| dbo:abstract
|
- Charles André, comte Pozzo di Borgo (Alata, vora Ajaccio, 8 de març de 1764 – 15 de febrer de 1842) fou un polític i diplomàtic cors al servei de l'imperi Rus. Provenia d'una família de la noblesa corsa, aliada políticament als Bonaparte. Fou educat a Pisa i associat de ben jove a Napoleó I i a Josep Bonaparte. Va ser un dels dos delegats corsos enviats a l'Assemblea Nacional Francesa per a demanar la incorporació política de Còrsega a França, i també fou delegat cors a l' francesa, on hi seurà als bancs de la dreta fins als esdeveniments d'agost de 1792. En retornar a Còrsega, es posà al costat de Pascal Paoli, alhora que els Bonaparte s'havien associat al Club dels Jacobins. Sota la nova constitució, fou elegit procurador-general síndic (cap del govern civil), mentre que Paoli era el cap militar i, com ell, es negà a la convocatòria de la Convenció Nacional francesa. Va trencar definitivament amb els Bonaparte i acceptà l'ajuda estrangera, de manera que el 1794 assegurà el protectorat anglès sobre Còrsega (Regne Anglocors). Pozzo fou elegit president del consell d'Estat sota sir , primer comte de Minto. Quan Napoleó envià tropes per a ocupar l'illa el 1796, Pozzo fou exclòs de l'amnistia general i s'aixoplugà a Roma, però les autoritats franceses en demanaren l'extradició. Aleshores marxà a Londres, on acompanyà sir Gilbert Elliot a l'ambaixada a Viena, on hi va estar sis anys i es va relacionar amb alts cercles polítics. Enemic personal de Napoleó, aquest sempre el considerà un perill. El 1804, per influència del príncep , entrà al servei diplomàtic de Rússia i fou nomenat comissari dels Anglo-Napolitans, i el 1806 davant l'exèrcit prussià. El 1807 fou enviat en missió diplomàtica a Constantinobla, però el Tractat de Tilsit entre el tsar Alexandre I el Gran i Napoleó el juliol en va interrompre la carrera i es retirà una temporada després d'aquesta missió davant l'Imperi Otomà. Quan retornà a Viena, Napoleó demanà en l'extradició i Metternich el va expulsar de la capital. Trobà aixopluc a Londres, on va restar fins al 1812, quan fou cridat novament per Alexandre I. Intentà sembrar la discòrdia amb els Bonaparte, i en missió a Suècia, assegurà la cooperació de Bernadotte contra Napoleó. Quan els Aliats entraren a París, esdevingué comissari general del govern provisional. A la restauració de la casa de Borbó, fou nomenat ambaixador rus al Palau de les Teuleries i intentà tancar una nova aliança entre Duc de Berry i la Gran Duquessa Anna, germana d'Alexandre. També va assistir al Congrés de Viena, i durant el govern dels cent dies, es va reunir amb Lluís XVIII de França a Bèlgica, on va discutir la situació amb el Duc de Wellington. Durant els primers anys de residència a París va intentar convèncer els Aliats que relaxessin l'ocupació. El govern francès el proposà com a ministre d'afers exteriors en substitució d'Armand-Emmanuel du Plessis, duc de Richelieu, però Metternich, que desconfiava d'ell, s'hi oposà per liberal. La seva influència va caure en pujar al tron Carles X de França, a qui li desagradava el seu origen revolucionari. Però després de la revolució de juliol de 1830, quan el tsar Nicolau I es mostrà reticent a reconèixer Lluís Felip I de França, va poder evitar les dificultats amb Rússia. El 1832 va visitar Sant Petersburg i el 1833 marxà a Londres per a renovar relacions amb Wellington. Al començament de 1835 fou sobtadament enviat a l'ambaixada de Londres, on succeí el príncep Liven. Allí la seva salut es va empitjorar i el 1839 es va retirar a París, on passà la resta dels seus dies. El 1818 havia estat fet comte i . (ca)
