| dbo:abstract
|
- El lounge és un gènere de música, una variació, principalment del jazz, que es coneix des de la dècada del 1950. Es caracteritzava per presentar ritmes sensuals i desproveïts d'una instrumentació recarregada. Està basat en els abundants sons del Swing i el Big Band de la dècada de 1950, combinat amb idees del , per a convertir-se en un híbrid sonor molt agradable i de fàcil escoltar. El lounge és sobretot un “manera d'interpretació”, pel qual poden passar gèneres tan diversos com jazz, bossa nova, mambo, chachachá, música ètnica o electrònica. S'ha de considerar com pare d'aquest gènere musical al músic mexicà . El terme lounge podria traduir-se al català com vestíbul o saló de descans; el lloc d'un hotel on es pot seure a beure alguna cosa, conversar i escoltar música suau. Per extensió, la paraula va passar a designar a tota una cultura dedicada al plaer, la comoditat i l'elegància. Si avui l'estètica lounge és una opció de moda, l'hi deu a la indústria discogràfica de finals de la dècada dels 90'. En l'actualitat, el lounge és una variació del House que es diferencia del chill out principalment perquè el lounge és sobretot ballable i està compost amb successions harmòniques de jazz. Lounge és un concepte que pot sonar una mica forçat, però que evidencia de manera perfecta un so, i una intenció en la manera de fer música. Durant anys la música lounge va marcar diverses èpoques del segle xx, sota diferents esquemes: solistes, orquestres, instrumentals, sempre sota el mateix tenor: servir d'acompanyament per a reunions socials de cert “nivell”, amb música de qualitat, interpretada per músics a l'altura. Des de l'inici de la dècada de 1990 es considera aquest corrent musical com una alternativa per a poder tenir una conversa sense estridències i estimuls sensorials, que convidin al públic a calmar-se, posar suaument els peus sobre la terra i entrar en relació amb altres expressions artístiques actuals i molt sofisticades. En la dècada de 1990 el lounge va tornar a sonar amb força a causa de l'esgotament de gèneres com el trance o el tecno. La gent va buscar refinar la seva oïda amb melodies de bon gust, de sons agradables i atmosfèrics. Ara aquesta tendència es basa més en sons electrònics amb sabor ètnic provinents del món àrab, de Brasil o d'Àfrica. Les més famoses recopilacions de , , Henry Mancini, el Cafè del Mar o l'. Des d'inicis de 2000 el lounge és sinònim de easy listening (música de fàcil escolta per a un relax rutinari), encara que s'equilibra amb un corrent de música ambiental i "downtempo" força complaent. El lounge és un terme ampli que desborda la música i que reflecteix una manera de vida propi que es reflecteix en la decoració, en les begudes, la moda i el cinema. (ca)
- Als Lounge-Musik oder kurz Lounge werden verschiedene musikalische Stilarten bezeichnet, die für die Hintergrundbeschallung in Bars und Lounges geeignet sind und meist einen entspannenden Charakter haben. (de)
- Salono en lingvaĵo de muziko aŭ salona muziko - angle Lounge aŭ Lounge music [LAŬNĜ MJUzik] kaj en plej multaj aliaj lingvoj ankaŭ nomata laŭ nomo similsona kiel la angla "lounge" - estas tipo de muzika populara muziko en la 1950-aj jaroj kaj 1960-aj jaroj, aparte disvastiĝinta en Ameriko. Oni kutime per ĝi intencas elvoki en la aŭskultantoj la senton de esti en loko de trankvila etoso, kiel hejmeca salono eble ĉe kameno, insula paradizo aŭ alia natura loko kie ne aŭdeblas la bruo de la moderna civilizo, aŭ ekstera spaco. La gamo de salono ĉirkaŭprenas instrumentajn komponaĵojn angle foje nomataj beautiful music (do simple "bela muziko"), modernan elektronikon (aparte la subgenron distran, angle chillout, kun trankvilaj, malrapidaj ritmoj), restante teme enfokusigita sur kulturaj elementoj de la "spacepoko" de la 1950-aj jaroj kaj 1960-aj jaroj. La plej frua speco de salona muziko aperis dum la 1920-aj jaroj kaj 1930-aj jaroj, kaj estis angle konata kiel "light music" ("malpeza muziko"). En la 21-a jarcento, la termino "lounge music" ankaŭ povas esti uzata por priskribi la muzikajn muzikojn en hotelaj antaŭhaloj, em kazinoj kaj en iuj restoracioj kaj trankvilstilaj trinkejoj, kie foje tre mallaŭte kaj fone muzikas pianisto aŭ disaŭdiĝas trankvila muziko en speco de "salono". (eo)
