| dbo:abstract
|
- Fidenes (llatí Fidenae) fou una antiga ciutat del Latium a l'esquerra del Tíber, a la via Salària, a uns 8 km de Roma. Fou una ciutat llatina i Virgili l'esmenta com una de les colònies fundades pels reis d'Alba Longa. Dionís explica que Fidenae, Crustumerium i Nomentum foren fundades per colons d'Alba Longa dirigits per tres germans, el més gran dels quals fou el que va fundar Fidenae. Plini esmenta la ciutat entre les que feien sacrificis al Mont Albà però diu que era d'origen etrusc i que va estar aliada amb Veïs; també diu que els habitants de Fidenae van aprendre llatí per les seves relacions comercials amb colons romans. Les relacions amb Veïs són certes però Fidenae no es va relacionar amb cap altra ciutat etrusca que se sàpiga. Fidenae va entrar en guerra amb Roma molt aviat, ja en temps de Ròmul. Segons Plutarc la ciutat, juntament amb Caenina i Antemnae, va participar en la guerra que va portar a la violació de les dones. Livi i Dionís esmenten les lluites i duen que la ciutat fou ocupada per Ròmul que hi va establir una colònia de 300 homes (Plutarc dona 2500 colons). Si això fou així no han quedat rastres. Al regnat de Numa, la ciutat de Fidenae era independent i tenia pacífiques relacions amb Roma, però amb el seu successor Tul·li Hostili va tornar a guerrejar aliada Veïs i les forces combinades foren derrotades pels romans sota les muralles de la ciutat de Fidenae que va quedar assetjada per Tul·li Hostili i es va haver de rendir. Després la ciutat va lliurar altres guerres contra Anc Marci i Tarquí Prisc, i segons els autors romans tots dos reis la van conquerir i fins i tot hi van establir una colònia romana, però això és bastant dubtós. En el temps posterior la ciutat era aliada a la Lliga llatina, i més tard aliada als sabins per tornar després a la lliga llatina, fins que el 496 aC, abandonada pels seus aliats, fou obligada a rendir-se a Roma. A la llista de ciutats confederades feta per Dionís el 493 aC ja no apareix, i la ciutat va romandre tranquil·la per un temps però el 438 aC altre cop es va aliar amb Veïs, i amb la mort dels ambaixadors romans es va trencar tota possibilitat d'acord amb Roma. Les forces de les dues ciutats foren derrotades per Cornelius Cossus altra vegada sota les muralles de Fidenae i pocs anys després la ciutat fou altre cop conquerida i sotmesa. El 426 aC la ciutat es va aliar una vegada més amb Veïs però fou altre cop ocupada pel dictador romà Tit Quint Cincinnat Penne i la ciutat fou incendiada i els habitants venuts com esclaus. La ciutat ja no torna a aparèixer més a la història amb excepció del llegendari relat de Var que esmenta que les ciutats de Fidenae, Ficulea, i altres veïnes es van rebel·lar després de la sortida dels gals de Roma (389 aC). Si encara existia llavors no era gaire més que una petita ciutat que va acabar com a llogaret al segle i aC. A la meitat d'aquest segle l'esmenta Ciceró com un poblet pobre i decadent, i Estrabó l'esmenta com a lloc propietat d'una sola persona. Horaci l'esmenta com a llogaret desert junt amb Gabii, i Juvenal també esmenta les dues ciutats com a pobres llogarets rústics. Però pel que diu Ciceró se sap que encara que pobre i decadent tenia rang municipal i Juvenal parla també dels magistrats locals que apareixen també a algunes inscripcions. Plini el Vell l'esmenta com a ciutat llatina ja no existent però això és un error, ja que com ell mateix diu era en aquell temps a Sabínia (i no al Latium, ja que el riu Anio s'havia deixat com a límit entre les dues regions i Fidenae, igual que Nomentum, va passar així a Sabínia) i dins la quarta regió d'August. En el regnat de Tiberi va caure un amfiteatre construït de fusta per una lluita de gladiadors a la ciutat, i segons Tàcit van morir o resultar ferides 50.000 persones. Aquesta és la darrera menció de la ciutat que apareix encara a la Taula de Peutinger com estació a la via Salària. Algunes inscripcions i records eclesiàstiques permeten prolongar la seva existència fins al segle vii, quan tot rastre desapareix. No en queden ruïnes però s'ha pogut fixar el seu emplaçament a Castel Giubileo, a un turó prop del Tíber i a l'antiga via Salària. (ca)