- Carlo Andrea Graf Pozzo di Borgo (* 8. März 1764 in Alata; † 15. Februar 1842 in Paris) war ein korsischer Politiker und russischer Diplomat. (de)
- Count Carlo Andrea Pozzo di Borgo (French: Charles-André Pozzo de Borgo, Russian: Карл Осипович Поццо ди Борго, Karl Osipovich Potso di Borgo; 8 March 1764 – 15 February 1842) was a Corsican politician, who later became a Russian diplomat. He was an official representative of his homeland in Paris before entering the Russian diplomatic service. His life was dominated by opposition to Napoleon Bonaparte, driven by a life-long hatred of him from an early age, considering him a traitor. (en)
- Carlo Andrea, conde Pozzo di Borgo (Alata, cerca de Ajaccio, 8 de marzo de 1764 – París, 15 de febrero de 1842) fue un político corso que llegaría a ser diplomático de Rusia. (es)
- Carlo Andrea Pozzo di Borgo (Alata, Ajacciotik hurbil, Korsika, 1764ko martxoaren 8a - Paris, 1842ko otsailaren 15a) Korsikako diplomatikoa izan zen. (eu)
- Charles André, comte Pozzo di Borgo, né le 8 mars 1764 à Alata près d'Ajaccio et mort le 15 février 1842 à Paris, est un homme politique corse, devenu diplomate au service de la Russie ; il est notamment ambassadeur de Russie à Paris de 1814 à 1835. (fr)
- カルロ・アンドレーア・ポッツォ・ディ・ボルゴ（Carlo Andrea Pozzo di Borgo, 1764年3月8日 - 1842年2月15日）は、コルシカ島出身の政治家。 (ja)
- Carlo Andrea Pozzo di Borgo, anche noto come Conte Pozzo di Borgo (Alata, 8 marzo 1764 – Parigi, 15 febbraio 1842), è stato un diplomatico e politico italiano, una delle figure più importanti dell'impero russo, acerrimo nemico di Napoleone Bonaparte e sostenitore di Pasquale Paoli nell'indipendenza della Corsica. (it)
- Hrabia Carlo Andrea Pozzo di Borgo (ur. 1764, zm. 1842) – rosyjski polityk korsykańskiego pochodzenia. (pl)
- Carlo Andrea Pozzo di Borgo, född 9 mars 1764 i Alata på Korsika, död 15 februari 1842, var en korsikansk greve och rysk diplomat. Pozzo di Borgo var gammal adelssläkt nära lierad med familjen Bonaparte. Han föddes på Korsika nära Ajaccio. År 1791 blev han medlem av den franska lagstiftande församlingen, och drogs högerut på den politiska skalan och råkade i motsättning med bröderna Bonaparte. Han anslöt sig till Pasquale Paoli på Korsika, blev chef för öns civila regering och bröt med konventet. Ett hat mot Bonaparte utvecklades hos honom. Under det engelska protektoratet intrigerade han bort sin forne kompanjon Paoli och blev president över öns statsråd. När Frankrike återtog ön gick han i exil och kom 1804 i rysk tjänst. Han tvingades emellertid lämna Ryssland i samband med Tilsitfördraget, men återkallades till Ryssland 1812 och skickades till Sverige för att påverka Jean Baptiste Bernadotte. Pozzo di Borgo var från 1814 till 1832 ryskt sändebud i Paris, där han som representant för den liberale tsaren Alexander I sökte mildra den bourbonska reaktionen. Från 1835 till 1839 var han ryskt sändebud i London. (sv)
- Граф (1816) Шарль-Андре Поццо ди Борго (итал. Carlo Andrea Pozzo di Borgo; фр. Charles André Pozzo di Borgo; 8 марта 1764, Алата — 15 февраля 1842, Париж) — политический деятель корсиканского происхождения, дальний родственник и кровный враг Наполеона. В борьбе за независимость Корсики поддерживал Паоли. В 40 лет поступил на русскую службу (как Карл Осипович (Андреевич) Поццо ди Борго), генерал от инфантерии (1829), генерал-адъютант. Дольше, чем кто-либо в истории, занимал пост посла России во Франции (1814—1835). В 1835—1839 годах возглавлял посольство России в Лондоне. (ru)
|
| rdfs:comment
|
- Carlo Andrea Graf Pozzo di Borgo (* 8. März 1764 in Alata; † 15. Februar 1842 in Paris) war ein korsischer Politiker und russischer Diplomat. (de)