- Lounge music is a type of easy listening music popular in the 1950s and 1960s. It may be meant to evoke in the listeners the feeling of being in a place, usually with a tranquil theme, such as a jungle, an island paradise or outer space. The range of lounge music encompasses beautiful music-influenced instrumentals, modern electronica (with chillout, and downtempo influences), while remaining thematically focused on its retro-space age cultural elements. The earliest type of lounge music appeared during the 1920s and 1930s, and was known as light music. (en)
- El lounge es un género de música, una variación, principalmente del jazz, que se conoce desde la década de 1950. Se caracterizaba por presentar ritmos sensuales y desprovistos de una instrumentación recargada. Está basada en los abundantes sonidos del Swing y el Big Band de la década de 1950, combinado con ideas del worldbeat, para convertirse en un híbrido sonoro muy placentero y de fácil escucha.El lounge es sobre todo un “modo de interpretación”, por el que pueden pasar géneros tan diversos como jazz, bossa nova, mambo, chachachá o música étnica. El término lounge podría traducirse al castellano como vestíbulo o salón de descanso; el lugar de un hotel donde uno puede sentarse a beber algo, conversar y escuchar música suave. Por extensión, la palabra pasó a designar a toda una cultura dedicada al placer, la comodidad y la elegancia. Si hoy la estética lounge es una opción de moda, se lo debe a la industria discográfica de fines de la década del ’90. Durante las décadas de 1960 y 1970, buenos exponentes de este "modo de interpretación" fueron por ejemplo: el compositor y director de orquesta Henry Mancini, Tom Jobim, el organista Walter Wanderley o la cantante brasileña de bossa nova Astrud Gilberto. En la actualidad, el lounge es una variación del jazz que se diferencia del bossa nova principalmente porque el lounge es sobre todo bailable y está compuesto con sucesiones armónicas de jazz.Lounge es un concepto que puede sonar algo forzado, pero que evidencia de manera perfecta un sonido, y una intención en la manera de hacer música. Durante años la música lounge marcó varias épocas del siglo XX, bajo distintos esquemas: solistas, orquestas, instrumentales, siempre bajo el mismo tenor: servir de acompañamiento para reuniones sociales de cierto nivel, con música de calidad, interpretada por músicos a la altura. Desde el inicio de la década de 1990 se tiene a esta corriente musical como una alternativa para poder tener una conversación sin estridencias y estímulos sensoriales, que inviten al público a calmarse, poner suavemente los pies sobre la tierra y entrar en relación con otras expresiones artísticas actuales y muy sofisticadas. En la década de 1990 el lounge volvió por sus fueros debido al agotamiento de géneros como el Jazz o el bossa nova. La gente buscó refinar su oído con melodías de buen gusto, de sonidos agradables y atmosféricos. Ahora la tendencia está revestida de sonidos con el saxofón con sabor étnico provenientes del mundo árabe, de Brasil o de África. Las más famosas recopilaciones de Buddha Bar, Thievery Corporation, Henry Mancini, , Juan García Esquivel, el Café del Mar o el . Desde inicios de 2000 es sinónimo de easy listening (música de fácil escucha para un relax rutinario), aunque se equilibra con una corriente de música ambiental y downtempo en extremo complaciente. El lounge es un término amplio que desborda la música y que refleja un modo de vida propio que se refleja en la decoración, en las bebidas, la moda y el cine.