- Fidenae (auch Fidena, griechisch meist Φιδῆναι, auch Φιδήνη, Φιδήνα) war eine historische Siedlung in Latium nördlich von Rom. Sie gehörte zu den Latinerstädten, die in der römischen Frühzeit mit der jungen Römischen Republik rivalisierten. Durch ihre brückenkopfartige Lage am linken Ufer des Tiber spielte sie als Vorposten der Stadt Veji eine wichtige Rolle, bis sie 426 v. Chr. von Rom unterworfen wurde. Fidenae wurde angeblich von albanischen Königen gegründet und nahm am auf dem Albanus Mons (Monte Cavo) teil. Die bei Titus Livius, Dionysios von Halikarnassos und Plutarch wiedergegebenen Kriege mit Rom während der Königszeit sind frei erfunden, ebenso wie der etruskische Ursprung der Stadt, den Strabon und Livius hervorheben. Sie unterstützte angeblich die Tarquinier im späten 6. Jahrhundert v. Chr. und soll sich im frühen 5. Jahrhundert heftige Kämpfe mit Rom geliefert haben, was jedoch als spätere Erfindung anzusehen ist. Fidenae wurde 426 v. Chr. von Rom eingenommen, das ein wichtiges Signal im Krieg mit der Konkurrentin Veji war. Nach dem Galliereinfall (Schlacht an der Allia) in Rom 387 v. Chr. versuchte Fidenae einen Aufstand und wurde von Rom zerstört. Fortan existierte die Stadt nur noch als kleinere Siedlung, wird jedoch noch unter den Kaisern Trajan und Gallienus mit einem Stadtrat (senatus Fidenatium) erwähnt. Im Jahr 140 wurde Mark Aurel, der im Jahr zuvor als Caesar zum Thronfolger designiert war, vom Senatus Fidenatium eine Statue gewidmet. Auf der erhaltenen Basis befindet sich die namentliche Widmung des Senats. Fidenae war die erste Station auf der Via Salaria. Im Jahr 27 wurde dort ein hölzernes Amphitheater errichtet, das schon bei der Eröffnung einstürzte. Nach Sueton kamen bei dem Unglück über 20.000 Menschen zu Tode. Tacitus berichtet von 50.000 Verletzten und Toten. Die Reste der Siedlung liegen am Nordrand des modernen römischen Stadtteils im IV Municipio Monte Sacro. Auf die antike Stadt geht das Titularbistum Fidenae der katholischen Kirche zurück. (de)
- Fidenas (en latín Fidenae) fue una antigua ciudad del Lacio, situada aproximadamente a 8 kilómetros al norte de Roma en la Vía Salaria, en el lugar en que ésta corría junto al río Tíber. La ciudad se hallaba en una posición estratégica, en la encrucijada donde se encontraban la ruta comercial que entre Roma y los sabinos, y la ruta comercial que enlazaba Etruria con las ciudades griegas de la Campania. Era conocida por la fertilidad de sus tierras, debida a la cercanía del río Tíber. (es)
- Fidenae (Ancient Greek: Φιδῆναι) was an ancient town of Latium, situated about 8 km north of Rome on the Via Salaria, which ran between Rome and the Tiber. Its inhabitants were known as Fidenates. As the Tiber was the border between Etruria and Latium, the left-bank settlement of Fidenae represented an extension of Etruscan presence into Latium. The site of the arx of the ancient town was probably on the hill on which lies the contemporary , though no traces of early buildings or defences are to be seen; pre-Roman tombs are in the cliffs to the north. The later village lay at the foot of the hill on the eastern edge of the high-road, and its curia, with a dedicatory inscription to Marcus Aurelius by the Senatus Fidenatium, was excavated in 1889. Remains of other buildings may also be seen. (en)
