| dbo:abstract
|
- Proskynéze (z řec. προσκύνησις [proskynésis] = „políbení“) je původem východní (perský) ceremoniál spočívající v pokleknutí nebo až v padnutí na zem před panovníkem a políbením země. Obecněji je to akt projevení pokory (až ponížení) před osobou vyššího sociálního statusu. Proskynéze byla rozšířena v perské říši za Achaimenovců. Po dobytí říše Alexandrem Velikým chtěl tento ceremoniál Alexandr převzít a narazil u svých spolubojovníků na odpor, poněvadž podle jejich názoru šlo o ceremoniál nedůstojný pro svobodné lidi a vyhrazený jen pro uctívání bohů. To také nejspíše vedlo ke kulturní interpretaci, že Peršané uctívají svého krále jako boha.[zdroj?] Proskynéze byla rovněž zavedena v Římě za pozdního císařství (dominátu). V rámci židovství a křesťanství byla přeměněna na gesto modlitby v náboženském smyslu. (cs)
- La prosquinesi (grec προσκύνησις, da προσκυνέω, o 'portar la mà a la boca enviant un petó reverent'), va ser el tradicional acte d'Assíria, i a continuació, persa, era l'acte de reverència davant la presència d'una persona de rang social més alt, i consistia en portar «una mà, en general la dreta, als llavis i [fer un petó] a les puntes dels seus dits, potser bufant un petó» a la persona objecte de reverència ", encara que aquest últim detall només es coneix en la societat romana. Segons altres estudiosos, però, més enllà de l'etimologia προσκυνεῖv original, sens dubte, connectada amb el gest d'enviar un petó amb la mà a la literatura de la Grècia clàssica aquest verb va ser de fet es fa servir per significar l'acte de genuflexió, el determinaria la identificació substancial entre la prosquinesi i . (ca)
- Der Ausdruck Proskynese (altgriechisch προσκύνησις proskýnēsis „Kuss auf etwas zu“), oder Adōrātĭo (latinisiert: adoratio) bezeichnet die vor allem in den Reichen des Alten Orients geübte Geste der Anbetung, Ehrerbietung und Unterwerfung. Die Proskynese bestand meist darin, dass sich der Untertan dem Herrscher zu Füßen warf, das heißt mindestens auf die Knie ging und den Kopf zu Boden neigte, manchmal auch sich mit dem Gesicht nach unten flach auf den Boden legte (Prostration). Er legte die Hand beziehungsweise Finger zum Kuss auf den Mund und streckte diese dann in Richtung auf die zu verehrende Götter- oder Herrschergestalt aus. In der Bibel ist die Proskynese eine bekannte kultische Geste. In der Forschung wird Proskynese vielfach als Synonym von „Fußfall“ benutzt, doch ist diese Gleichsetzung zumindest für die Frühzeit problematisch: Vieles deutet darauf hin, dass mit „Proskynese“ ursprünglich keineswegs immer ein Fußfall verbunden war, sondern dass diese Ehrenbezeugung im Alten Orient auch in Form einer knappen Verneigung nebst Luftkuss erfolgen konnte. Viele Gelehrte glauben heute, der Fußfall sei zunächst nur von bestimmten Personenkreisen verlangt worden. (de)
- La proskynesis (castellanizado prosquinesis y, a veces, proscinesis; griego προσκύνησις, formada a partir de las palabras griegas πρός, pros ("hacia") y κυνέω, kyneo ("beso"), literalmente ‘besando hacia’) es el nombre griego del acto ritual de saludo y respeto a una divinidad o a una persona de rango superior. Era un gesto tradicional en la antigua cultura persa, consistente en enviar un beso, inclinarse o postrarse ante una persona de rango superior. Según el historiador griego Heródoto, si dos persas del mismo rango se encontraban al pasar, se besaban en los labios a modo de saludo; si uno de los dos era de rango ligeramente inferior, besaba al otro en la mejilla; y si uno de los dos era de un rango muy inferior, se postraba frente al otro. De un modo ritualizado, algo similar sucedía en la corte persa. De acuerdo con su rango, los súbditos del rey debían postrarse, arrodillarse, arquearse o lanzar un beso hacia él. Este gesto fue retomado en diferentes culturas y en diferentes momentos por los soberanos o, en un marco litúrgico, con el fin de 'sacralizar', o incluso 'deificar' al hombre objeto de la prosquinesis. En el ceremonial bizantino era un gesto común de súplica o reverencia. El acto físico variaba desde la postración total, prosternación, genuflexión, reverencia o un simple saludo, y concretizaba las posiciones relativas de los ejecutantes ante la persona de rango determinado, dentro de un orden jerárquico (taxis). En la Iglesia ortodoxa, la proskynesis es utilizada en teología para indicar la veneración a los iconos y las reliquias, para distinguirse de la latría, que es la adoración debida a Dios mismo y a nadie más. (es)
