| dbo:abstract
|
- Muhammad II. al-Mahdí (arabsky: محمد المهدي بالله, Muhammad al-Mahdí bil-láh) byl 4. chalífa z Córdoby z dynastie Umajjovců v al-Andalus, (maurská Ibérie). Po rozpadu své armády o počtu 7 000 vojáků bojoval s opozicí ve snaze obhájit svůj nárok na titul chalífy proti svému oponentovi Sulaymanu ibn al-Hakam. Po turbulentním období jeho krátké vlády, ve kterém se mnoho mocných bojujících frakcí střídalo u moci v pokusech o jeho nahrazení, byl nakonec sesazen. Po jeho smrti jej mnoho muslimských historiků obvinilo z toho, že zničil svatost amiridského harému. (cs)
- محمد المهدي بالله (366 هـ - 400 هـ) الحاكم الحادي عشر والخليفة الرابع للدولة الأموية في الأندلس. (ar)
- Abu-l-Walid Muhàmmad ibn Hixam ibn Abd-al-Jabbar ibn Abd-ar-Rahman an-Nàssir al-Mahdí bi-L·lah o, més senzillament, Muhàmmad II o Muhàmmad al-Mahdí —àrab: محمد المهدي بالله, Muḥammad al-Mahdī bi-Llāh—, fou el quart califa omeia de Qúrtuba (1009) i onzè governant omeia. Va succeir Hixam II en 1009. Hixam II estava sota el control absolut de l'hàjib amírida Abd-ar-Rahman ibn al-Mansur (fill d'Almansor) conegut com a Sanxuelo (Sanxol o Xanjwilu) que l'havia pressionat per designar-lo com a hereu fins a aconseguir-ho (novembre del 1008). Aquesta decisió va provocar l'hostilitat de la família omeia i dels seus partidaris. El clan omeia va encarregar a un dels seus, Muhàmmad ibn Hixam ibn Abd-al-Jabbar, besnet d'Abd-ar-Rahman III, que tenia molts partidaris a la ciutat de Còrdova, d'organitzar una rebel·lió. Es va decidir el dia de l'aixecament que seria aprofitant l'absència de Sanxuelo en expedició a Castella. El 15 de febrer de 1009 el cap rebel va atacar el palau reial on estava el califa Hixam II i un grup reduït dels seus fidels, el va ocupar i va fer signar al califa un document en el qual abdicava. Tot seguit es va fer proclamar califa amb el làqab honorífic d'al-Mahdí. La revolta popular va portar al saqueig de la vila amírida de Madínat az-Zahrà i totes les riqueses que contenia van caure en mans dels saquejadors que les van presentar al nou califa. Aquest per esborrar tot rastre dels amírides, va fer destruir Madínat az-Zahrà fins als fonaments i cremar les restes. Al-Mahdí es va preparar per a la reacció de Sanchuelo, que informat dels fets, retornava de la seva expedició amb l'exèrcit i estava acampat a Calatrava (Qàlat Rabah); Sanxuelo va intentar assegurar-se de la fidelitat de les tropes, de majoria amaziga, però aquestes el van abandonar, i es va dirigir amb alguns lleials a Còrdova esperant reunir els seus partidaris a la ciutat, però fou capturat per emissaris d'al-Mahdí en un santuari a la Sierra Morena l'1 de març i executat el 3 de març de 1009. El seu cadàver fou exposat en una creu a Còrdova. Pocs dies després al-Mahdí va fer córrer el rumor de la mort de Hixam II (l'anomenada primera mort). El seu propi fill Ubayd-Al·lah fou nomenat valí de Toledo i el governador de les fortaleses del Duero (Frontera Superior), Wadih, li va donar suport. Al-Mahdí aviat es va enfrontar amb els seus parent omeies i als caps amazics del seu exèrcit. Aviat es va organitzar una conspiració i els amazics van aixecar contra el califa a un pretendent omeia de nom Hixam ibn Sulayman ibn al-Nasir amb el làqab d'al-Rashid, i van