Nothing Special   »   [go: up one dir, main page]

Vai al contenuto

Clómb: differenze tra le versioni

Da Wikipedia.
Contenuto cancellato Contenuto aggiunto
Nessun oggetto della modifica
m Fix cat
 
(26 versioni intermedie di 9 utenti non mostrate)
Riga 1: Riga 1:
{{Metacaixa
{{Variant|MUD}}
|id=0
[[File:Mirandules.png|130px|thumb|right|Articul in Miranduleś]]
|color=
|bt1=Miranduléś
|bt2=Bulgnaiṡ
|bticona1=[[File:Mirandola-stemma.gif|16px]]
|bticona2=[[File:Bandiera_di_Bologna.PNG|16px]]
|ps1=
__NOTOC__


{{dialortCass | dial=Miranduléś |cass=MUD}}
Al '''clómb''' (''Columba Livia'', '''colombo''' o '''piccione''' in [[italiàn]]) 'l è na bèstia ch'la fa part ad na famija 'd uśei cla cumprend 300 speci, 5 sotafamiji e 42 genar.


[[File:Rock_dove_-_natures_pics.jpg|290px|thumb|left|Un clómb in vól]]
[[File:Rock_dove_-_natures_pics.jpg|245px|thumb|right|Un clómb in vōl]]


I sò muscui i èṅ dimondi putent e i gh permetan ad schivar in presia i ustacui, virand da n'atra banda.


Al '''clómb''' o '''pisòṅ''' (''Columba Livia'', '''colombo''' o '''piccione''' in [[italiàṅ]]) 'l è na bèstia ch'la fà part ad na famìja 'd uśèi ch'la gh'à dèntar 300 spèci, 5 sótafamìji e 42 gènar.
== Distribusiòṅ e Habitat ==
Al dè 'd incòo, dal nostri bandi i clómb i vivan dapartut, in campagna e in sità. In general, i s càtan in tut al mond ad ecesiòṅ dal polo sud.


I sò mùscui i èṅ dimóndi fòrt e i gh parmétan ad schivàr via in présia i ustàcui, virànd da n'atra banda.
== Aspèt murfulògic ==
Al clómb 'l è lung 30-35 cm cun na vèrta alara ad 62-68 cm. La part da drèe sota gl'ali l'è bianca e l'è la più granda carateristica par cgnos'r-al. Al clómb al gh'à anc du linnìi negri ch'i cùran in sima a gl'ali griśi. La coa l'è burdata ad bianc. La testa e al còl i èṅ griśi blu scur in d'l adult cun di rifles smeraldèṅ. I òć i èṅ arans e i pólan esar burdàa da anei griś-bianc. Al śampi i èṅ rusastri.


== Distribusiòṅ ==
[[Immagine:Pigeon portrait 4861.jpg|right|thumb|200px|Prim piaṅ 'd un clómb al tramònt]]


Al dè 'd incō, dal nostri bandi i clómb i vìvan dapartùt, in campàgna e in sità. In generàl, i s càtan in tut al mónd ma briśa in dal [[Pòlo sud]].
'D aspèt simil a'l culumbàs (''Colomba palumbus''), a s diferensia da lò par:


== Descrisiòṅ ==
* la mancansa ad maci bianchi intor'n al còl;
* al bèc brun e minga ros e śal;
* la mancansa dna linea bianca in sima a l'ala ch'al gh'à al culumbas;
* al grupòṅ bianc;
* la dimensiòṅ un pò più picula.


[[Immagine:Columba_livia.jpg|left|thumb|200px|un clómb ch'l è drèe a marciar su'n marciapèe]]
[[File:Columba_livia.jpg|left|thumb|275px|Un clómb drē a giràr insìma a 'n marciapē]]
[[File:Columbalivia-pomba.JPG|275px|thumb|left|Un clómb su 'n teǵ 'd na cà]]
[[File:Columba livia MHNT.ZOO.2010.11.73.7.jpg|thumb|left|275px|Du [[ōv]] dal clómb]]
Al clómb 'l è lung 30-35 cm cun na vèrta alàra ad 62-68 cm. La part da drē sóta gl'ali l'è biànca e l'è 'l quèl più impurtànt ch'a s pōl druàr p'r arcgnós'r-i. Al clómb al gh'à anc dū righi négri ch'i cùran in sima a gl'ali griśi. La cóa la gh'à i bórd biànc. La tèsta e 'l còl i èṅ griś-blù scûr in d'l adùlt cun di riflès smeraldèṅ. I òć i èṅ aràns e i pōl'n èsar burdâ da di anèi griś-biànc. Al śampi i ténd'n al rós.


