| dbo:abstract
|
- Joan Casso, o Jean Cassou (Deusto, Bilbao, País Basc, 9 de juliol de 1897 - París, França, 16 de gener de 1986) fou un escriptor, poeta, narrador, assagista, traductor, historiador, crític literari i crític d'art francès nascut al País Basc. Fill de pare francès i mare andalusa, es traslladà a França amb la seva família quan encara no havia complert un any. Allà, s'educà i va rebre ben aviat una àmplia formació humanística que va despertar la seva vocació literària i la seva sensibilitat artística, i també la seva dedicació a l'estudi de la literatura, la història i la cultura hispana. A França, durant tota la seva vida, va exercir un important paper en la divulgació de la literatura espanyola com a crític, assagista, traductor i historiador. A principis dels anys vint s'inicià també com a crític literari. Entre les seves publicacions, destaquen alguns assajos crítics tan rellevants com els titulats Cervantes (1928), Vie de Philippe II (1929) i Panorama de la littérature espagnole contemporaine (1929). Durant els anys vint, Jean Cassou també es donà a conèixer om a escriptor, gràcies a la publicació d'algunes novel·les com Éloge de la folie (1925) i La clef des songes (1928). La seva producció narrativa s'incrementà amb títols com Les massacres de Paris (1935), Li bel automne (1950), Le livre de Lazare (1955), Le temps d'aimer (1959) i Dernières pensées d'un amoureux (1962). Finalment, d'entre les seves darreres novel·les, que es dirigiren cap al corrent psicoanalític que dominà bona part de la creació europea i americana durant el segle xx, destaca Li voisinage des cavernes (1971). Publicà Encyclopédie du symbolisme (1979). També destacà com a crític d'art, amb obres com Le Gréco (1931), Picasso (1940, 1958) o Panorama des arts plastiques contemporains (1960). La seva casa de la parisenca rue du Figuier es convertí en un dels punts més animats de l'hispanisme francès d'entreguerres, amb la trobadas d'una enorme llista d'amics i intel·lectuals del moment, com Rafael Alberti, María Blanchard, Manuel Altolaguirre Bolín, Georges Braque, Manuel Azaña, Corpus Barga, Julio i Jorge Guillén, Ramón Gómez de la Serna, Max Aub, María Teresa León, Pedro Salinas o Unamuno, escriptor aquest darrer a qui Cassou admirava profundament i la deportació del qual faria que les seves postures estètiques passessin a ser ètiques. Políticament, donaria suport a la Segona República espanyola i al Front Popular, primer, i es manifestaria després contra el Govern col·laboracionista francès de Vichy i l'ocupació nazi, i s'encarregà, més endavant, de coordinar les forces militars de la Resistència francesa al Llenguadoc. En el terreny professional, Cassou, va ser un escriptor primerenc que, com a crític, s'encarregà de la crònica de les lletres espanyoles durant deu anys a la prestigiosa revista Mercure de France, i que el 1918 va fundar la revista Les Lettres Parisiennes. Va exercir un important paper com a traductor al francès d'autors hispans, com Unamuno, Eugeni d'Ors i Blasco Ibáñez, Gómez de la Serna, Pérez de Ayala, Cervantes o Lope de Vega, i en art va escriure regularment sobre els seus contemporanis, especialment sobre els autors hispans de l'Escola de París. Havent ingressat a l'administració de Belles Arts el 1931, el 1945 fou nomenat Conservador cap de Musée National d'Art Moderne de París el 1945, càrrec que ocupà entre els anys 1946 