assetjar Còrdova, però al-Mahdí va fer una sortida, els va derrotar i va matar el pretendent. Llavors els amazics van proclamar un nou príncep omeia, Sulayman ibn al-Hakam amb el làqab d'al-Mustaín i van demanar ajut al comte de Castella Sanç I Garcès que li va enviar un contingent de cavallers, derrotant pel camí al general Wadih a al-Kala al-Nahar (Alcalá de Henares). Tot i els esforços d'al-Mahdí, les seves forces foren derrotades a Alcolea, i el setge de Còrdova es va anar estrenyent. Llavors va intentar restaurar al tron al califa Hixam II al-Muàyyad al que havia deposat uns mesos abans i se suposava mort, al que va presentar viu i va declarar com l'autèntic califa i ell mateix es va declarar el seu lloctinent, però no va tenir èxit i el 7 de novembre de 1009 els assetjants van ocupar el palau califal. Al-Mahdí va fugir i es va amagar a la ciutat i Sulayman al-Mustaín va rebre el jurament dels amazics com a nou califa. Les forces que restaven lleials al-Mahdi foren derrotades pels amazics i castellans a Tebul Quinto (Djabal Qantish o Qintos, que vol dir muntanya de Quint) el 5 de desembre del 1009. Els castellans van passar unes setmanes saquejant. A canvi d'aquesta ajuda els castellans havien de rebre unes 200 fortaleses de la Marca Superior però les fortaleses restaven a mans de tropes lleials a Wadih i per tant la cessió promesa per Sulayman no es va fer efectiva i finalment els castellans van retornar al seu comtat. Després de Tebul Quinto, al-Mahdí va poder fugir de Còrdova i va arribar a Toledo on fou ben acollit pel seu fill Ubayd-Al·lah i pel governador de la Frontera, Wadih, i es va aliar al comte Ramon Borrell de Barcelona i Ermengol I d'Urgell, que amb les seves forces es van reunir a les forces de Wadih i junts van marxar cap a Còrdova (maig/juny del 1010). La victòria dels catalans a la batalla d'Aqbat al-Bakr el 2 de juny, els va obrir les portes de la ciutat que van ocupar, tot i que hi van morir uns quants nobles catalans; Sulayman va fugir a Madínat az-Zahrà i al-Mahdí fou restaurat. Una vegada al poder va iniciar una repressió sagnant contra els seus enemics, especialment els amazics que eren a Còrdova; però això va provocar l'aixecament dels amazics de la regió que van retornar a la ciutat i la van assetjar en nom de Sulayman. El contingent català, que havia quedat debilitat per les pèrdues tingudes, fou derrotat a la batalla del riu Guadiaro (21 de juny) en la confluència dels rius i Guadalquivir, en la qual va morir el comte d'Urgell Ermengol I, que fou conegut després com "El de Còrdova", i es va decidir retirar-se, abandonant Còrdova el 8 de juliol i la ciutat és saquejada perquè Hixam no pot pagar als catalans. Sota la pressió dels assetjants amazics, Wadih que manava les forces d'al-Mahdí, va decidir detenir a aquest i proclamar a Hixam II que va rebre el jurament de lleialtat (juliol de 1010). Al-Mahdí va comparèixer davant Hixam II i després fou assassinat al palau per esclaus amírides el 23 de juliol de 1010. El govern efectiu va quedar en mans de Wadih com hàjib; llavors va negociar amb els castellans l'entrega de les fortaleses que se'ls havien promès per Sulayman, a canvi de suspendre el suport a aquest. Això va afectar poc a Sulayman, que va continuar el setge que va durar fins al 1013. Aquesta situació va afavorir que entre 1010 i 1012 diversos governadors es fessin independents (Dénia, Toledo, Granada…) (ca)
