Memòria de les intervencions arqueològiques al Castell - Convent de Penyafort, a Santa Margarida i els Monjos (Alt Penedès) (2008 – 2011) Coordinació del projecte: Direcció de les intervenció: Alfred Mauri Pablo Del Fresno (2008 – 2010) Esther Travé (2011) Juny, 2011 Sistemes de Gestió de Patrimoni, SCP C. Tarongers 20, 08790 – Gelida Tel: 93 779 24 34 c/e: sgp@heraclit.net Web: sgponline.biz NIF: J-60619707 Memòria de la intervenció arqueológica al Castell-Convent de Penyafort (2008 – 2010) ÍNDEX 1. 2. Situació ............................................................................................................................... 4 Descripció de la intervenció ................................................................................................ 5 2.1. Motivació de la intervenció ..................................................................................... 5 2.2. Metodologia de treball ............................................................................................ 6 2.3. Període de desenvolupament de la intervenció ...................................................... 9 2.4. Resultats de la intervenció.................................................................................... 10 2.4.1. L’excavació arqueològica: Unitats estratigràfiques i espais identificats ....................................... 10 Àmbit 1: ................................................................................... 12 Àmbit 2: ................................................................................... 16 Àmbit 3: ................................................................................... 32 Àmbit 4: ................................................................................... 35 Àmbit 5: ................................................................................... 44 Habitació 2: .............................................................................. 47 Sondejos arquitectònics a l’exterior de l’edifici ........................ 48 2.4.2. L’estudi de materials ......................................................................... 49 2.4.3. La lectura de paraments i l’estudi arquitectònic de l’edifici ................................. 52 L’Ala Nord: ............................................................................... 52 El Celler: .................................................................................. 58 2.4.4. La seqüència cronològica .................................................................. 65 Fase 1: vers el s. XII ................................................................ 66 Fase 2: 1603 – 1613 ................................................................ 68 Fase 3: 1723 – 1732 ................................................................ 70 Fase 4: s. XVIII ........................................................................ 71 Fase 5: s. XIX .......................................................................... 77 Fase 6: s. XX (1939) ................................................................ 82 3. 4. Conclusions ...................................................................................................................... 83 Bibliografia ........................................................................................................................ 85 5. Annexos ............................................................................................................................ 86 • Annex 1: Registre d’UE – Excavació (Fixes i documentació gràfica) .............. (en suport CD) • Annex 2: Registre d’UE – Lectura de paraments.................. (en suport CD) • Annex 3: Inventari de materials arqueològics ....................... (en suport CD) A3.1. Materials ceràmics específics A3.2. Materials ceràmics genèrics A3.3. Materials no ceràmics específics A3.4. Materials no ceràmics genèrics • Annex 4: PLANTES – Fases d’ocupació del celler • Annex 5: ALÇATS – Lectura de paraments de l’edifici • Annex 6: Làmines de materials • Annex 7: Matrius i cronologia • Annex 8: Prospeccions no intrusives d’àrees no excavades 3 Coordinació del projecte: Alfred Mauri Direcció arqueológica: Pablo del Fresno / Esther Travé 1. SITUACIÓ NOM: COMARCA: TERME MUNICIPAL: COORDENADES UTM: Castell de Penyafort Alt Penedès Santa Margarida i els Monjos X: 387714 Y: 4573748 ALTITUD: 165 m SITUACIÓ: El castell-convent de Penyafort és una edificació aïllada, separada dels nuclis urbans del municipi, que s’alça sobre una terrassa a uns 165 metres d’altitud entre el barranc de Sant Llorenç i el torrent de la Font Encantada, al marge esquerre dels riu Foix i a uns quinze metres per sobre del nivell de la seva llera. Queda emplaçat, doncs, al cim d’un petit turó que domina les terres situades al sud del poble. 4 Memòria de la intervenció arqueológica al Castell-Convent de Penyafort (2008 – 2010) .. 2. DESCRIPCIÓ DE LA INTERVENCIÓ 2.1. MOTIVACIÓ DE LA INTERVENCIÓ La intervenció que ens ocupa s’emmarca dins l’estudi històric i arqueològic del conjunt edificat del Castell – Convent de Penyafort com a suport als projectes de conservació, restauració i dinamització cultural del monument. El conjunt edificat conegut com a Castell – Convent de Penyafort i el seu entorn immediat són propietat de l’Ajuntament de Santa Margarida i els Monjos des de l’any 2002. El procés històric ha donat lloc a un conjunt edificat complex que, a més, demana importants intervencions per tal d’assegurar-ne una adequada conservació i restauració, com per a poder potenciar els seus usos socials i culturals. Les referències documentals més antigues al lloc i les construccions conservades es remunten a les primeries del segle XI. Actualment són visibles en el conjunt les grans fases d’edificació que testimonien la seva història des dels orígens medievals fins a les transformacions més recents, així com els diversos usos als quals ha estat destinat. En el marc del procés de restauració i conservació d’aquest element patrimonial singular, s’ha dut a terme el plantejament d’un projecte de recerca, actualment en execució que permeti proporcionar una informació detallada de la seqüència constructiva a fi de:     Documentar les edificacions amb anterioritat a les intervencions projectades i registrar la informació històrica que aporten, Disposar d’un registre detallat que permeti identificar la seqüència constructiva, la seva evolució arquitectònica i alhora comprendre els usos dels espais en cada moment, Disposar d’un coneixement previ que eviti conflictes entre la implantació dels nous usos i els valors patrimonials i històrics del conjunt, i Disposar d’un instrument de treball que permeti registrar adequadament les intervencions que es portin a terme. Per tal de respondre a aquests objectius generals, fou dissenyat un projecte d’intervenció estructurat en 6 fases de treball, no necessàriament correlatives, sinó d’execució simultània que contemplava les actuacions següents:       Fase 1 – Registre i anàlisi de la seqüència constructiva amb identificació de fases, Fase 2 – Determinació de les àrees de prospecció, d’interès arqueològic i d’excavació recomanades, Fase 3 – Realització de prospeccions no destructives, Fase 4 – Estudi de fonts documentals, Fase 5 – Intervencions arqueològiques i de seguiment de les obres, Fase 6 – Disseny dels elements de difusió històrica del Castell de Penyafort. 5 Coordinació del projecte: Alfred Mauri Direcció arqueológica: Pablo del Fresno / Esther Travé La consecució de les fases 1, 2 i 3 van propiciar el fet que durant el decurs de l’any 2008 es portessin a terme un seguit d’intervencions en diferents zones de l’edifici, dividides en tres fases ben diferenciades: D’una banda, (1) la realització de cales de comprovació necessàries per als estudis estructurals de l’edifici que en aquell moment realitzaven els arquitectes; (2) la realització d’una sèrie de cales arqueològiques destinades a comprovar els resultats preliminars obtinguts a partir de les prospeccions no intrusives; i finalment, (3) la realització d’una sèrie de mostreigs tot enretirant algunes de les diferents capes que cobrien les parets per comprovar estratigràficament els resultats de la lectura de paraments o bé per resoldre dubtes sorgits en la lectura esmentada. L’ala ocupada per l’antic celler, fou un dels principals punts d’intervenció arqueològica. En aquest espai, els resultats de les prospeccions geofísiques no intrusives revelaven la possible presència d’estructures corresponents a fases antigues d’utilització de l’espai i van propiciar la realització de fins a quatre cales de comprovació arqueològica. La realització d’aquestes cales va permetre comprovar que, en efecte, la nau que convenim en denominar “El celler” havia estat objecte d’una activitat anterior que determinava una seqüència de construcció – ocupació en diferents fases i que, certament, sota el sòl actual s’hi podien detectar algunes estructures i restes de la utilització prèvia. El responsable d’aquestes actuacions fou el Sr. Pablo del Fresno. Els resultats encoratjaven definitivament a la realització d’una nova intervenció per tal de dur a terme una excavació en extensió a l’espai esmentat i conèixer en la seva totalitat les traces de la profunda transformació de l’espai que ja s’albirava en la intervenció de 2008. D’aquesta manera, entre novembre i desembre de 2010, també sota la direcció de Pablo del Fresno, es va dur a terme una intervenció arqueològica de tipus extensiu a l’ala oest de l’edifici, a l’espai que convenim en denominar “El celler”. Durant aquesta primera intervenció en extensió es va procedir a aixecar el sòl de terra batuda del celler, sota el qual s’hi van detectar algunes estructures que delimitaven espais clarament identificables i nombrosos dipòsits i nivells de rebliment. La realització d’aquesta intervenció va permetre comprovar que la potència estratigràfica del jaciment, que es presumia molt feble en tota la seva extensió, variava significativament en determinades àrees i que determinats espais del celler havien estat objecte d’una ocupació i transformació molt intensives que ens donaven a conèixer una estratigrafia prou complexa. Per aquest motiu, els objectius de l’excavació de 2010 es van limitar a l’aixecament del sòl del celler i a la identificació i documentació de tots els rebliments i estructures visibles sota el sòl esmentat. L’excavació d’alguns dipòsits, en una fase inicial de la intervenció, va permetre reestructurar el pla d’actuació per tal de no desviar-nos de l’objectiu inicial i poder concloure l’aixecament del sòl de terra batuda en tota l’extensió de la nau. Per tot plegat, la intervenció de 2010 feia necessària una segona intervenció en extensió per aprofundir en el coneixement de l’evolució de la seqüència d’ocupació de celler amb anterioritat a la seva remodelació final i per delimitar amb claredat els diferents espais d’ocupació i utilització que, tot i que s’intuïen a finals de 2010, no es podien delimitar amb la 6 Memòria de la intervenció arqueológica al Castell-Convent de Penyafort (2008 – 2010) precisió adequada. La intervenció de 2011, doncs, s’ha centrat fonamentalment en l’excavació dels dipòsits de l’àmbit 2 i en la delimitació dels espais d’ocupació i de producció i en la resolució dels problemes interpretatius plantejats durant la intervenció de 2010 i que havien quedat sense resoldre a l’espera d’una nova intervenció que permetés aclarir la seqüència d’ocupació de la nau. Aquesta darrera intervenció, amb la qual es donen per finalitzats els treballs arqueològics al celler, ha estat dirigida per la Sra. Esther Travé, que ja havia actuat com a responsable de l’àrea tècnica durant la intervenció de 2010. En aquesta memòria científica, presentem de forma integrada els resultats de tots aquests treballs, que ens permeten oferir una visió de conjunt d’aquest element patrimonial destacat i comprendre l’evolució històrica del conjunt. 7 Coordinació del projecte: Alfred Mauri Direcció arqueológica: Pablo del Fresno / Esther Travé 2.2. METODOLOGIA DE TREBALL La intervenció de 2008 es va dividir en tres fases ben diferenciades: La primera es va centrar en les cales de comprovació necessàries pels estudis estructurals sobre l'edifici que van dur a terme els arquitectes encarregats del projecte. Durant la segona fase, es van dur a terme una sèrie de cales arqueològiques als llocs seleccionats, en funció d’un primer estudi de les estructures i dels resultats de la prospecció geofísica a càrrec de l’empresa SOT sota la direcció de Roger Sala. Finalment, en una tercera fase, allà on la lectura dels paraments presentava dubtes o bé calia fixar algun punt de comprovació estratigràfica, es va procedir a retirar les diferents capes que cobrien les parets, mitjançant un mostreig, de tal manera que fos possible la identificació i el registre de la seqüència constructiva. En tots dos casos el registre es va dur a terme mitjançant l’aplicació del mètode arqueòlogic. La situació dels sondejos, cales i paraments mostrejats es pot consultar als annexos 4 i 5. A partir dels treballs de prospecció no intrusiva realitzats al celler del Castell – Convent de Penyafort i de les quatre cales de comprovació arqueològica realitzades en aquest espai, els resultats obtinguts ens portaven a pensar que l’acumulació estratigràfica presentava una potència relativament escassa. El fet que, en les cales realitzades es detectés ben aviat els substrat natural, per sota de les estructures detectades, en aquells casos on n’hi havia ens duia a pensar que sota el darrer sòl d’utilització del celler, format per una capa compacta de terra batuda, haurien d’aparèixer les principals restes arqueològiques si les hi havia o bé el substrat natural. Per això, la intervenció de 2010 va tenir com a objectiu fonamental aixecar el darrer sòl del celler, per tal de comprovar efectivament la potència estratigràfica del mateix, que es presumia feble i determinar la probable existència d’estructures en funció dels resultats de la prospecció geofísica i les cales de comprovació. Aquesta intervenció de 2010 ens va permetre delimitar quatre espais d’ocupació denominats àmbits 1, 2, 3 i 4. Al final dels treballs de 2010 vam poder comprovar que els àmbits 1, 3 i 4 tenien molt poca potència estratigràfica, mentre que l’àmbit 2 quedava constituït per un espai que havia sofert una ocupació molt intensiva, amb una potència major. Per això, la darrera intervenció (2011) ha tingut com a objectiu fonamental finalitzar l’excavació d’alguns punts de conflicte en els àmbits 3 i 4 i concentrar els esforços en l’àmbit 2 per determinar la possible existència d’estructures i els possibles espais d’ocupació d’aquest àmbit a partir de l’excavació dels grans nivells de rebliments d’amortització. En aquest sentit, s’ha realitzat també una excavació en extensió seguint el mètode estratigràfic d’excavació i registre arqueològic, els resultats de la qual han estat posats en relació amb les dades obtingudes al llarg de les intervencions de 2008 i 2010 per tal d’explicar el procés de construcció, utilització i amortització dels diferents espais amb anterioritat a la unificació del celler en una única nau. En tots els casos, cadascuna de les unitats estratigràfiques ha estat documentada a partir de les fotografies corresponents i del seu dibuix en planta acotada i els materials recuperats han estat estudiats a fi de poder determinar la natura i cronologia de cada nivell arqueològic. 8 Memòria de la intervenció arqueológica al Castell-Convent de Penyafort (2008 – 2010) 2.3. PERÍODE DE DESENVOLUPAMENT DE LA INTERVENCIÓ Els treballs de camp objecte d’aquesta memòria s’han portat a terme durant els períodes següents: - Intervenció CPF/2008: Direcció arqueològica: Sr. Pablo del Fresno Calendari: 31 de març - 15 de maig de 2008. - Intervenció CPF/2010: Direcció arqueològica: Sr. Pablo del Fresno Responsable de l’àrea tècnica: Sra. Esther Travé Calendari: 2 de novembre - 22 de desembre de 2010. - Intervenció CPF/2011: Direcció arqueològica: Sra. Esther Travé Calendari: 21 de març – 29 d’abril de 2011. 9 Coordinació del projecte: Alfred Mauri Direcció arqueológica: Pablo del Fresno / Esther Travé 2.4. RESULTATS DE LA INTERVENCIÓ El conjunt de les intervencions el podem agrupar a grans trets en tres actuacions fonamentals: (1) les excavacions arqueològiques sobre el terreny, realitzades entre els anys 2008 i 2011; (2) l’estudi dels materials arqueològics –no excessivament abundosos– realitzat durant el 2011; i (3) la lectura de paraments, l’estudi dels quals es va iniciar el 2008, tot i que no ha estat fins el 2011, que s’ha pogut acabar de completar el registre. 2.4.1. L’excavació arqueològica: Unitats estratigràfiques i espais identificats La intervenció arqueològica s’ha centrat al celler del Convent de Penyafort, espai constituït per una nau de 36 x 6 m. En aquest àmbit s’ha procedit a la neteja i determinació de les unitats corresponents a les darrers actuacions realitzades al celler amb posterioritat a la deposició d’un sòl de terra batuda que cobria tota la nau, sota el qual s’han recuperat les principals estructures. Aquestes unitats estratigràfiques posteriors al sòl del celler corresponen majoritàriament a vestigis de forats de pal i algunes estructures de suport que constitueixen fonamentalment un testimoni de les obres de remodelació de l’espai possiblement durant l’etapa d’intensa transformació de la nau, marcada principalment per la construcció d’un conjunt d’arcs de diafragma que sustenten les voltes de maó pla que suporten la planta superior i a la seva darrera utilització com a celler. La impressió general de l’espai és que en el darrer moment d’utilització, la nau va acabar constituint un cos unitari, tot i que les parets que delimitaven aquest espai oferien vestigis suficients com per pensar que la nau havia estat construïda com a mínim en dues fases diferents. En procedir a l’aixecament del sòl de terra batuda, durant els treballs de 2010 es va poder comprovar com la potència estratigràfica de l’espai varia molt significativament en funció de les diferents zones delimitades per les estructures detectades. D’aquesta manera, en l’espai més septentrional de la nau, l’estratigrafia era indubtablement molt minsa, i venia marcada novament per la presència d’unitats corresponents a les restes de forats de pal i suports de possibles estructures enlairades i bastides. Per contra, a la zona meridional, sota el darrer sòl del celler s’hi van detectar nombrosos dipòsits i abocaments, possiblement relacionats amb les tasques de funcionament del celler com a centre productor ja fos de vi o bé d’oli. La intervenció de 2010 va permetre la determinació de 4 àmbits d’ocupació. En funció d’aquesta divisió, es va procedir a planificar la intervenció de 2011, que pretenia aprofundir en l’estudi de l’àmbit 2, que era el que presentava una complexitat major pel que fa a l’estratigrafia, i resoldre la seqüència cronològica en els principals punts de conflicte. Així doncs, els objectius en iniciar la darrera intervenció arqueològica prevista al celler eren:   Determinar la utilització de l’àmbit 3, que havia quedat provisionalment pendent de confirmació. Avançar en l’excavació dels dipòsits i nivells de rebliment de l’àmbit 2 a fi d’aclarir la relació entre els àmbits 1 i 2 i determinar amb precisió la utilització d’aquest espai així com la seva seqüència constructiva. 10 Memòria de la intervenció arqueológica al Castell-Convent de Penyafort (2008 – 2010)  Concloure l’excavació de l’àmbit 4, especialment a la zona més septentrional. Finalment, a la intervenció de 2011, un cop finalitzada l’excavació de l’àmbit 3 fins als nivells naturals, es va procedir a l’excavació d’algunes de les UE de l’àmbit 4. En aquest espai, s’havien detectat majoritàriament forats de pal. La disposició i alineació dels mateixos permetia detectar de forma clara la presència d’algunes estructures. A fi d’optimitzar el temps disponible per a la intervenció, vam decidir no excavar la totalitat dels forats sinó un de cada estructura detectada, ja que els forats de cada agrupació detectada eren tipològicament molt similars entre ells i alhora diferents de la resta. L’excavació i neteja de la zona més meridional de l’àmbit 4, que havia acabat parcialment incomplerta durant la intervenció de 2010, va permetre detectar un nou espai diferenciat de la resta (àmbit 5), definit per dos suports o bases d’una possible arcada al nord dels quals s’hi detecten petits elements de suport possiblement relacionats amb un espai de treball anterior a la utilització de l’àmbit 4. Finalment, la intervenció es va concentrar a l’àmbit 2. Aquest espai quedava vagament delimitat per la presència del mur M2 (UE. 0180) detectat durant la intervenció de 2010, però no fou possible definir un espai clarament delimitat per estructures. La seva delimitació es va fer en relació a l’aflorament del conglomerat natural de l’àmbit 1. És per això, que gràcies a la darrera intervenció, s’han delimitat tres zones d’ocupació dins de l’ambit 2 (àmbits 2a, 2b i 2c) separades pels murs M1 (U.E. 0196 i 0402) i M4 (U.E. 0393, 0395 i 0403). Tanmateix, en aquesta intervenció de 2011 no s’ha tornat a intervenir en l’àmbit 1, l’excavació del qual vam donar per acabada durant la intervenció de 2010 (fig. 1). Fig. 1: Divisió del celler en àmbits. (Cf. Plànol 002) Tot seguit ens disposem a descriure de forma detallada les estructures i dipòsits recuperats en cada àmbit. Com que en l’annex 1, es pot consultar la totalitat de les fitxes d’U.E. per ordre de numeració i en l’apartat 1.4.3. parlarem de la seqüència cronològica del jaciment, en aquest apartat hem optat per presentar la relació d’unitats en funció dels àmbits als quals queden assignades a fi de facilitar la comprensió de les diferents fases d’excavació. Cal tenir en compte, que la denominació dels àmbits no respon en cap cas a un ordre cronològic sinó a l’ordre en què han estat detectats en la fase d’excavació. En efecte, els treballs d’intervenció es van desenvolupar en direcció S-N, tot començant per la zona més meridional del sector i avançant cap al nord. 11 Coordinació del projecte: Alfred Mauri Direcció arqueológica: Pablo del Fresno / Esther Travé Àmbit 1: (cf. Annex 1) Sota el sòl del celler, es detecta directament en aquest àmbit una estratigrafia horitzontal d’origen natural formada per nivells de còdols i graves tallada fonamentalment per les rases de fonamentació dels murs, força amples (fig. 2). Val a dir que la delimitació al nord d’aquest àmbit no queda excessivament clara. En efecte, la delimitació del mateix s’ha fet per oposició a l’àmbit 2. La abundància de dipòsits i l’estratigrafia complexa d’aquest segon àmbit detectat, es perd en gran mesura en l’ambit 1, on aflora molt aviat un estrat unitari format per un conglomerat de còdols i graves amb un sediment mal sortejat que interpretem com a estrat natural. Fig. 2: Vista general de l’àmbit 1 un cop finalitzada la seva excavació (al fons de la imatge), al davant, darrer sòl del celler (UE.0008) amb els forats que el tallen abans de la seva excavació. A l’àmbit 1, no s’han detectat vestigis de cap mena per sobre de la U.E. 0008, corresponent al sòl del celler. Cal destacar un fet que es repeteix en tots els àmbits del celler i es què el sòl d’utilització presenta un gruix desigual i fins i tot arriba a difuminar-se en algunes àrees. En aquest cas, interpretem que per sota d’aquest sol d’utilització apareixen les rases de fonamentació dels murs laterals (fig. 3). Inicialment l’excavació va plantejar nombrosos dubtes respecte a la relació existent entre les rases de fonamentació dels murs laterals i el sòl del celler, perquè aquestes semblaven posteriors. De totes maneres, l’excavació va confirmar el fet que durant les netejes successives, la terra batuda del sòl es perd parcialment a les zones de contacte amb les parets del celler. En aquest àmbit les rases documentades han estat dues, i possiblement els murs laterals d’aquest sector presenten una cronologia més 12 Fig. 3: Vista general de la rasa de fonamentació 0005, que queda tallada pels darrers dipòsits de l’àmbit 2b. Memòria de la intervenció arqueológica al Castell-Convent de Penyafort (2008 – 2010) tardana, en relació amb la resta de la nau del celler. La rasa corresponent a la U.E. 0006 és reblerta per un estrat homogeni (U.E. 0002), on s’hi detecten nombroses arrels que interfereixen des de l’exterior. Els vestigis de morter (fig. 4) documentats a la rasa U.E. 0006 ens fan pensar en la possibilitat que aquesta hagi patit alguna mena de saqueig que degué provocar la pèrdua de l’estratigrafia original. Fig. 4: Detall de la rasa de fonamentació U.E. 0006, on s’hi aprecien les restes de morter. Per contra, la rasa de fonamentació corresponent a la U.E. 0005 conserva una estratigrafia més complexa. El primer nivell de rebliment d’aquesta rasa (U.E. 0007), apareix tallat al nord per un forat reblert (U.E. 0011 i 0004) en relació amb un dels pilars de suport del primer dels arcs de diafragma que suporten la volta de maó pla del sostre. Aquest fet ens va dur a plantejar com Fig. 5: Detall de la base del pilar de suport de la coberta d’obra, en aquest a hipòtesi de treball el fet cas amb un retall de fonamentació (U.E. 0011). que els pilars es presentessin habitualment ben fonamentats com en aquest cas (fig. 5). L’excavació posterior va demostrar que no és així, doncs, al llarg de tota la nau, els pilars des d’on arrenquen els arcs de diafragma foren aixecats des de l’estrat natural sense fer cap mena de fonamentació. Aquest forat de fonamentació apareix tallat alhora per un altre forat practicat a la cantonada S-W del celler emprat per abocar-hi runa. El rebliment de la rasa U.E. 0005 apareix tallat al sud pel retall d’una estructura de dipòsits (U.E. 0432). 