* Datos: Q1141081
* Multimedia: Lounge music / Q1141081 (es)
- La musique lounge (de l’anglais lounge music, littéralement « musique de salon ») désigne au départ la musique jouée dans les salons des bars d'hôtels et de casinos, mais également dans les petits cabarets et les piano-bars. C'est la version « excentrique » de la easy listening. Lancée dans les années 1950-1960, elle succède à l'ère du swing des grands orchestres. Conservant le côté doux, sirupeux, « ambiance » de la easy listening, la lounge intègre un côté expérimentation, mêlant instruments exotiques, futuristes et nouvelles technologies (stéréo notamment). Elle est un des symboles du style de vie kitsch des années 1960. Elle connaît un regain de popularité depuis les années 1990. Le terme désigne également les musiques électroniques de type downtempo, au tempo calme (n'excédant pas 90 battements par minute). À l'époque contemporaine, la musique lounge est très diverse, elle va d'une ambiance blues à une ambiance beaucoup plus rythmée approchant la house en passant par du downtempo. Ce genre musical est en plein essor, de nombreuses radios internet se disent « de lounge ». (fr)
- Musik palanta adalah jenis musik mudah dengar yang populer pada tahun 1950-an dan 1960-an. Musik ini membuat pendengar merasa seperti berada di sebuah tempat, biasanya dengan tenang tema, seperti hutan, sebuah pulau surgawi atau luar angkasa. berbagai musik palanta meliputi musik yang indah yang instrumental, musik elektronika modern (dengan pengaruh musik santai dan musik bertempo rendah), sementara yang lainnyanya fokus pada unsur-unsur budaya zaman angkasa yang tua. Jenis musik palanta awalnya muncul selama tahun 1920-an dan 1930-an, dan dikenal sebagai musik ringan. Di abad ke-21, istilah musik palanta juga dapat digunakan untuk menggambarkan jenis musik yang dimainkan di hotel-hotel (the lounge, bar), kasino, supermarket, beberapa restoran, dan piano bar. (in)
- La lounge music, a cui ci si riferisce anche con il termine italiano musica lounge o più semplicemente con il solo lounge, è un genere musicale ascrivibile alla tradizione popolare dell'easy listening, che ha origine negli anni cinquanta e negli anni sessanta. Tale genere musicale ha spesso l'intenzione di evocare negli ascoltatori la sensazione di essere in un posto tranquillo quali giungla, isole paradisiache o altri spazi, utilizzando temi tranquilli. (it)
- 라운지 음악(영어: Lounge music)은 1950년대와 1960년대에 유행한 회고적으로 일컫는 음악 장르이다. 밀림, 섬의 파라다이스, 바깥 공간 등 보통 평온한 주제의 장소의 느낌을 준다. (ko)
- ラウンジ・ミュージック (Lounge music) は、音楽ジャンルのひとつ。ホテルのラウンジでかけられているような曲を指す音楽用語である。 (ja)
- Lounge of loungemuziek is de benaming voor twee soorten easy listening. Oorspronkelijk werd met lounge gerefereerd aan muziek gespeeld in de salons van hotel- en casinobars, maar ook kleine cabarets en pianobars. Het is een vorm van popmuziek die voortkomt uit de muziek van de New Yorkse Tin Pan Alley. Het is bedoeld als achtergrondmuziek, of in ieder geval muziek waarbij te converseren valt. Latere varianten van deze vorm werden denigrerend ook wel muzak of liftmuziek genoemd. Vanaf het midden van de jaren negentig van de twintigste eeuw wordt met lounge ook wel de elektronische downtempomuziek bedoeld (niet meer dan 90 beats per minute). Deze loungemuziek als eigen genre bestaat eigenlijk niet, lounge is eigenlijk het genre chill-out aangevuld met de genres triphop, acid jazz, ambient en deep house. Vooral in Frankrijk, Zuid-Duitsland, Oostenrijk en Spanje was het rond de eeuwwisseling erg populair, en groeide het deels uit tot een levensstijl waarbij men het rustig aan deed, en alles zo gemakkelijk mogelijk ging. De invloed van het ouderwetse loungen is nog steeds herkenbaar doordat in loungebars de muziek een volume heeft dat zich zowel leent tot dansen als converseren. De genrenaam, vooral door de media gepoogd te lanceren, is altijd omstreden geweest: veel van de artiesten en liefhebbers vinden het een belediging. De benaming heeft in de loop der tijd echter wel aan lading gewonnen. Er zitten in de loungemuziek vaak Oosterse klanken, Aziatisch en Arabisch. Het is niet zelden een combinatie van Westerse en Oosterse muziek. Verder zijn er een aantal verzamel- of compilatie-cd-series met loungemuziek. Enkele daarvan zijn:
* Café del Mar, genoemd naar het gelijknamige café op Ibiza,
* De Winter Chill, Nu Cool en Serve Chilled compilaties van Hed Kandi.
