Actes de les Jornades d'estudi i debat: . "t,"4sl !:'¡- .. j_ _r-q-,i_::-! -,1.\.^-._,_ .,-i .-_ a \._,._-.= .1, '.*EL TRACTAT DE CAPDEPERA DE 123 I I LA INDEPENDENCIA DE MENORCA'* Capdepera, 20, 21, 22 a 23 de novembre 2OO8 Actes de les Jornades d'estudi i debat: I 1. TRACTAT DE CAPDEPERA DE I23I I LA INDEPENDENCIA DE MENORCA** 'UEL Capdepera,20,2l,22 i23 de novembre 2008 @ 'í. il rI ,$; t. l Ajuntament Je Capdepera 2 009 iÉ-,::i^¡ i!-¡t¡ é"_tE,J ,r*,¡l+ :,¡:Ft É_.¡¡^o rll tBN 'AMIRA AL-MAJZUM!: UN VALENCIA A LA HISTORIA DE MALLORCA MENORCA I Nicolau Roser Nebot Universitat de Mdlaga I. UHOME I EL SEU ORIGEN lbn 'Amira al-Majzumi va néixer a Yazira Shúqar (l'illa del. Xúquer), a l'actual Alzira, en l'época del ramadá -nové mes del calendari islámic- de I'any 582/1186 iva morir a Tunísia el du-l-Hiyya -dotzé i últim mes del calendari islámic- del 658/1260. El seu nom complet era Abu-l-Mutarrif Ahmad lbn 'Abdullah lbn Muhammad lbn al-Husayn lbn' Amira al-Majzumi. Els Banu Majzum eren un influent clan árab de la tribu Quraish, la tribu del profeta Mahoma, que, en principi, eren un dels seus més acérrims enemics. D'aquests el més conspicu va ser Abu Yahl, 'Amr ibn Hisham, que va morir combatent els musulmans a la batalla de Badr (15 del ramadá de I'any 2/17 de marq de 624), primera trobada armada dels musulmans i primera de les seves victóries. Un dels seus membres, Jalid ibn al-Walid (592-642), va ser l'estrateg que, arran de la desobediéncia de les ordres que havia donat el Profeta als arquers musulmans -de no abandonar la seva posició en un turó proper a la batalla-, va causar la derrota dels fidels de I'islam a Uhud (3 de shawwal de l'any 3123 de marg de 625), segona gran batalla de l'islam i primera derrota dels musulmans en el camp de batalla. Peró el temps i la forga de les idees del missatge de l'islam van convertir Jalid ibn al-Walid en un dels més brillants generals dels exércits musulmans, fins al punt de ser denominal sayf al-lslam, és a dir, I'espasa de I'islam. Va ser ell qui va retre Damasc (la/635) iva véncer els bizantins a la decisiva batalla de Yarmuk (l 5/636), a I'actualJordánia, amb la qual cosa tota la regió de la gran Síria (Síria, Líban, Palestina, Jordánia i nord d'Arábia) va quedar en mans dels musulmans' 252 I Actes: el tractat de Capdepera de I 23 I PerÓ també pertanyia a aquest clan una de les dones del profeta, Umm Sa Hind Binta Abu'umayya (596-l 1/697).1 per la seva condició de dona, juntament les altres esposes de Mahoma, és coneguda com la mare dels creients. A al-Andalus -nom árab de I'estat islámic que s'establirá a la península des del92/71 I a|8971492-, un dels seus personatges més famosos és etpoera lbnZaydun (394/1003-463/1071), natural de Cordova, que va ser testimoni de la déncia idesaparició del califat de Córdova (3161929-421/1031)ide l'adveniment regnes de taifes, on va actuar com a ambaixador i secretari. lbn Zaydun o Ben va ser el renovador de la poesia clássica árab a al-Andalus, en la qual aportá temes comparables als que utilitzará la poesia provengal. El polígraf granadí lbn al-Jatib (713/1313 - 776/1374), sobre la gent de C -darrer reducte de l'antic esplendor i realitat de I'al-Andalus islámic que va ser tota península ibérica-, comenta que "els seus llinatges són evidentment árabs. Entre abunden els gentilicis qurashí, qahrí,'umawí, Ansari,' awsí, qahtaní, Himyari, tanují, gassaní, azdí, qaysí, etc.". Tot aixó vol dir que lbn 'Amira pertanyia als árabs que, vinguts d'Arábia, es integrar en la societat andalusina com a elit política i cultural des del primer m de la preséncia islámica a Hispánia. La seva pertinenga a aquesta elit s'evidencia en fites de la seva formació, en la seva posterior carrera professional i a la vegada admi trativa, jurídica, política i diplomática. Un altre tret molt simptometic d'aquest educació árabs, encara que no té per qué ser-ne la causa única i fonamental, s' en el seu portentós estil literari, tant en prosa com en vers, que, juntament amb els brosos i drástics vaivens de la seva vida, constitueixen la senya d'identitat més d'lbn'Amira. D'altra banda, la vida d'lbn 'Amira es desenvolupa durant el segle Vll de - o segle Xlll de I'era eclesiástica. És una época convulsa per a tot I'islam, amb molts seriosos a les seves parts oriental i occidental. A la primera, a causa dels dels mongols. A la segona, per mor de I'avangada dels regnes cristians de la península costa d'al-Andalus. Peró mentre l'islam es recuperará dels daltabaixos a l'Orient, amb islamització dels mongols i l'extensió de I'islam per les estepes asiátiques, a l'occi islámic perdrá irremissiblement un dels seus fars de cultura i societat més rutilants: Andalus. I el perdrá per sempre més. El segle Vll/Xlll és el segle de la gran avangada de la conquesta en mans dels cristians. Després de la derrota de les Navas de Tolosa el 609/1212, poder almohade es desintegra a la