Miquel Crusafont i Sabater
 Miquel Crusafont i Sabater | |
| Biografía | |
|---|---|
| Nacemento | 1942 Sabadell, España  |
| Residencia | Barcelona |
| País de nacionalidade | Española |
| Educación | - Universidade Autónoma de Barcelona. - Universidade Politécnica de Cataluña. |
| Q89547790 | Estudos de numismática medieval de Cataluña. |
| Actividade | |
| Campo de traballo | Numismática, historiografía, museoloxía, enxeñaría industrial |
| Ocupación | historiador, arqueólogo, museólogo, enxeñeiro, numismático |
| Familia | |
| Pai | Miguel Crusafont-Pairó |
| Irmáns | Anna Crusafont Sabater |
| Premios | |
| - Jeton de Vermeil da Société française de numismatique (2003). - Premio Conde Garriga da Asociación Numismática Española. - Creu de Sant Jordi (2017). Membro honorario de: - Associaçao Numismática de Portugal. - Società Numismatica Sarda - Centre National de Recherche sur les Jetons et les Mereaux du Moyen Âge. | |
  | |
Lista
| |
Miquel Crusafont i Sabater, nado en 1942 en Sabadell, Barcelona, enxeñeiro industrial pola Universidade Politécnica de Cataluña e doutor en Historia pola Universidade Autónoma de Barcelona, con diploma en museoloxía da Generalitat de Cataluña, foi director do Museo de Historia de Sabadell. Como historiador, investigador e coleccionista está especializado nas áreas de numismática e medallística, especialmente na moeda catalá medieval, asunto no que está considerado como un salientable especialista.[1][2][3]
Traxectoria
[editar | editar a fonte]En 1996 foi nomeado presidente da Societat Catalana d'Estudis Numismàtics, e tanmén se ocupou da dirección da revista Acta Numismática, o órgano de comunicación dos seus membros.
Como numismático, destaca a súa participación no programa internacional Survey of Numismatic Research, do Consello Internacional de Numismática e desenvolvido no seo dos Congresos Internacionais de Numismática, así como noutras iniciativas como Une monnaie pour l'Europe (Bruxelas), I goti (Milán) e Medieval European Coinage (Cambridge).
Crusafont publicou quince libros e máis de tres centos de artigos, especialmente sobre a historia da moeda medieval e moderna.[4]
Recoñecementos
[editar | editar a fonte]Miquel Crusafont foi premiado en 2003 co Jeton de Vermeil pola Société Française de Numismatique (París) e en dúas ocasións co premio Conde Garriga da Asociación Numismática Española.[5]
O día 11 de abril de 2017, o Goberno da Generalitat de Catalunya concedeulle a Creu de Sant Jordi.[6]
Ademais, é membro honorario da Associaçao Numismática de Portugal (Lisboa), da Società Numismatica Sarda (Sassari) e do Centre National de Recherche sur les Jetons et les Mereaux du Moyen Âge (Versalles).[7]
Publicacións
[editar | editar a fonte]Esta é unha listaxe das monografías publicadas por Miquel Crusafont, por orde cronolóxica:
- (1982): Numismàtica de la Corona Catalano-Aragonesa medieval (785-1516). Ed. Vico. Madrid. ISBN 84-85711-04-1
- (1983): Les excavacions a l'Església de Sant Andreu (Òrrius). Estudi preliminar de la troballa de monedes comtals. Con A. M. Balaguer. Generalitat de Catalunya. Barcelona. ISBN 845009304X
- (1986): Història de la moneda catalana. Caixa de Barcelona. Con A. M. Balaguer e M. García. Barcelona. ISBN 84-7580-338-5
- (1989): Barcelona i la moneda catalana. Caixa de Pensions. Barcelona. ISBN 84-505-8941-X
- (1990): La moneda catalana local (s. XIII-XVIII). Societat Catalana d'Estudis Numismàtics. Institut d'Estudis Catalans. Barcelona. ISBN 84-7283-160-4
- (1992): Acuñaciones de la Corona Catalano-Aragonesa y de los Reinos de Aragón y Navarra. Medioevo y tránsito a la Edad Moderna. Ed. Vico & Segarra. Madrid. ISBN 84-604-1500-7
- (1994): El sistema monetario visigodo: cobre y oro. ANE (Barcelona) e FNMT (Madrid).
