Tots els bons vins tenen missatge. Els que elaboren vins de veritat, vins lligats al territori, a la seva gent, en cada ampolla posen un missatge, una part d'ells mateixos, de les seves vivències.

Ara, des d'aquest blog us volem propossat que els feu una mica feliços, i que compartiu aquest apunt a faceboock adjuntant una foto del vi que vàreu tastar i deixant un missatge pel viticultor.

Hinundem el mar de la web amb ampolles amb missatges !!!!

Segur que molts dels que llegiu aquest apunt heu tingut alguna vegada una conversa relacionada amb el que és el preu del vi, i sense entrar a valorar si els vins són cars o barats, m'agradaria fer una petita reflexió que pot ajudar a entendre una mica més les coses, o que potser hi afegirà més incògnites.

L'aigua és de franc, pel que en una ampolla de 0,75 cl d'aigua que comprem en un establiment estem pagant l'envasat, el transport, benefici del productor, benefici del distribuïdor i el benefici de la botiga. Posem 1 €. 

El cost d'un tap de lo més senzill està sobre els 0,12 € + IVA, i estem parlant d'un tap d'un conglomerat força dolent.

El cost d'una ampolla de vidre de lo més senzilla està sobre els 0,20 € + IVA.

Una caixa de cartró de 12 ampolles per abaratir costos per ampolla ronda els  2,5 € + IVA, el que equival a 0,25 € + IVA per ampolla.

Les etiquetes poden costar-nos uns 0,05 € + IVA per ampolla amb un tiratge molt llarg

La càpsula econòmica pot costar 0,05 € + IVA.

En resum, una ampolla de vi molt econòmica i buida ens costaria  0,81 € de vestir-la, al que hi hauriem d'afegir transport, matèries primeres, mà d'obra per elaborar-la i embotellar-la, benefici del productor, benefici del distribuïdor i benefici de la botiga. 

Això fa que em faci algunes preguntes: Quan val el vi que hi ha dins l'ampolla que val poc més d'un euro? A quin preu li han pagat el raïm al pagès? És aquest el model que volem?

Aquest any vaig llegir que es pagaria el raïm a la DO cava a 0,34 €/kg, mentre que a la Champagne es pagava a 7,20 €/kg. Els polítics s'omplen la boca parlant de la conservació del medi ambient, mentre es deixen perdre pagesos i pastors, que amb la seva tasca contribueixen a la conservació d'un patrimoni ambiental i cultural que aquest model de l'economia a escala va devorant dia a dia.

Els productors de llet en són un altre exemple, amb uns preus irrisoris que els paguen. Quants de vosaltres sabeu quin gust té la llet de debò? D'un litre de llet en fan mantegues, llet i molts altres derivats, i per més "inri", reciclen la llet fins a 5 cops, com ja vaig apuntar en una altra entrada d'aquest mateix bog.

El cas de l'oli també té tela, que portin oli del Marroc, on les restriccions de tractaments a l'olivera no són ni molt menys els d'aquí, i que ho puguin envasar a Portugal o a Espanya sense altra indicació a l'etiquetatge que el país on s'ha envasat, tal i com fa una cadena de supermercats molt coneguda. Ja estic d'acord que s'importi oli d'altres paisos, però que indiquin la procedència i que s'indiqui si s'utilitzen productes que aqui no es poden utilitzar. 

Pel que fa als cereals, no sabem si les begudes o menjars que en porten han estat elaborats amb cereals transgènics.

Un altra edició d'aquesta Guia referent al nostre país es va presentar ahir al Restaurant Miramar de la ciutat comtal.

Aquesta nova edició es presenta amb un seguit de novetats que sota el meu modest punt de vista, donen un "plus" a una guia que poc a poc es va fent camí en aquest món del vi. Per exemple un nou disseny, força modern a l'hora que pràctic i útil, que la fa molt més atractiva i àgil.

Un altra de les novetats és la presentació d'un "app" que permet l'escandeix de l'etiqueta d'un vi per obtenir-ne tota la informació, (bona pensada nois!!).

Pel que fa al contingut de la guia, dir que continua amb una gran representació dels vins del nostre territori, una feina que deu ser força feixuga pels seus autors, de la mateixa manera que deu ser molt complicat triar alguns dels premis que es van entregar, com el premi "Trajectoria", el premi "Futur" o el premi "Territori" , que no es basen solament en les puntuacions, si no en un anàlisi molt més profund de la realitat vitivinícola del nostre país. I compte que no estic dient que no siguin premis més que merescuts.

Pel que fa a la resta dels premiats, he de destacar dos Montsants, com són el Dido Macabeu Garnatxa Blanca 2012 i el Teixar 2010, en l'apartat de blanc i negre, respectivament. També m'alegra molt anivell personal el premi al dolç de Mas Llunes, que suma aquest premi al Vinari d'aquest any.

Una festa que mostra la bona salut del nostre sector, i per la que ens hem de felicitar, sens dubte.

Ara ànims i a per la 2015.

Aquesta Setmana Santa em volgut fer una cosa diferent al Restaurant Piró. Voliem oferir vins per copes i alguna cosa que menjar, però que fos quelcom més informal, res a veure amb els dos "Tast & Tapes" que havíem fet fa un any. I va ser llavors quan varem pensar en oferir tapes i canviar-li la cara per un dia a la nostra cuina, com si es tractés d'un bar de vins, d'una taverna. Així, el proper Divendres Sant, a partir de les 20:30, el Restaurant Piró es convertirà en la Taverna Via Crucis.

Ho hem plantejat amb dues fórmules que permeten degustar 2 o 4 vins, i amb un bon assortiment de tapes.

Els Vins:

Les places són limitades, i podeu fer la reserva via email a balja03@gmail.com.

Adjunto el cartell.

10.- Els vins catalans es troben ordenats a la carta per Denominacions d’Origen Protegides
11.- Hi ha una definició explicativa de cada DOP catalana
12.- Té una carta de vins amb disseny
13.- Les condicions de conservació dels vins és adequada
14.- Les copes pel servei dels vins són escaients 

Animeu-vos!!!

Una de les tasques més importants a la botiga és la selecció dels vins que formaran part de l'oferta que fem als nostres clients i amics. Precisament alguns dels nostres clients m'han preguntat sobre aquest tema, i és per això que m'he decidit a fer aquest petit apunt.

La resposta és fàcil, però té alguns matisos. En general, d'aquelles mostes que ens presenten els diferents cellers o distribuïdors, fem un tast entre tres persones on valorem:

Després, tenim vins que hem anat a trobar nosaltres per fer-ne el tast, i vins que hem tastat en tastos amb i als cellers.

Aquesta Setmana Santa he tingut el gust de descobrir vins de zones que no tenia gens tastades, i una de les sorpreses va ser aquest vi d'edició limitada, i del que no he trobat cap tipus d'informació, tret de la que el mateix productor em va donar al regalar-me l'ampolla, després d'una estona tastant vins a la botiga i al celler.

Es tracta d'un vi d'Oregon, als Estats Units, i és un monovarietal de Cabernet Sauvignon, del que per desgracia no tinc fotografia, doncs ens la varem veure a casa del meu cosí Josep Enric, i tots xerrant se'm va passar.

D'entrada estava molt tancat, i poc a poc el pebrot va anar apareixent, per després quedar-se en segon pla i donar pas a una fruita madura molt i molt interessant. Es notava que, tal i com em va comentar el productor, al igual que fem nosaltres, les botes són de roure francès, però sempre de segon vi, mai noves.

En boca sedós, fresc, amb prou acidesa per donar-li més vida, però a punt per ser begut. Al igual que amb el Pomum, no sé fins a quin punt es reflexa la zona, doncs la desconec, però es tracta d'un vi molt i molt interessant.

En aquests moments tant complicats econòmicament parlant és quan es veu el tarannà d'un celler, és quan els vins diuen de quina pasta estan fets, i quan arriba el moment de treballar de debò.

Tots hem vist les super-ofertes de vins més o menys coneguts que trobem a grans superfícies i a botigues especialitzades, vins que tenien un preu i que ara els trobem a meitat de preu, i no és d'estranyar que els clients es preguntin: Com és possible això? M'han pres el pel fins ara? Qui estava fent l'agost, el celler, els distribuïdors o els botiguers?

I és aquí on s'ha de fer un anàlisi pausat i serè.

Cornudella de Montsant és una sortida atractiva per aquest proper 12 de juny, on s'organitzen les següents activitats:

Una proposta interesant, on a part de degustar l'arròs de conill amb caragols, podem tastar tapes amb diferents suggerencies dels restaurants participants de cornudella i Siurana. Els restaurants que hi colaboren són: Can Pep, El Bassot, Els Tallers (de Siurana), Al Toll, la Porta del Priorat, La Serra, la Fonda del Racó i el Celler del Montsant.