península ibérica i d'entre les seves runes tornen sorgir regnes de taifes, tan efímers com els primers, dels quals no sobreviurá més el regne nassaritade Cranada, durant uns dos-cents cinquantaanys més (del 635/l al 897 /t a94. lbn'Amira al-Majzumi: Un valenciá a la história de Mallorca i Menorca I Al nord d'Africa, teatre de la major part de la vida d'lbn 'Amira -molt a pesar seu-, aquest presencia la guerra pel poder a la zona entre els almohades, els Banu Marín -darrers almorávits procedents de les llles Balears-, posterior califat, háfsida de Tunísia. i la consolidació del sultanat, i I com diu Muhammad Ben Ma'ma¡ l'editor árab de I'obra d'lbn Amira, Ta'rij Mayurqa, amb referéncia als episodis histórics que va tocar viure a lbn 'Amirai"es tracta d'esdeveniments en els quals lbn' Amira es va trobar immers, el van afectar i, fins i tot, van contribuir a la seva gestacid'. 2. ETAPES VITALS Pel que fa a la biografia d'lbn 'Amira, la podem distribuir en diverses époques, d'acord amb la seva trajectória professional i la seva posició política en l'entramat históric del moment. Entre 582/1186 i608/12ll. Abasta des de la data del seu naixement -peró evidentment no inclou els seus primers anys- fins a la seva entrada al servei de la cancelleria del valíalmohade de Valéncia, sayyid Abu 'Abdullah Muhammad ibn'Abd al-Mu 'min, en qué se situa la seva etapa de formació. En aquesta etapa seguirá les pautes d'aprenentatge del sistema d'ensenyament islemic desenvolupat a partir de l'estudi de la revelació en I'alcorá. En particulan es va decantar pels estudis del hadit, és a dir, I'estudi amb finalitats jurídiques dels fets, expressions i aprovacions o reprovacions del Profeta. Aquest conjunt d'aforismes i máximes no formen part de l'alcorá, la matéria del qual té un estil propi i ben diferenciat que, segons la creenga islámica, és la paraula de Déu revelada a Mahoma. Els hadit, al contrari, conformen els ensenyaments i les respostes de Mahoma en situacions determinades de la seva vida, que són les dels principis de I'islam com a ideologia, religió i civilització, a la llum de I'esperit de la revelació alcoránica. En la disciplina dels hadit, a part de distingir temes i categories per la seva importancia doctrinal ijurídica (l'islam és, sobretot, una civilització de la llei, una civilització de l'estat de dret, una societat jurídica), s'estudia el seu grau d'autenticitat ifins itot, si fos el cas, el seu carácter apócrif. La ciéncia del hadit és una ciéncia de crítica textual i histdrica que sorgeix en el mateix instant de I'actuació de Mahoma, i els criteris científics són relativament recents a Occident, i prácticament ¡nex¡stents fins a l'adveniment del positivisme a la segona meltat del segle XlX. lbn 'Amira va ser estudiant de hadit i posteriorment n'esdevingué un gran expert. D'altra banda, i de forma natural i complementária o expansiva, lbn 'Amira va estudiar les ciéncies del coneixement der¡vat de la reflexió racional (per contraposició a les ciéncies de conservació i comprensió de la revelació islámica concretada a l'alcorá i els hadit), com la lógica i els fonaments del dret islámic (fiqh), prolegómens indispensables per poder entendre la llei revelada islámica i ser capag d'emetre judicis i veredictes segons els seus principis. 253 254 a Actes: el tractat de Capdepera de I 23 I Aquesta preparació en les fonts d'autoritat de l'islam í en els seus de paments legals, en el cas d'lbn 'Amira va anar acompanyada de la lectura i l'estudi textos literaris árabs, dels quals en va saber extreure els recursos ipossibilitats excelsos. Com era habitual -i ho segueix sent fins ara-, lbn 'Amira, per prosseguir seus diferents estudis i realitzar-ne els diferents graus, deambula per ciutats en regions de les quals albergaven especialistes de les diferents matéries objecte del interés. D'aquesta manera, després dels seus primers estudis, es va establir a Valéncia, Xátiva, Dénia i Múrcia. La segona etapa de la seva vida s'inicia quan entra al servei de la del valí almohade de Sevilla, el sayyid (senyot títol honorífic d'aquells almohades estaven emparentats amb el califa'Abd al-Mu'min) Abu'Abdullah Muhammad ibn Hafs'Umar ibn'Abd al-Mu'min el 608/l2ll. El 617/1220 va passar a Sevilla per secretari del seu valí almohade, el sayyid Abu-l-Alá al-Kabir. El 620/1223 vatornar Valéncia per servir, també a la secretaria, el nou valí de Valéncia, el sayyid Abu Zayd', al-Rahman ibn Abu'Abdullah Muhammad ibn Abu Hafs ibn 'Umar'Abd al-Mu'min, fill l'anterior valí, Abu 'Abdullah Muhammad. Quan el 626/1229 Abu Yamila Zayyan ibn Sa'ad lbn Mardanish al-Yudami es apoderar de Valéncia, i la hi va prendre al seu últim valíalmohade, el sayyid Abu lbn 'Amira, per desig exprés d'lbn Mardanish, va ser nomenat secretari del seu govern la capital del llevant peninsular. Aleshores el628/1231, lbn 'Amira va marxar a la ciutat natal, Alzira, on va exercir també