13 Coordinació del projecte: Alfred Mauri Direcció arqueológica: Pablo del Fresno / Esther Travé Per sota de la U.E. 0008, l’activitat tampoc no es presenta gaire intensa: únicament s’hi han detectat cinc forats de pal, dels quals dos corresponen a un pal quadrat (F44 i F45), dos més a pals rodons (F46 i F47) i un a un pal indeterminat perquè no s’ha conservat la interfície d’extracció (F48). En aquest àmbit també s’ha recuperat una estructura de suport habitual al llarg de tot el celler. Correspon a una base formada per dos totxos rectangulars disposats en forma quadrada (B1). En aquest cas de forma prèvia a la disposició de la base s’hi va excavar un forat de fonamentació, però no sempre es produeix aquest fet i de vegades les bases apareixen directament disposades sobre l’estrat natural. Durant la intervenció de 2008, es va realitzar una cala de comprovació (QI) en aquest àmbit (fig. 6 i 7). La seva excavació va donar com a resultat la documentació d’una estratigrafia horitzontal d’origen natural. L’absència de material arqueològic ja donava alguns indicis respecte de l’origen geològic d’aquesta estratigrafia. El rebliment d’aquesta cala el conformen fonamentalment estrats formats per conglomerats de pedres i terra molt sorrenca. La intervenció realitzada el 2008 ja permetia intuir que aquest nivell geològic format per conglomerats s’estén únicament per la mitat sud del celler, encara que el nivell natural es desenvolupa per tota l’estança, en aquest cas format preferentment per argiles naturals. Fig. 6-7: Vista general de la cala QI en els moments inicial i final de la seva excavació. En un primer moment es van identificar fins a tres unitats estratigràfiques diferenciades, tot i que posteriorment es va arribar a la conclusió que es tractava d’un únic estrat geològic de 14 Memòria de la intervenció arqueológica al Castell-Convent de Penyafort (2008 – 2010) potència considerable que s’estén al sud del conjunt edificat. És per això que les UE detectades s’han igualat després de la intervenció de 2010 amb la UE 0017. Relació d’Unitats Estratigràfiques identificades a l’ÀMBIT 1 (2010) UE element 0001 0002 0003 0004 0005 0006 0007 0008 0011 0013 F45 + + -+ --+ + -+ Definició Estrat Estrat Interfície Estrat Interfície Interfície Estrat Estrat Interfície Estrat Descripció UE Rebliment de 0003 Rebliment de la rasa 0006 Forat reblert per 0001 Farciment de graves Rasa Rasa Rebliment de la rasa 0005 Sòl del celler Forat de fonamentació del pilar Rebliment de la interficie d'extracció del forat de pal 0016 Any 2010 2010 2010 2010 2010, 2011 2010 2010, 2011 2010 2010 2010 0014 0015 0016 0017 0018 0019 -+ -+ + + Interfície Estrat Interfície Estrat Estrat Estrat Interfície d'extracció del pal del forat 0016 Rebliment del forat de pal 0016 Forat de pal Roca mare Rebliment del forat de pal 0029 Rebliment de la interfície d'extracció del forat de pal 0085 2010 2010 2010 2010 2010 2010 2010 2010 F45 F45 F45 F46 F44 0020 B1 0021 B1 + Estructura + Estrat Base de maons Rebliment del forat retallat per a dipositar una base de totxo (0020) 0022 F48 0023 F47 + Estrat + Estrat Rebliment del forat de pal 0082 2010 Rebliment de la interfície d'extracció (0024) del forat de 2010 pal 0026 0024 0025 0026 0027 F47 F47 F47 F46 -+ -+ Interfície Estrat Interfície Estrat Interfície d'extracció del forat de pal 0026 Rebliment del forat de pal 0026 Forat de pal Rebliment de la interfície d'extracció (0028) del forat de pal 0029 2010 2010 2010 2010 0028 0029 0082 0083 F46 F46 F48 F44 ----- Interfície Interfície Interfície Interfície Interfície d'extracció del forat de pal 0029 Forat de pal tallat pel forat 0026 Forat de pal Interfície d'extracció d'un pal rectangular corresponent al forat de pal 0085 2010 2010 2010 2010 Rebliment del forat de pal 0085 Forat de pal Retall per dipositar la base de totxo 0020 2010 2010 2010 0084 F44 0085 F44 0086 B1 + Estrat -- Interfície -- Interfície Relació d’Unitats Estratigràfiques identificades a la cala QI de l’ÀMBIT 1 (2008) UE 6501 6502 6503 Definició igual a 0017 + Estrat 0017 + Estrat 0017 + Estrat Descripció UE Nivell Geològic Nivell Geològic Nivell Geològic Any 2008 2008 2008 15 Coordinació del projecte: Alfred Mauri Direcció arqueológica: Pablo del Fresno / Esther Travé Àmbit 2: (cf. Annexos 1, 4: Làmines 6-12) Queda delimitat al nord per un mur transversal (M2), ja detectat en la prospecció geofísica i al sud per una estructura plana, de planta quadrangular (U.E. 0081), que sembla ser la més meridional de tot un seguit d’estructures relacionades. En aquest àmbit, l’estratigrafia té una potència arqueològica molt superior a l’esperada i s’hi han recuperat nombrosos dipòsits i abocaments. La relació - distinció entre els àmbits 1 i 2 és la més complexa, perquè no hi ha una cap mur de tancament en aquesta zona. Tanmateix s’estableix una línia recta prou clara entre la zona de dipòsits i l’estrat natural, que queda molt més rebaixat en aquest sector, en contraposició amb l’àmbit 1, on el nivell de conglomerat natural apareix a una cota força elevada. Relació d’Unitats Estratigràfiques identificades a l’ÀMBIT 2 UE element 0009 F1 0012 F1 0030 F2 Definició + Estrat -- Interfície + Estrat Descripció UE Any Rebliment de l'encaix o forat de pal 0012 2010 Retall circular 2010 Rebliment de la interfície d'extracció (0031) del forat de 2010 pal 0033. 0031 0032 0033 0034 0035 -+ -+ + Interfície d'extracció del forat de pal 0033 Rebliment del forat de pal 0033 Forat de pal. Base de totxo Rebliment del forat (0036) retallat al sòl del celler per a disposar una base quadrada de totxo (0034). 2010 2010 2010 2010 2010 F2 F2 F2 B2 B2 Interfície Estrat Interfície Estructura Estrat 0036 B2 0037 F3 -- Interfície + Estrat Interfície d'un retall per a base de totxo (0034) Rebliment corresponent a la interfície d'extracció (0038) del forat de pal 0044 2010 2010 0038 F3 0039 F4 -- Interfície + Estrat Interfície d'extracció del forat de pal 0044 Rebliment corresponent a la interfície d'extracció (0040) del forat de pal 0046 2010 2010 0040 F4 0041 F5 -- Interfície + Estrat Interfície d'extracció del forat de pal 0046 Rebliment corresponent a la interfície d'extracció (0042) del forat de pal 0048 2010 2010 0042 0043 0044 0045 0046 0047 0048 0049 F5 F3 F3 F4 F4 F5 F5 F6 -+ -+ -+ -+ Interfície Estrat Interfície Estrat Interfície Estrat Interfície Estrat Interfície d'extracció del forat de pal 0048 Rebliment del forat de pal 0044 Forat de pal Rebliment del forat de pal 0046 Forat de pal Rebliment del forat de pal 0048 Forat de pal Rebliment de la interficie d'extracció (0050) del forat de pal 0052 2010 2010 2010 2010 2010 2010 2010 2010 0050 0051 0052 0053 F6 F6 F6 F7 -+ -+ Interfície Estrat Interfície Estrat Interfície d'extracció del forat de pal 0052 Rebliment del forat de pal 0052 Forat de pal Rebliment de la interfície d'extracció (0054) del forat de pal 0056 2010 2010 2010 2010 Interfície d'extracció del forat de pal 0056 Rebliment del forat de pal 0056 2010 2010 0054 F7 0055 F7 -- Interfície + Estrat 16 Memòria de la intervenció arqueológica al Castell-Convent de Penyafort (2008 – 2010) 0056 F7 0057 F8 -- Interfície + Estrat Forat de pal 2010 Rebliment de la interficie d'extracció (0058) del forat de 2010 pal 0060 0058 0059 0060 0061 F8 F8 F8 F9 -+ -+ Interfície Estrat Interfície Estrat Interfície d'extracció del forat de pal 0060 Rebliment del forat de pal 0060 Forat de pal Rebliment de la interfície d'extracció (0063) del forat de pal 0064 2010 2010 2010 2010 0062 0063 0064 0065 0066 F9 F9 F9 F10 F10 + --+ -- Estrat Interfície Interfície Estrat Interfície Rebliment del forat de pal 0064 Interfície d'extracció del forat de pal 0064 Forat de pal Rebliment de la interfície d'extracció (0066) d'un pal Interfície corresponent a l'extracció d'un pal clavat al rebliment 0067 2010 2010 2010 2010 2010 0067 0068 0069 0070 0071 0072 0073 0074 0075 0076 0077 0078 0079 0080 0081 0087 0088 0089 F10 F10 + -+ + + -+ --+ + + + -+ --+ Estrat Interfície Estrat Estructura Estrat Interfície Estrat Interfície Interfície Estrat Estrat Estrat Estrat Interfície Estructura Interfície Interfície Estrat Rebliment del forat 0068 Forat retallat sobre 0008 i reblert per 0067 Rebliment d'amortització Lletada d'argamassa Rebliment del forat ovalat 0072 Retall, forat de forma ovalada Rebliment del forat de pal 0074 Forat de pal Forat circular a la banda oest del celler Rebliment entre estructures anterior a 0069 Rebliment del retall 0080 Rebliment del possible dipòsit 0087 Rebliment del retall 0080. Saqueig de l'amortització dels dipòsits 0143 i 0424 Estructura plana quadrada Retall d'un possible dipòsit reblert per 0078 Forat de pal Rebliment de la interfície d'extracció del pal del forat 0105 2010 2010 2010, 2011 2010, 2011 2010 2010 2010 2010 2010 2010, 2011 2010 2010 2010 2010 2010, 2011 2010 2010 2010 E5 F49 F49 F50 F50 F64 F53 0090 F52 + Estrat Rebliment de la interfície d'extracció del pal del forat 0108 2010 0091 F56 + Estrat Rebliment de la interfície d'extracció del pal del forat 0094 2010 0092 0093 0094 0095 -+ -+ Interfície corresponent a l'extracció al forat de pal 0094 Rebliment del forat de pal 0094 Forat de pal Rebliment de la interfície d'extracció del pal del forat 0098 2010 2010 2010 2010 F56 F56 F56 F57 Interfície Estrat Interfície Estrat 0096 F57 -- Interfície Interfície corresponent a l'extracció del pal del forat 0098 2010 0097 F57 0098 F57 0099 F55 + Estrat -- Interfície + Estrat Rebliment del forat de pal 0098 Forat de pal Rebliment de la interfície d'extracció (0100) del pal corresponent al forat 0102 2010 2010 2010 0100 F55 -- Interfície Interfície corresponent a l'extracció del pal del forat 0102 2010 17 Coordinació del projecte: Alfred Mauri Direcció arqueológica: Pablo del Fresno / Esther Travé 0101 0102 0103 0104 0105 0106 F55 F55 F53 F53 F53 F52 + --+ --- Estrat Interfície Interfície Estrat Interfície Interfície Rebliment del forat de pal 0102 Forat de pal Interfície d'extracció del pal del forat 0105 Rebliment del forat de pal 0105 Forat de pal Interfície corresponent a l'extracció del pal del forat 0108 2010 2010 2010 2010 2010 2010 0107 F52 0108 F52 0109 F63 + Estrat -- Interfície -- Interfície Rebliment del forat de pal 0108 Forat de pal Interfície corresponent al retall en forma de "8" corresponent a dos forats de pal que es tallen l'un a l'altre 2010 2010 2010 0110 F11 0111 F11 0112 F54 + Estrat -- Interfície + Estrat Rebliment del forat de pal 0111 Forat de pal Rebliment de la interfície d'extracció (0113) del pal corresponent al forat 0115. 2010 2010 2010 0113 F54 0114 F54 0115 F54 -- Interfície + Estrat -- Interfície Interfície d'extracció del pal corresponent al forat 0115. 2010 Rebliment del forat de pal 0115 2010 Forat de pal que talla el forat 0105 i és tallat alhora pel 2010 forat 0108 0116 F12 + Estrat Rebliment de la interfície d'extracció (0117) del pal del forat 0119 2010 0117 F12 0118 F12 0119 F12 -- Interfície + Estrat -- Interfície Interfície d'extracció del pal corresponent al forat 0119 Rebliment del forat de pal 0119 Forat de pal que talla el dipòsit 0128 amb el seu rebliment. 2010 2010 2010 0120 0121 F59 0122 F62 + Estrat + Estrat + Estrat Rebliment d'amortització del dipòsit rectangular 0128 Rebliment d'un encaix quadrat (0126) Rebliment de la interfície d'extracció (0123) del pal del forat 0125 2008, 2010 2010 2010 0123 0124 0125 0126 0127 -+ --+ Interfície Estrat Interfície Interfície Estrat Interfície d'extracció del pal del forat 0125 Rebliment del forat de pal 0125 Forat de pal Retall en forma quadrada Rebliment de la interfície d'extracció (0132) del pal del forat 0130 2010 2010 2010 2010 2010 -+ -+ -+ + --+ + + + + Interfície Estrat Interfície Estrat Interfície Estrat Estrat Interfície Interfície Estrat Estrat Estructura Estrat Estrat Retall rectangular, com un dipòsit. Rebliment del forat de pal 0130 Forat de pal, tallat per l'encaix 0126 Rebliment del forat de pal 0136 Interfície d'extracció del pal del forat 0130 Rebliment del forat de pal 0135 Rebliment del dipòsit 0143 Forat de pal tallat pels forats 0094 i 0102 Forat de pal tallat pel forat 0125 Rebliment de 0383 Abocament de pedres Base de totxo Abocament de pedres Rebliment del forat de pal 0142 2010 2010 2010 2010 2010 2010 2010 2010 2010 2010, 2011 2010, 2011 2008, 2010 2010 2010 0128 0129 0130 0131 0132 0133 0134 0135 0136 0137 0138 0139 0140 0141 F62 F62 F62 F59 F60 F60 F60 F61 F60 F58 F58 F61 B3 F51 18 Memòria de la intervenció arqueológica al Castell-Convent de Penyafort (2008 – 2010) 0142 0143 0144 0145 0146 0147 0148 0149 0150 0151 0152 0153 0154 F51 F13 F13 F14 F14 F15 F15 F16 F16 F17 --+ + + -+ -+ -+ -+ Interfície Interfície Estructura Estrat Estrat Interfície Estrat Interfície Estrat Interfície Estrat Interfície Estrat Forat de pal Dipòsit Mur divisor dels dipòsits 0143 i 0424 Restes molt residuals d'un amuntegament de terres. Rebliment del forat de pal 0147 Forat de pal Rebliment del forat de pal 0149 Forat de pal Rebliment del forat de pal 0151 Forat de pal Rebliment del forat de pal 0153 Forat de pal Rebliment de la interfície d'extracció del pal (0155) del forat 0157 2010 2010 2010, 2011 2010, 2011 2010 2010 2010 2010 2010 2010 2010 2010 2010 0155 0156 0157 0158 0159 0160 0161 0162 F17 F17 F17 F18 F18 F19 F19 F20 -+ -+ -+ -+ Interfície Estrat Interfície Estrat Interfície Estrat Interfície Estrat Interfície d'extracció del pal corresponent al forat 0157 Rebliment del forat de pal 0157 Forat de pal Rebliment del forat de pal 0159 Forat de pal Rebliment del forat de pal 0161 Forat de pal Rebliment de la interfície d'extracció del pal (0163) del forat 0165 2010 2010 2010 2010 2010 2010 2010 2010 0163 0164 0165 0166 0167 0168 0169 0171 0172 0173 0174 0189 0190 0191 0192 0193 0194 0195 0196 0197 0383 0384 0385 0386 0387 0388 F20 F20 F20 F21 F21 F22 F22 E1 F23 F23 F23 B5 F66 F66 -+ -+ -+ -+ -+ -+ + -+ + --+ + -+ + ---- Interfície Estrat Interfície Estrat Interfície Estrat Interfície Estrat Interfície Estrat Interfície Estrat Estrat Interfície Estrat Estrat Interfície Interfície Estructura Estrat Interfície Estrat Estrat Interfície Interfície Interfície Interfície d'extracció del pal del forat 0165 Rebliment del forat de pal 0165 Forat de pal Rebliment del forat de pal 0167 Forat de pal Rebliment del forat de pal 0169 Forat de pal Rebliment del pou Interfície d'extracció del pal del forat 0174 Rebliment del forat de pal 0174 Forat de pal Estrat de terra flonja sota la base 0188 Rebliment del forat de pal 0191 Forat de pal Abocament de runa, pedres i cascots Rebliment del forat 0194 Forat Arrasament del mur 0196 mur estrat de terra argilosa roigenca Retall d'un gran forat Rebliment de la rasa de saqueig del mur M1 Estrat argilós Retall d'un gran forat Rasa de fonamentació del mur M1 (UE. 0196) Rasa de saqueig del mur M1 2010 2010 2010 2010 2010 2010 2010 2010, 2011 2010 2010 2010 2010, 2011 2010, 2011 2010, 2011 2010, 2011 2010 2010 2010 2010 2010, 2011 2011 2011 2011 2011 2011 2011 F65 F65 M1 M1 M1 19 Coordinació del projecte: Alfred Mauri Direcció arqueológica: Pablo del Fresno / Esther Travé 0389 + Estrat Rebliment argilós que amortitza els forats de pal 0390 i 2011 0391 --+ + + + Forat de pal Forat de pal Estructura d'argamassa, teula i maons Petit muret de tancament Rebliment de la rasa de saqueig del mur 0395. Mur divisori entre l'area de dipòsits i l'area de la premsa. 2011 2011 2011 2011 2011 2011 -- Interfície + Estrat + Estrat Rasa de fonamentació del mur 0395 Estrat d'anivellament i amortització Abocament de rebliment d'un gran forat retallat a l'argila natural. 2011 2011 2011 + Estrat 2011 2011 F120 0401 F122 0402 M1 0403 M4 0404 0405 0406 0407 0408 Rebliment o anivellament d'argila molt picada Petit abocament de pedres i còdols. Rebliment del forat 0416 + + + ----+ 2011 2011 2011 2011 2011 2011 2011 2011 0409 0410 0411 -- Interfície + Estrat + Estructura rebliment d'un possible forat de pal Estructura, muret. Mur que forma un angle recte Arrasament de l'estructura 0395 Arrasament de l'estructura 0393 Arrasament de les estructures 0402 i 0403 retall del dipòsit bessó respecte de 0075 Sembla un abocament de pedres de petites dimensions Rasa constructiva amortitzada per 0408 Abocament de terra argilosa Argamassa que recobreix el retall d'una cubeta (UE.0412) 0412 -- Interfície Retall d'una petita cubeta quadrada continguda en l'estructura UE. 0413 2011 0413 0414 0415 0416 0417 0418 0419 0420 0421 0422 0423 0424 0425 0426 0427 0428 0429 0430 + -+ ---+ -+ -+ -+ + + --+ Una mena d'estructura en forma de mitja lluna Forat reblert per 0399 Retall d'un possible forat de pal reblert per 0401 Retall d'un forat. Forat de pal??? Sembla ser el retall d'un forat de pal Retall d'un gran forat reblert per l'enderroc 0398 Estrat argilós molt picat rasa constructiva de 0403 Abocament de pedres que s'adossa al mur 0403. Rasa constructiva de 0402 Rebliment d'amortització del segon dipòsit lateral Dipòsit possible sòl d'utilització Rebliment del forat 0428. Rebliment constructiu de 0429 Retall d'un forat, reblert per 0426 Retall constructiu de l'estructura 0430 Estructura construida amb maons lligats amb argamassa, bessona de 0392. 2011 2011 2011 2011 2011 2011 2011 2011 2011 2011 2011 2011 2011 2011 2011 2011 2011 2011 Obra dels dipòsits 0143 i 0424 2011 0390 0391 0392 0393 0394 0395 F118 F119 E4 M4 M4 0396 M4 0397 0398 0399 0400 F122 F120 F121 M4 M1 E5 E5 Interfície Interfície Estructura Estructura Estrat Estructura Estrat Estructura Estructura Interfície Interfície Interfície Interfície Estructura Estrat Interfície Interfície Interfície Interfície Interfície Estrat Interfície Estrat Interfície Estrat Interfície Estrat Estrat Estrat Interfície Interfície Estructura E5 0431 + Estructura 20 2011 2011 2011 Memòria de la intervenció arqueológica al Castell-Convent de Penyafort (2008 – 2010) 0432 0448 -- Interfície -- Interfície Retall constructiu dels dipòsits 0143 i 0424 Rasa de fonamentació del mur M2 2011 2011 Aquest àmbit queda dividit, després de la intervenció de 2011 en tres espais diferenciats que hem denominat àmbit 2a, 2b i 2c. L’excavació dels rebliments d’amortització detectats durant la intervenció de 2010 va permetre posar al descobert les restes del mur M1, que havien estat parcialment descobertes, però que al seu extrem sud havien estat fortament Fig. 8: Mur M4 amb la rasa de fonamentació del mur M1 molt arrasada. arrasades per la ocupació posterior. Ha estat durant l’excavació de 2011 que hem pogut comprovar com aquest mur disposava d’una entrada d’un metre d’ample aproximadament i s’adossa a una estructura perpendicular a aquesta descoberta també durant la darrera intervenció (M4) (fig. 8). El conjunt de les estructures dels murs M1, M2 i M4 formen un clos tancat al voltant dels dipòsits relacionats amb una premsa visible en el mur lateral del celler, ja excavats a la cala QII durant la intervenció de 2008. Aquest clos tancat l’hem denominat àmbit 2a (fig. 9). El mur M4 disposava també d’una entrada de poc més d’un metre d’ample que fou posteriorment tapiada per tal de construir un seguit de dipòsits i estructures relacionades amb la producció de vi (o potser oli) que defineixen un espai que denominem àmbit 2b. Finalment, hem considerat un àmbit 2c al corredor restant entre el mur M1 i el mur lateral est del celler. Constitueix un espai que inicialment hagués pogut ésser exterior on s’hi han abocat dos nivells d’enderroc directament sobre les argiles naturals. Fig. 9: Vista de l’enderroc (U.E. 0398) que rebleix la cantonada de l’àmbit 2a. 21 Coordinació del projecte: Alfred Mauri Direcció arqueológica: Pablo del Fresno / Esther Travé Com és habitual en tota la nau, en aquest àmbit detectem nombrosos forats de pal que tallen el sòl del celler i que corresponen per tant a les darrers fases d’actuació a la nau; es tracta dels forats amb numeració consecutiva des de F1 fins a F23. La seva disposició certament irregular dificulta la identificació de possibles estructures suportades o d’alineacions clares. Ha estat l’estudi final del conjunt de la planimetria que ha permès delimitar possibles estructures de bastida relacionades molt probablement amb la construcció de la darrera coberta de la nau. En aixecar la U.E. 0008, corresponent al sòl del celler, detectem novament forats de pal en disposició irregular (F49, F50 i F51), nombrosos abocaments i dipòsits i dues bases quadrades de suport construïdes amb maons; una d’elles amb forat de fonamentació (B2) i l’altra sense (B3). Aquests elements, majoritàriament forats de pal escassos, tallen els nivells d’amortització del que hem convingut en denominar àmbit 2b, tot i que en aquest moment inicial de l’excavació, encara desconeixíem l’existència del mur M4. Sí que vam constatar, per contra, l’existència de nombroses estructures, algunes d’elles de dipòsit que podien relacionar aquest espai amb un àrea de producció. Fig. 10: Vista de les U.E. 0094, 0098, 0102 i 0135, que corresponen als retalls constructius dels forats de pal F55 – 58. Fig. 11: Vista general de la U.E. 0385, retallada pels forats de pal i les interfícies que quedaven reblertes pels abocaments de runa. 22 Memòria de la intervenció arqueológica al Castell-Convent de Penyafort (2008 – 2010) Escassos metres cap al nord, la natura dels vestigis recuperats canvia: l’acumulació de dipòsits disminueix en favor de nombrosos forats de pal (F52 – F64) (fig. 10) que tallen un estrat d’amortització prou unitari (U.E. 0385) (fig. 11) que probablement constitueixi un anivellament de la zona posterior a l’enderroc dels murs que delimiten l’àmbit 2a. En tot aquest espai, tant en la zona de dipòsits com en aquesta zona amortitzada per la U.E. 0385, on hi predomina la presència de forats de pal, s’hi troben alguns abocaments, generalment de graves i còdols i esporàdicament amb presència de teules i runa (U.E. 0140, 0137 i 0138) (fig. 12 i 13). Fig. 12-13: Vista dels abocaments U.E. 0137 (esquerra) i 0138 (dreta). Àmbit 2a / 2c L’habitació delimitada pels murs M1, M2 i M4 (fig. 14), allotja una zona relacionada amb la producció marcada per la presència d’una premsa detectada i excavada durant la intervenció de 2008, corresponent a la cala QII. Aquest espai corresponent a la zona de premsat, queda delimitat a l’est per un mur disposat en direcció N-S (M1). La franja estreta que resta entre el mur M1 i el mur lateral est del celler constitueix l’àmbit 2c, que resta cobert per dos abocaments (U.E. 0192 i 0197) formats com ve essent habitual per graves i còdols de dimensions considerables barrejats amb runa diversa i elements constructius amortitzats (fragments de maó i teula). A la cara interna d’aquest mur, s’hi adossa un tercer rebliment, dipositat directament sobre les argiles naturals constituït per terres argiloses barrejades amb carbons i terres orgàniques que acaben d’anivellar la zona oriental de l’àmbit 2a (fig. 15 – 18). Fig. 14: Vista del mur M4 que separa els àmbits 2a i 2b. 23 Coordinació del projecte: Alfred Mauri Direcció arqueológica: Pablo del Fresno / Esther Travé Fig. 15-18: Dues vistes dels nivells d’amortització que s’adossen a l’estructura enderrocada del mur M1 (a dalt) i vistes de detall de les U.E. 0192 i 0197 (a baix a l’esquerra) i 0198 (a baix a la dreta). Al bell mig d’aquesta habitació hi trobem els dipòsits relacionats amb la utilització d’una premsa encaixada a la paret que ja havien estat excavats durant la intervenció de 2008, emmarcats en una de les cales de comprovació (QII). L’excavació va posar al descobert tant els dipòsits d’aquesta premsa com una sèrie de forats de pal. El conjunt queda relacionat amb el procés d’elaboració i extracció de l’oli o vi i possiblement es relaciona amb la resta d’estructures de l’àmbit 2, detectades a l’excavació de 2010. Després d’una neteja superficial, es va identificar un estrat (UE. 6504) que anul·lava els dipòsits prèviament saquejats (UE. 6509 i 6510). Aquest nivell de rebliment, que posteriorment hem igualat a la UE. 0120 (fig. 19 i 20), excavada a la intervenció de 2010, el conformen nombroses restes de material constructiu molt similar al revestiment de maó de l’arc que s’entrega contra el brancal ocult de la premsa. Sembla ser que ens trobem davant les restes d’una reforma d’aquesta part del celler. Els dipòsits foren realitzats amb morter d’argamassa juntament amb pedres de dimensions mitjanes i petites, revestides a la seva cara externa amb rajola (fig. 22). Aquest acabat es conserva perfectament a l’estructura situada just al davant del desguàs de premsa (UE. 6509), mentre que el dipòsit situat al nord d’aquest (UE. 6510) es troba totalment saquejat. El dipòsit UE. 6509 presenta un fons construït amb rajoles a excepció de la part central, on hi trobem una depressió ovalada acabada amb guix, on probablement s’hi decantessin les impureses del most. El desguàs de la premsa està realitzat fonamentalment sobre roca sedimentària tot combinant algun maó als acabats finals. 