y

y ‎(minúscula, majúscula Y)

1. i grega, vint-i-cinquena lletra de l'alfabet llatí modern.

y ‎(minúscula, majúscula Y)

1. Vint-i-cinquena lletra de l'alfabet català.

Alfabet català: a A, b B, c C, d D, e E, f F, g G, h H, i I, j J, k K, l L, m M, n N, o O, p P, q Q, r R, s S, t T, u U, v V, w W, x X, y Y, z Z
lletres modificades: à À, è È, é É, í Í, ï Ï, ò Ò, ó Ó, ú Ú, ü Ü, ç Ç, l·l L·L

• i grega

• A part dels estrangerismes, en català només s'utilitza en el dígraf ny.

• Article corresponent a la   Viquipèdia
• Obres de referència: DNV, DCVB

y

1. i

   «Lo pobre de Tirant tenia moltes nafres en les cames y en los braços» (Joanot Martorell, Tirant lo Blanc, 1460-1464)

• et, e, es

y

1. (proclític àton) forma alternativa de hi

   «D’ aygua éls n' an prou en la costa del castell, de una font que y nex de una part ves tramuntana» (Jaume I, Llibre dels fets, 1343)

• Obres de referència: DTCA

y ‎(minúscula, majúscula Y)

1. Vint-i-cinquena lletra de l'alfabet anglès.

Alfabet anglès: a A, b B, c C, d D, e E, f F, g G, h H, i I, j J, k K, l L, m M, n N, o O, p P, q Q, r R, s S, t T, u U, v V, w W, x X, y Y, z Z

• wy, wye

• Pronúncia⁽ⁱ⁾: /i/
• Rimes: -i
• Etimologia:

Del llatí et [conjunció].

Del llatí ibi [adverbi].

y ‎(minúscula, majúscula Y)

1. Vint-i-sisena lletra de l'alfabet castellà.

Alfabet castellà: a A, b B, c C, d D, e E, f F, g G, h H, i I, j J, k K, l L, m M, n N, ñ Ñ, o O, p P, q Q, r R, s S, t T, u U, v V, w W, x X, y Y, z Z
lletres modificades: á Á, é É, í Í, ó Ó, ú Ú, ü Ü; dígrafs de l’antic alfabet: ch, ll

• ye, i griega

y

1. i (conjunció copulativa)

y

1. (arcaisme) allà

• ahí, allí

• Síl·labes: 1

• Per a més informació vegeu l'entrada al Diccionario de la lengua española (23a edició, Madrid: 2014) sobre y

y ‎(minúscula, majúscula Y)

1. Vint-i-cinquena lletra de l'alfabet francès.

• ÿ

Alfabet francès: a A, b B, c C, d D, e E, f F, g G, h H, i I, j J, k K, l L, m M, n N, o O, p P, q Q, r R, s S, t T, u U, v V, w W, x X, y Y, z Z
lletres modificades: à À, â Â, æ Æ, ç Ç, è È, é É, ê Ê, ë Ë, î Î, ï Ï, ô Ô, œ Œ, ù Ù, û Û, ü Ü, ÿ Ÿ

• i grec

y

1. hi

• Pronúncia: /ɨ/

y ‎(minúscula, majúscula Y)

1. Vint-i-novena lletra de l'alfabet polonès.

Alfabet polonès: a A, ą Ą, b B, c C, ć Ć, d D, e E, ę Ę, f F, g G, h H, i I, j J, k K, l L, ł Ł, m M, n N, ń Ń, o O, ó Ó, p P, (q Q), r R, s S, ś Ś, t T, u U, (v V), w W, (x X), y Y, z Z, ź Ź, ż Ż

• igrek

y ‎(minúscula, majúscula Y)

1. Trentena lletra de l'alfabet romanès.

Alfabet romanès: a A, ă Ă, â Â, b B, c C, d D, e E, f F, g G, h H, i I, î Î, j J, k K, l L, m M, n N, o O, p P, q Q, r R, s S, ș Ș, t T, ț Ț, u U, v V, w W, x X, y Y, z Z

• igrec, i grec

• Etimologia: Procedent de la lletra ípsilon de l'alfabet grec.

y ‎(minúscula, majúscula Y)

1. Vint-i-vuitena lletra de l'alfabet turc, que representa el so /j/.

   Ex.: yahut /jahut/

• Article corresponent a la   Viquipèdia