* , 1 tot 4, naar het gelijknamige loungerestaurant in Amsterdam
* Supperclub presents: Lounge, van 1 tot 10, naar de gelijknamige loungeclub in Amsterdam
* Buddha-Bar-compilaties, naar de loungerestaurantketen
* MTV Lounge
* Lounge Deluxe-compilaties (nl)
- Lounge music é um gênero musical que pretende provocar (evocar) nos ouvintes a sensação de estar em um lugar, por exemplo uma selva, uma ilha paradisíaca, no espaço, etc, diferente de onde eles estão ouvindo, transportando-os a um país uma região a uma situação em especial, caracterizado pela harmonia musical de misturas de músicas dos anos 50 e 60, com swing e sons característico da atualidade como bossa nova e easy listening. Também possui notáveis influencias vindo do Dance, quando se torna o ChillHouse. (pt)
- Lounge är en lättlyssnad musikstil, som ofta används som förinspelad bakgrundsmusik i exempelvis barer och salonger på hotell, kasinon och liknande. Musikstilen kan även framföras live av pianister på barer eller med till exempel trumpet och/eller saxofon som melodiinstrument tillsammans med förinspelade loopar. Fördelen med att ha levande musiker är att musiken då kan framföras mer dynamiskt och olika musikaliska parametrar kan modifieras till sammanhanget, medan den förinspelade musiken bara kan anpassas med vald volym samt sättas av eller på. Den förinspelade loungemusiken är en stilistisk variant på elektronisk mjuk popbaserad musik som framställs likt muzak - i förväg anpassad till den audiella atmosfären som man önskar. Termen lounge används också för en typ av lugn elektronisk musik, även kallad downtempo, med influenser från hiphop, jazz och funk. Sedan ca 1998 har loungemusiken även utvecklat en variant för diskotek där discjockey tillsammans med 1-2 instrumentalister, exempelvis en saxofonist och/eller trumpetare, spelar kortare disco-shower. (sv)
- Лаунж, или лаундж (от англ. lounge — «гостиная», lounge music — «музыка для холла»), — термин в популярной музыке для обозначения лёгкой, фоновой музыки, которая первоначально часто звучала в холлах гостиниц, магазинов, в кафе, в лифтах. (ru)
- Лаунж (також лоунж або лаундж) (англ. lounge music) — термін у популярній музиці, що позначає легку, фонову музику, яка спочатку часто звучала в (звідси і назва — англ. lounge — вітальня, хол, кімната для відпочинку, публічний будинок) готелів, магазинів, у кафе, ліфтах. На відміну від загальнішого терміну «легка музика», для лаунжу характерні більший джазовий вплив, камерність і імпровізація. Попри те, що існує спеціально записана музика для подібних цілей, термін «лаунж» охоплює великий спектр виконавців різних жанрів — від джазу та босанови до електроніки. Загальною характеристикою є легкі заспокійливі композиції. Загалом виконавцем лаунжу може вважатися будь-який музикант, що грає для публіки в ресторанах і магазинах. У музичній індустрії США з лаунж перетинається так звана музика холостяцьких віталень — ще один формат, що відрізняється наявністю експериментально-кітчевих виконавців.[джерело?] Лаунж — це насамперед стиль інструментальної музики, який зародився ще у 60-70 роки минулого століття, а у 90-ті знову став популярним. Лише тоді деякі ді-джеї почали створювати мікси в цьому стилі, а творцем лаунж-музики вищого ґатунку вважають Енніо Морріконе. (uk)
|
| rdfs:comment
|
- Als Lounge-Musik oder kurz Lounge werden verschiedene musikalische Stilarten bezeichnet, die für die Hintergrundbeschallung in Bars und Lounges geeignet sind und meist einen entspannenden Charakter haben. (de)