- Proskynesis /ˌprɒskɪˈniːsɪs/ or proscynesis /ˌprɒsɪˈniːsɪs/, or proskinesis /ˌprɒskɪˈniːsɪs/ (Greek προσκύνησις, proskýnēsis; Latin adoratio) is a solemn gesture of respect for the gods and people; among the Persians, it referred to a man prostrating himself and kissing the earth, or the limbs of a respected person. Proskynesis (adoratio) was one of the religious rites of the Greeks and Romans. In the Byzantine ceremonial, it is a common gesture of supplication or reverence. The physical act ranged from full prostration to a genuflection, bow, or simple greeting that concretized the relative positions of performer and beneficiary within a hierarchical order (taxis). (en)
- Proskinesis /ˌprɒskɪˈniːsɪs/ atau proscynesis /ˌprɒsɪˈniːsɪs/ (Yunani προσκύνησις, proskúnēsis) merujuk kepada tindakan membungkuk atau bersujud seseorang kepada orang yang berpangkat sosial lebih tinggi dalam tradisi Persia. Dalam Gereja Ortodoks Timur, istilah proskinesis dipakai secara teologis untuk mengindikasikan pemuliaan terhadap ikon dan relik orang-orang kudus. (in)
- La proskynèse (en grec ancien προσκύνησις / proskynésis), littéralement « envoyer un baiser vers », est un rituel qui fait référence au geste traditionnel dans la culture perse antique, qui consiste à s'incliner ou se prosterner devant une personne de rang supérieur. Ce geste est repris dans différentes cultures et à différentes époques par des souverains ou dans le cadre liturgique dans le but de « sacraliser », voire « diviniser » l'homme qui en est l'objet. Dans l'Église orthodoxe, la proskynèse est utilisée en théologie pour indiquer la vénération aux icônes et aux reliques, à distinguer de la latrie qui est l'adoration due à Dieu lui-même et à personne d'autre. (fr)
- La proskýnesis (greco προσκύνησις proskýnēsis, da προσκυνέω proskynèō, ovvero “portar la mano alla bocca inviando riverente bacio”), termine anche italianizzato con le assai poco comuni espressioni di proscinèsi o proscinèma, era l'atto tradizionale assiro, e poi persiano, di riverenza al cospetto di una persona di rango sociale più elevato, e consisteva nel portare «una mano, usualmente la destra, alle labbra e [baciare] la punta delle proprie dita, forse soffiando il bacio» verso la persona oggetto di riverenza, «sebbene quest'ultimo particolare sia noto per certo solamente nella società romana». Secondo altri studiosi, invece, al di là dell'etimologia originale di προσκυνεῖv, indubbiamente connessa con il gesto di inviare il bacio con la mano, nella letteratura della Grecia classica tale verbo fu in effetti usato unicamente per significare il gesto della genuflessione, ciò che determinerebbe l'identificazione sostanziale tra proskýnesis e prosternazione. (it)
- Proskynesis (Oudgrieks: προσκύνησις / proskýnēsis) of proskynese is een rituele handeling om eer te betuigen aan een heerser of god door een kus toe te werpen en/of te buigen, knielen of zich neer te werpen. Diverse culturen uit de oudheid kenden het fenomeen (Perzen, oude Grieken, Romeinen, Joden, christenen...). Hoe de proskynese werd uitgevoerd en welke betekenis eraan werd toegekend, verschilde naargelang de cultuur en evolueerde doorheen de tijd. (nl)
- Proskineza (z gr. proskynesis) – pokłon, przyklęknięcie bądź pochylenie głowy, będące częścią rytuału oddawania czci władcy lub bóstwu. Występowały różne rodzaje proskinezy wobec władcy, w zależności m.in. od rodzaju hołdu, typu rytuału i rangi osoby oddającej cześć. (pl)
- Prosquínese (em grego: προσκύνησις, de πρός, pros, e κυνέω, kuneo, lit. "beijar em direção [a]") refere-se ao tradicional ato dos antigos persas de prostrar-se diante de uma pessoa de status social mais elevado. De acordo com o historiador grego antigo Heródoto, em sua História, uma pessoa de mesmo status social recebia um beijo nos lábios; uma pessoa de status social levemente inferior devia dar um beijo no rosto, e alguém de status social muito inferior devia se curvar inteiramente diante do interlocutor. Para os gregos, o ato de prosquínese diante de um mortal parecia uma prática bárbara, ou mesmo ridícula; tal forma de submissão devia ser reservada unicamente aos deuses. Isto fez com que alguns gregos acreditassem que os persas veneravam seus monarcas — o único a receber prosquínese de todos — e esta e outras má interpretações do ato causaram grandes conflitos culturais. Alexandre, o Grande propôs que esta prática vigorasse em seu reinado, como forma de se adaptar culturalmente às cidades que ele havia conquistado; porém seus companheiros gregos e macedônios não viram com bons olhos a prática (um exemplo disto pode ser encontrado nos relatos do seu historiador da corte, Calístenes), e ele foi obrigado a desistir da prática. (pt)
