| dbo:abstract
|
- Al-Awasim fou la zona de frontera a Cilícia entre musulmans i romans d'Orient. Les zones avançades eren anomenades al-Thughur i eren les autèntiques places fortes de frontera, mentre les més retirades eren anomenades al-Awasim, literalment les protectores (singular al-asima). Després de la seva ràpida conquesta de Síria els àrabs no van continuar cap a territori romà d'Orient i es van limitar a les conegudes sayfes o expedicions de saqueig, més enllà de l'Amanus (àrab al-Lukan) i de les muntanyes del Taure. Les places de frontera eren en aquest temps les que més tard foren anomenades al-Awasim, entre Antioquia i Manbidj; les places al-Thughur estaven en una zona de ningú que anava de les muntanyes al nord d'Antioquia fins a Tars; les ciutats d'aquesta zona havien estat buidades expressament per Heracli quan es va retirar de Síria i només van restar llocs de vigilància (masalih) amb tropes locals irregulars, els mardaïtes, que no se sap molt bé que eren però probablement eren grups de cristians locals reclutats per diners que tan aviat servien als àrabs (probablement els que aquests anomenaven Djaradjima) com als romans d'Orient, vigilant els masalih dels dos bàndols. El nom de la regió despoblada fou batejada pels àrabs com al-dawahi (país de fora o exterior) o al-dawahi ar-Rum (País de la frontera dels Romans). En dates desconegudes durant el califat omeia, els àrabs van començar a prendre posicions a la zona al nord d'Antioquia, amb els colls de muntanya i els punts estratègics. Els primers anys del califat d'Abd al-Malik ben Marwan (685–705) van coincidir amb la guerra civil (683-687), i els romans d'Orient van aprofitar aquest temps (685 a 688) per fer corregudes a les fronteres i el 688 van ocupar Antioquia i donaren suport als mardaïtes a l'interior de Síria. Per tenir les mans lliures per aquest costat el califa va signar un tractat amb l'Imperi Romà d'Orient (689), per deu anys, pel qual els mardaïtes no serien aniquilats i serien evacuats a territori grec pels romans d'Orient. Aquest tractat va tenir l'efecte de desguarnir la frontera. En aquest temps el districte d'al-dawahi al-Rum depenia del jund d'Homs, però sota Yazid II ben Abd al-Malik (720–724) en fou separat per formar un districte o djund separat amb capital a Kinnasrin. El 786 Harun ar-Raixid, per protegir la frontera va separar del jund de Qinnasrin diverses places: Manbidj, Duluk, Raban, Kurus, Antioquia i Tizin, i les va reunir sota un govern anomenat al-Awasin segons al-Baladhuri perquè els musulmanes eren protegits per elles i elles protegien als seus defensors quan tornaven de fer expedicions i deixaven la frontera (thaghr), segons Ibn Shaddad perquè els habitants de les places de frontera (akl al-thughur) es protegien en elles quan el perill els amenaçava, i segons perquè protegien el territori musulmà que estava al seu darrere (dunaha). El 789 fou nomenat governador del districte l'abbàssida Abd al-Malik ibn Salih, amb seu a Manbidj i les places de la zona d'al-Thaghr o Thughur (la frontera) hi foren incloses i les dues denominacions van quedar incloses en la primera (Awasim). Les dues part van estar sota el mateix comandament i sovint també sota el mateix governador que el djund de Kinnasrin. En alguna ocasió apareix separat Thughur de la resta. Sobre les ciutats que en foren part no hi ha consens: al-Khurradabhbih hi inclou al-Djuma, Buka, Balis i Rusafat Hisham a més de Manbidj, Duluk, Raban, Kurus, Antioquia i Tizin; Ibn Hawkal hi afegeix Balis, Sandja, Samosata (Sumaysat) i Djisr Manbidj; Ibn Shaddad hi esmenta (a més de Manbidj, Duluk, Raban, Kurus, Antioquia i Tizin) Baghras, Darbasak, Artah, Kaysum, i Tall Kabnasin. Yakut encara hi afegeix més localitats. Al segle x la capital havia passat a Antioquia.Després de diverses lluites frontereres la regió fou conquerida per Nicèfor II Focas entre el 962 i el 965 a l'emir hamdànida d'Alep Sayf al-Dawla Ali ben Abul Haydja Abd Allah ben Hamdan. Des de llavors l'expressió va deixar de tenir un sentit administratiu i fou una denominació geogràfica. La població estava molt barrejada amb cristians, àrabs (Kaysites i Kilabites), indis (els Saayabidja portats per Muawiya) i la tribu de pastors Zott (portats per Al-Walid I ben Abd al-Malik) i després armenis portats pels romans d'Orient. (ca)
