Nothing Special   »   [go: up one dir, main page]

Transfiguration pending
Và al contegnud

Insemma

De Wikipedia
(Rimandad de Insema (matematega))
Lumbard ucidental Quest articol chì l'è scrivuu in lombard, grafia milanesa.
Esempi de insemma faa di poligon

In matematega on insemma a l'è on recoeuj de oggett che pòden vess consideraa, cont on criteri ogettiv, part o no de 'sto recoeuj. A hinn consideraa 'na part fondamentala de la matematega d'incoeu e han daa origin a la teoria di insemma.

I oggett che fann part de 'n insemma se ciamen element e se scriv, per element in l'insemma , che , cioè che el partegn a . Se ogni element de 'n insemma a l'è anca element de 'n insemma se dis che a l'è sottainsemma de .

I caratteristich de 'n element a hinn:

  • L'element el pò minga comparì pussee de 'na voeulta (el podaria fàll in d'on multiinsemma)
  • On element el partegn o el partegn no a 'n insemma (in d'on insemma sfoeugaa, inveci, gh'è 'n indes de probabilità)
  • I element i gh'ha minga on orden de comparizion (a differenza de 'n vettor o de 'na ennupla)
  • I element de 'n insemma el caratterizzen: Du insemma a hinn eguaj se e domà se i sò element hinn eguaj


Operazion in tra insemma

[Modifega | modifica 'l sorgent]


Relazion in tra insemma

[Modifega | modifica 'l sorgent]


Insemma voeud e di part

[Modifega | modifica 'l sorgent]

L'insemma voeud a l'è 'n insemma che 'l gh'ha dent nissun element e l'è indicaa cont . L'insemma di part, inveci, a l'è l'insemma de tucc i sottainsemma de 'n insemma: Per esempi per on insemma S faa de {1,2} al saria faa de l'insemma voeud, de {1}, de {2} e de {1,2}.

Insemma numerich

[Modifega | modifica 'l sorgent]
Diagramma de Euler di insemma numerich

I insemma numerich a hinn assee important per tucc i ramm de la matematega, degià che definissen i tipi di numer che gh'è e hinn:

Se pò, per semplificà, dì che hinn sottainsemma vun de l'alter, ma pussee propriament a hinn in immersion: