de Bezeczky, sembla una forma més evolucionada de Dressel 2-4, de cos marcadament fusiforme, pivot i coll pronunciat s. Proposem dat ar-la a part ir de mit j ans s. I dC. pel det all t ipològic. El t ext C·PA sembla regist rar els duo nomina d’ un personat ge lliure. Vegeu la marca C·PAV· d’ origen indet erminat , amb el t ext redact at en cercle, sobre pivot de Dressel 2-4 t arraconense, per a una t roballa de Menorca (De Nicolás 1979: nº 35, fig. VI.35). Vegeu t ambé la marca PAV? de Can Tint orer, de lect ura dubt osa per la forma gràfica complexa de la inscripció (cf . nº 91). Si fos C·PA una variant abreuj ada de C·PAV·, obt indríem un nom romà del t ipus C. Pau(lli), agafant , per exemple, un referent onomàst ic proper, M. Paullius Paullinus, conegut a la colònia de Barcino ent re els amics de L. Licinius Secundus (CIL II, 4546 = IRC 4, 98 = IRC 5, p. 113). ---------------------------------------------------- 91.- PAV? LP. Can Tint orer Dat. Chrét ienne H (CALAM, CLAR, CLAS), La Giraglia i Dramont B (CLAS) 90.- PAE LP. Sant Boi Dat. - a1) PAV? + CALAM LT. Can Tint orer (El Papiol) LC. Museu de Molins de Rei, CT-6 (CT Dep. 24) Lect. Pau?( ) + Calam(i, -ani) Tip. Pivot d’ àmfora Lit. Vidimus (inèdit ) a) PAE + (grafit ant e coct uram amb forma de llet ra S) LT. Termes Romanes de Sant Boi (excavacions J.C. Serra Ràfols; finals dècada dels 50 i començament dels 60) LC. Museu de Sant Boi de Llobregat , 111/ 4 (St B nº 93) Lect. Pae( ) vel P. Ae( ) Tip. Fragment superior de pivot de Dressel 2-4. Argila carbassa-rosada. Desgreixant de quars, mica i punt s negres indet erminat s Rest es d’ engalba blanca en alguns punt s Lit. Vidimus. Barreda i Casanova 1989: 471, fig. 1; Barreda i Casanova 1990: làm. XII.4; López 1998: 236, làm. II.3 = López 2009: 77, fig.8.9 b) [P?]AE LT. Sant Boi, Termes Romanes (excavacions de J.C. Serra Ràfols) LC. Museu de Sant Boi de Llobregat , T-221 (St B nº 71) Lect. [P?]ae( ) vel [P?] Ae( ) Tip. Fragment de pivot d’ àmfora Lit. Vidimus (inèdit ) La grafia del t ext s’ assembla i es pot confondre amb el segell PHAE (cf . nº 142) de les Termes Romanes de Sant Boi, però la llet ra H no exist eix, ni sembla est ar lligada ent re P i A^E. Aquest t ipus de marca no t é paral·lels conegut s fora del seu lloc d'origen. ---------------------------------------------------- a2) PAV? + CLAR LT. Can Tint orer (El Papiol), primeres prospeccions superficials LC. Museu de Molins de Rei, CT-53 Lect. Pau?( ) + Clar(i, -) Tip. Pivot curt d’ àmfora Lit. Vidimus. Bergadà 1981: làm. III a3) PAV? + CLAS LT. Can Tint orer (El Papiol), primeres prospeccions superficials LC. Rect oría de Rubí, C.TIN.A-B 256 (R.Rubí nº 12) Lect. Pau?( ) + Clas(sici, -) Tip. Pivot d’ àmfora Lit. Vidimus. Pascual 1977: 54 nº 27 i fig. 7.5 Com. Segons Pascual, aquest a marca és t ot alment il·legible La forma del t ext és difícil d’ int erpret ar, perquè els t raços de les llet res est an lligat s a dues línies horit zont als paral·leles com una mena de cont orn. Aparent ment , primera llet ra sembla una P de cap quadrat , i la rest a una N inclinada cap endavant (un nexe A^V ?). La solució PAV que proposem és molt dubt osa. Pot ser a relacionar amb la marca C·PA de Can Tint orer (vide nº 89) per a una fase product iva ant erior d’ època t iberiana. Aquest a est ranya marca d’ àmfora t an sols la t enim document ada a Can Tint orer. Les associacions nominals amb CALAM, CLAR, i CLAS ens permet en fixar la dat a de la producció amb les cronologies dels vaixells de Chrét ienne H, La Giraglia i Dramont B, que t ransport aven vi envasat en àmfores Dressel 2-4 de la zona del Baix Llobregat . ---------------------------------------------------92.- PEF? & PFE? LP. Sant Vicenç dels Hort s Dat. La Giraglia (segell SYNE) a1) PEF? & PFE? + PRIMVL LT. Sant Vicenç dels Hort s, carrer Francesc Moragas 17-19 (any 2004; UE 314) LC. SAM Girona, VFM’ 04-314 (GP Dep.152) Lect. Pef?(iri, -) vel P?( ) fe?(cit ) + Primul(i) Tip. Pivot curt d'àmfora de past a groguenca Lit. Vidimus (inèdit ). Ferrer Alvarez, Soberón Rodríguez 2004 Com. L'est rat UE 314 dest aca per la gran presència de fragment s d'àmfora Dressel 24 (214) amb rebut j os de forn a2) P[EF]? & P[FE]? + PRIMVL LT. Sant Vicenç dels Hort s, carrer Francesc Moragas 17-19 (any 2004; UE 314) LC. SAM Girona, VFM’ 04-314 (GP Dep.92) Lect. P[ef]?(iri, -) vel P?( ) [fe?](cit ) + Primul(i) Tip. Pivot curt d'àmfora Lit. Vidimus (inèdit ). Ferrer Alvarez, Soberón Rodríguez 2004 Com. Del l’ alt re segell fragment at es conserva el t raç vert ical d'una llet ra inicial o final. a3) PEF? & PFE? + SYNE LT. Sant Vicenç dels Hort s, Ant ic Mercat (any 2006; UE 712) LC. SAM Girona, SVM’ 06-712-62 (GP Dep.75) Lect. Pef?(iri, -) vel P?( ) fe?(cit ) + Syne(cdemi) Tip. En la base d’ un àmfora Dressel 2-4 sencera Lit. Vidimus. Morera 2008: làm. 1 Com. L'est rat UE 712 t é molt s més fragment s de Dressel 2-4 que Pascual 1 a4) PEF? & PFE? + SYNE LT. Sant Vicenç dels Hort s, Ant ic Mercat (any 2006; UE 712) LC. SAM Girona, SVM’ 06-712-61 (GP Dep.74) Lect. Pef?(iri, -) vel P?( ) fe?(cit ) + Syne(cdemi) Tip. Pivot d’ àmfora Lit. Vidimus (inèdit ). Morera 2008 a5) PEF? & PFE? + SYNE LT. Sant Vicenç dels Hort s, Ant ic Mercat (any 2006; UE 712) LC. SAM Girona, SVM’ 06-712-60 (GP Dep.76) Lect. Pef?(iri, -) vel P?( ) fe?(cit ) + Syne(cdemi) Tip. Pivot curt d’ àmfora Lit. Vidimus (inèdit ). Morera 2008 a6) PE[F]? & PF[E]? + SYNE LT. Sant Vicenç dels Hort s, Ant ic Mercat (any 2006; UE 712) LC. SAM Girona, SVM’ 06-712-58 (GP Dep.77) Lect. Pe[f]?(iri, -) vel P?( ) f[e]?(cit ) + Syne(cdemi) Tip. Pivot curt d’ àmfora Lit. Vidimus (inèdit ). Morera 2008 b) [P]EF? & [P]FE? LT. Sant Vicenç dels Hort s, carrer Francesc Moragas 17-19 (any 2004; UE 456) LC. SAM Girona, SVM’ 06-456-6 (GP Dep.177) Lect. [P]ef?(iri, -) vel [P?( )] fe?(cit ) Tip. Fragment superior de pivot d’ àmfora Lit. Vidimus. Ferrer Alvarez, Soberón Rodríguez 2004: làm. 34.2 Com. L'est rat UE 456 t é el doble d'àmfores Dressel 2-4 (50) sobre Pascual 1 (22) Cap dels sis segells de la variant (a) es conserven en òpt imes condicions per poder det erminar de manera segura la forma de les dues últ imes llet res EF o FE. Per t ant , dubt em ent re llegir PEF o PFE. La primera llet ra P sembla de cap obert i curt , un est il part icular de grafia que és present en alt res sèries del Baix Llobregat . La variant (a) s’ associa als segells PRIMVL i SYNE, en aquest últ im per a dues mat rius diferent s. La segona relació ens permet t enir un element de dat ació des de finals del primer quart del s. I dC. La variant (b) és ret rògrada amb la part inicial del t ext perduda per fract ura del segell. Les dues llet res finals visibles EF? poden encaixar dins del t ext de la variant (a), com si es t ract és d’ una emprempt a alt ernat iva de llet res més grans. ---------------------------------------------------93.- PYR LP. Sant Vicenç dels Hort s Dat. Chrét ienne H a1) PYR LT. Sant Vicenç dels Hort s, Ant ic Mercat (any 2006; UE 552) LC. SAM Girona, SVM’ 06-552-11 (GP Dep.201) Lect. Pyr(ami, -alis, -) Tip. Pet it fragment superior de paret de pivot d’ àmfora de t onalit at groguenca Lit. Vidimus. Morera 2008: làm. 5 Com. L'est rat UE 552 ha donat una vora de Dressel 2-4 i fragment s informes passat s de cocció a2) P[YR] LT. Sant Vicenç dels Hort s, carrer Francesc Moragas 17-19 (any 2004; UE 456) LC. SAM Girona, VFM’ 04-456 (GP Dep.170) Lect. P[yr](ami, -alis, -) Tip. Pet it fragment superior de paret de pivot d'àmfora Lit. Vidimus (inèdit ). Ferrer Alvarez, Soberón Rodríguez 2004 Com. L'est rat UE 456 t é el doble d'àmfores Dressel 2-4 (50) sobre Pascual 1 (22) Sèrie ben dat ada cap als anys 15-20 dC. pels t res exemplars t robat s al carregament de Dressel 2-4 de la nau Chrét ienne H (Sciallano, Liou 1985: 84 nº 45). En aquest derelict e s’ han classificat dues mat rius diferent s, sempre sobre pivot s, una amb la cart el·la ovalada (2,3 x 1,6 cm) i l’ alt ra rect angular (2,4 x 1,3 cm). El nost re exemplar (a1) coincideix formalment amb la variant ovalada, t ot i no conservar els marges de la cart el·la. ---------------------------------------------------- a3) PLOC + (grafit ant e coct uram amb dos t raços de la llet ra A mig t apada per concrecions de calç) LT. Sant Vicenç dels Hort s, carrer Francesc Moragas 17-19 (any 2004; UE 282) LC. SAM Girona, VFM’ 04-282-1 (GP Dep.156) Lect. Ploc(ami, -) Tip. Pet it fragment superior de paret de pivot d'àmfora. Past a de color marronós Lit. Vidimus. Ferrer Alvarez, Soberón Rodríguez 2004: làm. 12.2 Com. L'est rat UE 282 dest aca per la gran presència de fragment s d'àmfora Dressel 24 (57) 94.- PLOC LP. Sant Vicenç dels Hort s Dat. Cast ra Praet oria (Roma) a1) PLOC LT. Sant Vicenç dels Hort s, Ant ic Mercat (any 2006; UE 112) LC. SAM Girona, SVM’ 06-112-14 (GP Dep.24) Lect. Ploc(ami) Tip. Fragment superior de pivot d’ àmfora força desgast at Lit. Vidimus. Morera 2008: làm. 4 a2) [P]LOC + (grafit AT ant e coct uram) LT. Sant Vicenç dels Hort s, Ant ic Mercat (any 2006; UE 712) LC. SAM Girona, SVM’ 06-712-25 (GP Dep.25) Lect. [P]loc(ami, -) Tip. Pivot d’ àmfora de color at aronj at Lit. Vidimus. Morera 2008: làm. 3 Com. L'est rat UE 712 t é molt s més fragment s de Dressel 2-4 que Pascual 1 a4) PLO[C] + (grafit ant e coct uram amb forma de O, fet amb la punt a d'una canya circular i buida) LT. Sant Vicenç dels Hort s, Ant ic Mercat (any 2006; UE 447) LC. SAM Girona, SVM’ 06-447-6 (GP Dep.200) Lect. Plo[c](ami, -) Tip. Pivot d’ àmfora de t onalit at marronós Lit. Vidimus (inèdit ). Morera 2008 Com. L'est rat UE 447 t é maj or presència de formes de Dressel 2-4 que Pascual 1 b1) PLOC + (grafit A ant e coct uram) LT. Sant Vicenç dels Hort s, carrer Francesc Moragas 17-19 (any 2004; UE 282) LC. SAM Girona, VFM’ 04-282-2 (GP Dep.155) Lect. Ploc(ami, -) Tip. Fragment superior de pivot llarg d'àmfora amb una enorme bola de fang foradada en el int erior Lit. Vidimus (inèdit ). Ferrer Alvarez, Soberón Rodríguez 2004 que est à fragment at , sembla escrit pel mat eix personat ge que signe amb les llet res AT (Tchernia, Zevi 1972: fig. 5.8). b2) PLOC LT. Sant Vicenç dels Hort s, carrer Francesc Moragas 17-19 (any 2004; UE 101) LC. SAM Girona, VFM’ 04-101 (GP Dep.115) Lect. Ploc(ami, -) Tip. Pivot llarg i massís d'àmfora amb una enorme bola de fang foradada a l’ int erior. La past a és de t onalit at vermellosa-marró Lit. Vidimus. Ferrer Alvarez, Soberón Rodríguez 2004: làm. 12.3 Com. A l'est rat 101 ha donat formes Pascual 1 (10) i Dressel 2-4 (12) Hi ha la possibilit at que el segell PLOC de Sant Vicenç dels Hort s sigui una variant menys desenvolupada de la marca PLOCAM recollida per Dressel a Roma sobre pivot d’ àmfora de la "forma 2" (CIL XV 3506a). Curiosament , aquest a inscripció t ambé apareix col·locada al cost at d’ un grafit ant e coct uram dibuixat com AC o AT. Aquest a correspondència confirmaria la lect ura Plocamus per a aquest llibert o esclau. A l’ epigrafia lapidària de Cat alunya t robem el cognomen romà represent at en la figura de C. Cavius Plocamus d'Empúries (CIL II, 6257,41). Sis exemplars en t ot al dist ribuït s en dues mat rius diferent s. La llet ra L de la variant (b) est à capgirada i la O és de caixa inferior a les alt res llet res. Un paral·lel semblant a la variant (a) va ser t robat en el Golf de Fos sobre pivot de Dressel 2-4 (Amar, Liou 1984: 162, nº 90). D’ It àlia són alt res dos exemplars sobre Dressel 2-4, publicat s com si es t ract és d’ un t ext ret rògrad amb el cap de la llet ra P invert it . Ambdós compart eixen la part icularit at d’ est ar col·locat s sobre pivot s al cost at de grafit s nominals ant e coct uram de dues llet res, de l'est il del nom At ( ) document at al nost re exemplar (a2). Un va ser t robat a Ost ia, i el grafit , El segon pert any a la fossa del Cast ra Praet oria (Roma), amb cronologia ant e quem 45 dC., i en quan al grafit es llegeix, pot ser, AC (Dressel 1979: 86 = CIL XV 3506b). Aquest exemplar result a de gran int erès per a la recerca, perquè en la campana del recipient apareix escrit a una inscripció pint ada en t int a negre: U / []Ael · Rubri. Segons Dressel, la llet ra aïllada V amb forma uncial pot ser fos la indicació de vinum. El nom de persona Aelius Ruber escrit en la segona línia, podria referir-se al product or del vi. De Ruber es podria pensar en un cognomen d’ origo, pot ser en relació a l’ ant iga Rubricat a amb la que s’ ident ifica la localit at de Rubí, a la ribera del Llobregat (TIR, K/ J-31 s.v. Rubricat a; Margenat Ribas 2011). Dos exemplars PLOC es van recollir a les excavacions de la t errisseria de Sant a Cat erina a Barcelona (Carreras et al. 2006; Carreras 2009a: nº 15a-b). Però no és del t ot segur que aquest individu hagués exercit t ambé la seva act ivit at professional a les t errisseries de l'ent orn perifèric de Barcino. Doncs, cal t enir en compt e que a les excavacions de Barcelona solen aparèixer segells en Dressel 2-4 que t enen un origen al Baix Llobregat , com ara les sèries PRI i THEOP de Sant Vicenç dels Hort s (Carreras et al. 2006; Carreras 2009: nrs. 22a i 25). El més adient és pensar en un problema de "cont aminació" dins del t errit ori de la colònia, t al com passa a la veïna ciut at romana de Baet ulo, on hi ha un ampli repert ori de segells del Baix Llobregat ent re les produccions de Dressel 2-4. ---------------------------------------------------- 95.- PR LP. Can Pedrerol Dat. mit j ans s. I dC. (segell ALB) a1) PR LT. Can Pedrerol (Cast ellbisbal) LC. Masia de Can Pedrerol Lect. Pr( ) Tip. En pivot d’ àmfora Dressel 2-4 sencera. Les nanses només port en est ries en la cara ext erna Lit. Descripsi ex im. phot . Pascual 1977: 52 nº 11 i figs. 3.1 i 4.8 = Pascual 1991: nº 181.1, làm. XX.404 Com. Descobert a en un t erreny de conreu d’ aquest a finca (Bergadà 1981) a2) P[R] + ALB LT. Can Pedrerol (Cast ellbisbal) LC. Museu de Molins de Rei, CP-1 (CP Dep. 15) Lect. P[r]( ) + Alb(ani) Tip. Fragment superior de paret de pivot d’ àmfora. Lit. Vidimus (inèdit ) Marca ret rògrada dissenyada amb la grafia t ípica de la seva zona de producció, que consist eix en no t ancar els t raços corbs de les llet res P i R. No t enim const ància d'alt res segells iguals fora del seu lloc d'origen. Per l’ associació PR + ALB (vide nº 8a) la podem sit uar en un moment cronològic de mit j ans s. I dC. La marca PR ret rògrada de Can Pedrerol sembla est ar relacionada amb un alt ra marca PR d’ escript ura direct a que es pot at ribuir a la veïna t errisseria de Can Tint orer gràcies a la part icularit at de les associacions nominals. Així doncs, sempre sobre pivot de Dressel 2-4, vegeu PR + M a Sud-Lavezzi 3 (Sciallano, Liou 1985: 138 nº 17), PR + HIL a La Giraglia (Sciallano, Marlier 2008: 125), i PR + SAT a Chrét ienne H (Sciallano, Liou 1985: 84 nº 43b). ---------------------------------------------------96.- PR LP. Sant Vicenç dels Hort s Dat. Canvi d’ era (variant b); Chrét ienne H (variant s c - d); Sud-Lavezzi 3 (variant d) a) PR + (t raç t erminal de grafit dact ilar) LT. Sant Vicenç dels Hort s, La Vicent ina (8-7-1988) LC. Arxiu Municipal Sant Vicenç dels Hort s, SVH-4-25 (St VicH nº 12) Lect. Pr( ) Tip. Fragment superior de pivot d’ àmfora Lit. Vidimus. Caralt et al. 1989: 379 nº 11; Barreda i Casanova 1995a b1) PR + AQ LT. Sant Vicenç dels Hort s, carrer Ribot nº 6 / plaça Sant Jordi (març 1989) LC. Arxiu Municipal Sant Vicenç dels Hort s, SVH-6-53 (St VicH nº 5) Lect. Pr( ) + Aq( ) Tip. Pivot alt i massís d'àmfora Lit. Vidimus. Caralt et al. 1989: 379 nº 13; Barreda i Casanova 1995a b2) PR + AQ LT. Sant Vicenç dels Hort s, carrer Francesc Moragas 17-19 (any 2004; UE 458) LC. SAM Girona, VFM’ 04-458 (GP Dep.137) Lect. Pr( ) + Aq( ) Tip. Fragment superior de pivot d'àmfora amb un diàmet re d'obert ura exageradament gran Lit. Vidimus (inèdit ). Ferrer Alvarez, Soberón Rodríguez 2004 Com. L'est rat UE 458 t é maj or presència de Pascual 1 (20) que Dressel 2-4 (4) b3) PR + BR LT. Sant Vicenç dels Hort s, carrer Ribot – plaça Sant Jordi (any 1993) LC. Arxiu Municipal Sant Vicenç dels Hort s, SVH-16-12 (St VicH nº 3) Lect. Pr( ) + Br( ) Tip. Pivot d’ àmfora, past a oxidada, argila color ocre, desgreixant quars Lit. Vidimus. Barreda i Casanova 1995a: fig. 1 (“ SVH16-2” ) b4) PR + IR? LT. Sant Vicenç dels Hort s, carrer Ribot nº 6 – plaça Sant Jordi (març 1989) LC. Arxiu Municipal Sant Vicenç dels Hort s, SVH-6-56 (St VicH nº 16) Lect. Pr( ) + Ir?( ) Tip. Pivot alt i massís d'àmfora Lit. Vidimus. Caralt et al. 1989: 379, nº 14; Barreda i Casanova 1995a b5) PR + [---] LT. Sant Vicenç dels Hort s, carrer Francesc Moragas 17-19 (any 2004; UE 458) LC. SAM Girona, VFM’ 04-458-1 (GP Dep.132) Lect. Pr( ) + [---] Tip. Pivot alt i massís d'àmfora Lit. Vidimus (inèdit ). Ferrer Alvarez, Soberón Rodríguez 2004: làm. 36.1 c) PR + IA LT. Sant Vicenç dels Hort s, carrer Francesc Moragas 17-19 (any 2004; UE 463) LC. SAM Girona, VFM’ 04-463 (GP Dep.144) Lect. Pr( ) + Ia( ) Tip. Pivot curt d'àmfora Lit. Vidimus. Ferrer Alvarez, Soberón Rodríguez 2004: làm. 37.1 Com. L'est rat UE 463 t é més presència de Pascual 1 (11) que Dressel 2-4 (5) d1) PR LT. Sant Vicenç dels Hort s, carrer Francesc Moragas 17-19 (any 2004; UE 436) LC. SAM Girona, VFM’ 04-436-6 (GP Dep.173) Lect. Pr( ) Tip. Pivot curt d'àmfora Lit. Vidimus. Ferrer Alvarez, Soberón Rodríguez 2004: làm. 31.2 Com. Segell repet it dues vegades. L'est rat UE 436 ha donat menys formes Pascual (12) que Dressel 2-4 (21) d2) PR + AS + [---] LT. Sant Vicenç dels Hort s, carrer Francesc Moragas 17-19 (any 2004; UE 359) LC. SAM Girona, VFM’ 04-359-2 (GP Dep.188) Lect. Pr( ) + As( ) + [---] Tip. Pivot curt d'àmfora Lit. Vidimus. Ferrer Alvarez, Soberón Rodríguez 2004: làm. 28.1 encara no ha aparegut a Sant Vicenç dels Hort s. La mat riu del grupo (d) t ambé va ser ut ilit zada per segellar un àmfora Dressel 2-4 del vaixell de Sud-Lavezzi 3, que regist ra l’ associació PR + M (Sciallano, Liou 1985: 138 nº 17). Aquest s dos naufragis es dat en amb el mat eix horit zó cronològic de ca. 15-20 dC. En quan al nom del personat ge enregist rat , cal suposar que PR sigui una forma més abreuj ada de PRI, t enint en compt e alguns encreuament s de dades. El més evident és el fet que les marques PR i PRI es t roben a la Chrét ienne H (cf . nº 97). A més a més, a Sant Vicenç dels Hort s t enim const at ades les associacions PR + IA i PRI + IA que poden servir de pret ext per reforçar aquest a int erpret ació. ---------------------------------------------------- El t ext PR de les variant s (a) i (b) s’ ha fet amb un enginyós nexe P^R, on el cap de la P queda dins de la llet ra R. En la primera variant (a) el cap de la P és obert , en la segona (b) més t ancat . Les alt res dues variant s (c) i (d) t enen les llet res clarament separades. S'observa alt ernança en la direcció de lect ura del t ext (direct a o ret rògrada), així com en la forma de la cart el·la (circular o rect angular). Les primeres dues sèries (a) i (b) pert anyen a pivot s alt s i massissos de Pascual 1, les alt res (c) i (d) sobre pivot s curt s de Dressel 2-4. Per t ant , aquest conj unt epigràfic s’ ha de sist emat it zar en dos moment s diferent s de l’ act ivit at indust rial de la f iglina, i pot ser en relació a un mat eix personat ge Pr( ). Així sembla deduir-se per les següent s t roballes en llocs de t rànsit o de consum. La parella de segells PR + AQ del grup (b) s’ ha document at sobre pivot de Pascual 1 a la localit at francesa de Périgueux (Dordogne), amb possible dat ació august al del canvi d’ era (vide nº 19). La forma PR del grup (c) la t robem sobre Dressel 2-4 a la nau de Chrét ienne H (Sciallano, Liou 1985: 84 nº 43a), fent parella amb un alt re segell IA de Sant Vicenç dels Hort s (vide nº 66). Les variant s (c) i (d) són produccions epigràfiques cont emporànies, doncs la darrera t ambé apareix sobre Dressel 2-4 a Chrét ienne H associat a un segell SAT (Sciallano, Liou 1985: 84 nº 43b) que 97.- PRI LP. Sant Vicenç dels Hort s Dat. Chrét ienne H a) PRI LT. Sant Vicenç dels Hort s, carrer Francesc Moragas 17-19 (any 2004; UE 436) LC. SAM Girona, VFM’ 04-436-5 (GP Dep.174) Lect. Pri( ) Tip. Fragment superior de paret de pivot d’ àmfora Lit. Vidimus. Ferrer Alvarez, Soberón Rodríguez 2004: làm. 31.1 Com. La llet ra P ressegellada. L'est rat UE 436 ha donat menys formes Pascual (12) que Dressel 2-4 (21) b1) PRI + IA LT. Sant Vicenç dels Hort s, carrer Torres i Bages / via F.G.C., ent re el Poliesport iu i els Salesians (31-7-1994) LC. Arxiu Municipal Sant Vicenç dels Hort s, SVH-15-1 (St VicH nº 15) Lect. Pri( ) + Ia( ) Tip. Fragment de pivot d’ àmfora sense punt a. Past a oxidada, argila color ocrevermellosa, desgreixant amb quars Lit. Vidimus. Barreda i Casanova 1995a: fig. 3 Lect. Pri( ) Tip. Pivot curt d’ àmfora Lit. Vidimus (inèdit ). Morera 2008 b2) [P]RI + (grafit dact ilar molt suau amb forma d’ A) LT. Sant Vicenç dels Hort s, carrer Sant Miquel-Poliesport iu Municipal (maig 1996; UE 1) LC. SAM Girona, SV96-1 (GP Dep.87) Lect. [P]ri( ) Tip. Fragment superior de paret de pivot d’ àmfora Lit. Vidimus (inèdit ). Ferrer i Alvarez 1996 Com. Dat at per TS sudgàl·lica en un horit zó claudi-neronià c1) PRI LT. Sant Vicenç dels Hort s, carrer Francesc Moragas 17-19 (any 2004; UE 456) LC. SAM Girona, VFM’ 04-456-9 (GP Dep.174) Lect. Pri( ) Tip. Pivot curt d’ àmfora Lit. Vidimus (inèdit ). Ferrer Alvarez, Soberón Rodríguez 2004: làm. 34.3 Com. La llet ra P ressegellada. L'est rat UE 456 t é el doble d'àmfores Dressel 2-4 (50) sobre Pascual 1 (22) c2) PRI + (grafit D ant e coct uram) LT. Sant Vicenç dels Hort s, Ant ic Mercat (any 2006; UE 754) LC. SAM Girona, SVM’ 06-754-37 (GP Dep.63) d1) PRI + (grafit D fet amb canya) LT. Sant Vicenç dels Hort s, Ant ic Mercat (any 2006; UE 770) LC. SAM Girona, SVM’ 06-770-19 (GP Dep.64) Lect. Pri( ) Tip. Pivot curt d’ àmfora Lit. Vidimus (inèdit ). Morera 2008 d2) PRI + (grafit D? ant e coct uram) LT. Sant Vicenç dels Hort s, Ant ic Mercat (any 2006; UE 712) LC. SAM Girona, SVM’ 06-712-31 (GP Dep.65) Lect. Pri( ) Tip. Pivot curt d’ àmfora Lit. Vidimus. Morera 2008: làm. 4 Com. L'est rat UE 712 t é molt s més fragment s de Dressel 2-4 que Pascual 1 Creiem poder dist ingir fins a quat re mat rius diferent s de la sèrie PRI de Sant Vicenç dels Hort s. Per la forma de l’ escript ura semblen haver est at fet es per més d’ una mà, donada la singular manera de dissenyar les llet res P i R: (a) i (b) de t raços t ancat s, (c) amb la P de cap obert , (d) amb les dues llet res sense t ancar. La dat ació de la marca es sit ua cap a ca. 15-20 dC., d’ acord amb la cronologia de la nau de Chrét ienne H, on s'han document at cinc exemplars, classificat s en dues variant s, sobre àmfores Dressel 2-4 (Sciallano, Liou 1985: 84 nº 44). En aquest derelict e, la marca PRI s’ associa a CE, AN, i AM & MA; les dues últ imes vinculades a la producció epigràfica de Sant Vicenç dels Hort s (vide nrs. 10 i 74). S’ han t robat cinc exemplars d’ aquest segell a les excavacions de Sant a Cat erina, Cat edral (1989), i Pia Almoina, de la colònia de Barcino (Berni, Carreras 2001: nº 25 = Carreras 2009a: 22). D’ un cont ext del primer quart del s. I dC. és l’ exemplar de Badalona, col·locat sobre pivot de Dressel 2-4 al cost at d’ un grafit ALC ant e coct uram (Comas 1997: nº 163). També s’ ha document at a Torre d'en Gaumés (Alaior, Menorca) associat a un alt re segell circular complet ament il·legible (De Nicolás 1979: fig. VIII.45). El t ext abreuj at PRI es pot desenvolupar en Primulus (cf . nº 98), Privat us (cf . nº 100), et c. Pot ser, pogués relacionar-se amb la int eressant parella de segells PRI·F + PRL document ada a Port -la-Naut ique en un pivot d’ àmfora Pascual 1 o Dressel 2-4 (Sciallano 2006: 365). Sot a el nost re punt de vist a, aquest s dos segells podrien ser dues variant s alt ernat ives del mat eix individu, o de personat ges diferent s amb el mat eix començament del nom. En ells result a suggest iva donar les lect ures Pri( ) f (ecit ) + Pr( ) l(ibert i), amb les quals ident ifiquem a un of f icinat or i a un llibert . ---------------------------------------------------98.