- Muhammad II. al-Mahdi (arabisch محمد المهدي بالله, DMG Muḥammad al-Mahdī bi-ʾllāh; † 1010) war 1009 und 1010 Kalif von Córdoba. Muhammad war ein Urenkel von Abd ar-Rahman III. Er musste sich aber unter der Regentschaft des Amiriden al-Muzaffar (1002–1008) in Córdoba versteckt halten, als sein Vater Hischam wegen einer Verschwörung hingerichtet wurde. Als dessen Nachfolger Abd ar-Rahman Sanchuelo 1008 einen Feldzug nach León unternahm, organisierte Muhammad im Februar 1009 einen Aufstand in Córdoba, wobei er sich besonders auf die muslimischen Rechtsgelehrten stützte, die der Herrschaft Sanchuelos ablehnend gegenüberstanden. Als die Stadt unter Kontrolle der Aufständischen war, wurde Hischam II. gezwungen, zu Gunsten von Muhammad zurückzutreten. Beim Versuch die Herrschaft in Córdoba wieder zu erringen, wurde Sanchuelo von seinen Truppen verlassen und getötet. Zwar versuchte Muhammad II. seine Herrschaft zu stabilisieren, indem er unislamische Steuern aufhob, doch führte die Verfolgung der Anhänger des 1002 verstorbenen Statthalters Almansor zu Revolten der Berbertruppen, die unter Almansor angeworben worden waren. Nach der Vertreibung der Berber aus Córdoba im Juni 1009 wurde Muhammad II. am 5. November 1009 vor der Hauptstadt von den Berbern geschlagen. Während Muhammad II. nach Toledo floh, besetzten und plünderten die Berber Córdoba und setzten den Umayyaden Sulaiman al-Mustain als Kalifen ein. Muhammad II. konnte sich in der Folgezeit mit dem Statthalter al-Wahid von Toledo und den Katalanen verbünden und 1010, nach einem Sieg bei Córdoba erneut den Kalifenthron besteigen. Allerdings wurde er durch den Abzug seiner katalanischen Verbündeten erheblich geschwächt. In dieser Situation wurde Muhammad II. durch einen Putsch der Sklaventruppen gestürzt und getötet. Als Kalif wurde erneut Hischam II. (1010–1013) auf den Thron gehoben. Mit der Herrschaft von Muhammad II. begann infolge der nun ausbrechenden Machtkämpfe der schnelle Niedergang des Kalifats in Andalusien. (de)
- Muhammad II.a al-Mahdi (arabieraz: محمد الثاني ، المهدي; Kordoba, c. 980 - 1010eko uztailaren 23a) Kordobako laugarren omeiatar kalifa izan zen. Muhammad II.ak bere burua "al-Mahdi bi-llah" (Allahek ondo zuzendua) izendatu zuen eta bitan izan zen kalifa. Aita Hisham, aitona Abd al-Jabbar eta birraitona Abd ar-Rahman III.a izan zituen. 1009ko otsailaren 15ean bilakatu zen kalifa, Hisham II.a eta bere hayib zen Abderraman Antso bota zuen matxinada bati esker. Hala ere, ez zen berbereen gustukoa eta hauek bere aurka aritu ziren. Antso Gartxez gaztelar kondeak menderatua izan zenez, Toledon hartu zuen babesa. Egoera aprobetxatuz, Suleiman al-Mustain bere lehengusu kalifa hautatu zuten. 1010eko maiatzaren 10ean berriro tronua lortu zuen. Orduan, Wadih jeneralak zuzendutako eslaviar gudarosteek, Ramon Borrell Bartzelonako kondearen laguntza zutenak, Suleimanen armada mendean hartu zuten. Bi hilabete baino ez zuen eman tronuan, Wadihek erail zuelako. (eu)