- (1996): Plomos y jetones medievales de la Península Ibérica. Con J. Labrot e B. Moll. ANE (Barcelona) e FNMT (Madrid).
- (1996): El florí d'or català: Catalunya, València, Mallorca. Con R. Comas. ANE e Societat Catalana d'Estudis Numismàtics. Barcelona. ISBN 84-7283-336-4
- (1996): Història de la moneda catalana. Interpretació i criteris metodològics. Ed. Crítica, Grijalbo Mondadori. ISBN 84-7423-776-9
- (1997). Obra numismàtica esparsa i inèdita de Joaquim Botet i Sisó. Societat Catalana d'Estudis Numismàtics. Institut d'Estudis Catalans. ISBN 9788472833791
- (1999): Pesals monetaris de la Corona catalanoaragonesa. Societat Catalana d'Estudis Numismàtics. Barcelona. ISBN 84-7283-445-X
- (2001): Història de la moneda de la Guerra dels Segadors. Primera República Catalana. 1640-1652. Societat Catalana d’Estudis Numismàtics. Barcelona. ISBN 8472835960
- (2006): Medalles conmemoratives dels Països Catalans i de la Corona Catalano-Aragonesa (S. XV-XX). Societat Catalana d’Estudis Numismàtics. Barcelona. ISBN 84-7283-864-1
- (2009): Catàleg general de la moneda catalana, Països Catalans i Corona Catalano-Aragonesa (s. V aC- s. XX dC). Societat Catalana d’Estudis Numismàtics. Barcelona. ISBN 978-84-92583-62-1
- (2012): Història de la moneda de l'Occitània catalana (s. XI-XIII). Societat Catalana d’Estudis Numismàtics. Barcelona. ISBN 9788499651170
- (2015): Història de la moneda de la Corona Catalano-aragonesa medieval (excepte els comtats catalans): (1067/1162-1516). Societat Catalana d'Estudis Numismàtics. Barcelona. ISBN 978-84-9965-253-5
- (2017): Glosari català de numismàtica amb totes les poblacions emissores (Països Catalans i Corona catalano-Aragonesa). Societat Catalana d’Estudis Numismàtics. Barcelona. ISBN 978-84-9965-355-6
- (2023): La mineda de les terres catalanes. Brau edicions. ISBN 978-8418096549
Notas
[editar | editar a fonte]- ↑ Prat Fernàndez, C. "Miquel Crusafont. Un erudit fet a partir de la passió per la història de la moneda". En Vallesos, 13. Primavera-verán de 2017. Páxinas 26-28. ISSN: 2014-1882.
- ↑ "Miquel Crussafont: passió per les monedes Arquivado 05 de novembro de 2018 en Wayback Machine.". Fundació d'Estudis Històrics de catalunya.
- ↑ "La colección Crusafont". En Blog numismático Ruiz Calleja.
- ↑ "Miquel Crusafont i Sabater". En Gran Enciclopèdia Catalana.
- ↑ "Médaille et jeton de vermeil". Société Française de Numismatique.
- ↑ "El Govern distingeix amb la Creu de Sant Jordi 29 personalitats i 23 entitats Arquivado 05 de novembro de 2018 en Wayback Machine.". Generalitat de catalunya.
- ↑ "Comité Scientifique de soutien au centre. Correspondants internationaux (Membres d'honneur nommés par le Conseil d'Administration)". No sitio web do Centre National de Recherche sur les Jetons et les Mereaux du Moyen Âge.
