musclo

Inherited from Old Catalan musclo, from Latin mūsculus. Doublet of múscul (“muscle”) and muscle (“shoulder”).

• IPA^(key): (Central) [ˈmus.klu]
• IPA^(key): (Balearic, Valencia) [ˈmus.klo]

musclo m (plural musclos)

1. mussel

• muscle

• “musclo” in Diccionari català-valencià-balear, Antoni Maria Alcover and Francesc de Borja Moll, 1962.
• “musclo”, in Gran Diccionari de la Llengua Catalana, Grup Enciclopèdia Catalana, 2024

• “musclo” in Diccionari de la llengua catalana, segona edició, Institut d’Estudis Catalans.
• “musclo” in Diccionari normatiu valencià, Acadèmia Valenciana de la Llengua.