i 1964. La biblioteca personal de Cassou forma part dels fons de la Biblioteca i Centre de Documentació del Museu Reina Sofia. L'11 de juliol de 1997, l'Ajuntament de Bilbao homenatjà a Jean Cassou en el centenari del seu naixement. L'escultura, abstracta en pedra i marbre, és obra de Bernat Vidal. L'obra és un paral que emergeix d'un bloc de marbre sense desbastar, i té la seva ubicació als jardins de Botica Vieja, a Deusto. Després de participar en la seva creació al costat d'altres intel·lectuals, es va convertir en el primer president de l'Institut d'Estudis Occitans. (ca)
- Jean Cassou (* 9. Juli 1897 in Bilbao, Spanien; † 15. Januar 1986 in Paris) war ein französischer Schriftsteller, Kunsthistoriker, Konservator und Übersetzer, der ein recht bewegtes, dabei stets politisch engagiertes Leben führte. Er kämpfte in der Résistance und baute nach Kriegsende das Pariser Musée National d’Art Moderne auf. In seiner erzählenden Prosa hat er „Lebensinnerlichkeit mit romantischen und spekulativen Elementen“ verbunden, heißt es in der Brockhaus Enzyklopädie. Seine Lyrik ist laut Winfried Engler stark von spanischer Dichtung beeinflusst. Cassou veröffentlichte zahlreiche Arbeiten über Künstler und ästhetische Fragen. (de)
- Jean Cassou (naskiĝis la 9-an de julio 1897 en Deŭsto, mortis la 16-an de januaro 1896 en Parizo) estis franca verkisto, rezistanto, kuratoro de muzeo, recenzisto, tradukisto kaj poeto. Li ankaŭ estis la fonda direktoro de Nacia Muzeo de Moderna Arto en Parizo kaj la unua prezidanto de la Institut d'Estudis Occitans. (eo)
- Jean Cassou (Deustua, 1897ko uztailaren 9a - Paris, 1986ko urtarrilaren 16a) Euskal Herrian jaiotako frantziar idazlea izan zen. Parisko Arte Modernoko nazio museoko zuzendari nagusia eta arte kritikaria izan zen. Liburu ugari idatzi zuen pinturaren, (Gromaire, 1925; Le Greco, 1931; Picasso et Matisse, 1939; Ingres,1947), historiaren (Philippe II, 1929, Filipe II.a; Quarante-huit,1939, Berrogeita zortzi) eta literaturaren (Panorama de la littérature espagnole, 1931, Literatura espainiarra; Cervantes, 1936; Trois Poètes, Rilke, Milosz, Machado; Hiru poeta, Rilke, Milosz, Machado) inguruan. Erresistentzian parte hartu zuen. Garai hartakoak dira La Mémoire courte (1944, Oroimen laburra) idazkia eta 33 sonnets composés au secret (1945, 33 soneto isilpean onduak) poesia-bilduma. (eu)
- Jean Cassou (9 July 1897 – 15 January 1986) was a French writer, art critic, poet, member of the French Resistance during World War II and the first Director of the Musée national d'Art moderne in Paris. (en)
- Raphaël Jean Lépold Cassou dit Jean Cassou, né le 9 juillet 1897 à Bilbao et mort le 15 janvier 1986 à Paris, est un écrivain, résistant, conservateur de musée, critique d'art, traducteur, et poète français. Il est également le directeur-fondateur du Musée national d'art moderne de Paris et le premier président de l'Institut d'études occitanes. (fr)
- Jean Cassou (Deusto, Bilbao, 9 de julio de 1897 - París, 16 de enero de 1986) fue un escritor, crítico de arte, hispanista francés y primer director del Museo Nacional de Arte Moderno de Francia. (es)
- 장 카수(Jean Cassou ; 1897년 ~ 1986년)는 프랑스의 시인 · 소설가 · 비평가이다. 에스파냐의 바스크 지방에서 출생하였으며 에스파냐 문학을 프랑스에 소개하는 데 힘썼다. 정치 · 미술 분야에서도 혁명적인 행동을 하여 제2차 세계대전 때에는 저항 운동의 투사로도 활동하였다. 그의 작품으로는 《파리의 학살》, 《피카소와 마티스》, 《우신예찬》, 《꿈의 열쇠》 등이 있다. 이 문서에는 다음커뮤니케이션(현 카카오)에서 GFDL 또는 CC-SA 라이선스로 배포한 글로벌 세계대백과사전의 내용을 기초로 작성된 글이 포함되어 있습니다. (ko)
