| dbo:abstract
|
- L'art hitita va ser l'art vinculat al poble hitita. Els hitites, des del centre d'Anatòlia (actual Turquia), van establir un imperi amb capital a Hattusa que es va estendre per la costa de la Mediterrània fins a Egipte. Hi ha testimonis d'art hitita a diferents parts de l'Àsia Menor i a Síria, a la seva zona més septentrional. S'han trobat mostres a la zona d'Hattuša i Carquemix, que denoten l'existència de ciutats establertes sobre bases ciclòpies, així com de muralles, santuaris i palaus. Un dels materials bàsics que feien servir els hitites era la pedra, que decoraven habitualment amb baixos relleus, d'influència assíria, especialment a les zones de les muralles que quedaven a prop de les portes de les ciutats. Un exemple d'això és la porta dels esfinxs a , que daten del tercer mil·lenni aC. També decoraven l'exterior dels santuaris, com els relleus trobats a Malatya, o Carquemix, entre d'altres. També s'han trobat petites escultures d'influència egípcia en forma d'estàtues metàl·liques, caracteritzades per l'absència de delicadeses formals i escàs detallisme i alguna peça monolítica de pedra. S'han trobat també copes i recipients d'or, i unes figures de les que no se'n coneix del tot la funció, que podrien ser puntes dels estendards, amb formes geomètriques i figures de cérvol. El cérvol era una representació del déu de la fertilitat pels hitites. A Kültepe s'han trobat figures de pedra amb el cos en forma de disc, un coll llarg i un cap petit. Una altra manifestació artística són els segells cilíndrics que imprimien sobre les tauletes d'argila per rodament. A més de textos escrits, porten figures de divinitats, algunes en forma de toro, segurament una representació del déu Tessub. Els relleus de l'època imperial, sobretot els que estan associats a llocs de culte, s'acostumen a representar els reis associats a una divinitat. El rei es mostra vestit amb una llarga túnica cerimonial, una mena d'estola, unes sabates punxegudes amb les puntes doblegades amunt (amb aquestes sabates també representaven els egipcis als hitites), un barret ajustat al cap i un bastó doblegat a la punta. De vegades la reina l'acompanya i la parella adoren un déu, o el déu abraça al rei protegint-lo. (ca)
- Hittite art was produced by the Hittite civilization in ancient Anatolia, in modern-day Turkey, and also stretching into Syria during the second millennium BCE from the nineteenth century up until the twelfth century BCE. This period falls under the Anatolian Bronze Age. It is characterized by a long tradition of canonized images and motifs rearranged, while still being recognizable, by artists to convey meaning to a largely illiterate population. “Owing to the limited vocabulary of figural types [and motifs], invention for the Hittite artist usually was a matter of combining and manipulating the units to form more complex compositions" Many of these recurring images revolve around the depiction of Hittite deities and ritual practices. There is also a prevalence of hunting scenes in Hittite relief and representational animal forms. Much of the art comes from settlements like Alaca Höyük, or the Hittite capital of Hattusa near modern-day Boğazkale. Scholars do have difficulty dating a large portion of Hittite art, citing the fact that there is a lack of inscription and much of the found material, especially from burial sites, was moved from their original locations and distributed among museums during the nineteenth century. However, larger period groupings have been established by some, including: the Colony Age, the Hittite Old Kingdom era, the Hittite New Kingdom era, and the period of Post-Hittite states. (en)
- L'arte ittita fu prodotta dalla civiltà ittita nell'antica Anatolia, odierna Turchia, durante il II millennio a.C., dal XIX al XII secolo a.C. cioè durante l'Età del bronzo anatolica. Dal Collasso dell'Età del Bronzo sino al VIII secolo a.C., tale arte spostò il suo baricentro in Siria. È caratterizzato da una lunga tradizione di immagini e motivi canonizzati riorganizzati, pur essendo ancora riconoscibili, da diversi artisti per comunicare con una popolazione in gran parte analfabeta. Molte di queste immagini ricorrenti ruotano attorno alla rappresentazione di divinità ittite e pratiche rituali. C'è anche una prevalenza di scene di caccia in rilievo ittita e forme di animali rappresentativi. Gran parte dell'arte proviene da insediamenti come Alacahöyük o dalla capitale ittita di Ḫattuša, presso l'odierna Boğazkale. Gli studiosi hanno difficoltà a datare gran parte dell'arte ittita, priva di iscrizioni e rinvenuta al di fuori del contesto originario causa lo smistamento tra vari istituti museali nel XIX secolo. La collocazione temporale dei reperti si rifà comunque alla periodizzazione standard della storia ittita: l'Età delle colonie, l'Antico Regno, il Nuovo Regno e l'Età siro-ittita. La produzione artistica degli Ittiti s'inserisce in un più generale complesso culturale, la c.d. "Arte anatolica", sviluppatosi in un continuum dall'Età della pietra sino all'occupazione di questi territori da parte dell'Impero achemenide. In quest'ottica, il termine «ittita» per la produzione artistica anatolica sottende il contributo dato da questo popolo (o questa élite), probabilmente in misura massiccia, insieme con altri gruppi etnici mal definibili, alla costituzione di un linguaggio formale espressosi nell'arte aulica durante la seconda metà del II millennio a.C. (it)
