contraste
Desverbal de contrastare, del latin contra stare litaralament « èsser contra », « s’opausar a »
- lengadocian, gascon /konˈtɾaste/
- escotar « contraste »
- provençau /kũⁿˈtʀaste/
contraste masculin
| Declinason | |
|---|---|
| Singular | Plural |
| contraste | contrastes |
| [konˈtɾaste] | [konˈtɾastes] |
- Oposicion marcada de causas contràrias
- Oposicion o dissemblança de causas o de qualitats a las veire pausadas l’una al costat de l’altra, a las compar, mai que mai dins los domènis de pintura, de l'escultura, de la literatura o de la musica.
oposicion marcada
contraste
- Primièra persona del singular de present del subjonctiu de contrastar
- Tresena persona del singular de present del subjonctiu de contrastar
Desverbal de contrastare, del latin contra stare litaralament « èsser contra », « s’opausar a »
- Peninsular: septentrional /konˈtɾaste/, meridional /koŋˈtɾahte/
- American: naut /konˈt͡sast(e)/, bas /koŋˈtɾahte/, austral /konˈtɾahte//
contraste masculin
| Declinason | |
|---|---|
| Singular | Plural |
| contraste | contrastes |
contraste
- Primièra persona del singular de present del subjonctiu de contrastar
- Tresena persona del singular de present del subjonctiu de contrastar
Desverbal de contrastare, del latin contra stare litaralament « èsser contra », « s’opausar a »
- /kɔ̃tʁast/
contraste masculin
| Declinason | |
|---|---|
| Singular | Plural |
| contraste | contrastes |
| [kɔ̃tʁast] | |
contraste
- Primièra persona del singular de present de l'imdicatiu de contraster
- Tresena persona del singular de present de l'imdicatiu de contraster
- Primièra persona del singular de present del subjonctiu de contraster
- Tresena persona del singular de present del subjonctiu de contraster
- Segonda persona del singular de l'imperatiu de contraster