- Proskynes var ett bruk som användes inför de persiska kungarna, som gick ut på att man bugade sig eller i vissa fall kastade sig framstupa som ett tecken på underdånighet. Alexander den store införde detta i sitt eget rike, vilket möttes av stor ovilja och motstånd från grekerna, som ansåg det vara ovärdigt fria män. Även vissa av de senromerska kejsarna lät tillämpa denna sedvänja, i samband med föreställningar om att de var gudar. Proskynesen har även använts som ett tecken på vördnad, särskilt i samband med kristendomen. I evangelierna berättas det om att människor kastade sig ned framför Jesus när de skulle be om hjälp. Denna traditionen fördes vidare inom de kristna klostren, där det användes som ett tecken på ödmjukhet inför läraren. Bruket finns fortfarande kvar inom katolska kyrkan, där det används vid ämbetsvigningar, vid avgivande av ordenslöfte och i långfredagens liturgi. (sv)
- Проскинеза (др.-греч. προσκύνησις) — земной поклон (с последующим целованием ноги); форма приветствия царя, принятая в Древней Персии. Осуществляя проскинезу (добровольный акт приветствия царя), человек повышал тем самым своё положение и достоинство, приближаясь к царю. После завоевания державы Ахеменидов и принятия титула царя царей Александр Македонский попытался ввести проскинезу и в своей империи. Если для азиатских подданных Александра этот обычай был в порядке вещей, то окружение царя оказало яростное сопротивление, в обществе эллинов и македонян данный акт воспринимали как унижение их достоинства. Попытка провалилась. В Римской империи проскинеза была введена Диоклетианом с установлением домината. (ru)
- 拜是儀禮的一種，用來表示尊敬、等。拜的動作是跪下之後，大腿不貼近腳跟，拱手，頭俯於手，與心齊平。拜有五種方式，分別是、、、振動、肅拜，又因拜的場合不同而分為、、、。 (zh)
- Проскинеза (грец. προσκύνησις, лат. adoratio) — уклін до землі (з подальшим цілуванням ноги); форма вітання царя, прийнята у Стародавній Персії. Здійснюючи проскинезу (добровільний акт привітання царя), людина підвищувала тим самим своє становище і гідність, наближаючись до царя. При спробі впровадити проскинезу серед свого оточення Олександр Македонський зустрів шалений опір. У демократичному суспільстві еллінів і македонян цей акт сприймався як приниження їх гідності, тому спроба провалилася. (uk)
|
| rdfs:comment
|
- Proskinesis /ˌprɒskɪˈniːsɪs/ atau proscynesis /ˌprɒsɪˈniːsɪs/ (Yunani προσκύνησις, proskúnēsis) merujuk kepada tindakan membungkuk atau bersujud seseorang kepada orang yang berpangkat sosial lebih tinggi dalam tradisi Persia. Dalam Gereja Ortodoks Timur, istilah proskinesis dipakai secara teologis untuk mengindikasikan pemuliaan terhadap ikon dan relik orang-orang kudus. (in)
- Proskynesis (Oudgrieks: προσκύνησις / proskýnēsis) of proskynese is een rituele handeling om eer te betuigen aan een heerser of god door een kus toe te werpen en/of te buigen, knielen of zich neer te werpen. Diverse culturen uit de oudheid kenden het fenomeen (Perzen, oude Grieken, Romeinen, Joden, christenen...). Hoe de proskynese werd uitgevoerd en welke betekenis eraan werd toegekend, verschilde naargelang de cultuur en evolueerde doorheen de tijd. (nl)
- Proskineza (z gr. proskynesis) – pokłon, przyklęknięcie bądź pochylenie głowy, będące częścią rytuału oddawania czci władcy lub bóstwu. Występowały różne rodzaje proskinezy wobec władcy, w zależności m.in. od rodzaju hołdu, typu rytuału i rangi osoby oddającej cześć. (pl)
- 拜是儀禮的一種，用來表示尊敬、等。拜的動作是跪下之後，大腿不貼近腳跟，拱手，頭俯於手，與心齊平。拜有五種方式，分別是、、、振動、肅拜，又因拜的場合不同而分為、、、。 (zh)
- Проскинеза (грец. προσκύνησις, лат. adoratio) — уклін до землі (з подальшим цілуванням ноги); форма вітання царя, прийнята у Стародавній Персії. Здійснюючи проскинезу (добровільний акт привітання царя), людина підвищувала тим самим своє становище і гідність, наближаючись до царя. При спробі впровадити проскинезу серед свого оточення Олександр Македонський зустрів шалений опір. У демократичному суспільстві еллінів і македонян цей акт сприймався як приниження їх гідності, тому спроба провалилася. (uk)
