Alexandre Soler i March. Arquitecte.

Mercat de l'art, col·leccionisme i museus. 2020, Bellaterra-Sitges, Universitat Autònoma de Barcelona-Consorci del Patrimoni de Sitges, 2021, pp. 119-170 (ISBN: 978-84-09-33573-2)

downloadDownload PDFView PDFchevron_right

Editorial Àrbena, València, 2018

Descripció fonamentada, argumentada i estructurada dels principis del valencianisme. El llibre es centra en el benestar de la societat valenciana i en el centralisme espanyol. També tracta els símbols i el grau d'autocrítica en el valencianisme. Busca evitar les actituds sectàries i augmentar la cohesió de la societat valenciana. Proposa que el valencianisme i el valencià haurien d'anar units a un projecte social que siga positiu i atractiu per al conjunt del poble valencià, i que millore la vida dels treballadors.

downloadDownload PDFView PDFchevron_right

2002

downloadDownload PDFView PDFchevron_right

2019

Es va doctorar en filologia catalana el 1991 sota la direcció de Lola Badia ; premi extraordinari de doctorat. Professor titular de literatura catalana medieval a la Universitat de Barcelona. Consultor de literatura medieval a la Universitat Oberta de Catalunya (1999-2006). S'ha especialitzat en la literatura catalana del segle XIII; sobretot, en Ramon Llull i Arnau de Vilanova. Ha participat en diversos projectes de recerca dirigits per Lola Badia i Anthony Bonner . És magister de la Maioricensis Schola Lullistica de Palma de Mallorca, des d'octubre de 1989. És membre del consell de redacció de la revista Studia Lulliana , des de 1994. És membre de la comissió editora del Patronat Ramon Llull, des de 1998, i director de la mateixa des de 2008. Dirigeix, conjuntament amb Pere Rosselló, la Col·lecció Blaquerna d'Estudis Lul·lians de la Universitat de Barcelona i de la Universitat de les Illes Balears. Coordina, juntament amb Lola Badia, laÂÂ Base de Dades Ramon Llull de l...

downloadDownload PDFView PDFchevron_right

2020

Tesi doctoral dirigida per Judith Urbano i Alberto Estévez. La present tesi doctoral és una monografia que recull tota la vida i obra de Bernardí Martorell i Puig (1877-1937), un arquitecte amb activitat professional durant el primer terç del segle XX a Catalunya que no té el reconeixement que la seva abundant i interessant obra mereix. Nebot-nét del conegut arquitecte Joan Martorell, i admirador i aprenent d’Antoni Gaudí, la seva producció arquitectònica es podria anomenar eclèctica, ja que barreja elements historicistes amb altres modernistes i fins i tot noucentistes, en molts casos amb un ús magistral del totxo, que fa que els seus projectes tinguin un segell molt personal. La producció arquitectònica de Martorell es pot classificar tipològicament en tres grans grups: arquitectura religiosa, arquitectura d’habitatge i arquitectura variada. Dins d’arquitectura religiosa cal destacar que va ser arquitecte diocesà de Solsona, Tarragona i Barcelona, on va realitzar obres de tot tipus, esdevenint un arquitecte molt polifacètic: des la custòdia de la catedral de Tarragona i altres objectes litúrgics fins a grans edificis, reformes i cementiris. Per altra banda, algunes comunitats religioses van comptar amb Bernardí Martorell per construir els seus monestirs i esglésies, i aquests projectes han estat, entre altres, les seves obres més reconegudes: el monestir de Valldonzella, el de les Oblates del Santíssim Redemptor, l’escola-convent de les Teresianes de Tarragona i l’església de l’Escola Pia de Sabadell. Quant a arquitectura domèstica trobem edificis d’habitatge unifamiliar per tot Catalunya i alguns edificis de pisos, principalment a Barcelona, a part de nombroses reformes i obres menors. Per últim, a l’apartat d’arquitectura variada trobem tot tipus de construccions: des de la reforma d’un gran sanatori, Torrebonica, fins la construcció d’un celler per a la cooperativa agrícola de Cambrils, entre altres. L’anàlisi de la seva producció permet veure diferents influències, no només de corrents artístics i arquitectònics, sinó també de característiques apreses de Gaudí, com els arcs parabòlics, presents en moltes de les seves obres; i de nombrosos viatges a l’estranger, on l’arquitecte coneix tècniques i estils que marquen l’estètica de les seves obres. En aquesta tesi estudiem cada projecte a nivell històric i descriptiu i analitzem també el conjunt, intentant entendre les relacions entre ells i les influències que va tenir l’arquitecte. Al final de la tesi s’inclou el catàleg de tota la seva producció ordenada cronològicament. Per estudiar l’obra de Martorell s’han recorregut tots els llocs de Catalunya on hi havia indicis de possibles intervencions i s’han buidat els arxius corresponents, així doncs la major part del material citat en aquesta tesi doctoral és inèdit, com també algunes de les obres que esmentem, que s’han trobat gràcies a aquesta recerca. En resum, aquesta tesi pretén donar visibilitat a un arquitecte certament desconegut i a tota la seva obra, amb l’objectiu de donar una mica més de llum a tota una generació de professionals que ha quedat amagada a l’ombra dels grans mestres del modernisme català.

downloadDownload PDFView PDFchevron_right

2021

downloadDownload PDFView PDFchevron_right

Josep Puig Torné, arquitecto, 2020

El pasado 5 de octubre de 2019 Josep Puig Torné asistió a un acto donde se colocó una placa infor-mativa DOCOMOMO (un organismo que vela por divulgar y proteger el patrimonio arquitectónico del Movimiento Moderno) en una de sus obras de Salou (Tarragona), los apartamentos París de 1965. A punto de cumplir 90 años, con lucidez y con la misma humildad y generosidad que marcó su larga carrera profesional de más de cinco décadas, el encuentro se convirtió en un merecido homenaje a este artesano de la arquitectura, heredero de una sólida tradición mediterránea. Puig Torné se tituló como arquitecto en la ETSAB en 1957, justo cuando el fuerte crecimiento eco-nómico del periodo 'desarrollista' empezaba a tener sus primeras consecuencias en la práctica diaria de la arquitectura española. Aunque todavía era un arquitecto joven, la formación recibida en la Escuela de Barcelona había sido rica en acontecimientos. Hemos de tener en cuenta que sus años universitarios coincidieron con momentos de gran agitación arquitectónica, principalmente impulsados por la actividad del Grup R (1951-1961). La actitud del grupo, opuesta a la arquitectura académica y a favor de la arquitectura moderna, influirá de forma decisiva en su obra posterior.

downloadDownload PDFView PDFchevron_right

L'EROL, revista cultural del Berguedà, ], 2004, Núm. 81 , p. 17-19, 2004

EI 1912 l'Ajuntament de Berga rebia una instancia dirigida a l' Alcalde i alhora president de la Junta Local de Sanitat Ramon Galard, presentada per Josepa Pujades Ferran de Sabadell que, amb el consentiment del seu marit sol·licitava permís per obrir una "Casa de Lenocinio ó pupilas" a la primera i segona planta de la casa de Cal Senyor Andreu, situada al carrer d 'Afores Pinsania, Berga. Tot i que mai fou legalitzat, el prostíbul va entrar en funcionament, provocant l'escàndol de les classes benestants de la ciutat però mantenint una nutrida clientela de miners i obrers.

downloadDownload PDFView PDFchevron_right

Gazeta, 2010

downloadDownload PDFView PDFchevron_right