tasques de secretari per al seu nou Abu-l-Hasan lbn' lsa, després de la desaparició del poder almohade. jutge a Xátiva per passar Múrcia, on des d'aquesta darrera data idurant tres anys, fins al 636/1239,va com a secretari per al nou governant de la taifa de Múrcia, lbn Hud. I va continuar Múrcia quan la ciutat va passar de mans d'lbn Hud a les d'lbn Jattab, i de les d' a les d'lbn Mardanish, senyor de Valéncia, entre el 636/1238 i e!637/1239. De va passar a Cranada. I d'aquí, veient la inestable situació andalusina davant l' cristiana ila desintegració interna, va resoldre traslladar-se a les costes africanes cercar feina i estabilitat en l'encara eficient administració almohade, el 637 /1239. Entre 630/1 233 i 63311 236 va actuar en qualitat de La tercera etapa de la seva vida s'inicia aquest mateix any, el 637 /1239, quan 'Amira travessa l'estret de Cibraltar per dirigir-se als territoris que allá encara perta a I'estat almohade. En un primer moment recala a Ceuta, el governador de la qual Abu'Alial-Hasan ibnJalás al-balansi, un paisá seu -com indica el seu gentilici"valencii: que administrava la ciutat en nom dels almohades. Des d'allá es va dirigir fins a Salé, es va presentar davant I'emir almohade al-Rashid Abu Muhammad Abd al-Wahid ibn al-a'la ldris al-Ma'mun, qui el va acceptar entre els seus familiars, i al qual va acom quan aquest es va traslladar de Salé a la capital almohade, Marráqueix. lbn 'Amira al-Majzumi: Un valenciá a Ia história de Mallorca i Menorca I Al-Rashid va emprar lbn 'Amira durant un temps com a secretari, peró per poc temps. Després el va enviar a Haylana, una ciutat propera a Marráqueix, en qualitat de jutge. Com que aquesta destinació no fou del grat d'lbn 'Amira, va escr¡ure alguns coneguts propers a l'emir almohade perqué intercedissin i sol'licitessin per a ell una destinació més apropiada a les seves capacitats i habilitats. Al 639/1241 aquestes mateixes instáncies van aconseguir que lbn'Amira fos a jutge, a les ciutats de Rabat iSalé, ciutats ambdues separades únicament per I'estuari del riu Bouregreg (Bouraqraq, en árab clássic). Va romandre allá exercint el cárrec de jutge fins i tot després de la mort de l'emir al-Rashid, donat que el seu germá i hereu, Abu-l-Hasan al-Sa'id, el va confirmar en el lloc, per, més endavant, traslladat, també com destinar-lo a Mequinez (Meknés en árab; anomenada Miknasa al-zaytún, Mequinez de les oliveres, en temps d'lbn 'Amira). AJr643/1245\a ciutat al complet va decidir abandonar la legalitat de l'estat almohade i adherir-se a l'emergent estat háfsida de Tunísia. lbn 'Amira en persona, com a cadi de la ciutat i com un dels notables que va decidir el canvi en I'obediéncÍa política de la ciutat, va ser I'encarregat de redactar I'escrit d'adhesió (bay'a) al sultá tunisiá Abu Hafs Zakariyya. Després d'aixó, lbn 'Amira es va dirigir a Ceuta amb la intenció de viatjar fins al centre del poder háfsida, lfriqiyya, I'actual territori de Tunísia. Peró aixó no va succeir sense problemes, i sense haver estat represaliat abans pels almohades a causa del seu canvi en la fidelitat política; sinó que el pas del compromís amb els almohades al de I'adhesió als háfsides en lbn 'Amira s'ha d'entendre com un intent de donar suport a I'estat musulmá més fort del moment, única alternativa per restablir una societat islámica en condicions de respondre tant als desafiaments interns com als atacs externs. Era l'any 646/1248,|'any de la caiguda de Sevilla en mans dels cristians, comandats per Ferran lll de Castella. En aquest any, lbn 'Amira arriba a Bugia, ja als dominis del sultá de Tunis Abu i regida per I'hereu del poder a I'estat háfsida. Primer va ser Abu Yahya ibn Abi Zakariyya idesprés Abu Abdullah Muhammad, conegut com a al-Mustansir, el que cerca el seu suport en Déu, quan més endavant va prendre el títol de califa. Aleshores lbn 'Amira va ser l'encarregat de redactar el text del jurament de fidelitat de la ciutat a aquest últim. A¡xí com també va escriure el condol de la ciutat per la mort del seu pare, Abu Hafs Zakariyya, i la carta de felicitació amb motiu del seu adveniment al govern l'any 647 /1249. Hafs Zakariyya, Durant la seva estada a Bugia es dedicará a impartir classes de Fonaments del Dret lslámic (usul alfiqhl a través de I'ensenyament i comentari del llibre Kitab al-Tanqihat (Llibre de les esmenes), de Sohrawardi. ja nodrida colónia d'exiliats anpels país, conquerida cristians. Allá va trobar lbn pertanyents elits del a les dalusins En aquesta ciutat algeriana es trobará amb la 255 256 I Actes: el tractat de Capdepera de I 23 I alAbbar lbn al-Yanna (615/1219-675/1276), lbn Sid al-Nas (m. 659/1261) i que per acció de les seves classes íel seu magnífic estil literar¡ es convertirien en seus alumnes i deixebles. Peró no només hi va impartir lliqons, sinó que, tant ell com seus fills en van rebre, no tant perqué les necessitassin -almenys lbn 'Amira-, sinó per creenca islámica que fa del coneixement i el seu aprenentatge una font de benedi a banda de ser la brúixola de tot creient conscient i responsable de ser-ho. En pujar al poder, al-Mustansir va assignar a lbn 'Amira el cárrec de cadi o a Cabes i després a al-Urbus. Peró, més tard, es va incorporar al grup de propers del califa háfsida, i es traslladá a Tunísia, on va residir fins la seva mort el Hiyya del 658/l 260. 