- Count Carlo Andrea Pozzo di Borgo (French: Charles-André Pozzo de Borgo, Russian: Карл Осипович Поццо ди Борго, Karl Osipovich Potso di Borgo; 8 March 1764 – 15 February 1842) was a Corsican politician, who later became a Russian diplomat. He was an official representative of his homeland in Paris before entering the Russian diplomatic service. His life was dominated by opposition to Napoleon Bonaparte, driven by a life-long hatred of him from an early age, considering him a traitor. (en)
- Carlo Andrea, conde Pozzo di Borgo (Alata, cerca de Ajaccio, 8 de marzo de 1764 – París, 15 de febrero de 1842) fue un político corso que llegaría a ser diplomático de Rusia. (es)
- Carlo Andrea Pozzo di Borgo (Alata, Ajacciotik hurbil, Korsika, 1764ko martxoaren 8a - Paris, 1842ko otsailaren 15a) Korsikako diplomatikoa izan zen. (eu)
- Charles André, comte Pozzo di Borgo, né le 8 mars 1764 à Alata près d'Ajaccio et mort le 15 février 1842 à Paris, est un homme politique corse, devenu diplomate au service de la Russie ; il est notamment ambassadeur de Russie à Paris de 1814 à 1835. (fr)
- カルロ・アンドレーア・ポッツォ・ディ・ボルゴ（Carlo Andrea Pozzo di Borgo, 1764年3月8日 - 1842年2月15日）は、コルシカ島出身の政治家。 (ja)
- Carlo Andrea Pozzo di Borgo, anche noto come Conte Pozzo di Borgo (Alata, 8 marzo 1764 – Parigi, 15 febbraio 1842), è stato un diplomatico e politico italiano, una delle figure più importanti dell'impero russo, acerrimo nemico di Napoleone Bonaparte e sostenitore di Pasquale Paoli nell'indipendenza della Corsica. (it)
- Hrabia Carlo Andrea Pozzo di Borgo (ur. 1764, zm. 1842) – rosyjski polityk korsykańskiego pochodzenia. (pl)
- Граф (1816) Шарль-Андре Поццо ди Борго (итал. Carlo Andrea Pozzo di Borgo; фр. Charles André Pozzo di Borgo; 8 марта 1764, Алата — 15 февраля 1842, Париж) — политический деятель корсиканского происхождения, дальний родственник и кровный враг Наполеона. В борьбе за независимость Корсики поддерживал Паоли. В 40 лет поступил на русскую службу (как Карл Осипович (Андреевич) Поццо ди Борго), генерал от инфантерии (1829), генерал-адъютант. Дольше, чем кто-либо в истории, занимал пост посла России во Франции (1814—1835). В 1835—1839 годах возглавлял посольство России в Лондоне. (ru)
- Charles André, comte Pozzo di Borgo (Alata, vora Ajaccio, 8 de març de 1764 – 15 de febrer de 1842) fou un polític i diplomàtic cors al servei de l'imperi Rus. Provenia d'una família de la noblesa corsa, aliada políticament als Bonaparte. Fou educat a Pisa i associat de ben jove a Napoleó I i a Josep Bonaparte. Va ser un dels dos delegats corsos enviats a l'Assemblea Nacional Francesa per a demanar la incorporació política de Còrsega a França, i també fou delegat cors a l' francesa, on hi seurà als bancs de la dreta fins als esdeveniments d'agost de 1792. (ca)
- Carlo Andrea Pozzo di Borgo, född 9 mars 1764 i Alata på Korsika, död 15 februari 1842, var en korsikansk greve och rysk diplomat. Pozzo di Borgo var gammal adelssläkt nära lierad med familjen Bonaparte. Han föddes på Korsika nära Ajaccio. År 1791 blev han medlem av den franska lagstiftande församlingen, och drogs högerut på den politiska skalan och råkade i motsättning med bröderna Bonaparte. Han anslöt sig till Pasquale Paoli på Korsika, blev chef för öns civila regering och bröt med konventet. Ett hat mot Bonaparte utvecklades hos honom. Under det engelska protektoratet intrigerade han bort sin forne kompanjon Paoli och blev president över öns statsråd. När Frankrike återtog ön gick han i exil och kom 1804 i rysk tjänst. Han tvingades emellertid lämna Ryssland i samband med Tilsitfördra (sv)
|