24 Memòria de la intervenció arqueológica al Castell-Convent de Penyafort (2008 – 2010) Fig. 19-20: U.E. 6504 (esquerra) i 0120 (dreta), que corresponen a un mateix nivell d’amortització excavat durant les intervencions de 2008 (QII) i 2010. Fig. 21: Tercer dipòsit entorn de la premsa de l’àmbit 2a. Certament, la U.E. 0128, que veiem a la imatge, podria correspondre més al saqueig del dipòsit que no pas al dipòsit pròpiament dit, a jutjar per les restes d’argamassa que es perceben a tocar del dipòsit 6509. Fig. 22: Vista zenital dels dipòsits U.E. 6509 i 6510, a l’interior de la cala QII. 25 Coordinació del projecte: Alfred Mauri Direcció arqueológica: Pablo del Fresno / Esther Travé A un i altre extrem dels dipòsits s’hi localitzen dues bases de suport. Durant la intervenció de 2008 es va considerar la possibilitat –pel fet que només s’havien recuperat dues d’aquestes bases a banda i banda dels dipòsits– que suportessin alguna mena d’element construït associat a la premsa. L’excavació en extensió durant la intervenció de 2010 de tota la nau del celler ha permès recuperar alguns exemplars més d’aquests suports d’estructura per la qual cosa actualment els relacionem amb algun tipus d’element suportat al llarg de tota la paret oest de la nau del celler i no directament relacionats amb la zona de la premsa. La construcció d’alguns d’aquests elements (forats de pal i bases de totxo) es realitza tallant un rebliment d’utilització anterior (UE. 6521). La relació física entre l’acció del tall constructiu per a la ubicació dels dipòsits (UE. 6522) i aquest estrat, s’ha perdut a causa del fort saqueig de l’espai (UE. 6508) que pateixen els dipòsits. Tanmateix, la seqüència estratigràfica ens indica que la construcció d’aquestes estructures se situa en un moment intermedi entre dues accions constructives. Coberts per aquesta unitat, ens trobem amb una sèrie de forats de pal de dimensions i tipologia diferenciada (UE. 6524, 6527, 6550) i amortitzats per rebliments d’argila descomposta. Mentre que dos d’ells (UE. 6524, 6527) presenten un fons inclinat segurament per suportar la pressió lateral d’alguna estructura, possiblement una bastida, el tercer (UE. 6550) es correspon amb un pal vertical de planta rectangular, fet que coneixem ja que se n’ha conservat l’empremta d’extracció. Amb posterioritat a la intervenció de 2010, la seqüència estratigràfica planteja algunes dificultats a l’hora d’interpretar la relació entre la zona de la cala QII i la resta de nivells del celler: La UE. 6521 semblaria correspondre amb el sòl del celler (UE. 0008). De ser així, la correlació entre dues fases diferenciades de forats de pal sembla força coherent amb la seqüència estratigràfica de la resta de la nau. Tanmateix, aquesta igualació no es clara en aquesta zona, ja que el saqueig dels dipòsits ha afectat fortament la seqüència. Ens trobem novament amb una situació semblant a la de l’àmbit 1: el sòl del celler presenta una potència diferent en funció de l’espai que cobreix i mentre que en algunes zones presenta gruixos destacables (fins a 20 cm), en altres zones especialment les més properes a les parets del celler, ha estat pràcticament eliminat. Probablement aquest sigui el cas de la zona dels dipòsits d’aquesta cala, on el sòl del celler hauria estat pràcticament eliminat a l’àrea saquejada. Al sud d’aquesta zona de premsat, hi trobem un altre conjunt d’elements d’interpretació força complexa. Inicialment vam considerar l’existència d’una mena d’estructura en forma de mitja lluna sobre la qual s’hi retalla una cubeta quadrada. De fet, aquesta mitja lluna (U.E. 0413) està constituïda per una barreja d’argila natural, verdosa, molt picada, barrejada amb argamassa, molt endurida i compactada, amb alguns maons que la delimiten (fig. 23 i 24). La natura d’aquests vestigis ens duu a pensar que ens trobem davant de les restes d’alguna mena de paviment, eliminat en bona part de la zona, sobre el qual hi fou retallada la cubeta (U.E. 0411 i 0412), possiblement relacionada amb els treballs realitzats en aquest espai. 26 Memòria de la intervenció arqueológica al Castell-Convent de Penyafort (2008 – 2010) Fig. 23-24: U.E. 0413 abans i després de l’excavació de la U.E. 0410. A la part superior de l’estructura, podem veure el retall de la cubeta 0411-0412, recoberta amb una capa d’argamassa. Relació d’Unitats Estratigràfiques identificades a la cala QII de l’ÀMBIT 2 (2008) UE element 6504 6505 6506 B4 6507 6508 6509 6510 6511 6514 6516 6517 6518 6519 B4 6520 B4 6521 6522 6523 6524 6525 6526 6527 6528 6549 6550 6551 6555 + + + + -+ + -+ -+ -+ -+ -+ -+ + --+ -+ + Definició Estrat Estructura Estructura Estructura Interfície Estructura Estructura Interfície Estrat Interfície Estrat Interfície Estrat Interfície Estrat Interfície Estrat Interfície Estrat Estrat Interfície Interfície Estrat Interfície Estructura Estrat Descripció UE Farciment blanquinós Desguàs de premsa Suport E (Base de maó) Suport W (Base de totxo) Saqueig-Arrasament 6509-6510 Dipòsit W Dipòsit E Forat de pal rebliment del forat de pal 6516 Forat de pal Farciment del forat de pal 6518 Forat de pal Farcit de 6520 Tall obra 6506 Farciment negre Obra dipòsits Farcit per sota de 6521 Forat de pal Farcit forat de pal 6524. Farcit del forat de pal 6527 Forat de pal Interfície d'extracció del pal del forat 6550 Rebliment del forat 6550 Forat de pal Estructura forat de pal 6525 Rebliment de la interfície d'extracció del forat 6550 Any 2008 2008 2008 2008 2008 2008 2008 2008 2008 2008 2008 2008 2008 2008 2008 2008 2008 2008 2008 2008 2008 2008 2008 2008 2008 2008 Pel que fa a aquesta zona dels àmbits 2a i 2c, un cop aclarida la funcionalitat del clos on s’ubiquen la premsa i els dipòsits, i definit el corredor que constitueix l’àmbit 2c, restava únicament un punt de conflicte en relació amb l’estratigrafia i la disposició de les estructures. Calia determinar la relació entre els murs M1 i M2 i veure si arribaven a constituir un angle 27 Coordinació del projecte: Alfred Mauri Direcció arqueológica: Pablo del Fresno / Esther Travé Fig. 25: Vista zenital de l’entrada del mur M2, després de l’excavació del nivell d’argamassa (U.E. 0357) que la tancava. recte que tanqués definitivament l’espai o si ens trobàvem davant de qualsevol altre solució constructiva. Els nivells d’enderroc de l’àmbit 2c quedaven per sobre dels nivells d’amortització de l’espai entre els murs M1 i M2, per la qual cosa no havíem pogut comprovar encara la relació existent entre aquests dos murs. És per això que vam plantejar una petita cala de 4m (Q.VI) en aquesta zona de conflicte. Aquesta cala ens va permetre posar al descobert, d’una banda, una entrada en el mur M2 (fig. 25) que fou tancada mitjançant una estructura de pedres de petites dimensions subjectes amb argamassa en gran quantitat, de l’altra, que entre els murs M1 i M2 hi resta un espai obert, una entrada ampla, possiblement relacionada amb les necessitats d’entrar i sortir de l’àmbit 2a amb grans volums de càrrega, i que en algun moment possiblement fou pavimentada. 2 Certament, en l’espai entre els dos murs s’hi ha descobert un nivell molt pla (U.E. 0438), de gran compactació, que sembla ser un sòl de pas o que està format per una pasta heterogènia consistent en una barreja d’argiles verdoses i rogenques amb còdols de petites dimensions (fig. 26). En aquest nivell s’hi van recuperar nombrosos fragments d’una gerra de Fig. 26: Paviment que cobreix l’accés ample a l’àmbit 2a, entre els murs quatre nanses disposats M1 i M2 (U.E. 0438) en forma plana perfectament horitzontal. Aquest paviment és posterior al tancament de la porta d’accés del mur M2, ja que sota d’aquest, s’hi conserven restes (U.E. 0441) de les obres de tapiat de la porta del mur M2 (fig. 27). 28 Memòria de la intervenció arqueológica al Castell-Convent de Penyafort (2008 – 2010) Fig. 27: La U.E. 0441 sembla ser el resultat de la preparació d’una pasta d’argamassa emprada per a l’amortització (U.E. 357) de la porta del mur M2. Relació d’Unitats Estratigràfiques identificades a la cala QVI de l’ÀMBIT 2 (2011) UE element 0357 0433 F123 0434 F123 0435 + + -+ Definició Estrat Estrat Interfície Estrat Descripció UE Estrat que tapia l'accés del mur M2 Rebliment d'amortització del forat 0434 Forat de pal Anivellament Any 2011 2011 2011 2011 0436 0437 0438 0441 -+ + + Interfície Estrat Estrat Estrat Retall d'un fran forat ple de runa Abocament de graves i argiles molt vermelles Paviment o preparació de paviment Restes de preparació de la pasta d'argamassa emprada pel tapiat de la porta. 2011 2011 2011 2011 0442 0443 0444 F125 0445 F126 + + --- Estrat Estrat Interfície Interfície Abocament d'argila molt vermella i pedres Rebliment d'amortització dels forats 0444 i 0445 Forat de pal Forat de pal 2011 2011 2011 2011 Àmbit 2b A la zona de l’àmbit 2b, en contacte amb l’àmbit 1, es recupera un darrer abocament de runa (U.E. 0069) que amortitza definitivament una seqüència d„estructures de dipòsits i cubetes, possiblement emprats per a la producció d’oli o vi. Aquesta U.E. 0069 rebleix dos grans forats circulars (U.E. 0075 i 0407), d’un metre de fondària aproximadament, i d’interpretació dubtosa (fig. 28 i 29). L’observació del conjunt d’aquesta zona, on a més dels dos forats esmentats hi trobem una seqüència formada per dos dipòsits bessons (U.E. 0143 i 0424) adossats al mur lateral oest i separats per un petit muret (U.E. 0144) (fig. 30 – 33), així com dues estructures (U.E. 0392 i 0430), ens duu a pensar que aquests grans forats circulars 29 Coordinació del projecte: Alfred Mauri Direcció arqueológica: Pablo del Fresno / Esther Travé constitueixin una espoliació de dos possibles suports d’alguna mena d’estructura de grans dimensions que podria estar relacionada amb una base plana (U.E. 0081), de pedra, situada al sud de l’àmbit (fig. 34). Fig. 28-29: Forats U.E. 0075 i 0407, que possiblement constitueixin una espoliació d’alguna estructura anterior. Fig. 30-33: Dipòsits U.E. 0143 i 0424 amb les estructures que s’hi relacionen: Veiem com els diposits foren construïts en un mateix moment, quan es fa un retall allargat (U.E. 0432) on s’hi adossa una estructura de pedres irregulars i maons (U.E. 0431) (a l’esquerra), a l’interior del qual s’hi construirà l’estructura U.E. 0144 (a la dreta, al centre) que separa els dipòsits U.E. 0424 (a dalt) i U.E. 0143 (a baix). 30 Memòria de la intervenció arqueológica al Castell-Convent de Penyafort (2008 – 2010) Les estructures (U.E. 0392 i 0430) estan formades per maons falcats amb fragments de teula i argamassa molt abundosa (fig. 35 i 36), i deixen lliure entre ambdues un petit espai de pas, com una mena de corredor que mena vers els dipòsits bessons (U.E. 0143 i 0424), que ja havien estat amortitzats (U.E. 0134 i 0423) amb anterioritat a l’espoliació que semblen constituir Fig. 34: Estructura U.E. 0081. els forats U.E. 0075 i 0407, el material extret dels quals acaba d’emplenar un saqueig (U.E. 0080) realitzat sobre l’amortització d’aquests dos dipòsits i constitueix els rebliments U.E. 0077 i 0079. Fig. 35-36: Estructures de maons i argamassa U.E. 0430 (esquerra) i U.E. 0392 (dreta). Aquesta seqüència de dipòsits i estructures, apareix en relació amb una cubeta rectangular (U.E. 0087) amb el seu rebliment. La distribució d’aquests espais, a diferents cotes ens fan pensar en un espai de producció on s’utilitzen les cubetes i dipòsits com a espais de decantació. Aquesta hipòtesi pren força a partir de la observació dels murs del celler, on s’hi detecta un orifici comunicant amb l’exterior, just sobre el dipòsit U.E. 0424 (fig. 37). Fig. 37: Detall del dipòsit U.E. 0424 on s’hi pot veure al mur del celler l’orifici que comunica amb l’exterior, on possiblement s’hi ubiquessin les premses. 31 Coordinació del projecte: Alfred Mauri Direcció arqueológica: Pablo del Fresno / Esther Travé Tot aquest conjunt queda amortitzat amb grans rocs, continguts a la U.E. 0069, que per la seva morfologia i disposició podem relacionar de forma clara amb l’enderroc dels murs que tanquen l’àmbit 2a. En aquest sentit, consideraríem que la utilització d’ambdós espais productius poden ser coetànies. Tanmateix, per a la construcció de les Fig. 38: Estructura de tancament (U.E. 0393) de l’entrada del mur M4, a la qual s’hi adossa una de les estructures d’argamassa (U.E. 0392). estructures de l’àmbit 2b, es procedeix primer al tancament de l’entrada que fins a aquest moment havia estat activa al mur M4, mitjançant un petit muret de pedres (U.E. 0393) més menudes que les de l’estructura M4 (fig. 38) i sobre el qual s’hi adossa l’estructura U.E. 0392. Àmbit 3: (cf. Annexos 1, 4: Làmina 13) Delimitat al sud pel mur transversal M2 i al nord per un segon mur transversal (M3), ja detectat parcialment en la cala de comprovació QIII de la intervenció de 2008, en aquest espai s’ha recuperat el que clarament podem interpretar com un pou. L’estrat natural aflora en la major part de la superfície en forma d’argiles molt rentades i de tonalitats verdoses, que es detecten també en els àmbits 1 i 2 per sota del nivell de conglomerat. En relació amb el conjunt de l’excavació, els vestigis conservats en aquest àmbit ens duen a pensar que abans de la unificació de la zona del celler en una sola nau, aquest àmbit hauria funcionat durant un cert temps com a espai a l’aire lliure o un celobert entre l’àmbit 2, tancat en aquesta zona pel mur M2, i l’àmbit 4, tancat com veurem més endavant pel mur M3. Per contra, l’espai delimitat per ambdós murs presenta unes característiques diferents. Efectivament, l’àmbit 3 sembla presentar una potència estratigràfica molt minsa. La principal estructura detectada correspon a un pou (E1) (fig. 39 i 40), en relació amb una canalització molt arrasada (fig. 41) construïda a partir d’una alineació de maons disposats en forma plana. Si tenim en compte que l’arrasament del brocal del pou, del mur M2 i de la canalització semblen ser contemporanis, no ens hauria de sorprendre que a una cota, potser uns 50 cm superior a l’arrasament hi hagués pogut existir alguna mena de petit desguàs o d’estructura de rentat de mans que desemboqués en la canalització (U.E. 0356). Tanmateix, l’arrasament del conjunt formant una mena de cubeta semicircular (U.E. 0354) (fig. 42) reblerta per una unitat (U.E. 0178) de natura molt semblant a l’argila natural, ens impedeix conèixer amb certesa les característiques d’aquesta possible estructura. 32 Memòria de la intervenció arqueológica al Castell-Convent de Penyafort (2008 – 2010) Fig. 39-40: Vista general de la zona del pou en relació amb el mur M2 (esquerra) i detall del pot després de l’excavació parcial del seu rebliment d’amortització. Fig. 41: Detall de la canalització (U.E. 0356) que s’adossa al brocal del pou. Fig. 42: Arrasament (U.E. 0354) en forma de cubeta que destrueix la canalització U.E. 0356. 33 Coordinació del projecte: Alfred Mauri Direcció arqueológica: Pablo del Fresno / Esther Travé A la cantonada S-E d’aquest àmbit, entre l’espai delimitat per la paret del celler, el mur M2 i el pou, apareix un estrat de terra molt fosca i amb material ceràmic prou abundant que podria haver estat el resultat d’una acumulació de sediments i abocaments a la cantonada entre el pou i el mur realitzada al cap dels anys. Únicament alguns forats de pal (F67-68 i F110-111) acaben de completar el conjunt i una base-suport de maó (B5) segurament posterior com les habituals a tota la nau. Finalment, tallat pel mur M3, trobem un abocament pla, com una mena d’anivellament (U.E. 0286) (fig. 43) format per còdols i sediment argilós de color rogenc. Sobre aquest nivell hi reposa un dels pilars de suport de la coberta d’obra, que queda recolzat sobre una escudella decorada en verd (núm. inv. 286.1) que hem pogut recuperar pràcticament íntegra (fig. 44 i 45). Cal remarcar el fet que amb posterioritat a la deposició del sòl del celler (U.E. 0008) no sembla haver una ocupació excessivament intensa. Únicament s’han detectat tres forats de pal aïllats corresponents a aquest darrer moment (F24, F25 i F42) de remodelació de la coberta. Fig. 43-45: Vista general de la U.E. 0286 (esquerra) i del detall del pilar de suport de la coberta, que cobreix la peça 286/1 (centre). A la dreta, dibuix i fotografia de l’escudella reconstruïda. Relació d’Unitats Estratigràfiques identificades a l’ÀMBIT 3 UE 0170 0175 0176 0177 0178 0179 0180 0181 0182 0183 0184 0185 0186 0187 0188 0198 element F42 E1 M2 F68 F68 F67 F67 E1 E1 B5 + --+ + -+ + + -+ ---+ + Definició Estrat Interfície Interfície Estructura Estrat Interfície Estructura Estrat Estrat Interfície Estrat Interfície Interfície Interfície Estructura Estrat Descripció UE Rebliment argilós de planta quadrada Retall quadrat reblert per la ue 0170 Forat, possiblement de pal Brocal del pou Estrat blanquinós/argilós Arrasament del mur transversal M2 Mur transversal M2 Abocament a la cantonada entre el mur 1 i el pou Rebliment del forat de pal 0183 Forat de pal Rebliment del forat de pal 0185 Forat de pal Arrasament del brocal del pou Retall del pou Base de totxo estrat groguenc-grisós, molt granulat i amb alguns carbons 34 Any 2010 2010 2010 2010 2010, 2011 2010 2010, 2011 2010, 2011 2010, 2011 2010, 2011 2010, 2011 2010, 2011 2010 2010 2010 2010, 2011 Memòria de la intervenció arqueológica al Castell-Convent de Penyafort (2008 – 2010) 0199 0200 0201 0202 0286 0352 0353 0354 0355 0356 0358 0359 0439 0440 F24 F24 F25 F25 F110 B5 F111 F111 F124 F124 Àmbit 4: + -+ -+ ---+ + + -+ -- Estrat Interfície Estrat Interfície Estrat Interfície Interfície Interfície Estructura Estructura Estrat Interfície Estrat Interfície rebliment del forat 0200 Forat de pal rebliment del forat 0202 Forat de pal Abocament pla, com una mena d'anivellament Forat de pal Retall de fonamentació? de la base de totxo ue.0188 Cubeta que arrasa el canal 0356 Estructura de contenció de la cubeta 0354 Coberta d'una canalització? Rebliment del forat de pal 0359 Forat de pal Rebliment d'amortització del forat de pal 0440 Forat de pal 2010 2010 2010 2010 2010, 2011 2011 2011 2011 2011 2011 2011 2011 2011 2011 (cf. Annexos 1, 4: Làmines 14-15) El darrer àmbit identificat al celler queda delimitat al sud pel mur M3 i constitueix un espai unitari que correspon a un recinte tancat, a jutjar pels vestigis dels paraments de les parets del celler en aquesta zona. Els murs de tancament del celler presenten una motllura contínua tot al voltant de l’habitació que s’estén ininterrompudament des del mur M3. Aquest mur de tancament (fig. 46), la fonamentació del qual hem pogut recuperar en la fase d’excavació, queda reflectit també en el Fig. 46: Mur M3 (U.E. 0247). parament del celler i demostra que aquesta nau que denominem àmbit 4 fou construïda en un moment diferent a la resta. Novament, l’estratigrafia té escassa potència en aquesta zona i l’estrat natural aflora directament tallat, tanmateix, per nombroses unitats corresponents a vestigis de forats de pal i suports d’estructures anteriors (fig. 47). El sòl del celler apareix tallat, com és habitual, per forats de pal (F26 – F41 i F43) possiblement relacionats amb les darreres remodelacions de la nau. A la zona de la porta de l’actual celler, s’hi van detectar les restes dels darrers moments d’ocupació, marcats per la presència Fig. 47: Vista general de l’alineació dels forats de pal d’una canalització de desguàs (U.E. 0249 i que haurien suportat una possible bastida en relació 0250) (fig. 48), que sembla tallar una unitat a l’aixecament del mur lateral oest del celler o bé de la coberta d’obra. 35 Coordinació del projecte: Alfred Mauri Direcció arqueológica: Pablo del Fresno / Esther Travé d’època contemporània (U.E. 0338) fruit de la deposició successiva de sediments probablement relacionada amb el canal, i òbviament la interfície corresponent al desguàs actual (U.E. 0337) (fig. 49). Fig. 48: Canalització de desguàs, posteriorment amortitzada. Fig. 49: Desguàs actual. En aixecar la U.E. 0008, afloren ben aviat les argiles naturals, tallades per nombrosos elements. Cal destacar en primer lloc la presència de dues estructures bessones (E2 i E3) anteriors a la utilització de l’àmbit 4. Aquestes estructures, de les quals en parlarem més endavant, van permetre delimitar l’espai ocupat per l’àmbit 5, la utilització del qual fou anterior a la utilització d’aquesta sala que hem convingut a denominar àmbit 4. Cal comentar, que tant en aquest àmbit com a l’àmbit 5, hem optat per no excavar la totalitat dels forats de pal detectats. La necessitat d’ajustar de forma eficient el calendari de treball i la disposició dels forats, que ens permeten identificar estructures a priori, com veurem tot seguit, ens ha permès fer una selecció d’una mostra de forats que han estat excavats i que ens permeten extrapolar la tipologia constructiva de la resta. Aquest és el cas, per exemple, d’una sèrie de forats de característiques molt similars –forma més o menys quadrangular (fig. 50) amb un rebliment d’argamassa molt blanca i falques de pedra i fragments de teula– (F72 – F79 i F113) disposats de forma alineada, tot formant un angle recte molt evident que s’estén tot al llarg del mur M3 i de la paret est del celler. La seva disposició i morfologia destaca entre els nombrosos encaixos i forats de pal detectats en aquest espai, ja que ens fan pensar en l’existència d’una estructura de suport, com una mena de banqueta contínua adossada al mur M3 i a la paret est. Fig. 50: Detall de l’excavació del forat de pal F73. Podem veure la interfície d’extracció del pal quadrat i les falques de maó, teula i argamassa que el suportaven (U.E. 0446 i 0447). Aquest és l’únic forat de la seqüència que ja estat excavat. En l’espai oposat a aquesta possible estructura, hi trobem algunes unitats la interpretació de les quals és força complexa. Hem de fer esment d’una unitat (U.E. 0276) 36 Memòria de la intervenció arqueológica al Castell-Convent de Penyafort (2008 – 2010) formada per l’argila natural de color verdós, habitual en tot l’espai, fortament cremada (fig. 51) a la qual sembla haver-s’hi abocat alguna mena de combustible; i una mica més al nord un abocament d’argamassa i runa (U.E. 0291) a l’interior d’un retall circular (U.E. 0294) ja detectat durant l’excavació de la cala QIV. En aquest espai, junt amb les bases de suport habituals (B6 i B7), fetes amb maons, hi apareix una mena d’estructura (U.E. 0277) també quadrada, formada per pedres planes ben escairades, la funció de la qual és difícil de determinar, però podria estar relacionada amb alguna mena de suport de fusta (fig. 52). Finalment, sembla ser que a l’àmbit 4 s’hi accedia mitjançant una possible rampa (U.E. 0375) construïda amb argamassa (fig. 53), que apareix tallada per les interfícies (U.E. 0373 i 0374) dels forats F115 i F116. Fig. 51: Nivell de combustió sobre l’argila natural (U.E. 0276). Fig. 52: Estructura quadrada U.E. 0277 a l’extrem d’un rebliment d’argamassa (U.E. 0291). 