Clómb: differenze tra le versioni
Nessun oggetto della modifica |
m Fix cat |
||
(26 versioni intermedie di 9 utenti non mostrate) | |||
Riga 1: | Riga 1: | ||
{{Metacaixa |
|||
{{Variant|MUD}} |
|||
|id=0 |
|||
[[File:Mirandules.png|130px|thumb|right|Articul in Miranduleś]] |
|||
|color= |
|||
|bt1=Miranduléś |
|||
|bt2=Bulgnaiṡ |
|||
|bticona1=[[File:Mirandola-stemma.gif|16px]] |
|||
|bticona2=[[File:Bandiera_di_Bologna.PNG|16px]] |
|||
|ps1= |
|||
__NOTOC__ |
|||
{{dialortCass | dial=Miranduléś |cass=MUD}} |
|||
Al '''clómb''' (''Columba Livia'', '''colombo''' o '''piccione''' in [[italiàn]]) 'l è na bèstia ch'la fa part ad na famija 'd uśei cla cumprend 300 speci, 5 sotafamiji e 42 genar. |
|||
[[File:Rock_dove_-_natures_pics.jpg| |
[[File:Rock_dove_-_natures_pics.jpg|245px|thumb|right|Un clómb in vōl]] |
||
I sò muscui i èṅ dimondi putent e i gh permetan ad schivar in presia i ustacui, virand da n'atra banda. |
|||
Al '''clómb''' o '''pisòṅ''' (''Columba Livia'', '''colombo''' o '''piccione''' in [[italiàṅ]]) 'l è na bèstia ch'la fà part ad na famìja 'd uśèi ch'la gh'à dèntar 300 spèci, 5 sótafamìji e 42 gènar. |
|||
== Distribusiòṅ e Habitat == |
|||
Al dè 'd incòo, dal nostri bandi i clómb i vivan dapartut, in campagna e in sità. In general, i s càtan in tut al mond ad ecesiòṅ dal polo sud. |
|||
I sò mùscui i èṅ dimóndi fòrt e i gh parmétan ad schivàr via in présia i ustàcui, virànd da n'atra banda. |
|||
== Aspèt murfulògic == |
|||
Al clómb 'l è lung 30-35 cm cun na vèrta alara ad 62-68 cm. La part da drèe sota gl'ali l'è bianca e l'è la più granda carateristica par cgnos'r-al. Al clómb al gh'à anc du linnìi negri ch'i cùran in sima a gl'ali griśi. La coa l'è burdata ad bianc. La testa e al còl i èṅ griśi blu scur in d'l adult cun di rifles smeraldèṅ. I òć i èṅ arans e i pólan esar burdàa da anei griś-bianc. Al śampi i èṅ rusastri. |
|||
== Distribusiòṅ == |
|||
[[Immagine:Pigeon portrait 4861.jpg|right|thumb|200px|Prim piaṅ 'd un clómb al tramònt]] |
|||
Al dè 'd incō, dal nostri bandi i clómb i vìvan dapartùt, in campàgna e in sità. In generàl, i s càtan in tut al mónd ma briśa in dal [[Pòlo sud]]. |
|||
'D aspèt simil a'l culumbàs (''Colomba palumbus''), a s diferensia da lò par: |
|||
== Descrisiòṅ == |
|||
* la mancansa ad maci bianchi intor'n al còl; |
|||
* al bèc brun e minga ros e śal; |
|||
* la mancansa dna linea bianca in sima a l'ala ch'al gh'à al culumbas; |
|||
* al grupòṅ bianc; |
|||
* la dimensiòṅ un pò più picula. |
|||
[[ |
[[File:Columba_livia.jpg|left|thumb|275px|Un clómb drē a giràr insìma a 'n marciapē]] |
||
[[File:Columbalivia-pomba.JPG|275px|thumb|left|Un clómb su 'n teǵ 'd na cà]] |
|||
[[File:Columba livia MHNT.ZOO.2010.11.73.7.jpg|thumb|left|275px|Du [[ōv]] dal clómb]] |
|||
