noranta-vuitè

• Pronúncia⁽ⁱ⁾:

Oriental:	central /nuˌɾan.tə.βujˈtɛ/
	balear /noˌɾan.tə.vujˈtə/, /nuˌɾan.tə.vujˈtɛ/
Occidental:	nord-occidental /noˌɾan.ta.βujˈte/
	valencià /noˌɾan.ta.vujˈte/, /noˌɾan.ta.βwiˈte/

• Rimes: -ɛ
• Etimologia: De noranta-vuit i el sufix -è.

noranta-vuitè m. ‎(femení noranta-vuitena, plural masculí noranta-vuitens, plural femení noranta-vuitenes)

1. (ordinal) Que en l'ordre d'una sèrie ocupa la posició noranta-vuit.
2. (partitiu) De les parts d'un tot dividit noranta-vuit parts iguals.

• Se solen utilitzar xifres romanes amb valor d'ordinal darrere de noms propis i de segles, i davant d'esdeveniments periòdics.
• L'ordinal normalment va davant del substantiu. Quan es posposa, i darrere de noms propis a partir de l'onze, es pot substituir pel cardinal masculí.

• noranta-huité, en valencià

noranta-vuitè m. ‎(plural noranta-vuitens)

1. Una de les noranta-vuit parts iguals en que es divideix un tot

   un noranta-vuitè es representa 1/98

• Síl·labes: no·ran·ta·vui·tè (5)