37 Coordinació del projecte: Alfred Mauri Direcció arqueológica: Pablo del Fresno / Esther Travé Fig. 53: Rampa d’accés a l’àmbit 4 (U.E. 0375). En aquest àmbit, es van dur a terme dues cales de comprovació a la intervenció de 2008 a fi de confirmar l’existència, en primer lloc del mur M3 i, en segon lloc, d’un possible dipòsit a la zona septentrional del celler. En efecte, l’empremta en les parets laterals de la nau d’un antic mur desaparegut en l’actualitat, que travessava perpendicularment l’habitació, i que actualment podem identificar sense reserves amb el mur detectat durant la intervenció de 2010 (M3), va propiciar la realització d’una cala de comprovació (QIII) per comprovar l’existència d’aquesta estructura, que ja havia estat detectada a la prospecció geofísica (fig. 54). Després de la neteja inicial de la cala (QIII) es va detectar una primer estrat d’utilització (UE. 6529) clarament igualable al sòl del celler identificat el 2010 (UE. 0008). En aixecar aquesta unitat, es va identificar a la zona central un rebliment de planta rectangular i color rogenc (UE. 6530) i l’amortització de dos forats de pal (UE. 6533 i 6535). Aquest rebliment rogenc clarament igualable a la UE 0245, detectada a la intervenció de 2010, cobreix Fig. 54: Render de volums detectats al celler: tall de transparència 70% de resposta. (Cf. SALA, Roger. Informe d’intervenció, Prospecció georadar al castell de Penyafort, pàg. 4) 38 Memòria de la intervenció arqueológica al Castell-Convent de Penyafort (2008 – 2010) l’arrasament del mur anteriorment esmentat. Tal com succeeix a tota la zona, les unitats negatives (forats de pal i rases de fonamentació) tallen l’estratigrafia natural, composta per argiles molt decantades (fig. 55). Pel que fa a la darrera cala practicada durant la intervenció de 2008 (QIV), aquesta fou plantejada a fi de corroborar la presència d’un possible dipòsit detectat en la prospecció geofísica a més d’alguna possible estructura relacionada amb aquest. La intervenció a la cala QIV no va permetre detectar aquest element. L’excavació duta a terme al 2008 en aquesta àrea només va permetre documentar amb seguretat les restes del forat d’un pal dret al costat del que semblava ser una empremta a les argiles d’una tina per emmagatzemar vi (fig. 56). L’excavació en extensió ha permès igualar les unitats detectades al 2008 amb els estrats corresponents al 2010 i veure com els forats detectats, formaven part d’una possible bastida. Sembla ser que l’estructura quadrada detectada en la prospecció geofísica podria correspondre amb el rebliment UE. 0291. Fig. 55: Vista general de la cala QIII. Fig. 56: Vista general de la cala QIV. Relació d’Unitats Estratigràfiques identificades a l’ÀMBIT 4 UE element 0203 F26 0204 F26 Definició + Estrat -- Interfície Descripció UE rebliment del forat 0204 Forat de pal 39 Any 2010 2010 Coordinació del projecte: Alfred Mauri Direcció arqueológica: Pablo del Fresno / Esther Travé 0205 0206 0207 0208 0209 0210 0211 0212 0213 0214 0215 0216 F27 F27 F28 F28 F29 F29 F30 F30 F31 F31 F32 F32 0217 F33 0218 0219 0220 0221 0222 0223 0224 0225 0226 0227 0228 0229 F33 F33 F33 F34 F34 F35 F35 F36 F36 F37 F37 0230 F38 0231 0232 0233 0234 0235 0236 0237 0238 0239 0240 0241 0242 0243 0244 F38 F38 B7 F39 F39 E3 F40 F41 F41 F43 F43 F43 F38 B7 0245 M3 0246 0247 0248 0249 0250 0251 M3 M3 M3 B6 + -+ -+ -+ -+ -+ -+ Estrat Interfície Estrat Interfície Estrat Interfície Estrat Interfície Estrat Interfície Estrat Interfície Estrat rebliment del forat 0206 Forat de pal rebliment del forat 0208 Forat de pal rebliment del forat 0210 Forat de pal rebliment del forat/retall 0212 retall en forma quadrada. Possible forat de pal rebliment del forat 0214 Forat de pal rebliment del forat 0216 Forat de pal Rebliment de la interfície d'extracció del pal (0218) del forat 0220 2010 2010 2010 2010 2010 2010 2010 2010 2010 2010 2010 2010 2010 -+ -+ -+ -+ --+ -+ Interfície Estrat Interfície Estrat Interfície Estrat Interfície Estrat Interfície Interfície Estrat Interfície Estrat Interfície d'extracció del pal del forat 0220 Rebliment del forat 0220 Forat de pal Rebliment del forat 0222 Forat de pal Rebliment del forat 0224 Forat de pal Rebliment del forat 0226 Forat de pal Imprompta circular, possiblement d'un bot de vi Rebliment del forat 0229 Forat de pal Rebliment de la interfície d'extracció del al (0231) del forat 0233 2010 2010 2010 2010 2010 2010 2010 2010 2010 2010 2010 2010 2010 -+ -+ ---+ --+ -+ + + Interfície Estrat Interfície Estrat Interfície Interfície Interfície Estrat Interfície Interfície Estrat Interfície Estrat Estructura Estrat Interfície d'extracció del pal del forat 0233 Rebliment del forat 0233 Retall constructiu. Rebliment del forat 0235 Forat de pal Rasa de fonamentació de l'estructura 0319 Forat de pal rebliment argilós del forat de pal 0239 Forat de pal Interfície d'extracció del pal del forat 0242 Rebliment del forat de pal 0242 Forat de pal 2n rebliment (teules) del forat 0233. Base de totxo Rebliment de la rasa de fonamentació del mur per sobre de la cota d'arrasament. 2010 2010 2010 2010 2010 2010 2010 2010 2010 2010 2010 2010 2010 2010 2008, 2010 -+ -+ -+ Interfície Estructura Interfície Estrat Interfície Estructura Arrasament del mur transversal M3 Mur transversal M3 Rasa de fonamentació del mur transversal M3 Rebliment de la canalització del desguàs Canalització de desguàs Base de maó 2008, 2010 2008, 2010 2008, 2010 2010 2010 2010 40 Memòria de la intervenció arqueológica al Castell-Convent de Penyafort (2008 – 2010) 0252 0253 0254 0255 0256 0257 0258 0259 0260 0261 0262 0263 0264 0265 0266 0267 0268 0269 0270 0271 0272 0273 0274 0275 0276 0277 0278 0279 0280 0281 0282 0283 0284 0285 0287 0288 0289 0290 F71 F71 F72 F72 F73 F73 F74 F74 F75 F75 F76 F76 F77 F77 F81 F81 F80 F80 F85 F85 F86 F86 F82 F82 F83 F83 F84 F84 F87 F87 F88 F88 0291 0292 F89 0293 F89 0294 0295 0296 0297 0298 0299 F78 F78 F79 F79 + -+ -+ -+ -+ -+ -+ -+ -+ -+ -+ -+ -+ + + -+ -+ -+ -+ -+ -+ Estrat Interfície Estrat Interfície Estrat Interfície Estrat Interfície Estrat Interfície Estrat Interfície Estrat Interfície Estrat Interfície Estrat Interfície Estrat Interfície Estrat Interfície Estrat Interfície Estrat Estructura Estrat Interfície Estrat Interfície Estrat Interfície Estrat Interfície Estrat Interfície Estrat Interfície Estrat Rebliment del forat de pal 0253 Forat de pal Rebliment del forat 0255 Forat de pal Rebliment del forat 257 Forat de pal Rebliment del forat 0259 Forat de pal Rebliment del forat 0261 Forat de pal Rebliment del forat 0263 Forat de pal Rebliment del forat 0265 Forat de pal rebliment del forat de pal 0267 forat de pal Rebliment del forat de pal 0269 Forat de pal Rebliment de la rasa 0271 Rasa Rebliment del forat de pal 0273 Forat de pal Rebliment del forat 0275 Forat de pal Estrat d'argila totalment carbonitzada Estructura molt similar a la de les bases de totxo Rebliment del forat 0279 Retall d'una cubeta circular Rebliment del forat 0281 Cubeta o forat Rebliment del forat de pal 0283 Forat de pal Rebliment del forat de pal 0285 Forat de pal Rebliment de 0288 forat de pal Rebliment del forat 0290 Forat de pal Rebliment, abocament d'argamassa i runa dins del retall circular 0294 2010 2010 2010 2010 2010, 2011 2010, 2011 2010 2010 2010 2010 2010 2010 2010 2010 2010 2010 2010, 2011 2010, 2011 2010, 2011 2010, 2011 2010, 2011 2010, 2011 2010, 2011 2010, 2011 2010 2010 2010, 2011 2010, 2011 2010, 2011 2010, 2011 2010 2010 2010 2010 2010 2010 2010 2010 2008, 2010, 2011 + Estrat -- Interfície -- Interfície Rebliment del forat 0293 Forat de pal Forat / retall circular ample, reblert per 0291 2010 2010 2008, 2010, 2011 + -+ -+ Rebliment del forat 0296 Forat de pal Rebliment del forat 0298 Forat de pal Bloc d'argamassa amb una impromta d'un totxo arrencat 2010 2010 2010 2010 2010 Estrat Interfície Estrat Interfície Estructura 41 Coordinació del projecte: Alfred Mauri Direcció arqueológica: Pablo del Fresno / Esther Travé 0300 0301 0302 0303 0304 0305 0306 F108 F108 F90 F90 F96 F96 F95 0307 F95 0308 0309 0310 0311 0312 0313 F91 F91 F92 F92 F93 F93 0314 E3 0315 0316 0317 0318 0319 0320 0321 F94 F94 F79 F79 E3 E2 F100 0322 F100 0323 0324 0325 0326 0327 0328 0329 0330 0331 0332 0333 0334 0335 0336 0337 0338 0339 0340 0341 0342 0343 0344 0345 0346 F97 F97 F101 F101 F102 F102 F103 F103 F104 F104 F106 F106 F98 F98 F105 F105 F107 F107 + -+ -+ -+ -- Estrat Interfície Estrat Interfície Estrat Interfície Estrat Interfície Rebliment del forat 0301 Forat de pal Rebliment del forat 0303 Possible forat de pal molt arrassat Rebliment del forat 0305 Retall d'una cubeta Rebliment de la interfície d'extracció del forat 0368 Interfície corresponent a l'extracció del pal del forat 0368 2010, 2011 2010, 2011 2010 2010 2010, 2011 2010, 2011 2010, 2011 2010, 2011 + -+ -+ -+ Estrat Interfície Estrat Interfície Estrat Interfície Estrat Rebliment del forat de pal 0309 Forat de pal Rebliment del forat de pal 0311 Forat de pal Rebliment del forat 0313 Forat de pal Rebliment del retall de la rasa de fonamentació (ue. 0236) de l'estructura 0319 2010 2010 2010 2010 2010 2010 2010 + -+ -+ + + -- Estrat Interfície Estrat Interfície Estructura Estructura Estrat Interfície 2010 2010 2010, 2011 2010, 2011 2010 2010 2010, 2011 2010, 2011 + -+ -+ -+ -+ -+ -+ --+ + -+ -+ -+ -- Estrat Interfície Estrat Interfície Estrat Interfície Estrat Interfície Estrat Interfície Estrat Interfície Estrat Interfície Interfície Estrat Estrat Interfície Estrat Interfície Estrat Interfície Estrat Interfície rebliment del forat de pal 0316 Forat de pal Rebliment del forat de pal 0318 Forat de pal Basament d'arcada Basament d'arcada Rebliment d'amortització de l'estructura 0381 Retall constructiu, de fonamentació,de l'estructura 0381 rebliment del forat de pal 0324 Forat de pal Rebliment del retall 0326 Retall constructiu de l'estuctura 0380 Rebliment del forat de pal 0328 Forat de pal Rebliment del forat de pal 0330 Forat de pal rebliment del forat de pal 0332 Forat de pal rebliment del forat de pal 0334 Forat de pal Rebliment del forat de pal 0336 Forat de pal Retall contemporani per passar el tub de desaigüe Estrat superficial a la zona de la porta del celler Rebliment argilós i vermell del retall 0340 Retall del forat reblert per 0339 rebliment del forat de pal 0342 Forat de pal rebliment del forat de pal 0344 Forat de pal Rebliment del forat 0346 Forat de pal 42 2010, 2011 2010, 2011 2010, 2011 2010, 2011 2010, 2011 2010, 2011 2010, 2011 2010, 2011 2010 2010 2010 2010 2010 2010 2010 2010 2010, 2011 2010, 2011 2010 2010 2010 2010 2010 2010 Memòria de la intervenció arqueológica al Castell-Convent de Penyafort (2008 – 2010) 0347 0348 0349 0350 0351 0360 0361 0362 F109 F109 E3 E2 E2 F112 F112 F112 0363 F112 0364 0365 0366 0367 0368 0369 0370 0371 0372 0373 0374 0375 0376 0377 0378 0379 F113 F113 F85 F95 F95 F114 F114 F114 F114 F115 F116 0380 0381 0382 F117 0446 F73 0447 F73 + ----+ --+ Estrat Interfície Interfície Interfície Interfície Estrat Interfície Interfície Estrat Rebliment del forat 0348 Forat de pal Arrassament de l'estructura 0319 arrassament de l'estructura 0320 Rasa de fonamentació de l'estructura 0320 rebliment constructiu del forat de pal 0361 Forat de pal Interfície corresponent a l'extracció del pal 0361 Rebliment d'amortització de la interfície d'extracció del pal del forat 0361 2010 2010 2010 2010 2010 2011 2011 2011 2011 + --+ -+ -+ ---+ + + + -+ Estrat Interfície Interfície Estrat Interfície Estrat Interfície Estrat Interfície Interfície Interfície Estructura Estrat Estrat Estructura Interfície Estructura Rebliment del forat de pal 0365 2011 2011 2011 2011 2011 2011 2011 2011 2011 2011 2011 2011 2011 2011 2011 2011 2011 Forat de pal Interfície d'extracció del pal quadrat del forat 0273 Rebliment constructiu del forat de pal 0368 Forat de pal Rebliment de la interfície d'extracció del forat 0372 Interfíce d'extracció del pal del forat 0372 Rebliment constructiu del forat 0372 Forat de pal Forat de pal Forat de pal Possible rampa d'accés al celler. Llengua rogenca i argilosa. Rebliment d'amortització de l'estructura 0378 Estructura constituida per alguns maons alineats Retall constructiu de l'estructura 0378 Estructura formada per un rebliment d'argamassa que suporta una alineació de maó i teula + Estructura -- Interfície -- Interfície Estructura constituida per maons Interfície corresponent al retall d'un forat rodo Interfície corresponent a l'extracció del pal quadrat del forat 0257 2011 2011 2011 + Estructura Falques de totxo, teula i argamassa que van suportar el pal del forat 0257 2011 Relació d’Unitats Estratigràfiques identificades a la cala QIII de l’ÀMBIT 4 (2008) UE element 6529 6530 6531 6532 6533 F70 6534 F70 6535 F69 igual a 0008 0245 0247 0246 6536 6537 F69 6538 F69 6539 F69 0017 + + + -+ -+ Definició Estrat Estrat Estructura Interfície Estrat Interfície Estrat + -+ -- Estrat Interfície Estrat Interfície Descripció UE Farcit superficial QIII Farcit vermellós Mur Saqueig de 6531 Fraciment del forat de pal 6534 Interfície d'extracció del pal del forat 6553 Rebliment de la interfície d'extracció del pal 6539 Any 2008 2008 2008 2008 2008 2008 2008 Farcit groc argilós. Geològic Interfície d'extracció del pal del forat 6539 Rebliment del forat 6539 Forat de pal 2008 2008 2008 2008 43 Coordinació del projecte: Alfred Mauri Direcció arqueológica: Pablo del Fresno / Esther Travé 6540 6553 F70 6554 F70 6556 0017 0248 + -+ -- Estrat Interfície Estrat Interfície Argiles naturals forat de pal Rebliment del forat de pal 6553 Rasa de construcció del mur 6531. 2008 2008 2008 2008 Relació d’Unitats Estratigràfiques identificades a la cala QIV de l’ÀMBIT 4 (2008) UE element 6541 6542 6543 6544 F127 6545 igual a Definició 0008 + Estrat 0291 + Estrat 6542 + Estrat -- Interfície + Estrat Descripció UE Farcit superficial QIV Farcit argilos amb motas blanques Farcit negre amb motas blanques (=6542) Interfície d'extracció del forat 6548 Farcit marró sota 6542 (Ovalat). Sembla que ocupa la depresió provocada per la persió d’una tina Any 2008 2008 2008 2008 2008 6546 0294 -- Interfície Tall semi-circular al natural omplert per 6545. Pejtada d’una tina 2008 + Estrat -- Interfície rebliment del forat de pal 6548 Forat de pal 2008 2008 6547 F127 6548 F127 Àmbit 5: (cf. Annexos 1, 4: Làmina 16) Fig. 57: Vista general de l’àmbit 5. Un cop acabada la intervenció de 2010, a la zona més septentrional de la nau, hi van quedar algunes zones encara cobertes parcialment pel nivell de terra batuda del sòl del celler (U.E. 0008). L’excavació d’aquestes restes va permetre posar al descobert una sèrie de suports, una petita cubeta, i un dipòsit possiblement relacionats amb un espai de treball. Tots 44 Memòria de la intervenció arqueológica al Castell-Convent de Penyafort (2008 – 2010) aquests elements, que semblen estar relacionats amb l’emplaçament d’algunes estructures de producció o bé emmagatzematge, apareixen inequívocament al nord de les estructures U.E. 0319 i 0320 interpretades com el suport d’una arcada. Per tot plegat, hem considerat aquest espai com un nou àmbit, l’àmbit 5 (fig. 57), l’ocupació del qual és anterior a la utilització de l’àmbit 4. Aquestes estructures, que semblarien suportar alguna mena d’element divisori, estan constituïdes cadascuna d’elles per una base quadrada formada per pedres més o menys arrodonides i falcades amb argamassa. L’estructura est (E2) està perfectament encaixada dins el retall de fonamentació, mentre que l’estructura oest (E3) fou construïda en una rasa de fonamentació una mica més àmplia (fig. 58 i 59). Ambdues estructures haurien pogut constituir les bases d’un arc, potser, que de ben segur ja havia estat enderrocat en el moment d’utilització de l’àmbit 4 com a recinte tancat. Fig. 58-59: Estructures E2 (esquerra) i E3 (dreta). Sempre al nord d’aquestes estructures, hi apareixen els elements anteriorment esmentats. A l’oest, prop de l’estructura E3, hi documentem el que podríem interpretar com unes bases de suport (U.E. 0378 i 0381) constituïdes per petits maons apilats dins d’un retall constructiu i falcats amb un rebliment argilós en ocasions barrejat amb argamassa (fig. 60 i 61). Aquests suports se situen entorn d’una cubeta quadrada novament coberta per una capa d’argamassa dividida en dues parts desiguals per una alineació de maons col·locats en posició vertical (fig. 62). Fig. 60-61: Estructures de suport U.E. 0378 (esquerra) i U.E. 0381 (dreta). 45 Coordinació del projecte: Alfred Mauri Direcció arqueológica: Pablo del Fresno / Esther Travé A la cantonada nord-est de la nau, hi trobem un possible dipòsit, de dimensions considerables, d’uns 2m2. Al sud d’aquest dipòsit, hem de fer esment de la disposició en forma quadrangular dels forats de pal F107, F108 i F109 (fig. 63 i 64), tots tres de les mateixes característiques, arrodonits, no gaire grans i reblerts per una mescla argiles i graves de colors grisencs, que semblarien haver constituït el suport d’alguna mena d’element alçat, a títol d’hipòtesi, podríem suggerir l’existència d’alguna mena de taula fixa. Fig. 62: Cubeta quadrada (U.E. 0380) Fig. 63-64: Disposició dels forats F107, F108 i F109 (esquerra) i detall de la interfície (U.E. 0301) corresponent al forat F108, l’únic que ha estat excavat (a sota). Relació d’Unitats Estratigràfiques identificades a l’ÀMBIT 5 UE 0236 0300 0301 0305 0314 element E3 F108 F108 F96 E3 -+ --+ 0317 0318 0319 0321 0322 F79 F79 E3 F100 F100 + -+ + -- 0326 0327 F101 Definició Interfície Estrat Interfície Interfície Estrat Estrat Interfície Estructura Estrat Interfície -- Interfície + Estrat Descripció UE Rasa de fonamentació de l'estructura 0319 Rebliment del forat 0301 Forat de pal Retall d'una cubeta Rebliment del retall de la rasa de fonamentació (ue. 0236) de l'estructura 0319 Any 2010 2010, 2011 2010, 2011 2010, 2011 2010 Rebliment del forat de pal 0318 Forat de pal Basament d'arcada Rebliment d'amortització de l'estructura 0381 Retall constructiu, de fonamentació,de l'estructura 0381 Retall constructiu de l'estuctura 0380 Rebliment del forat de pal 0328 2010, 2011 2010, 2011 2010 2010, 2011 2010, 2011 46 2010, 2011 2010, 2011 Memòria de la intervenció arqueológica al Castell-Convent de Penyafort (2008 – 2010) 0328 0329 0330 0339 0340 0345 0346 0347 0348 0351 0376 0377 0378 0379 0380 F101 F102 F102 F107 F107 F109 F109 E2 0381 0382 F117 Habitació 2: -+ -+ -+ -+ --+ + + -+ Interfície Estrat Interfície Estrat Interfície Estrat Interfície Estrat Interfície Interfície Estrat Estrat Estructura Interfície Estructura + Estructura -- Interfície Forat de pal Rebliment del forat de pal 0330 Forat de pal Rebliment argilós i vermell del retall 0340 Retall del forat reblert per 0339 Rebliment del forat 0346 Forat de pal Rebliment del forat 0348 Forat de pal Rasa de fonamentació de l'estructura 0320 Llengua rogenca i argilosa. Rebliment d'amortització de l'estructura 0378 Estructura constituida per alguns maons alineats Retall constructiu de l'estructura 0378 Estructura formada per un rebliment d'argamassa que suporta una alineació de maó i teula 2010, 2011 2010, 2011 2010, 2011 2010, 2011 2010, 2011 2010 2010 2010 2010 2010 2011 2011 2011 2011 2011 Estructura constituida per maons Interfície corresponent al retall d'un forat rodo 2011 2011 (cf. Annex 1) Durant la intervenció de 2008 es va dur a terme una comprovació a l’Habitació 2 del Castell-Convent de Penyafort. El terra d’aquesta habitació presentava un enfonsament a la seva part central (fig. 65). La prospecció també estava indicant la presència d’alguna estructura tallada al natural que es desenvolupava al llarg de tota la seva longitud (fig. Fig. 65: Enfonsament de les rajoles de la zona central de l’habitació. 66). Per tant es va considerar la possibilitat d’obrir aquest sector per determinar les possibles causes de l’enfonsament del terreny i comprovar l’existència d’aquesta possible estructura retallada a l’estrat geològic. Fig. 66: Esquema interpretatiu de les seccions realitzades a partir de la prospecció per georadar (Cf. SALA, Roger. Informe d’intervenció, Prospecció georadar al castell de Penyafort, gràfic 5.) Una vegada retirat el terra de rajoles que cobreix actualment l’habitació (UE. 2501) i la seva capa d’anivellament (UE. 2502) es va detectar aquesta irregularitat. L’enfonsament es correspon amb la presència d’una tomba (T1). Per sota del sòl actual de l’habitació, hi apareixen les restes del que sembla ser un sòl anterior (UE. 2503) amb el corresponent 47 Coordinació del projecte: Alfred Mauri Direcció arqueológica: Pablo del Fresno / Esther Travé estrat d’anivellament (UE. 2504). La tomba detectada la conformen dues unitats estratigràfiques: el retall de la fosa a l’argila natural (UE. 2508) i el seu rebliment (UE. 2507): Es tracta de l’enterrament d’un individu adult, en el què conservem les restes de la caixa de fusta així com 24 claus de ferro. El grau de conservació de l’esquelet és molt dolent resultant gairebé impossible la recuperació íntegra dels ossos (fig. 67). Fig. 67: Enterrament d’un individu adult recuperat a l’Habitació 2 (QV). Cal fer constar un detall relatiu a la documentació d’aquest espai i és que les cotes registrades per a les diferents UE de la cala Q.V s’han pres en relació al sòl de l’habitació i no presenten correspondència exacta amb les cotes del celler, calculades a partir d’un punt 0 determinat al sòl del celler, a la zona dels dipòsits de l’àmbit 2. Relació d’Unitats Estratigràfiques identificades a la cala QV (2008) UE element 2501 2502 2503 2504 2507 T1 2508 T1 + + + + + -- Definició Estructura Estrat Estrat Estrat Estrat Interfície Descripció UE Sòl de rajoles quadrades. Rebliment constructiu d'anivellament Estrat d'argamassa blanca. Restes d'un sòl inicial Rebliment constructiu d'anivellament Rebliment de la tomba T1 Fossa de la tomba T1 Any 2008 2008 2008 2008 2008 2008 Documentació dels sondejos arquitectònics a l’exterior de l’edifici Finalment, hem d’esmentar en aquesta memòria la documentació de tres estructures exteriors a l’edifici durant la intervenció de 2008. En primer lloc es va procedir a la neteja i documentació arqueològica dels sondeigs realitzats per l’equip d’arquitectes que s’encarreguen de la restauració del conjunt edificat. Aquests sondeigs es localitzen a l’exterior del celler, a un lloc que en principi queda fora del edifici, més concretament a la 48 Memòria de la intervenció arqueológica al Castell-Convent de Penyafort (2008 – 2010) zona dels jardins. Es va documentar una estructura murària paral·lela al mur exterior del celler. Aquest mur es troba força arrasat, i a més a més va ser tallat per la construcció d’una sèrie de contraforts relacionats amb el canvi del sostre del celler. Els contraforts tenen la funció de contrarestar l’empenta produïda per l’augment del pes de la coberta del celler. Fig. 68: Estructura murària detectada a l’exterior de l’edifici (U.E. 7501 i 7502). Relació d’Unitats Estratigràfiques documentades a l’exterior de l’edifici (2008) UE 7501 7502 7503 element Definició + Estructura + Estructura + Estructura Descripció UE Mur Mur Mur Any 2008 2008 2008 2.4.2. L’estudi de materials (cf. Annexos 3 i 6) La classificació general de materials arqueològics contempla l’agrupació dels materials en quatre grups: (1) materials ceràmics específics, (2) materials ceràmics genèrics, (3) materials no ceràmics específics i (4) materials no ceràmics genèrics. En l’estudi de materials ceràmics distingim, d’una banda, l’anàlisi formal dels materials, que ve determinat per l’estudi tipològic i morfomètric dels materials ceràmics específics i, d’altra banda, l’anàlisi de les pastes, amb criteris petrogràfics, tant dels materials ceràmics específics com dels genèrics. 