- تُعرف العواصم (تعني الجبهة أو التحصينات، ومفردها العاصمة وتعني الحامية) على أنها الجهة ذات الحكم الإسلامي في المنطقة الحدودية بين الإمبراطورية البيزنطية وأراضي الخلافة الأموية والعباسية في قيليقية وشمال بلاد الشام وبلاد ما بين النهرين العليا. تأسست العواصم في أوائل القرن الثامن بمجرد انتهاء المرحلة الأولى من الفتوحات الاسلامية، وامتد وجودها حتى منتصف القرن العاشر عندما تم اجتياحها من قبل المد البيزنطي، وتضم الجبهات الدفاعية الأمامية المكونة من سلسلة من المعاقل المحصنة والتي تعرف باسم الثغور (مفردها ثغر وتعني الفتحة أو الشق)، بالإضافة إلى المناطق الخلفية أو الداخلية للمنطقة الحدودية، وكان يقابل الجبهات الدفاعية الأمامية الإسلامية على الجانب البيزنطي الممرات الجلبية الضيقة وحرس الحدود. تم استخدام مصطلح «ثغر» في الجبهات الدفاعية في الأندلس وبلاد ما وراء النهر، وبقي هذا المسمى محفوظًا في السجلات التاريخية حتى قام المماليك في مصر بإعادة إحيائه في القرن الرابع عشر عندما فرضوا سيطرتهم على المناطق التي تحوي العواصم والثغور في شمال بلاد الشام وشمال المنطقة الفراتية. (ar)
- Al-ʿAwāṣim (Arabic: العواصم, "the defences, fortifications"; sing. al-ʿāṣimah, اَلْـعَـاصِـمَـة, "protectress") was the Arabic term used to refer to the Muslim side of the frontier zone between the Byzantine Empire and the Umayyad and Abbasid Caliphates in Cilicia, northern Syria and Upper Mesopotamia. It was established in the early 8th century, once the first wave of the Muslim conquests ebbed, and lasted until the mid-10th century, when it was overrun by the Byzantine advance. It comprised the forward marches, comprising a chain of fortified strongholds, known as al-thughūr (اَلـثُّـغُـوْر; sing. al-thagr, اَلـثَّـغْـر, "cleft, opening"), and the rear or inner regions of the frontier zone, which was known as al-ʿawāṣim proper. On the Byzantine side, the Muslim marches were mirrored by the institution of the kleisourai districts and the akritai border guards. The term thughūr was also used in the marches of al-Andalus and Mawara al-Nahr, and survived in historical parlance, to be revived by the Egyptian Mamluks in the 14th century, when the areas traditionally comprising the 'ʿawāṣim and thughūr in northern Syria and the northern Euphrates region came under their control. (en)
- Der Begriff al-ʿAwāsim (arabisch العواصم, DMG al-ʿawāṣim, wörtlich „die Beschützerinnen“; von Sing. al-ʿāṣima) bezeichnet im engeren Sinne eine Anzahl von befestigten Orten im Norden Syriens, die der abbasidische Kalif Hārūn ar-Raschīd 786 zu einer Provinz zusammenfasste, um auf diese Weise die Grenze zum byzantinischen Reich besser sichern zu können. Im weiteren Sinne wird diese Bezeichnung auch insgesamt für das umkämpfte Grenzgebiet zwischen der arabisch-islamischen Welt und dem byzantinischen Reich verwendet. Dieses Grenzgebiet, das sich von Kilikien über das nördliche Bilad asch-Scham bis nach Obermesopotamien erstreckte, ist bereits im frühen 8. Jahrhundert nach dem Abebben der ersten Welle der islamischen Expansion entstanden, wenn auch zu jener Zeit der Begriff al-ʿAwāsim noch nicht benutzt wurde. Es bestand bis zur Mitte des 10. Jahrhunderts weiter, als die Byzantiner mit einer Gegenoffensive begannen. Während die Kette der 'Awāṣim-Festungen jene war, die (aus islamischer Sicht) noch vor der Grenze, d. h. in zweiter Reihe lag, waren die vorgelagerten Burgen und Befestigungsanlagen direkt an der Grenze als ath-Thughūr (الثغور, aṯ-ṯuġūr; Sing. الثغر, aṯ-ṯaġr, Münder, Öffnungen [zw. dem Dār al-Islām und dem Dār al-Harb]) bekannt. Die byzantinischen Seite der Grenze (die Festungen hießen hier ta stomia, τὰ Στόμια, Die Münder/Öffnungen) bestand aus den Militärdistrikten der Kleisoura, die von den Akriten bewohnt und bewacht wurden. Der Begriff Thughūr wurde auch in den Grenzgebieten von al-Andalus und Transoxanien benutzt und im 14. Jahrhundert von den ägyptischen Mamluken wieder belebt, als diese die Gebiete in Nordsyrien und der nördlichen Euphratregion unter ihre Kontrolle bekamen. (de)