'D aspèt sìmil a 'l culumbàs (''Colomba palumbus''), 'l è invéci 'n pôs difarènt da lò par chi mutìṿ chè 'd sóta:
== Impat ambiental ==
Al fat che cal bèsti chè i èṅ soliti a vivan in gran numar in di arìi urbani al crea di problema dal punt ad vista igènic. Infàt i clómb i tèndan a purtar sèg dal malatìi periculośi anc par 'l óm.


* al n gh'à mia al maci biànchi 'd intór'n al còl;
A gh'è pò anc da dir che i sò escrement, acsè acid, i pólan cauśar di dan a'l custrusiòṅ e a i munument.
* al bèc 'l è brûn e minga rós e śal;
* al n gh'à mia na riga biànca insìma a l'ala cuma invéci al gh'à 'l culumbàs;
* al grupòṅ 'l è biànc;
* la dimensiòṅ l'è n po' più pìcula.


Al clómb al viṿ da tri a sinc an da selvàdag, ma al pōl scampàr anc 15 an s'l è adumesticâ. Anc s'al gh'à 'n [[sarvèl]] pìcul, al ''pisòṅ'' 'l è bòṅ 'd arcgnós'r i quàdar, al létri d'l alfabét, 'l ghigni e 'l càncar in di tesû umàṅ <ref>[http://www.lastampa.it/2015/11/30/scienza/benessere/la-diagnosi-di-tumore-la-far-un-piccione-PAHAZ7DQ1VmW52bLE8hEHO/pagina.html La diàgnuśi dal càncar al la farà 'n pisòṅ] ''La Stampa'', 30 ad Nuvémbar dal 2015</ref>.
[[File:Stadttaube-FelixAbraham.jpg|200px|thumb|right|un clómb a tèra]]


A n è minga fàcil arcgnósar al masć da la fémna (in gènar, qvésta chè l'è più pìcula). Durànt al curtegiamènt, al masć 'l impinìs al còl 'd ària e al taca a prilàr in tónd da par lò mèntar al tuba e pò a gh cur adrē. Dimóndi vòlti la fémna la scapa via o la vóla luntàṅ e al masć al rèsta lè cuma un bambòs.
Al clómb al viv da 3 a sinc an da selvadag, ma al pól scampar anc 15 an s'l è adumesticàa.


A n è minga facil cgnosar al masć da la fémna (in gener, questa chè l'è più picula). Durant al curtegiament, al masć al gonfia al còl e al taca a rutear in tond da par lò mentar al tuba e pò a gh cur adrèe. Dimondi volti la fémna la scapa via o la vola luntan e al masć al resta cuma un bambos.
Durànt 'l acupiamènt, al masć e la fémna i s tōśan p'r al bèc e i s pìgan al còl 'l un cun cl'atra dimóndi vòlti. A la fiṅ la fémna la s mét par tèra e al masć al gh salta insìma in sla schina.


I clómb i cóvan i sò óṿ biànc, a dū a la vòlta, par 21 dè: la fémna ad dè e al masć a la nòt. Quànd i pulśèṅ i nàsan, i màgnan quél ch'i gh pòrtan i genitōr, pò i mùcian sù al péni e i vólan via da 'l gnal dòp un mèś.
Durant 'l acupiament, al masć e la fémna i s tośan p'r al bèc e i s pigan al còl a vicenda dimondi volti infiṅ a quand la fémna la s mèt par tèra e al masć al gh salta insima in sla schina.


== Impàt in s'l ambînt ==
[[File:Columbalivia-pomba.JPG|200px|thumb|left|un clómb su 'n teǵ 'd na cà]]


Al fat che cal bèsti chè ad sòlit i vìvan in gran nùmar in di arìi urbàni al pōl dar dimóndi prubléma dal punt ad vista igènic. Difàti i clómb i téndan a purtàr sèg dal malatìi periculóśi anc par 'l óm. A gh'è pò anc da dir che i sò [[pét]], acsè acid, i pōlan purtàr di dan a 'l custrusiòṅ e a i munumènt.
I clómb i covan i sò oṿ bianc, a du a la volta, par 21 dè: la fémna ad dè e al masć a la nòt. Quand i pulśèṅ i nasan, i magnan quel ch'i gh portan i genitor, pò i mucian al pèni e i volan via dal gnal dopa un mèś.