3. SEMBLANCA BTOGRAFTCA lbn 'Amira actualment és algú desconegut per al públic general interessat per história d'al-Andalus. Estranyament, també resulta desconegut per als especialistes, que molts pocs d'ells l'han pres com a referéncia i objecte dels seus treballs, tant els árabs com entre els europeus, almenys els espanyols. Perd durant la seva vida ser una de les persones de la cultura i de la política més significatives i conegudes seu temps, en molts i diversos llocs, com s'ha pogut comprovar en les breus pin que hem donat sobre la seva biografia. En donen fe les seves múltiples en la redacció dels juraments de fidelitat als nous sobirans, o el canvi de lleialtat tica per motius d'elevada responsabilitat davant de I'islam i la societat musulmana, com va passar en I'episodi de Mequinez. I no només va ser destacat en la política i I'administració dels diferents estats musulmans en els quals va servir com a sec diplomátic, fins i tot també destacá com a espia o com a enviat a inspeccionar la d'una zona per saber la seva inclinació cap a un governant o un altre. Per als musulmans, lbn'Amira, fins i tot més que en la política, va destacar a mestre en el dret islámic i com a escriptor insigne de les lletres árabs. I aixó fins punt que el professor marroquí Mohamed Bencherifa (al llibre publicat el 1966 i Abu-l-Mutarrif lbn'Amira, la seva vida, la seva empremta i el seu llegat, i que té tema d'análisi el personatge históric d'lbn'Amira i la seva producció literária) no a qualificar-lo de máxim exponent de les lletres árabs al segle Vll/Xlll. Peró aquesta importáncia ha estat reviscuda entre nosaltres, i també fins punt en els cercles árabs, pel descobriment a Tinduf del manuscrit de Ta'rU (História de Mallorca), per part de Yumu'a Mayid, mecenes imaratí dels Emirats a Units, que fa un temps va emprendre la tasca de recórrer el món per recollir, conse oferir en format informátic tots els manuscrits árabs que pugui trobar en el seu camí, través del Centre Yumu'a Mayid per a la Cultura i el Llegat Arabs a Dubai. Aixó va en la primera meitat de l'any 2001. Peró per ser més precisos, qui va descobrir I'existéncia del manuscrit de Mayurqa i en va comprendre el valor históric va ser el professor Muhammad Ben Ma lbn 'Amira al-Majzumi: Un valenciá a la história de Mallorca i Menorca a de la Universitat d'Orá, qui I'estiu d'aquell mateix any va acced¡r a un disc compacte amb els manuscrits trobats aTinduf. Eltítol deTa'rij Mayurqa va atreure la seva atenció iva ser aixícom s'iniciá una aventura que ha retornat lbn 'Amira al centre de l'escenari dels estudis andalusins, tant a Espanya com al nord d'Afr¡ca, i que, fins ara, s'ha concretat en I'edició árab de Ta'rij Mayurqa per part del professor Ben Ma'mar e|2007 i la seva traducció al catalá el 2008. ledició árab i la traducció catalana, a l'espera de la traducció castellana, han renovat la transcendéncia d'lbn 'Amira com a font histórica de la primera me¡tat del segle Vll/Xlll; transcendéncia que ja va saber entreveure el professor Emilio Molina López, de la Universitat de Cranada, en la seva tesi doctoral de principis dels anys vuitanta del segle passat, i també recentment estudiosos marroquins, com és el cas del professor Ahmed Azzaoui, que I'any 2008 va publicar les cartes de carácter administratiu que lbn 'Amira va escriure en diverses etapes de la seva vida. Aquesta situació nova i renovada d'lbn 'Amira, en la seva faceta de font histórica d'una qualitat extraordinária, s'afegeix com un mérit més als valors ja comentats d'autor literari, polític i diplomátic compromés amb el seu temps i amb la seva societat. I per tenir una idea del que lbn 'Amira va representar en el seu temps respecte de tot el que se n'ha dit fins ara, hi podem afegir les opinions d'alguns dels seus contemporanis o d'historiadors i literats árabs posteriors, que han reconegut en lbn 'Amira un mestre i un exemple que calia seguir. A tall d'exemple, lbn al-Abbar (595/l 199-658/1260) diu que és l'aportació que aquesta centúria ha donat, en el sentit que és la persona més excelsa en el camp de la cultura que va viure en el seu segle. En aquest sent¡t, lbn al-Abbar afegeix que tots els grups i les escoles de pensament i l¡teraris es vanaglorien d'lbn 'Amira i -comenta- que 'entre la gent del Magrib [a I'occident islámic] i del Mashreq [a I'orient islámic] no hi ha ningú que deixi d'adjudicar-se'l com a seu". I quant al seu mestratge en el domini de la llengua árab i del seu estil