dissoldre

Borrowed from Latin dissolvere (“to dissolve”); adapted to inherited verbs like resoldre.

• IPA^(key): (Central, Balearic) [diˈsɔl.ðɾə]
• IPA^(key): (Valencia) [diˈsɔl.ðɾe]

dissoldre (first-person singular present dissolc, first-person singular preterite dissolguí, past participle dissolt); root stress: (Central, Valencia, Balearic) /ɔ/

1. to dissolve, to disunite
2. to break up, to disband
3. to dismantle

• diluir

• dissolució

• “dissoldre” in Diccionari de la llengua catalana, segona edició, Institut d’Estudis Catalans.
• “dissoldre”, in Gran Diccionari de la Llengua Catalana, Grup Enciclopèdia Catalana, 2024
• “dissoldre” in Diccionari normatiu valencià, Acadèmia Valenciana de la Llengua.
• “dissoldre” in Diccionari català-valencià-balear, Antoni Maria Alcover and Francesc de Borja Moll, 1962.