- La région dénommée al-tughur (traduisible par brèche, passe) ou bien al-awasim (qui peut se traduire par « forteresses » ou « défenses ») est ainsi appelée par les Arabes pour qualifier la zone frontalière avec l'Empire byzantin, en Cilicie, au nord de la Syrie et en haute Mésopotamie. Etablie au début du VIIIe siècle avec l'expansion de l'islam, elle subsiste jusqu'au milieu du Xe siècle, quand elle est reconquise par les Byzantins. C'est une marche militaire comprenant de nombreuses forteresses avancées (qui prennent le nom de al-thughur). Il est alors possible de distinguer une première région, directement exposée (al thughur) et une deuxième ligne de cités fortifiées, plus en retrait (al-awasim). En face, les Byzantins créent eux aussi un dispositif frontalier spécifique, qui s'appuie notamment sur les kleisoura. (fr)
- El Al-ʿAwāṣim, en idioma árabe: العواصم, «las defensas, fortificaciones»; sing. al-ʿāṣimah, اَلْـعَـاصِـمَـة, "protectora", era el término árabe utilizado para referirse al lado musulmán de la zona fronteriza entre el Imperio bizantino y los califatos omeyas y abasíes de Cilicia, el norte de Siria y la Alta Mesopotamia. Se estableció a principios del siglo VIII, una vez que la primera ola de conquistas musulmanas disminuyó, y duró hasta mediados del siglo X, cuando fue invadida por el avance bizantino. Comprendía las marcas, que formaban una cadena de edificaciones fortificadas, conocidas como al-thughūr (اَلـثُّـغُـوْر; sing. al-thagr, اَلـثَّـغْـر, "hendidura, apertura"), y las regiones posteriores o interiores de la zona fronteriza, que se conocía como la al-ʿawāṣim propiamente dicha. En el lado bizantino, las marcas musulmanas se reflejaban en la institución de los distritos kleisourai y los guardias fronterizos akritai. El término thughūr también se utilizó en las marcas de al-Andalus y Mawara al-Nahr, y sobrevivió en la jerga histórica, para ser revivido por los mamelucos egipcios en el siglo XIV, cuando las zonas que tradicionalmente formaban parte de ''awāṣim y thughūr en el norte de Siria y la región norte del Éufrates quedaron bajo su control. (es)
- al-ʿAwashim (bahasa Arab: العواصم, al-ʿAwāṣim, "pertahanan, perbentengan"; tunggal: al-ʿāṣimah, "perlindungan") adalah istilah Arab yang dipakai untuk merujuk kepada sisi Muslim dari zona terdepan antara Kekaisaran Bizantium dan Kekhalifahan Umayyah dan Abbasiyah di Cilicia, utara Suriah dan Mesopotamia Hulu. Ini didirikan pada awal abad ke-8, saat arus pertama penaklukan Muslim mentok, dan berlangsung sampai pertengahan abad ke-10, saat ini diserobot oleh kemajuan Bizantium. Ini terdiri dari pawai bagian depan, yang terdiri dari jaringan kekuatan berbenteng, yang dikenal sebagai al-tsughūr (bahasa Arab: الثغور; tunggal الثغر, al-tsagr, "pembukaan"), dan kawasan dalam dari zona terdepan tersebut, dikenal sebagai persiapan al-ʿawāṣim. Di sisi Bizantium, pawai-pawai Muslim dicerminkan oleh lembaga distrik-distrik dan para penjaga perbatasan . Istilah thughūr juga dipakai dalam pawai-pawai al-Andalus dan , dan tertahan pada catatan sejarah, sampai diangkat kembali oleh pada abad ke-14, saat kawasan yang secara tradisional terdiri dari 'ʿawāṣim dan thughūr di utara Suriah dan utara kawasan Efrat berada di bawah kekuasaan mereka. (in)
