condicion
Del latin condicio (« condicion, estat »)
/kundi'sju/
con | di | cion (3)
| Declinason | |
|---|---|
| Singular | Plural |
| condicion | condicions |
| [kundi'sju] | [kundi'sjus] |
condicion femenin
- Natura, estat o qualitat de quicòm o qualqu'un.
- de condicions climaticas desfavorablas
- Qualitat d’un objècte al respècte de sa destinacion.
- L'obratge a pas las condicions demandadas, necessàrias
- Estat d’una persona considerada al respècte de sa naissença.
- Un gojat se mudant per de gents al dessús de sa condicion.
- Situacion ont se trapam.
- Soi pas en bona condicion per vos servir.
- Clausa, carga o obligacion senon que se fa quicòm.
- Condicion tacita o expressa.
- Prealable, sens que un èsser o un objècte poiriá pas existir.
- La santat es una condicion al bonaür
- (matematicas) Postulat necessari.
- Talas condicions son necessàrias per que tala linha o tala superfícia siá determinada, o per que tala relacion se debane.