Els cellers que col·laboren aquest any al Tast de Vins són: Baronia de Montsant, Noguerals, Ronadelles, Malondro, Cingles Blaus, Graus de Siurana i Celler Cooperatiu.

Feia temps que voliem fer quelcom diferent, i d'aqui va sorgir la idea de plantar uns sarments al mig de la botiga.

La gelatina carbassa i vermella volen simbolitzar la sang de la nostra terra, i hem de confesar que no erem conscients que aquesta gelatina era com els "gremlings", que quan la regues es reprodueix.

Estem treballant en nous vins per incorporar a la nostra oferta, i també en la carta de vins del restaurant, buscant aquestes joies que fugen de la producció massiva, d'allò més comercial, dels vins a preu.

Per altra banda, estem treballant en nous tastos i activitats. Us tindrem informats!!!!

Un any més, a Cal Compte de Torroja del Priorat, els cellers d'aquesta vila ens presenten els seus vins, i aquest any també és fa un tast d'Olis.

Una bona oportunitat per amerar-se de vins i olis, i en aquest entorn tant especial. No us ho perdeu!!!!

Aquest proper 8 d'Abril farà 5 anys que varem obrir les portes de la botiga, i en aquesta apunt volem donar-vos les gracies a tots per la vostra confiança.

Anem fent camí juntament amb vosaltres:

Però, sobretot, gaudint i aprenent, amb i de vosaltres.

Moltes gràcies!!!! 

Art, vi, la gent i el territori es reflecteixen en aquesta web: http://www.artivi.cat/index.php

Una gran iniciativa que ja ha tingut el seu fruit en diverses activitats relacionades amb el vi, fent servir el vi, per exemple, com a pintura per fer-ne obre d'art.

Realment el nom és olt encertat, i és que l'esperit del vi és més que el propi vi, i té molt a veure amb el territori i la gent que treballa la terra per elaborar aquest nèctar tant i tant nostre.

Felicitats per aquesta iniciativa.

És professional aprofitar el facebook, un blog, un diari, suplement  o revista en el que publiques, per parlar malament d'un vi?

Em faig aquesta pregunta, que podem traslladar a d'altres àmbits, perquè ahir varem estar parlant d'aquest tema amb l'enòleg d'un vi que recentment he tingut l'ocasió de tastar, del que he publicat el meu comentari, i al que li vaig dir que jo només publicava comentaris d'aquells vins que m'agradaven, i que d'altres que tastava no en deia res.

Quan vaig començar amb aquest blog, una de les premisses va ser que no fos un blog de venta, i no de tots els vins que parlo en tenim al Bonviure, segurament és la clau de l'èxit tant del blog com de la nostra petita botiga, i és que no pretenem MAI senta càtedra.

I aquesta és la clau, penso jo, d'un bon prescriptor. Quan llegiu un article sobre un vi, o sentiu a la radio o la televisió una crítica sobre un vi, pareu-vos a pensar si la persona que el fa hi té algun interès amagat, o com en blogs al del Ricard, http://suggerimentsgastronomics.blogspot.com/, en els que és un simple aficionat que dona la seva opinió, favorable o no, però honesta.

Per altra banda, com va dir-me aquest enòleg, només per la feina i les il·lusions que hi ha darrera una copa de vi, ja es mereix un respecte, que alguns que es fan dir professionals mostren no tenir amb comentaris fora de lloc. Només per aquest motiu ja no em mereixen el més mínim respecte ni confiança. en molts casos són MERCADERS del vi, USURERS d'aquest treball i d'aquestes il·lusions.

Aquesta és una expressió que si bé té el seu origen en el mon del vestir, podem aplicar-la al món del vi, i és una de les tasques més difícils i emocionant a la vegada per aquell qui us aconsella els vins, o ver vosaltres mateixos, en el cas que sigueu dels que us feu la vostra tria sense ajuda de ningú.

No es tracta de tenir 1000 ampolles a casa, sempre he dit que el vi es per veure-se'l, i a no ser que tingueu la sort de tenir un lloc adient per guardar els vins, (cosa que amb els pisos que tenim avui en dia és força estranya), el més normal és tenir unes 20 ampolles, i a poder ser, vins que ens serveixin per diferents situacions.

He incorporat aquest nou apartat al blog, són blogs que de tant en tant consulto i que treuen apunts interessants, però que fins ara no els reflexava en el meu blog. Espero que siguin del vostre interès.