49 Coordinació del projecte: Alfred Mauri Direcció arqueológica: Pablo del Fresno / Esther Travé Per a l’estudi morfomètric dels materials hem procedit al dibuix arqueològic dels materials amb forma mitjançant un Braç digitalitzador en 3D MicroScribe Digitizer, juntament amb el programa de tractament d’imatges 3D Rhinoceros 4.0. La utilització d’aquest tipus de programa ens permet recuperar amb gran fiabilitat les dimensions de les peces, especialment els diàmetres dels vasos i les seves proporcions. L’estudi morfomètric dels materials parteix del desenvolupament d’un mètode d’estudi per a conjunts ceràmics homogenis (TRAVÉ 2009) i els resultats els presentem en forma de taula al final d’aquest apartat. En aquesta taula de morfometria hi figuren per a cada peça dibuixada:     Les dimensions corresponents als diàmetres de boca, de base, mínim i màxim de cada peça en la mesura del possible. Els gruixos mínim, mig i/o màxim de les parets del fragment. L’alçada conservada, total o restituïda, per als casos en què no conservem la peça sencera però és possible aproximar l’alçada a partir de diversos fragments. Les dades corresponents a la vectorització1 del dibuix arqueològic. En els annexos 3 i 6 presentem les fitxes d’inventari i làmines dels materials recuperats. En les làmines de l’annex 6 presentem els dibuixos arqueològics dels materials, classificats i a escala 1:3. El volum de materials recuperats, en relació a l’extensió de l’espai excavat no és excessivament abundós. Tanmateix, el conjunt més nombrós de materials, fonamentalment format per fragments de ceràmiques ha estat recuperat, en disposició horitzontal a la ue. 0008. Es tracta de nombrosos fragments d’una ceràmica de cocció reductora, molt depurada, possiblement corresponent a diversos càntirs i/o recipients per a la contenció de líquids, datables probablement dels segles XVII i XVIII – XIX. Juntament amb aquest conjunt, s’han recuperat també algunes peces i fragments de vaixella de taula decorada en blau sobre bany estannífer, de cronologia semblant. Podem considerar-les com a produccions pròpies de la ceràmica blava catalana i/o valenciana, procedent de centres productors urbans i prou estesa per tot el territori. Pel que fa a aquestes produccions blaves (làmina 1), cal destacar la presència majoritària de plats i escudelles amb decoracions geomètriques i en alguns casos florals. Presenten pastes groguenques i rosades, pel regla general molt fines i depurades no gaire poroses, sense inclusions apreciables llevat d’alguns nòduls argilosos. Respecte de les escudelles recuperades, totes a la U.E. 0008, cal tenir present que totes pertanyen a un mateix tipus, 1 Entenem per vectorització el mètode consistent en definir la línia generatriu d’un vas ceràmic en funció d’una combinació de tres xifres que indicaran el tipus de línia que serà vectoritzada, seguida de cinc xifres més que ens permetran ubicar en el pla els extrems de la línia esmentada i un o dos punts d’inflexió de la mateixa, segons els casos, de tal manera que, en veure la combinació de xifres resultant, puguem fer-nos una imatge mental ràpida de la forma de la línia i, per extensió de les dimensions del fragment conservat i la informació que ens pot aportar (TRAVÉ 2009: 219). L’estudi de les dades resultants d’aquest procediment ens permet d’una banda ordenar els materials amb major precisió i aproximar el grau de fragmentació dels mateixos. 50 Memòria de la intervenció arqueológica al Castell-Convent de Penyafort (2008 – 2010) amb vora moldurada i decoració geomètrico-floral. Malgrat la impressió inicial, que ens feia considerar tots els fragments d’escudella analitzats com una mateixa peça, hem pogut comprovar com pertanyen com a mínim a cinc recipients diferents. Només una de les peces ens ha permès recuperar la forma sencera, que presenta un peu anular. Els plats recuperats presenten decoracions geomètriques de tipus ditada, amb una ala ampla i en alguns casos una depresió a la cara externa de la base. El segon conjunt destacat de materials, habitual en diverses unitats estratigràfiques (U.E. 0008, 0078, 0152, 0181, etc.) està format per nombrosos fragments de ceràmica grisa, anteriorment esmentada, molt depurada i sense inclusions apreciables. Els fragments amb forma analitzats corresponen a fons anulars, fragments de nansa, brocs i parets amb decoració incisa que semblen correspondre pràcticament en la seva totalitat a càntirs. És significativa la gran concentració de fragments de ceràmica (tant genèrics com específics) d’aquest tipus, que semblarien correspondre com a molt a dues peces diferents, a la zona propera al suposat pou de l’àmbit 3. La natura dels diferents fragments amb forma estudiats ens ha permès reconstruir de manera hipotètica la forma sencera d’un d’aquests càntirs, representat en color morat a la làmina 4 de l’annex 6. Podem suposar-los una cronologia d’època moderna (ss. XVII – XIX) relacionada amb un repunt destacat de la utilització d’aquest tipus de produccions de ceràmica grisa, que havien caigut en un cert declivi a partir dels segles XV i XVI, en relació amb l’expansió del camp català durant l’Edat Moderna. En aquestes noves produccions, la predominança d’olles i recipients de tipus culinari entra en un clar retrocés davant la producció creixent de recipients relacionats amb el transport i contenció de líquids, com ara els càntirs. En relació al material ceràmic, cal esmentar en darrer lloc, un conjunt de materials vidrats, amb decoracions heterogènies, de cronologies molt recents que presenten vidrats transparents castanys o melats, i decoracions polícromes de tota mena (làmines 2 i 3). Sovint, aquests materials ceràmics apareixen en relació a nombrosos fragments de vidres o metalls en estrats de deposició recent. Cal destacar una peça en concret consistent en un fons de gerra (núm. inv. 69.1, làmina 6) recuperada en el nivell de rebliment d’inutilització dels dipòsits de l’ambit 2 que semblaria presentar una cronologia lleugerament anterior a la resta de materials, possiblement d’època postmedieval no gaire tardana (s. XVI – XVII?). Aquesta troballa ens permetria assignar a aquesta fase d’ocupació una cronologia no gaire tardana. No es habitual recuperar materials en relació a les estructures o els forats de pal, llevat d’alguns petits fragments que poden aparèixer de forma aïllada. Finalment, cal tenir en compte també la presència d’alguns materials metàl·lics, majoritàriament claus de ferro i elements relacionats amb les tasques quotidianes del celler (làmina 7). Tot deixant de banda alguns materials de tipus residuals procedents de la U.E. 0338 (ampolles, peus de copa, un tap de metall, etc.), podem destacar la presència d’una balda (núm. inv. 8.94), una escarpa (núm. inv. 8.95), dues fulles de falç (núm. inv. 8.96 i 134.1), i nombrosos claus. Es tracta en tots els casos d’elements relacionats amb les tasques quotidianes del celler durant les 51 Coordinació del projecte: Alfred Mauri Direcció arqueológica: Pablo del Fresno / Esther Travé darreres fases d’utilització. A l’interior del pou, en el rebliment d’amortització, s’hi va recuperar una politja (núm .inv. 171.3). Finalment, fem esment de la presència de tres monedes, en molt mal estat de conservació, possiblement de coure i bronze, totalment il·legibles (núm. inv. 8.101, 8.107 i 385.7). 2.4.3. La lectura de paraments i l’estudi arquitectònic de l’edifici (cf. Annexos 2 i 5) Paral·lelament a la excavació arqueològica del celler, s’ha portat a terme un estudi arquitectònic de l’edifici per tal de comprendre el procés d’evolució de les successives construccions a partir de l’observació de les estructures actuals, de la lectura de paraments a partir dels alçats fotogramètrics de la façana nord de l’edifici, dels murs del celler i dels sondejos de comprovació realitzats a la zona del corredor annex a l’ala nord i les habitacions 1 i 3. Per tal de realitzar aquest estudi es va procedir inicialment a la divisió del conjunt monumental en diferents àrees de numeració d’unitats estratigràfiques per tal de facilitar la localització d’aquestes a l’hora de fer l’estudi (fig. 69). La lectura de paraments en un grau de detall major s’ha concentrat a les àrees on es documenten les antigues dependències conventuals, és a dir, l’ala nord i el celler2 (àrees 1000, 2000 i 6000), fortament afectades per les nombroses remodelacions posteriors, que fan necessària una lectura molt més acurada dels vestigis arqueològics, sovint Fig. 69: Divisió d’àrees per a la numeració d’unitats estratigràfiques. més escassos. L’Ala Nord: (cf. Annex 2, 5: Làmines 1-5 i 11-13) L’ala nord és la més antiga del conjunt i fou edificada ja en època conventual. La lectura dels paraments corresponents a l’alçat exterior de la façana nord (fig. 70) ens permet detectar inicialment un conjunt de finestres algunes de les quals amortitzades, algunes encara en ús actualment, formada per una seqüència de finestres de les dimensions habituals al conjunt de l’edifici (1 x 1,5 m aprox.) acompanyades cadascuna d’elles per una finestra de dimensions menors, totes elles amortitzades. Aquesta seqüència de finestres del primer pis 2 Respecte a la numeració del celler, en el moment d’iniciar la intervenció de 2010, vam optar per reservar la numeració iniciada al 6000 per a la lectura dels paraments dels murs i emprar els números entre 0000 i 0999 per a les unitats estratigràfiques corresponents a l’excavació arqueológica. 52 Memòria de la intervenció arqueológica al Castell-Convent de Penyafort (2008 – 2010) constitueix un testimoniatge de les cel·les del convent de dominics, que ocupaven bona part del primer pis de l’edifici i sembla contemporània de la construcció del parament. Fig. 70: Alçat fotogramètric de l’exterior de la façana nord de l’ala nord. La construcció fou especialment alterada a la part superior en època de Josep Puig i llagostera amb l’arrasament de la part superior i possiblement d’una antiga teulada per tal d’aixecar-hi unes golfes, un possible colomar i adossar-hi una balconada, a la que s’hi accedeix a partir de tres portes que s’obren en una gran sala a l’extrem oest. Igualments’hi perceben amb claredat dues portes amortitzades: la més occidental correspondria a l’accés a l’antiga cuina conventual, mentre que la més oriental podria haver correspost a un accés lateral a l’església 1. En efecte, tots els vestigis ens duen a pensar que a l’extrem, oriental de l’ala nord hi va existir una primera església adossada a la torre sacra que posteriorment fou escapçada pels peus i parcialment enderrocada per a la unificació d’aquest edifici amb l’edifici conventual que correspondria a l’extrem occidental de l’ala. Aquesta església 1 hauria pogut tenir dues portes laterals (UE. 2076 = 2082 i 2203), la primera de les quals quedaria situada al nord i la segona al sud, actualment detectable a partir dels sondejos de l’habitació 3, ambdues situades als peus de la nau. Finalment, podem destacar a la planta baixa de l’edifici la presència d’un seguit de finestres retallades amb posterioritat a l’aixecament del mur. Aquest és un factor que refoça la idea de que en el moment d’unificació de l’ala nord, s’aprofita parcialment el parament constructiu de la nau de l’església 1. Aquestes finestres es presenten de forma més separada que en el cas de les cel·les del pis superior i les remodelacions dels accessos i dependències de la planta baixa amb posterioritat a la desamortització dificulta la seva interpretació. Semblen correspondre amb tres finestres més detectades a la façana sud a partir de sondejos situades de manera aproximadament simètrica a les de la façana nord. Destaquem en darrer lloc la porta principal de l’edifici, possiblement construïda immediatament després de la unificació de la nau. 53 Coordinació del projecte: Alfred Mauri Direcció arqueológica: Pablo del Fresno / Esther Travé Relació d’Unitats Estratigràfiques identificades a l’alçat exterior de la façana nord UE 1000 1001 1002 1003 1004 1005 1006 1007 1008 1009 1010 1011 1012 1013 1014 1015 1016 1017 1018 2000 2001 2002 2003 2004 2005 2006 2007 2008 2009 2010 2011 2012 2013 2014 2015 2016 2017 2018 2019 2020 2021 2022 2023 2024 2025 2026 2027 2028 2029 + + + -+ + + -+ + + + -+ -+ + + + + + ----------+ + -+ + + + + + + + + + + + + + + Definició Estructura Estructura Estructura Interfície Estructura Estructura Estructura Interfície Estructura Estructura Estructura Estructura Interfície Estructura Interfície Estructura Estructura Estructura Estrat Estructura Estructura Interfície Interfície Interfície Interfície Interfície Interfície Interfície Interfície Interfície Interfície Estructura Estructura Interfície Estructura Estructura Estructura Estructura Estructura Estructura Estructura Estructura Estructura Estructura Estructura Estructura Estructura Estructura Estructura Descripció UE Parament constructiu TIPUS 1 Parament constructiu TIPUS 1 Parament constructiu TIPUS 1 Interfície constructiva del mur. Marc d'obra d'una finestra (maons prims) Marc d'obra d'una finestra gran (carreus) Amortització amb totxanes de la finestra (1004) Espoliació dels carreus de la finestra 1017 Marc d'obra d'una finestra (maons prims) Marc d'obra d'una finestra gran (carreus) Amortització amb totxanes de la finestra (1008) Marc d'obra d'una finestra petita (carreus) Afectació del mur per l'obertura de la porta de l'església 2 Marc d'obra de la porta de l'església 2 Afectació del mur per l'obertura de la porta de l'església 2 Arrebossat de morter Amortització amb totxos de la finestra (1011) Llinda d'una finestra gran espoliada (carreus) Parament constructiu TIPUS 2 Parament constructiu TIPUS 1 Parament constructiu TIPUS 2 Interfície constructiva del mur. Interfície constructiva del mur. Interfície constructiva del mur. Interfície constructiva del mur. Interfície constructiva del mur. Interfície constructiva del mur. Interfície constructiva del mur. Interfície constructiva del mur. Interfície constructiva del mur. Arrasament de la part superior del mur (UE. 2000) Parament constructiu TIPUS 3 Teulada amb vessant a dues aigües Arrasament de la teulada Reparació de l'arrasament UE. 2014 Marc d'obra d'una finestra (maons prims) Amortització amb totxanes de la finestra (2016) Marc d'obra d'una finestra (maons prims) Amortització amb totxanes de la finestra (2018) Marc d'obra d'una finestra (maons prims) Marc d'obra d'una finestra (maons prims) Amortització amb totxanes de la finestra (2021) Marc d'obra d'una finestra petita (carreus) Amortització amb totxos de la finestra (2023) Marc d'obra d'una finestra gran (carreus) Marc d'obra d'una finestra petita (carreus) Marc d'obra d'una finestra gran (carreus) Marc d'obra d'una finestra gran (carreus) Marc d'obra d'una finestra gran (carreus) 54 Any 2011 2011 2011 2011 2011 2011 2011 2011 2011 2011 2011 2011 2011 2011 2011 2011 2011 2011 2011 2011 2011 2011 2011 2011 2011 2011 2011 2011 2011 2011 2011 2011 2011 2011 2011 2011 2011 2011 2011 2011 2011 2011 2011 2011 2011 2011 2011 2011 2011 Memòria de la intervenció arqueológica al Castell-Convent de Penyafort (2008 – 2010) 2030 2031 2032 2033 2034 2035 2036 2037 2038 2039 2040 2041 2042 2043 2044 2045 2046 2047 2048 2049 2050 2051 2052 2053 2054 2055 2056 2057 2058 2059 2060 2061 2062 2063 2064 2065 2066 2067 2068 2069 2070 2071 2072 2073 2074 2075 2076 2077 2078 2079 2080 2081 -+ + + + -+ + + + + + + + + + + -+ + -+ + + + + + + + + + + + + + + + + + -+ -+ + -+ + + + + + + Interfície Estructura Estructura Estructura Estructura Interfície Estrat Estructura Estructura Estructura Estructura Estructura Estructura Estructura Estructura Estructura Estructura Interfície Estructura Estructura Interfície Estructura Estructura Estructura Estructura Estructura Estructura Estructura Estructura Estructura Estructura Estructura Estructura Estructura Estructura Estructura Estructura Estructura Estructura Interfície Estructura Interfície Estructura Estructura Interfície Estructura Estructura Estructura Estructura Estructura Estructura Estructura Espoliació del llindar de la finestra 2029 Amortització de la finestra 2029 Amortització de l'espoliació 2030 Marc d'obra d'una porta de balcó (carreus) Amortització de l'espoliació 2033 Espoliació del llindar de la porta 2033 Amortització de la part inferior de la porta 2033. Marc d'obra d'una finestra gran (carreus) Marc d'obra d'una finestra petita (carreus) Amortització amb totxos de la finestra (2038) Marc d'obra d'una finestra gran (carreus) Amortització amb totxos de la finestra (2026) Marc d'obra d'una finestra gran (carreus) Marc d'obra d'una finestra petita (carreus) Amortització amb totxos de la finestra (2043) Marc d'obra d'una finestra petita (carreus) Amortització amb totxos de la finestra (2045) Retall constructiu de la porta 2049 Rebliment constructiu de la porta 2049 Marc d'obra d'una porta del balcó 2056 Retall constructiu de la porta 2051 Marc d'obra d'una porta del balcó 2056 Rebliment constructiu de la porta 2051 Marc d'obra d'una porta del balcó 2056 Parament constructiu TIPUS 4 Parament constructiu TIPUS 4. Colomar Balcó Cantonada entre l'ala nord i l'ala oest Finestra del colomar Finestra del colomar Finestra del colomar Finestra del colomar Finestra del colomar Obertura ovalada del colomar Amortització de l'obertura ovalada 2063 Obertura ovalada del colomar Amortització de l'obertura ovalada 2065 Obertura ovalada del colomar Amortització de l'obertura ovalada 2067 Retall constructiu d'obertura d'una finestra Obra de la finestra del retall 2069 Retall constructiu d'obertura d'una finestra Obra de la finestra del retall 2071 Amortització de la finestra 2072 Retall constructiu d'obertura d'una finestra Obra de la finestra del retall 2074 Estructura de carreus d'una porta Amortització parcial de la porta 2076/2082 Segona amortització de la porta 2076/2082 Amortització parcial de la porta 2078/2081 Arrebossat de morter en relació amb 2079 Segona amortització de la porta 2076/2082 55 2011 2011 2011 2011 2011 2011 2011 2011 2011 2011 2011 2011 2011 2011 2011 2011 2011 2011 2011 2011 2011 2011 2011 2011 2011 2011 2011 2011 2011 2011 2011 2011 2011 2011 2011 2011 2011 2011 2011 2011 2011 2011 2011 2011 2011 2011 2011 2011 2011 2011 2011 2011 Coordinació del projecte: Alfred Mauri Direcció arqueológica: Pablo del Fresno / Esther Travé 2082 2083 2084 2085 2086 2087 2088 2089 2090 2091 2092 2093 2094 2095 2096 2097 + + + -+ + -+ + + + + + + + + Estructura Estructura Estructura Interfície Estructura Estructura Interfície Estructura Estructura Estructura Estructura Estructura Estructura Estructura Estructura Estructura 2098 2099 2100 2101 2102 2103 2104 2105 2106 2107 2108 2109 2110 2111 2112 2113 2114 2115 2116 2117 2118 2119 2120 2121 2122 2123 2124 2125 2126 2127 2148 -+ -+ -+ -+ + -+ + + -+ + + -+ + + + -+ + + + + + + + Interfície Estructura Interfície Estructura Interfície Estructura Interfície Estructura Estructura Interfície Estructura Estructura Estructura Interfície Estructura Estructura Estructura Interfície Estructura Estructura Estructura Estructura Interfície Estructura Estructura Estructura Estructura Estructura Estructura Estructura Estructura Estructura de carreus d'una porta Llindar d'una finestra amortitzada Amortització de la finestra 2083 Retall del forat de la porta 2086 Porta principal de l'edifici Rebliment d'obra del forat de la porta 2086 Obertura d'una finestra Construcció de la finestra corresponent al retall 2088 Construcció de la finestra corresponent al retall 2088 Rebliment d'obra del forat 2088 Amortització de la finestra 2089/2090 Taca d'arrebossat de morter Taca d'arrebossat de morter Taca d'arrebossat de morter Taca d'arrebossat de morter Rebliment d'obra que conté un suport de ferro possiblement per un fanal. Obertura d'una finestra Construcció de la finestra corresponent al retall 2098 Obertura d'una finestra Construcció de la finestra corresponent al retall 2100 Obertura d'una porta Construcció de la finestra corresponent al retall 2102 Obertura d'una finestra Construcció de la finestra corresponent al retall 2104 Amortització de la finestra 2105 Obertura d'una finestra Construcció de la finestra corresponent al retall 2107 Amortització de la finestra 2108 Construcció de la finestra corresponent al retall 2111 Obertura d'una finestra Arc de la porta de la cuina Amortització de la porta de la cuina Arrebossat de morter Retall constructiu per al suport d'un fanal Arrebossat de morter en relació amb 2056 Taca d'arrebossat Taca d'arrebossat Arrebossat de morter Ampliació / espoliació de la finestra 2122 Arrebossat de morter Marc de carreus d'una finestra Reconstrucció de la finestra 2122 Arrebossat de morter Arrebossat de morter en relació amb 2056 Parament de totxos Arrebossat de morter Parament constructiu tipus 56 2011 2011 2011 2011 2011 2011 2011 2011 2011 2011 2011 2011 2011 2011 2011 2011 2011 2011 2011 2011 2011 2011 2011 2011 2011 2011 2011 2011 2011 2011 2011 2011 2011 2011 2011 2011 2011 2011 2011 2011 2011 2011 2011 2011 2011 2011 2011 Memòria de la intervenció arqueológica al Castell-Convent de Penyafort (2008 – 2010) Relació d’Unitats Estratigràfiques identificades als mostrejos de la façana sud UE 2148 2149 2150 2151 2152 2153 2154 2155 2156 2157 2158 2159 2160 2161 2162 2163 2164 2165 2166 2167 2168 2169 2170 2171 2172 2173 2174 2175 2176 2177 2178 2179 2180 2181 2182 2183 2184 2185 2186 2187 2188 2189 2190 2191 2192 2193 2194 2195 2196 + + + + + + + + + + -+ + -+ + -+ + -+ + -+ -+ + -+ + + + + + -+ -+ -+ -+ + + -+ + + + Definició Estructura Estructura Estructura Estructura Estructura Estructura Estructura Estructura Estructura Estructura Interfície Estructura Estructura Interfície Estructura Estructura Interfície Estructura Estructura Interfície Estructura Estructura Interfície Estructura Interfície Estructura Estructura Interfície Estructura Estructura Estructura Estructura Estructura Estructura Interfície Estructura Interfície Estructura Interfície Estructura Interfície Estructura Estructura Estructura Interfície Estructura Estructura Estructura Estructura Descripció UE Parament constructiu tipus 1 Parament constructiu tipus 1/2 Parament constructiu (envà) Parament constructiu (envà) Parament constructiu (envà desaparegut) Capa d'enguixat Capa d'arrebossat de morter Porta Porta Estructura porta Retall finestra Obra finestra Amortització finestra Retall forat Obra forat Amortització forat Retall forat Amortització forat Respirador Retall forat Obra forat Amortització forat Retall forat Amortització forat Retall forat Amortització forat Finestra Retall finestra Obra marc finestra Llinda finestra Amortització finestra Arrasament UE 2152 Pintura blava Pintura groga Retall forat Obra forat Retall forat Amortització Obertura forat Obra forat de bastida Retall finestra Obra finestra Carreus finestra Amortització finestra Retall porta Estructura porta Amortització porta Capa d'enguixat Capa d'arrebossat de morter 57 Any 2011 2011 2011 2011 2011 2011 2011 2011 2011 2011 2011 2011 2011 2011 2011 2011 2011 2011 2011 2011 2011 2011 2011 2011 2011 2011 2011 2011 2011 2011 2011 2011 2011 2011 2011 2011 2011 2011 2011 2011 2011 2011 2011 2011 2011 2011 2011 2011 2011 Coordinació del projecte: Alfred Mauri Direcció arqueológica: Pablo del Fresno / Esther Travé 2197 2198 2199 2200 2201 2202 2203 2204 2205 2206 2207 2208 2209 2210 2211 2212 2213 2214 + + -+ + + -+ + + + + + -+ + + + Estructura Estructura Interfície Estructura Estructura Estructura Interfície Estructura Estructura Estructura Estructura Estructura Estructura Interfície Estructura Estructura Estructura Estructura Capa d'arrebossat de morter Capa d'arrebossat de morter Retall porta Amortització parcial Parament constructiu Parament constructiu Retall porta Amortització porta Amortització porta Capa d'arrebossat de morter Capa d'enguixat Marc porta Amortització Retall porta Obra rebliment porta Marc porta Amortització porta Capa d'arrebossat de morter El celler: 2011 2011 2011 2011 2011 2011 2011 2011 2011 2011 2011 2011 2011 2011 2011 2011 2011 2011 (cf. Annex 2, 5: Làmines 6-10) Els paraments més antics del celler, corresponents a la planta baixa, reforcen algunes de les dades obtingudes a partir de l’excavació arqueològica de la nau, que correspon a l’ala oest de l’edifici (fig. 71). D’una banda, hem pogut observar un enguixat uniforme que cobreix tot el parament de l’espai que hem delimitat com a àmbit 4 i que dibuixa una motllura contínua a tota l’habitació. La presència de tres finestres a l’oest, dues de les quals amortitzades, a una distància regular haurien aportat llum a una habitació que podem interpretar com un possible refectori. En relació amb aquest possible ús, a l’envà de tancament de la nau, on també s’hi percep l’enguixat amb una motllura, s’hi obre una petita finestra que podria haver actuat com a passaplats. Fig. 71: Alçats fotogramètric de l’interior del celler. Murs oest (a dalt) i est (a baix). Les intervencions a les parets del celler amb posterioritat a la desamortització han alterat força l’aspecte inicial dels paraments, per la qual cosa fou necessari també fer-hi alguns sondejos de comprovació. En aixecar en algunes zones les capes d’arrebossats successius, es percep com l’estructura dels murs presenta dos paraments constructius diferents. A la 58 Memòria de la intervenció arqueológica al Castell-Convent de Penyafort (2008 – 2010) zona inferior el mur s’aixeca a partir d’una construcció de pedres, falcades amb més o menys argamassa segons zones, fins a una alçada aproximada de dos metres, variable també segons les zones. Sobre aquest parament, s’hi aixeca un altre format per tàpia molt compactada que en un primer moment hauria suportat una coberta de fusta. L’anàlisi dels paraments, en comparació amb els resultats de l’excavació ens du a pensar que la nau fou construïda, en principi, en tres moments constructius diferents. En l’apartat següent, on analitzarem l’evolució cronològica de l’edifici, tindrem ocasió d’incidir en aquest aspecte, però de moment podem apuntar que la zona més antiga del celler correspon a l’àrea nord, ocupada per l’àmbit 4. Posteriorment, la nau fou allargada durant la construcció de l’àmbit 2a a partir d’un clos tancat a l’interior de la nau, i finalment, es va tancar la nau al sud allargant-la uns metres més. Pel que fa als accessos al celler, també en aquest cas semblen haver patit transformacions. El mur oest presenta a la zona més septentrional una petita porta d’accés lateral (fig. 72) que podria haver estat relacionada amb el funcionament de l’àmbit 5 i que sembla quedar amortitzada durant la construcció del possible refectori. En aquest mateix mur, s’hi obre també una porta que permet la sortida al que convenim a denominar el pati de les premses. Aquesta porta, la més recent, semblaria haver estat Fig. 72: Vista del parament del mur est del construïda durant la darrera fase d’ampliació del celler, amb la porta de l’ambit 5 amortitzada. A la part superior s’hi poden celler, en relació amb la utilització de les veure les restes de l’enguixat amb una motllura. instal·lacions de l’àmbit 2b. Al costat d’aquesta, s’hi detecta una porta més antiga, amortitzada, en alineació amb un dels accessos a l’àmbit 2a, descobert durant la fase d’excavació. Aquesta porta és parcialment amortitzada en algun moment determinat que no podem acabar de precisar a fi de construir-ne una de més estreta que finalment serà tancada quan s’obri la porta actual (figs. 73-74). Fig. 73 i 74: Vistes de l’antiga porta lateral d’accés als àmbits 2a i 2c (abans i després de l’excavació del ciment), amortitzada en dos moments clarament diferenciats. 