- Fidenae edo Fidenas, Fidenateen bizileku, Latiumgo antzinako herri bat zen, Erromaren iparraldean jarraituz 8 kilometrotara zegoena. Tiber ibaia Etruria eta Latium-aren arteko muga zenez ibaiaren ezker bazterrean egoteak Fidenae Latium-ean etruriar presentziaren adierazle bihurtzen zuen. Hiria kokagune estrategiko batean zegoen: Erroma eta sabinarren arteko merkataritza bidea eta Etruria eta Campaniako hiri grekoen arteko merkataritza bidea batzen ziren puntuan. Fidenae haren lurren emankortasunagatik ezaguna zen, Tiber ibaiak ureztatutako lurrak baitziren harenak. Sorrerako herriaren kokapena gaur egungo Villa Spada dagoen muinoan kokatzen dute adituek, bertan antzinako eraikin edota defentsaren arrastorik ez bada ere; etruriar hilobiak daude muinoaren iparraldean dauden labar batzuetan. Herria bera, berreraikia izan zena, muinoaren ekialde hegalean aurkitu zuten arkeologoek 1889. urtean, herriko kuria aurkitu zutenean, Marko Aurelio enperadoreari Fidenaeko Senatuak (Senatus Fidenatium) egindako eskaintza inskripzioa idatzita zuena. Gaur egun oraindik ikus daitezke antzinako eraikinen hondarrak. (eu)
- Fidènes (en latin Fidenae) était une colonie étrusque dépendant de Véies qui fut occupée par les Romains. Ses habitants sont nommés les Fidénates. La cité se situait à environ 8 km au nord de Rome sur la Via Salaria, qui reliait Rome au Tibre. Fidènes contrôlait ainsi un gué du Tibre à 10 km environ en amont de Rome, ce qui en faisait une position stratégique importante sur la Via Salaria vers les montagnes, et sur les liaisons entre l'Étrurie et le Latium. Le Tibre étant également considéré comme la frontière entre l'Etrurie et le Latium, l'extension sur la rive ouest de Fidènes représente une extension de la présence étrusque dans le Latium. Pendant longtemps, ce fut le premier centre latin de la frontière septentrionale du territoire romain, qui restait néanmoins soumis à l'influence de la cité étrusque de Véies. La ville finit par tomber définitivement dans l'orbite romaine lors de la prise de la ville par ces derniers et quelques auteurs antiques mentionnent qu'à cette époque, la cité était presque déserte. Puis, la ville obtient et conserve la fonction de centre administratif du territoire comme Municipium romain. Le village tardif gisait quant à lui au pied de la colline sur la bordure est de la Via Salaria, et sa curie, où se trouve une inscription dédicacée à Marc Aurèle par le Senatus Fidenatium (le sénat de Fidènes), a été fouillée en 1889. D'autres bâtiments ont été également découverts durant cette campagne de fouille. (fr)
- フィデナエ（Fidenae）はラティウム北端、ローマの北方8キロメートルに位置するエトルリア人古代都市で、後にローマの都市となった。ローマからティベリス川に沿って走るサラリア街道上にある。ティベリス川はラティウムとエトルリアの国境となされていたが、フィデナエがその左岸のラティウム側に建設されていることは、エトルリアのラティウムへの拡張を示している。ローマ以前の城壁都市は、現在はローマ市内となっているヴィラ・スパダ（it）の丘の上にあったと想定されるが、建物や城壁の痕跡も見ることは出来ない。ローマ以前の墓地が街の北側にある。ローマ時代の街は丘の東の麓にあり、フィデナエ元老院からマルクス・アウレリウス帝への奉献碑文がある集会所（クリア）が1889年に発掘されている。ローマ時代の建物の遺跡も見ることが出来る。 (ja)
- Fidenae was in de oudheid een stad in Latium. Fidenae lag aan de Via Salaria, ongeveer 7,5 kilometer ten noorden van Rome. (nl)
- Fidenae fu una città del Latium vetus, nella Valle del Tevere, che secondo una versione fu fondata da coloni provenienti da Alba Longa, mentre per un'altra era di origine etrusca. Distava circa 30 stadi da Roma e al tempo di Strabone era ormai ridotta a un semplice villaggio o proprietà privata. Per molto tempo fu il primo centro latino oltre il confine settentrionale del territorio romano e spesso fu sottoposta all'influenza dell'etrusca Veio. Probabilmente finì definitivamente nell'orbita romana con la caduta della città etrusca e alcuni autori antichi raccontano che a quei tempi era quasi del tutto deserta. Assunse poi, e conservò a lungo, la funzione di centro amministrativo del territorio, come Municipium romano. (it)
