Trìpułi

**Trìpułi**
طرابلس (ar)
	; ;
Pozision
	32°54′07.99″N 13°11′09″E
Stato	Lìbia
Cavedałe de	Lìbia
Popołasion
Totałe	1 293 016 (2020)
Densità	413,5 hab./km²
Demònemo	tripolini ,
Idioma	àrabo
Zeografia
Àrea	3 127 km²
Bagnà da	mar Mediteràneo
Altitùdene	81 m
Dati istòreghi
Fondador	Fenici
Còdazi de identifegasion
Fuzo oràrio	UTC+2
Prefiso tełefònego	21
Sito web	tripoli.info

Trìpułi la xe la cavedal de la Libia. La se cata in tel nord del paexe, su la costa del mar Mediterano. La xe na sità antica, fondada da i fenici in tel secolo VII a.C. Anca se la xe la cavedal, no ghe ministeri a Trìpułi.

Storia

No se ga notisie serte prima de l’arivo de i fenici. I fenici i ga fondà la sità de Oea su na penisola rociosa che formava na baia naturale. Dopo i fenici, i greghi e dopo i cartaginesi i ga controlà la sità e el porto.

I romani i xe rivà a la fin del secolo II a.C. e i la ga ciamà Regio Syrtica. En tel secolo III d.C. la xe stà ribatezà Regio Tripolitana – rejone de le tre sità, che le xera: Oea, Sabratha e Leptis Magna.

Co l’arivo de le invasion arabe del secolo VIII, Tripoli la xe finia soto el controlo del Cairo, prima co i Fatimidi e dopo co i Mameluchi. El controlo islamico el xe durà fin al 1510, co i spagnoli ga caturà la sità e, e tel 1523, i le ga data a i Cavalieri de san Giovani che i la ga fortificà. I cavalieri i ga tegnù la sità fin al 1551, co i turchi iè stà boni de conquistar el nord Africa (Impero Otoman). I turki i governava traverso on Pashà, che se fidava de i Gianzeri. En tel 1711, Ahmed Karamanli, un gianizero de origine turche, el ga copà el Pashà e eò sa fato governator de la Tripolitania. El xera sotomeso a Costantinopoli solo de faciata, de foto, el xera el re indiscuso de la rejon. I Karamanli i xe restà al poder fin al 1855, co i turchi iè stà boni de tornar al poter.

El 29 setembre 1911, l’Itàlia – co el pretesto de protezar i italiani che vivea a Tripoli – la ga dichiarà guera a l’impero otomano. Dopo la batalia de Prevesa, 1 otobre 1911, i turchi i ga firmà el Tratato de Losana dàndoghe la Libia a l’Italia, che la xe restà fin al 1943, co le trupe aleate le ga ocupà Tripoli.

Notasion

Altri projeti

Wikimedia Commons el detien imàjini o altri file so Tripołi
Scholia el detien schemi gràfeghi so Trìpułi

Linganbi foresti

Sito ufisałetripoli.info.
Tripoli, in Disionàrio de istòria, Istituto de ła Ençiclopedia Italiana, 2010.
Trìpoli (Libia)sapere.it, De Agostini.
(EN) TripoliEnçiclopedia Britannica, Encyclopædia Britannica, Inc.

Portałi

Portałe de Africa

|

Cavedal de ł'Africa

Controło de autorità	VIAF (EN) 125504622 · LCCN (EN) n81146957 · GND (DE) 4106962-6 · BNF (FR) cb119647093 (data) · BNE (ES) XX456695 (data) · WorldCat Identities (EN) n81-146957