59 Coordinació del projecte: Alfred Mauri Direcció arqueológica: Pablo del Fresno / Esther Travé Pel que fa als paraments, ens resta per esmentar un darrer aspecte significatiu: al mur est s’hi perceben clarament diferents elements relacionat amb les estructures i elements de producció. A la zona central, en relació amb els dipòsits de premsa excavat a la zona central de l’àmbit 2a, hi ha una premsa encastada a la paret en una mena de fornícula practicada a tal efecte. A la part frontal hi apareix una inscripció que permet datar la premsa de l’any 1764 (fig. 75). Un paral·lel d’aquest tipus d’estructura el podem trobar a Can Mercader (Cornellà) on també s’hi pot documentar l’existència d’una premsa d’aquestes característiques (fig. 76). Encara en relació a la producció presumiblement de vi s’hi detecten en aquest mateix parament, però una mica més al sud, a la zona corresponent als dipòsits UE. 0143 i 0424, clarament un desguàs i un retall que podria haver acollit o bé un desguàs o bé alguna mena d’estructura de suport d’una possible premsa ubicada a l’exterior. Cal tenir en compte, que el nivell de pas a l’exterior del castell a l’oest del celler queda uns dos metres per sobre del sòl de pas del celler, per la qual cosa és possible la utilització de dipòsits de decantació a la zona interna, adossats a aquest mur, que haurien rebut el most a partir dels orificis detectats a la paret i que comuniquen amb l’exterior. Fig. 75 i 76: Premses encastades a la parets. A l’esquerra, premsa del Castell de Penyafort. A la dreta, paral·lel de la premsa de Can Mercader (Cornellà). 60 Memòria de la intervenció arqueológica al Castell-Convent de Penyafort (2008 – 2010) Relació d’Unitats Estratigràfiques identificades als paraments del celler UE 2128 2129 2130 2131 2132 2133 2134 2135 2136 2137 2138 2139 2140 2141 2142 2143 2144 2145 2146 2147 6000 6001 6002 6003 6004 6005 6006 6007 6008 6009 6010 6011 6012 6013 6014 6015 6016 6017 6018 6019 6020 6021 6022 6023 6024 6025 6026 6027 6028 + + + + + + + --+ + + + + + + + + + + + + + + + + + + + + + + + + + + + + + -------+ + + Definició Estructura Estructura Estructura Estructura Estructura Estructura Estructura Interfície Interfície Estructura Estructura Estructura Estructura Estructura Estructura Estructura Estructura Estructura Estructura Estructura Estructura Estructura Estructura Estructura Estructura Estructura Estructura Estructura Estructura Estructura Estructura Estructura Estructura Estructura Estructura Estructura Estructura Estructura Estructura Interfície Interfície Interfície Interfície Interfície Interfície Interfície Estructura Estructura Estructura Descripció UE Parament constructiu tipus 4 Coberta d'obra Taca de guix Finestra Amortització Arrebossat Arrebossat Interfície constructiva Interfície constructiva Banc d'obra Banc d'obra Construcció porta Construcció porta Arrebossat Enguixat verdós Parament constructiu tipus 4 Parament constructiu tipus 4 Arrebossat Arrebossat Porta Parament constructiu tipus 2 Parament constructiu tipus 2 Parament constructiu tipus 2 Parament constructiu tipus 3 Parament constructiu tipus 3 Parament constructiu tipus 3 Parament constructiu tipus 3 Parament constructiu tipus 3 Parament constructiu tipus 3 Parament constructiu tipus 3 Parament constructiu tipus 4 Parament constructiu tipus 5 Parament constructiu tipus 5 Parament constructiu tipus 5 Parament constructiu tipus 6 Parament constructiu tipus 6 Parament constructiu tipus 6 Parament constructiu tipus 7 Parament constructiu tipus 7 Interfície constructiva Interfície constructiva Interfície constructiva Interfície constructiva Interfície constructiva Interfície constructiva Interfície constructiva Arrebossat Arrebossat Finestra 61 Any 2011 2011 2011 2011 2011 2011 2011 2011 2011 2011 2011 2011 2011 2011 2011 2011 2011 2011 2011 2011 2011 2011 2011 2011 2011 2011 2011 2011 2011 2011 2011 2011 2011 2011 2011 2011 2011 2011 2011 2011 2011 2011 2011 2011 2011 2011 2011 2011 2011 Coordinació del projecte: Alfred Mauri Direcció arqueológica: Pablo del Fresno / Esther Travé 6029 6030 6031 6032 6033 6034 6035 6036 6037 6038 6039 6040 6041 6042 6043 6044 6045 6046 6047 6048 6049 6050 6051 6052 6053 6054 6055 6056 6057 6058 6059 6060 6061 6062 6063 6064 6065 6066 6067 6068 6069 6070 6071 6072 6073 6074 6075 6076 6077 6078 6079 6080 + + + + + + + + -+ -+ + + + + + + + + + + -+ + + + + + + + + + + + + + -+ + + + + + -+ + + + + + + Estructura Estructura Estructura Estructura Estructura Estructura Estructura Estructura Interfície Estructura Interfície Estructura Estructura Estructura Estructura Estructura Estructura Estructura Estructura Estructura Estructura Estructura Interfície Estructura Estructura Estructura Estructura Estructura Estructura Estructura Estructura Estructura Estructura Estructura Estructura Estructura Estructura Interfície Estructura Estructura Estructura Estructura Estructura Estructura Interfície Estructura Estructura Estructura Estructura Estructura Estructura Estructura Taca d'enguixat Arrebossat Enguixat calcinat Arrebossat Arrebossat Suport canonada Enguixat calcinat Arrebossat Desguàs de most/oli Amortització Interfície constructiva Enguixat calcinat Suport canonada Arrebossat Arrebossat Arrebossat Amortització Estructura premsa Estructura premsa Premsa Amortització Brancal de premsa Interfície constructiva Arrebossat Amortització Amortització Estructura premsa Arrebossat Coberta d'obra Arrebossat Enguixat calcinat Finestra Enguixat calcinat Arrebossat Enguixat àmbit 4 Arrebossat Amortització Interfície constructiva Arrebossat Arrebossat Mur M3 Enguixat àmbit 4 Amortització Arrebossat Afectació per humitat Suport canonada Arrebossat Enguixat àmbit 4 Amortització Enguixat Enguixat àmbit 4 Finestra 2011 2011 2011 2011 2011 2011 2011 2011 2011 2011 2011 2011 2011 2011 2011 2011 2011 2011 2011 2011 2011 2011 2011 2011 2011 2011 2011 2011 2011 2011 2011 2011 2011 2011 2011 2011 2011 2011 2011 2011 2011 2011 2011 2011 2011 2011 2011 2011 2011 2011 2011 2011 62 Memòria de la intervenció arqueológica al Castell-Convent de Penyafort (2008 – 2010) 6081 6082 6083 6084 6085 6086 6087 6088 6089 6090 6091 6092 6093 6094 6095 6096 6097 6098 6099 6100 6101 6102 6103 6104 6105 6106 6107 6108 6109 6110 6111 6112 6113 6114 6115 6116 6117 6118 6119 6120 6121 6122 6123 6124 6125 6126 6127 6128 6129 6130 6131 6132 + -+ + + ---+ + + + + + + + --+ + + + + + + + + + + + + + + + + + + + + + + + --------+ + Estructura Interfície Estructura Estructura Estructura Interfície Interfície Interfície Estructura Estructura Estructura Estructura Estructura Estructura Estructura Estructura Interfície Interfície Estructura Estructura Estructura Estructura Estructura Estructura Estructura Estructura Estructura Estructura Estructura Estructura Estructura Estructura Estructura Estructura Estructura Estructura Estructura Estructura Estructura Estructura Estructura Estructura Interfície Interfície Interfície Interfície Interfície Interfície Interfície Interfície Estructura Estructura Enguixat àmbit 4 Afectació per humitat Amortització Suport canonada Arrebossat Afectació per humitat Afectació per humitat Afectació per humitat Enguixat àmbit 4 Arrebossat Amortització Enguixat calcinat Enguixat àmbit 4 Parament constructiu tipus 2 Parament constructiu tipus 5 Interfície constructiva Interfície constructiva Enguixat calcinat Arrebossat Enguixat calcinat Parament de maons Estructura de suport Parament de maons Parament constructiu tipus 3 Parament constructiu tipus 3 Parament constructiu tipus 3 Parament constructiu tipus 3 Parament constructiu tipus 3 Parament constructiu tipus 3 Parament constructiu tipus 3 Parament constructiu tipus 2 Parament constructiu tipus 2 Parament constructiu tipus 2 Parament constructiu tipus 2 Parament constructiu tipus 2 Parament constructiu tipus 7 Parament constructiu tipus 7 Parament constructiu tipus 7 Parament constructiu tipus 7 Parament constructiu tipus 5 Parament constructiu tipus 5 Interfície constructiva Interfície constructiva Interfície constructiva Interfície constructiva Interfície constructiva Interfície constructiva Interfície constructiva Interfície constructiva Enguixat àmbit 4 Enguixat (afectació humitat) 63 2011 2011 2011 2011 2011 2011 2011 2011 2011 2011 2011 2011 2011 2011 2011 2011 2011 2011 2011 2011 2011 2011 2011 2011 2011 2011 2011 2011 2011 2011 2011 2011 2011 2011 2011 2011 2011 2011 2011 2011 2011 2011 2011 2011 2011 2011 2011 2011 2011 2011 2011 2011 Coordinació del projecte: Alfred Mauri Direcció arqueológica: Pablo del Fresno / Esther Travé 6133 6134 6135 6136 6137 6138 6139 6140 6141 6142 6143 6144 6145 6146 6147 6148 6149 6150 6151 6152 6153 6154 6155 6156 6157 6158 6159 6160 6161 6162 6163 6164 6165 6166 6167 6168 6169 6170 6171 6172 6173 6174 6175 6176 6177 6178 6179 6180 6181 6182 6183 6184 + + + + + + + + -+ + + + + + + + -+ -+ + + + -+ + + + + + + + --+ + + + + + + + + + + + -+ + + + Estructura Estructura Estructura Estructura Estructura Estructura Estructura Estructura Estructura Estructura Estructura Estructura Estructura Estructura Estructura Estructura Estructura Interfície Estructura Interfície Estructura Estructura Estructura Estructura Interfície Estructura Estructura Estructura Estructura Estructura Estructura Interfície Estructura Interfície Interfície Estructura Estructura Estructura Estructura Estructura Estructura Estructura Estructura Estructura Estructura Estructura Estructura Interfície Estructura Estructura Estructura Estructura Enguixat calcinat Enguixat calcinat Enguixat (afectació humitat) Enguixat àmbit 4 Enguixat (afectació humitat) Enguixat calcinat Enguixat (afectació humitat) Enguixat àmbit 4 Interfície de saqueig Enguixat calcinat Enguixat calcinat Arrebossat Taca d'enguixat Taca d'enguixat Amortització Arrebossat Enguixat calcinat Interfície constructiva Amortització Retall d'un encaix Amortització Enguixat calcinat Arrebossat Arrebossat Interfície de saqueig Enguixat calcinat Amortització Arrebossat Enguixat calcinat Arrebossat Arrebossat Enguixat calcinat Enguixat calcinat Interfície constructiva Interfície constructiva Llinda de fusta Brancal de porta Brancal de porta Amortització Amortització / reparació? Retall d'un encaix Amortització Retall d'un encaix Amortització Arrebossat Enguixat àmbit 4 Mur M3 Desguàs Parament constructiu de la porta Interfície constructiva Interfície constructiva Marc de porta 64 2011 2011 2011 2011 2011 2011 2011 2011 2011 2011 2011 2011 2011 2011 2011 2011 2011 2011 2011 2011 2011 2011 2011 2011 2011 2011 2011 2011 2011 2011 2011 2011 2011 2011 2011 2011 2011 2011 2011 2011 2011 2011 2011 2011 2011 2011 2011 2011 2011 2011 2011 2011 Memòria de la intervenció arqueológica al Castell-Convent de Penyafort (2008 – 2010) 6185 6186 6187 6188 6189 6190 6191 6192 6193 6194 6195 6196 6197 6198 6199 6200 6201 6202 6203 6204 6205 6206 6207 6208 6209 6210 6211 6212 6213 6214 + + + + --+ -+ + + + + + + + + + -+ + + + + + + + + + + Estructura Estructura Estructura Estructura Interfície Interfície Estructura Interfície Estructura Estructura Estructura Estructura Estructura Estructura Estructura Estructura Estructura Estructura Interfície Estructura Estructura Estructura Estructura Estructura Estructura Estructura Estructura Estructura Estructura Estructura Amortització Amortització Amortització Arrebossat Interfície constructiva Interfície constructiva Porta Interfície constructiva Amortització Arrebossat Arrebossat Parament constructiu tipus 8 Porta Arrebossat Llinda de fusta Amortització - finestra Amortització - finestra Finestra Interfície constructiva Suport de canonada Enguixat calcinat Enguixat àmbit 4 Enguixat Arrebossat Amortització Amortització Enguixat calcinat Suport canonada Arrebossat Enguixat àmbit 4 2.4.4. La seqüència cronològica 2011 2011 2011 2011 2011 2011 2011 2011 2011 2011 2011 2011 2011 2011 2011 2011 2011 2011 2011 2011 2011 2011 2011 2011 2011 2011 2011 2011 2011 2011 (cf. Annex 7) L’aspecte actual del Castell-Convent de Penyafort és el resultat d’un procés d’ocupació pràcticament ininterrompuda durant cinc segles com a mínim en els quals aquest edifici monumental ha vist progressivament ampliades les seves instal·lacions. Tant l’excavació arqueològica d’algunes àrees com la lectura de paraments i l’estudi arquitectònic de l’edifici ens permeten resseguir aquest procés de transformació fins a determinar sis grans fases de construcció/transformació que tot seguit mirarem d’analitzar (fig. 77-82): 1) S.XII? – Construcció d’una torre cilíndrica i algunes dependències annexes. 2) 1603 – 1613: Construcció d’una primera església d’obra (església 1), orientada, i les primeres dependències conventuals. 3) 1723 – 1732: Construcció d’una segona església conventual (església 2), que perd l’orientació en favor d’una disposició nord-sud. 4) S. XVIII: Projecte d’ampliació del convent per tal de crear un edifici de planta quadrada i primeres actuacions en aquest sentit. 5) S. XIX: Reformes realitzades en època de Josep Puig i Llagostera, posteriorment a la desamortització. 65 Coordinació del projecte: Alfred Mauri Direcció arqueológica: Pablo del Fresno / Esther Travé 6) S. XX (1939): Darreres intervencions durant la Guerra Civil, quan el Castell actua com a presó d’aviadors republicans. Fig. 77-82: D’esquerra a dreta i de dalt a baix: Representació de les sis fases esmentades sobre la fotografia aèria del castell Fase 1: vers el s. XII La construcció més antiga visible a Penyafort correspon a una torre cilíndrica, de difícil datació per les moltes transformacions que ha sofert (fig. 83). De fet, no hi ha notícies documentals que s’hi refereixin fins al segle XII, quan la tradició situa en aquest indret el naixement de Sant Raimon de Penyafort cap a 1185, tot i que possiblement ja hagués estat erigida al segle XI. Aquesta torre s’emmarca en el context dels castells de frontera del Penedès que van acabar de fortificar la zona amb posterioritat a la ràtzia d’Al-Mansur. La 66 Memòria de la intervenció arqueológica al Castell-Convent de Penyafort (2008 – 2010) torre de Penyafort hauria format part d’un seguit d’edificacions d’avançada, formats habitualment per una torre com la que ens ocupa i una casa-quadra, que haurien ajudar a prevenir els atacs al castell d’Olèrdola i per crear nuclis de protecció per als colonitzadors. Entre aquestes edificacions hauríem de considerar la presència de les torres de Moja (981) o Canyelles (992). Fig. 83: Vista aèria de la torre medieval i les dependències annexes. Les primeres notícies que parlen amb certesa del lloc daten de 1337, quan s’esmenta la “domum nostram dictam Penaforti”, propietat de Bernat de Penyafort. Les dues notícies següents ofereixen certes pistes en relació a l’estat de la torre i les possibles construccions immediates: el 1405 s’esmenta en un document com la “turri meam dirrutam vocata la torre de Penyafort”, en el moment que l’adquireix Maria Gatellosa; el 1553 el lloc es a mans del senyor del castell de Castellet i s’esmenta com a “ipsam domum sive quadra meam vocata de la badal cum fortitude eiusdem domuns”. L’existència de la torre i altres construccions es confirma el 1601 quan la propietat passa a mans de Martí Joan d’Espuny. La torre, tal com la coneixem actualment, queda envoltada per un deambulatori i una estructura semicircular que acabarà constituint l’absis de la primera església conventual (fig. 84). El seu interior, fou ben aviat sacralitzat amb pintures (fig. 85), que ens han arribat en molt mal estat de conservació i que han estat restaurades dins del projecte de conservació i consolidació del monument que en els darrers anys duu a terme d’Ajuntament de Santa Margarida i els Monjos. Fig. 84: Vista exterior del deambulatori de l’absis de la primera església d’obra. Fig. 85: Pintures de l’interior de la torre sacra. 67 Coordinació del projecte: Alfred Mauri Direcció arqueológica: Pablo del Fresno / Esther Travé Fase 2: 1603 – 1613 El 1601, l’any de l’adquisició de la torre per part de Martí Joan d’Espuny, coincideix amb la de la canonització de Sant Raimon, la qual cosa sembla que va portar el nou propietari a edificar primer una capella de fusta provisional immediata a la torre, on l’1 de juny d’aquell mateix any es va celebrar una processó, i a bastir-ne una d’obra el 1602. Tot plegat va portar els dominics a demanar a D’Espuny que els en cedís la propietat per poder edificar-hi un convent, les obres del qual es van iniciar el 1603, i van obtenir la llicència papal el 1608. A canvi de la donació, la família Espuny-Alemany es va reservar el dret a escollir l’indret per a la sepultura dels seus membres dins de l’àmbit conventual. A partir d’aquí comença un procés en el qual se succeeixen les fases de construcció i ampliació del convent, i d’abandonament i de successives transformacions, posteriors aquestes darreres a la desamortització del 1835. Les referències deixades per Pere Joan Guasch, fundador del convent, donen constància de l’existència de diverses restes a l’entorn de la torre cilíndrica de les quals encara no en tenim cap testimoniatge arqueològic, però molt possiblement treballs de prospecció i excavació permetran identificar-les ni que sigui parcialment. Ignorem si aquest mateix espai va ser ocupat per la capella de fusta edificada el 1601 i sobre aquesta es va bastir la primera església d’obra. Aquest primer edifici es correspon, si no de forma total, almenys sí parcialment, amb la primera església conventual, que avui trobem convertida en vestíbul (fig. 86) de l’església actual, tot i que en desconeixem les dimensions totals per l’extrem oest, molt transformat. Fig. 86: Vista d’una de les antigues voltes ogivals de l’antiga església conventual, actualment convertida en vestíbul. Cal recordar aquí l’acord dels donants amb l’ordre dels dominics d’acollir en un lloc de l’església els difunts de la família Espuny-Alemany. Sigui de membres de la família o de la mateixa comunitat, a l’extrem que correspondria als peus de l’antiga església s’ha excavat una tomba, anteriorment descrita en detall, amb una cronologia que caldria situar als segles 68 Memòria de la intervenció arqueológica al Castell-Convent de Penyafort (2008 – 2010) XVII i XVIII, en un espai que, si bé avui correspon amb una habitació (habitació 2), molt possiblement formava part de l’àmbit de l’antiga església. A més, la prospecció amb georadar presenta indicis de la presència d’altres enterraments. Tot fa pensar que el 1613 hi havia un primer nucli ja estructurat, amb l’església adossada a la torre, considerada ara com a santuari en relació amb Sant Raimon, i més cap a l’oest un cos d’edifici que acollia les dependències conventuals. En l’estat actual de l’estudi no és possible determinar ni la longitud original de l’església ni la del cos de l’edifici conventual, que ignorem si arribaven a tenir connexió directa o mitjançant un espai obert entremig. Tampoc no podem precisar encara el moment de construcció de la que podria ser la sagristia de l’església, que avui creiem desapareguda, i les cambres que a manera de deambulatori s’adossen al costat est de la torre i que semblen també vinculades al culte del sant i que hem esmentat en l’apartat anterior. Pel que fa a l’antic edifici conventual, podem afirmar amb seguretat que a la planta baixa hi havia instal·lada la cuina, a la qual s’hi accedia pel nord des de l’era o pati exterior a partir d’una porta d’arc de mig punt (fig. 87). L’estructura de la façana sud d’aquest edifici ha patit nombroses alteracions posteriors, per la qual cosa, és complicat determinar la distribució de les estances més antigues. Tot i que no tenim certesa de l’edificació de l’ala oest del convent fins entrat el segle XVIII, els vestigis arqueològics del celler ens fan pensar que, si bé la primera fase constructiva de l’ala oest no finalitza fins el 1724, en aquest moment ja podríem trobar un primer espai ocupat de manera que la construcció d’un possible refectori annex a l’antic edifici conventual de l’ala nord, s’hauria pogut iniciar amb anterioritat a la gran remodelació del convent en la següent fase. En tot cas, les cuines tenien també un accés vers el sud anterior a la construcció de l’ala nord i possiblement desplaçat posteriorment durant una remodelació dels espais durant la unificació de l’ala nord (fig. 88 – 89). En la realització de sondejos a les parets d’aquesta façana, s’ha pogut detectar la presència d’un carreu foradat que forma part del parament constructiu i que possiblement hagués actuat com a respirador o bé lluerna de la cuina conventual (fig. 90). Fig. 87: Antiga porta de la cuina conventual, actualment amortitzada. Fig. 88: Porta de la fase 3 que hauria pogut constituir un accés antic a la cuina. 