- al-Thughūr, in arabo: ﺍﻟﺜﻐﻮﺭ (pl. di thaghr), ossia "distanze", "brecce", "aperture", è il termine arabo con cui gli storici musulmani definivano la lunga zona frontaliera che separava la Dār al-Islām dalla Dār al-ḥarb e, più specificamente, i territori califfali da quelli dell'Impero bizantino, nelle aree sud-orientali dell'Anatolia. Fino all'età abbaside all'incirca, il nome che si usava era invece al-ʿAwāṣim (in arabo: ﻋﻮﺍﺻﻢ, "avamposti protetti"), mentre in fonti greche il nome era τὰ Στὸμια (tà Stòmia). Un piatto bizantino in cui è raffigurato il combattimento tra Digenis Akritas e un dragone (Atene, Stoà di Attalo). (it)
- Al-'Awāṣim (em árabe: العواصم, "defesas, fortificações"; sing. al-'āṣimah, "protetora") era um termo árabe utilizado para se referir ao lado muçulmano da zona fronteiriça entre o Império Bizantino e os Califados Omíada e Abássida na Cilícia, no norte da Síria e na Alta Mesopotâmia. Começou a ser utilizado juntamente com a primeira onda das conquistas muçulmanas e durou até o meio do século X, quando a região foi invadida pelos bizantinos. A região abrangia as marcas de vanguarda, uma cadeia de fortalezas conhecidas como al-thughūr (em árabe: الثغور; sing. الثغر, al-thagr, "fissura, abertura") e as regiões imediatamente atrás das fronteiras, conhecidas como al-'awāṣim também. Do lado bizantino, o equivalente às marcas muçulmanas eram os distritos conhecidos como clisuras e as guarnições de fronteira chamadas de ácritas. O termo thughūr também foi utilizado para designar as marcas em Alandalus e na Transoxiana. O termo foi reutilizado pelo Sultanato Mameluco no século XIV, quando as áreas que correspondiam tradicionalmente aos awāṣim e thughūr no norte da Síria e no norte do Eufrates caíram sob seu controle. (pt)
|
| rdfs:comment
|
- تُعرف العواصم (تعني الجبهة أو التحصينات، ومفردها العاصمة وتعني الحامية) على أنها الجهة ذات الحكم الإسلامي في المنطقة الحدودية بين الإمبراطورية البيزنطية وأراضي الخلافة الأموية والعباسية في قيليقية وشمال بلاد الشام وبلاد ما بين النهرين العليا. تأسست العواصم في أوائل القرن الثامن بمجرد انتهاء المرحلة الأولى من الفتوحات الاسلامية، وامتد وجودها حتى منتصف القرن العاشر عندما تم اجتياحها من قبل المد البيزنطي، وتضم الجبهات الدفاعية الأمامية المكونة من سلسلة من المعاقل المحصنة والتي تعرف باسم الثغور (مفردها ثغر وتعني الفتحة أو الشق)، بالإضافة إلى المناطق الخلفية أو الداخلية للمنطقة الحدودية، وكان يقابل الجبهات الدفاعية الأمامية الإسلامية على الجانب البيزنطي الممرات الجلبية الضيقة وحرس الحدود. (ar)
- Al-Awasim fou la zona de frontera a Cilícia entre musulmans i romans d'Orient. Les zones avançades eren anomenades al-Thughur i eren les autèntiques places fortes de frontera, mentre les més retirades eren anomenades al-Awasim, literalment les protectores (singular al-asima). La població estava molt barrejada amb cristians, àrabs (Kaysites i Kilabites), indis (els Saayabidja portats per Muawiya) i la tribu de pastors Zott (portats per Al-Walid I ben Abd al-Malik) i després armenis portats pels romans d'Orient. (ca)
- Al-ʿAwāṣim (Arabic: العواصم, "the defences, fortifications"; sing. al-ʿāṣimah, اَلْـعَـاصِـمَـة, "protectress") was the Arabic term used to refer to the Muslim side of the frontier zone between the Byzantine Empire and the Umayyad and Abbasid Caliphates in Cilicia, northern Syria and Upper Mesopotamia. It was established in the early 8th century, once the first wave of the Muslim conquests ebbed, and lasted until the mid-10th century, when it was overrun by the Byzantine advance. It comprised the forward marches, comprising a chain of fortified strongholds, known as al-thughūr (اَلـثُّـغُـوْر; sing. al-thagr, اَلـثَّـغْـر, "cleft, opening"), and the rear or inner regions of the frontier zone, which was known as al-ʿawāṣim proper. On the Byzantine side, the Muslim marches were mirrored by t (en)
- Der Begriff al-ʿAwāsim (arabisch العواصم, DMG al-ʿawāṣim, wörtlich „die Beschützerinnen“; von Sing. al-ʿāṣima) bezeichnet im engeren Sinne eine Anzahl von befestigten Orten im Norden Syriens, die der abbasidische Kalif Hārūn ar-Raschīd 786 zu einer Provinz zusammenfasste, um auf diese Weise die Grenze zum byzantinischen Reich besser sichern zu können. (de)