==Manéri ad dir==
{{BESTIE EMILIANE}}
* {{carpś}} '''Clomb''' sasèt! N'ètra śgancèda in sim'ala [[plèda]]!! Stùfet! <small>;-DD</small> {{it}} ''Colombo assassino! Un'altra sganciata (deiezione) sulla pelata!! Stancati!''
* {{carpś}} Al dòrm in gronda (al spigòsa) damànd un '''clomb''' {{it}} ''Dorme sulla grondaia (e oscilla) come un colombo''.
[[File:Pigeon portrait 4861.jpg|right|thumb|145px|Prim piàṅ 'd un pisòṅ]]


== Culegamènt estéran ==
[[az:Çöl göyərçini]]
* {{fr}} [http://jouissezsansentraves.blogspot.com/2006/11/052-pigeon.html Soquànti fòto ad clómb]
[[bg:Скален гълъб]]
* {{en}} [http://animaldiversity.ummz.umich.edu/site/accounts/information/Columbidae.html Animal Diversiy Web]
[[br:Dube]]
* {{it}} [http://www.piccioni-viaggiatori.it Fòto e filmâ di clómb dumèstic]
[[bs:Golub pećinar]]

[[ca:Colom (ocell)]]
== Nòti ==
[[da:Klippedue]]
{{References|1}}
[[de:Felsentaube]]

[[eml:Pizån]]
|ps2=
[[en:Rock Pigeon]]
{{dialortCass | dial=Bulgnaiṡ |cass=BLG}}
[[eo:Kolombo]]

[[es:Columba livia]]
[[File:Columba livia.jpg|right|200px|]]
[[fa:کبوتر چاهی]]
Al '''Pizån''' l é un usèl ch'al vîv spass int äl zitè, creànd [[spurcézzia]]. Al fà pèrt dla stassa famajja dal clånb.
[[fi:Kalliokyyhky]]

[[fr:Pigeon biset]]
|sel=1
[[hr:Golub pećinar]]
}}
[[hu:Szirti galamb]]

[[id:Merpati karang]]
{{BESTIE EMILIANE}}
[[ja:カワラバト]]
[[ko:바위비둘기]]
[[lmo:Columba livia]]
[[lt:Naminis karvelis]]
[[lv:Mājas balodis]]
[[mk:Гулаб]]
[[ml:മാടപ്രാവ്]]
[[mr:कबुतर]]
[[nl:Rotsduif]]
[[nn:Klippedue]]
[[no:Klippedue]]
[[pl:Gołąb skalny]]
[[pt:Pombo-comum]]
[[ru:Сизый голубь]]
[[su:Japati]]
[[sv:Klippduva]]
[[tr:Kaya güvercini]]
[[tt:Күгәрчен]]
[[uk:Сизий голуб]]
[[vec:Colonp]]
[[zh:原鸽]]

Versione attuale delle 23:57, 27 Nov 2022

C'l artìcul chè 'l è scrit in Miranduléś Emiliàn

Artéccol in dialètt mudnés

Un clómb in vōl


Al clómb o pisòṅ (Columba Livia, colombo o piccione in italiàṅ) 'l è na bèstia ch'la fà part ad na famìja 'd uśèi ch'la gh'à dèntar 300 spèci, 5 sótafamìji e 42 gènar.

I sò mùscui i èṅ dimóndi fòrt e i gh parmétan ad schivàr via in présia i ustàcui, virànd da n'atra banda.

Distribusiòṅ

Al dè 'd incō, dal nostri bandi i clómb i vìvan dapartùt, in campàgna e in sità. In generàl, i s càtan in tut al mónd ma briśa in dal Pòlo sud.

Descrisiòṅ

Un clómb drē a giràr insìma a 'n marciapē
Un clómb su 'n teǵ 'd na cà
Du ōv dal clómb

Al clómb 'l è lung 30-35 cm cun na vèrta alàra ad 62-68 cm. La part da drē sóta gl'ali l'è biànca e l'è 'l quèl più impurtànt ch'a s pōl druàr p'r arcgnós'r-i. Al clómb al gh'à anc dū righi négri ch'i cùran in sima a gl'ali griśi. La cóa la gh'à i bórd biànc. La tèsta e 'l còl i èṅ griś-blù scûr in d'l adùlt cun di riflès smeraldèṅ. I òć i èṅ aràns e i pōl'n èsar burdâ da di anèi griś-biànc. Al śampi i ténd'n al rós.

'D aspèt sìmil a 'l culumbàs (Colomba palumbus), 'l è invéci 'n pôs difarènt da lò par chi mutìṿ chè 'd sóta:

  • al n gh'à mia al maci biànchi 'd intór'n al còl;
  • al bèc 'l è brûn e minga rós e śal;
  • al n gh'à mia na riga biànca insìma a l'ala cuma invéci al gh'à 'l culumbàs;
  • al grupòṅ 'l è biànc;
  • la dimensiòṅ l'è n po' più pìcula.

Al clómb al viṿ da tri a sinc an da selvàdag, ma al pōl scampàr anc 15 an s'l è adumesticâ. Anc s'al gh'à 'n sarvèl pìcul, al pisòṅ 'l è bòṅ 'd arcgnós'r i quàdar, al létri d'l alfabét, 'l ghigni e 'l càncar in di tesû umàṅ [1].