Al clómb 'l è lung 30-35 cm cun na vèrta alàra ad 62-68 cm. La part da drē sóta gl'ali l'è biànca e l'è 'l quèl più impurtànt ch'a s pōl druàr p'r arcgnós'r-i. Al clómb al gh'à anc dū righi négri ch'i cùran in sima a gl'ali griśi. La cóa la gh'à i bórd biànc. La tèsta e 'l còl i èṅ griś-blù scûr in d'l adùlt cun di riflès smeraldèṅ. I òć i èṅ aràns e i pōl'n èsar burdâ da di anèi griś-biànc. Al śampi i ténd'n al rós. |
|||
'D aspèt sìmil a 'l culumbàs (''Colomba palumbus''), 'l è invéci 'n pôs difarènt da lò par chi mutìṿ chè 'd sóta: |
|||
== Impat ambiental == |
|||
Al fat che cal bèsti chè i èṅ soliti a vivan in gran numar in di arìi urbani al crea di problema dal punt ad vista igènic. Infàt i clómb i tèndan a purtar sèg dal malatìi periculośi anc par 'l óm. |
|||
* al n gh'à mia al maci biànchi 'd intór'n al còl; |
|||
A gh'è pò anc da dir che i sò escrement, acsè acid, i pólan cauśar di dan a'l custrusiòṅ e a i munument. |
|||
* al bèc 'l è brûn e minga rós e śal; |
|||
* al n gh'à mia na riga biànca insìma a l'ala cuma invéci al gh'à 'l culumbàs; |
|||
* al grupòṅ 'l è biànc; |
|||
* la dimensiòṅ l'è n po' più pìcula. |
|||
Al clómb al viṿ da tri a sinc an da selvàdag, ma al pōl scampàr anc 15 an s'l è adumesticâ. Anc s'al gh'à 'n [[sarvèl]] pìcul, al ''pisòṅ'' 'l è bòṅ 'd arcgnós'r i quàdar, al létri d'l alfabét, 'l ghigni e 'l càncar in di tesû umàṅ <ref>[http://www.lastampa.it/2015/11/30/scienza/benessere/la-diagnosi-di-tumore-la-far-un-piccione-PAHAZ7DQ1VmW52bLE8hEHO/pagina.html La diàgnuśi dal càncar al la farà 'n pisòṅ] ''La Stampa'', 30 ad Nuvémbar dal 2015</ref>. |
|||
[[File:Stadttaube-FelixAbraham.jpg|200px|thumb|right|un clómb a tèra]] |
|||
A n è minga fàcil arcgnósar al masć da la fémna (in gènar, qvésta chè l'è più pìcula). Durànt al curtegiamènt, al masć 'l impinìs al còl 'd ària e al taca a prilàr in tónd da par lò mèntar al tuba e pò a gh cur adrē. Dimóndi vòlti la fémna la scapa via o la vóla luntàṅ e al masć al rèsta lè cuma un bambòs. |
|||
Al clómb al viv da 3 a sinc an da selvadag, ma al pól scampar anc 15 an s'l è adumesticàa. |
|||
Durànt 'l acupiamènt, al masć e la fémna i s tōśan p'r al bèc e i s pìgan al còl 'l un cun cl'atra dimóndi vòlti. A la fiṅ la fémna la s mét par tèra e al masć al gh salta insìma in sla schina. |
|||
I clómb i cóvan i sò óṿ biànc, a dū a la vòlta, par 21 dè: la fémna ad dè e al masć a la nòt. Quànd i pulśèṅ i nàsan, i màgnan quél ch'i gh pòrtan i genitōr, pò i mùcian sù al péni e i vólan via da 'l gnal dòp un mèś. |
|||
Durant 'l acupiament, al masć e la fémna i s tośan p'r al bèc e i s pigan al còl a vicenda dimondi volti infiṅ a quand la fémna la s mèt par tèra e al masć al gh salta insima in sla schina. |
|||
== Impàt in s'l ambînt == |
|||
[[File:Columbalivia-pomba.JPG|200px|thumb|left|un clómb su 'n teǵ 'd na cà]] |
|||
Al fat che cal bèsti chè ad sòlit i vìvan in gran nùmar in di arìi urbàni al pōl dar dimóndi prubléma dal punt ad vista igènic. Difàti i clómb i téndan a purtàr sèg dal malatìi periculóśi anc par 'l óm. A gh'è pò anc da dir che i sò [[pét]], acsè acid, i pōlan purtàr di dan a 'l custrusiòṅ e a i munumènt. |