- PRIMVL LP. Sant Vicenç dels Hort s i Can Pedrerol Dat. La Giraglia (segell SYNE), Diano Marina (segell RIM? = PRIM?) a1) PRIMVL LT. Sant Vicenç dels Hort s, carrer Francesc Moragas 17-19 (any 2004; UE 314) LC. SAM Girona, VFM’ 04-314-1 (GP Dep.150) Lect. Primul(i) Tip. Fragment superior de paret de pivot d'àmfora Lit. Vidimus. Ferrer Alvarez, Soberón Rodríguez 2004: làm. 23.1 Com. L'est rat UE 314 dest aca per la gran presència de fragment s d'àmfora Dressel 24 (214) amb rebut j os de forn a2) PRIM[VL] LT. Sant Vicenç dels Hort s, carrer Francesc Moragas 17-19 (any 2004; UE 314) LC. SAM Girona, VFM’ 04-314-30 (GP Dep.118) Lect. Prim[ul](i) Tip. Pivot curt d'àmfora Lit. Vidimus. Ferrer Alvarez, Soberón Rodríguez 2004: làm. 22.1 a3) PRIMVL + (grafit dact ilar S molt fi) LT. Sant Vicenç dels Hort s, carrer Francesc Moragas 17-19 (any 2004; UE 314) LC. SAM Girona, VFM’ 04-314 (GP Dep.154) Lect. Primul(i) Tip. Pet it fragment superior de paret d'àmfora Lit. Vidimus (inèdit ). Ferrer Alvarez, Soberón Rodríguez 2004 a4) PRIMVL + ER LT. Sant Vicenç dels Hort s, carrer Francesc Moragas 17-19 (any 2004; UE 426) LC. SAM Girona, VFM’ 04-426-1 (GP Dep.151) Lect. Primul(i) + Er( ) Tip. Pivot curt d'àmfora Lit. Vidimus. Ferrer Alvarez, Soberón Rodríguez 2004: làm. 29.2 Com. L'est rat UE 426 només ha donat àmfores Dressel 2-4 (16) a5) PRIMVL + PEF? & PFE? LT. Sant Vicenç dels Hort s, carrer Francesc Moragas 17-19 (any 2004; UE 314) LC. SAM Girona, VFM’ 04-314 (GP Dep.152) Lect. Primul(i) + Pef?(iri, -) vel P?( ) fe?(cit ) Tip. Pivot curt d'àmfora de past a groguenca Lit. Vidimus (inèdit ). Ferrer Alvarez, Soberón Rodríguez 2004 a6) PRIMVL + P[EF]? & P[FE]? LT. Sant Vicenç dels Hort s, carrer Francesc Moragas 17-19 (any 2004; UE 314) LC. SAM Girona, VFM’ 04-314 (GP Dep.92) Lect. Primul(i) + P[ef]?(iri, -) vel P?( ) [fe?](cit ) Tip. Pivot curt d'àmfora Lit. Vidimus (inèdit ). Ferrer Alvarez, Soberón Rodríguez 2004 Com. Del l’ alt re segell fragment at es conserva el t raç vert ical d'una llet ra inicial o final. Lit. Vidimus (inèdit ). Soberón Rodríguez 2004 Ferrer Alvarez, Set exemplars idènt ics recollit s en les UE 314 i 426 on abunden els fragment s de Dressel 2-4. Crida l'at enció l'àmplia gamma de relacions nominals: PRIMVL + ER, PRIMVL + PEF? & PFE?, PRIMVL + SYNE. Per l’ associació amb SYNE es dat a, indirect ament , amb el naufragi de la Giraglia (cf . nº 109). Crida l'at enció el disseny del t ext PRIVMVL, amb nexes P^R i M^V, i les alt res dues llet res I i L lleugerament alçades. La forma part icular del nexe M^V és comú en les sèries PRIMVL i AEMVL de Sant Vicenç dels Hort s. Aquest t ret compart it s’ hauria de j ust ificar pel fet d'haver est at dissenyades per una mat eixa mà. De fet sembla haver est at així, j a que PRIMVL i AEMVL són produccions epigràfiques del mat eix moment , doncs ambdues s’ associen al segell ER (vide nº 48). Hi ha la possibilit at de compt ar amb una variant més moderna, per a una fase d’ act ivit at de mit j ans s. I dC., a part ir d'una t roballa, pensem mal llegida, recollida a la nau de Diano Marina. Ens referim al segell publicat com RIM[---?] associat a BAR (Sciallano, Liou 1985: 102). Pot ser la llet ra R del dibuix publicat pels invest igadors francesos sigui una falsa aparença del nexe P^R de PRIM[---]. L’ individuo darrera el segell PRIMVL de Sant Vicenç dels Hort s pot ser el mat eix personat ge de la marca incomplet a PRIMVL? de Can Pedrerol (cf . nº 99). a7) PRIMVL + SYNE LT. Sant Vicenç dels Hort s, carrer Francesc Moragas 17-19 (any 2004; UE 314) LC. SAM Girona, VFM’ 04-314 (GP Dep.104) Lect. Primul(i) + Syne(cdemi) Tip. Pivot curt d'àmfora El cognom Primulus est à àmpliament difós pel t errit ori laiet à. Es document a t ant en homes com per a dones en l’ epigrafia lapidària. A la colònia de Barcino t robem: Iulia Primula (IRC 4, 138), Domit ia Primula i Domit ius Primulus (IRC 4, 157), L. Iulius Primulus (IRC 4, 176). També hi ha una Cornelia Quiet a Primula a Iluro (Mat aró) (IRC 1, 219 = IRC 1, 221). ---------------------------------------------------- 99.- PRIMVL? LP. Can Pedrerol Dat. Grand-Rouveau (segell ALB) a1) PRIM[VL?] LT. Can Pedrerol (Cast ellbisbal) LC. Museu de Molins de Rei, CP-1 (CP Dep. 25) Lect. Prim[ul?](i) Tip. Pivot d’ àmfora Lit. Vidimus (inèdit ) a2) PRIM[VL?] + (grafit dact ilar amb forma de V) LT. Can Pedrerol (Cast ellbisbal) LC. Museu de Molins de Rei, CP-91 Lect. Prim[ul?](i) Tip. Pivot d’ àmfora Lit. Vidimus (inèdit ) a3) PR[IMVL?] + (grafit ant e coct uram amb forma de llet ra A) LT. Can Pedrerol (Cast ellbisbal) LC. Rect oría de Rubí (R.Rubí nº 29) Lect. Pr[imul?](i) Tip. Pivot d’ àmfora Lit. Vidimus (inèdit ) a4) PRIM[VL?] + (grafit dact ilar amb possible valor de sigla) LT. Can Pedrerol (Cast ellbisbal) LC. Museu de Molins de Rei, CP-1 (CP Dep. 24) Lect. Prim[ul?](i) Tip. Pivot d’ àmfora Lit. Vidimus (inèdit ) a5) PRIM[VL?] + ALB LT. Can Pedrerol (Cast ellbisbal) LC. Museu de Molins de Rei, CP-1 (CP Dep. 27) Lect. Prim[ul?](i) + Alb(ani) Tip. Fragment superior de pivot d’ àmfora Lit. Vidimus Pascual 1977: 52 nº 14 = Pascual 1991: nº 236.1 Com. Pascual llegeix TPIM[---], amb lligadura T~P a6) PRIM[VL?] + MAT LT. Can Pedrerol (Cast ellbisbal), primeres prospeccions superficials LC. Museu de Molins de Rei, CP-108 Lect. Prim[ul?](i) + Mat ( ) Tip. Fragment superior de pivot d’ àmfora Lit. Vidimus. Bergadà 1981: làm. XI a7) PRIM[VL?] + MAT LT. Can Pedrerol (Cast ellbisbal), primeres prospeccions superficials LC. Museu de Molins de Rei, CP-104 Lect. Prim[ul?](i) + Mat ( ) Tip. Pivot d’ àmfora. Lit. Vidimus. Pascual 1977: 52 nº 14, fig. 4.13 = Pascual 1991: nº 236.1, Lam. XXVI.524; Bergadà 1981: làm. XI Com. Pascual llegeix TPIM[---], amb lligadura T~P (Pohl 1987: 366 nº 68). La forma de la variant circular ALB (a5) s'assembla a la document ada en Grand-Rouveau a mit j ans s. I dC. (Sciallano, Liou 1985: 54 nº 4). a8) PRIM[VL?] + [M]A[T] LT. Can Pedrerol (Cast ellbisbal) LC. Museu de Molins de Rei, CP (CP Dep. 1) Lect. Prim[ul?](i) + [M]a[t ]( ) Tip. Fragment superior de pivot d’ àmfora Lit. Vidimus (inèdit ) a9) P?[RIMVL?] + MA[T] LT. Can Pedrerol (Cast ellbisbal) LC. Rect oría de Rubí (R.Rubí nº 15) Lect. P?[rimul?(i)] + Ma[t ]( ) Tip. Pivot curt d’ àmfora Lit. Vidimus (inèdit ) Pascual dóna la lect ura dubt osa TPIM[---] a sis exemplars (dos associat s) recollit s al Museu de Molins de Rei. Nosalt res hem document at en t ot al nou exemplars, set a Molins de Rei (t res associat s) i dos a Rubí (ambdós associat s). Tenim regist rades dues associacions nominals, una amb MAT i l’ alt ra amb ALB. La segona es coneix amb el mat eix j oc de mat rius en un pivot d’ àmfora Dressel 2-4 de la plaça de les Corporacions d’ Ost ia No hi ha dubt e que el t ext és de difícil lect ura en t ot s els exemplars per la mala qualit at de l’ empremt a, especialment , en el recorregut final del punxó. Les dues primeres llet res es t oquen per dalt , i no formen la lligadura T~P que havia ent ès Pascual, sinó P~R. La llet ra P es de cap curt i rect e lleugerament inclinat cap avall. Aquest a part icularit at est ilíst ica de la llet ra P s’ observa molt bé en el segell PRIV de Can Tint orer (cf . nº 100). La segona llet ra pot semblar P, però es t ract a de R de cap obert , amb el darrer t raç oblic molt fi, de vagades inapreciable. La part final del t ext falt a en t ot s els exemplars, suposadament , a causa del desgast de la mat riu. Proposem, rest it uir el t ext perdut amb les llet res VL, solt es o mit j ançant un nexe V^L. Pel que fa a la lect ura del segell, pensem que est em d’ avant una variant alt ernat iva de la producció epigràfica del Primulus de les àmfores de Sant Vicens dels Hort s. Per t ant , es t ract aria d’ un nou cas de mobilit at regional per als fabricant s d'àmfores dins del Baix Llobregat . ---------------------------------------------------100.- PRIV LP. Can Tint orer Dat. Chrét ienne H a1) [P]RIV LT. Can Tint orer (El Papiol), primeres prospeccions superficials LC. Museu de Molins de Rei, CT-66 Lect. [P]riv(at i, -) Tip. Pivot curt d’ àmfora Lit. Vidimus. Pascual 1977: 54 nº 32 i fig. 6.12 = Pascual 1991: nº 96.1, làm. IX.200; Bergadà 1981: làm. IV Com. Pascual llegeix [-]RIV en 1977, i en 1991 la rest it ueix per [F]RIV d’ acord a un nou t est imoni més ben conservat de la Chrét ienne H a2) PRIV + CALAM LT. Can Tint orer (El Papiol) LC. Museu de Molins de Rei, CT-6 (CT Dep. 18) Lect. Priv(at i, -) + Calam(i, -ani) Tip. Pivot d’ àmfora Lit. Vidimus (inèdit ) pivot de Dressel 2-4 (Sciallano, Liou 1985: 83 nº 30 “ FRIV + HIL” ). La lect ura FRIV suggerida pels invest igadors francesos s’ ha de corregir per PRIV, donant la raó a J. Miró per la seva encert ada sospit a (Miró 1988: 19). El cognom llat í masculí o femení est à ben document at a l’ epigrafia monument al de Barcino: Privat a (CIL II 4592 ), M. Porcius Privat us (IRC 4, 203), Quint ia Privat a libert a (IRC 4, 207). ---------------------------------------------------101.- PROTI LP. Can Pedrerol Dat. - a3) [P]RIV + CLAS LT. Can Tint orer (El Papiol) LC. Museu d'Arqueologia de Cat alunya (siglat 41019O), mat erial Pascual Lect. [P]riv(at i, -) + Clas(sici, -) Tip. Fragment inferior de pivot d’ àmfora Lit. Vidimus (inèdit ) a) PROTI LT. Can Pedrerol (Cast ellbisbal), primeres prospeccions superficials LC. Museu de Molins de Rei, CP-114 Lect. Prot i Tip. Pivot d’ àmfora Lit. Vidimus. Pascual 1977: 52 nº 12 i fig. 4.9 = Pascual 1991: nº 186.1, làm. XXI.418; Bergadà 1981: làm. XI No coneixem cap paral·lel amb aquest nom fora del seu lloc de producció. Podria t ract ar-se de la variant més desenvolupada del segell PR (ret rògrad) de Can Pedrerol, en el cas de no ser PR l'abreviació de Primulus. ---------------------------------------------------102.- R LP. Sant Vicenç dels Hort s Dat. - Segell de grans dimensions en cart el·la rect angular. Crida l'at enció la part icular grafia de la llet ra P, amb el cap rect e, curt , i lleugerament inclinat cap avall. Aquest det all t ipogràfic el t robem t ambé en la sèrie PRIM[VL?] de Can Pedrerol (vide nº 99). A hores d’ ara coneixem les associacions nominals PRIV + CALAM, PRIV + CLAS, i PRIV + HIL. La t ercera ens ve donada per l’ exemplar de la nau Chrét ienne H sobre a1) R LT. Sant Vicenç dels Hort s, carrer Francesc Moragas 17-19 (any 2004; UE 489) LC. SAM Girona, VFM’ 04-489-3 (GP Dep.96) Lect. R( ) Tip. Pivot alt i massís d'àmfora. Past a groguenca-verdosa Lit. Vidimus. Ferrer Alvarez, Soberón Rodríguez 2004: làm. 41. 2 Com. L'est rat UE 489 només va donar formes de Pascual 1 (56) LC. SAM Girona, VFM’ 04-489-1 (GP Dep.106) Lect. R( ) Tip. Pivot alt i massís d'àmfora Lit. Vidimus (inèdit ). Ferrer Alvarez, Soberón Rodríguez 2004 a2) R LT. Sant Vicenç dels Hort s, carrer Francesc Moragas 17-19 (any 2004; UE 491) LC. SAM Girona, VFM’ 04-491-1 (GP Dep.97) Lect. R( ) Tip. Pivot d'àmfora Lit. Vidimus (inèdit ). Ferrer Alvarez, Soberón Rodríguez 2004 Com. L'est rat UE 491 t é una presència maj orit ària de Pascual 1 (86) sobre Dressel 2-4 (2) a3) R LT. Sant Vicenç dels Hort s, carrer Francesc Moragas 17-19 (any 2004; UE 485) LC. SAM Girona, VFM’ 04-485-8 (GP Dep.138) Lect. R( ) Tip. Pivot massís d'àmfora Lit. Vidimus (inèdit ). Ferrer Alvarez, Soberón Rodríguez 2004: làm. 40.1 Com. L'est rat UE 485 dest aca per la gran presència de fragment s d'àmfora Pascual 1 (95) a4) R LT. Sant Vicenç dels Hort s, carrer Francesc Moragas 17-19 (any 2004; UE 491) LC. SAM Girona, VFM’ 04-491 (GP Dep.135) Lect. R( ) Tip. Pivot massís d'àmfora Lit. Vidimus (inèdit ). Ferrer Alvarez, Soberón Rodríguez 2004 a5) R LT. Sant Vicenç dels Hort s, carrer Francesc Moragas 17-19 (any 2004; UE 489) a6) R + (grafit dact ilar gairebé inapreciable) LT. Sant Vicenç dels Hort s, carrer Francesc Moragas 17-19 (any 2004; UE 491) LC. SAM Girona, VFM’ 04-491-5 (GP Dep.100) Lect. R( ) Tip. Fragment superior de pivot d'àmfora Lit. Vidimus. Ferrer Alvarez, Soberón Rodríguez 2004: làm. 43.2 a7) R + (dos t raços convergent s de grafit ant e coct uram fet amb canya) LT. Sant Vicenç dels Hort s, carrer Francesc Moragas 17-19 (any 2004; UE 482) LC. SAM Girona, VFM’ 04-489-2 (GP Dep.99) Lect. R( ) Tip. Pivot d'àmfora. Past a groguencaverdosa Lit. Vidimus. Ferrer Alvarez, Soberón Rodríguez 2004: làm. 41.1 a8) R + (grafit ant e coct uram) LT. Sant Vicenç dels Hort s, carrer Francesc Moragas 17-19 (any 2004; UE 491) LC. SAM Girona, VFM’ 04-491 (GP Dep.98) Lect. R( ) Tip. Fragment superior de pivot d'àmfora Lit. Vidimus (inèdit ). Ferrer Alvarez, Soberón Rodríguez 2004 Tip. Pivot curt d’ àmfora de t onalit at siena clar Lit. Vidimus (nèdit ). López, Est any 1993 a9) R + (grafit ant e coct uram) LT. Sant Vicenç dels Hort s, carrer Ribot nº 6 – plaça Sant Jordi (març 1989) LC. Arxiu Municipal Sant Vicenç dels Hort s, SVH-6-55 (St VicH nº 7) Lect. R( ) Tip. En la part superior d’ un pivot d’ àmfora Lit. Vidimus. Caralt et al. 1989: 379 nº 10; Barreda i Casanova 1995a Nou exemplars en cart el·la rodona sobre pivot s d’ àmfora Pascual 1. La llet ra R ret rògrada est à dibuixada amb un duct us de t res t raços ben diferenciat s. No s'han t robat marques d’ aquest a sèrie fora del seu lloc de producció. ---------------------------------------------------103.- PRM LP. Can Manyoses Dat. a1) PRM LT. Can Manyoses (Viladecans) (any 2004) LC. Aj unt ament de Viladecans Lect. P. R( ) M( ) Tip. Pivot curt d’ àmfora amb past a de color groc-beix Lit. Inèdit (dibuix J.M Huélamo i J.M. Solias) a2) PRM LT. Sant Boi, Termes Romanes (anys 19891991) LC. Museu de Sant Boi de Llobregat , 226 (St B nº 92) Lect. P. R( ) M( ) a3) [P]RM LT. Can Manyoses (Viladecans) (any 2004) LC. Aj unt ament de Viladecans Lect. [P.] R( ) M( ) Tip. Pivot curt d’ àmfora amb past a de color groc-beix Lit. Inèdit (dibuix J.M Huélamo i J.M. Solias) a4) PRM + (pet it t raç de grafit dact ilar) LT. Sant Boi, Termes Romanes (excavacions J.C. Serra Ràfols; finals dècada dels 50 i començament dels 60) LC. Museu de Sant Boi de Llobregat , 1573 (St B nº 66) Lect. P. R( ) M( ) Tip. Pivot curt d’ àmfora, argila groguenca, desgreixant de quars i calcari Lit. Vidimus. Barreda i Casanova 1989: 471, fig. 1 = Barreda i Casanova 1990: làm. XII.3; Pascual 1991: nº 185.1, Lam. XXI.417; López 1998: 236, làm. II.6 = López 2009: 77, fig.8.11 Quat re empremt es realit zades amb el mat eix punxó. Les llet res es t roben escrit es dins una cart el·la decorada amb un marc o cornisa rect angular. En t ot es elles det ect em un defect e d'impressió, j ust ament en la part final del recorregut de la mat riu, que acaba abans d'hora sense deixar al descobert complet ament l’ últ im t raç de la llet ra M. Pel que fa a la lect ura del segell, la grafia de les t res consonant s ens sembla prou clara i net a, per la qualcosa ent enem les sigles dels t ria nomina d’ un personat ge lliure. Descart em la lect ura Prim(us) perquè no es dist ingeix en el t ext cap nexe R^I o I^M. Pot preval el dubt e de si s'ha de llegir com un cognomen Pr(i)m(us) amb la llet ra I sobreent esa. Però aquest a sol·lució epigràfica és poc probable, a falt a de t est imonis que facin ús de cont raccions vocàliques en la producció epigràfica amfòrica del Baix Llobregat . Coneixem alt res casos amb un est il t ipogràfic semblant . Vegeu, per exemple, la marca PRI recollida a Pia Almoina (Barcelona), amb les llet res P i R del mat eix est il, t ot es dues de t raços obert s (Berni, Carreras 2001: 25c = Carreras 2009a: nº 22d). La presència de dos exemplars a la vil·la romana de Can Manyoses (Viladecans) sembla indicar el lloc d’ origen d’ aquest segell. El j aciment romà proporciona una est ruct ura per algun t ipus de procés relacionat amb la producció ceràmica. També s’ ha pogut const at ar l’ abocador d’ un forn que produïa mat erial ceràmic de const rucció i envasos de t ransport . La presència dels dos exemplars a Sant Boi es j ust ificaria per la suposada funció d’ aquest indret com a punt de cont rol y export ació d’ una part del vi envasat al Baix Llobregat . ---------------------------------------------------104.- RA LP. Can Tint orer Dat. Cast ra Praet oria (Roma) a) RA LT. Can Tint orer (El Papiol) (any 1986; sect or B, cala 4) LC. Museu de Molins de Rei, CT-6/ 1 (CT Dep. 10) Lect. Ra( ) Tip. Pivot d’ àmfora Lit. Vidimus (inèdit ). Julià et al. 1989 Empremt a de llet res grans amb dues part icularit at s t ipogràfiques cridaneres: la forma obert a de la llet ra R; l’ ast a horit zont al caiguda de la llet ra A. Dressel va recollir un segell igual a Roma sobre pivot de Dressel 2-4 (CIL XV 3513 “ forma 3” ). La t roballa it aliana pert any al mat erial desent errat el 1878 a la fossa de Cast ra Praet oria (Roma), amb cronologia ant e quem de l’ any 45 dC. Aquest a peça present a l’ associació RA + CLAS/ PPARI de gran int erès per a la recerca, perquè, per primera vegada, es const at a al Baix Llobregat una relació ent re t res personat ges amb una disposició dels noms complet ament inèdit a. La combinació dels dos segells dóna j oc a una t riple associació nominal: CLAS subordinat a PPARI, i RA associat a CLAS/ PPARI. Aquest fet posa a la llum un equema organit zat iu de la producció amfòrica de Can Tint orer més complex del que es pensa. Curiosament , la paraula CLAS del segell bilineal coincideix amb el personat ge de la sèrie CLAS de Can Tint orer (vide nº 38). Aquest a coincidència fa possible dissociar el t ext PPARI de la línia inferior, com si es t ract és del nom d’ un alt re individu associat a CLAS. La lect ura de PPARI result a confusa a falt a de signes d'int erpunció, pot ser P( ) Pari o P. P( ) Ari(ni, -). ---------------------------------------------------105.- SAB LP. Sant Boi Dat. Chrét ienne H (variant a) a1) SAB LT. Sant Boi, excavacions ant igues Barri Ant ic LC. Museu de Sant Boi de Llobregat , 318 BA (St B nº 4) Lect. Sab(ini, - ) Tip. Pivot curt d’ àmfora Dressel 2-4. Argila ocre, desgreixant de quars i calcari Lit. Vidimus. Barreda i Casanova 1989: 470, fig. 1 = Barreda i Casanova 1989: 471, XII.1 a2) SAB LT. Sant Boi, Jardins de Can Torrent s (any 2003; UE 21) LC. Museu de Sant Boi de Llobregat , CT03-21-11 (St B nº 15) Lect. Sab(ini, - ) Tip. Pivot curt d’ àmfora Lit. Vidimus. Est eban Cast anera 2003: làm. 5 segona variant no coneixem exemples iguals o semblant s. a3) SAB LT. Sant Boi, Can Barraquer (any 2002; UE 2022) LC. Museu de Sant Boi de Llobregat , CB02-2022 (St B nº 27) Lect. Sab(ini, - ) Tip. Pivot curt d’ àmfora Lit. Vidimus. Subiranas Fàbregas 2003 a4) [S]AB LT. Sant Boi, plaça Const it ució (anys 197980; Q(2)3) LC. Museu de Sant Boi de Llobregat , 1627 (St B nº 44) Lect. [S]ab(ini, - ) Tip. Fragment de pivot d’ àmfora. Argila ocre, desgreixant de quars i calcari Lit. Vidimus. Barreda i Casanova 1990: làm LII.2 b) SAB LT. Les Sorres, sect or indet erminat LC. Museu de Gavà Lect. Sab(ini, - ) Tip. Pivot d'àmfora Dressel 2-4. Past a de color vermell amb desgreixant de quars Lit. Izquierdo 1987a: 159 nº 267 Com. Izquierdo llegeix SAB Els quat re exemplars de la variant (a) est an fet s amb un nexe A^B. L’ únic segell de la variant (b) no est à del t ot ben conservat i, pel dibuix publicar per Pere Izquierdo, ent enem que les llet res A i B est an separades. Encara que s'assembla al segell STAB (cf . nº 112), l'absència de nexe A^T sembla clar a la il·lust ració. D’ aquest a alt res De la primera variant (a) es coneixen alguns t est imonis en llocs de t rànsit o de consum. Aquest s s'associen a alt res marques de Sant Boi, sempre sobre pivot s d'àmfora Dressel 2-4. Del carregament amfòric de la nau Chrét ienne H són les parelles SAB + QVA i SAB + THA (Sciallano, Liou 1985: 84 nº 52). La primera amb QVA t ambé la t robem represent ada a l'ant iga ciut at romana de Luna (Luni, La Spezia, Ligúria) amb la dat ació cont ext ual de 4050 dC. (Frova 1977 = Miró 1988: 151). Del segon mur d'àmfores de Delat t re a Cart ago, amb dat ació del segon quart s. I dC., és un segell SAB de Dressel 2-4 en cart el·la rodona i amb el t ext disposat en cercle en sent it horari (Freed 1998: fig. 3.17). Caldrà est ar at ent s a aquest a t roballa, perquè pot t ract ar-se d’ un nova variant per aquest a família de segells. ---------------------------------------------------106.