A n è minga fàcil arcgnósar al masć da la fémna (in gènar, qvésta chè l'è più pìcula). Durànt al curtegiamènt, al masć 'l impinìs al còl 'd ària e al taca a prilàr in tónd da par lò mèntar al tuba e pò a gh cur adrē. Dimóndi vòlti la fémna la scapa via o la vóla luntàṅ e al masć al rèsta lè cuma un bambòs.

Durànt 'l acupiamènt, al masć e la fémna i s tōśan p'r al bèc e i s pìgan al còl 'l un cun cl'atra dimóndi vòlti. A la fiṅ la fémna la s mét par tèra e al masć al gh salta insìma in sla schina.

I clómb i cóvan i sò óṿ biànc, a dū a la vòlta, par 21 dè: la fémna ad dè e al masć a la nòt. Quànd i pulśèṅ i nàsan, i màgnan quél ch'i gh pòrtan i genitōr, pò i mùcian sù al péni e i vólan via da 'l gnal dòp un mèś.

Impàt in s'l ambînt

Al fat che cal bèsti chè ad sòlit i vìvan in gran nùmar in di arìi urbàni al pōl dar dimóndi prubléma dal punt ad vista igènic. Difàti i clómb i téndan a purtàr sèg dal malatìi periculóśi anc par 'l óm. A gh'è pò anc da dir che i sò pét, acsè acid, i pōlan purtàr di dan a 'l custrusiòṅ e a i munumènt.

Manéri ad dir

  • (CARPŚ) Clomb sasèt! N'ètra śgancèda in sim'ala plèda!! Stùfet! ;-DD (IT) Colombo assassino! Un'altra sganciata (deiezione) sulla pelata!! Stancati!
  • (CARPŚ) Al dòrm in gronda (al spigòsa) damànd un clomb (IT) Dorme sulla grondaia (e oscilla) come un colombo.
Prim piàṅ 'd un pisòṅ

Culegamènt estéran

Nòti

  1. La diàgnuśi dal càncar al la farà 'n pisòṅ La Stampa, 30 ad Nuvémbar dal 2015


Animali della campagna emiliana (tradurre)Bèsti ed la campâgna emiliânaBisti d'la canpâgna emigliènaBèsti dla campagna emiglianaBesti d'la campâgna emiliana

anatranâderanàdranàdranàdör | barbagiannibarbagiânbarbazànbarbagiàṅ | bue | pidocchiopiōcbdòcpiôc'bdòc | bigattinobigatèinbigâtbègatèṅ | biscia / serpebésabessabéssabîssa | baco da seta / bombicebèigh da sèidabigàt dla saidabigâtbigàt | rosporôspbòtrospbòt | canecâncancâncan | capponecapòuncapåncapòuncapôn | cavallocavâlcavàlcavâlcavàl | caprachêvrachèvrachèvracrèva | cuculocóchcócchcócchcócch | conigliocunîn-cunéjcunéicunéj o cunèṅcunî | cornacchiacurnâciacurnâciacurnacia | asinoêṣenèsenèsenèsen | apevrèspaevbêgaev | formicafurmîgafurmìgafurmìgaformìga | gallogâlgàlgalgàl | gallinagalèinagalénagaleinagalén'na | gattogâtgàtgatgàt | gazzagâzagâżagaśa | grillogrélgrélgrilgrél | lupolòuvlauvluvlöv | ramarroingòrligùrramarligùr | leprelēvralivralevralëvra | chiocciola / lumacalumêgalumègalumagalumèga | lucertolaarzintèlaluśêrtaluśertalusértla | maialenimêlpôrzporcgosèn | moscamòscamåscamoscamōsca | merlomêrelmèrelmerulmèrel | mulomólmóllmulmóll | talpatêlpamusåntèlpamusön | porcellinonimalèinninénninetninén | ocaôcaócaocaóca | pipistrelloparpastrèlpalpastrèlpapastrèlpalpastrèl | topo / sorcio / rattopòundgapåndgasoragpôngö | farfallaparpâjaparpàiaparpajaparpàia | passeropâsrapàserpàserpàser | pettirossopetròspetråsspetros | pecorapēgrapigrapegurapigra | piccione / colombopisòunpizônclombpizôn | pulcepólgapólsapulsapólsa | ragnorâgnràgnragnràgn | rana / ranocchioranôcranòcranaranòc | ricciorésrézzris | rondinerundanèinarundanénarundaninaröndanén'a | scarafaggiopanarâsaburdigånscaravàś | cinghialezingèlzignèl | tignola / tarmatêrmlatarmatarmatarma | tarlotarōltaroltaroltarol | tafanotavântafàntavàṅ | tacchinopîttòchtoctòch | vaccavâcavàcavacavàca | volpevòulpavôulpvólpvôlpa | cicalasighêlazigalasicalazigala | zanzarasarabîgazinzèlasinsàla | civettasfètlazvèttasivetazivètta