|||
I clómb i covan i sò oṿ bianc, a du a la volta, par 21 dè: la fémna ad dè e al masć a la nòt. Quand i pulśèṅ i nasan, i magnan quel ch'i gh portan i genitor, pò i mucian al pèni e i volan via dal gnal dopa un mèś. |
|||
==Manéri ad dir== |
|||
{{BESTIE EMILIANE}} |
|||
* {{carpś}} '''Clomb''' sasèt! N'ètra śgancèda in sim'ala [[plèda]]!! Stùfet! <small>;-DD</small> {{it}} ''Colombo assassino! Un'altra sganciata (deiezione) sulla pelata!! Stancati!'' |
|||
* {{carpś}} Al dòrm in gronda (al spigòsa) damànd un '''clomb''' {{it}} ''Dorme sulla grondaia (e oscilla) come un colombo''. |
|||
[[File:Pigeon portrait 4861.jpg|right|thumb|145px|Prim piàṅ 'd un pisòṅ]] |
|||
== Culegamènt estéran == |
|||
[[az:Çöl göyərçini]] |
|||
* {{fr}} [http://jouissezsansentraves.blogspot.com/2006/11/052-pigeon.html Soquànti fòto ad clómb] |
|||
[[bg:Скален гълъб]] |
|||
* {{en}} [http://animaldiversity.ummz.umich.edu/site/accounts/information/Columbidae.html Animal Diversiy Web] |
|||
[[br:Dube]] |
|||
* {{it}} [http://www.piccioni-viaggiatori.it Fòto e filmâ di clómb dumèstic] |
|||
[[bs:Golub pećinar]] |
|||
[[ca:Colom (ocell)]] |
|||
== Nòti == |
|||
[[da:Klippedue]] |
|||
{{References|1}} |
|||
[[de:Felsentaube]] |
|||
[[eml:Pizån]] |
|||
|ps2= |
|||
[[en:Rock Pigeon]] |
|||
{{dialortCass | dial=Bulgnaiṡ |cass=BLG}} |
|||
[[eo:Kolombo]] |
|||
[[es:Columba livia]] |
|||
[[File:Columba livia.jpg|right|200px|]] |
|||
[[fa:کبوتر چاهی]] |
|||
Al '''Pizån''' l é un usèl ch'al vîv spass int äl zitè, creànd [[spurcézzia]]. Al fà pèrt dla stassa famajja dal clånb. |
|||
[[fi:Kalliokyyhky]] |
|||
[[fr:Pigeon biset]] |
|||
|sel=1 |
|||
[[hr:Golub pećinar]] |
|||
}} |
|||
[[hu:Szirti galamb]] |
|||
[[id:Merpati karang]] |
|||
{{BESTIE EMILIANE}} |
|||
[[ja:カワラバト]] |
|||
[[ko:바위비둘기]] |
|||
[[lmo:Columba livia]] |
|||
[[lt:Naminis karvelis]] |
|||
[[lv:Mājas balodis]] |
|||
[[mk:Гулаб]] |
|||
[[ml:മാടപ്രാവ്]] |
|||
[[mr:कबुतर]] |
|||
[[nl:Rotsduif]] |
|||
[[nn:Klippedue]] |
|||
[[no:Klippedue]] |
|||
[[pl:Gołąb skalny]] |
|||
[[pt:Pombo-comum]] |
|||
[[ru:Сизый голубь]] |
|||
[[su:Japati]] |
|||
[[sv:Klippduva]] |
|||
[[tr:Kaya güvercini]] |
|||
[[tt:Күгәрчен]] |
|||
[[uk:Сизий голуб]] |
|||
[[vec:Colonp]] |
|||
[[zh:原鸽]] |
Versione attuale delle 23:57, 27 Nov 2022
C'l artìcul chè 'l è scrit in Miranduléś |
Artéccol in dialètt mudnés
Al clómb o pisòṅ (Columba Livia, colombo o piccione in italiàṅ) 'l è na bèstia ch'la fà part ad na famìja 'd uśèi ch'la gh'à dèntar 300 spèci, 5 sótafamìji e 42 gènar.
I sò mùscui i èṅ dimóndi fòrt e i gh parmétan ad schivàr via in présia i ustàcui, virànd da n'atra banda.
Distribusiòṅ
Al dè 'd incō, dal nostri bandi i clómb i vìvan dapartùt, in campàgna e in sità. In generàl, i s càtan in tut al mónd ma briśa in dal Pòlo sud.