- SCVRRAE? LP. Can Tint orer Dat. segona meit at del s. I dC. (segell CELS) a) [SC]VRRAE? + [C]ELS LT. Can Tint orer (El Papiol) (15-5-1985, “ superficial” ) LC. Museu de Molins de Rei, CT (CT Dep. 47) Lect. [Sc]urrae? + [C]els(i) Tip. Pivot curt d’ àmfora Lit. Vidimus (inèdit ) Nou segell, desconegut en qualsevol alt re lloc. El t ext est à mig fragment at en la part inicial de la cart el·la. Proposem, dubt osament , rest it uir la lect ura original per SCVRRAE, pensant en un cognom del t ipus Scurra que és freqüent a l’ onomàst ica llat ina ent re esclaus i llibert s. Si la nost ra propost a de lect ura és correct a, caldrà prest ar at enció a la marca abreuj ada SC dels derelict es de Pet it Congloué (Sciallano, Liou 1985: 35 nº 5), Chrét ienne H (Sciallano, Liou 1985: 85 nº 55) i Sud-Lavezzi 3 (Sciallano, Liou 1985: 138 nº 20), t ot s t res amb carregament d'àmfores Dressel 2-4 de la zona del Baix Llobregat Pel fet d'est ar associada a CELS j a t enim un horit zó cronològic del segon quart del s. I dC. ---------------------------------------------------107.- SEC LP. Sant Vicenç dels Hort s Dat. La Giraglia (segell SYNE) a1) [S]EC LT. Sant Vicenç dels Hort s, carrer Francesc Moragas 17-19 (any 2004; UE 314) LC. SAM Girona, VFM’ 04-314 (GP Dep.121) Lect. [S]ec(undi, -) Tip. Pivot curt d'àmfora Lit. Vidimus (inèdit ). Ferrer Alvarez, Soberón Rodríguez 2004 Com. L'est rat UE 314 dest aca per la gran presència de fragment s d'àmfora Dressel 24 (214) amb rebut j os de forn a2) [S]EC LT. Sant Vicenç dels Hort s, carrer Francesc Moragas 17-19 (any 2004; UE 314) LC. SAM Girona, VFM’ 04-314 (GP Dep.181) Lect. [S]ec(undi, -) Tip. Pet it fragment de paret de pivot d'àmfora. Past a de color groguenc Lit. Vidimus (inèdit ). Ferrer Alvarez, Soberón Rodríguez 2004 a3) [S]EC LT. Sant Vicenç dels Hort s, carrer Francesc Moragas 17-19 (any 2004; UE 314) LC. SAM Girona, VFM’ 04-314 (GP Dep.180) Lect. [S]ec(undi, -) Tip. Pet it fragment de paret de pivot d'àmfora Lit. Vidimus. Ferrer Alvarez, Soberón Rodríguez 2004: làm. 23.3 a4) SE[C] + (grafit dact ilar amb forma d’ A) LT. Sant Vicenç dels Hort s, carrer Francesc Moragas 17-19 (any 2004; UE 314) LC. SAM Girona, VFM’ 04-314-31 (GP Dep.108) Lect. Se[c](undi, -) Tip. Pivot curt d'àmfora Lit. Vidimus. Ferrer Alvarez, Soberón Rodríguez 2004: làm. 22.2 a5) SEC + FEL? LT. Sant Vicenç dels Hort s, carrer Francesc Moragas 17-19 (any 2004; UE 314) LC. SAM Girona, VFM’ 04-314 (GP Dep.179) Lect. Sec(undi, -) + Fel?(icis, -) Tip. Pet it fragment de paret de pivot d’ àmfora Lit. Vidimus (inèdit ). Ferrer Alvarez, Soberón Rodríguez 2004 a6) SEC + MA LT. Sant Vicenç dels Hort s, carrer Francesc Moragas 17-19 (any 2004; UE 101) LC. SAM Girona, VFM’ 04-101-1 (GP Dep.178) Lect. Sec(undi, -) + Ma( ) Tip. Pivot curt d'àmfora Lit. Vidimus. Ferrer Alvarez, Soberón Rodríguez 2004: làm. 1.1 Com. A l'est rat 101 ha donat formes Pascual 1 (10) i Dressel 2-4 (12) a7) SEC + MA LT. Sant Vicenç dels Hort s, carrer Francesc Moragas 17-19 (any 2004; UE 314) LC. SAM Girona, VFM’ 04-314 (GP Dep.182) Lect. Sec(undi, -) + Ma( ) Tip. Pet it fragment de paret de pivot d'àmfora Lit. Vidimus (inèdit ). Ferrer Alvarez, Soberón Rodríguez 2004 a8) SEC + MVR LT. Sant Vicenç dels Hort s, carrer Francesc Moragas 17-19 (any 2004; UE 314) LC. SAM Girona, VFM’ 04-314 (GP Dep.93) Lect. Sec(undi, -) + Mur(rani) Tip. Pivot curt d'àmfora Lit. Vidimus (inèdit ). Ferrer Alvarez, Soberón Rodríguez 2004 a9) SEC + [MVR?] LT. Sant Vicenç dels Hort s, carrer Francesc Moragas 17-19 (any 2004; UE 314) LC. SAM Girona, VFM’ 04-314-29 (GP Dep.117) Lect. Sec(undi, -) + [Mur(rani)?] Tip. Pivot curt d'àmfora Lit. Vidimus (inèdit ). Ferrer Alvarez, Soberón Rodríguez 2004: làm. 21.3 a10) SEC + SYNE LT. Sant Vicenç dels Hort s, carrer Francesc Moragas 17-19 (any 2004; UE 314) LC. SAM Girona, VFM’ 04-314 (GP Dep.91) Lect. Sec(undi, -) + Syne(cdemi) Tip. Pivot curt d'àmfora Lit. Vidimus (inèdit ). Soberón Rodríguez 2004 Ferrer Alvarez, fig. 15.14). Pot ser, aquest SEC no sigui el primer cas del Baix Llobregat a relacionar amb Torre Llauder, doncs creiem que t ambé pot exist ir correspondència amb la sèrie AS de Sant Vicenç dels Hort s (vide nº 20). ---------------------------------------------------108.- SENEI & SENEC LP. Sant Vicenç dels Hort s Dat. mit j ans del s. I dC Deu exemplars, t ot s menys un recollit s de l’ est rat UE 314 sobre pivot s curt s d’ àmfora Dressel 2-4. La forma real de la cart el·la sembla plant ej a alguns dubt es. Creiem que és circular (a7) (2,5 cm diàm.), encara que són maj oria les empremt es amb una aparença ovalada, pot ser conseqüència de la deformació al moment de segellar. La t ercera llet ra C es de caixa inferior. S’ ha t robat aquest a marca a Sant Vicenç dels Hort s amb les següent s associacions nominals: SEC + FEL?, SEC + MA, SEC + MVR, SEC + SYNE. Encara podem sumar una cinquena parella, SEC + EVD, agafant el t est imoni de Roma publicat per Dressel (CIL XV 3523). No t enim més dades sobre l'alt re segell EVD, que encaixaria com variant més desenvolupada del EV t robat a Badalona sobre pivot de Dressel 2-4 al cost at d’ una variant CELSI desconeguda a Can Tint orer (vide nº 34). D’ alt ra banda, la relació SEC + SYNE ens permet ut ilit zar la dat ació de la Giraglia per fixar el seu moment d’ act ivit at . El personat ge Sec( ) es present a amb un problema d’ ident it at anàleg al const at at en alt res individus del Baix Llobregat que desenvolupen la seva act ivat professional per diferent s i dist ant s regions de la Laiet ània. Recordem els cassos d’ Aemulus, Acast us, Hilarius, i del Iulius Anicet us de Sant Boi (vide nrs. 5, 7, 65, i 71), que hem associat amb la producció amfòrica del Muj al (Calella). En aquest nou cas, l’ act ivit at indust rial paral·lela es desenvoluparia amb la t errisseria d’ àmfores de la vil·la romana de Torre Llauder (Mat aró) (Pascual 1977: 61; Prevost i, Clariana 1987). En aquest indret , Pascual va recollir fins a sis exemplars d’ una variant SEC anàloga a la de Sant Vicenç dels Hort s. Es t ract a d’ un segell circular del mat eix diàmet re (2,5 cm) al nost re, amb la darrera llet ra C igualment més pet it a, però amb l’ única diferència de t enir la llet ra S reflect ida (Pascual 1977: a1) SENEI & SENEC + (grafit B ant e coct uram) LT. Sant Vicenç dels Hort s, Ant ic Mercat (any 2006; UE 507) LC. SAM Girona, SVM’ 06-507 (GP Dep.202) Lect. Senei vel Senec(i, -ionis, -ae) Tip. Pivot d’ àmfora de t onalit at ocrevermell Lit. Vidimus (inèdit ). Morera 2008 a2) SENEI & SENEC + (grafit B ant e coct uram) LT. Sant Vicenç dels Hort s, Ant ic Mercat (any 2006; UE 517) LC. SAM Girona, SVM’ 06-517-11 (GP Dep.204) Lect. Senei vel Senec(i, -ionis, -ae) Tip. Pivot d’ àmfora de t onalit at ocrevermell Lit. Vidimus. Morera 2008: làm. 3 Com. L'est rat UE 517 només ha donat formes de Dressel 2-4 a3) SENEI & SENEC LT. Sant Vicenç dels Hort s, Cal Revert er (any 1995, 1ª Campanya, rasa 1 - UE 302) LC. SAM Girona, CR95-302-12 (GP Dep.124) Lect. [Sen]ei vel [Sen]ec(i, -ionis, -ae) Tip. Pivot d’ àmfora. Past a acurada oxidada, argila ocre-vermell, desgreixant de quars Lit. Vidimus. Barreda i Casanova 1995a: làm. VI.13 i IX.20 Les t res empremt es deriven d’ una unica mat riu, fet a amb els marges lat erals de la cart el arquej at s, i les consonant s S i N orient ades en sent it cont rari a la lect ura del segell. Result a conflict iu l'últ im signe de la inscripció, amb forma aparent de pet it a llet ra I, elevada i lleugerament inclinada cap a la dret a. Dubt em ent re llegir una pet it a I, o una C pet it a mal impresa, o un pet it signe decorat iu. De la int erpret ació que se li doni a aquest signe dependrà la lect ura del nom del personat ge. Un cognomen del t ipus Seneius result aria est rany a falt a de casos en l'epigrafia lapidària romana. El més adient seria pensar en els noms corrent s de Senecio o Senecius, i Seneca. Fa uns anys vam publicar un segell d'aquest a mat eixa sèrie parcialment imprès (sense la llet ra S inicial) amb la lect ura ENEI ret rògrada, que ara pot ser complet ada i ha de ser corregida. Es t ract a d'una t roballa int ramurs de la colònia de Barcino, recollida l’ any 1996 durant la int ervenció arqueològica a la zona de l'Aj unt ament (Berni, Carreras 2001: nº 12 = Berni, Carreras 2009: nº 32). Ara t ambé sabem que no és una producció local de l'àmbit perifèric de la ciut at romana, sinó una alt ra "int rusió" del Baix Llobregat . La forma alt a i est ilit zada dels pivot s, la coloració ocre-vermell de la past a ceràmica, són caract eríst iques habit uals en les produccions de Dressel 2-4 per a un moment més avançat , que suggerim sit uar cap a mit j ans del s. I dC. Pot ser, els dos grafit s B ant e coct uram fossin fet s per la mat eixa mà que els document at s en les series ALBA (amb l’ últ ima llet ra A més pet it a i elevada!) i THEOP (vide nrs. 9 i 117a), que hem sit uat dins d’ aquest horit zó cronològic. ---------------------------------------------------109.- SYNE, SYN LP. Sant Vicenç dels Hort s i Can Pedrerol Dat. La Giraglia a1) SYNE LT. Sant Boi, plaça de la Const it ució, carrers Medit errani i Agramunt (any 2002; UE 8) LC. Museu de Sant Boi de Llobregat , PDC02-8-1 (St B nº 70) Lect. Syne(cdemi) Tip. Pivot d’ àmfora Lit. Vidimus. Est eban Cast anera 2002: làm. 2 a2) SYNE LT. Sant Vicenç dels Hort s, Ant ic Mercat (any 2006; UE 712) LC. SAM Girona, SVM’ 06-712-61 (GP Dep.70) Lect. Syne(cdemi) Tip. Pivot d’ àmfora Lit. Vidimus (inèdit ). Morera 2008 Com. L'est rat UE 712 t é molt s més fragment s de Dressel 2-4 que Pascual 1 a3) SYNE LT. Sant Vicenç dels Hort s, carrer Francesc Moragas 17-19 (any 2004; UE 314) LC. SAM Girona, VFM’ 04-314 (GP Dep.162) Lect. Syne(cdemi) Tip. Pet it fragment superior de paret de pivot d'àmfora Lit. Vidimus. Ferrer Alvarez, Soberón Rodríguez 2004: làm. 23.4 Com. L'est rat UE 314 dest aca per la gran presència de fragment s d'àmfora Dressel 24 (214) amb rebut j os de forn a4) SYNE LT. Sant Vicenç dels Hort s, carrer Francesc Moragas 17-19 (any 2004; UE 314) LC. SAM Girona, VFM’ 04-314 (GP Dep.163) Lect. Syne(cdemi) Tip. Pet it fragment superior de paret de pivot d'àmfora Lit. Vidimus. Ferrer Alvarez, Soberón Rodríguez 2004: làm. 23.6 a8) SYNE + (grafit dact ilar amb forma de A LT. Sant Vicenç dels Hort s, Ant ic Mercat (any 2006; UE 712) LC. SAM Girona, SVM’ 06-712-32 (GP Dep.72) Lect. Syne(cdemi) Tip. Pivot curt d’ àmfora Lit. Vidimus (inèdit ). Morera 2008 a5) SY[NE] LT. Sant Vicenç dels Hort s, carrer Francesc Moragas 17-19 (any 2004; UE 314) LC. SAM Girona, VFM’ 04-314 (GP Dep.160) Lect. Sy[ne](cdemi) Tip. Pet it fragment superior de pivot d'àmfora Lit. Vidimus (inèdit ). Ferrer Alvarez, Soberón Rodríguez 2004 a6) [S]YNE LT. Sant Vicenç dels Hort s, Ant ic Mercat (any 2006; UE 712) LC. SAM Girona, SVM’ 06-712-77 (GP Dep.73) Lect. [S]yne(cdemi) Tip. Pivot d’ àmfora Lit. Vidimus (inèdit ). Morera 2008 a7) SY[NE] LT. Sant Vicenç dels Hort s, carrer Francesc Moragas 17-19 (any 2004; UE 314) LC. SAM Girona, VFM’ 04-314 (GP Dep.113) Lect. Sy[ne](cdemi) Tip. Pivot curt d'àmfora Lit. Vidimus (inèdit ). Ferrer Alvarez, Soberón Rodríguez 2004 a9) SYNE + (grafit dact ilar amb forma de A LT. Sant Vicenç dels Hort s, Ant ic Mercat (any 2006; UE 712) LC. SAM Girona, SVM’ 06-712-95 (GP Dep.203) Lect. Syne(cdemi) Tip. Base d’ àmfora Dressel 2-4 amb pivot curt Lit. Vidimus (inèdit ). Morera 2008 a10) SYNE + (grafit dact ilar) LT. Sant Vicenç dels Hort s, carrer Francesc Moragas 17-19 (any 2004; UE 314) LC. SAM Girona, VFM’ 04-314-28 (GP Dep.103) Lect. Syne(cdemi) Tip. Pivot curt d'àmfora Lit. Vidimus (inèdit ). Ferrer Alvarez, Soberón Rodríguez 2004: làm. 21.2 a11) SYNE + CA LT. Sant Vicenç dels Hort s, carrer Francesc Moragas 17-19 (any 2004; UE 463) LC. SAM Girona, VFM’ 04-463-2 (GP Dep.161) Lect. Syne(cdemi) + Ca( ) Tip. Pivot curt d'àmfora Lit. Vidimus. Ferrer Alvarez, Soberón Rodríguez 2004: làm. 37.2 Com. L'est rat UE 463 t é més presència de Pascual 1 (11) que Dressel 2-4 (5) a12) SYNE + GRA LT. Sant Vicenç dels Hort s, carrer Francesc Moragas 17-19 (any 2004; UE 314) LC. SAM Girona, VFM’ 04-314 (GP Dep.165) Lect. Syne(cdemi) + Gra(t i) Tip. Pivot curt d'àmfora de t onalit at groguenca Lit. Vidimus (inèdit ). Ferrer Alvarez, Soberón Rodríguez 2004 a13) SYNE + GRA LT. Sant Vicenç dels Hort s, carrer Francesc Moragas 17-19 (any 2004; UE 314) LC. SAM Girona, VFM’ 04-314 (GP Dep.166) Lect. Syne(cdemi) + Gra(t i) Tip. Pivot curt d'àmfora de t onalit at groguenca Lit. Vidimus (inèdit ). Ferrer Alvarez, Soberón Rodríguez 2004 LC. SAM Girona, VFM’ 04-314-28 (GP Dep.95) Lect. Syne(cdemi) + Mur(rani) Tip. Pivot curt d'àmfora Lit. Vidimus (inèdit ). Ferrer Alvarez, Soberón Rodríguez 2004 a14) SYNE + MVR LT. Sant Vicenç dels Hort s, carrer Francesc Moragas 17-19 (any 2004; UE 314) LC. SAM Girona, VFM’ 04-314 (GP Dep.90) Lect. Syne(cdemi) + Mur(rani) Tip. Pivot curt d'àmfora Lit. Vidimus (inèdit ). Ferrer Alvarez, Soberón Rodríguez 2004 a15) SYNE + MVR LT. Sant Vicenç dels Hort s, carrer Francesc Moragas 17-19 (any 2004; UE 314) LC. SAM Girona, VFM’ 04-314 (GP Dep.94) Lect. Syne(cdemi) + Mur(rani) Tip. Pivot curt d'àmfora Lit. Vidimus (inèdit ). Ferrer Alvarez, Soberón Rodríguez 2004 a16) SYNE + MVR LT. Sant Vicenç dels Hort s, carrer Francesc Moragas 17-19 (any 2004; UE 314) a17) SYNE + PEF? & PFE? LT. Sant Vicenç dels Hort s, Ant ic Mercat (any 2006; UE 712) LC. SAM Girona, SVM’ 06-712-61 (GP Dep.74) Lect. Syne(cdemi) + Pef?(iri, -) vel P?( ) fe?(cit ) Tip. Pivot d’ àmfora Lit. Vidimus (inèdit ). Morera 2008 a18) SYNE + PEF? & PFE? LT. Sant Vicenç dels Hort s, Ant ic Mercat (any 2006; UE 712) LC. SAM Girona, SVM’ 06-712-60 (GP Dep.76) Lect. Syne(cdemi) + Pef?(iri, -) vel P?( ) fe?(cit ) Tip. Pivot curt d’ àmfora Lit. Vidimus (inèdit ). Morera 2008 a19) SYNE + PE[F]? & PF[E]? LT. Sant Vicenç dels Hort s, Ant ic Mercat (any 2006; UE 712) LC. SAM Girona, SVM’ 06-712-58 (GP Dep.77) Lect. Syne(cdemi) + Pe[f]?(iri, -) vel P?( ) f[e]?(cit ) Tip. Pivot curt d’ àmfora Lit. Vidimus (inèdit ). Morera 2008 a20) SYNE + PRIMVL LT. Sant Vicenç dels Hort s, carrer Francesc Moragas 17-19 (any 2004; UE 314) LC. SAM Girona, VFM’ 04-314 (GP Dep.104) Lect. Syne(cdemi) + Primul(i) Tip. Pivot curt d'àmfora Lit. Vidimus (inèdit ). Ferrer Alvarez, Soberón Rodríguez 2004 a21) SYNE + SEC LT. Sant Vicenç dels Hort s, carrer Francesc Moragas 17-19 (any 2004; UE 314) LC. SAM Girona, VFM’ 04-314 (GP Dep.91) Lect. Syne(cdemi) + Sec(undi, -) Tip. Pivot curt d'àmfora Lit. Vidimus (inèdit ). Ferrer Alvarez, Soberón Rodríguez 2004 b) SYNE + PEF? & PFE? LT. Sant Vicenç dels Hort s, Ant ic Mercat (any 2006; UE 712) LC. SAM Girona, SVM’ 06-712-62 (GP Dep.75) Lect. Syne(cdemi) + Pef?(iri, -) vel P?( ) fe?(cit ) Tip. En la base d’ un àmfora Dressel 2-4 sencera Lit. Vidimus. Morera 2008: làm. 1 Com. D’ una sit j a amort it zada en un cont ext de mit j an s. II dC. c) SYN + [---]E LT. Sant Vicenç dels Hort s, Ant ic Mercat (any 2006; UE 736) LC. SAM Girona, SVM’ 06-736-4 (GP Dep.82) Lect. Syn(ecdemi) + [---]e( ) Tip. Pet it fragment superior de pivot d’ àmfora de t onalit at at aronj ada Lit. Vidimus (inèdit ). Morera 2008 Com. L'est rat UE 736 només ha donat formes de Dressel 2-4 a22) SYNE + [---] LT. Sant Vicenç dels Hort s, Ant ic Mercat (any 2006; UE 712) LC. SAM Girona, SVM’ 06-712-45 (GP Dep.78) Lect. Syne(cdemi) + [---] Tip. Pivot curt d’ àmfora Lit. Vidimus (inèdit ). Morera 2008 Com. La rest a de llet ra visible de l'alt re segell podria ser C o F d1) SYN LT. Sant Vicenç dels Hort s, Ant ic Mercat (any 2006; UE 712) LC. SAM Girona, SVM’ 06-712-55 (GP Dep.68) Lect. Syn(ecdemi) Tip. Fragment superior de pivot d’ àmfora Lit. Vidimus (inèdit ). Morera 2008 d2) SYN LT. Sant Vicenç dels Hort s, Ant ic Mercat (any 2006; UE 712) LC. SAM Girona, SVM’ 06-712-58 (GP Dep.71) Lect. Syn(ecdemi) Tip. Pivot d’ àmfora Dressel 2-4 Lit. Vidimus (inèdit ). Morera 2008 d5) SYN LT. Sant Vicenç dels Hort s, carrer Francesc Moragas 17-19 (any 2004; UE 314) LC. SAM Girona, VFM’ 04-314 (GP Dep.102) Lect. Syn(ecdemi) Tip. Pet it fragment superior de pivot d'àmfora. Past a groguenca-verdosa Lit. Vidimus (inèdit ). Ferrer Alvarez, Soberón Rodríguez 2004 d6) [S]YN LT. Can Pedrerol (Cast ellbisbal) LC. Rect oría de Rubí, CP-T-213 (R.Rubí nº 21) Lect. [S]yn(ecdemi) Tip. Pivot curt d’ àmfora Lit. Vidimus (inèdit ) d3) SYN LT. Can Pedrerol (Cast ellbisbal) LC. Rect oría de Rubí, CP-T-212 (R.Rubí nº 24) Lect. Syn(ecdemi) Tip. Pivot d’ àmfora Lit. Pascual 1977: 52 nº 10 i fig. 4.7 = Pascual 1991: nº 157.1, làm. XVII.345 Com. Pascual llegeix NYS ret rògrad d4) SYN LT. Sant Boi, plaça Const it ució (any 2006; UE 308) LC. Museu de Sant Boi de Llobregat , PC’ 06-308-2 (St B nº 47) Lect. Syn(ecdemi) Tip. Punt a d’ àmfora Dressel 2-4 Lit. Vidimus. Est eban Cast anera, Prida Truj illo 2006-2007: làm. 70 d7) SYN + AV?[-] LT. Sant Vicenç dels Hort s, Ant ic Mercat (any 2006; UE 736) LC. SAM Girona, SVM’ 06-736-6 (GP Dep.81) Lect. Syn(ecdemi) + Av?[-]( ) Tip. Pet it fragment superior de pivot d’ àmfora de t onalit at groguenca Lit. Vidimus (inèdit ). Morera 2008 d8) SYN + FA[---] LT. Sant Vicenç dels Hort s, Ant ic Mercat (any 2006; UE 736) LC. SAM Girona, SVM’ 06-736-7 (GP Dep.79) Lect. Syn(ecdemi) + Fa[---] Tip. Fragment superior de pivot d’ àmfora de t onalit at at aronj ada Lit. Vidimus. Morera 2008: làm. 4 e) SYN + (grafit dact ilar amb forma de V) LT. Sant Vicenç dels Hort s, Ant ic Mercat (any 2006; UE 712) LC. SAM Girona, SVM’ 06-712-46 (GP Dep.67) Lect. Syn(ecdemi) Tip. Fragment superior de pivot d’ àmfora Lit. Vidimus (inèdit ). Morera 2008 d9) SYN + GAM? LT. Sant Vicenç dels Hort s, Ant ic Mercat (any 2006; UE 112) LC. SAM Girona, SVM’ 06-112-4 (GP Dep.80) Lect. Syn(ecdemi) + Gam?(i, -) Tip. Pivot d’ àmfora Lit. Vidimus. Morera 2008: làm. 5 (SVM’ 06112-13) f1) SYN LT. Can Pedrerol (Cast ellbisbal) LC. Rect oría de Rubí, CP-T-215 (R.Rubí nº 19) Lect. Syn(ecdemi) Tip. Pivot d’ àmfora Dressel 2-4 Lit. Vidimus (inèdit ) f2) [S]YN LT. Can Pedrerol (Cast ellbisbal) LC. Rect oría de Rubí, CP-T-216 (R.Rubí nº 26) Lect. [S]yn(ecdemi) Tip. Pivot d’ àmfora Lit. Vidimus (inèdit ) f3) SYNE + (grafit ant e coct uram amb forma de semicírcle) LT. Sant Vicenç dels Hort s, Ant ic Mercat (any 2006; UE 712) LC. SAM Girona, SVM’ 06-712-57 (GP Dep.69) Lect. Syne(cdemi) Tip. Fragment superior de pivot d’ àmfora Lit. Vidimus (inèdit ). Morera 2008 g) SYN LT. Sant Boi, Termes Romanes (any 1998; UE 1014) LC. Museu de Sant Boi de Llobregat , SB 1014 (St B nº 48) Lect. Syn(ecdemi) Tip. Pivot d’ àmfora Lit. Vidimus (inèdit ). Fierro Macia, Caixal Mat a 2000 h) SYN LT. Can Pedrerol (Cast ellbisbal) LC. Rect oría de Rubí, CP-T-183 (R.Rubí nº 25) Lect. Syn(ecdemi) Tip. Fragment superior de pivot d’ àmfora Lit. Vidimus (inèdit ) Est em davant la sèrie epigràfica més dest acada de les const at ades fins al dia d'avui a Sant Vicenç dels Hort s. La seva import ància ens ve donada per diversos fact ors convergent s, com són l'alt nombre de 38 exemplars compt abilit zat s, un mínim de 8 variant s reconegudes, i la copiosa freqüència d'associacions nominals amb un segon individu: AV?[-], CA, GRA, FA[---], GAM?, MVR, PEF? & PFE?, PRIMVL, SEC, [--]E. Es t ract a d'una producció sobre àmfores Dressel 2-4 cent ralit zada a la t errisseria de Sant Vicenç dels Hort s, amb un segon possible lloc d'origen a Can Pedrerol, on s'han recollit fins a cinc exemplars dist ribuït s en els grups (d), (f) i (h). Cal a més t enir en compt e la presència de t res segells dels grups (a), (d) i (g) a Sant Boi, al nost re parer són int rusions de les esment ades t errisseries. Aquest segell j a es coneixia anys enrere amb la lect ura inversa NYS pels dos exemplars de Can Pedrerol publicat s per R. Pascual l’ any 1977. Més recent ment , s’ ha document at amb la mat eixa lect ura errònia un segell incomplet SYN[E] al carregament d'àmfores Dressel 2-4 de La Giraglia, que result a de gran import ància per sit uar amb precisió una de les seves fases d'act ivit at en època de Tiberi (Sciallano, Marlier 2008: 125). Gràcies a l'ampli vent all de dades obt ingudes a Sant Vicenç dels Hort s, ent re les quals hi ha la variant més desenvolupada SYNE amb el nexe N^E, ha est at possible det erminar el sent it correct e de la lect ura del nom del personat ge regist rat en el segell. La lect ura de SYNE es pot desenvolupar en Syneros o Synecdemus. El primer cognom d’ origen grec, no est a document at a Hispània, però si a la rest a de l’ Imperi. La raresa d'un cognomen SYNE havent -hi un Synecdemus a la mat eixa ciut at de Barcino és un argument molt fort per associar-lo a aquest alt re nom. Ens referim a Caius Trocina Synecdemus, un llibert de la prest igiosa família Trocina de la colònia, que va arribar a ser sevir august al, i que t é una inscripció dedicada per la seva dona Valeria Halina, localit zada al cast ell de Cast elldefels (Mayer 1980; López 1992) en la comarca del Baix Llobregat . La proximit at de la vil·la de Cast elldefels, on es localit za la inscripció lapidaria, en relació a la t erisseria de El Mercat de Sant Vicenç dels Hort s, ha fet molt suggest iva la possibilit at de relacionar les marques d’ àmfora amb el sevir august al (Morera, Olest i, Carreras 2010: 74). Però aquest a hipòt esi d'ident ificació perd força pel salt cronològic d'un segle que exist eix ent re el segell de La Giraglia (ca. 20 dC) i la del pedest al del segon quart o meit at del s. II dC. dat at per crit eris est ilíst ics (IRC 4, 112). Si la dat ació del segell SYN[E] de la Giraglia hagués est at més a prop de l'any 50 que del 20, encara podria j ust ificar-se aquest a ident ificació, coincidint amb la vellesa de C. Trocina Synecdemus, amb uns 70 o més anys, aconseguida la llibert at i l'apogeu del seu prest igi personal, i suposant que t enia uns 20 quan exerceix com a esclau en el segellat de les àmfores de vi. Aquest salt generacional podria plant ej arse t ambé amb la possibilit at que el segell s'ut ilit zi més enllà d'una generació. Però la cont inuït at del nom ent re pare i fill seria un cas est rany, des del moment en què el nom d'un esclau molt probablement el decidia el pat ronus i no el pare, i en principi podríem pensar que aquest hauria evit at l'homonímia ent re els seus esclaus, especialment amb un nom t an poc freqüent com Synecdemus. En conseqüència, amb la dat ació act ual del pedest al perd força la ident ificació direct a amb el sevir august al. Però un nou est udi de la dat ació del pedest al del sevir august al fet per Diana Gorost idi en aquest mat eix llibre, dóna argument s epigràfics vàlids per revisar-la i dat ar-la en plena època Flavia. En aquest cas, la ident ificació amb el personat ge dels segells de les àmfores sí és possible. Un dels problemes que plant ej a les marques SYNE recollides a les excavaciones de l'Ant ic Mercat és que molt es d'elles han est at dat ades cont ext ualment en dues fases força t ardanes, que j unt es abast en la segona meit at del s. I dC. i principis del s. II d.C. (Morera 2011). S'ha proposat dat ar el final de la producció de la t errisseria amb la marca SYNE (b), recollida en el rebliment d’ una sit j a (UE 712), ent orn a l’ any 100 d.C. (Morera, Olest i, Carreras 2010: 71). Aquest moment d’ act ivit at t an t ardana per a l’ àmfora amb la marca SYNE suposa un problema pel que fa a la dat ació de La Giraglia i a alt res det alls que cal t enir en compt e i que ara explicarem. En primer lloc, cal recordar que la davallada de la gran producció de vi laiet à s'ha sit uat amb la dinast ia Flavia (Miró 1988: 201-208). No t enim cap alt ra referència arqueològica que sit uï un segell laiet à dins un cont ext t an avançat del segle II dC. Els t ret s morfològics de l'àmfora Dressel 2-4 sencera recollida a l’ est rat UE 712 de la sit j a (Morera 2008: làm. 1) són del t ot idènt ics a les àmfores dels carregament s de La Giraglia (Sciallano, Marlier 2008: 128 fig. 19), Chrét ienne H (Sciallano, Liou 1985: 80 fig. 64), i Sud-Lavezzi 3 (Sciallano, Liou 1985: 134 fig. 106), t ot s t res derelict es ben dat at s dins un horit zó t iberià 15-20 dC. Aquest det all t ipològic és import ant i no es pot omet re, perquè amb un salt t an gran d’ anys cal esperar una forma més evolucionada, part icularment visible en els acabat s de l'àmfora. Un alt re t ipus d'anàlisi per t al de lligar caps es pot dur a t erme creuant la informació epigràfica de les unit at s est rat igràfiques que han donat aquest s segells. La maj or part dels segells de l'excavació de l'Ant ic Mercat han est at recollit s de la UE 712. En aquest cont ext s'han recollit alt res sèries, com PRI (vide nº 97d2) dat at a la Chrét ienne H, i l’ exemplar PLOC (vide nº 94a2) amb cronologia ant e quem 45 dC en una t roballa de Cast ra Praet oria (Roma). Finalment , hi ha la possibilit at de realit zar un alt re t ipus de creuemant seguint el rast re dels personat ges associat s a SYNE. Per això, ens cent rarem en les parelles SYNE + GRA i SYNE + MVR. Creiem que en elles est an represent at s el Grat us i el Murranus de les variant s alt ernat ives de Can Tint orer. Tot s dos personat j es es dat en a la nau de Chrét ienne H: MVRRA indirect ament per la seva associació a APTI, i GRAT direct ament e formant parella amb CELS. En conclusió, la ident ificació de les marques d’ àmfora SYNE y SYN amb C. Trocina Synecdemus és ben possible amb la nova dat ació flàvia del pedest al propost a per Diana Gorost idi. ---------------------------------------------------110.