d'expressió, afirma que "prosa i poesia es reuneixen per celebrar la seva excel.léncia". Per una altra banda, lbn 'Abd al-Malik al-Marrakushi (m. 703/1 303) considera que "cap segle ha estat capas d'aportar algú semblant a ell" i que "condimenta les seves paraules, tant en prosa com en vers, amb dades históriques i introduint subtils al'lusions a qüestions científiques i a qualsevol altra classe de temes". A la semblanEa moral que al-Marrakushi fa d'lbn 'Amira el defineix com algú que tenia bon port i encara unes millors maneres en el seu comportament. I entre aquestes maneres s'hi comptaven la bona predisposició i la rápida actuació a ocupar-se dels assumptes que altres li encarregaven o quan li sol.licitaven la seva ajuda. Amb virtuts tan destacades a l'autor de Ta'rij Mayurqa tampoc no és estrany observar l'existéncia també de crítiques al voltant de la seva persona. El mateix alMarrakushi, tan espléndid en l'elogi de les seves v¡rtuts, no es conté a l'hora d'indicar els seus defectes. I aixíconsidera que "s'oferia de manera agosarada per servir els líders 257 258 ¡ Actes: el tractat de Capdepera de I 231 polítics i tenia enorme interés i gran desig d'aconseguir la ruina d'aquest món (que árab és I'expressió que s'utilitza per indicar les fútils vanitats d'aquest món i els evanescents béns)". De tota manera, creiem que el judici d'al-Marrakushi en enumerar els d'lbn 'Amira no té visos de ser just, ja que la trajectória política i vital d'lbn' Amira, nostre parer, desmenteix rotundament aquest criteri. Una persona que pateix en la própia pell i la de la seva família les mudances que va viure de primera má lbn ' no casen bé amb la figura d'un estrany. Aquestes mate¡xes mudances proporcionen test¡mon¡ a favor de posseir uns alts valors étics i morals, que sempre el van a prendre I'opinió i el partit que considerava millors per a l'islam, tant en l'ámbit com en el polític i cultural. La mateixa redacció de Ta'rij Mayurqa i el to en qué está escrit ens mostren 'Amira lbn sabedor de les debilitats dels homes i dels estats, peró no menys de les seves aptituds i de les seves possibilitats. llautocrítica que apareix en el relat la caiguda de Mallorca en mans cristianes i I'objectivitat present en l'exposició de causes i les conseqüéncies del fet históric no concorden amb algú que xifra la seva a aconseguir els gaudis terrenals a l'ombra dels poderosos. Per contra, dibuixen la d'un lluitador imbuit d'ideals, que no dubta a pagar el preu d'incertesa i inestabilitat acompanyen la travessa perseguint una existéncia humana més sublim. Potser el retorn d'lbn 'Amira entre nosaltres pot ser apreciat com una altra tantes recompenses que I'escriptor i home d'acció va rebre per la seva árdua ll bella obstinació per evitar, en el seu moment, la inexorable decadéncia de les musulmanes que ell va presenciar en els seus inicis. I que ja en les seves manifestacions li va semblar dura de suportar. També lbn al-Jatib ens informa que lbn 'Amira va ser "un gran transmissor hadit, tant en qualitat com en precisió, i fou una copiosa font de dades h notíc¡es, amb gran prestigi d'erudit en les dues bases d'autoritat ll'alcorá i la la conducta del Profetal i conservador dels seus extensos coneixements en i léxic árabs". En aquesta descripció dels sabers d'lbn 'Amira, lbn al-Jatib indica era tota una autoritat en les disciplines fonamentals del currículum islámic, tant la seva época com en I'actualitat; ja que la base de totes elles es troba en la árab, eina fonamental de comprensió dels textos d'autoritat de la revelació islá I'alcorá i els hadit, que conformen I'anomenada sunna, conducta i actuació del i que són independents del text revelat alcorá, tot ¡ que serveixen per a l'apli desenvolupament dels preceptes i idees que s'hi estableixen. Així mateix, a través del mateix lbn al-Jatib, coneixem les característiques rellevants del seu estil: "El seu discurs és de gran dolgor icoloració. Beu de gran sitat de fonts i resulta desbordant en significacions i bellesa, portant els significats a les seves últimes conseqüéncies", a més d"'el sublim de la seva forma d'expres l'elegáncia en el tractament dels temes, sent més procliu a expressar-se en prosa que vers; i a no prodigar en els poemes áulics". lbn 'Amira al-Majzumi: Un valenciá a la historia de Mallorca i Menorca a 259 D'altra banda, Al-Cubrini (m. 714/1315) continua insistint en la categoria em¡nent i de genialitat que lbn 'Amira va assolir a través del seu estil i que va fer que, per exemple, les seves cartes fossin copiades incessantment en qualitat de manual per a I'aprenentatge de la correcta retórica en el génere epistolar: "La seva literatura va ser inigualable en la seva época. Va ser un avansat entre els seus coetanis, als quals va superar amb escreix en la propietat d'expressió, superant, a més, a tots aquells que havien estat abans que ell". 