69 Coordinació del projecte: Alfred Mauri Direcció arqueológica: Pablo del Fresno / Esther Travé Fig. 89: Porta per la qual s’accedeix actualment a les antigues cuines conventuals. Fig. 90: Carreu foradat present al parament de l’antic edifici conventual, possiblement constitueixi un respirador o lluerna de la cuina. Finalment, cal esmentar les traces molt febles d’algunes estructures recuperades a l’àmbit 5 durant l’excavació del celler, que relacionem amb la instal·lació d’algun espai de treball o de producció, i que podrien haver estat en us en aquests moments, tot i que no disposem d’elements suficients per a oferir una descripció acurada d’aquest tipus d’activitats primerenques. Fase 3: 1723 – 1732 Entre 1723 i 1732, aproximadament, sembla que es va estendre el període de transformacions més intenses, que va portar a una remodelació radical i que va iniciar la construcció d’un conjunt que no es va arribar a completar en relació al disseny original. El nou plantejament va traçar un conjunt edificat tancat pels quatre costats amb un pati central, amb la façana principal al costat nord, tal com encara trobem avui dia, l’edificació del qual es va estendre al llarg del segle XVIII. Fig. 91: Vista de la part superior est de l’edifici de l’església 2. El nou plantejament d’ampliació del convent parteix de la construcció d’una nova església d’obra, de grans proporcions, que ocupa bona part de l’ala est de l’edifici i que presenta una sèrie de contraforts a la part superior (fig. 91). S’accedia a la nova església a través de la nau de l’antiga, que amb la seva disposició est-oest va passar a utilitzar-se com a vestíbul i 70 Memòria de la intervenció arqueológica al Castell-Convent de Penyafort (2008 – 2010) que acollia a l’exterior la nova portalada oberta al nord i datada de 1730 (fig. 92). És possible que en aquest moment s’escapcés l’antiga nau pels peus i s’articulés el lligam definitiu entre l’església i l’antic edifici conventual, i que es configurés així l’ala nord. Una porta exterior situada al punt de contacte entre els dos cossos correspondria tipològicament a les que s’implantaren en aquest període en altres parts de l’edifici i amb el temps esdevindrà la porta principal del convent (fig. 93). Fig. 92: Porta d’accés a l’església 2, oberta a l’antiga façana lateral de l’església 1. Fig. 93: Porta principal de l’edifici. Fase 4: s. XVIII A partir de la construcció de l’església 2, s’inicien tot un seguit d’ampliacions del convent que s’estenen al llarg del segle XVIII. L’ala oest, la construcció de la qual possiblement ja s’havia iniciat paral·lelament a la construcció de les primeres dependències conventuals sembla veure finalitzada la seva edificació en aquest moment. Aquest espai està integrat pel que avui identifiquem com a Fig. 94: Vista de la nau del celler actual. 71 Coordinació del projecte: Alfred Mauri Direcció arqueológica: Pablo del Fresno / Esther Travé celler (fig. 94), però la investigació ens ha mostrat que estava compartimentada inicialment, que la seva construcció es produeix en principi en tres moments diferents i que no serà fins després de la desamortització que l’espai funcioni com una única nau. A l’interior de la nau única actual s’observen les restes d’un mur de tancament transversal que dividia l’espai en dos, aproximadament a la meitat de la seva longitud. Des d’aquest mur fins a l’extrem nord que se li oposa, els murs laterals mostren les restes motllurades de guix que evidencien un ús i potser una disposició de coberta més baixa o bé l’existència d’una volta desapareguda. Si ens guiem per la datació de la porta exterior d’accés propera a l’angle nord-oest, aquesta obra probablement s’hauria completat cap a 1724. Durant l’excavació arqueològica, s’hi van detectar la presència d’alguna estructura de fusta annexa a les parets oest i sud d’aquesta habitació, que vam denominar àmbit 4 i que podem interpretar com un possible refectori. L’habitació queda tancada al nord per un envà posterior a la construcció dels murs laterals, on s’hi obren una porta amb arc de mig punt i una petita finestra que identifiquem com un possible passaplats (fig. 95 – 96). Fig. 95-96: Vistes de l’envà de tancament de l’àmbit 4. Es pot afirmar que la meitat posterior era utilitzada com a celler al menys des de 1764, com ho demostra la datació de la premsa que es conserva parcialment encastada al mur oest. El descobriment durant l’excavació arqueològica de tres murs de tancament d’un recinte que hem denominat àmbit 2a i d’un pou a la zona entre aquest recinte tancat i el possible refectori ens duu a pensar en un espai de producció que compta amb una sortida al nord que comunica amb el què hem denominat àmbit 3, que podria haver estat un espai destinat 72 Memòria de la intervenció arqueológica al Castell-Convent de Penyafort (2008 – 2010) a la higiene personal abans d’accedir a les dependències del refectori. Tanmateix l’arrasament exhaustiu del mur de tancament de l’àmbit 4 (M3) ens permet recuperar únicament un nivell molt baix de la seva fonamentació i desconeixem l’existència d’una possible porta en aquest sector, tot i que és versemblant que hi pogués haver existit, a jutjar per la distribució de la resta de portes de les estructures antigues del celler. Paral·lelament a la utilització de l’àmbit 2b, el celler experimenta una tercera ampliació fins assolir la llargada actual i l’excavació arqueològica ha permès recuperar les rases Fig. 97: Vista est de l’edifici annex a l’església 2, denominat “casa del prior”. de fonamentació d’aquests darrers trams de mur. L’àmbit 2b, relacionat amb la utilització de la premsa datada de 1764, disposava d’un accés al sud que durant el decurs del segle XVIII fou inutilitzat per tal d’adossar una sèrie d’estructures de producció al mur de tancament sud (M4) posteriors a la construcció de tota la nau. En aquests moments, l’ala est, ocupada majoritàriament per la nova església, també veu incrementada la seva llargada amb l’afegit d’un edifici residencial a l’extrem sud (fig. 97). Tradicionalment anomenat “la casa del prior”, desconeixem el seu funcionament en relació a les dependències conventuals i si, efectivament, s’hi va allotjar o no algun dels dominics, però tot sembla indicar que es tracta d’un edifici destinat a l’habitatge que sembla funcionar de forma independent a la resta de l’edifici. Aquest edifici consta de planta baixa, pis i golfes; a la planta baixa hi trobem una llar de foc (fig. 98) i una cuina recent que possiblement formi part de les intervencions de la darrera fase (fig. 99 – 100). Fig. 98: Llar de foc de la planta baixa de la “casa del prior”. 73 Coordinació del projecte: Alfred Mauri Direcció arqueológica: Pablo del Fresno / Esther Travé Fig. 99-100: Vista exterior (esquerra) i interior (dreta) de la cuina recent d’aquesta edificació annexa. A la planta baixa s’hi obre una porta (fig. 101) que condueix a una escala de cargol que permet l’accés al primer pis, on hi trobem instal·lacions clarament residencials (fig. 102 – 104). En un darrer moment constructiu, s’hi construeix una nova escala (fig. 105 – 106) que dóna accés a unes golfes a la part superior de l’edifici (fig. 107 – 108). El conjunt va constituir la residència de propietaris i masovers després que el convent fou desamortitzat i les nombroses reparacions posteriors fonamentalment marcades per la presència d’un enguixat que recobreix totes les estructures de la planta baixa i el primer pis dificulten la coneixença dels paraments d’època conventual. Fig. 101: Vista de l’accés al pis superior. Fig. 102-103: Dependències del primer pis de la “casa del prior”. 74 Memòria de la intervenció arqueológica al Castell-Convent de Penyafort (2008 – 2010) Fig. 104: Dependències del primer pis de la “casa del prior”. Fig. 105-106: Vista de l’escala que puja a les golfes des del primer pis (esquerra) i vista conjunta de les escales de cargol i d’accés a les golfes des del pis superior (dreta). Fig. 107-108: Vistes de les golfes de la “casa del prior”. 75 Coordinació del projecte: Alfred Mauri Direcció arqueológica: Pablo del Fresno / Esther Travé Pel què fa a l’ala sud aquesta no es va arribar a edificar mai –el conjunt queda tancat al sud amb una tàpia–, així com tampoc les construccions previstes al pati interior que s’havia de formar. El mur lateral oest de l’església mostra al seu exterior un seguit d’encaixos disposats en dues fileres (fig. 109) que havien d’acollir els carreus i permetre una correcta fixació amb una obra que no es va executar mai, però que fan palesa la seva previsió en el disseny original. El fet que la comunitat de dominics de Penyafort generalment fos reduïda durant tota l’època conventual i que s’hagués projectat un gran conjunt edificat que en gran mesura va restar infrautilitzat potser va originar l’aturada de les obres. Tanmateix, al final d’aquesta etapa, els avatars de la guerra del Francès probablement van afectar el convent, tot i que no podem determinar si estructuralment aquest se’n va ressentir. Fig. 109: Vista de la façana oest de l’església 2, amb els encaixos reservats en el parament. Si bé hem exposat les grans fases del conjunt sobre la planta de l’edifici, això no ha de portar a pensar que s’ha desestimat la informació que ofereix l’obra en tot el seu volum. El recurs a la fotogrametria per obtenir alçats detallats, sempre que ha estat possible, o la realització de cales per mostrejar els paraments als punts considerats crítics, permeten tenir una visió quadridimensional d’acord amb el plantejament metodològic que hem comentat anteriorment. L’estudi dels paraments de la façana nord ens duu a considerar la possibilitat d’una primera disposició de les dependències conventuals a la primera planta de les ales nord i oest, anterior a la construcció de la nova església i a la reconversió de l’anterior en vestíbul. Ara bé, l’edificació d’un nou temple podria haver comportat una modificació parcial de les dependències, especialment amb el canvi d’algunes obertures i segurament de la distribució interna, a l’extrem de l’ala nord, sobre l’antiga església, a més de modificacions als punts d’accés a l’edifici i a la ubicació de els escales d’accés a la planta superior. Aquestes dependències del primer pis, però seran objecte d’una profunda remodelació al llarg del segle XIX. 76 Memòria de la intervenció arqueológica al Castell-Convent de Penyafort (2008 – 2010) Fase 5: s. XIX El 1835, amb la desamortització dels béns eclesiàstics, l’activitat conventual va desaparèixer definitivament. Un informe de setembre de 1846 deixa constància de la notable degradació dels edificis que el 1851 van ser adquirits per l’industrial Miquel Puig, fundador de la fàbrica que després esdevindria la colònia Sedó d’Esparraguera. La seva mort el 1863 va donar lloc al traspàs de la propietat al seu fill Josep Puig i Llagostera, el qual sembla que va endegar la profunda transformació que comentarem més endavant, tot i que probablement per la seva mort sobtada el 1879, als 56 anys, no es va arribar a completar. Els anys posteriors a la desamortització foren una època d’abandonament i destrucció d’algunes parts de l’edifici. Possiblement en aquest moment foren enderrocats tots els murs del celler que dividien l’espai en diferents habitacions a l’interior de la nau de l’ala oest. Desconeixem el tipus de coberta que cobria l’ala nord en època conventual, que molt probablement en aquest moment es va esfondrar juntament amb part del parament superior de l’ala nord (UE. 2011) (cf. annex 5, làmina 3). Igualment, el celler, hauria estat cobert amb una estructura possiblement de fusta que també fou totalment refet en època posterior juntament amb el pis superior de l’ala oest. D’haver existit alguna mena de pis superior a l’ala oest en època conventual, no se n’ha conservat cap testimoni pel que també hauria estat arrasat en aquest moment. No sabem si en aquesta època d’abandonament, arran de la destrucció produïda durant la desamortització o bé en època posterior foren igualment amortitzades les finestres petites de l’ala nord, relacionades amb el funcionament de les cel·les. El resultat de tot plegat va fer que Miquel Puig i el seu fill trobessin l’edifici en un estat veritablement ruïnós. Sembla bastant evident que l’única zona que es va lliurar d’intervencions radicals va ser l’àrea ocupada per l’església i el seu vestíbul. A la resta de l’edifici, els canvis van ser intensos, i es perceben en la redistribució de les dependències de la planta baixa a l’ala nord, en la creació de nous accessos i especialment en la reconversió de l’ala oest. Aquesta va passar a ser ara a la planta baixa una única nau possiblement emprada com a celler per a l’emmagatzematge bótes de vi, tal com demostra la presència d’un seguit de fins a set bases de suport formades per una o més filades de totxos rectangulars disposats a soga i tió formant una base quadrada en cada cas. En alguns casos, aquestes bases presenten un tall d’obra per a la seva fonamentació mentre que en altres casos queden directament dipositades sobre Fig. 110: Vista de la coberta d’obra del celler que sosté el pis superior. 77 Coordinació del projecte: Alfred Mauri Direcció arqueológica: Pablo del Fresno / Esther Travé les argiles naturals. La morfologia idèntica d’aquestes estructures i la seva disposició en forma de ziga-zaga al llarg d’una renglera paral·lela a la paret lateral oest de la nau, ens fa considerar-les sense excessius dubtes com a cronològicament comparables (cf. annex 4, làmina 4). A tota l’ala oest, s’hi van implantar un seguit d’arcs transversals que sustentaven, juntament amb els paraments laterals, un conjunt de voltes de maó pla que suportaven la planta superior (fig. 110). Per mirar de compensar l’esforç lateral de la nova estructura, es van implantar diversos contraforts a l’exterior (fig. 111 – 113), a banda i banda de la nau. Aquesta obra de nova factura evidencia que les estructures que trobem al primer pis d’aquesta ala són obra del segle XIX, i si bé podien voler conservar la traça de les cel·les originals, en cap cas no són més que una rèplica moderna. Posteriorment, el celler fou cobert amb un sòl de terra batuda i les estructures de suport parcialment inutilitzades. Fig. 111-113: Vistes de la façana exterior oest del celler, on s’hi poden veure els contraforts (esquerra i centre). Cal tenir en compte que el sòl de pas d’aquesta zona queda elevat uns dos metres en relació al sòl de circulació del celler, tal com mostra la finestra amortitzada que es percep a l’exterior pràcticament arran de terra (dreta). Quelcom similar es pot dir en relació a les estructures de la primera planta de l’ala nord, tota ella sustentada per un embigat de ferro amb revoltons, a excepció de la zona on es conserven les voltes de l’antiga església. La mateixa torre medieval i la coberta del deambulatori van ser objecte d’una profunda transformació. A més d’aquest fet, l’alçada tant de l’ala nord com de l’ala oest es va recréixer amb la introducció d’un nivell de golfes i sotscoberta (fig. 114), amb finestres formades amb muntants i arc rebaixat de maó. Fig. 114: Vista de la part superior de la façana nord recrescuda amb un nivell de golfes i sotscoberta. Però el projecte de Puig i Llagostera es mostra molt més ambiciós. Així, a la cara sud de l’ala nord, que dóna al pati interior, es va crear una nova façana amb obra de maó i amb arcs oberts en dues plantes (fig. 115). Els forjats, igual que la resta, es van fer també amb 78 Memòria de la intervenció arqueológica al Castell-Convent de Penyafort (2008 – 2010) biga de ferro i revoltó. Pel que fa al mur lateral de l’ala oest que dóna al pati, també s’hi va bastir una obra suplementària que, tot englobant els contraforts, van crear un conjunt de compartiments clarament destinats a la cria de diferents tipus de bestiar (fig. 116). Ignorem si en aquesta mateixa intervenció o posteriorment, com ens inclinem a creure, es van introduir a l’espai que hauria d’haver ocupat l’ala sud diversos coberts que acollien premses cups i trulls (fig. 117 – 120) i que en la fase posterior serien posteriorment arrasats (fig. 121). Fig. 115: Nova façana sud de l’ala nord. Fig. 116: Vista de l’estructura de galliners i conilleres que aprofita els contraforts adossats a la paret est del celler per a suportar la coberta i el pis superior. 79 Coordinació del projecte: Alfred Mauri Direcció arqueológica: Pablo del Fresno / Esther Travé Fig. 117-120: Diferents vistes de l’espai que hauria d’haver ocupat l’ala sud, que denominem convencionalment “pati de les premses”. Fig. 121: Vista de la façana exterior del celler a la zona de “pati de les premses”, on s’hi poden veure diferents encaixos per a les bigues de suport de les teulades dels coberts. Ens queda per comentar encara una darrera part en relació a l’obra impulsada per Puig i Llagostera. Ens referim d’una banda a l’edificació de fins a dues plantes sense cloure d’un nou cos que perllongava l’ala nord més cap a l’oest i s’adossava a l’extrem oest de l’ala nord, la cantonada del qual fou refeta (fig. 122 – 124), i de la transformació d’aquest mateix extrem oest de l’ala nord, amb la creació d’una gran sala interior a la primera planta, la implantació d’una balconada amb tres obertures d’accés i la superposició d’un cos edificat coronat per una galeria coberta, oberta a l’exterior mitjançant un conjunt d’arcs que hauria pogut funcionar com a colomar (fig. 125). 80 Memòria de la intervenció arqueológica al Castell-Convent de Penyafort (2008 – 2010) Fig. 122-124: Vista de l’espai annex inacabat (esquerra) i del seu adossament a la cantonada oest de l’ala nord (centre). Aquest annex ha estat restaurat en els darrers anys i actualment acull el Centre d’Interpretació del Foix (dreta). Fig. 125: Vista de la part superior de la façana nord, amb les golfes i la sotscoberta adossades al mòdul del colomar i la balconada. 81 Coordinació del projecte: Alfred Mauri Direcció arqueológica: Pablo del Fresno / Esther Travé Fase 6: s. XX (1939) A la mort de Josep Puig i Llagostera, la seva esposa Rosa Amat fa fixar la seva residència al Castell de Penyafort fins a la seva mort, el 1943. En temps de les reformes de Puig i Llagostera, a la zona central del recinte restava lliure un espai que es va plantejar com a jardí i del qual avui només subsisteixen unes quantes palmeres. Amb l’esclat de la Guerra Civil, l’església fou saquejada, els objectes religiosos cremats i l’espai del pati central de l’edifici va ser objecte d’una intervenció al final de la guerra, el 1939, amb la qual es va crear un tancat mitjançant un mur de formigó, coronat per una garita de vigilància a l’angle sudoest, que servia com a clos de la presó d’aviadors republicans presoners de l’exèrcit franquista (fig. 126 – 127). L’historiador Joan Torrents apunta que simultàniament amb la presència de fins a 40 o 50 presoners de guerra, els propietaris i masovers continuaven vivint a l’edifici residencial annex a l’església (Torrents, 2005). Fig. 126-127: Pati de la presó. El 1947, a la mort de Miquel Puig i Amat, fill de l’industrial barceloní, l’edifici fou heretat pels néts de Josep Puig i Llagostera, que poc temps després el van posar en venda. A partir d’aquest moment, la propietat del Castell passarà per diferents mans totes elles de propietaris estrangers. El període comprès entre 1959 – 1980 suposarà algunes remodelacions especialment als pisos superiors, però en general es produirà una forta espoliació de béns i degradació de les estructures. A partir de 1980 i 1983, Jordina Gallemí compra en subhasta el Castell en dos moments diferents i va revifar el monument amb la celebració d’algunes activitats socials, culturals o religioses realitzades sota el seu patronatge, fins que el 2002, l’Ajuntament de Santa Margarida i els Monjos va comprar el Castell – Convent de Penyafort a la darrera propietària. 82 Memòria de la intervenció arqueológica al Castell-Convent de Penyafort (2008 – 2010) 3. Conclusions Els resultat assolits en aquest estudi integral del Castell-Convent de Penyafort permeten evidenciar la importància d’un conjunt monumental singular, l’èxit de la intervenció arqueològica a l’hora d’aportar informació rellevant per al coneixement de l’evolució constructiva de l’edifici i de les transformacions dels espais d’ús i, la necessitat d’aprofundir en la recerca especialment a l’entorn de la torre i els nuclis més antics com les dependències conventuals antigues, on les restes arqueològiques poden aclarir molts aspectes en relació als antecedents i l’evolució del lloc. D’altra banda, tot i que les estructures de les plantes superiors no conserven pràcticament elements anteriors al segle XIX, la recuperació de la informació registrada als paraments verticals i el seu estudi ha permès comprendre l’estructura original de l’edifici i l’evolució de les dependències conventuals. En aquest sentit, podem parlar d’una edificació majoritàriament d’època moderna, que neix d’un projecte d’ampliació d’una antiga torre fortificada d’època medieval per tal de convertir el centre en un convent de dominics. Les estructures d’època medieval, formades per una torre circular i algunes dependències annexes, en la seva majoria perdudes, semblarien haver acollit el naixement de Sant Raimon de Penyafort, la canonització del qual, el 1601, donarà lloc a la construcció d’una primera església de fusta que ben aviat serà substituïda per una església d’obra encarregada pel seu darrer propietari, Martí Joan d’Espuny, abans de l’arribada dels dominics. La canonització de Raimon de Penyafort, que havia estat general de l’Orde de Predicadors, va suscitar l’interès per l’edifici en l’orde dels dominics, i després d’algunes negociacions entre el darrer propietari i el fundador del convent, el pare Pere Joan Guasch (1552 – 1613), els dominics s’instal·len a Penyafort i es fa efectiva la construcció de la primera església conventual. A canvi, la família Espuny-Alemany es reserva alguns drets en tant que benefactora del convent com participar de la litúrgia, escollir el lloc de sepultura dels seus membres dins de l’àmbit conventual com a mausoleu i lluir els escuts d’armes de la família en alguns dels murs de l’edifici. La construcció de la primera església es veu complementada amb un primer edifici conventual situat a l’extrem oest de l’ala nord. El conjunt inicial semblaria quedar edificat i en funcionament vers la mort del fundador, el 1613. Les majors remodelacions de l’edifici es produeixen al segle XVIII, a partir de la construcció de la nova capella, que ocuparà l’ala est d’un projecte arquitectònic que contempla un edifici de planta quadrada amb un pati central. La construcció d’aquesta església, orientada en direcció nord-sud, inutilitza la antiga capella conventual i part de l’antiga nau roman emprada com a vestíbul d’accés al nou temple. Poc després, l’antiga església es escapçada pels peus i unificada amb l’antic edifici conventual en la configuració actual del que coneixem com ala nord. L’ampliació del convent continua amb la construcció d’un edifici residencial annex, adossat a l’església nova i amb la construcció de l’ala oest, que es podria haver iniciat durant la primera etapa però que en aquest moment pren embranzida fins a completar una nau dividida al seu interior en tres espais clarament diferenciats: una habitació llarga possiblement emprada com a refectori, un espai intermedi amb la presència d’un pou i un 83 Coordinació del projecte: Alfred Mauri Direcció arqueológica: Pablo del Fresno / Esther Travé àrea de producció probablement vinícola a l’interior d’un recinte tancat que posteriorment serà ampliada en funció de les necessitats. En aquest sentit, l’excavació arqueològica realitzada al celler ha esdevingut una eina fonamental per al coneixement d’aquestes estructures antigues. La imatge del celler com a nau unitària que havia arribat als nostres dies després de les actuacions de Josep Puig i Llagostera, amagava l’existència de vestigis arqueològics suficients com per conèixer espais clarament delimitats dedicats a tasques especialitzades. Aquests vestigis foren posats al descobert a partir de l’excavació del darrer sòl de terra batuda que igualava la nau i constituïa el sòl de pas des de les darreries del segle XIX i durant tot el segle XX. El projecte inicial queda interromput i l’ala sud no s’arriba a construir. La desamortització del convent suposarà una etapa d’arrasament i destrucció fins a l’adquisició de l’edifici per l’industrial Miquel Puig i, posteriorment, el seu fill l’industrial i polític Josep Puig i Llagostera. Aquest darrer endegarà tot un seguit de reformes que pretenen transformar el convent en una casa de camp i que alterarà en gran mesura l’antiga distribució de l’edifici. Les reformes dutes a terme per l’industrial barceloní són ben visibles tant a la planta superior de l’ala nord, no s’amortitzen les antigues cel·les, com a la planta baixa, on es redistribueixen els accessos i a l’ala oest, on s’unifica la nau del celler, que ara possiblement deixa de tenir una funció productiva en favor del possible emmagatzematge d’una producció que hauria tingut lloc en una zona de coberts establerts a la zona de l’ala sud del convent. Igualment, Puig i Llagostera pretén ampliar la planta quadrada inicial de l’edifici amb la construcció d’un mòdul inacabat que perllonga l’ala nord de l’edifici i edifica la part superior de l’ala nord, així com les dependències del primer pis de l’ala oest, que queden emplaçades sobre una nova coberta d’obra del celler. La construcció d’aquest obra obliga a reforçar els murs laterals de l’ala oest amb una sèrie de contraforts que a la zona interior del pati acolliran tot un seguit de dependències destinades a la cria de bestiar menor. Finalment, el darrer element constructiu recuperat és el mur de tancament amb una garita de vigilància construït al pati interior que constitueix una presó per als aviadors republicans i altres presoners de guerra de l’exèrcit franquista. Aquesta construcció, ocupa pràcticament la totalitat del recinte interior i s’adossa a la nova façana sud construïda per Puig i Llagostera a l’ala nord i a l’extrem sud de la nova església, deixant un petit corredor entre el clos de la presó i els galliners adossats a l’ala oest. En l’actualitat, a partir de l’adquisició del Castell-Convent de Penyafort per part de l’Ajuntament de Santa Margarida i els Monjos, s’ha posat en marxa un pla de restauració de l’edifici que ha implicat un projecte de recerca històrica que ens ha permès aprofundir en alguns aspectes clau de l’evolució d’aquest centre singular. Aquest projecte, però, encara no ha quedat finalitzat: amb anterioritat a l’excavació del celler, es van dur a terme una sèrie de prospeccions arqueològiques no intrusives els resultats de les quals van poder ésser comprovats amb l’excavació de l’ala oest. Tanmateix, durant aquest darrer any 2011, els treballs no intrusius s’han ampliat i completat amb la realització de prospeccions a la zona de les antigues cuines i una habitació adjacent (cf. annex 8). Els resultats indiquen que 84 Memòria de la intervenció arqueológica al Castell-Convent de Penyafort (2008 – 2010) també en aquesta àrea es pot detectar la presència d’algunes estructures, l’excavació arqueològica de les quals podria ampliar els coneixements actuals sobre l’ocupació i ús d’aquestes àrees. El projecte de recerca, doncs, resta obert i encara comptem amb la possibilitat d’arribar més enllà en la coneixença del Castell-Convent de Penyafort; que indubtablement constitueix un magnífic document històric d’un extens període que documenta des de l’ordenació i explotació del territori en època medieval fins al somni rural d’un potentat industrial dels segle XIX, passant per la implantació i expansió religiosa dels segles XVII i XVIII. 