- SOS LP. Sant Boi Dat. Darrers anys s. I aC. (Grand-Rouveau), primers anys s. I dC (segell TH) a) SOS + [---] LT. Sant Boi, Termes Romanes (anys 198991, UE 147, zona II, horit zó G) LC. Museu de Sant Boi de Llobregat , 1572 (St B nº 62) Lect. Sos(ibiae) + [---] Tip. Fragment superior de pivot d'àmfora amb l'argila groguenca per símpt omes clars de sobrecocció Lit. Vidimus. López, Est any 1993: làm. XXXII.3; López 1998: 235, làm. IV.2 = López 2009: 77, fig.8.18 Com. Cap aut or es va adonar de l'exist ència d'un alt re segell, del qual es conserva el marge final de la cart el·la b) SOS + TH LT. Sant Boi, plaça Const it ució (any 2006; UE 283) LC. Museu de Sant Boi de Llobregat , PC’ 06-283-16 (St B nº 43) Lect. Sos(ibiae) + Th( ) Tip. Pet it fragment superior de paret de pivot d’ àmfora Lit. Vidimus. Est eban Cast anera, Prida Truj illo 2006-2007: làm. 60 Dues variant s de diferent disseny en cart el·les rect angulars. La primera (a) t é el t ext decorat per una suau cornisa horit zont al, les llet res S est an ben orient ades, i la O del cent re és de caixa més pet it a. La segona (b) és de lect ura ret rògrada, i t é com a part icularit at un signe de punt uació decorat iu al cent re de la llet ra O. Est em davant una de les primeres sèries en ser regist rades sobre les àmfores Dressel 24 del Baix Llobregat . La segona variant (b) pert any al primer decenni desprès del canvi d’ era, si t enim en compt e la seva associació amb TH, una marca ben cont ext ualit zada en el campament milit ar de Halt ern (cf . nº 116). La parella SOS + TH es coneix amb el mat eix j oc de punxons (sense el punt en el dibuix) per una t roballa de Glanum (Saint -Rémy-deProvence) (Rolland 1944: 202 nº 10). D'un moment lleugerament ant erior és una t ercera variant SOS de l’ est il de (a) però en cart el·la més est ret a, quasi quadrada. Aquest a peça s’ associa a QVA sobre pivot de Dressel 2-4, i pert any a la nau Grand Ribaud D amb dat ació ca. 9 aC. - canvi d’ era (Hesnard et al. 1988: 56). La parella SOS + QVA j a era coneguda per una ant iga t roballa de Descemet al t uró de l'Avent í (Roma) (CIL XV 3530). Del dibuix reproduït per Dressel en CIL XV ent enem que podria t ract ar-se d'una quart a variant SOS, t ambé semblant a l’ exemplar (a), però amb la llet ra O d'igual alçada. Cal finalment assenyalar, com a dada d'int erès, l'exist ència d'un gran segell SOS (10,8 x 6,4) de l'est il de la variant (a) però amb t ot es les llet res d'igual alçada, sobre un pet it fragment de paret de possible dolium de past a siena-marró al ext erior y at aronj ada a l’ int erior. El segell es conserva en el Museu Episcopal de Vic on est à regist rada com una peça de la col·lecció emporit ana (Almagro 1952: nº 170; Berni 1996: nº 24). Pel que fa a la lect ura del segell i la seva int erpret ació, vegeu a cont inuació la marca SOSIBIAE de Can Pedrerol. ---------------------------------------------------- LT. Les Sorres, sect or indet erminat LC. Museu de Gavà Lect. St ab(ili, -) Tip. Pivot curt d'àmfora Dressel 2-4 t arraconense. Past a t ova de color vermell amb desgreixant de quars Lit. Izquierdo 1987a: 157 nº 266 = Izquierdo 1987b: 138, fig. II.3 111.- SOSIBIAE LP. Can Pedrerol Dat. a) SOSIBIA[E] LT. Can Pedrerol (Cast ellbisbal), primeres prospeccions superficials LC. Museu de Molins de Rei, CP-109 Lect. Sosibia[e] Tip. Fragment superior de pivot d’ àmfora Lit. Vidimus. Pascual 1977: 52 nº 13 i fig. 4.10 = Pascual 1991: nº 220.1, Làm. XXV.498; Bergadà 1981: làm. XI Com. Pascual llegeix SOSIBIA (ret rògrad) Segell fet amb un curios nexe de t res llet res, on la llet ra B uneix a T^A per proximit at , sense l’ ast a vert ical. L’ origen de la producció en el Baix Llobregt sembla confirmat pels dos exemplars t robat s a la nau Chrét ienne H sobre pivot s de Dressel 2-4 (Sciallano, Liou 1985: 85 nº 56). ---------------------------------------------------113.- T LP. Sant Vicenç dels Hort s Dat. - L'orient ació correct a del t ext és amb lect ura direct a i les dues llet res S reflect ides, t al com la va dibuixar Bergadà. La darrera llet ra E no es dist ingeix amb prou claret at , però hi ha espai suficient perquè pugui est ar col·locada ent re la llet ra A i el marge final de la cart el·la. a1) T LT. Sant Vicenç dels Hort s, carrer Francesc Moragas 17-19 (any 2004; UE 456) LC. SAM Girona, VFM’ 04-456-7 (GP Dep.136) Lect. T( ) Tip. Fragment superior de pivot d'àmfora Lit. Vidimus. Ferrer Alvarez, Soberón Rodríguez 2004: làm. 34.1 Com. L'est rat UE 456 t é el doble d'àmfores Dressel 2-4 (50) sobre Pascual 1 (22) Els gèneres masculí i femení de Sosibius i Sosibia són corrent s ent re llibert s a l'epigrafia lapidària romana. En el cas del segell de Can Pedrerol, és obvi que est em davant una dona per la declinació llat ina de la paraula. Cal suposar amb les dades epigràfiques act uals, que el segell SOSIBIAE és la forma complet a de la sèrie SOS de Sant Boi (vide nº 110). Aquest fet t orna a posar en evidència l’ act ivit at descent ralit zada d’ un ampli grup de personat ges en un model product iu regional dispers per les t errisseries del Baix Llobregat . ---------------------------------------------------112.- STAB LP. Indet erminat Dat. Chrét ienne H a) STAB a2) T LT. Sant Vicenç dels Hort s, carrer Francesc Moragas 17-19 (any 2004; UE 423) LC. SAM Girona, VFM’ 04-423 (GP Dep.139) Lect. T( ) Tip. Pivot d'àmfora Lit. Vidimus (inèdit ). Ferrer Alvarez, Soberón Rodríguez 2004 Com. L'est rat UE 423 només va donar formes de Pascual 1 (8) a3) T LT. Sant Vicenç dels Hort s, carrer Francesc Moragas 17-19 (any 2004; UE 454) LC. SAM Girona, VFM’ 04-454 (GP Dep.143) Lect. T( ) Tip. Pivot d'àmfora Lit. Vidimus (inèdit ). Ferrer Alvarez, Soberón Rodríguez 2004 Com. L'est rat UE 454 dest aca per un nombre maj or de formes Pascual 1 (37) que Dressel 2-4 (1) a4) T + [---] LT. Sant Vicenç dels Hort s, carrer Francesc Moragas 17-19 (any 2004; UE 491) LC. SAM Girona, VFM’ 04-491-6 (GP Dep.107) Lect. T( ) + [---] Tip. Pivot d'àmfora Lit. Vidimus (inèdit ). Ferrer Alvarez, Soberón Rodríguez 2004 Com. De l'alt re segell es dist ingeix la siluet a d'una llet ra final, pot ser R. L'est rat UE 491 t é una presència maj orit ària de Pascual 1 (86) sobre Dressel 2-4 (2) a5) T + (t raç t erminal de grafit dact ilar) LT. Sant Vicenç dels Hort s, carrer Francesc Moragas 17-19 (any 2004; UE 491) LC. SAM Girona, VFM’ 04-491 (GP Dep.146) Lect. T( ) Tip. Fragment superior de pivot d'àmfora de t onalit at groguenca Lit. Vidimus (inèdit ). Ferrer Alvarez, Soberón Rodríguez 2004 Els cinc exemplars es t roben col·locat s sobre pivot s solt s de Pascual 1. La cart el·la t é forma d'escut de mig punt i l'ast a vert ical de la llet ra T el t alla pel cent re. No coneixem cap alt re exemple igual a aquest . Sabem d'un alt re t ipus de segell T circular de pet it diàmet re (9 i 11 cm) sobre àmfora Dressel 2-4, per a un cicle product iu més modern d’ època de Tiberi. Est em parlant dels t res exemplars T recollit s a la nau de Sud-Lavezzi 3, un d’ ells associat a AD (Sciallano, Liou 1985: 138 nº 21). L’ origen de les dues marques rest a encara per det erminar a les t errisseries del Baix Llobregat . ---------------------------------------------------114.- TEL LP. Can Pedrerol Dat. a1) TEL LT. Can Pedrerol (Cast ellbisbal), recollida per Pere Bel Cano l’ any 1987 LC. Museu Municipal Cast ell Ecomuseu Urbà de Rubí Lect. Tel(esphori, -) Tip. Fragment superior de pivot d’ àmfora Lit. Vidimus (inèdit ) a2) TEL + ALB LT. Can Pedrerol (Cast ellbisbal) LC. Rect oría de Rubí, CP-T-288 (R.Rubí nº 32) Lect. Tel(esphori, -) + Alb(ani) Tip. Fragment de paret superior de pivot d’ àmfora Lit. Vidimus. Pascual 1977: 51 nº 3, fig. 4.15 = Pascual 1991: nº 10.1 Com. Pascual llegeix amb dubt es EL La parella EL + ALB (a2), que recull Pascual dubt osament en la seva publicació de 1977, s’ ha de corregir per TEL + ALB. No coneixem alt res segells amb aquest començament en les àmfores cat alanes. L’ abreviació Tel( ) dóna j oc a múlt iples desenvolupament s ent re els cognomina romans d’ origen grec. Per exemple, t enint present la proximit at geogràfica: Telamo a Dert osa (AE 1995, 522r), Telesphorus a Tarraco (RIT 37) i Barcino (IRC 4, 164). ---------------------------------------------------- LC. Museu de Sant Boi de Llobregat , 1575 (St B nº 68) Lect. Th( ) Tip. Pivot curt d’ àmfora, argila ocre, desgreixant de quars i calcari. Lit. Vidimus. Barreda i Casanova 1989: 474; Barreda i Casanova 1990:: Lam XIII-1; Pascual 1991: nº 229.1, làm. XXV.512; Barreda i Casanova 1989: 470, fig. 1 = Barreda i Casanova 1990: làm. XIII.1; López 1998: 236, làm. III.4 = López 2009: 77, fig.8.19 115.- TER? & TEL? LP. Sant Vicenç dels Hort s Dat. a) TER? & TEL? + FEL? LT. Sant Vicenç dels Hort s, Ant ic Mercat (any 2006; UE 736) LC. SAM Girona, SVM’ 06-736-5 (GP Dep.83) Lect. Ter?( ) vel Tel?( ) + Fel?(icis, -) Tip. Pivot d’ àmfora. Lit. Vidimus (inèdit ). Morera 2008 Com. L'est rat UE 736 només ha donat formes de Dressel 2-4 Tant el dibuix com la lect ura que donem són molt dubt osos, a causa de la baixa qualit at de l'empremt a, amb el relleu de les llet res difícil de dist ingir i ent endre a simple vist a. Si és un segell TEL vegeu la variant ant erior de Can Pedrerol. ---------------------------------------------------116.- TH LP. Sant Boi Dat. Halt ern, Chrét ienne H, La Giraglia a) TH + (grafit dact ilar) LT. Sant Boi, Termes Romanes (excavacions J.C. Serra Ràfols; finals dècada dels 50 i començament dels 60) b1) TH LT. Sant Boi, plaça Const it ució (any 2006; UE 185) LC. Museu de Sant Boi de Llobregat , PC’ 06-185-4 (St B nº 19) Lect. Th( ) Tip. Pivot d’ àmfora Lit. Vidimus. Est eban Cast anera, Prida Truj illo 2006-2007: làm. 20 b2) TH + (dos t raços d’ un grafit dact ilar) LT. Sant Boi, plaça Const it ució (anys 197980; Q(3)6) LC. Museu de Sant Boi de Llobregat , 1620 (St B nº 2) Lect. Th( ) Tip. Pivot curt d’ àmfora Lit. Vidimus (inèdit ). Barreda i Casanova 1990 b3) [TH?] + F? & E? LT. Sant Boi, plaça Const it ució (anys 197980; Q(2)3) LC. Museu de Sant Boi de Llobregat , 1630 (St B nº 21) Lect. [Th?( )] + F?( ) vel E?( ) Tip. Fragment inferior de pivot d’ àmfora molt desgast at . Argila ocre vermella. Desgreixant de quars i calcari. Lit. Vidimus. Barreda i Casanova 1990: làm. LI.7 b4) TH + SOS LT. Sant Boi, plaça Const it ució (any 2006; UE 283) LC. Museu de Sant Boi de Llobregat , PC’ 06-283-16 (St B nº 43) Lect. Th( ) + Sos(ibiae) Tip. Pet it fragment superior de paret de pivot d’ àmfora Lit. Vidimus. Est eban Cast anera, Prida Truj illo 2006-2007: làm. 60 b5) TH + QVALE LT. Sant Boi, Can Torrent s (any 2010; UE 114) LC. Museu de Sant Boi de Llobregat , CT’ 10-114-3 (St B nº 80) Lect. Th( ) + Q. Vale(ri) <S( )> Tip. Pivot curt d’ àmfora de t onalit at ocre amb la superfície banyada de concrecions de t erra i calç Lit. Vidimus (inèdit ) b6) TH + [Q]VALE LT. Sant Boi, plaça Const it ució (any 2006; UE 283) LC. Museu de Sant Boi de Llobregat , PC’ 06-283-19 (St B nº 12) Lect. Th( ) + [Q.] Vale(ri) <S( )> Tip. Pivot curt d’ àmfora de t onalit at vermella Lit. Vidimus. Est eban Cast anera, Prida Truj illo 2006-2007: làm 61 Dist ingim dos grups TH en la cart el·la quadrada d’ igual mida (2 cm) però amb les llet res TH lligades amb diferent alçada (1,4 cm i 1,3 cm). Els t res exemplars recollit s a la Chrét ienne H sobre pivot s de Dressel 2-4 casen amb les dimensions de la variant (b) (Sciallano, Liou 1985: 85 nº 58). L'exemplar de la parella TH + F de La Giraglia t é la cart ell·la de la mat eixa mida, però la caixa de les llet res és encara més est ret a (1,2 cm) (Sciallano, Marlier 2008: 125). Els dos derelict es que acabem d'esment ar t enen fixat el seu horit zó cronològic en ca. 15-20 d.C. Aquest a dat a es pot baixar dins del primer decenni després del canvi d'era, gràcies a una t roballa inèdit a de Halt ern, recollida l’ any 1974 al cost at de la port a nord del campament milit ar romà, amb dat ació ant e quem 9 dC. (comunicació personal de Bet t ina Tremmel i Horacio González). A dia d'avui la sèrie TH es coneix a Sant Boi amb un ampli vent all de associacions nominals: [TH?] + F? & E? (b3), TH + SOS (b4), TH + QVALE (b5). Cal sumar a la llist a la parella TH + F de La Giraglia, on el segon segell F és igual al recollit a Sant Boi formant parella amb QVA (vide nº 51b). D'alt ra banda, recordar la t roballa TH + SOS a Glanum (Rolland 1944: 202 nº 10), d'aspect e molt semblant al nost re exemplar (b4) (sense punt dins la llet ra O). Com podem observar, result a òbvia l’ est ret a relació ent re les sèries TH, F, SOS, QVA de Sant Boi, com si haguessin est at impreses en un mat eix sect or de la t errisseria. El vincle ent re TH i QVA t ambé es pot est ablir prenent en consideració la forma coincident dels grafit s dact ilars ant e coct uram, part icularment aquells que combinen un línia rect a amb diversos punt s (per exemple, 116a i 120c11). ---------------------------------------------------117.- THEOP, THE LP. Vicenç dels Hort s Dat. mit j ans s. I dC. a1) THEOP LT. Vicenç dels Hort s, carrer Rafael de Casanovas LC. Arxiu Municipal Sant Vicenç dels Hort s, SVH-1-5 (St VicH nº 8) Lect. Theop(hili, -) Tip. Fragment superior de pivot d’ àmfora de t onalit at s at aronj ada Lit. Vidimus. Caralt et al. 1989: 378 nº 5 a2) THEOP LT. Sant Vicenç dels Hort s, Ant ic Mercat (any 2006; UE 447) LC. SAM Girona, SVM’ 06-447 (GP Dep.197) Lect. Theop(hili, -) Tip. Fragment int ermedi de pivot d'àmfora de t onalit at marronós Lit. Vidimus (inèdit ). Morera 2008 Com. L'est rat UE 447 t é maj or presència de formes de Dressel 2-4 que Pascual 1 a3) THEOP LT. Sant Vicenç dels Hort s, Ant ic Mercat (any 2006; UE 415) LC. SAM Girona, SVM’ 06-415-9 (GP Dep.198) Lect. Theop(hili, -) Tip. Pivot de Dressel 2-4 amb la base de la punt a mot llurada. Past a de t onalit at at aronj ada Lit. Vidimus (inèdit ). Morera 2008 Com. El relleu de les llet ra est à molt desgast at . L'est rat UE 415 t é maj or presència de fragment s d'àmfora Dressel 24 que Pascual 1 a4) THEOP LT. Sant Vicenç dels Hort s, Ant ic Mercat (any 2006; UE 113) LC. SAM Girona, SVM’ 06-113 (GP Dep.199) Lect. Theop(hili, -) Tip. Fragment inferior de pivot d'àmfora amb la base de la punt a mot llurada Lit. Vidimus (inèdit ). Morera 2008 Com. L'est rat UE 113 t é una amplia presència de formes de Dressel 2-4 LT. Sant Vicenç dels Hort s, Ant ic Mercat (any 2006; UE 447) LC. SAM Girona, SVM’ 06-447-5 (GP Dep.61) Lect. Theop(hili, -) Tip. Pivot d’ àmfora Dressel 2-4 de t onalit at at aronj ada Lit. Vidimus (inèdit ). Morera 2008 a5) THEOP + (grafit AL ant e coct uram) LT. Sant Boi, Termes Romanes (anys 19891991; UE 217, zona II, horit zó H) LC. Museu de Sant Boi de Llobregat , 147 (St B nº 98) Lect. Theop(hili, -) Tip. Pivot d’ àmfora Dressel 2-4 Lit. Vidimus. López, Est any 1993: làm. XXXIII.4; López 1998: 235, làm. IV.1 = López 2009: 77, fig.8.20 a8) THEOP + (grafit B ant e coct uram) LT. Sant Vicenç dels Hort s, Ant ic Mercat (any 2006; UE 128) LC. SAM Girona, SVM’ 06-128-7 (GP Dep.62) Lect. Theop(hili, -) Tip. Pivot d’ àmfora t onalit at at aronj ada Lit. Vidimus. Morera 2008: làm. 5 Com. L'est rat UE 128 dest aca per abundant presència de fragment s de Dressel 2-4 a6) THEOP + (grafit B ant e coct uram) LT. Sant Vicenç dels Hort s, carrer del Riu carrer Ant oni Gaudí, “ La Academia” (any 1987) LC. Arxiu Municipal Sant Vicenç dels Hort s, SVH-14-10 (St VicH nº 1) Lect. Theop(hili, -) Tip. Pivot d’ àmfora de t onalit at at aronj ada Lit. Vidimus. Caralt et al. 1989: 375 nº 4; Barreda i Casanova 1995a b1) THE + (grafit B ant e coct uram) LT. Sant Vicenç dels Hort s, Ant ic Mercat (any 2006; UE 441) LC. SAM Girona, SVM’ 06-441-25 (GP Dep.207) Lect. The(ophili, -) Tip. Pivot d'àmfora de t onalit at marronós Lit. Vidimus. Morera 2008: làm. 5 Com. L'est rat UE 441 ha donat molt es formes de Dressel 2-4 a7) THEOP + (grafit B ant e coct uram) les àmfores Pascual 1 i Dressel 2-4 del Muj al (Calella) (vide nº 71), a causa del salt cronològic ent re les dues sèries de ca. 60 anys. ---------------------------------------------------- b2) THE + (t raç de grafit ant e coct uram) LT. Sant Vicenç dels Hort s, Ant ic Mercat (any 2006; UE 441) LC. SAM Girona, SVM’ 06-441-7 (GP Dep.206) Lect. The(ophili, -) Tip. Fragment superior de pivot d'àmfora de t onalit at marronós Lit. Vidimus. Morera 2008: làm. 5 Les variant s THEOP i THE vénen d'unit at s est rat igràfiques on abunden les formes de Dressel 2-4. Tot es dues les t roben col·locades sobre pivot s llargs de t onalit at ocre. Aquest a caract eríst ica morfològica és comú a Sant Vicenç dels Hort s en les produccions de Dressel 2-4 per a una fase d’ act ivit at més avançada de mit j ans s. I dC. Creuant la informació epigràfica obt inguda als diferent s est rat s de l’ excavació de l’ Ant ic Mercat , podem est ablir una correlació amb les sèries ALBA, AHS, i PLOC (vide nrs. 9, 63, i 94). Aquest es confirmen l’ horit zó de mit j ans s. I dC., t ant per les caract eríst iques dels pivot s, com per les cronologies obt ingudes de t est imonis forans. La coincidència en el t emps de les variant s THEOP i THE amb ALBA result a més que evident , sobret ot pel fet de compart ir idènt ic j oc de grafit s B i Al ant e coct uram. Sot a el nost re punt de vist a, aquest últ im det all és import ant , i ent enem que les àmfores van ser manufact urades en un det erminat sect or de la t errisseria. Pel que fa a la ident it at del personat ge, creiem s'ha de descart ar la possibilit at de relacionar-lo amb el Iulius Theophilus de 118.- V & L LP. Indet erminat Dat. a1) V & L LT. Les Sorres, sect or indet erminat LC. Museu de Gavà, AGR-39 NR-497 Lect. V( ) vel L( ) Tip. Pivot d'àmfora Pascual 1 o Dressel 24. Past a de color vermell amb desgreixant de quars Lit. Izquierdo 1987a: 159 nº 271 = Izquierdo 1987b: 138, fig. II.5 Com. Izquierdo llegeix L a2) V & L LT. Sant Joan Despí, Les Begudes (any 2001) LC. SAM Girona, SDB/ Z1 UE-1032 (GP Dep.226) Tip. Punt a fragment ada d'àmfora de color at aronj ada amb desgreixant de quars Lect. V( ) aut U( ) vel L( ) Lit. Vidimus (nèdit ). Vila i Fàbregas, Guit iérrez 2004 Els dos segells semblen iguals. Les ast es rect es són de la mat eixa longit ud i formen un angle agut . Per aquest s dos det alls, probablement , s'hagi d'ent endre la llet ra com V, abans que L. ---------------------------------------------------119.- VT & TV LP. Sant Vicenç dels Hort s Dat. a1) VT & TV LT. Sant Vicenç dels Hort s, carrer Francesc Moragas 17-19 (any 2004; UE 489) LC. SAM Girona, VFM’ 04-489-4 (GP Dep.105) Lect. Ut (ilis, -) vel Tu( ) Tip. Fragment superior de pivot d'àmfora Lit. Vidimus. Ferrer Alvarez, Soberón Rodríguez 2004: làm. 41.3 Com. L'est rat UE 489 només va donar formes de Pascual 1 (56) Donat aquest ampli conj unt de marques, és lícit pensar en el desenvolupament d'un nom llat í del t ipus Ut ilis, propi de l'onomàst ica romana dels esclaus i llibert s. ---------------------------------------------------120.