- Muhámmad II al-Mahdi (en árabe: المهدي بالله محمد بن هشام al-mahdī bi-llāh muḥammad ibn hišām). (* Córdoba, 980 – 23 de julio de 1010). Cuarto califa omeya del Califato de Córdoba entre 1009 y 1010. Muhámmad II, que adoptó el título de al-Mahdi bi-l-Lah («el bien guiado por Alá»), ocupó el trono califal en dos cortos periodos separados por apenas unos meses. Era hijo de Hisham o Hixem, a su vez hijo de Abd al-Yabbar, el cual por su parte era uno de los hijos de Abd al-Rahman III. Por tanto, era bisnieto del célebre primer califa de Córdoba. Su primera etapa como califa se inicia el 15 de febrero de 1009 cuando un levantamiento popular triunfó en Córdoba y expulsó a Hisham II y a su hombre fuerte, Abd al-Rahman Sanchuelo que, como hijo de Almanzor, venía ejerciendo el poder real sobre el califato. Sin embargo, su enfrentamiento con la etnia bereber provocó que, en el mismo año de su proclamación como califa, perdiera el trono a manos de su primo segundo Sulaimán al-Mustaín, que, con el apoyo bereber y el del conde castellano Sancho García, derrotó, el 1 de noviembre de 1009, al ejército califal en la , lo que obligó a Muhámmad a refugiarse en Toledo. Su segunda etapa como califa empezó el 10 de mayo de 1010, cuando tropas eslavas al mando del general Wádih, apoyadas por otras catalanas del conde Ramón Borrell, derrotaron al ejército de Sulaimán y repusieron nuevamente a Muhámmad en el trono cordobés. En él se mantuvo hasta su asesinato, ocurrido el 23 de julio de 1010, por orden de su jefe militar, el general al-Wádih. Tras este suceso, fue restaurado Hisham II, que así volvía a ocupar el califato por segunda vez. (es)
- Muhammad II al-Mahdi (Arabic: محمد المهدي بالله, romanized: Muḥammad al-Mahdī bi-ʾllāh) was the fourth Caliph of Córdoba of the Umayyad dynasty in Al-Andalus (Moorish Iberia). After disbanding his army of 7,000 troops, he became the source of opposition to many of his subjects. Al-Mahdi sought to defend his title as Caliph after the rise of Suleiman II as a political opponent. After a turbulent rule, in which many warring factions rose to power in an attempt to supplant al-Mahdi, he was eventually deposed. After his death, many Muslim historians accused him of destroying the sanctity of the Amirid Harem. (en)
- Al-Mahdî bi-llah Muhammad ibn Hichâm ou Muhammad II (arabe : المهدي بالله محمد بن هشام) est né en 980. Il succède à Hichâm II comme calife omeyyade de Cordoue en 1009. C'est un fils (ou un cousin ?) de Hichâm. Il est mort le 23 juillet 1010. (fr)
- Muhammad bin Hisyam bin Abdul Jabbar (bahasa Arab: محمد بن هشام بن عبد الجبار) dengan gelar Muhammad II atau Muhammad al-Mahdi Billah (lahir 366 H meninggal di Kordoba 8 Zulhijah 400 H/23 Juli 1010) adalah Khalifah Kekhalifahan Umayyah ke-18, Penguasa muslim Kordoba ke-11 dan Khalifah ke-4 Kekhalifahan Kordoba. Setelah pasukannya yang berjumlah 7000 orang bubar, ia menjadi lawan terhadap banyak rakyatnya. al-Mahdi berusaha mempertahankan gelarnya sebagai khalifah setelah munculnya Sulaiman al-Mustain sebagai lawan politik. Setelah bergolak, di mana banyak faksi naik ke tampuk kekuasaan dalam upaya untuk menggantikan al-Mahdi, ia akhirnya dipecat. Setelah kematiannya, banyak sejarawan Muslim menuduhnya merusak kesucian Amirid Harem. (in)
- Mohammed II al-Mahdi (980-1010) was kalief van Córdoba in een periode die de (1009-1031) wordt genoemd. (nl)