4. Bibliografia • Harris, E.C. (1991): Principios de estratigrafía arqueológica. Ed. Crítica, Barcelona, 248 pàg. • Mauri, A.; Del Fresno, P. (2009): “Estudi arqueològic integral del castell-convent de Penyafort”, II Monografies del Foix, Diputació de Barcelona, Barcelona, p. 6369. • Torrents Sivill, J. (1992): Història del Convent de Sant Ramon de Penyafort (1602 – 1835). Grup d’estudis Rapitencs, Santa Margarida i els Monjos. Quaderns de divulgació Local, Núm 4. • Torrents Sivill, J. (2005): “El Castell de Penyafort: un espai de comunicació”. I Trobada d’Estudiosos del Foix. Diputació de Barcelona, Santa Margarida i els Monjos, p. 199-204. • Torrents Sivill, J. (2008): “El Convent de Sant Ramon de Penyafort (1603 – 1835): La permanència d’un ideal”. Santa Margarida i els Monjos. Espais de convivència. Ajuntament de Santa Margarida i els Monjos, Santa Margarida i els Monjos, p. 201-210. • Travé, E. (2009): Producció i distribució d’una terrisseria medieval: Cabrera d’Anoia. Universitat de Barcelona (Tesi doctoral en línia: http://www.tdx.cat/TDX0112110-111917). 85 Coordinació del projecte: Alfred Mauri Direcció arqueológica: Pablo del Fresno / Esther Travé 5. Annexos • Annex 1: Registre d’UE – Excavació (Fixes i documentació gràfica) ........... (en suport CD) • Annex 2: Registre d’UE – Lectura de paraments ............. (en suport CD) • Annex 3: Inventari de materials arqueològics .................. (en suport CD) A3.1. Materials ceràmics específics A3.2. Materials ceràmics genèrics A3.3. Materials no ceràmics específics A3.4. Materials no ceràmics genèrics • • • • • Annex 4: PLANTES – Fases d’ocupació del celler Annex 5: ALÇATS – Lectura de paraments de l’edifici Annex 6: Làmines de materials Annex 7: Matrius i cronologia Annex 8: Prospeccions no intrusives d’àrees no excavades 86 Memòria de la intervenció arqueológica al Castell-Convent de Penyafort (2008 – 2010) Coordinació del Projecte: Alfred Mauri Direcció arqueológica:Pablo del Fresno / Esther Travé Annex 3: INVENTARI DE MATERIALS ARQUEOLÒGICS Fitxes de registre Memòria de la intervenció arqueológica al Castell-Convent de Penyafort (2008 – 2010) Coordinació del Projecte: Alfred Mauri Direcció arqueológica:Pablo del Fresno / Esther Travé A3.1: Materials ceràmics específics ! "# !$ # #% " # * $ '% , ' () " 5 "'% $ " " # - $$ () - ) 6 # ) " 5 ' '% "$" '$ $ * $ # - #$ " '% # " 1 " $ ' " # "$" $ # #$ 1, ." . *! */ *,- $4 #$ */ ++ *,- "$" 3 % -" 2 2 0 & $% " "" ++ 2 $% " + "$ '" '" " " * % (" "!) % $$ $ 6 " $$ 5 7 ) ! 1 5 ' 8&8 $ 1 56 $ & # ! "# !$ # #% " # * $ '% , ' () " 5 "'% $ " " () ) 6 # 5 % $7 # - ) " - $$ 77 '% "$" $ * $ # ' $$ '% " - # 1 " $ ' " " # "$" $ # ' $$ 1, "$" 3 % -" 2 2 ." */ ' $$ . *! & */ *,- $% " 9 "" *,$4 $% " 2 9 + "$ '" '" " " * % (" "!) % $$ %! $ 6 5 ) ! 6%$$ 1 5 ' 8&8 $ 1 56 $ & # ! "# !$ # #% & # " # : * $ '% , ' () " 5 "'% $ " " - $$ > '% 1 "$" $ 6 ! ' - " 5 $ # .$ % #$ '% " # * () #$ % "# # "$" 6 # " $$ ) " ' #$ % "# 1 # ! " ) $ 5 # /6 - $$ " # ) " $ 6$" $7 # ' $$ 1, "$" 3 % -" 2 2 ." */ . *! */ *,- + !" & = $% " ', ' #$ # $!% ' ; %$ " < $ ' $$ < "" *,$4 ' $$ "$ '" '" " 2 * % (" "!) % $$ $ 6 .$ 5 $ 1 ? $ ) ! 5 8>&& $ 1 56 8&8 $ ! "# !$ # #% " # * $ '% , ' () " 5 "'% $ " " - $$ # '% () ) 6 # " 7 ) - /6 "$" '$ $ # * " #$ % "# $ # 5 # /6 - #$ " 6 ! '% ' " " # 1 # " 5 #$ % "# "$" $ # # " $ /6 #$ % #$ 1, "$" 3 % -" 2 2 ." AB =0 */ = ' $$ . = B=9 *! 0 & */ = B=9 *,- *,$4 ', ' #$ "" AB =0 2 $% " : =: "$ '" '" " # * $!% "'" % @$$ % " "!) % $$ $ 6 .$ 5 $ 1 ? $ ) ! 5 8>&& $ 1 56 8&8 $ & # Memòria de la intervenció arqueológica al Castell-Convent de Penyafort (2008 – 2010) Coordinació del Projecte: Alfred Mauri Direcció arqueológica:Pablo del Fresno / Esther Travé Annex 4: PLANTES Fases d’ocupació del celler 170 167.50 LLEGENDA: Àrea d'excavació arqueològica Lectura de paraments Realització de mostrejos CASTELL - CONVENT DE PENYAFORT Santa Margarida i els Monjos Alt Penedès Memòria de les intervencions arqueològiques 2008 - 2011 Plànol 001: SITUACIÓ DE LES ÀREES D'INTERVENCIÓ 162.50 Coordinació del projecte: Alfred Mauri Direcció arqueològica: P. del Fresno (2008-2010) / E. Travé (2011) 160 157.50 Cartografia: Sistemes de Gestió de Patrimoni Base topogràfica: Institut Cartogràfic de Catalunya (ICC) Estudi Helix, S.L. Centre del mapa: X: 387.714,00 m Y: 4.573.748,00 m Projecció UTM Zona 31 (ED 50) 0 10 20 m 0005 0006 LLEGENDA: 0007 Anivellament Base de suport Rebliment constructiu Estructura / Mur Rebliment d'amortització Tancament / tapiat de porta Retall de fonamentació Combustió Arrasament / Espoliació Empremta de tina Dipòsit Possible paviment Possible cubeta de decantació Forat de pal - ESTRUCTURA Canalització de desguàs Rebliment indeterminat Desguàs contemporani Retall indeterminat 0425 CASTELL - CONVENT DE PENYAFORT Santa Margarida i els Monjos Alt Penedès 0081 0431 0432 0087 0424 Memòria de les intervencions arqueològiques 2008 - 2011 0429 0070 0427 0144 Coordinació del projecte: Alfred Mauri Direcció arqueològica: P. del Fresno (2008-2010) / E. Travé (2011) 0075 0407 0143 0392 Plànol 009: ÀMBIT 2b UTILITZACIÓ DE LES ESTRUCTURES DE PRODUCCIÓ (Fase 6) - p. 1764 / a. 1835 Cartografia: Sistemes de Gestió de Patrimoni Base topogràfica: Institut Cartogràfic de Catalunya (ICC) - Estudi Helix, S.L. 0393 0 1 2m Memòria de la intervenció arqueológica al Castell-Convent de Penyafort (2008 – 2010) Coordinació del Projecte: Alfred Mauri Direcció arqueológica:Pablo del Fresno / Esther Travé Annex 5: ALÇATS Lectura de paraments de l’edifici 1000 1002 1003 2148 2002 2003 2000 2004 2005 2006 2007 2008 2009 2010 2001 1001 1018 UE Tipus Descripció 1000 1001 1002 1003 1018 2000 2001 2002 2003 2004 2005 2006 2007 2008 2009 2010 2148 Estructura Estructura Estructura Interfície Estructura Estructura Interfície Interfície Interfície Interfície Interfície Interfície Interfície Interfície Interfície Interfície Estructura Parament tipus constructiu 1 Parament tipus constructiu 1 Parament tipus constructiu 1 Interfície constructiva Parament tipus constructiu 2 Parament tipus constructiu 1 Parament tipus constructiu 2 Interfície constructiva Interfície constructiva Interfície constructiva Interfície constructiva Interfície constructiva Interfície constructiva Interfície constructiva Interfície constructiva Interfície constructiva Parament tipus constructiu 1 LLEGENDA p. 1603 dE. - v. 1613 dE. v. 1730 dE. - a. 1732 dE. p. 1835 dE. - v. 1863 dE. p. 1863 dE. - v. 1879 dE. p. 1879 dE. p. 1939 dE. Cronologia indeterminada (p. 1730 dE.) Làmina 001 ALA NORD: Alcat exterior de la façana nord Seqüència cronològica - fases de construcció 0 Castell - Convent de Penyafort SANTA MARGARIDA I ELS MONJOS (Alt Penedès) Coordinació del projecte: Alfred Mauri Direcció arqueològica: Pablo del Fresno (2008 - 2010) Esther Travé (2011) Memòria de la intervenció 2008 - 2011 4 m. 2045 2043 2042 1007 1005 1017 1012 1009 1011 1013 2025 2040 2023 2026 2027 2028 2085 1014 2033 2029 2037 2038 2086 2082 2076 2113 2087 2112 UE Definició UE Definició UE Definició UE Definició UE Definició UE Definició UE Definició 1004 1005 1006 1007 1008 1009 1010 1011 1012 1013 1014 1015 1016 1017 2011 2012 2013 2014 2015 2016 2017 2018 2019 2020 2021 2022 Finestra Finestra Amortització Espoliació Finestra Finestra Amortització Finestra Retall const. Porta esgl. 2 Retall const. Arrebossat Finestra Finestra Arrasament Parament c. Teulada Arrasament Reparació Finestra Arrasament Finestra Arrasament Finestra Finestra Arrasament 2023 2024 2025 2026 2027 2028 2029 2030 2031 2032 2033 2034 2035 2036 2037 2038 2039 2040 2041 2042 2043 2044 2045 2046 2047 2048 Finestra Arrasament Finestra Finestra Finestra Finestra Finestra Espoliació Amortització Amortització Finestra Amortització Espoliació Amortització Finestra Finestra Arrasament Finestra Arrasament Finestra Finestra Arrasament Finestra Arrasament Retall const. Parament c. 2049 2050 2051 2052 2053 2054 2055 2056 2057 2058 2059 2060 2061 2062 2063 2064 2065 2066 2067 2068 2069 2070 2071 2072 2073 2074 Porta balcó Retall const. Porta balcó Parament c. Porta balcó Parament c. Colomar Balcó Cantonada Finestra Finestra Finestra Finestra Finestra Ull de bou Amortització Ull de bou Amortització Ull de bou Amortització Retall const. Finestra Retall const. Finestra Amortització Retall const. 2076 2077 2078 2079 2080 2081 2082 2083 2084 2085 2086 2087 2088 2089 2090 2091 2092 2093 2094 2095 2096 2097 2098 2099 2100 2101 Porta (=2082) Amortització Amortització Amortització Arrebossat Amortització Porta (=2076) Llindar Amortització Retall const. Porta Parament c. Retall const. Finestra Parament c. Parament c. Amortització Arrebossat Arrebossat Arrebossat Arrebossat Suport fanal Retall const. Finestra Retall const. Finestra 2102 2103 2104 2105 2106 2107 2108 2109 2110 2111 Retall const. Porta Retall const. Finestra Amortització Retall const. Finestra Amortització Finestra Retall const. 2112 2113 2114 2115 2116 2117 2118 2119 2120 2121 Porta cuina Amortització Arrebossat Retall const. Arrebossat Arrebossat Arrebossat Arrebossat Espoliació Arrebossat 2122 2123 2124 2125 2126 2127 Finestra Reparació Arrebossat Arrebossat Reparació Arrebossat Làmina 002 ALA NORD: Alcat exterior de la façana nord Unitats estratigràfiques: p. 1603 dE. - a. 1732 dE. 0 Castell - Convent de Penyafort SANTA MARGARIDA I ELS MONJOS (Alt Penedès) Coordinació del projecte: Alfred Mauri Direcció arqueològica: Pablo del Fresno (2008 - 2010) Esther Travé (2011) Memòria de la intervenció 2008 - 2011 4 m. Memòria de la intervenció arqueológica al Castell-Convent de Penyafort (2008 – 2010) Coordinació del Projecte: Alfred Mauri Direcció arqueológica:Pablo del Fresno / Esther Travé Annex 6: MATERIALS ARQUEOLÒGICS Làmines 8.103 8.2 8.10 397.1 8.18 8.11 8.1 8.6 8.3 6530.1 8.7 181.13 8.8 7.5 394.1 8.9 8.12 8.16 8.14 385.3 8.5 181.4 8.4 7.6 8.19 8.13 2.1 7.4 8.15 Castell - Convent de Penyafort SANTA MARGARIDA I ELS MONJOS (Alt Penedès) MATERIAL CERÀMIC Ceràmica blava catalana / valenciana (Ss. XVII - XIX) 8.20 8.21 8.22 8.24 8.25 8.26 8.27 8.28 8.29 8.30 8.31 8.38 8.39 435.1 Coordinació del projecte: Alfred Mauri Direcció arqueològica: Pablo del Fresno / Esther Travé Memòria de la intervenció 2008 - 2011 Escala: 1:3 0 1 3cm Làmina 001 385.4 8.104 8.106 178.1 8.37 181.10 7.2 306.1 67.1 134.3 8.40 7.9 7.10 198.3 8.33/338.17 181.14 425.1 79.1 8.46/50 8.41 181.12 8.43 371.1 Castell - Convent de Penyafort SANTA MARGARIDA I ELS MONJOS (Alt Penedès) MATERIAL CERÀMIC Ceràmica vidrada (Ss. XVIII - XX) 1.1 8.42 181.11 198.2 Coordinació del projecte: Alfred Mauri Direcció arqueològica: Pablo del Fresno / Esther Travé Memòria de la intervenció 2008 - 2011 Escala: 1:3 0 1 3cm Làmina 002 Memòria de la intervenció arqueológica al Castell-Convent de Penyafort (2008 – 2010) Coordinació del Projecte: Alfred Mauri Direcció arqueológica:Pablo del Fresno / Esther Travé Annex 7: MATRIUS I CRONOLOGIA FASES p. 1880 (s. XX) Actuacions posteriors a la deposició del darrer sòl del celler v. 1880 Darrer sòl del celler p. 1850 - v. 1880 Remodelacions del celler en època de Miquel Puig i Josep Puig i Llagostera p. 1835 - v. 1850 Abandonament posterior a la desamortització v. 1835 Desamortització p. 1835 - v. 1850 Utilització de les àreers de producció del Convent dels Dominics a. 1764 Construcció dels espais de producció ÀMBIT 1 ÀMBIT 2b A.1 A.63 A.2 A.3 A.4 A.7 A.6 A.8 A.9 A.10 A.11 A.12 A.5 A.13 A.14 A.15 A.16 A.17 A.18 A.19 A.20 A.21 A.23 A.25 A.28 A.32 A.24 A.27 A.29 A.30 A.31 A.33 A.34 A.35 A.23 A.22 A.36 A.26 A.38 A.39 A.40 A.64 A.45 A.44 A.46 A.41 A.47 A.48 A.49 A.50 A.51 A.42 A.52 A.43 A.37 A.54 A.55 A.53 A.56 A.57 A.58 A.59 A.60 A.61 A.52 Activitat A.1 A.2 A.3 A.4 A.5 A.6 A.7 A.8 A.9 A.10 A.11 A.12 A.13 Definició Forats de pal recents (post. a U.E. 0008) Darrer sòl del celler Utilització de bases de suport de bótes Combustió indeterminada Forats de pal (construcció darrera coberta) Forats de pal (construcció darrera coberta) Saqueig de la rasa del mur est Saqueig de la rasa del mur oest Rebliment indeterminat (amortització?) Forats de pal (construcció darrera coberta) Forats de pal (construcció darrera coberta) Forats de pal (construcció darrera coberta) Construcció d’una cubeta (ús indet.) ÀMBIT 2a Activitat A.14 A.15 A.16 A.17 A.18 A.19 A.20 A.21 A.22 A.23 A.24 A.25 A.26 Definició Forats de pal (construcció darrera coberta) Construcció base de suport? (indet.) Forats de pal (construcció darrera coberta) Forats de pal (construcció darrera coberta) Forats per a l’aixecament d’una bastida Forat de pal (construcció darrera coberta) Fonamentació d’un pilar de la coberta Forats de pal (construcció darrera coberta) Forats de pal (construcció darrera coberta) Darrera amortització dels àmbits 2a/2c Amortització estructures àmbit 2b Espoliació possibles suports d’estruc. Arrasament dels murs divisoris antics ÀMBIT 2c Activitat A.27 A.28 A.29 A.30 A.31 A.32 A.33 A.34 A.35 A.36 A.37 A.38 A.39 Definició Amortització dels dipòsits bessons Sòl d’utilització de estructures (àmbit 2b) Construcció dels dipòsits bessons Construcció d’una cubeta Construcció de l’estructura UE. 0081 Construcció estructures àmbit 2b Tancament de accés sud a l’àmbit 2a Construcció dels murs de l’àmbit 1 Anivellaments de l’estrat natural Amortització estructures àmbit 2a Construcció d’estruct. indet. àmbit 2a Remodelacions a l’àmbit 2a Condicionam. accés sud-oest àmbit 2a Activitat A.40 A.41 A.42 A.43 A.44 A.45 A.46 A.47 A.48 A.49 A.50 A.51 A.52 Definició Construcció dipòsits de la premsa 1764 Condicionam. accés nord-oest àmbit 2a Construcció murs tancament àmbit 2a Amortització dels arrasaments àmbit 2 Arrasament estruct. antigues àmbit 3 Arrasament canalització del pou Amortització final accés nord àmbit 2a Pavimentació accés nord-oest àmbit 2a Tancament de l’accés nord a l’àmbit 2a Construcció d’un possible desguàs Possible anivellament (indeterminat) Condicionament accés nord àmbit 2a? Construcció del pou ÀMBIT 4 Activitat A.53 A.54 A.55 A.56 A.57 A.58 A.59 A.60 A.61 A.62 A.63 A.64 Definició Construcció mur de tancament àmbit 4 Petita rasa indeterminada a l’àmbit 4 Construcció d’una estructura de fusta Construcció rampa d’accés a àmbit 4 Arrasament estruct. antigues àmbit 5 Construcció d’una cubeta Construcció d’una estructura de fusta Construcció d’una estructura mòbil Forats de pal (ús indeterminat) Construcció possible arcada àmbit 5 Desguassos recents Amortització dels arrasaments àmbit 3 ÀMBIT 5 LLEGENDA Remodelacions del celler posterior a la deposició del darrer sòl (UE. 0008) Desguàs recent Darrer sòl del celler (UE. 0008) Utilització de les bases de suport de bótes Forats de pal en relació amb la construcció de la coberta d’obra Estructura d’una bastida Estructura indeterminada de fusta definida en base a forats de pal Estructura de fonamentació dels pilars de la coberta d’obra Remodelacions contemporànies a la utilització d’estructures de producció Saqueig - Arrasament Amortització Construcció / utilització de cubetes Construcció / utilització de dipòsits Construcció d’estructures permanents Construcció d’estructures mòbils Nivells d’utilització Remodelació d’accessos (Indeterminat) Làmina 001 Matriu d’unitats estratigràfiques U.E. corresponents a l’excavació arqueològica del celler Castell - Convent de Penyafort SANTA MARGARIDA I ELS MONJOS (Alt Penedès) Coordinació del projecte: Alfred Mauri Direcció arqueològica: Pablo del Fresno (2008 - 2010) Esther Travé (2011) Memòria de la intervenció 2008 - 2011 GRUPS D’ACTIVITATS A.63 A.1 A.2 Darrer sòl del celler (v.1880) A.3 Utilització de les bases de suport A.4 A.6 A.7 A.8 A.9 A.10 A.11 A.5 A.13 A.12 A.14 A.15 A.16 A.17 Remodelacions del celler posteriors a la desamortització. Actuacions de Miquel Puig i Josep Puig i Llagostera (p. 1850 - a. 1880) A.18 A.19 A.21 A.20 A.23 A.22 A.23 A.24 Abandonament i amortització d’espais (p. 1835 - a. 1850) A.36 A.43 A.25 A.37 A.28 A.27 A.29 A.30 A.31 A.64 Arrasament d’estructures d’epoca conventual (v.1835) A.44 A.26 A.32 A.45 A.38 A.54 A.46 A.56 A.41 A.47 A.33 A.39 A.48 A.40 A.34 A.55 A.49 A.51 A.52 A.53 A.42 A.57 Activ. A.14 A.15 A.16 A.17 A.18 A.19 A.20 A.21 A.22 A.23 A.24 A.25 A.26 Definició Forats de pal (coberta obra) Construcció base de suport? Forats de pal (coberta obra) Forats de pal (coberta obra) Aixecament d’una bastida Forat de pal (coberta obra) Fonament pilar de la coberta Forats de pal (coberta obra) Forats de pal (coberta obra) Darrera amortització àmbits 2a/2c Amortització estructures àmbit 2b Espoliació possibles suports Arrasament dels murs antics Utilització d’estructures de producció de l’ambit 2a Utilització d’un possible refector (àmbit 4) Activ. A.27 A.28 A.29 A.30 A.31 A.32 A.33 A.34 A.35 A.36 A.37 A.38 A.39 Definició Amortització dipòsits bessons Sòl d’utilització (àmbit 2b) Construcció dipòsits bessons Construcció cubeta Construcció estructura UE. 0081 Construcció estructures àmbit 2b Tancament accés sud a l’àmbit 2a Construcció murs de l’àmbit 1 Anivellaments de l’estrat natural Amortització estructures àmbit 2a Construcció d’estruct. àmbit 2a Remodelacions a l’àmbit 2a Condicion. Accés sud-oest àmbit 2a Construcció de les dependències conventuals a la zona de l’actual celler Arrasament àmbit 5 A.58 A.59 A.60 A.61 Utilització àmbit 5 A.62 Construcció àmbit 5 Nivell geològic Definició Forats de pal recents Darrer sòl del celler Utilització de suports Combustió indeterminada Forats de pal (coberta obra) Forats de pal (coberta obra) Saqueig de la rasa mur est Saqueig de la rasa mur oest Indeterminat (amortització?) Forats de pal (coberta obra) Forats de pal (coberta obra) Forats de pal (coberta obra) Construcció d’una cubeta? Utilització d’estructures de producció de l’ambit 2b A.50 A.35 Activ. A.1 A.2 A.3 A.4 A.5 A.6 A.7 A.8 A.9 A.10 A.11 A.12 A.13 Intervencions posteriors al darrer sòl (p. 1880) Nivell geològic Activ. A.40 A.41 A.42 A.43 A.44 A.45 A.46 A.47 A.48 A.49 A.50 A.51 A.52 Definició Construcció dipòsits premsa 1764 Condicion. accés nord-oest àmbit 2a Construcció murs tancament àmbit 2a Amortització arrasaments àmbit 2 Arrasament estruct. antigues àmbit 3 Arrasament canalització del pou Amortització final accés nord àmbit 2a Paviment accés nord-oest àmbit 2a Tancament accés nord a l’àmbit 2a Construcció d’un possible desguàs Possible anivellament (indeterminat) Condicion. accés nord àmbit 2a? Construcció del pou Activ. A.53 A.54 A.55 A.56 A.57 A.58 A.59 A.60 A.61 A.62 A.63 A.64 Definició Construcció mur tancament àmbit 4 Petita rasa indeterminada àmbit 4 Construcció estructura de fusta Construcció rampa d’accés àmbit 4 Arrasament estruct. antigues àmbit 5 Construcció d’una cubeta Construcció estructura de fusta Construcció d’una estructura mòbil Forats de pal (ús indeterminat) Construcció possible arcada àmbit 5 Desguassos recents Amortització arrasaments àmbit 3 Làmina 002 Matrius d’activitats i de grups d’activitats (o fases) Activitats corresponents a l’excavació del celler Castell - Convent de Penyafort SANTA MARGARIDA I ELS MONJOS (Alt Penedès) Coordinació del projecte: Alfred Mauri Direcció arqueològica: Pablo del Fresno (2008 - 2010) Esther Travé (2011) Memòria de la intervenció 2008 - 2011 Memòria de la intervenció arqueológica al Castell-Convent de Penyafort (2008 – 2010) Coordinació del Projecte: Alfred Mauri Direcció arqueológica:Pablo del Fresno / Esther Travé Annex 8: PROSPECCIONS NO INTRUSIVES D’ÀREES NO EXCAVADES Prospecció georadar en dependències interiors del Casal de Penyafort Cuina i habitació adjacent Gràfics Sistema IDS Hi-mod durant els treball d’aquisició Prospecció georadar en dependències interiors del Casal de Penyafort Cuina i habitació adjacent Gràfic 1. Ubicació de l’àrea de prospecció Ubicació de la zona estudiada sobre plànol del castell + 167.82 + 166.16 + 167.27 + Esquema d’ubicació dels perfils adquirits 167.17 + 166.36 FORN + DIPOSIT 10.50 m PREMSA 14.11 m DIPOSIT + 166.18 166.82 PREMSA + 165.93 + 7.13 + + Habitació 51.07 m 166.61 166.98 165.17 12.51 m 60.65 m 12.51 m 10 m + + 164.46 165.16 10.13 m 10.14 m 10 m + 165.28 254.51 m 10 m 10.41 m 10.13 m + 164.71 + 165.69 10 m + 10.22 m 10.30m 164.73 178.48 m 19.09 m 10 m 10.34 m 10.14 m + 164.98 81 + 0 164.64 5 10 m 10 10.10m 10.43 m metres + 5.90 m + + 164.36 30.53 m 10.00m 16.33 m 164.21 27.70 m 44.41 m 12.23 m + 11.40 m 163.74 30.27 m 56.45 m 24.91 m 16.11 m 32.41 m 22.52 m 14.45 m 34.14 m Cuina 13.00 m 28.50 m Cuina 39.45 m 26.39 m 11.43 m 4.56 m 13.70 m + 164.08 Habitació 162.50 Habitació 46.06 m 21.85 m 163.95 + 163.36 Cuina Prospecció georadar en dependències interiors del Casal de Penyafort Cuina i habitació adjacent Gràfic 2. Seqüència de talls horitzontals 9 8 7 6 5 4 3 2 1 0 0 1 2 3 4 5 6 9 8 7 6 5 4 3 2 1 0 0 1 2 3 4 5 6 9 8 7 6 5 4 3 2 1 0 0 1 2 3 4 5 6