- QVAS?, QVALE, QVA, VALE LP. Sant Boi Dat. Grand-Ribau D, Chrét ienne H a2) VT & TV + DI LT. Sant Vicenç dels Hort s, carrer Ribot nº 6 / plaça Sant Jordi (març 1989) LC. Arxiu Municipal Sant Vicenç dels Hort s, SVH-6-57 (St VicH nº 4) Lect. Ut (ilis, -) vel Tu( ) + Di( ) Tip. Fragment superior de pivot d’ àmfora Lit. Vidimus. Caralt et al. 1989: 379, nº 16; Barreda i Casanova 1995a Pel cont ext UE 489 de la t roballa al carrer Francesc Moragas cal pensar en una producció epigràfica primerenca sobre Pascual 1. Pot ser, doncs, una versió ant erior del segell circular VT (nexe V^T), de lect ura dubt osa, que apareix associat a R sobre la punt a d'un àmfora Dressel 2-4 a la Chrét ienne H de ca. 15-20 dC. (Sciallano, Liou 1985: 85 nº 64). A la localit at francesa de Fréj us (Var) s’ han t robat dos segells amb un començament de nom igual, força int eressant s, sobre pivot s de Dressel 2-4 t arraconense. El primer és VT en cart el·la quadrangular, pert any a Villeneuve/ Les Aiguières, i t é dat ació cont ext ual d’ època de Tiberi (Brent chaloff, Rivet 2003: nº 38). Al segon es llegeix VTI en cart el·la ovalada (nexe V^T i llet ra I més pet it a), és una t roballa residual d’ un cont ext flavi de la Plat e-Forme de Fréj us (Brent chaloff, Rivet 2003: nº 37). Vegeu t ambé la marca VTILIS de Can Maj oral (Mat aró) en pivot de Pascual 1 o Dressel 2-4 (Clariana 1981: fig. 78.3). a) [Q?]VAS LT. Sant Boi, plaça Const it ució (any 2006; UE 313) LC. Museu de Sant Boi de Llobregat , PC’ 06-313-57 (St B nº 34) Lect. [Q.?] Va(leri) S( ) Tip. Fragment superior de paret d’ àmfora Lit. Vidimus (inèdit ). Est eban Cast anera, Prida Truj illo 2006-2007 b1) QVALE + TH LT. Sant Boi, Can Torrent s (any 2010; UE 114) LC. Museu de Sant Boi de Llobregat , CT’ 10-114-3 (St B nº 80) Lect. Q. Vale(ri) <S( )> + Th( ) Tip. Pivot curt d’ àmfora de t onalit at ocre amb la superfície banyada de concrecions de t erra i calç Lit. Vidimus (inèdit ) b2) [Q]VALE + TH LT. Sant Boi, plaça Const it ució (any 2006; UE 283) LC. Museu de Sant Boi de Llobregat , PC’ 06-283-19 (St B nº 12) Lect. [Q.] Vale(ri) <S( )> + Th( ) Tip. Pivot curt d’ àmfora de t onalit at vermella Lit. Vidimus. Est eban Cast anera, Prida Truj illo 2006-2007: làm. 61 Lit. Vidimus. López Mullor, Est any Morros 1993; López 1998: 235, làm. III.3 = López 2009: 77, fig.8.13 Com. L’ est rat UE 99 horit zó G t é una dat ació de ca. 50 dC. b3) [QV]ALE? + QVA LT. Sant Boi, Can Barraquer (any 1996; UE 206) LC. Museu de Sant Boi de Llobregat , CB’ 96-206-179 (St B nº 23) Lect. [Q. Va]le?(ri) <S( )> + Q. Va(leri) <S( )> Tip. Pivot d’ àmfora Lit. Vidimus (inèdit ). Barreda i Casanova 1996 c1) QVA LT. Sant Boi, plaça Const it ució (any 2006; UE 283) LC. Museu de Sant Boi de Llobregat , PC’ 06-283 (St B nº 9) Lect. Q. Va(leri) <S( )> Tip. Pet it fragment de paret de peu d’ àmfora Lit. Vidimus (inèdit ). Est eban Cast anera, Prida Truj illo 2006-2007 c2) QVA LT. Sant Boi, Termes Romanes (any 1990; UE 99 horit zó G) LC. Museu de Sant Boi de Llobregat , 1607 (St B nº 38) Lect. Q. Va(leri) <S( )> Tip. Pivot d’ àmfora Dressel 2-4 c3) [QV]A LT. Sant Boi, Termes Romanes (excavacions de J.C. Serra Ràfols) LC. Museu de Sant Boi de Llobregat , T-202 (St B nº 73) Lect. [Q. V]a(leri) <S( )> Tip. Pivot curt d’ àmfora Lit. Vidimus (inèdit ) c4) QVA + (grafit dact ilar amb forma de llet ra A) LT. Sant Boi, Barri Ant ic (excavacions de J.C. Serra Ràfols; maig 1964) LC. Museu de Sant Boi de Llobregat , 1604 (St B nº 3) Lect. Q. Va(leri) <S( )> Tip. Pivot d’ àmfora Dressel 2-4. Argila groguenca, desgreixant de quars i calcari Lit. Vidimus. Barreda i Casanova 1989: 470, fig. 1 = Barreda i Casanova 1990: làm. XI.3; Pascual 1991: nº 197.1, Lam. XXII.445; López 1998: 235, làm. III.2 = López 2009: 77, fig.8.14 c5) QVA + (grafit dact ilar amb forma de llet ra S) LT. Sant Boi, plaça Const it ució (any 2006; UE 158) LC. Museu de Sant Boi de Llobregat , PC’ 06-158-1 (St B nº 99) Lect. Q. Va(leri) <S( )> Tip. Pivot curt d’ àmfora. Past a beix ext erior, int erior at aronj ada-marró Lit. Vidimus. Est eban Cast anera, Prida Truj illo 2006-2007: làm. 12 c6) QVA + (dos t raços d’ un grafit dact ilar fet amb dit i ungla) LT. Sant Boi, plaça Const it ució (any 2006; UE 313) LC. Museu de Sant Boi de Llobregat , PC’ 06-313-43 (St B nº 36) Lect. Q. Va(leri) <S( )> Tip. Pivot curt d’ àmfora Lit. Vidimus. Est eban Cast anera, Prida Truj illo 2006-2007: làm. 89 LT. Sant Boi, plaça Const it ució (any 2006; UE 185) LC. Museu de Sant Boi de Llobregat , PC’ 06-185-6 (St B nº 40) Lect. Q. Va(leri) <S( )> Tip. Pivot d’ àmfora Lit. Vidimus. Est eban Cast anera, Prida Truj illo 2006-2007: làm. 21 c8) QVA + (grafit dact ilar) LT. Sant Boi, Termes Romanes (any 1998; UE 1014) LC. Museu de Sant Boi de Llobregat , SB 1104 (St B nº 84) Lect. Q. Va(leri) <S( )> Tip. Pivot curt d’ àmfora Dressel 2-4. Past a de t onalit at groguenca Lit. Vidimus (inèdit ). Fierro Macia, Caixal Mat a 2000 c9) QVA + (grafit dact ilar) LT. Sant Boi, Can Barraquer (any 2002; UE 2022) LC. Museu de Sant Boi de Llobregat , CB02-2022 (St B nº 7) Lect. Q. Va(leri) <S( )> Tip. Pivot curt d’ àmfora Lit. Vidimus. Subiranas Fàbregas 2003 c7) QVA + (grafit dact ilar, t raç i digit ació) c10) QV[A] + (grafit dact ilar) LT. Sant Boi, Can Barraquer (any 1996; UE 206) LC. Museu de Sant Boi de Llobregat CB’ 96206-178 (St B nº 69) Lect. Q. V[a](leri) <S( )> Tip. Pivot curt d’ àmfora Lit. Vidimus (inèdit ). Barreda i Casanova 1996 c11) Q[VA] + (grafit dact ilar) LT. Sant Boi, plaça Const it ució (any 2006; UE 185) LC. Museu de Sant Boi de Llobregat , PC’ 06-185-5 (St B nº 10) Lect. Q. [Va(leri)] <S( )> Tip. Pivot d’ àmfora Lit. Vidimus. Est eban Cast anera, Prida Truj illo 2006-2007: làm. 21 c12) QVA + (grafit dact ilar) LT. Sant Boi, Can Barraquer (any 2002; UE 2022) LC. Museu de Sant Boi de Llobregat , CB02-2022-2 (St B nº 5) Lect. Q. Va(leri) <S( )> Tip. Pivot curt d’ àmfora Lit. Vidimus. Subiranas Fàbregas 2003: làm. 2 c13) QVA + (t raç t erminal de grafit dact ilar corb) LT. Sant Boi, Termes Romanes (anys 198991; UE 191, zona II, horit zó H) LC. Museu de Sant Boi de Llobregat , 1575 (St B nº 65) Lect. Q. Va(leri) <S( )> Tip. Pivot d’ àmfora Lit. Vidimus. López, Est any 1993: làm. XXXIII.2; López 1998: 235, làm. III.1 = López 2009: 77, fig.8.15 c14) QVA + F LT. Sant Boi, plaça Const it ució (any 2006; UE 671) LC. Museu de Sant Boi de Llobregat , PC’ 06-671-8; (St B nº 32) Lect. Q. Va(leri) <S( )> + F( ) Tip. Pivot d’ àmfora Lit. Vidimus. Est eban Cast anera, Prida Truj illo 2006-2007: làm. 148 c15) QVA + [QV]ALE? LT. Sant Boi, Can Barraquer (any 1996; UE 206) LC. Museu de Sant Boi de Llobregat , CB’ 96-206-179 (St B nº 23) Lect. Q. Va(leri) <S( )> + [Q. Va]le?(ri) <S( )> Tip. Pivot d’ àmfora Lit. Vidimus (inèdit ). Barreda i Casanova 1996 Tip. Fragment superior de pivot d’ àmfora amb la meit at de la superfície molt erosionada per la seva probable reut ilit zació com a obj ect e per moldre a mà. Argila ocre i verdosa en l’ int erior (per efect es de la cocció). Desgreixant de quars i calcari. Lit. Vidimus. Barreda i Casanova 1990: Làm LIII.2 Com. L'alt re segell és quasi il·legible, sembla est ar fet d’ una sola llet ra en cart el·la circular d1) QVA LT. Sant Boi, Termes Romanes (anys 198991, UE 123, zona II, horit zó H) LC. Museu de Sant Boi de Llobregat , 1625 (St B nº 33) Lect. Q. Va(leri) <S( )> Tip. Fragment superior de pivot d’ àmfora Lit. Vidimus. López, Est any 1993: làm. XXXIII.3; López 1998: 235, làm. III.6 = López 2009: 77, fig.8.16 d2) QVA LT. Sant Boi, plaça Const it ució (any 2006; UE 671) LC. Museu de Sant Boi de Llobregat , PC’ 06-671-7 (St B nº 11) Lect. Q. Va(leri) <S( )> Tip. Pivot d’ àmfora Dressel 2-4 Lit. Vidimus. Est eban Cast anera, Prida Truj illo 2006-2007: làm. 149 c16) QVA + [-] LT. Sant Boi, plaça Const it ució (anys 1979/ 80; Q(2)3) LC. Museu de Sant Boi de Llobregat , 1613 (St B nº 1) Lect. Q. Va(leri) <S( )> + [-] d3) QVA LT. Sant Boi, plaça Const it ució (any 2006; UE1000) LC. Museu de Sant Boi de Llobregat , PC’ 06-1000-1 (St B nº 13) Lect. Q. Va(leri) <S( )> Tip. Fragment inferior de pivot d’ àmfora Lit. Vidimus. Est eban Cast anera, Prida Truj illo 2006-2007: làm. 170 d4) QVA LT. Sant Boi, carrers Alou 47-43 i Mossèn Francesc Albert í 1-3 (any 2007; UE 213) LC. Museu de Sant Boi de Llobregat , AB07-213-2 Lect. Q. Va(leri) <S( )> Tip. Pivot d’ àmfora de t onalit at beix Lit. Huert as Arroyo, Boullosa Garcia 2007: làm. 2 d5) QVA + (grafit S ant e coct uram) LT. Sant Boi, Termes Romanes (any 1998; UE 1010) LC. Museu de Sant Boi de Llobregat , SB’ 98-1010 (St B nº 30) Lect. Q. Va(leri) <S( )> Tip. Pivot d’ àmfora Dressel 2-4 Lit. Vidimus (inèdit ). Fierro Macia, Caixal Mat a 2000 d6) QVA + (grafit T ant e coct uram) LT. Sant Boi, Termes Romanes (any 1998; UE 1014) LC. Museu de Sant Boi de Llobregat , SB 1014 (St B nº 83) Lect. Q. Va(leri) <S( )> Tip. Pivot d’ àmfora Dressel 2-4 Lit. Vidimus (inèdit ). Fierro Macia, Caixal Mat a 2000 e) QVA LT. Sant Boi, Termes Romanes (excavacions de J.C. Serra Ràfols, finals dècada dels 50 i començament dels 60) LC. Museu de Sant Boi de Llobregat , 1611 (St B nº 35) Lect. Q. Va(leri) <S( )> Tip. Fragment superior de pivot d’ àmfora Dressel 2-4. Argila ocre. Desgreixant de quars i calcari Lit. Vidimus. Barreda i Casanova 1989: 470, fig. 1 = Barreda i Casanova 1990: làm. XI.4; López 1998: 235, làm. II.5 = López 2009: 77, fig.8.12 Com. Segons López, la Q present a un aspect e poc habit ual, molt esbelt , allunyat de la represent ació que, per exemple, apareix a la marca QVA, hi ha la possibilit at que el senyal s'hagi de llegir OA. f1) QVA + (grafit dact ilar amb forma de llet ra A) LT. Sant Boi, Termes Romanes (anys 19891991) LC. Museu de Sant Boi de Llobregat , 147 (St B nº 94) Lect. Q. Va(leri) <S( )> Tip. Fragment superior de pivot d’ àmfora Lit. Vidimus (inèdit ). López, Est any 1993 f2) QVA + (grafit ant e coct ura amb forma d’ arc) LT. Sant Boi, Termes Romanes (anys 19891991; UE 99) LC. Museu de Sant Boi de Llobregat , 102 (St B nº 91) Lect. Q. Va(leri) <S( )> Tip. Pet it fragment superior de paret de pivot d’ àmfora Lit. Vidimus. López, Est any 1993: làm. XXXIII.5; López 1998: 235, làm. III.5 = López 2009: 77, fig.8.17 g) VALE LT. Sant Boi, plaça Const it ució (any 2006; UE 1000) LC. Museu de Sant Boi de Llobregat , PC’ 06-1000-2 (St B nº 41) Lect. <Q.> Vale(ri) <S( )> Tip. Pivot d’ àmfora Lit. Vidimus. Est eban Cast anera, Prida Truj illo 2006-2007: làm 171 Com. S'observa amb bast ant claredat la doble cornisa horit zont al Creiem lícit agrupar les formes [Q?]VAS, QVALE, QVA, i VALE dins d'una mat eixa família de segells, i de la combinació d'aquest s t ext os ext reure la lect ura de Q. Valerius S( ). El mèt ode epigràfic és vàlid per defect e, però no del t ot segur. L'absència de signe de punt uació per separar la llet ra prenominal de les variant s QVA pot escampar seriosos dubt es. Tant és així, que la variant QVA (sense nexe V^A) document ada en Chrét ienne H (Sciallano, Liou 1985: 84 nº 47) s'ha int erpret at t radicionalment com una versió abreuj ada del segell QVAD de Sud-Lavezzi 3 (Sciallano, Liou 1985: 138 nº 18), i t ot es dues en relació a un únic nom Quadrat us (Ét ienne, Mayet 2004: nº 251). No obst ant això, el segell QVAD de Sud-Lavezzi 3 podria regist rar a un personat ge diferent del de Sant Boi, pel fet de formar parella amb una variant CELSI desconeguda a Can Tint orer (vide nº 34). Caldrà esperar més novet at s a Sant Boi per resoldre aquest s dubt es. La primera variant [Q?]VAS (a) est à fragment ada a l'esquerra. La part conservada es pot confondre fàcilment amb la sèrie VAS de Badalona (Comas 1997: nrs. 111-117). Ent enem que el nexe V^A est à munt at sobre la cua d'una Q, perquè copia un recurs formal j a exist ent en les variant s QVA (d) (e) (f). Si es confirma la nost ra propost a, la variant QVAS regist raria els t ria nomina de Q. Va(leri) S( ). La segona variant QVALE (b) no és fàcil d’ ent endre a simple vist a per la part icular manera de j unt ar les llet res. En el vaixell de Chrét ienne H apareix un exemplar amb la lect ura QAE associat a QVA sobre pivot de Dressel 2-4 (Sciallano, Liou 1985: 84 nº 46). Sot a el nost re punt de vist a, la prolongació del primer t raç oblic de la llet ra A és product e d'un complex nexe Q^V^A^L^E, per la qual cosa proposem llegir Q. Vale(ri). La t ercera variant QVA (c) de llet res solt es és la més nombrosa amb 16 exemplars, segurament , per a més d’ un punxó de similar aparença. Observem una llarga llist a d'associacions nominals. Les parelles QVA + SAB, QVA + F (c14), i QVA + QVALE (c15) són present s a Chrét ienne H en ca. 15-20 dC. (Sciallano, Liou 1985: 84 nº 47). La parella QVA + SOS est à document ada sobre Dressel 2-4 a Roma (CIL XV 3530), i en la nau Grand-Ribau D per a un moment ant erior de poc abans el canvi d’ era (Hesnard et al. 1988: 56). D'alt ra banda, aquest t ipus de marca QVA es t roba a Sant Boi en una producció local de gerres de ceràmica comuna oxidada (Cf . nº 166). De la forma QVA amb nexe V^A dist ingim t res variant s (d) (e) (f). En elles ens crida l'at enció les dues maneres d'aj unt ar la cua de la Q amb el nexe V^A, j a sigui per prolongació i cont act e (d), o per sobreposició (e) (f). La coneixem associada a alt res segells fora del seu lloc de producció. La parella QVA + DE (vide nº 46) és a Roma sobre una punt a de Dressel 2-4 (CIL XV 3540). A la localit at francesa de Le Rey (Hérault ) s'ha document at la parella QVA + IVC en Dressel 2-4 (Lamour, Mayet 1980: nrs. 6 i 34). L'últ ima variant VALE (g) no t é paral·lels fora de Sant Boi. El t ext sencer es t roba emmarcat per una fina cornisa rect angular. ---------------------------------------------------- a3) (signum) + (grafit K ant e coct uram) LT. Sant Vicenç dels Hort s, Ant ic Mercat (any 2006; UE 754) LC. SAM Girona, SVM’ 06-754 (GP Dep.218) Lect. anepígraf Tip. Campana inferior d’ àmfora Lit. Vidimus (inèdit ). Morera 2008 Com. L'est rat UE 754 t é abundant presència de fragment s de Pascual 1 B. Àmfores de producció local amb segells anepígrafs 121.- (signum) LP. Sant Vicenç dels Hort s Dat. a1) (signum) LT. Sant Vicenç dels Hort s, Ant ic Mercat (any 2006; UE 757) LC. SAM Girona, SVM’ 06-757-25 (GP Dep.56) Lect. anepígraf Tip. Frgment superior de pivot d’ àmfora Lit. Vidimus (inèdit ). Morera 2008 Com. L'est rat UE 757 t é abundant presència de fragment s de Pascual 1 a2) (signum) LT. Sant Vicenç dels Hort s, Ant ic Mercat (any 2006; UE 183) LC. SAM Girona, SVM’ 06-183 (GP Dep.220) Lect. anepígraf Tip. Frgment superior de pivot d’ àmfora. Past a at aronj ada vermellosa Lit. Vidimus (inèdit ). Morera 2008 a4) (signum) + (grafit R ant e coct uram) LT. Sant Vicenç dels Hort s, Ant ic Mercat (any 2006; UE 749) LC. SAM Girona, SVM’ 06-749-3 (GP Dep.54) Lect. anepígraf Tip. Fragment de paret superior de pivot d’ àmfora Lit. Vidimus (inèdit ). Morera 2008. Com. El darrer t raç del grafit R est à sobreposat al segell a5) (signum) + (t raç corb de grafit dact ilar) LT. Sant Vicenç dels Hort s, Ant ic Mercat (any 2006; UE 770) LC. SAM Girona, SVM’ 06-770-105 (GP Dep.55) Lect. anepígraf Tip. Fragment superior de pivot d’ àmfora Lit. Vidimus (inèdit ). Morera 2008 Com. L'est rat UE 770 t é abundant presència de fragment s de Pascual 1 a6) (signum) + (t raç final de grafit dact ilar molt feble) LT. Sant Vicenç dels Hort s, Ant ic Mercat (any 2006; UE 757) LC. SAM Girona, SVM’ 06-757-28 (GP Dep.59) Lect. anepígraf Tip. Pivot d’ àmfora Lit. Vidimus (inèdit ). Morera 2008 LC. SAM Girona, SVM’ 06-757-14 Dep.58) Lect. anepígraf Tip. Pivot d’ àmfora Lit. Vidimus (inèdit ). Morera 2008 (GP Segell anepígraf amb una curiosa forma geomèt rica que ens recorda a la sivella de cint uró. Pels cont ext os est rat igràfics on ha est at recollida sabem que es t ract a d'una producció en Pascual 1 coet ània a les sèries F i P de Sant Vicenç dels Hort s (vide nrs. 52 i 88). Aquest a dada t ambé est à corroborada per la presència dels grafit s dact ilars amb forma de digit ació, t an habit uals en les t res sèries. No es coneixen paral·lels fora del seu lloc d'origen. ---------------------------------------------------122.- (signum) LP. Sant Boi Dat. - a7) (signum) + (pet it t raç final de grafit ant e coct uram) LT. Sant Vicenç dels Hort s, Ant ic Mercat (any 2006; UE 754) LC. SAM Girona, SVM’ 06-754-33 (GP Dep.66) Lect. anepígraf Tip. Pivot d’ àmfora Lit. Vidimus (inèdit ). Morera 2008 a8) (signum) + (digit ació) LT. Sant Vicenç dels Hort s, Ant ic Mercat (any 2006; UE 757) a) (signum) LT. Termes Romanes de Sant Boi (anys 1989-91; UE 102, zona II, horit zó J) LC. Museu de Sant Boi de Llobregat , 99 (St B nº 97) Tip. Pivot curt amb bona part de la superfície desgast ada. Past a groguenca Lect. anepígraf Lit. Vidimus. López, Est any 1993: làm. XXXIII.1; López 1998: 235, làm. IV.4 = López 1990: fig. 8.21 b) (signum) LT. Cornellà de Llobregat , Cast ell de Cornellà (any 1995; pou 19) LC. SAM Girona, CC-95-XIX-49 Lect. anepígraf Tip. La peça est a classificada com “ aproximación a labio forma Pascual 1” . Lit. Garcia Targa, Serrano Mínguez 1995: làm. p. 357 Com. Al cost at d'aquest a marca es va recollir un llavi de Pascual 1. El segell est a descrit com “ sello de roset a incisa” . Segell en cart el·la rodona amb les llet res disposades al volt ant del circle. La seqüència del t ext I·A sembla segura. El signe t riangular d’ int erpunció podría delimit ar una sola paraula amb començament en A o I. L'origen de la circumferència sembla est ar decorada amb un pet it punt rodó. El sent it de la lect ura rest a indet erminat . ---------------------------------------------------124.- [---]ATR? + [---]AP? LP. Can Tint orer Dat. - Dues variant s d’ un segell circular amb forma d’ anell decorat per una sanefa realit zada a base de t raços t riangulars. ---------------------------------------------------C. Àmfores de producció local amb segells de lectura indeterminada a) [---]ATR? + [---]AP? LT. Can Tint orer (El Papiol) (sect or B) LC. Museu de Molins de Rei, CT-6 (CT Dep. 53) Lect. [---]at r?( ) + [---]ap?( ) Tip. Pet it fragment superior de pivot d’ àmfora Lit. Vidimus (inèdit ) 123.- A[---]QI? LP. Can Pedrerol Dat. a1) ·A[---]QI? + (t raç de grafit dact ilar gairebé inapreciable a la vist a) LT. Can Pedrerol (Cast ellbisbal), Pere Bel Cano 1992 (“ col·lecció Salvador Aris” ) LC. Museu Municipal Cast ell Ecomuseu Urbà de Rubí Lect. Il·legible Tip. Pivot d’ àmfora alt i massís de past a groguenca Lit. Vidimus (inèdit ) Dos segells associat s amb el t ext fragment at a l’ esquerra. Les t erminacions són dubt oses i desconegudes en la producció epigràfica de Can Tint orer. ---------------------------------------------------125.- CLA[R?] & CLA[S?] LP. Can Tint orer Dat. a) CLA[R?] & CLA[S?] LT. Can Tint orer (El Papiol) (maig 1985; sect or B, cala 1, est rat 4) LC. Museu de Molins de Rei, T-B-818 Lect. Cla[r?](i, -) vel Cla[s](sici, -) Tip. Pivot d’ àmfora de past a beix i desgreixant calcari Lit. Miró, Vilalt a 1989: làm. III.11 Pel dibuix sembla una inscripció de quat re llet res CLA[-]. Pot ser es t ract i d'una nova variant de les sèries CLAR o CLAS (vide nrs. 37 i 38). ---------------------------------------------------126.- CR?[---] LP. Can Tint orer Dat. a) CR?[---] + [---] LT. Can Tint orer (El Papiol) (maig 1985; sect or B, cala 1, est rat 3) LC. Museu de Molins de Rei, T-B-459 Lect. Cr?[---] + [---] Tip. Fragment superior de pivot d’ àmfora. Past a vermella, desgreixant molt groller de calcària, engalba ext erna beix Lit. Miró, Vilalt a 1989: làm. II.7 La primera marca est à recollida en la memòria d'excavació amb la lect ura CIL. Tampoc es pot descart ar que el segon i el t ercer t raç dibuixin una llet ra R de cos obert . ---------------------------------------------------127.- D[---?] LP. Sant Vicenç dels Hort s Dat. a) D[---?] LT. Sant Vicenç dels Hort s, carrer Francesc Moragas 17-19 (any 2004; UE 323) LC. SAM Girona, VFM’ 04-323 (GP Dep.123) Lect. D[----?] Tip. Fragment massís de la punt a del pivot de l'àmfora Lit. Vidimus (inèdit ). Ferrer Alvarez, Soberón Rodríguez 2004 Com. L'est rat UE 323 ha donat una nansa de Dressel 2-4 i aquest pivot Pot ser la llet ra D inicial d'un segell amb més t ext . No dist ingim amb claredat els límit s de la cart el·la. ---------------------------------------------------128.- [---]EI? LP. Sant Vicenç dels Hort s Dat. a) [---]EI? LT. Sant Vicenç dels Hort s, carrer Francesc Moragas 17-19 (any 2004; UE 436) LC. SAM Girona, VFM’ 04-436-7 (GP Dep.186) Lect. [---]ei? Tip. Fragment de coll i campana d'àmfora amb l'arrencada d’ una nansa. El segell apareix col·locat horit zont alment e a la part del coll que quedava ocult a per la nansa Lit. Vidimus (inèdit ). Ferrer Alvarez, Soberón Rodríguez 2004 Com. L'est rat UE 436 ha donat menys formes Pascual (12) que Dressel 2-4 (21) Dist ingim amb cert s dubt es les siluet es de les dues darreres llet res del t ext . Un final [---]EI convida a pensar en el segell SENEI de Sant Vicenç dels Hort s (vide nº 108), però, en aquest cas, per a una nova variant amb la llet ra I dret a i prolongada. ---------------------------------------------------129.- il·legibles LP. Sant Vicenç dels Hort s Dat. a) [---] + [---] LT. Sant Vicenç dels Hort s, carrer Francesc Moragas 17-19 (any 2004; UE 314) LC. SAM Girona, VFM’ 04-314 (GP Dep.122) Lect. [---] + [---] Tip. Pivot curt d'àmfora Lit. Vidimus (inèdit ). Ferrer Alvarez, Soberón Rodríguez 2004 Com. L'est rat UE 314 dest aca per la gran presència de fragment s d'àmfora Dressel 24 (214) amb rebut j os de forn Dist ingim t raços de t res llet res de cos ample i pla. ---------------------------------------------------Dos segells il·legibles sobre pivot curt de Dressel 2-4. ---------------------------------------------------- 132.- il·legible LP. Sant Vicenç dels Hort s Dat. - 130.- il·legibles LP. Sant Vicenç dels Hort s Dat. - a) il·legible LT. Sant Vicenç dels Hort s, Cal Revert er (any 1995, 1ª Campanya, cala 2 - UE 233) LC. SAM Girona, CR95-233-94 (GP Dep.125) Lect. Il·legible Tip. Part superior de pivot d’ àmfora. Past a acurada oxidada, argila ocre- groguenc, desgreixant de quars Lit. Vidimus. Barreda i Casanova 1995a: làm. V.9 i IX.19 a) [---] + [---] LT. Sant Vicenç dels Hort s, carrer Francesc Moragas 17-19 (any 2004; UE 314) LC. SAM Girona, VFM’ 04-314 (GP Dep.190) Lect. [---] + [---] Tip. Pet it fragment superior de paret d'àmfora Lit. Vidimus. Ferrer Alvarez, Soberón Rodríguez 2004: làm. 23.7 Com. L'est rat UE 314 dest aca per la gran presència de fragment s d'àmfora Dressel 24 (214) amb rebut j os de forn Pet it segell circular fragment at . Es conserven els t raços de la part inferior d'una llet ra, llegida a la memòria d’ excavació com possible R. ---------------------------------------------------- Dos segell il·legibles sobre pivot d'àmfora Dressel 2-4. ---------------------------------------------------131.