- Muhammad II (al-Mahdi bi-llah) ibn Hisham, in arabo: المهدي بالله محمد بن هشام (Cordova, 980 circa – Cordova, 23 luglio 1010), fu il quarto califfo omayyade del Califfato di Cordova, due volte tra il 1009 e il 1010. (it)
- Maomé II de Córdova ou Maomé II Almadi (em árabe: محمد الثاني ، المهدي; romaniz.: Muḥammad al-Mahdī), chamado Maomé ibne Hixame (Muḥammad ibn Hišām) antes de tomar o trono (Córdova, 980 – Córdova, 23 de julho de 1010), foi o quarto califa de Córdova, no Alandalus (a Hispânia islâmica), que reinou em dois períodos, o primeiro entre 15 de fevereiro e 1 de novembro de 1009 e o segundo entre 10 de maio e 23 de julho de 2010. (pt)
- Mohammed II var den fjärde umayyadiske kalifen av Córdoba som regerade 1008-1009. Mohammed II efterträdde Hisham II och följdes av Suleiman II. (sv)
- Абу-ль-Валид Мухаммад ибн Хишам аль-Махди, известный как Мухаммад II аль-Махди (араб. محمد الثاني ، المهدي, умер в 1010) — Халиф Кордовы (правил два коротких промежутка времени в 1009 и 1010), правнук Абд ар-Рахмана III, представитель династии Омейядов. (ru)
- Мухаммед II (*д/н — 27 липня 1010) — 4-й халіф Кордови у 1009—1010 роки. (uk)
|
| rdfs:comment
|
- Muhammad II. al-Mahdí (arabsky: محمد المهدي بالله, Muhammad al-Mahdí bil-láh) byl 4. chalífa z Córdoby z dynastie Umajjovců v al-Andalus, (maurská Ibérie). Po rozpadu své armády o počtu 7 000 vojáků bojoval s opozicí ve snaze obhájit svůj nárok na titul chalífy proti svému oponentovi Sulaymanu ibn al-Hakam. Po turbulentním období jeho krátké vlády, ve kterém se mnoho mocných bojujících frakcí střídalo u moci v pokusech o jeho nahrazení, byl nakonec sesazen. Po jeho smrti jej mnoho muslimských historiků obvinilo z toho, že zničil svatost amiridského harému. (cs)
- محمد المهدي بالله (366 هـ - 400 هـ) الحاكم الحادي عشر والخليفة الرابع للدولة الأموية في الأندلس. (ar)
- Muhammad II al-Mahdi (Arabic: محمد المهدي بالله, romanized: Muḥammad al-Mahdī bi-ʾllāh) was the fourth Caliph of Córdoba of the Umayyad dynasty in Al-Andalus (Moorish Iberia). After disbanding his army of 7,000 troops, he became the source of opposition to many of his subjects. Al-Mahdi sought to defend his title as Caliph after the rise of Suleiman II as a political opponent. After a turbulent rule, in which many warring factions rose to power in an attempt to supplant al-Mahdi, he was eventually deposed. After his death, many Muslim historians accused him of destroying the sanctity of the Amirid Harem. (en)
- Al-Mahdî bi-llah Muhammad ibn Hichâm ou Muhammad II (arabe : المهدي بالله محمد بن هشام) est né en 980. Il succède à Hichâm II comme calife omeyyade de Cordoue en 1009. C'est un fils (ou un cousin ?) de Hichâm. Il est mort le 23 juillet 1010. (fr)
- Muhammad bin Hisyam bin Abdul Jabbar (bahasa Arab: محمد بن هشام بن عبد الجبار) dengan gelar Muhammad II atau Muhammad al-Mahdi Billah (lahir 366 H meninggal di Kordoba 8 Zulhijah 400 H/23 Juli 1010) adalah Khalifah Kekhalifahan Umayyah ke-18, Penguasa muslim Kordoba ke-11 dan Khalifah ke-4 Kekhalifahan Kordoba. Setelah pasukannya yang berjumlah 7000 orang bubar, ia menjadi lawan terhadap banyak rakyatnya. al-Mahdi berusaha mempertahankan gelarnya sebagai khalifah setelah munculnya Sulaiman al-Mustain sebagai lawan politik. Setelah bergolak, di mana banyak faksi naik ke tampuk kekuasaan dalam upaya untuk menggantikan al-Mahdi, ia akhirnya dipecat. Setelah kematiannya, banyak sejarawan Muslim menuduhnya merusak kesucian Amirid Harem. (in)