4. OBRES MÉS DESTACADES Les epístoles d'lbn 'Amira constitue¡xen la seva principal producció. En aquest sentit, almanco la producció que coneixem ens ha arribat a través d'aquests documents. A aixó ara hi podem adjuntar la magnífica obra histórica, única en el seu génere a tot al-Andalus, Ta'rij Mayurqa, (História de Mallorca). Pel que fa a les epístoles, se n'han conservat algunes al Kitab lubab al-albab (el llibre dels més privilegiat intel.lecte) i altres en el manuscrit trobat a Tinduf que Ta'rij Mayurqa contenia. La catalogació realitzada pel Centre Yumu'a Mayid havia t¡tulat així tot el contingut del manuscrit, peró el Professor Ben Ma'ma6 en realitzar I'análisi del document, va confirmar que només vint-i-sis folis del manuscrit, escrit per les dues cares dels folis, contenien el relat de la caiguda de Mallorca i que la resta, cent fol¡s, eren una recopilació d'epístoles del mateix lbn 'Amira, i que ara es troben en fase d'estudi. Fins ara, a més d'altres epístoles recollides entre la matéria d'altres compendis literaris, també tenim la recopilació de cartes d'lbn 'Amira realitzada per Abu' Abdullah Muhammad lbn Ali lbn Hani al-Lajmi al-Sabti (de Ceuta), mort el 733/1332, titulada Bugya al-mustatrif wa-gunia al-mutatarrif min kalam imam al-kitaba lbn'Amira Abil-Mutarrif (lanhel de qui busca gaudir amb el que és exquisit i la satisfacció de qui vol tenir un est¡l suggerent a través de les paraules de I'imam (guia) dels secretaris lbn 'Amira Abu-l-Mutarrifl. Aquest promptuari de cartes d'lbn Hani al-Sabti ha estat el que ha publicat recentment el professor Azzaoui a Rabat. La importáncia de les epístoles d'lbn 'Amira és tan gran que va ser el motiu principal no només de la seva recopilació i conservació, sinó també que proliferessin les referéncies a lbn'Amira i a la seva obra, que han estat recollits en els diccionaris biográfics contemporanis de I'autor i altres d'époques posteriors. Dins les publicacions, lbn 'Amira té un llibre, editat pel professor Bencherifa a Casablanca I'any 1991, sobre les incorreccions en l'ús de la llengua árab, titulat Kitab al- tanbihat' ala ma fi al-Tiby min al-tamwihat, (Llibre dels avisos sobre el que conté I'obra toclariment de les tergiversacions). Aquest últim ll¡bre, del qual I'escrit d'lbn 'Amira proposa una crítica a la vegada que un comentari, pertany a Abu Muhammad'Abd al-Wahid 'Abd al-Karim al-Zamlakáni (m.650/1253), un els més importants retórics del segle l/Xlll a l'orient musulmá, mashriq. 260 I Actes: el tractat de Capdepera de I 231 lbn 'Amira també té un comentari crític al Llibre de les peculiaritats de la prudéncia islamica, ta'qib Kitab al-ma'alim, de Fajr al-din al-Razi, que també entra del génere de la "resposta" o la "discussió" de les obres dels árabs orientals per dels seus coetanis occidentals, magribins -que incloia els andalusins-, en una pugna demostrar qui era més fidel a I'esperit de la civilització islámica, i més exacte i en el desenvolupament de les seves disciplines. Aquesta lluita va tenir el seu auge bretot en temps d'lbn'Amira, encara que ja venia de segles anteriors, des del segle quan al-Andalus es va consolidar com a centre cultural amb personalitat prdpia dins conjunt del món islámic. I no significava el rebuig total de les ensenyances dels mUSUlmanS d'Orient, ja que aquel,s que ho yan ser en els primers segles de l'islam autoritats en Venerats pels magrebinS i, en no poques ocasions, eren esgrimits com a seves refutacions contra les tesis de seus contemporanis mashriqolins, ofientals. Un Resum de la história dels muridin -iqtidab min ta'rij al-muridin-, fins perdut i a l'espera d'una troballa semblant a la de Ta'rij Mayurqa, parla de la d'un moviment sufí d'al-Andalus al segle Vl/Xll, a la qual es van haver d'enfrontar almorávits, qui, en aquell temps governaven a la península ibérica. Va ser un primers símptomes de la decadéncia del poder almorávit a al-Andalus, premonitoria l'adveniment dels almohades com a régim subst¡tut dels almorávits en la major part les terres del Magrib, a excepció que, durant molts anys de les illes Balears, van als almohades sota I'estendard dels Banu Ganiya, almorávits fins al I 203. A més del portentós relat históric de Ta'rij Mayurqa, i descomptant obres assenyalades pels seus biógrafs, sense esmentar-ne els noms, lbn'Amira una col.lecció de consells morals, wasaya, génere en el qual, el mateix que en els seus escrits, I'autor mostra la seva gran envergadura lingüística i ética. sembla, aquestes máximes morals es troben disseminades per les seves cartes i escrits independents sense que hagin estat recollides, o no tenim notícia d'aixó, compendis similars als de les epístoles. El dia en qué es dugui a terme la seva i estudi tindrem un aspecte inédit d'lbn 'Amira que, sens dubte, incrementará l' que ha despertat en nosaltres. Al-Marrakushi al respecte d'aixó diu que "té capítols máximes morals (wa'aziyya) a la manera de l'imam Abu-l-Faray ibn al-Yawzi" i d'exhortació moral que elaborava per al virtuós i honest predicador Abu Muhammad 'Ali Abu Jars; que Déu en tingui misericórdia!". 