- il·legible LP. Sant Vicenç dels Hort s Dat. a) il·legible LT. Sant Vicenç dels Hort s, La Vicent ina (8-7-1988) LC. Arxiu Municipal Sant Vicenç dels Hort s, SVH-4-20 (St VicH nº 9) Lect. Il·legible Tip. Fragment massís de la punt a d’ un pivot d’ 'àmfora de color vermellós-marró Lit. Vidimus (inèdit ). Caralt et al. 1989; Barreda i Casanova 1995a 133.- il·legible LP. Sant Vicenç dels Hort s Dat. Claudi-Nerò (a) a) il·legible LT. Sant Vicenç dels Hort s, carrer Sant Miquel-Poliesport iu Municipal (maig 1996; UE 1) LC. SAM Girona, SV96-1-26-1 (GP Dep.89) Lect. Il·legible Tip. Fragment de paret superior de pivot d'àmfora Lit. Vidimus. Ferrer i Alvarez 1996: làm. 4.4 Com. Dat at per TS sudgàl·lica en un horit zó claudi-neronià radialment , no creiem que correspongui a cap de les marques publicades fins ara. ---------------------------------------------------D.- Àmfores foranes i d’importació Pel cont ext de la t roballa cal esperar que es t ract i d'un segell en Dressel 2-4. ---------------------------------------------------134.- il·legible LP. Sant Vicenç dels Hort s Dat. a) il·legible LT. Sant Vicenç dels Hort s, Cal Revert er (any 1995, 1ª Campanya, rasa 1 - UE 302) LC. SAM Girona, CR95-302-16 (GP Dep.127) Lect. Il·legible Tip. Pivot d’ àmfora Lit. Vidimus (inèdit ). Barreda i Casanova 1995a Segell circular amb el t ext molt desgast at . Dist ingim algunes ombres d'una llet ra inicial o final per a un segell de dues o més llet res, probablement , lligades. ---------------------------------------------------135.- il·legible LP. Indet erminat Dat. a) il·legible LT. Les Sorres, sect or indet erminat LC. Museu de Gavà, AGR-43 Lect. Il·legible Tip. Pivot d'àmfora Dressel 2-4. Past a de color vermell amb desgreixant de quars Lit. Inèdit Amb un diàmet re màxim de 20,6 mm, i t res o quat re llet res disposades 136.- TAM LP. Dehesa de Arriba Guadalquivir, Bèt ica) Dat. mit j ans s. II dC. (Vall del a) TAM LT. Rubí, Can Xifra (act ual t uró de l'Inst it ut J.V. Foix del carrer Can Sempere), recollida per Pere Bel Cano LC. Museu Et nogràfic Vallhonrat de Rubí, XIFRA-13 Lect. T. A( ) M( ) Tip. Nansa solt a amb paret de coll d'una àmfora d'oli Dressel 20 Lit. Vidimus (inèdit ) El segell TAM sobre Dressel 20 és originari de la t errisseria andalusa de Dehesa de Arriba, pròxima a la localit at cordovesa de Posadas (Det umo) (Berni 2008: 482). Són diversos els exemplars recollit s en el Mont e Test accio en cont ext os del volt ant de 160-161 dC., ent re els quals cal dest acar l'àmfora CIL XV 2653b + 4340 amb una dat ació absolut a de l’ any 160 dC. ---------------------------------------------------137.- AG LP. Albinia (it àlia) Dat. s. I aC. a) AG LT. Les Sorres, sect or indet erminat LC. Museu de Gavà, NR-597 Lect. Ag( ) Tip. Al llavi d'un coll d'àmfora Dressel 1B it àlica. Past a dura i granulosa de color marró vermell fort , amb mols vacúols pet it s impureses inapreciables Lit. Izquierdo 1987a: 90 nº 84 = Izquierdo 1987b: 138, fig. II.6 Marca it àlica produïda a la regió vinícola de l’ Ager Cosanus (Albinia, Et rúria) cap a la primera meit at s. I aC per marcar cont enidors de les formes Dressel 1A i B. Aquest a inscripció AG es correspon a una sèrie de marques de dues llet res que, segons Callender (1965: 48) pert anyen normalment a produccions it alianes del segle I aC. Localit za la presència d'AG a Orbet ello, Clermont M. i Chât eaumeillant . Manacorda (1981) afegeix a aquest es t roballes les del derelict e de Cap l'Est erel (Giens) i de Port o Sant o St efano, sempre sobre Dressel 1, i la dat a ent re el 70 aC i el 10 aC. És document ada a t ambé a Ruscino (Cast ell-Rosselló) (Lamour, Mayet 1980: nº 2), a Ansarona i Le Cayla de Mailhac (Lamour, Mayet 1981: 201). En els dos primers casos es t ract a d'una Dressel 1B i en el t ercer d'una Dressel 1A. Joan Carles de Nicolás la document a a Biniat ram (Ciut adella, Menorca) (De Nicolás 1979: 702). Finalment , hi ha dues t roballes a Mont Beuvray, una a la Pât ure du Couvent i l'alt ra al Parc aux Chevaux, aquest a, excepcionalment , a l’ arrencada de la nansa (Olmer 2003: 222 i 223). ---------------------------------------------------138.- APOLONI LP. Apani (Bríndisi, It àlia) Dat. Últ im t erç s. II - primera meit at s. I aC a) APOLO[NI] + VEHILI LT. Sant Boi, plaça Const it ució (any 2006; UE 673) LC. Museu de Sant Boi de Llobregat , PC’ 06-673-1 Lect. Apollo[ni](des) + <C.> Vehili Tip. Segell col·locat en una de les dues nanses de una part superior complet a d'àmfora ovoide brindisina; en l’ alt ra el segell VEHILI (vide nº 151) Lit. Est eban Cast anera, Prida Truj illo 2006-2007: làm. 150 Nom grec d’ un dels nombrosos esclaus subordinat s a la producció d’ àmfores d’ oli de C. Vehilius a la t errisseria d’ Apani (cf . nº 151). El personat ge es regist ra en els segells amb un ampli vent all de variant s, j a sigui amb una o dues L (Sciarra 1970: 148; Desy 1989: 172). La forma APOLONI, amb la llet ra P de cap obert o t ancat , est á ben document ada a Apani sobre àmfores ovoides, j unt ament amb les variant s alt ernat ives APOLLO, APOLO, APOLLON, APOLLONI, APOLONI, APOLLONID, APOLLONIDES, et c. (Desy 1989: 68-69). Algunes d’ aquest es variant s les t roben difoses per diferent s indret s del t errit ori cat alà: APOLLO[NI] a la vil·la romana del Bosquet (Sant Pere de Ribes, Garraf) (Bosch, Miret 1989: 151); APOLO[NI] a la vil·la romana de Vilauba (Camós, Pla de l’ Est any) (Roura et al. 1988: 73 fig. 43.2); APOLONI a la muralla romana d'Empúries (Almagro 1952: nº 173); APOLLON (ret rògrad) del fons d’ una fossa excavada a la ciut at romana de Iesso (Guissona, Segarra) i dat ada ent re les darreries del s. II aC. i inicials s. I aC. (Guit art , Pera, Carreras 1998: 44). ---------------------------------------------------139.- BA[---] LP. Vall del Guadalquivir i Genil (Bèt ica) Dat. s. III dC. (t ipologia) a) BA[---] LT. Les Sorres, sect or indet erminat LC. Museu de Gavà, LS-B-52 Lect. Ba[---]( ) Tip. Àmfora Dressel 20 bèt ica del s. III dC. Past a de color beix-t aronj at , amb nucli gris, amb desgreixant fi de quarsit a fosca i mica i vacúols Lit. Izquierdo 1987a: 190 nº 345; Berni 1998: 222 nº 77 Marca bast ant esborrada en cart el·la rect angular. Est ampada a la part superior de la nansa t rencada que uneix al coll amb vora d'àmfora Dressel 20, que correspon a una producció del s. III dC. A causa d'una fract ura t an sols es conserven les dues primeres llet res. El t ext conservat pot correspondre a diverses marques bèt iques del s. III dC. que comencen amb les mat eixes llet res, com BAIS (decorada amb una palma al final del t ext ) del municipi flavi d’ Arva (Berni 2008: 294), BALF de La Cat ria (Berni 2008: 323), o BARB (Ét ienne, Mayet 2004: 182a). ---------------------------------------------------140.- COM LP. Maresme o Vallès Orient al Dat. a1) COM + (dos grafit s ant e coct uram) LT. Les Sorres, sect or indet erminat LC. Museu de Gavà, AGR-46 NR-493 Lect. Com( ) Tip. Pivot de Dressel 2-4 t arraconense. Past a dura de color vermell int ens amb desgreixant de quars Lit. Izquierdo 1987a: 157 nº 265 = Izquierdo 1987b: 138, fig. II.4 a2) COM LT. Sant Boi, carrers Alou 47-43 i Mossèn Francesc Albert í 1-3 (any 2007; UE 629) LC. Museu de Sant Boi de Llobregat , AB07-629-3 (St B nº 86) Lect. Com( ) Tip. Pivot alt i massís d’ àmfora Dressel 2-4 t arraconense. Past a dura de color vermellosa amb desgreixant de quars Lit. Vidimus. Huert as Arroyo, Boullosa Garcia 2007: làm. 32 El primer exemplar (a1) apareix sobre pivot d'àmfora Dressel 2-4 t arraconense, amb dos grafit s previs a la cocció, fet s amb el dit , un dels quals dibuixa una gran V i l'alt re és una empremt a circular. Aquest segell en concret s’ ha document at a Ost ia sobre pivot de Dressel 2-4 (Tchernia, Zevi 1972: fig. 5.4). De Badalona és una variant COM ret rògrada sobre pivot de Dressel 2-4, col·locada al cost at d’ un alt re grafit ant e coct uram de grans dimensions, amb forma simplificada de llet ra F fet a a dos t raços (Comas 1997: 55 nº 134). El seu lloc de producció és encara desconegut a la Laiet ània. Pel t ipus de past a ceràmica cal esperar una producció del Maresme o del Vallès Orient al. ---------------------------------------------------141.- DAMA LP. Apani (Bríndisi, It àlia) Dat. últ im t erç s. II - primera meit at s. I aC a) DAMA LT. Sant Feliu de Llobregat , Les Grases (any 1996; UE-54 Nivell Forum II-III-IV-V-VI) LC. SAM Girona, G.96-9206 Lect. Dama(s) Tip. Segell col·locat sobre una nansa solt a d’ àmfora ovoide brindisina que conserva el coll i llavi Lit. Vidimus (inèdit ; dibuix Eduard Garrot e) Darrere el nom grec de Damas es regist ra un esclau lligat a la producció d'envasos d’ oli del sud d'It àlia (Cipriano, Carre 1989). Al cent re product or d'àmfores d’ Apani, la forma abreuj ada DAMA amb llet res grans es const at a sobre àmfores de la producció vehiliana (cf . nº 151), ment re que la versió complet a DAMAS de llet res mit j anes apareix associada a la producció Aniniana (Desy 1989: 173). ---------------------------------------------------142.- PHAE LP. Vallès Orient al (Lauro) Dat. Cast ra Praet oria a) PHAE LT. Sant Boi, Termes Romanes de Sant Boi (excavacions J.C. Serra Ràfols; finals dècada dels 50 i començament dels 60) LC. Museu de Sant Boi de Llobregat , 1569 (St B nº 64) Lect. Phae(dimi, -nusae, -) Tip. Pivot llarg i est ilit zat d’ àmfora Dressel 2-4. Argila int erior vermellosa int ensa amb abundant desgreixant de quars, ext erior amb t onalit at fosca de vermell Lit. Vidimus. Barreda i Casanova 1989: fig. 1; Barreda i Casanova 1990: Lam XIII–4; Pascual 1991: nº 173.1, làm. XIX.385; Barreda i Casanova 1989: 471, fig. 1 = Barreda i Casanova 1990: làm. XIII.4; López 1998: 236, làm. II.4 = López 2009: 77, fig.8.10 La marca PHAE ha est at t radicionalment assignada a la producció epigràfica de Sant Boi pel fet d’ haver-se recollit a la zona de les Termes, sot a la qual hi ha els forns i els abocadors d'àmfores. En realit at , hem pogut comprovar en primera persona, que es t ract a d’ una import ació. La forma alt a, pesant i massissa del pivot , així com l'argila vermellosa int ensa de la past a amb abundant desgreixant de quars, son caract eríst iques més properes a alt res regions de la Laiet ània, com el Maresme o el Vallès Orient al. Per a la seva correct a localit zació hem de t enir en compt e una t roballa idènt ica de Dressel al dipòsit amfòric de Cast ra Praet oria (Roma), amb cronologia ant e quem 45 dC. (Dressel 1979: 61-62 = CIL XV 3503). El segell PHAE de Roma es t roba col·locat prop de la punt a de l'àmfora Dressel 2-4. Enmig de la campana del recipient hi ha escrit a una inscripció a t int a negre: Laur / IIII / L I [F? aut S?]; i en el cost at oposat , a la part dret a de la campana, un alt ra amb llet res vermelles. Dressel va llegir amb gran encert Laur(onense) a la primera línia, reconeixent un dels millors vins hispans al·ludit s per Plini (nat . hist . XIV 71) com a cont ingut de la Dressel 2-4. Aquest a i alt res inscripcions similars que cit en el vi lauronense han est at obj ect e de cont rovèrsia pel que fa al lloc d'origen a causa de l'exist ència de diverses Lauro (Miro 1985; Miró 1988: 142- 247; Aguilar 2007). Un argument a favor de la procedència cat alana del vi el proporciona aquest segell PHAE de Sant Boi, i les est ampilles P·TE i PTE de Caldes de Mont bui (Vallès Orient al) i Sant Crist (Mat aró, Maresme) (Pascual 1977: 55 nº 36 i 64 nº 117) present s en dues àmfores Dressel 2-4 de Cart ago amb aquest a inscripció a t int a (Tchernia 1971: 73-75, not a 90 “ PL·IE” ; Miró 1988: 243 “ PLTE” ; Freed 1998: figs. 2.4 i 3.6-7 “ PL·TE” ). En l'act ualit at , el t errit ori product or del vi es relaciona amb la zona delimit ada per les localit at s de Caldes de Mont bui - Sant a Eulàlia de Ronçana - Franqueses del Vallès – Cardedeu – Llinars del Vallès, on va haver una dest acada regió vinícola amb producció d’ àmfores Dressel 2-4 (Revilla 1995: 219-231). Aquest a localit zació est aria reforçada per l’ exist ència d'una seca de monedes de bronze amb la llegenda ibèrica Lauro de la segona meit at del s. II aC. en una zona sit uada dins del Vallès Orient al, possiblement a l'act ual Llerona (Est rada, Villaronga 1967). Pel que fa al nom del personat ge del segell PHAE, proposem desenvolupar Phaedimus o Phaenusa, prenent en consideració dos exemples propers de l'epigrafia lapidària cat alana: Marcus Cornelius Phaedimus a Iesso (Guissona) (IRC 2, 8); Cornelia Phaenusa a Barcino (IRC 4, 137). ---------------------------------------------------143.- FEON LP. Indet erminat (It àlia) Dat. primera meit at s. I aC. (segell NEON) a) FEON LT. Sant Boi, Barri Ant ic (excavacions de J.C. Serra Ràfols) LC. Museu de Sant Boi de Llobregat (St B nº 14) Lect. Feon Tip. Vora d’ àmfora Lamboglia 2, argila ocre Lit. Vidimus. Barreda i Casanova 1989: 470, fig. 1 = Barreda i Casanova 1990: làm. XI.1 Segell ret rògrad en cart el·la rect angular col·locat sobre la cara ext erna d’ un llavi amb forma de collaret d’ àmfora it àlica Lamboglia 2. No coneixem cap alt re segell igual a aquest . La forma del t ext i del nom s'assembla a la sèrie NEON document ada en el j aciment submarí de Punt a de Algas (Mas 1971), emplaçat al t erme municipal de Sant Pere del Pinat ar (Múrcia), enfront de la Manga del Mar Menor, amb carregament d'àmfores del t ipus Lamboglia 2, i cronologia de 100-50 aC. Una de les dues variant s NEON és ret rògrada i est à escrit a amb un t ipus de llet ra de cos i est il similar a FEON (Márquez, Molina 2005: 195 nº 94b). ---------------------------------------------------144.- TMFR LP. Indet erminat (It àlia) Dat. a) T·M·FR LT. Sant Boi, Termes Romanes (any 1998; UE 1014) LC. Museu de Sant Boi de Llobregat , SB 1014 (St B nº 49) Lect. T. M( ) Fr( ) Tip. Pivot d’ àmfora Dressel 2-4 de possible origen it àlic Lit. Vidimus (inèdit ). Fierro Macia, Caixal Mat a 2000 El segell regist ra els t ria nomina d’ un personat ge lliure, clarament separat s per dos punt s circulars. Desconeguda en un alt re lloc. ---------------------------------------------------145.- SN LP. Indet erminat (Laiet ània) Dat. a) SN LT. Les Sorres, sect or indet erminat LC. Act ualment perduda (calc per Maria Codina) Lect. S. N( ) Tip. Pivot d’ àmfora t arraconense de past a t aronj a amb desgreixant blanc fi Lit. Izquierdo 1987a: 159 nº 268 Dat. Primera meit at avançada s. III dC. (t ipologia) a) PNNPHI (PNPHI) LT. Sant Joan Despí, Les Begudes (any 2001) LC. SAM Girona, SDB/ Z1 UE-1036-15 (GP Dep.224) Tip. Nansa complet a amb coll d’ àmfora Dressel 20 bèt ica de la primera meit at del s. III dC. Past a ext erior siena, int erior vermellosa Lect. P. N( ) <N( )> Phi( ) Lit. Vidimus. Vila i Fàbregas, Guit iérrez 2004: làm. 17 Sot a el nost re punt de vist a es t ract a d'un segell compost , amb un cognomen servil Phi( ) posposat després del nom abreuj at d'un alt re personat ge anomenat P. N( ) <N( )> (Berni 2008: 297). Tant el perfil est ret de la nansa, d'aspect e massís i pesant , com la grafia part icular i descurada de les llet res, són dues caract eríst iques formals pròpies de les produccions bèt iques de la primera meit at avançada del segle III d.C. ---------------------------------------------------147.- NICIA LP. Indet erminat (It àlia) Dat. Últ im t erç s. II aC. - meit at s. I aC. (t ipologia) a) NICIA LT. Les Sorres, sect or indet erminat LC. Museu de Gavà, NR-1148 Lect. Nicia Tip. Sobre el llavi d'un coll d'àmfora Lamboglia 2 d'Apúlia Lit. Inèdit (dibiux P. Izquierdo) Desconeguda en un alt re lloc. ---------------------------------------------------146.- PNNPHI (PNPHI) LP. Arva (Vall del Guadalquivir, Bèt ica) Marca document ada amb enorme abundància al derelict e de Punt a de Algas (San Pedro del Pinat ar, Múrcia) (Márquez, Molina 2005: 195 nº 95), sempre sobre la forma adriàt ica Lamboglia 2 (Desy 1989: 176). Es coneixen t ambé dues t roballes a It àlia, a Tort ona (Blanc-Bij on et al. 1998: 664) i Marano Lagunare (Blanc-Bij on et al., 1998: 665), t ambé a la zona minera de Cart agena i la vall del Po. ---------------------------------------------------148.- MP[ORCI] LP. Badalona Dat. últ im quart s. I aC.- primer quart s. I dC a) MP[ORCI] LT. Les Sorres, sect or indet erminat LC. Museu de Gavà Lect. M. P[orci] Tip. Sobre llavi d'àmfora Pascual 1. Past a de color beix amb desgreixant blanc i de mica Lit. Izquierdo 1987a: 122 nº 146 = Izquierdo 1987b: 138, fig. II.8 Marca t robada en quant it at s ingent s a la ciut at romana de Baet ulo (Badalona), amb més de 77 exemplars. La seva presència a les Sorres t est imoniaria la ut ilit zació d'aquest a àrea port uària com a punt d'escala en la navegació cap a la Medit errània Cent ral, j a que és ignot a al sud de les Sorres, llevat de les illes Balears: Torralba d'en Salord (De Nicolás 1979: 41) i Manacor (Guerrero 1991: 121). El gruix de les t roballes d'aquest a marca es t roba al sud de la Gàl·lia i la vall del Roine, amb nombroses localit at s recollides en el cat àleg de M. Comas (1997: 28-29): Ansarona, Bordeus, Cast ell-Rosselló, Cébazan, Lyon, Narbona, Port -la-Naut ique, Saint -Marcel i Tolosa. Al limes germànic és document ada en el campament milit ar de Novaesium (Neuss), a It àlia a Pompeia. La marca est à ben dat ada en la darrera dècada abans del canvi d'era en diversos cont ext os del sud de França, i al llarg de la primera meit at del segle I dC a Badalona. El lloc de producció no ha est at t robat , però havia de ser proper a Baet ulo. Pel que fa a la ident it at del personat ge M. Porcius, una t roballa recent de l'oppidum de Chât eaumeillant (Cher) ha proporcionat una nova variant epigràfica més desenvolupada amb la forma M·POR·FIC, que fa suggest iva la hipòt esi del propiet ari de la f iglina (Laubenheimer, Bart hélemy-Sylvand 2010: 31 nº 33). ---------------------------------------------------149.- SEDAVITI LP. Las Delicias (Genil, Bèt ica) Dat. segon quart s. I dC. a) [SED·]AVITI LT. Sant Boi, Termes Romanes (anys 19891991; UE 221, zona II, horit zó H) LC. Magat zem Aj unt ament de Sant Boi de Llobregat Lect. <P.> [Sed](at i) Avit i Tip. Nansa solt a d’ àmfora Dressel 20 bèt ica j ulioclaudi Lit. López, Est any 1993: làm. XVII.9; Berni 1998: 272 nº 61.b1 Segell produït al començament del segon quart del s. I dC. a la t errisseria ansalusa de Las Delicias, a prop de la colonia romana d’ Ast igi (Écij a) (Berni 2008: 426432). La forma del t ext sencer és complexa, en regist rar els duo nomina del personat ge amb una parella de nexes S^E^D i A^V^I^T^I. Aquest mat eix t ipus de segell el t enim document at a Barcino amb el t ext e ben conservat , per una t roballa de les ant igues excavacions en la plaça de Rei i Casa Padellàs (Duran 1943, 74, fig. 43.3 = Berni 1998: nº 61.b2). De Barcelona i sense cont ext són t ambé dos exemplars de la variant més desenvolupada P·S·AVITI amb la llet ra prenominal, que varem dibuixar en el Museu en el Museu d'Arqueologia de Cat alunya (Berni 1998: nrs. 61.a1-a2). ---------------------------------------------------150.- QVFIR LP. Vall del Guadalquivir i Genil (Bèt ica) Dat. segon quart s. I dC. (Port -Vendres II) a) Q·V[·]FIR LT. Sant Boi, plaça Const it ució (any 2006; UE 313) LC. Museu de Sant Boi de Llobregat , PC’ 06-313-48 (St B nº 46) Lect. Q. V( ) Fir(mi) Tip. Part superior d'una nansa d’ àmfora bèt ica Dressel 20 de pet it mòdul i de t ipologia de mit j ans s. I dC. Es t ract a, probablement , d'una Dressel 20 parva Lit. Vidimus. Est eban Cast anera, Prida Truj illo 2006-2007: làm. 91 Segell col·locat front alment en una nansa de pet it es dimensions de Dressel 20 bèt ica, elaborada amb el caract eríst ic aixafament de la part superior del mànec que enganxa amb el coll del recipient (Berni 2008: 59). El relleu de les llet res és feble, no ha quedat marcat el segon punt , i la darrera llet ra R visible només conserva el seu perfil inicial. D'aquest a sèrie es coneixen dues variant s amb diferent desenvolupament , lligades a cont ext os arqueològics del segon quart del s. I dC. La variant Q·V·FIRM, amb el cognomen més desenvolupat , es t roba en la nau bèt ica de Port -Vendres II de ca. 41/ 42 dC. (Colls, Lequément 1980: 182, fig.1). La variant de Sant Boi t ambé compt a amb alt res paral·lels ben dat at s en època j uliol-claudia, t robat s a August a Raurica (Augst , Suïssa) (Mart in-Kilcher 1987: ST 122), a la ciut at romana de Sala en la Maurit ània Tingit ana (Sale, Marroc) (Boube 1975, nº 54), et c. ---------------------------------------------------151.- VEHILI LP. Apani (Bríndisi, It àlia) Dat. Últ im t erç s. II - primera meit at s. I aC a) VEHILI + (grafit post coct uram) + APOLO[NI] LT. Sant Boi, plaça Const it ució (any 2006; UE 673) LC. Museu de Sant Boi de Llobregat , PC’ 06-673-1 Lect. <C.> Vehili + Apollo[ni](des) Tip. Segell col·locat en una de les dues nanses de una part superior complet a d'àmfora ovoide brindisina; en l’ alt ra el segell APOLO[NI] (vide nº 138) Lit. Est eban Cast anera, Prida Truj illo 2006-2007: làm. 150 Darrera el nom de C. Vehilius s'ident ifica a un membre de la poderosa família Vehiliana amb propiet at s a la zona d’ Apani, a la regió de Bríndisi de la Pulla adriàt ica. A aquest a família s'at ribueix la propiet at de la segona t errisseria més import ant localit zada en Apani, amb una dest acada producció d'àmfores d’ oli de cos ovoide (Manacorda 1994: 12-23; Palazzo 1994: 56; Palazzo 1996: 48-52). L'alt ra gran propiet at d’ Apani és la de la família Anniana, probablement , per a una fase ant erior a la de Vehilius. La document ació epigráfica desapareix pràct icament amb la dict adura de Luci Corneli Sul·la (81-80 aC.), quan són int ervingudes les grans propiet at s romanes del sud d'It àlia (Cipriano, Carre 1989: 92). En les seves àmfores est an present s un ampli repert ori de noms d'esclaus grecs (Desy 1989: 170): Gorgias, Hermogenes, Leont iscus, Menecrat es, Perdicas, Apollonides, Damas (vide nº 141), Menopilus. Els segells de C. Vehilius t enen una àmplia difusió a la façana medit errània occident al (Desy 1989: 125-132). El mat eix t ipus de segell document at a Sant Boi ha est at t ambé recollit a la munt anya de Mont j uïc (Barcelona) durant una int ervenció arqueològica l'any 1990 a la zona de la Pedrera i amb un horit zó de la primera meit at s. I aC. (Asensio et al. 2009: làm. 11.14). Compt em amb alt res t roballes cat alanes en àmbit s urbans a: Badalona en un cont ext del segon quart s. I aC. (Comas 1997: 85 nº 215); Empúries (Almagro 1952: nº 179; Almagro 1952: nº 193 = Berni 1996: nº 2). ---------------------------------------------------152.