- ジャン・カスー（Jean Cassou、1897年7月9日 - 1986年1月16日）はフランスの作家、美術評論家、スペイン文学研究者・翻訳家、対独レジスタンス活動家。フランス国立近代美術館主任学芸員（館長）、高等研究実習院研究主任（芸術社会学）、反ファシズム（戦時中は共産党系）の文芸誌『ユーロープ (欧州)』編集長、フランス共和国臨時政府下のトゥールーズ共和国委員などを歴任した。 レジオンドヌール勲章、イタリア共和国功労勲章のほか、戦時の功績に対する、、美術行政における貢献に対する芸術文化勲章、教育功労章など多くの賞・勲章を受けた。 (ja)
|
| rdfs:comment
|
- Jean Cassou (naskiĝis la 9-an de julio 1897 en Deŭsto, mortis la 16-an de januaro 1896 en Parizo) estis franca verkisto, rezistanto, kuratoro de muzeo, recenzisto, tradukisto kaj poeto. Li ankaŭ estis la fonda direktoro de Nacia Muzeo de Moderna Arto en Parizo kaj la unua prezidanto de la Institut d'Estudis Occitans. (eo)
- Jean Cassou (9 July 1897 – 15 January 1986) was a French writer, art critic, poet, member of the French Resistance during World War II and the first Director of the Musée national d'Art moderne in Paris. (en)
- Raphaël Jean Lépold Cassou dit Jean Cassou, né le 9 juillet 1897 à Bilbao et mort le 15 janvier 1986 à Paris, est un écrivain, résistant, conservateur de musée, critique d'art, traducteur, et poète français. Il est également le directeur-fondateur du Musée national d'art moderne de Paris et le premier président de l'Institut d'études occitanes. (fr)
- Jean Cassou (Deusto, Bilbao, 9 de julio de 1897 - París, 16 de enero de 1986) fue un escritor, crítico de arte, hispanista francés y primer director del Museo Nacional de Arte Moderno de Francia. (es)
- 장 카수(Jean Cassou ; 1897년 ~ 1986년)는 프랑스의 시인 · 소설가 · 비평가이다. 에스파냐의 바스크 지방에서 출생하였으며 에스파냐 문학을 프랑스에 소개하는 데 힘썼다. 정치 · 미술 분야에서도 혁명적인 행동을 하여 제2차 세계대전 때에는 저항 운동의 투사로도 활동하였다. 그의 작품으로는 《파리의 학살》, 《피카소와 마티스》, 《우신예찬》, 《꿈의 열쇠》 등이 있다. 이 문서에는 다음커뮤니케이션(현 카카오)에서 GFDL 또는 CC-SA 라이선스로 배포한 글로벌 세계대백과사전의 내용을 기초로 작성된 글이 포함되어 있습니다. (ko)
- ジャン・カスー（Jean Cassou、1897年7月9日 - 1986年1月16日）はフランスの作家、美術評論家、スペイン文学研究者・翻訳家、対独レジスタンス活動家。フランス国立近代美術館主任学芸員（館長）、高等研究実習院研究主任（芸術社会学）、反ファシズム（戦時中は共産党系）の文芸誌『ユーロープ (欧州)』編集長、フランス共和国臨時政府下のトゥールーズ共和国委員などを歴任した。 レジオンドヌール勲章、イタリア共和国功労勲章のほか、戦時の功績に対する、、美術行政における貢献に対する芸術文化勲章、教育功労章など多くの賞・勲章を受けた。 (ja)
- Joan Casso, o Jean Cassou (Deusto, Bilbao, País Basc, 9 de juliol de 1897 - París, França, 16 de gener de 1986) fou un escriptor, poeta, narrador, assagista, traductor, historiador, crític literari i crític d'art francès nascut al País Basc. Políticament, donaria suport a la Segona República espanyola i al Front Popular, primer, i es manifestaria després contra el Govern col·laboracionista francès de Vichy i l'ocupació nazi, i s'encarregà, més endavant, de coordinar les forces militars de la Resistència francesa al Llenguadoc. (ca)
- Jean Cassou (* 9. Juli 1897 in Bilbao, Spanien; † 15. Januar 1986 in Paris) war ein französischer Schriftsteller, Kunsthistoriker, Konservator und Übersetzer, der ein recht bewegtes, dabei stets politisch engagiertes Leben führte. (de)
- Jean Cassou (Deustua, 1897ko uztailaren 9a - Paris, 1986ko urtarrilaren 16a) Euskal Herrian jaiotako frantziar idazlea izan zen. Parisko Arte Modernoko nazio museoko zuzendari nagusia eta arte kritikaria izan zen. Liburu ugari idatzi zuen pinturaren, (Gromaire, 1925; Le Greco, 1931; Picasso et Matisse, 1939; Ingres,1947), historiaren (Philippe II, 1929, Filipe II.a; Quarante-huit,1939, Berrogeita zortzi) eta literaturaren (Panorama de la littérature espagnole, 1931, Literatura espainiarra; Cervantes, 1936; Trois Poètes, Rilke, Milosz, Machado; Hiru poeta, Rilke, Milosz, Machado) inguruan. (eu)
|