5. IBN 'AMIRA I EL TRACTAT DE CAPDEPERA DE I23I En una de les cartes d'lbn 'Amira recollida al Kitab lubab al-albab, editada facsímil i transcrita en carácters llatins pel professor Emilio Molina López, en el mero 73 (l 982) de la Revista de Menorca, lbn 'Amira realitza una referéncia a transcendent i decisiu tractat que, al mateix temps que segellava l'estrangulació de la resisténcia dels musulmans, permet¡a la pervivéncia del penúltim regne taifa Andalus fins al I 287, dels quals Cranada fou l'últim a desaparéixer. Aquest regne va la Menorca islámica del ra'is, cap o cabdill Abu Uzmán Sa'id ibn Hakam al-Qurashi. lbn'Amira al-Majzumi: Un valenciá a la história de Mallorca i Menorca I Aquesta carta va ser traduida al catalá per l'¡nsigne arab¡sta i arqueóleg, máxim especialista actual en la história islámica de les Balears, Guillem Rosselló-Bordoy, per encArrec de l'editorial Moll, per a I'edició catalana del llibre dels autors catalano-franceses Agnés i Robert Vinas [a conquesta de Mallorca, editat el 2007 a Palma, p.202'203. En aquesta carta lbn 'Amira sol-licita que Sa'id ibn Hakam permeti que uns nebots seus refugiats a Oriola embarquin després de la caiguda de Valéncia, ja que el ra'is menorquí havia noliejat naus per transportar a qui així ho volgués, bé a Menorca o a la costa nord-africana. A part dels imprescindibles elogis al mecenes i benefactor, lbn 'Amira, a la seva coneguda, difícil i meravellosa prosa poética, en breus línies explica la situació general del llevant andalusí en el moment d'escriure la carta, que no és altre més que I'avangada devastadora de catalans i aragonesos a aquesta zona del país musulmá. l, afegeix un consell -i aquest és un detall que ens interessa especialment-; una exhortació expressada en termes imperatius de necessitat i conveniéncia, demanant a lbn Hakam que rompi el pacte que I'uneix a aquells que tanta destrossa i dolor estan causant als seus coreligionaris i gent de la seva cultura i civilització a ponent de la seva illa idomini, expressada de la manera següent: "Quan es conjuguen els elements que permeten dur a terme una analogia és quan es fan evidents i es troben, sense poder ser d'una altra manero. els resultats d'aquesta acció. D'aquí que no hi ha el menor dubte que ha arribat a orelles de la Benei:da Presidéncia laquest és el títol amb el qual lbn'Amira es dirigeix a Sa'id ibn Hakom al llarg de I'epístolal; que Déu la protegeixi, la notícia de I'esfondrament del mur del nostre país, que ha arribat a tal estat de feblesa que goirebé sembla transparent, i ia no pot protegir el que s'oixopluga ol seu darrere; així com lo del desterroment que ha fet morir els supervivents de la població i s'ha abatut sobre aquells que ja havien estat venguts per les preocupacions. Així doncs, oh, portaveu del poble!, posa obstacles en la seva fugida cap o les illes i prescindeix d'un devorades pel cuc de la tinte. troctat les fulles del qual han cstat Em va quedar alld una germana amb els seus fills, que estaven esperant algun tipus de desenllag per poder incorporar'se als qui se n'anaven. Pel comí, la germana vq caure malalta i en arribar a Oriola va morir; que Déu li tingui misericórdia per haver mort en terra estranYa ¡ regu¡ lo terra en la qual estd enterrada. Alld varen quedar els seus fills intentant solucionar la seva situació. més que la que Déu, lloat sigui, ha fet factible de la md de la Benei'da Presidéncia; doncs he sent¡t parlar de la nau que ha estat noliejado per anar al proper lloc. I em va venir l'esperanga que doni l'ordre deferlos orribar a bord de la nau a l'afortunot destí. I jo no he trobat una altro sortida I si Déu permet tal cosa, llavors, en contemplar aquests fets amb la seva própia benei'da vista, es complird la resta de I'esperanga i la grdcia sera plena, comptant amb la voluntat de Déu. 261 262 a Actes: el tractat de Capdepera de I 231 És possibte que pugui pensar que existeixen justificades roons per a aquest destí d'humiliació i que no hi pot haver cap final felig més enlld del seu llindar. Peró aquesta presumpció s'enfronta al fet que l'Elevada Presidéncia sempre troba un mitja per dur a terme totes les accions dignes de mérit, i la seva própia reputació no queda sat¡sfeta si abans no ha disposat tot alló amb qué s'obté la recompensa divina. De la mateixa manero, la seva mate¡xa preocupació li impedeix tractar aquelles qüestions que no aportaran cap lloanga. La millor resposta a aquella presumpció, tant d'aquesta com d'una altra naturalesa semblant, és, precisament, aquesta ferma voluntat d'actuar. Per aixó l'esperanga es xifra en poder atreure la seva mirada, amb la voluntat de Déu, d'una forma adequada. Que Déu concedeixi la capacitat de fer-ho a l'Elevada Presidéncia, la protegeixi dels dies de desgrdcia i no la