Vatican
estat europèu sota la sobeiranetat de la Sant Sieu
La Ciutat de Vatican, o simplament Vatican,[1] oficialament l'Estat de la Ciutat de Vatican (en italian: Stato della Città del Vaticano;[2] en latin: Status Civitatis Vaticanæ), es l'estat sobeiran mai pichon e lo mens poblat del mond. Es un enclavament d'una superfícia de 0,44 km² dins la comuna italiana de Roma. La Santa Ses es la catèdra[3] del Papa, lo cap de la Glèisa Catolica Romana. La Ciutat de Vatican es compausada del puèg de Vatican (Mons Vaticanus, nom d'origina precrestiana), e los Camps de Vatican, ont i a la Basilica de Sant Pèire, la Capèla Sixtina e los Musèus de Vatican. Tanben apertenon a Vatican d'autres edificis romans extèrnes a la Ciutat de Vatican.
Vatican | |
Imne:
Inno Pontificio | |
Capitala Ciutat del Vatican 41° 54′ 14″ N, 12° 27′ 11″ E | |
Forma de govèrn Monarquia teocratica electiva | |
Pontife | |
Reialme d'Itàlia | |
Data 7 junh de 1929 | |
• Totala 0,44 km² | |
• Totala 825 ab. | |
• Densitat 1029.54 ab./km² | |
euro
| |
379 (de jure) +39 (de facto) | |
VA, VAT, 336 | |
*UTC+1 | |
.va | |
Estat non membre (observator permanent), representat internacionalament per la Santa Ses de l'ONU | |
modificar |
Istòria
modificar Aquesta seccion es voida, pas pro detalhada o incompleta. Vòstra ajuda es benvenguda !
Geografia e populacion
modificar Aquesta seccion es voida, pas pro detalhada o incompleta. Vòstra ajuda es benvenguda !
Cultura
modificar Aquesta seccion es voida, pas pro detalhada o incompleta. Vòstra ajuda es benvenguda !
Arts
modificar Aquesta seccion es voida, pas pro detalhada o incompleta. Vòstra ajuda es benvenguda !
Religion
modificar Aquesta seccion es voida, pas pro detalhada o incompleta. Vòstra ajuda es benvenguda !
Referéncias
modificar- ↑ Conselh de la Lenga Occitana. «Preconizacions del Conselh de la Lenga Occitana» p. 123, 2007.
- ↑ Cammeo, Federico. Ordinamento giuridico dello stato della Città del Vaticano. R. Bemporad & Figlio, 1932, p. 27.
- ↑ La catèdra (del latin: cathĕdra) es lo sèti del culte d'un evesque.