- Mohammed II al-Mahdi (980-1010) was kalief van Córdoba in een periode die de (1009-1031) wordt genoemd. (nl)
- Muhammad II (al-Mahdi bi-llah) ibn Hisham, in arabo: المهدي بالله محمد بن هشام (Cordova, 980 circa – Cordova, 23 luglio 1010), fu il quarto califfo omayyade del Califfato di Cordova, due volte tra il 1009 e il 1010. (it)
- Maomé II de Córdova ou Maomé II Almadi (em árabe: محمد الثاني ، المهدي; romaniz.: Muḥammad al-Mahdī), chamado Maomé ibne Hixame (Muḥammad ibn Hišām) antes de tomar o trono (Córdova, 980 – Córdova, 23 de julho de 1010), foi o quarto califa de Córdova, no Alandalus (a Hispânia islâmica), que reinou em dois períodos, o primeiro entre 15 de fevereiro e 1 de novembro de 1009 e o segundo entre 10 de maio e 23 de julho de 2010. (pt)
- Mohammed II var den fjärde umayyadiske kalifen av Córdoba som regerade 1008-1009. Mohammed II efterträdde Hisham II och följdes av Suleiman II. (sv)
- Абу-ль-Валид Мухаммад ибн Хишам аль-Махди, известный как Мухаммад II аль-Махди (араб. محمد الثاني ، المهدي, умер в 1010) — Халиф Кордовы (правил два коротких промежутка времени в 1009 и 1010), правнук Абд ар-Рахмана III, представитель династии Омейядов. (ru)
- Мухаммед II (*д/н — 27 липня 1010) — 4-й халіф Кордови у 1009—1010 роки. (uk)
- Abu-l-Walid Muhàmmad ibn Hixam ibn Abd-al-Jabbar ibn Abd-ar-Rahman an-Nàssir al-Mahdí bi-L·lah o, més senzillament, Muhàmmad II o Muhàmmad al-Mahdí —àrab: محمد المهدي بالله, Muḥammad al-Mahdī bi-Llāh—, fou el quart califa omeia de Qúrtuba (1009) i onzè governant omeia. Va succeir Hixam II en 1009. (ca)
- Muhammad II. al-Mahdi (arabisch محمد المهدي بالله, DMG Muḥammad al-Mahdī bi-ʾllāh; † 1010) war 1009 und 1010 Kalif von Córdoba. Muhammad war ein Urenkel von Abd ar-Rahman III. Er musste sich aber unter der Regentschaft des Amiriden al-Muzaffar (1002–1008) in Córdoba versteckt halten, als sein Vater Hischam wegen einer Verschwörung hingerichtet wurde. Als dessen Nachfolger Abd ar-Rahman Sanchuelo 1008 einen Feldzug nach León unternahm, organisierte Muhammad im Februar 1009 einen Aufstand in Córdoba, wobei er sich besonders auf die muslimischen Rechtsgelehrten stützte, die der Herrschaft Sanchuelos ablehnend gegenüberstanden. (de)
- Muhámmad II al-Mahdi (en árabe: المهدي بالله محمد بن هشام al-mahdī bi-llāh muḥammad ibn hišām). (* Córdoba, 980 – 23 de julio de 1010). Cuarto califa omeya del Califato de Córdoba entre 1009 y 1010. Muhámmad II, que adoptó el título de al-Mahdi bi-l-Lah («el bien guiado por Alá»), ocupó el trono califal en dos cortos periodos separados por apenas unos meses. Era hijo de Hisham o Hixem, a su vez hijo de Abd al-Yabbar, el cual por su parte era uno de los hijos de Abd al-Rahman III. Por tanto, era bisnieto del célebre primer califa de Córdoba. (es)
- Muhammad II.a al-Mahdi (arabieraz: محمد الثاني ، المهدي; Kordoba, c. 980 - 1010eko uztailaren 23a) Kordobako laugarren omeiatar kalifa izan zen. Muhammad II.ak bere burua "al-Mahdi bi-llah" (Allahek ondo zuzendua) izendatu zuen eta bitan izan zen kalifa. Aita Hisham, aitona Abd al-Jabbar eta birraitona Abd ar-Rahman III.a izan zituen. (eu)
|