- La prosquinesi (grec προσκύνησις, da προσκυνέω, o 'portar la mà a la boca enviant un petó reverent'), va ser el tradicional acte d'Assíria, i a continuació, persa, era l'acte de reverència davant la presència d'una persona de rang social més alt, i consistia en portar «una mà, en general la dreta, als llavis i [fer un petó] a les puntes dels seus dits, potser bufant un petó» a la persona objecte de reverència ", encara que aquest últim detall només es coneix en la societat romana. (ca)
- Proskynéze (z řec. προσκύνησις [proskynésis] = „políbení“) je původem východní (perský) ceremoniál spočívající v pokleknutí nebo až v padnutí na zem před panovníkem a políbením země. Obecněji je to akt projevení pokory (až ponížení) před osobou vyššího sociálního statusu. Proskynéze byla rovněž zavedena v Římě za pozdního císařství (dominátu). V rámci židovství a křesťanství byla přeměněna na gesto modlitby v náboženském smyslu. (cs)
- Der Ausdruck Proskynese (altgriechisch προσκύνησις proskýnēsis „Kuss auf etwas zu“), oder Adōrātĭo (latinisiert: adoratio) bezeichnet die vor allem in den Reichen des Alten Orients geübte Geste der Anbetung, Ehrerbietung und Unterwerfung. (de)
- La proskynesis (castellanizado prosquinesis y, a veces, proscinesis; griego προσκύνησις, formada a partir de las palabras griegas πρός, pros ("hacia") y κυνέω, kyneo ("beso"), literalmente ‘besando hacia’) es el nombre griego del acto ritual de saludo y respeto a una divinidad o a una persona de rango superior. Este gesto fue retomado en diferentes culturas y en diferentes momentos por los soberanos o, en un marco litúrgico, con el fin de 'sacralizar', o incluso 'deificar' al hombre objeto de la prosquinesis. (es)
- La proskynèse (en grec ancien προσκύνησις / proskynésis), littéralement « envoyer un baiser vers », est un rituel qui fait référence au geste traditionnel dans la culture perse antique, qui consiste à s'incliner ou se prosterner devant une personne de rang supérieur. Ce geste est repris dans différentes cultures et à différentes époques par des souverains ou dans le cadre liturgique dans le but de « sacraliser », voire « diviniser » l'homme qui en est l'objet. (fr)
- Proskynesis /ˌprɒskɪˈniːsɪs/ or proscynesis /ˌprɒsɪˈniːsɪs/, or proskinesis /ˌprɒskɪˈniːsɪs/ (Greek προσκύνησις, proskýnēsis; Latin adoratio) is a solemn gesture of respect for the gods and people; among the Persians, it referred to a man prostrating himself and kissing the earth, or the limbs of a respected person. Proskynesis (adoratio) was one of the religious rites of the Greeks and Romans. (en)
- La proskýnesis (greco προσκύνησις proskýnēsis, da προσκυνέω proskynèō, ovvero “portar la mano alla bocca inviando riverente bacio”), termine anche italianizzato con le assai poco comuni espressioni di proscinèsi o proscinèma, era l'atto tradizionale assiro, e poi persiano, di riverenza al cospetto di una persona di rango sociale più elevato, e consisteva nel portare «una mano, usualmente la destra, alle labbra e [baciare] la punta delle proprie dita, forse soffiando il bacio» verso la persona oggetto di riverenza, «sebbene quest'ultimo particolare sia noto per certo solamente nella società romana». (it)
- Proskynes var ett bruk som användes inför de persiska kungarna, som gick ut på att man bugade sig eller i vissa fall kastade sig framstupa som ett tecken på underdånighet. Alexander den store införde detta i sitt eget rike, vilket möttes av stor ovilja och motstånd från grekerna, som ansåg det vara ovärdigt fria män. Även vissa av de senromerska kejsarna lät tillämpa denna sedvänja, i samband med föreställningar om att de var gudar. (sv)
- Prosquínese (em grego: προσκύνησις, de πρός, pros, e κυνέω, kuneo, lit. "beijar em direção [a]") refere-se ao tradicional ato dos antigos persas de prostrar-se diante de uma pessoa de status social mais elevado. (pt)
- Проскинеза (др.-греч. προσκύνησις) — земной поклон (с последующим целованием ноги); форма приветствия царя, принятая в Древней Персии. Осуществляя проскинезу (добровольный акт приветствия царя), человек повышал тем самым своё положение и достоинство, приближаясь к царю. В Римской империи проскинеза была введена Диоклетианом с установлением домината. (ru)
|