- El Al-ʿAwāṣim, en idioma árabe: العواصم, «las defensas, fortificaciones»; sing. al-ʿāṣimah, اَلْـعَـاصِـمَـة, "protectora", era el término árabe utilizado para referirse al lado musulmán de la zona fronteriza entre el Imperio bizantino y los califatos omeyas y abasíes de Cilicia, el norte de Siria y la Alta Mesopotamia. Se estableció a principios del siglo VIII, una vez que la primera ola de conquistas musulmanas disminuyó, y duró hasta mediados del siglo X, cuando fue invadida por el avance bizantino. Comprendía las marcas, que formaban una cadena de edificaciones fortificadas, conocidas como al-thughūr (اَلـثُّـغُـوْر; sing. al-thagr, اَلـثَّـغْـر, "hendidura, apertura"), y las regiones posteriores o interiores de la zona fronteriza, que se conocía como la al-ʿawāṣim propiamente dicha. E (es)
- La région dénommée al-tughur (traduisible par brèche, passe) ou bien al-awasim (qui peut se traduire par « forteresses » ou « défenses ») est ainsi appelée par les Arabes pour qualifier la zone frontalière avec l'Empire byzantin, en Cilicie, au nord de la Syrie et en haute Mésopotamie. Etablie au début du VIIIe siècle avec l'expansion de l'islam, elle subsiste jusqu'au milieu du Xe siècle, quand elle est reconquise par les Byzantins. C'est une marche militaire comprenant de nombreuses forteresses avancées (qui prennent le nom de al-thughur). Il est alors possible de distinguer une première région, directement exposée (al thughur) et une deuxième ligne de cités fortifiées, plus en retrait (al-awasim). En face, les Byzantins créent eux aussi un dispositif frontalier spécifique, qui s'appuie (fr)
- al-ʿAwashim (bahasa Arab: العواصم, al-ʿAwāṣim, "pertahanan, perbentengan"; tunggal: al-ʿāṣimah, "perlindungan") adalah istilah Arab yang dipakai untuk merujuk kepada sisi Muslim dari zona terdepan antara Kekaisaran Bizantium dan Kekhalifahan Umayyah dan Abbasiyah di Cilicia, utara Suriah dan Mesopotamia Hulu. Ini didirikan pada awal abad ke-8, saat arus pertama penaklukan Muslim mentok, dan berlangsung sampai pertengahan abad ke-10, saat ini diserobot oleh kemajuan Bizantium. Ini terdiri dari pawai bagian depan, yang terdiri dari jaringan kekuatan berbenteng, yang dikenal sebagai al-tsughūr (bahasa Arab: الثغور; tunggal الثغر, al-tsagr, "pembukaan"), dan kawasan dalam dari zona terdepan tersebut, dikenal sebagai persiapan al-ʿawāṣim. Di sisi Bizantium, pawai-pawai Muslim dicerminkan oleh (in)
- al-Thughūr, in arabo: ﺍﻟﺜﻐﻮﺭ (pl. di thaghr), ossia "distanze", "brecce", "aperture", è il termine arabo con cui gli storici musulmani definivano la lunga zona frontaliera che separava la Dār al-Islām dalla Dār al-ḥarb e, più specificamente, i territori califfali da quelli dell'Impero bizantino, nelle aree sud-orientali dell'Anatolia. Fino all'età abbaside all'incirca, il nome che si usava era invece al-ʿAwāṣim (in arabo: ﻋﻮﺍﺻﻢ, "avamposti protetti"), mentre in fonti greche il nome era τὰ Στὸμια (tà Stòmia). (it)
- Al-'Awāṣim (em árabe: العواصم, "defesas, fortificações"; sing. al-'āṣimah, "protetora") era um termo árabe utilizado para se referir ao lado muçulmano da zona fronteiriça entre o Império Bizantino e os Califados Omíada e Abássida na Cilícia, no norte da Síria e na Alta Mesopotâmia. Começou a ser utilizado juntamente com a primeira onda das conquistas muçulmanas e durou até o meio do século X, quando a região foi invadida pelos bizantinos. A região abrangia as marcas de vanguarda, uma cadeia de fortalezas conhecidas como al-thughūr (em árabe: الثغور; sing. الثغر, al-thagr, "fissura, abertura") e as regiões imediatamente atrás das fronteiras, conhecidas como al-'awāṣim também. Do lado bizantino, o equivalente às marcas muçulmanas eram os distritos conhecidos como clisuras e as guarnições de (pt)
|