Entre els blogs que he posat, n'hi ha que són d botigues i professionals, com "el rebost", "l'Orangette" o el de la "Guia de Vins de Catalunya", o d'altres que són d'aficionats al vi, però que en molts casos mostren un coneixement i un saber fer que ja el voldria jo per a mi. 

Un cop més s'ha fet el concurs de cartes de restaurants CARTAVI, i en aquesta quarta edició han estat guanyadors els restaurants Cal Baumer, de Prat de Lluçanès; l’ Ú, de Les Gunyoles-Avinyonet del Penedès. i Marejol, de Vilanova i la Geltrú.

CARTAVI, que organitza anualment l’Associació Vinícola Catalana conjuntament amb l’INCAVI i l’Associació Catalana de Sumillers, és un concurs que premia entre altres aspectes la presencia de vins catalans a les cartes dels restaurants, iniciativa molt noble i que en un pais normal semblaria absurda, però, si bé és veritat que enles darrers anys això està canviant, tots estem acostumats a anar a restaurants del nostre pais on la presencia de vins catalans és purament testimonial o inexistent.

Felicitats als guanyadors i a la iniciativa!!!!

Gratallops, el meu poble, i el poble amb més cellers del Priorat, es mereix més d'un capítol, i en aquesta segona entrega parlaré de cellers menys coneguts.

Celler Ripoll Sans, un dels meus cellers referència al Priorat, del que no us podeu deixar perdre el Closa Batllet 2 Vinyes, un carinyena 100% de dues vinyes diferents, i el Closa Batllet Blanc, un blanc de guarda amb garnatxa blanca i escanyavelles. També es destacable el Closa Batllet, i per començar a tastar Priorats, el Petit Batllet.

Celler Masdeu Campos, que fa el Pedralets, segurament un dels vins que més hem venut a la botiga, i l'Amèlia, dedicat a la seva mare, i que només surt en determinades anyades i en conta-gotes.

Celler Cecilio, el celler del meu avi, i que el meu tiet August ha convertit en un dels referents dels petits cellers de la comarca, amb el seu Espill, que qualitat preu és fantàstic, i el vi sense criança que duu el nom del celler, i que es fa dir “sí senyor”.

Celler Balaguer-Cabré, que elabora La Guinardera, que ja s'està venen a l'avançada a Alemania, gràcies al nostre amic Torsten, i que sortirà a la venda en un mes aproximadament. Té la peculiaritat que es tracta d'un Garnatxa 100%, i tot i que a l'anyada 2005, la que estem venent actualment, ha tingut molt bona acollida, el Guianrdera 2006 el Torten ens va dir que era una de las millors sorpreses que havia tingut al Priorat en els darrers temps, un autèntic i genuí Priorat, i a més, apostant per un monovarietal, el que el fa més meritori.

Celler Cesca Vicent, un altre celler de la família, i en aquest cas, l'aposta pel terrer els ha dut fins a fer un estudi exhaustiu dels sòls de les finques, per tal de treure'n el màxim profit. No us podeu deixar perdre l'Abat Domenech i Lo Piot. Ah, és molt destacable el Dolç Segle XX!!

Encara em queden cellers a Gratallops, és una amenaça, je,je,je!!!!

Bé, fa dies que dono voltes aquest tema, i finalment penso que ha arribat el moment de parlar de la paraula malaida: CRISI!!!!!

Al començar l'any, algú que respecto molt, i al que estimo encara més, em va dir que les èpoques com la que estem vivint li agradaven, perquè era el moment en que s'havia de demostrar qui sabia vendre i qui no. Quan m'ho va dir vaig estar-hi d'acord, i ara, passats uns mesos, encara hi estic més d'acord, i quasi bé n'he fet un lema de capçalera.

Davant d'aquests temps convulsos en que ens trobem, hauríem de mirar el que fan els nostres veïns del nord, que com he dit més d'un cop a clients i amics, ens porten més de cent anys de avantatge. És el moment d'explicar bé el que venem, de demostrar el que són els vins de terrer, el que ens fa l'enveja de moltes zones vitivinícoles del món. Quan molts treuen vins a baix preu, es continuen venen vins de gama mitjana i alta, això si, explicant-los molt bé, fent veure als nostres clients el valor afegit d'aquest nèctar tan estimat pels que l'hem vist néixer.

Amb això no vull dir que no trobi bé algunes propostes noves que han aparegut, i que en molts casos són vins fantàstics i que no dubto en recomanar, però, ara té encara més sentit que fem aquesta diferenciació entre vins de terrer i vins de negoci. (Això els francesos ho tenen claríssim).