flairar

Inherited from Vulgar Latin, Late Latin flāgrāre, by dissimilation from Latin frāgrāre, from Proto-Indo-European *bʰreh₂gro-, from *bʰreh₂g- (“to smell”) + *-ro-. Compare Occitan flairar, French flairer, Portuguese cheirar.

• IPA^(key): (Central, Balearic) [fləjˈɾa]
• IPA^(key): (Valencia) [flajˈɾaɾ]
• Rhymes: -a(ɾ)

flairar (first-person singular present flairo, first-person singular preterite flairí, past participle flairat)

1. (transitive) to smell (sense the smell of)

   Synonym: olorar

2. (intransitive) to smell (have a particular smell)

   Synonym: fer olor

• flairada
• flairant
• flaire

• “flairar” in Diccionari de la llengua catalana, segona edició, Institut d’Estudis Catalans.
• “flairar”, in Gran Diccionari de la Llengua Catalana, Grup Enciclopèdia Catalana, 2024
• “flairar” in Diccionari normatiu valencià, Acadèmia Valenciana de la Llengua.
• “flairar” in Diccionari català-valencià-balear, Antoni Maria Alcover and Francesc de Borja Moll, 1962.