- VERSO LP. Cost a Adriàt ica (It àlia) Dat. darrer t erç s. II aC. - meit at s. I aC. a) VERSO LT. Les Sorres, sect or V LC. Rect oria de Cast elldefels Lect. Verso Tip. Al llavi d’ àmfora Lamboglia 2 de l’ Apúlia. Past a de color marró-vermell amb superfície marró-groc clar, de t act e farinós Lit. Izquierdo 1987a: 99 nº 92 = Izquierdo 1987b: 138, fig. II.7 Segell ben represent at en les àmfores republicanes del t ipus Lamboglia 2, en aquest cas, amb un origen de la producció encara desconegut a la zona de la Pulla en la cost a Adriàt ica (Desy 1989: 182). Coneguda a la Unión (Márquez, Molina 2005: 120 a2), a Villaricos (Siret 1909; Belt rán 1970, 195) i a Mazarrón (Ramallo 1983; Márquez, Molina 2005: 219 nº 120). No deixa de ser curiós que aquest es quat re t roballes de la cost a medit errània de la Península Ibèrica, compt ant la de les Sorres, siguin properes a j aciment s de met alls explot at s en època romana. També ha est at document ada a les Marines de Dènia (Márquez, Molina 2005: 219 n0 120) i a la Colònia de Sant Jordi a Ses Salines (Mallorca) (Cerdà 1980: 77; Colls 1987: fig. 4.28) on devia formar part del carregament del derelict e A, dat at al darrer quart del segle II aC. A It àlia est à document ada a Milà (Via San Paolo i Corso Vit t orio Emmanuele) (Bruno 1995: nº 2-110 i 111), i Port oni Ca'Ziliot t o (Alt ino) (Toniolo 1991: 83, fig. 161) i Eporedia (Ivrea) (Blanc-Bij on et al. 1998: 691). La dist ribució de la marca VERSO, concent rada a la nost ra cost a i a l'alt a vall del Po, com la NICIA que hem descrit ant eriorment (vide nº 147), ha de ser indicadora de rut es comercials molt específiques, probablement vinculades al comerç dels met alls. ---------------------------------------------------153.- [---]MAS LP. Gallia Narbonensis Dat. meit at s. I dC - final s. III dC (produció Gauloise 4) a) [---]MAS + (grafit simbólic ant e coct uram) LT. Les Sorres, possiblement al sect or V LC. Col·lecció Maria Codina (Torreó Medit errà) Lect. [---]mas( ) Tip. En la nansa d’ àmfora Gauloise 4 reconst ruïda que compt a amb gairebé t ot s els fragment s Lit. Izquierdo 1987a: 165 nº 273 A la mat eixa peça, a l'alçada del diàmet re màxim, hi ha un grafit realit zat després de la cocció, amb un cercle dividit en vuit sect ors per quat re t raços radials. Aquest a marca incomplet a no t é paral·lels exact es. ---------------------------------------------------154.- [---]MNAS LP. Indet erminat (It àlia) Dat. segona meit at s. III aC. a) [---]MNAS LT. Les Sorres, sect or indet erminat LC. Museu de Gavà Lect. [---]mnas ? Tip. En coll d'àmfora greco-it àlica de t ransició, est ampada a l'arranc superior de la nansa i malauradament t rencada. Past a vermella en el nucli, amb desgreixant que inclou part ícules grises i negres lluent s. Superfície de color beix clar Lit. Izquierdo 1987a: 70 nº 29 A primera vist a, la marca es llegeix SANM·[---], però el fet que la S i la N hi apareguin grafiades en sent it invers fa molt probable la lect ura ret rògrada de la inscripció. Callender n'assenyala un paral·lel, amb la inscripció PMNAS (ret ro) t robat a Richborough (Ciney) (Callender 1965: nº 1351c). Hi ha un MNAS amb S ret ro est ampat en una nansa “ que sembla de Dressel 1” , t robat a Eysses (Villeneuvesur-Lot , (Gruat 1994: nº 1345c). ---------------------------------------------------155.- (segell púnic) LP. Púnica cent ro-medit erránea Dat. Final s. IV – primera meit at s. III aC. a) (segell púnic) LT. Sant Boi, plaça Const it ució (any 2006; UE 475) LC. Museu de Sant Boi de Llobregat , PC’ 06-475-5 (St B nº 28) Tip. Pet it fragment de coll d’ àmfora púnica amb arrencada de nansa Lect. segell púnic Lit. Vidimus. Est eban Cast anera, Prida Truj illo 2006-2007: làm. 188 El segell est à col·locat a una banda de l'arrencada de la nansa. El t ext fragment at conserva les dues primeres llet res d’ una inscripció púnica, probablement , amb l'abreviat ura d'un nom personal d’ origen cent re-medit errani. La peça va ser recollida en un nivell de sediment ació nat ural que reomple la mina ibèrica. L’ est rat UE 475 va donar una vora d'àmfora Maña D i algunes àmfores ibèriques. La vora de l'àmfora púnica és un envàs de t ransició ent re les formes T-4215 i T-5231 de Ramon. ---------------------------------------------------E.- Segells en dolia 156.- [-]CORPR[---] LP. Can Pedrerol Dat. S. I dC. a) [- ·]COR·PR[---] LT. Can Pedrerol (Cast ellbisbal) (any 2004; UE 271 D3) LC. Arqueociencia, CCP'04-271-61 Tip. Pet it fragment de paret de dolium Lect. [-] Cor(neli) Pr[---] Lit. Vidimus. Moret 2007: 92, làm. 9.41 La int ervenció arqueològica de l’ any 2004 als volt ant s de la masia de Can Pedrerol i de l’ ermit a de Sant Quint í va posar al descobert algunes est ruct ures product ives de la vil·la romana, ent re les que cal dest acar un lacus i el camp de dolia def ossa d’ una cella vinaria. Les inst al·lacions dest inades a l’ emmagat zemat ge de vi van ser amort it zades a part ir de la segona meit at i l’ últ im t erç del segle I dC., segons es desprèn de l’ est udi dels mat erials ceràmics (Moret 2004). Durant les t asques d’ excavació es van recuperar diverses inscripcions realit zades sobre fragment s de dolia: un grafit fragment at post coct uram de capacit at amb la xifra [X]XII s(ext arii) [--] (Moret 2007: làm. 9.39), i dos segell [·]COR·PR[---] i C·LIC·ADIN (cf . nº 158) relat ius a dos personat ges lliures de las gent es Licinia i Conelia. El segell [- ·]COR·PR[---] va ser recuperat desplaçat del seu àmbit nat ural, en un est rat d’ amort it zació d’ una de les quat re est ruct ures cúbiques d’ una cronologia de la primera meit at del segle II dC. Per la forma rígida de les llet res, amb les arest es ben marcades, sembla que va ser impresa amb una mat riu de bronze. La inscripció est à fragment ada a cada ext rem, manca la llet ra prenominal i el primer signe de punt uació a l'esquerra, i les llet res finals del cognomen a la dret a. Tot i això s'aconsegueix llegir la maj or part del nom romà. Com bé és sabut , la gens Cornelia era una de les famílies preeminent s de la colònia de Barcino (Granados, Rodà 1993: 13). Mit j ançant aquest segell es posa en evidència la implicació d'un membre d'aquest a família en el procés de fabricació del grans cont enidors de ceràmica dest inat s a produir vi, suposadament , durant l'època de les grans export acions en àmfora. ---------------------------------------------------157.- HILA[RI] LP. Can Tint orer Dat. Segon quart s. I dC. (segells en àmfora) a) HILA[RI·] LT. Can Tint orer (El Papiol), primeres prospeccions superficials LC. Museu de Molins de Rei, CT-11 Tip. Pet it fragment de campana superior de dolium Lect. Hila[ri] Lit. Vidimus. Bergadà 1981: làm. IV El lloc i les circumst àncies del t roballa j a han est at explicades ant eriorment en parlar del segell [- ·]COR·PR[---] (vide nº 156). La inscripció es conserva complet a en un pet it fragment de paret de dolium aparegut en un dels nivells d’ amort it zació de la cella vinaria de la vil·la romana excavada l’ any 2004 (Moret 2007). Segell circular en un pet it fragment de paret superior d’ un dolium def ossum de producció local. La superfície és de color vermellosa amb grans inclusions de desgreixant de quars. El t ext de la inscripció HILA[RI·] és d’ escript ura circular/ ret ro. Pot ser va t enir un signe d’ int erpunció per marcar els límit s de la paraula. La composició formal de la inscripció és anàloga a dos segells circulars més pet it s t robat s sobre àmfora Dressel 2-4 o Pascual 1 a Port -la-Naut ique (Narbona) (Bergé 1990: 181 nº 132; Falguera 1993: 39 nº 158 = Sciallano 2006: 372 nº 148). En aquest cas, el t ext HILARI· segueix un recorregut invers circular/ direct e. La fabricació d’ aquest gran obj ect e d’ argila cuit a per produir vi s’ ha de posar en relació, per procedència, amb l’ act ivit at indust rial de l’ Hilarius de les àmfores Dressel 2-4 de Can Tint orer (vide nº 65). ---------------------------------------------------158.- CLICADIN LP. Can Pedrerol Dat. S. I dC. a) C·LIC·ADIN LT. Can Pedrerol (Cast ellbisbal) (any 2004; UE 137) LC. Arqueociencia, CCP'04-137-3 Tip. Pet it fragment de paret de dolium Lect. C. Lic(ini) Adin(i) Lit. Vidimus. Moret 2007: 92, làm. 9.40 La inscripció recull el nom d’ un membre de la gens Licinia, una de les famílies més prest igioses de Barcino, j a document ades en les inscripcions lapidaries del s. I dC., fet que ha permès acost ar-les al període fundacional de la colònia (Granados, Rodà 1993: 13). A hores d’ ara, a més de C. Licinius Adinus, coneixem alt res segells en dolia amb aquest gent ilici procedent s de diferent s llocs de la Laiet ània, que j a varem donar a conèixer fa uns quant s anys (Berni, Carreras, Olest i 2005). Es t ract a del llibert L. Licinius Chres(imus) document at amb la variant L·LIC·CHRES a Can Feu (Sant Quirze del Vallès), Cast ellarnau (Sabadell), i Sant a Margarida de Mont bui (Anoia) associat a un segon segell de l’ of f icinat or Fidelis. Del subsòl de la ciut at romana de Barcino és una variant diferent , amb una combinació de nexes més complexa, que ens dóna la forma aparent [-] LICIN·C^HRES^V^MI. ---------------------------------------------------159.- H LP. Indet erminat Dat. a) H LT. Sant Joan Despí, Les Begudes (any 2001) LC. SAM Girona, SDB/ Z2 UE-1003-1 (GP Dep.227) Tip. Gran fragment de campana superior de dolium amb part de la vora Lect. H( ) Lit. Vidimus. Vila i Fàbregas, Guit iérrez 2004: làm. 17 Segell monolit eral en cart el·la quadrada amb forma aparent de llet ra H, t raçada de manera irregular pel fet que les ast es vert icals són més gruixudes que l'horit zont al. Durant l’ excavació es varen recuperar un t ot al de 64 fragment s de dolia, ent re els quals hi havia el fons de t res recipient s (un in sit u). Cal esment ar t ambé la t roballa d'un grafit post coct uram amb la xifra de capacit at M XXX[---] incomplet a a la dret a (Vila i Fàbregas, Guit iérrez 2004: làm. 18). ---------------------------------------------------160.- (signum) LP. Sant Boi (probablement ) Dat. 50-25 aC. (a) a) (signum) LT. Sant Boi, Camí Vell del Llor-Lluís Companys (any 1991; sect or 2, UE 16) LC. Museu de Sant Boi de Llobregat , CVLL91-216-14 (St B nº 61) Tip. Gran fragment de campana superior de dolium amb vora. Argila ocre, superficie grollera i desgreixant de mica i quars granulat Lect. anepígraf Lit. Vidimus. Barreda i Casanova 1991: 36, làm. XXXVI.4 Com. La Fase IX proporciona una dat ació de 50-25 aC. Segell anepígraf col·locat a la campana superior d'un dolium def ossum decorat a bandes incises. L'est rat 16 pert any a la Fase IX del j aciment , amb un horit zó precís ent re 50-25 aC. ---------------------------------------------------F.- Segells en tègula 161.- LHEROPT LP. Indet erminat Dat. Segona meit at del s. I dC (paral·lels) a1) L·HER·OPT LT. Sant Joan Despí, Les Begudes (any 2001) LC. SAM Girona, SDB/ Z3 UE-1045-18 (GP Dep.228) Tip. Gran fragment de t ègula de color ext erior siena i int erior at aronj at . Segell incís Lect. L. Her(enni) Opt (at i) Lit. Vidimus. Vila i Fàbregas, Guit iérrez 2004: làm. 21 a2) [L·]HER·OPT LT. Sant Boi, carrer de La Pau (1984, UE 256) LC. Museu de Sant Boi de Llobregat , 1640 (St B nº 17) Tip. Segell incís en un pet it fragment de t ègula d’ argila vermellosa Lect. [L.] Her(enni) Opt (at i) Lit. Vidimus (inèdit ). Puig, Molist et al. 1984 d'Alacant fins al lit oral de la Ligúria it aliana. En Hispània t ot s els exemplars procedeixen de la Tarraconense i es t roben sit uat s ent re Empúries i Ilici (Rico 1995: 2002-2003; Abascal 2009). A la zona cost anera de Cat alunya l'àrea de dist ribució és bast ant amplia, est ant represent ada a Tort osa, Tarragona, Barcelona, diverses localit at s cost aneres del Maresme, i Empúries. a3) [L·HE]R·OPT LT. Sant Joan Despí, Les Begudes (any 2001) LC. SAM Girona, SDB/ Z3 UE-1101-17 (GP Dep.229) Tip. Pet it fragment de t ègula de color vermellós marró. Segell incís Lect. [L. He]r(enni) Opt (at i) Lit. Vidimus (inèdit ). Vila i Fàbregas, Guit iérrez 2004 La ubicació dels cent res de producció de les t ègules amb aquest a marca és un problema molt debat ut , així com la raó de t an import ant difusió d'un mat erial de const rucció d'escàs valor econòmic per al comerç marít im. Quant a la seva cronologia, les dades apunt en a la segona meit at del s. I dC. ---------------------------------------------------162.- TPAETI LP. Indet erminat Dat. a) T·PAET[I] LT. Sant Boi, Barri Ant ic, plaça de la Const it ució (anys 1979-80; Q(1-2)5) LC. Museu de Sant Boi de Llobregat (St B nº 74) Tip. Fragment de t ègula d’ argilla carbassa vermell amb desgreixant mixt Lect. T. Paet [i] Lit. Vidimus. Barreda i Casanova 1989: 471, fig. 1 = Barreda i Casanova 1990: làm. LXXXI.4 Aquest segell és molt conegut sot a aquest a forma amb les llet res impreses en negat iu, absència de cart el·la, i els conegut s nexes H^E i P^T. Les marques impreses sot a aquest a forma responen a l'ús de múlt iples mat rius, amb past es de diverses coloracions, des de t onalit at s siena fins a vermell int ens. Aquest s dos argument s han est at ut ilit zat s de pret ext per donar suport a la t esi d'una indúst ria descent ralit zada i dispersa en diversos cent res product ors (Rodà 1994: 224). Els exemplars recuperat s a Cat alunya, França i It àlia corroboren aquest a diversit at mat erial. Les t ègules de L. Herennius Opt at us t enen una difusió molt àmplia que cobreix el lit oral nord-occident al de la Medit errània, des dels enclavament s de la cost a L’ origen d’ aquest a marca és problemat ic i no est à encara resolt . Han aperegut diversos exemplars idènt ics en la t erriseria de Tomoví (El Vendrell, Baix Penedès) (Sabat é i Piqué 1987: fig. 3; Revilla 1994). També s’ han t robat dos exemplars (un amb el t ext sencer) a la capit al provincial de Tàrraco (Codex 1996; Codex 1997), i d’ alt res esborrat s durant les excavacions de la necròpolis paleocrist iana de Tarragona (Rico 1995: 206). ---------------------------------------------------163.- SVAVIS LP. Can Tint orer Dat. - LP. Sant Boi Dat. - a) [S]VAVIS LT. Can Tint orer (El Papiol) (maig 1985; sect or B, cala 1) LC. Museu de Molins de Rei, CT-6/ 1 (CT Dep. 2) Tip. Pet it fragment de t ègula. L’ argila és de t onalit at groguenca amb símpt omes de sobrecocció Lect. [S]uavis Lit. Vidimus (inèdit ). Miró, Vilalt a 1989 a) FLAC LT. Sant Boi, plaça Const it ució (anys 197980; Q(4)7) LC. Museu de Sant Boi de Llobregat , 1642 (St B nº 24) Tip. Pet it fragment de paret propera al arrencada inferior de nansa. El segell es t roba col·locat in radice ansae Lect. Flac(ci, -cini) Lit. Vidimus. Barreda i Casanova 1989: fig. 3 = Barreda i Casanova 1990: làm. LXXXI.8 Els límit s vert icals de la cart el·la es conserven t ot i la fract ura que afect a la part inicial del t ext . El relleu del t ext és t an feble que a simple vist a semblen ombres de llet res. ---------------------------------------------------164.- [---]VPA LP. Sant Boi? Dat. a) [---]V·PA LT. Sant Boi, Barri Ant ic (excavacions de J.C. Serra Ràfols) LC. Museu de Sant Boi de Llobregat (St B nº 18) Tip. Pet it fragment de t ègula d’ argila t aronj a, desgreixant de mica daurada i quars Lect. [---]v( ) aut [---]u( ) Pa( ) Lit. Vidimus. Barreda i Casanova 1989: 471, fig. 1 = Barreda i Casanova 1990: làm. XIV.2 b) FLA LT. Sant Boi, plaça Const it ució (any 2006; UE 313) LC. Museu de Sant Boi de Llobregat , PC’ 06-313-54 (St B nº 25) Tip. Pet it fragment de gerra amb l’ arrencada inferior de la nansa. Past a t onalit at groguenca. Segell col·locat in radice ansae Lect. Fla(cci, -ccini) Lit. Vidimus. Est eban Cast anera, Prida Truj illo 2006-2007: làm. 93 Cap dels dos segells es coneix sobre àmfora a Sant Boi. Els desenvolupament s FLAC i FLAC semblen empremt es alt ernat ives per enregist rar el nom d’ un mat eix individu anomenat Flaccus. ---------------------------------------------------166.- QVA LP. Sant Boi Dat. primer quart s. I dC. Segell sense paral·lels. ---------------------------------------------------F.- Segells en gerres de ceràmica comuna oxidada 165.- FLAC, FLA a1) QVA LT. Sant Boi, Barri Ant ic LC. Museu de Sant Boi de Llobregat (peça exposada al museu) Tip. Fragment de vora exvasada amb nansa de doble vert ent que arranca rirect ament de la vora. Segell col·locat in radice ansae Lect. Q. Va(leri) <S( )> Lit. Barreda i Casanova 1989: fig. 2 = Barreda i Casanova 1990: làm. XIV a2) QVA LT. Sant Boi, plaça Const it ució (any 2006; UE 662) LC. Museu de Sant Boi de Llobregat , PC’ 06-662-5 (St B nº 39) Tip. Fragment de nansa de secció ovalada amb est ria longit udinal ext erna. Past a depurada de t onalit at groguenca. Segell col·locat in radice ansae Lect. Q. Va(leri) <S( )> Lit. Vidimus. Est eban Cast anera, Prida Truj illo 2006-2007: làm. 137 a3) QVA LT. Sant Boi, Can Barraquer (any 1996; UE 1161) LC. Museu de Sant Boi de Llobregat , CB’ 96-1161-16 Lect. Q. Va(leri) <S( )> + [Q. Va]le?(ri) <S( )> Tip. Part inferior de l’ arrancament de la nansa. Argila ocre clar a l’ ext erior i at aronj ada a l’ int erior Lit. Barreda i Casanova 1996: làm. XXXVII Els t res segells QVA semblen venir de la mat eixa mat riu. Aquest a coincideix en grandària i forma amb una de les ut ilit zades per marcar les àmfores Dressel 2-4 de Sant Boi (vide nº 120c), el que permet dat ar el seu ús en les gerres cap al primer quart del s. I dC. Bibliografía Abascal Palazón, J.M. (2009). “ Nuevas marcas sobre t égulas romanas en enclaves de la cost a de Alicant e (Hispania Cit erior)” , Lucent um, XXVIII: 183-191. Aguelo i Mas, J.; Carreras Monfort , C.; Huert as Arroyo, J. (2006). "L’ ocupació alt imperial del solar del mercat de Sant a Cat erina. Un possible cent re product or ceràmic". QUARHIS, ÈPOCA II, 2: 60-73. Aguilar, C. (2007). "Lauronensis. El vi del Vallès en època romana". Lauro: revist a del Museu de Granollers, 29: 5-12. Aguilera Mart ín, A., Revilla Calvo, V. (1994). "Art esanado cerámico y est adíst ica. Análisis de las producciones anfóricas del t aller de Can Port ell (Mat aró, El Maresme)". Laiet ania, 9: 215232. Almagro M. (1952). Las inscripciones ampurit anas griegas, ibéricas y lat inas. Depart ament o de Barcelona del Inst it ut o Rodrigo Caro de Arqueología del CSIC. Barcelona. Amar, G.; Liou, B (1984). "Les est ampilles sur amphores du golfe de Fos". Archaeonaut ica, 4. 145-211. Asensio i Vilaró, D.; Cela Espín, X.; Miró i Alaix, C.; Miró i Alaix, M.T.; Revilla i Cubero, E. (2009). "El nucli ibèric de Mont j uïc. Les sit ges de magòria o de port , Barcelona". Quarhis 5: 15-85. Clariana i Roig, J.F. (1981). “ Sondat ge est rat igràfic a la vil·la romana de Can Maj oral (Mat aró). Laiet ània, 1: 106-111. Vila i Fàbregas, G.; Guit iérrez, D. (2004). Memoria de les int ervencions arqueològiques al j aciment de Les Begudes, Ciut at Esport iva del F.C. Barcelona (Sant Joan Despí), 23 de gener13 de f ebrer de 2001, 13 de f ebrer – 28 de març de 2001. Arqueociència. Memòria d'excavació inèdit a. Generalit at de Cat alunya. Barreda i Casanova, M.L. (1989). Est ampilles sobre àmfora, t egula, comuna oxidada romana i un exemple de grafit t i zoomorfic sobre comuna oxidada romana (Sant Boi). Pre-act es de I Jornades d'Arqueologia del Baix Llobregat (Cast elldefels en 1989), 470-476. Barreda i Casanova, M.L. (1990). El poblament ibèric i romà de Sant Boi de Llobregat . Memòria de Llicenciat ura. Universit at de Barcelona. Barreda i Casanova, M.L. (1991). Memòria d'excavació Camí Vell del Llor-Lluís Companys (Sant Boi de Llobregat ). Memòria d'excavació inèdit a. Generalit at de Cat alunya. Barreda i Casanova, M.L. (1995a). Cal Revert er: 1995 Sant Vicenç dels Hort s (Baix Llobregat ). Memòria d'excavació inèdit a. Generalit at de Cat alunya. Barreda i Casanova, M.L. (1995b). Cal Revert er: 1995, 2ª Campanya (Sant Vicenç dels Hort s, Baix Llobregat ). Memòria d'excavació inèdit a. Generalit at de Cat alunya. Barreda i Casanova, M.L. (1996). Can Barraquer 1996 (Sant Boi de Llobregat ). Memòria d'excavació inèdit a. Generalit at de Cat alunya. Barreda i Casanova, M.L. (1998). La Roca 98 (Gavà, Baix Llobregat ). Memòria d'excavació inèdit a. Generalit at de Cat alunya. Baudoux, J. (1996). Les amphores du nord-est de la Gaule. Cont ribut ion à l’ hist oire de l’ économie provinciale sous l’ Empire romain. Edit ions de la Maison des Sciences de l'homme. Paris. Belt rán Lloris M. (1970). Las ánf oras romanas en España. Monografías arqueológicas, VIII, Anej os de Caesaraugust a. Zaragoza Belt rán Lloris, M. (1987). “ El comercio del vino ant iguo en el valle del Ebro” . En: El vi a l'ant iguit at economía producció i comerc al Medit errani Occident al. Act es I Col·loqui d’ Arqueologia Romana (Badalona 1985). Badalona: 51-74. Bergé, A. (1990). “ Les marques sur amphores Pascual 1 de Port -la-Naut ique” . Cahiers d'Archeologie Subaquat ique, 9: 131-201. Berni Millet , P. (1996). “ Inst rument um domest icum romà del Museu Episcopal de Vic. La col·lecció de segells en àmfora, t egula i mort er” , Pyrenae, 27: 311-326. Berni Millet , P. (1998). Las Ánf oras de Aceit e de la Bét ica y su Presencia en la Cat aluña Romana. Col·lecció Inst rument a 4, Barcelona. Berni Millet , P. (2008). Epigraf ía anf órica de la Bét ica. Nuevas f ormas de anàlisis. Col·lecció Inst rument a 29. Barcelona. Berni Millet P. (2010). “ Epigrafia sobre amphorae, t egulae, imbrex i dolia a l'àrea occident al del Camp de Tarragona” . en: Diana Gorost idi Pi, Ager Tarraconensis 3. Les inscripcions romanes. Sèrie Document a, 16. Tarragona. 