- Fidenae var under antiken en latinsk eller eventuellt sabinsk stad nära Rom, i nordlig riktning. Dess moderna namn är Castel Giubileo. (sv)
- Фідени (лат. Fidēnae) — стародавнє місто на лівому березі Тибру на північний схід від Рима. Попри те, що ця земля вважалася сабінською, засновниками поселення вважали етрусків, до яких лише згодом додалися сабіни та латини. За легендами місто було об'єктом постійних нападів римлян — ще за часів Ромула і Тулла Гостілія, і врешті-решт змушене було укласти з ними союз. Скориставшись цим Тарквіній Гордий, якого вигнали з Рима, намагався перетворити Фідени на свою базу для боротьби за повернення собі трону, але без особливого успіху. У 504 до н. е. римляни взяли місто в облогу і домоглися розміщення у ньому свого гарнізону. У 438 до н. е. Фідени перейшли на бік супротивників Риму — Вей, спричинивши цим початок Фіденської війни. У 435 до н. е. римляни здобули місто штурмом і спалили, остаточно приєднавши його землі до своєї держави. За доби імператора Тиберія у Фіденах відбулася сумнозвісна катастрофа — розвалився збудований нашвидкоруч дерев'яний театр, внаслідок чого загинуло 20 тисяч людей. Це змусило сенат запровадити попередню інспекцію і «сертифікацію» новобудов. (uk)
- Фидены (лат. Fidēnae) — древний город Сабинской области, лежавший к северо-востоку от Рима, между Тибром и Аниеном, на высокой и неприступной горе. Население Фиден было, по-видимому, смешанное из сабинян, этрусков и латинян. В 437 году до н. э. Фидены примкнули к Веям. Через два года город был взят римлянами и разорён. (ru)
|
| rdfs:comment
|
- Fidenas (en latín Fidenae) fue una antigua ciudad del Lacio, situada aproximadamente a 8 kilómetros al norte de Roma en la Vía Salaria, en el lugar en que ésta corría junto al río Tíber. La ciudad se hallaba en una posición estratégica, en la encrucijada donde se encontraban la ruta comercial que entre Roma y los sabinos, y la ruta comercial que enlazaba Etruria con las ciudades griegas de la Campania. Era conocida por la fertilidad de sus tierras, debida a la cercanía del río Tíber. (es)
- Fidenae (Ancient Greek: Φιδῆναι) was an ancient town of Latium, situated about 8 km north of Rome on the Via Salaria, which ran between Rome and the Tiber. Its inhabitants were known as Fidenates. As the Tiber was the border between Etruria and Latium, the left-bank settlement of Fidenae represented an extension of Etruscan presence into Latium. The site of the arx of the ancient town was probably on the hill on which lies the contemporary , though no traces of early buildings or defences are to be seen; pre-Roman tombs are in the cliffs to the north. The later village lay at the foot of the hill on the eastern edge of the high-road, and its curia, with a dedicatory inscription to Marcus Aurelius by the Senatus Fidenatium, was excavated in 1889. Remains of other buildings may also be seen. (en)
- フィデナエ（Fidenae）はラティウム北端、ローマの北方8キロメートルに位置するエトルリア人古代都市で、後にローマの都市となった。ローマからティベリス川に沿って走るサラリア街道上にある。ティベリス川はラティウムとエトルリアの国境となされていたが、フィデナエがその左岸のラティウム側に建設されていることは、エトルリアのラティウムへの拡張を示している。ローマ以前の城壁都市は、現在はローマ市内となっているヴィラ・スパダ（it）の丘の上にあったと想定されるが、建物や城壁の痕跡も見ることは出来ない。ローマ以前の墓地が街の北側にある。ローマ時代の街は丘の東の麓にあり、フィデナエ元老院からマルクス・アウレリウス帝への奉献碑文がある集会所（クリア）が1889年に発掘されている。ローマ時代の建物の遺跡も見ることが出来る。 (ja)
- Fidenae was in de oudheid een stad in Latium. Fidenae lag aan de Via Salaria, ongeveer 7,5 kilometer ten noorden van Rome. (nl)
- Fidenae var under antiken en latinsk eller eventuellt sabinsk stad nära Rom, i nordlig riktning. Dess moderna namn är Castel Giubileo. (sv)