- Lounge music is a type of easy listening music popular in the 1950s and 1960s. It may be meant to evoke in the listeners the feeling of being in a place, usually with a tranquil theme, such as a jungle, an island paradise or outer space. The range of lounge music encompasses beautiful music-influenced instrumentals, modern electronica (with chillout, and downtempo influences), while remaining thematically focused on its retro-space age cultural elements. The earliest type of lounge music appeared during the 1920s and 1930s, and was known as light music. (en)
- Musik palanta adalah jenis musik mudah dengar yang populer pada tahun 1950-an dan 1960-an. Musik ini membuat pendengar merasa seperti berada di sebuah tempat, biasanya dengan tenang tema, seperti hutan, sebuah pulau surgawi atau luar angkasa. berbagai musik palanta meliputi musik yang indah yang instrumental, musik elektronika modern (dengan pengaruh musik santai dan musik bertempo rendah), sementara yang lainnyanya fokus pada unsur-unsur budaya zaman angkasa yang tua. Jenis musik palanta awalnya muncul selama tahun 1920-an dan 1930-an, dan dikenal sebagai musik ringan. Di abad ke-21, istilah musik palanta juga dapat digunakan untuk menggambarkan jenis musik yang dimainkan di hotel-hotel (the lounge, bar), kasino, supermarket, beberapa restoran, dan piano bar. (in)
- La lounge music, a cui ci si riferisce anche con il termine italiano musica lounge o più semplicemente con il solo lounge, è un genere musicale ascrivibile alla tradizione popolare dell'easy listening, che ha origine negli anni cinquanta e negli anni sessanta. Tale genere musicale ha spesso l'intenzione di evocare negli ascoltatori la sensazione di essere in un posto tranquillo quali giungla, isole paradisiache o altri spazi, utilizzando temi tranquilli. (it)
- 라운지 음악(영어: Lounge music)은 1950년대와 1960년대에 유행한 회고적으로 일컫는 음악 장르이다. 밀림, 섬의 파라다이스, 바깥 공간 등 보통 평온한 주제의 장소의 느낌을 준다. (ko)
- ラウンジ・ミュージック (Lounge music) は、音楽ジャンルのひとつ。ホテルのラウンジでかけられているような曲を指す音楽用語である。 (ja)
- Lounge music é um gênero musical que pretende provocar (evocar) nos ouvintes a sensação de estar em um lugar, por exemplo uma selva, uma ilha paradisíaca, no espaço, etc, diferente de onde eles estão ouvindo, transportando-os a um país uma região a uma situação em especial, caracterizado pela harmonia musical de misturas de músicas dos anos 50 e 60, com swing e sons característico da atualidade como bossa nova e easy listening. Também possui notáveis influencias vindo do Dance, quando se torna o ChillHouse. (pt)
- Лаунж, или лаундж (от англ. lounge — «гостиная», lounge music — «музыка для холла»), — термин в популярной музыке для обозначения лёгкой, фоновой музыки, которая первоначально часто звучала в холлах гостиниц, магазинов, в кафе, в лифтах. (ru)
- El lounge és un gènere de música, una variació, principalment del jazz, que es coneix des de la dècada del 1950. Es caracteritzava per presentar ritmes sensuals i desproveïts d'una instrumentació recarregada. Està basat en els abundants sons del Swing i el Big Band de la dècada de 1950, combinat amb idees del , per a convertir-se en un híbrid sonor molt agradable i de fàcil escoltar. El lounge és sobretot un “manera d'interpretació”, pel qual poden passar gèneres tan diversos com jazz, bossa nova, mambo, chachachá, música ètnica o electrònica. S'ha de considerar com pare d'aquest gènere musical al músic mexicà . (ca)