Descrisiòṅ
Al clómb 'l è lung 30-35 cm cun na vèrta alàra ad 62-68 cm. La part da drē sóta gl'ali l'è biànca e l'è 'l quèl più impurtànt ch'a s pōl druàr p'r arcgnós'r-i. Al clómb al gh'à anc dū righi négri ch'i cùran in sima a gl'ali griśi. La cóa la gh'à i bórd biànc. La tèsta e 'l còl i èṅ griś-blù scûr in d'l adùlt cun di riflès smeraldèṅ. I òć i èṅ aràns e i pōl'n èsar burdâ da di anèi griś-biànc. Al śampi i ténd'n al rós.
'D aspèt sìmil a 'l culumbàs (Colomba palumbus), 'l è invéci 'n pôs difarènt da lò par chi mutìṿ chè 'd sóta:
- al n gh'à mia al maci biànchi 'd intór'n al còl;
- al bèc 'l è brûn e minga rós e śal;
- al n gh'à mia na riga biànca insìma a l'ala cuma invéci al gh'à 'l culumbàs;
- al grupòṅ 'l è biànc;
- la dimensiòṅ l'è n po' più pìcula.
Al clómb al viṿ da tri a sinc an da selvàdag, ma al pōl scampàr anc 15 an s'l è adumesticâ. Anc s'al gh'à 'n sarvèl pìcul, al pisòṅ 'l è bòṅ 'd arcgnós'r i quàdar, al létri d'l alfabét, 'l ghigni e 'l càncar in di tesû umàṅ [1].
A n è minga fàcil arcgnósar al masć da la fémna (in gènar, qvésta chè l'è più pìcula). Durànt al curtegiamènt, al masć 'l impinìs al còl 'd ària e al taca a prilàr in tónd da par lò mèntar al tuba e pò a gh cur adrē. Dimóndi vòlti la fémna la scapa via o la vóla luntàṅ e al masć al rèsta lè cuma un bambòs.
Durànt 'l acupiamènt, al masć e la fémna i s tōśan p'r al bèc e i s pìgan al còl 'l un cun cl'atra dimóndi vòlti. A la fiṅ la fémna la s mét par tèra e al masć al gh salta insìma in sla schina.
I clómb i cóvan i sò óṿ biànc, a dū a la vòlta, par 21 dè: la fémna ad dè e al masć a la nòt. Quànd i pulśèṅ i nàsan, i màgnan quél ch'i gh pòrtan i genitōr, pò i mùcian sù al péni e i vólan via da 'l gnal dòp un mèś.
Impàt in s'l ambînt
Al fat che cal bèsti chè ad sòlit i vìvan in gran nùmar in di arìi urbàni al pōl dar dimóndi prubléma dal punt ad vista igènic. Difàti i clómb i téndan a purtàr sèg dal malatìi periculóśi anc par 'l óm. A gh'è pò anc da dir che i sò pét, acsè acid, i pōlan purtàr di dan a 'l custrusiòṅ e a i munumènt.
Manéri ad dir
- (CARPŚ) Clomb sasèt! N'ètra śgancèda in sim'ala plèda!! Stùfet! ;-DD (IT) Colombo assassino! Un'altra sganciata (deiezione) sulla pelata!! Stancati!
- (CARPŚ) Al dòrm in gronda (al spigòsa) damànd un clomb (IT) Dorme sulla grondaia (e oscilla) come un colombo.
Culegamènt estéran
Nòti
- ↑ La diàgnuśi dal càncar al la farà 'n pisòṅ La Stampa, 30 ad Nuvémbar dal 2015
anatra | barbagianni | bue | pidocchio | bigattino | biscia / serpe | baco da seta / bombice | rospo | cane | cappone | cavallo | capra | cuculo | coniglio | cornacchia | asino | ape | formica | gallo | gallina | gatto | gazza | grillo | lupo | ramarro | lepre | chiocciola / lumaca | lucertola | maiale | mosca | merlo | mulo | talpa | porcellino | oca | pipistrello | topo / sorcio / ratto | farfalla | passero | pettirosso | pecora | piccione / colombo | pulce | ragno | rana / ranocchio | riccio | rondine | scarafaggio | cinghiale | tignola / tarma | tarlo | tafano | tacchino | vacca | volpe | cicala | zanzara | civetta