153-210. Berni Millet , P.; Revilla Calvo, V. (2008). “ Los sellos de las ánforas de producción t arraconense: represent aciones y significado” , a: La producció i el comerç de les àmfores de la Povincia Hispania Tarraconensis. Homenat ge a Ricard Pascual Guasch (Barcelona, 17-18 novembre 2005). Monografies 8, Museu d'Arqueologia de Cat alunya. Barcelona: 95-111. Berni Millet , P.; Carreras Monfort , C. (2001). “ El circuit comercial de Barcino: reflexions al volt ant de les marques amfòriques” . Favent ia 23/ 1: 103-129. Berni Millet , P.; Carreras Monfort , C. (2009). “ Les marques d'àmfores import ades o d'alt res àrees de la Tarraconense". A: Barcino. I. Marques i t errisseries d'àmfores al pla de Barcelona, Carreras Monfort i Guit art i Duran (coord). Inst it ut d'Est udis Cat alans. Barcelona: 45-62. Berni Millet , P.; Carreras Monfort , C.; Olest i, O. (2005). "La gens Licinia y el Nordest e peninsular. Una aproximación al est udio de las formas de propiedad y de gest ión de un rico pat rimonio familiar". Archivo Español de Arqueología, 78: 167-187. Becker, C.; Const ant in, C.; Desbat , A.; Jacquin, L.; Lascoux, J.P. (1986). “ Le dépôt d'amphores august éen de la rue de la Favorit e à Lyon” . Figlina, 7. 65-89. Bergadà i Múria, Eloi (1981) “ Vil·la romana de Can Tint orer, El Papiol, Barcelona” . Museu Municipal de Molins de Rei, 6. Bergé, A. (1990). “ Les marques sur amphores Pascual 1 de Port -la-Naut ique” . Cahiers d'Archeologie Subaquat ique, 9: 131-201. Bezeczky, T. (1998) “ Wine export t o Noricum and Pannonia” . A: El Vi a l'ant iguit at . Economia, producció i comerç al Medit errani occident al. Act es del II Col·loqui Int ernacional d'Arqueologia Romana, Badalona 6/ 9 de maig 1998. Badalona: 364-369. Bezeczky, T. (2005). “ Roman amphorae from Vindobona” . Friedrich Krinzinger (Hrsg.), Vindobona. Beit räge zu ausgewählt en Keramikgat t ungen in ihrem t opographischen Kont ext . Verlag der Öst erreichischen Akademie der Wissenschaf t en: 35-107. Blanc-Bij on, V.; Carre, M.B.; Hesnard, A.; Tchernia, A. (1998). Recueil de t imbres sur amphores romaines II (1989-1990 et complément s 1987-1988). Universit é de Provence. Bosch, M.; Sagrist à, J. (1985). “ Dossier. Ara fa un any...” . El Mirall : Sant Vicenç dels Hort s : revist a independent d'informació local: 11-13. Bosch i Argilagós, J.; Miret i Mest re, J. (1989). "L'excavació de la vil·la romana del Bosquet (Sant Pere de Ribes)". Miscel·lània Penedesenca, 13: 136-166 Boube J. (1975). “ Marques d'amphores découvert es à Sala Volubilis et Banasa” . Bullet in d’ Archéologie Marocaine, IX (1973-75): 163-230. Bouscaras, A. (1974). "Les marques sur amphores de Port la Naut ique". Cahiers d'Archeologie Subaquat ique, 3: 103-131. Brent chaloff, D.; Rivet , L. (2003). “ Timbres Amphoriques de Fréj us, 2” . SFECAG. Act es du Congrès de Saint -Romain-en-Gal. Sociét é Française d'Ét ude de la Céramique Ant ique en Gaule. Marseille: 595-619. Callender, M. H. (1965). Roman Amphorae (wit h an Index of St amps). Oxford Universit y Press, London. Caralt , F.; Molist , N.; Sagrist à, J. (1989). L’ assent ament romà de Sant Vicenç dels Hort s. Preact es de I Jornades d'Arqueologia del Baix Llobregat (Cast elldefels en 1989), 286-302. Carreras Monfort , C. (2009a). “ Les marques d'àmfores produïdes als t allers de Barcino". A: Barcino. I. Marques i t errisseries d'àmfores al pla de Barcelona, Carreras Monfort i Guit art i Duran (coord). Inst it ut d'Est udis Cat alans. Barcelona: 21-44. Carreras Monfort , C. (2009b). “ Del Muj al a Xant en: noves visions del comerç romà de vi de la Tarraconense” . a: El vi t arraconense i laiet à: ahir i avui (Act es del simpòsium). M. Prevost i, A. Mart ín Oliveras (edit ors). Document a, 7. Tarragona: 167-178. Carreras Monfort , C.; Aguelo i Mas, J.; Huert as Arroyo, J. (2006). "L'ocupació alt imperial del solar del mercat de Sant a Cat erina. Un possible cent re product or ceràmic". Quarhis: Quaderns d'Arqueologia i Hist òria de la Ciut at de Barcelona: 60-73 Cedà i Juan, D. (1999). El vi en l'Ager Pollent inus i en el seu ent orn amb una sínt esi de la Palma romana amb el seu port (Port opí). Consell de Mallorca Cult ura i Pat rimoni, Palma de Mallorca. Chevillot , C. (1979). “ Un niveau du Haut -Empire, rue Romaine à Périgueux” , Act es du 104e Congrès nat ional des Sociét és savant es. Bordeaux: 207-232. Codex (1996). Memòria de l’ excavació a la cant onada dels carrers Pere Mart ell / Mallorca (Tarragona). Set embre 1994, novembre 1994, gener 1995. Memòria d'excavació inèdit a. Generalit at de Cat alunya. Codex (1997). Memòria d’ excavació al solar sit uat al carrer Pere Mart ell, 28-32 cant onada amb el carrer Mallorca, 29 de Tarragona (TCM-97) 10 febrer – 7 novembre 1997. Memòria d'excavació inèdit a. Generalit at de Cat alunya. Ferrer Alvarez, C.; Soberón Rodríguez, M. (2004). Memòria de l’ excavació del carrer Francesc Moragas 17-19. St . Vicenç dels Hort s (Baix Llobregat ). Codex. Memòria d'excavació inèdit a. Generalit at de Cat alunya. Comas i Solà, M. (1997). Baet ulo. Les marques d'àmf ora. Inst it ut d'Est udis Cat alans. Barcelona. Colls, D.; Lequément , R. (1980). “ L'épave Port -Vendres II: nouveaux document s épigraphiques” . A: Producción y comercio del aceit e en la Ant igüedad. Primer Congreso Int ernacional (Madrid, 1980): 177-186. Cipriano, M.T.; Carre, M.-B. (1989). "Product ion et t ypologie des amphores sur la côt e adriat ique de l'It alie". a: Amphores romaines et hist oire économique: dix ans de recherche (Publicat ions de l'École f rançaise de Rome, 114). Rome: 67-104 De Nicolás, J.C. (1979). “ Epigrafía anforaria de Menorca” . Revist a de Menorca, 70. 5-80. De Nicolás, J.C. (1987). “ Vi de la Laiet ania i vi de la Campània a Menorca (Illes Balears)” . a: El vi a l'Ant iguit at . Economia producció i comerç al Medit errani Occident al . Badalona 1985, Museu de Badalona, Badalona: 237-245. Desy P. (1989). Les Timbres amphoriques de l'Apulie républicaine: document s pour une hist oire économique et sociale. BAR Int ernat ional Series, 554. Oxford. Dressel H. (1879). “ Di un grande deposit o di anfore rinvenut o nel nuovo quart iere del Cast ro Pret orio” . Bullet t ino della Commissione Archeologica comunale di Roma, VII: 36-112. Durán, A. (1943). Vest igios de la Barcelona romana en la Plaza del Rey. Ampurias, 5. 54-77. Est eban Cast anera, J.J. (1997). Can Pallarès, memòria d’ excavació (Sant Boi de Llobregat ). Memòria d'excavació inèdit a. Generalit at de Cat alunya. Est eban Cast anera, J.J. (2002). Plaça de la Const it ució, carrers Medit errani i Agramunt (Sant Boi de Llobregat ). Memòria d'excavació inèdit a. Generalit at de Cat alunya. Est eban Cast anera, J.J. (2003). Memòria de la int ervenció arqueològica. Jardins de Can Torrent s, j uny de 2003. ArqueoCat . Memòria d'excavació inèdit a. Generalit at de Cat alunya. Est eban Cast anera, J.J.; Prida Truj illo, D. (2006-2007). Plaça de la Const it ució, carrers Medit errani, Agramunt , Mossèn Francesc Albert í i Hospit al. Sant Boi de Llobregat (Baix Llobregat ). Abril 2006-maig 2007. ArqueoCat - Memòria d'excavació inèdit a. Generalit at de Cat alunya. Est rada, J.; Villaronga, L. (1967): “ La Lauro monet al y el hallazgo de Cànoves·. Ampurias, XXIX: 135-194. Ét ienne, R.; Mayet , F. (2000). Le vin hispanique. Paris. Ét ienne, R.; Mayet , F. (2004). L'huile hispànique. Corpus des t imbres sur amphores Dressel 20. 2 vol. Paris. Falguera, J.-M. (1993). Ant éas, Rapport de f ouille de sauvet age nº 001714-7/ 12/ 92, du 18/ 12 au 25/ 04/ 1993, Port -la-Naut ique, Narbonne, Aude (Ant éas 1993). Falguera, J.M. (1993). "Les fouilles de Malard à Narbonne. Résult at s préliminaires d'un sondage sur un lit d'amphores du 1er siècle après J.C.". Cahiers d'Archeologie Subaquat ique, 11: 67-98 Ferrer i Alvarez, C. (1996). Memòria de la int ervenció arqueològica d’ urgència realit zada al carrer Sant Miquel-Poliesport iu Municipal de Sant Vicenç dels Hort s (Baix Llobregat ), durant els dies 2 i 3 de maig de 1996. Memòria d'excavació inèdit a. Generalit at de Cat alunya. Fierro Macia, X.; Caixal Mat a, A. (2000). Termes romanes de Sant Boi de Llobregat . Memòria de l’ excavació arqueològica de l’ ext erior de t ramunt ana de la cella piscinalis. Campanya de 1998. Memòria d'excavació inèdit a. Generalit at de Cat alunya. Freed, J. (1998) “ St amped Tarraconensian Dressel 2-4 Amphoras at Cart hage” . A: El Vi a l'ant iguit at . Economia, producció i comerç al Medit errani occident al. Act es del II Col·loqui Int ernacional d'Arqueologia Romana, Badalona 6/ 9 de maig 1998. Badalona: 350-356. Frova, A. (1977). Scavi di Luni (II). Bret schneider. Roma. Garcia Targa, J.; Serrano Mínguez, M. Memoria de excavación del Cast ell de Cornellà (Cornellà del Llobregat , Baix Llobregat ). Campaña 1995. Memòria d'excavació inèdit a. Generalit at de Cat alunya. Guerrero, V. (1991). “ Navegación y comercio en las Baleares romanas” . Est udis d'Hist òria Econòmica, 1993-1: 113-138. Guit art , J.; Pera, J.; Carreras, C. (1998). "La presència del vi it àlic a les fundacions urbanes del principi del segle I aC a l'int erior de Cat alunya: l'exemple de Iesso". El Vi a l'ant iguit at . Economia, producció i comerç al Medit errani occident al. Act es del II Col·loqui Int ernacional d'Arqueologia Romana, Badalona 6/ 9 de maig 1998. Monograf ies badalonines 14, Museu de Badalona, Badalon: 39-60. Granados, J.O.; Rodà, I. (1993). Hist òria de Barcelona. Barcelona. Heimberg, I. (1987). “ Colonia Ulpia Traj ana. Die frühest e keramik aus de Forumsgrabung” . Bonner Jahrbücher 187: 411-474. Hesnard, A., Carré M.B., Rival M., Dangreaux B. (1988). L'épave romaine Grand Ribaud D (Hyères,Var). Achaeonaut ica, 8. Paris. Huert as Arroyo, J.; Boullosa Garcia, F. (2007). C/ Alou, núms 43-47 i c/ Albert í, núms 1-3 (Sant Boi de Llobregat , Baix Llobregat ). Abril-set embre 2007. ArqueoCat - Memòria d'excavació inèdit a. Generalit at de Cat alunya. Izquierdo i Tugas, P. (1987a). " L'Ancorat ge de Les Sorres Sot a el Delt a del Llobregat dins l'Economia Ant iga". Tesi de llicenciat ura inèdit a. Universit at de Barcelona. Izquierdo i Tugas, P. (1987b). "Algunes observacions sobre l'ancorat ge de les sorres al delt a del riu LLobregat ". A: El vi a l'ant iguit at economía producció i comerc al Medit errani Occident al. Act es I Col·loqui d’ Arqueologia Romana (Badalona 1985). Badalona: 133-139 Járrega Domínguez, R.; Coll Mont eagudo, R. (1994). "Un fragment d'àmfora romana de la forma Pascual 1 amb est ampilla HILARI procedent del j aciment del Roser o el Muj al (Calella el Maresme)". Laiet ania 9: 357-359. Julià i Macias, M.; Miró i Alaix, C.; Solias i Aris, J.M.; Vivalt a i Casals, M. (1989). La vil·la romana de Can Tint orer (El Papiol). Pre-act es de I Jornades d'Arqueologia del Baix Llobregat (Cast elldefels en 1989), 286-302. Lamour, C.; Mayet , F. (1980). “ Glanes amphoriques: I.- Région de Béziers et Narbonne” . Et udes sur Pézenas et l'Hérault , 11: 3-16. Lamour, C.; Mayet , F. (1981). “ Glanes amphoriques: II.- Régions de Mont pellier, Sèt e, Ensérune, Le Cayla” . Et udes sur Pézenas et l'Hérault , 12: 3-18. Lamour, C.; Mayet , F. (1981). “ Glanes amphoriques, II. Régions de Mont pellier, Sèt e, Ensérune, Le Cayla (Mailhac)” . Ét udes sur Pézenas et l'Hérault , XII, 3: 3-18. Laubenheimer, F.; Bart hélemy-Sylvand, C. (2010). "Des amphores de l'oppidum de Chât eaumeillant (Cher). Le mat ériel des fouilles des XIXe et XXe s.". Gallia, 67-2: 1-39. Laubenheimer F.; Wat ier, B. (1991). “ Les amphores des Allées de Tourny à Bordeaux” . Aquit ania, 9: 5-39. Liou, B. (1987). “ L'export at ion du vin de Tarraconaisse d'après les épaves” . a: El vi a l'Ant iguit at . Economia producció i comerç al Medit errani Occident al . Badalona 1985. Badalona. 271-184. López Mullor, A. (1985). “ Excavaciones en la villa romana del Roser de Calella (El Maresme, Barcelona). Campañas de 1981 y 1982” . Empúries, 47: 62-208. López Mullor, A. (1992). "Redescubrimient o de una inscripción lat ina en el cast illo de Cast elldefels (Barcelona)", Espacio, t iempo y f orma, Serie I: 389-400. López Mullor, A. (1998). El cent re product or d'àmfores de Sant Boi de Llobregat (Barcelona). El Vi a l'ant iguit at . Economia, producció i comerç al Medit errani occident al. Act es del II Col·loqui Int ernacional d'Arqueologia Romana, Badalona 6/ 9 de maig 1998. Monografies badalonines 14, Museu de Badalona, Badalona, 233-245. López Mullor, A. (2009). Els cent res product ors d'àmfores de Sant Boi de Llobregat i Darró (Vilanova i la Gelt rú). Prevost i, M.; Mart ín, A. (ed.), El vi t arraconense i laiet à ahir i avui. Act es del simpòsium, Document a, 7. Tarragona López Mullor, A., Est any Morros, I. (1993). Memòria de l'excavació a l'àrea de les Termes Romanes de Sant Boi de Llobregat (Baix Llobregat ). Campanyes 1989, 1990, 1991. Memòria d'excavació inèdit a. Generalit at de Cat alunya. Manacorda, D. (1981). “ Produzione agricola, produzione ceramica e propriet ari nell’ Ager Cosanus nel I sec. a.C.” , a: A. Giardina and A. Schiavone (eds.), Societ à romana e produzione schiavist ica. Rome: Lat erza, ii. 3–54. Manacorda, D. (1994). “ Produzione agricola, produzione ceramica e propriet à della t erra nella Calabria romana t ra Repubblica e impero” . A: Epigraf ia della produzione e dell a dist ribuzione, (Roma 1992), Roma: 3-59. Mant illa Collant es, A. (1988). “ Marcas y ánforas romanas encont radas en Sagunt um” . Sagunt um, 21, 1987-1988.379-416. Margenat Ribas, F. (2011). “ Deu raons per ident ificar la població de Rubí amb la Rubricat a dels romans” . But llet í Grup Col·laboradors Museu Rubi, núm. 56, any XXX: 8-20. Márquez Villora, J.C.; Molina Vidal, J. (2005). Del Hiberus a Cart hago Nova. Comercio de aliment os y epigraf ía anf órica grecolat ina. Col·lecció Inst rument a, 18. Barcelona. Mart í i Albanell, F. (1926). Not es hist òriques del Papiol. Barcelona, Rigol i C.ª, MCMXXVI. — 47 pp Mart in-Kilcher S. (1987). Die römischen Amphoren aus Augst und Kaiseraugst . Ein Beit rag zur römischen Handels- und Kult urgeschicht e, 1. Die südspanischen Ölamphoren (Gruppe 1). Forschungen in Augst 7/ 1. Augst . Mas, J. (l971). “ La Nave Romana de Punt a de Algas” . Not iciario Arqueológico Hispánico, XIII-XIV. Madrid: 402-432. Mat as i Parej a, Òscar (2003). Memòria de la int ervenció arqueológica a Can Tint orer’ 2001 (El Papiol, Baix Llobregat ). At ics, get ió i difusió del pat rimoni arqueològic i hist òric. Memòria d'excavació inèdit a. Generalit at de Cat alunya. Mayer, M. (1980). "Dos inscripciones posiblement e barcelonesas". Rivist a di St udi Liguri, XLVI: 158-166. Miró Alaix, C.; Vilalt a Casals, M. (1989). Memòria de l'excavació d'urgència dut a a t erme a Can Tint orer (El Papiol, Baix Llobregat ), 1985. Memòria d'excavació inèdit a. Generalit at de Cat alunya. Miró Canals, J. (1985). "Les font s escrit es i el vi del Convent us Tarraconensis” , Pyrenae 21, 1985: 105-112 Miró Canals J. (1988). La Producción de ánf oras romanas en Cat alunya. BAR Int ernat ional Series, 473. Oxford. Molist i Capella, N. (1989). “ L’ excavació d’ urgencia de Cal Revert er (Sant Vicenç dels Hort s)” . I Jornades d’ Arqueologia del Baix Llobregat , Cast elldefels. Molist i Capella, N.; Puig, F. (1983). Memòria del Camí Vell del Llor (Sant Boi de Llobregat , 1983. Memòria d'excavació inèdit a. Generalit at de Cat alunya. Morera, J. (2008). Memòria de les int ervencions arqueològiques al solar de l’ ant ic mercat de Sant Vicenç dels Hort s. Set embre de 2005 - abril de 2006. Arqueociència. Memòria d'excavació inèdit a. Generalit at de Cat alunya. Morera, J. (2011). “ Excavació arqueològica al solar de la bibliot eca municipal de Sant Vicenç dels Hort s” . Tribuna d’ Arqueologia, 2009: 213-236. Morera, J.; Olest i, O.; Carreras, C. (2010). "Cent res de producció amfòrica i t errit ori a la riba dret a del Llobregat : novet at s de la t errisseria del Mercat (Sant Vicenç dels Hort s)". Pyrenae, 41: 49-79. Moret , L. (2007). Memòria de l’ excavació de la vil·la romana de Can Pedrerol de Baix (campanya 2004). Lliurada l’ Àrea de Coneixement i Recerca el maig de 2007. Memòria d'excavació inèdit a. Niet o, X.; Raurich, X. (1998) “ El t ransport naval de vi de la Tarraconense” . A: El Vi a l'ant iguit at . Economia, producció i comerç al Medit errani occident al. Act es del II Col·loqui Int ernacional d'Arqueologia Romana, Badalona 6/ 9 de maig 1998. Badalona: 113-137. Olmer F. (2003). Les amphores de Bibract e - 2. Le commerce du vin chez les Eduens d'après les t imbres d'amphores. Cat alogue des t imbres de Bibract e (1984-1998). Collect ion Bibract e 7. Bibract e. Palazzo, P. (1994). “ Insediameni art igianali e produzione agricola. I sit i di Apani, Giancola Marmorelle, La Rosa” . A: C. Marangio e A. Nit t i (a cura di), Scrit t i di Ant ichit à in memoria di Benit a Sciarra Bardaro, Fasano (Brindisi): 53-60. Palazzo, P. (1996). “ Bolli anforari dal sit o di Apani” . A: Les élit es Municipales de l’ It alie péninsulaires des Gracques à Néron, in Act es de la t able ronde de Clermont -Ferrand (28-30 Novembre 1991), Napoli: 47-53 Pohol, I. (1987). “ Piazzale delle corporazioni, port ico ovest : saggi sot t o i mosaici” . Not izie degli scavi di ant ichit à, vol. 32 suppl. (1978): 165-443. Oswald, F. (1931). Index of pot t ers’ st amps on t erra sigillat a "Samian ware". London. Pascual Guasch, R.; Villat e, E. (1975). “ Primeros ensayos de est udios de past as cerámicas” . Inf ormación Arqueológica, 16: 95-100. Pascual Guasch, R. (1977). Las ánforas de la Layet ania. Mét hodes classiques et Mét hodes Formelles dans l'Ét ude des Amphores Act es du Colloque de Rome 27-29 mai 1974, Ecole Française de Rome, Roma, 47-96. Pascual Guasch, R. (1983). “ Sobre algunas marcas anfóricas cat alanas” . Rivist a di St udi Liguri, XLVI, 1980 [1983]: 261-279. Pascual Guasch, R. (1991). Index d'Ést ampilles sobre Àmfores Cat alanes. Edicions Servei del Llibre L'Est aquirot , Barcelona. Pera i Isern, J. (1983). "Noves t roballes d'Època romana a Canet de Mar". Laiet ania, 2-3: 245247. Pohl, I. (1987). “ Piazzale delle Corporazioni, Port ico Ovest : Saggi sot t o i mosaici” . Suppl. not . Scavi d'ant ., vol 32 1978, 165-443. Puig, F.; Molist i Capella, N. et alii (1984) Memòria de les excavacions del carrer de La Pau (Sant Boi de Llobregat , Baix Llobregat ). Pla de l’ at ur d’ arqueologia 1984. Equip d’ arqueolegs del Pla de l’ At ur a Sant Boi de Llobregat . Memòria d'excavació inèdit a. Generalit at de Cat alunya. Prevost i, M.; Clariana, J.F. (1987). “ El t aller de ánforas de Torre LLauder: nuevas aport aciones” . El vi a l'Ant iguit at . Economia producció i comerç al Medit errani Occident al . Badalona 1985, Museu de Badalona, Badalona: 199-210. Puert a López, C. (1998). “ Els cont enidors de ceràmica comuna romana. L’ alt ra producció dels forns laiet ans” . A: El Vi a l'ant iguit at . Economia, producció i comerç al Medit errani occident al. Act es del II Col·loqui Int ernacional d'Arqueologia Romana, Badalona 6/ 9 de maig 1998. Badalona: 258-264. Revilla Calvo, V. (1994). El alfar romano de Tomoví. Producción anfórica y agricult ura en el área de Tarraco. But llet í Arqueològic, 16. 111-128. Revilla Calvo, V. (1995). Producción cerámica, vit icult ura y propiedad rural en Hispania Tarraconensis (siglos I a.C. - III d.C.). Cuadernos de Arqueologia, 8. L'Est aquirot . Barcelona Rico, C. (1995). “ Índex de les marques epigràfiques sobre t egulae romanes de Cat alunya i el País Valencià (ant iga Tarraconensis)” . Sagunt um, 28: 197-215. Rodà, I. (1994). “ Los mat eriales de const rucción en Hispania” . En: Act as del XIV Congreso Int ernacional de Arqueología Clásica, vol. I. Tarragona: 323-334. Rolland, H. (1944). "Inscript ions ant iques de Glanum (Saint - Rémy-de-Provence) (Bouches-duRhône)". Gallia. Tome 2: 167-223. Roura, A; Cast anyer, P.; Nolla, J.M.; Keay, S.J. (1988). La Vil·la romana de Vilauba (Camós): est udi d'un assent ament rural (campanyes de 1979-85). Sèrie monogràfica (Cent re d'Invest igacions Arqueològiques de Girona), 8. Diput ació de Girona. Sant amaria, C. (1984). L'épave «H» de la Chrét ienne à Saint -Raphaël (Var). Archaeonaut ica, 4. 9-52. Sabat é i Piqué, G. (1987). "Algunes t roballes arqueològiques als volt ant s de la vila del Vendrell ", Miscel·lània penedesenca, 10: 25-30. Subiranas Fàbregas, C. (2003). Memòria de la int ervenció arqueològica a l’ edif ici de can Barraquer de Sant Boi de Llobregat (29 d’ abril al 4 d’ oct ubre de 2002). Arqueociència Aj unt ament de Sant Boi de Llobregat . Memòria d'excavació inèdit a. Generalit at de Cat alunya. Sciallano, M.; Liou, B. (1985). Les épaves de Tarraconaise à chargement d'amphores Dressel 2-4. Archaeonaut ica, 5. Sciallano, M.; Marliere, S. (2008). “ L’ èpave à dolia de l’ île de la Giraglia (Haut e-Corse)” , Archaeonaut ica, 15: 113-151. Sciallano, M. (2006). "Amphores de Tarraconaise: nouvelles découvert es sur le lit oral de Gaule méridionale". a: La producció i el comerç de les àmf ores de la Província Hispania Tarraconensis. Homenat ge a Ricard Pascual i Guasch. López Mullor, Aquilué (Eds.). Monograf ies, 8, Museu d’ Arqueologia de Cat alunya. Barcelona: 353-381. Sciarra, B. “ Bolli anforari brindisini” . St udSal, 37-38: 143-155. Solias i Aris, J.M.; Vivalt a i Casals, M. (1985). Memòria de l’ excavacio d’ urgència a la vil·la romana de Can Tint orer (El Papiol, Baix Llobregat ), 1983. Memòria d'excavació inèdit a. Generalit at de Cat alunya. Tchernia, A. (1971). “ Les amphores vinaires de Tarraconaise et leur export at ion au début de l’ Empire” . Archivo Español de Arqueología, 44: 38-85. Tchernia, A.; Zevi, F. (1972). a: "Amphores vinaires de Campanie et de Tarraconaise à Ost ie". Recherches sur les amphores romaines. Act es du Colloque de Rome (4 mars 1971). (Publicat ions de l'École f rançaise de Rome, 10): 35-67. Trullàs Ledesma, O. (2005). “ Memòria de la int ervenció realit zada al solar de la Plaça Cat alunya – c/ Barcelona nº 1 (Sant Vicenç dels Hort s, Baix Llobregat ). 20 set embre de 2004” . Arqueociència, Manresa. Memòria d'excavació inèdit a. Generalit at de Cat alunya. Vivar, G. (2004). “ Els obj ect es de la t ripulació” . a: V.V.A.A., Culip VIII i les àmf ores Halt ern 70. Monograf ies del Casc, vol. 5. Museu d'Arqueologia de Cat alunya: 147-154. Vegas, M. (1975). Novaesium VI. Die august ische Gebrauchskeramik von Neuss. Limes Forschungen Band 14.