privi de la Bonaventura de qué gaudeix! Que la pou generoso, bona i universal sigui exclusiva de la gent que estd al seu voltant, els quals són dels més excelsos pel seu fovor, el molt magnífic, venerat, ograit a Déu; aquell que sempre té present Déu; aquell que s'ha convertit en mestre espiritual d'altres gracies a les seves excelses v¡ftuts! Aquell que espero amb impaciéncia les seves notícies, lbn'Amira. I la misericórdia de Déu, lloat sigui, i les seves benediccions". A hores d'ara encara no sabem si lbn 'Amira va ser alguna vegada a Mallorca, fins i tot, a Menorca. Alguns autors moderns, com és el cas del professor Hussein, professor de literatura árab de la Universitat Rey Fahd per al petroli i els nerals a Dahran (Arábia Saudita), ho afirmen de manera rotunda. Per a tal afirmació basen en el to emprat en l'escriptura dels poemes dedicats a l'últim governant m de Menorca, Sa'id ibn Hakam, i en el fet d'haver redactat un llibre amb el títol de Mayurqa. Peró aquesta és una hipótesi no del tot confirmada, almanco de manera ent per cap de les fonts a les quals hem tingut accés fins ara. La solució de I'enigma rau en les epístoles d'lbn 'Amira, algunes de les Kitab al'albab ialtres es troben disseminades en els diccionaris biográfics d'autors árabs i verses obres de temática diversa. I pot ocórrer el mateix amb alguns dels seus inédits. -com ja s'ha esmentat- es troben en el manuscrit de Tinduf, altres en el De moment, el recorregut migratori realitzat per lbn 'Amira durant la dilatada i no menys agitada i substanciosa existéncia (que es pot seguir en les cartes ara publicades i estudiades), no ajuda a fer possible aquesta estada a les llles Balears, a I'illa major, Mallorca, ni a I'illa menor, Menorca. Sigui quina sigui la veritat histórica de la seva arribada a alguna de les illes, cert és que grácies al seu testimoni de la caiguda de la Mallorca islámica en mans de lbn'Amira al-Majzumi: Un valenciá a la historia de Mallorca i Menorca I hosts deJaume I el conqueridor, lbn'Amira resta per sempre lligat a la história de l'arxipélag més occidental de la Mediterránia, el mar blanc que es troba enmig, que en árab es diu aLBahr al-abyad al-mutawassit. lbn 'Amira está i estará lligat a l'ésser históric de Mallorca i de Menorca i, per tant, a un lloc entre la macrohistória i la microhistdria, i també a Capdepera. De la mateixa manera, estaran lligats a ell aquells que avui han fet parlar els seus escrits iels han fet conéixer a la gent, en árab ien altres llengües. ltot aixó per favor i grácia d'un valenciá, d'un andalusíoriental -andalusina sharqí que es va apiadar d'un exiliat mallorquí que va aconseguir escapar de la catástrofe i va posar per escrit el relat dels fets, perqué tots en prenguéssim nota i n'aprenguéssim la lligó. Un andalusí oriental, un valenciá, que no només va escriure la história del seu temps, sinó que va intervenir en ella generant, amb la seva actuació personal, els mateixos esdeveniments; dels quals, a més, deixaria testimoni, análisi i opinió: lbn 'Amira al-Majzumí, d'Alzira. 6. BIBLIOGRAFIA AMIN, Ahmed, Duhr al-islam (El migdia de I'islam), tom El Caire, s.a. lll, al-Nahda al-Misriyya, lbn'Amira al-diwaniyya, (les cartes político-administratives d'lbn 'Amira), Associació al-Hassan al-Wazzan per al coneixement de la História (Kenitra), Rabat, 2008. AZZAOUI, Ahmed, Rasa'il Ahmad ibn 'Amira al-Majzumí, hayatu-hu wa-atáru-hu, (Abu-l-Mutarrif Ahmad lbn 'Amira al-Majzumí, la seva vida, la seva empremta i el seu llegat), Manshurat al-Markaz al-Yami'i li-l-baht, Rabat, I 966. BENCHERIFA, Mohamed, Abu-l-Mutarrif HUSSEIN, Abderrazzaq , al-Adab al:arabi fi yuzur al-balyar (la literatura árab a les illes Balears), Fundació per al Premi de Creació Poética, Abdelaziz Sa'ud al-Babtayn, Kuwair, 2004. Abu-l-Mutarrif Ahmad, Ta'rij Mayur4a (Histdria de Mallorca), edició crítica i introducció de Muhammad ben Ma'mar, Dar al-kutub al-'ilmiyya, Beirut, 2007. IBN AMIRA, IBN AMIRA, Abu-l-Mutarrif Ahmad, Ta'rij Mayurqa (Crdnica árab de la Conquesta de Mallorca), edició crítica i introducció de Muhammad ben Ma'mar, traducció al catalá de Nicolau Roser Nebot i de Cuillem Rosselló-Bordoy, Presidéncia del Covern de les llles Balears, Ciutat de Mallorca, 2008. al-tanbihat 'ala ma fi al-tibyan min tamwihat, (llibre dels avisos sobre el que conté I'obra L'aclariment de les tergiversaci- IBN AMIRA, Abu-l-Mutarrif Ahmad, Kitab ons), edició crítica de Mohamed Bencherifa, Matba'a al-Nayah al-Yadida, Casablanca, r99r. 263 264 a Actes: el tractat de Capdepera de I 231 MOLINA LÓPEZ, Emilio, "El gobierno independiente de Menorca y sus relaciones a!-Ándalus e lfriqiyya. El Kitab lubab al-albab, una nueva fuente para el estudio Occidente musulmán", Revista de Menorca, número 73, p. 5-89, Ateneu de Mahón, I 982. i Robert, La conquesta de Mallorca, traducció catalana de Rebagliato, Editorial Moll, Palma de Mallorca, 2007. VINAS, Agnés