- Salono en lingvaĵo de muziko aŭ salona muziko - angle Lounge aŭ Lounge music [LAŬNĜ MJUzik] kaj en plej multaj aliaj lingvoj ankaŭ nomata laŭ nomo similsona kiel la angla "lounge" - estas tipo de muzika populara muziko en la 1950-aj jaroj kaj 1960-aj jaroj, aparte disvastiĝinta en Ameriko. Oni kutime per ĝi intencas elvoki en la aŭskultantoj la senton de esti en loko de trankvila etoso, kiel hejmeca salono eble ĉe kameno, insula paradizo aŭ alia natura loko kie ne aŭdeblas la bruo de la moderna civilizo, aŭ ekstera spaco. La gamo de salono ĉirkaŭprenas instrumentajn komponaĵojn angle foje nomataj beautiful music (do simple "bela muziko"), modernan elektronikon (aparte la subgenron distran, angle chillout, kun trankvilaj, malrapidaj ritmoj), restante teme enfokusigita sur kulturaj elementoj (eo)
- El lounge es un género de música, una variación, principalmente del jazz, que se conoce desde la década de 1950. Se caracterizaba por presentar ritmos sensuales y desprovistos de una instrumentación recargada. Está basada en los abundantes sonidos del Swing y el Big Band de la década de 1950, combinado con ideas del worldbeat, para convertirse en un híbrido sonoro muy placentero y de fácil escucha.El lounge es sobre todo un “modo de interpretación”, por el que pueden pasar géneros tan diversos como jazz, bossa nova, mambo, chachachá o música étnica. (es)
- La musique lounge (de l’anglais lounge music, littéralement « musique de salon ») désigne au départ la musique jouée dans les salons des bars d'hôtels et de casinos, mais également dans les petits cabarets et les piano-bars. C'est la version « excentrique » de la easy listening. Lancée dans les années 1950-1960, elle succède à l'ère du swing des grands orchestres. Conservant le côté doux, sirupeux, « ambiance » de la easy listening, la lounge intègre un côté expérimentation, mêlant instruments exotiques, futuristes et nouvelles technologies (stéréo notamment). Elle est un des symboles du style de vie kitsch des années 1960. Elle connaît un regain de popularité depuis les années 1990. (fr)
- Lounge of loungemuziek is de benaming voor twee soorten easy listening. Oorspronkelijk werd met lounge gerefereerd aan muziek gespeeld in de salons van hotel- en casinobars, maar ook kleine cabarets en pianobars. Het is een vorm van popmuziek die voortkomt uit de muziek van de New Yorkse Tin Pan Alley. Het is bedoeld als achtergrondmuziek, of in ieder geval muziek waarbij te converseren valt. Latere varianten van deze vorm werden denigrerend ook wel muzak of liftmuziek genoemd. Verder zijn er een aantal verzamel- of compilatie-cd-series met loungemuziek. Enkele daarvan zijn: (nl)
- Lounge är en lättlyssnad musikstil, som ofta används som förinspelad bakgrundsmusik i exempelvis barer och salonger på hotell, kasinon och liknande. Musikstilen kan även framföras live av pianister på barer eller med till exempel trumpet och/eller saxofon som melodiinstrument tillsammans med förinspelade loopar. Fördelen med att ha levande musiker är att musiken då kan framföras mer dynamiskt och olika musikaliska parametrar kan modifieras till sammanhanget, medan den förinspelade musiken bara kan anpassas med vald volym samt sättas av eller på. (sv)
- Лаунж (також лоунж або лаундж) (англ. lounge music) — термін у популярній музиці, що позначає легку, фонову музику, яка спочатку часто звучала в (звідси і назва — англ. lounge — вітальня, хол, кімната для відпочинку, публічний будинок) готелів, магазинів, у кафе, ліфтах. Лаунж — це насамперед стиль інструментальної музики, який зародився ще у 60-70 роки минулого століття, а у 90-ті знову став популярним. Лише тоді деякі ді-джеї почали створювати мікси в цьому стилі, а творцем лаунж-музики вищого ґатунку вважають Енніо Морріконе. (uk)
|