- Фидены (лат. Fidēnae) — древний город Сабинской области, лежавший к северо-востоку от Рима, между Тибром и Аниеном, на высокой и неприступной горе. Население Фиден было, по-видимому, смешанное из сабинян, этрусков и латинян. В 437 году до н. э. Фидены примкнули к Веям. Через два года город был взят римлянами и разорён. (ru)
- Fidenes (llatí Fidenae) fou una antiga ciutat del Latium a l'esquerra del Tíber, a la via Salària, a uns 8 km de Roma. Fou una ciutat llatina i Virgili l'esmenta com una de les colònies fundades pels reis d'Alba Longa. Dionís explica que Fidenae, Crustumerium i Nomentum foren fundades per colons d'Alba Longa dirigits per tres germans, el més gran dels quals fou el que va fundar Fidenae. Plini esmenta la ciutat entre les que feien sacrificis al Mont Albà però diu que era d'origen etrusc i que va estar aliada amb Veïs; també diu que els habitants de Fidenae van aprendre llatí per les seves relacions comercials amb colons romans. Les relacions amb Veïs són certes però Fidenae no es va relacionar amb cap altra ciutat etrusca que se sàpiga. (ca)
- Fidenae (auch Fidena, griechisch meist Φιδῆναι, auch Φιδήνη, Φιδήνα) war eine historische Siedlung in Latium nördlich von Rom. Sie gehörte zu den Latinerstädten, die in der römischen Frühzeit mit der jungen Römischen Republik rivalisierten. Durch ihre brückenkopfartige Lage am linken Ufer des Tiber spielte sie als Vorposten der Stadt Veji eine wichtige Rolle, bis sie 426 v. Chr. von Rom unterworfen wurde. Die Reste der Siedlung liegen am Nordrand des modernen römischen Stadtteils im IV Municipio Monte Sacro. Auf die antike Stadt geht das Titularbistum Fidenae der katholischen Kirche zurück. (de)
- Fidenae edo Fidenas, Fidenateen bizileku, Latiumgo antzinako herri bat zen, Erromaren iparraldean jarraituz 8 kilometrotara zegoena. Tiber ibaia Etruria eta Latium-aren arteko muga zenez ibaiaren ezker bazterrean egoteak Fidenae Latium-ean etruriar presentziaren adierazle bihurtzen zuen. Hiria kokagune estrategiko batean zegoen: Erroma eta sabinarren arteko merkataritza bidea eta Etruria eta Campaniako hiri grekoen arteko merkataritza bidea batzen ziren puntuan. Fidenae haren lurren emankortasunagatik ezaguna zen, Tiber ibaiak ureztatutako lurrak baitziren harenak. (eu)
- Fidènes (en latin Fidenae) était une colonie étrusque dépendant de Véies qui fut occupée par les Romains. Ses habitants sont nommés les Fidénates. La cité se situait à environ 8 km au nord de Rome sur la Via Salaria, qui reliait Rome au Tibre. Fidènes contrôlait ainsi un gué du Tibre à 10 km environ en amont de Rome, ce qui en faisait une position stratégique importante sur la Via Salaria vers les montagnes, et sur les liaisons entre l'Étrurie et le Latium. Le Tibre étant également considéré comme la frontière entre l'Etrurie et le Latium, l'extension sur la rive ouest de Fidènes représente une extension de la présence étrusque dans le Latium. (fr)
- Fidenae fu una città del Latium vetus, nella Valle del Tevere, che secondo una versione fu fondata da coloni provenienti da Alba Longa, mentre per un'altra era di origine etrusca. Distava circa 30 stadi da Roma e al tempo di Strabone era ormai ridotta a un semplice villaggio o proprietà privata. (it)
- Фідени (лат. Fidēnae) — стародавнє місто на лівому березі Тибру на північний схід від Рима. Попри те, що ця земля вважалася сабінською, засновниками поселення вважали етрусків, до яких лише згодом додалися сабіни та латини. За легендами місто було об'єктом постійних нападів римлян — ще за часів Ромула і Тулла Гостілія, і врешті-решт змушене було укласти з ними союз. Скориставшись цим Тарквіній Гордий, якого вигнали з Рима, намагався перетворити Фідени на свою базу для боротьби за повернення собі трону, але без особливого успіху. (uk)
|