- Sztuka hetycka – sztuka Hetytów sięga początkami II tysiąclecia p.n.e. i wiąże się ściśle z kulturą (Protohetytów). Sztukę tę można podzielić na okresy:
* wczesny – znalezione w naczynia i ozdoby z metali szlachetnych, drobne figurki z brązu i gliny, tłoki pieczętne z kamienia ze scenami z eposu o Gilgameszu, okrągłe tarcze o motywach geometrycznych i zoomorficznych ;
* Starego Państwa – sztuka tego okresu znana jest przede wszystkim z niewielkich rzeźb z brązu i starannie wykonanej ceramiki;
* Nowego Państwa – okres rozwoju monumentalnej architektury i rzeźby ;
* nowohetycki – po upadku własnego imperium sztuka Hetytów rozwijała się w kilku niezależnych ośrodkach na obszarze Syrii, gdzie wyraźnie podlegała wpływom fenickim i aramejskim. Architektura hetycka w szczytowym okresie swego rozwoju, tj. w czasach Nowego Państwa, charakteryzuje się monumentalnością, a zarazem dostosowaniem do ukształtowania terenu. Miasta lokowano na wzgórzach, otaczając je potężnymi fortyfikacjami (twierdza Hattusas – dzisiejsze Bogazköy/Bogazkale). Budynki mieszkalne dochodziły prawdopodobnie do wysokości kilku kondygnacji. Tematyką głębokich reliefów były sceny kultowe i mitologiczne. Charakterystyczne dla sztuki hetyckiej są głęboko kute reliefy naskalne. Sztukę Nowego Państwa dopełniają figurki brązowe, ceramika i gliptyka.W okresie nowohetyckim charakterystyczne są ortostaty przedstawiające sceny łowieckie i wyścigi , a także motywy religijne. Wiele elementów sztuki Hetytów znalazło odbicie w sztuce asyryjskiej. (pl)
- Hettiterna införlivade det hurritiska Mitanniriket ca 1350 f.Kr., men den hettitska konsten påverkades av hurriterna och kom att överleva det hettitiska imperiet. Efter det hettitiska imperiets undergång motsatte sig flera hettitiska stadsstater den nya assyriska stormakten, och den hettitiska kulturen fortlevde och blev ett uttryck för oberoende samtidigt som den upptog element från både egyptisk och . (sv)
|
| rdfs:comment
|
- Hettiterna införlivade det hurritiska Mitanniriket ca 1350 f.Kr., men den hettitska konsten påverkades av hurriterna och kom att överleva det hettitiska imperiet. Efter det hettitiska imperiets undergång motsatte sig flera hettitiska stadsstater den nya assyriska stormakten, och den hettitiska kulturen fortlevde och blev ett uttryck för oberoende samtidigt som den upptog element från både egyptisk och . (sv)
- L'art hitita va ser l'art vinculat al poble hitita. Els hitites, des del centre d'Anatòlia (actual Turquia), van establir un imperi amb capital a Hattusa que es va estendre per la costa de la Mediterrània fins a Egipte. Hi ha testimonis d'art hitita a diferents parts de l'Àsia Menor i a Síria, a la seva zona més septentrional. S'han trobat mostres a la zona d'Hattuša i Carquemix, que denoten l'existència de ciutats establertes sobre bases ciclòpies, així com de muralles, santuaris i palaus. Un dels materials bàsics que feien servir els hitites era la pedra, que decoraven habitualment amb baixos relleus, d'influència assíria, especialment a les zones de les muralles que quedaven a prop de les portes de les ciutats. Un exemple d'això és la porta dels esfinxs a , que daten del tercer mil·lenn (ca)
- Hittite art was produced by the Hittite civilization in ancient Anatolia, in modern-day Turkey, and also stretching into Syria during the second millennium BCE from the nineteenth century up until the twelfth century BCE. This period falls under the Anatolian Bronze Age. It is characterized by a long tradition of canonized images and motifs rearranged, while still being recognizable, by artists to convey meaning to a largely illiterate population. (en)
- L'arte ittita fu prodotta dalla civiltà ittita nell'antica Anatolia, odierna Turchia, durante il II millennio a.C., dal XIX al XII secolo a.C. cioè durante l'Età del bronzo anatolica. Dal Collasso dell'Età del Bronzo sino al VIII secolo a.C., tale arte spostò il suo baricentro in Siria. È caratterizzato da una lunga tradizione di immagini e motivi canonizzati riorganizzati, pur essendo ancora riconoscibili, da diversi artisti per comunicare con una popolazione in gran parte analfabeta. (it)
- Sztuka hetycka – sztuka Hetytów sięga początkami II tysiąclecia p.n.e. i wiąże się ściśle z kulturą (Protohetytów). Sztukę tę można podzielić na okresy:
* wczesny – znalezione w naczynia i ozdoby z metali szlachetnych, drobne figurki z brązu i gliny, tłoki pieczętne z kamienia ze scenami z eposu o Gilgameszu, okrągłe tarcze o motywach geometrycznych i zoomorficznych ;
* Starego Państwa – sztuka tego okresu znana jest przede wszystkim z niewielkich rzeźb z brązu i starannie wykonanej ceramiki;
* Nowego Państwa – okres rozwoju monumentalnej architektury i rzeźby ;
* nowohetycki – po upadku własnego imperium sztuka Hetytów rozwijała się w kilku niezależnych ośrodkach na obszarze Syrii, gdzie wyraźnie podlegała wpływom fenickim i aramejskim. (pl)
|