eta

• Pronúncia⁽ⁱ⁾: oriental /ˈɛ.tə/, occidental /ˈe.ta/
• Rimes: -ɛta
• Etimologia: Del grec antic ἦτα ‎(êta).

eta f. ‎(plural etes)

1. Setena lletra de l'alfabet grec: η ‎(i) Η ‎(I).

• Síl·labes: e·ta (2)
• Anagrama: até

• Obres de referència: DIEC, GDLC, Optimot

• Etimologia: D’origen disputat, s’ha relacionat amb el llatí et.

eta

1. i

• ta

• Pronúncia⁽ⁱ⁾:

Peninsular: /ˈe.ta/

Americà: alt /ˈe.t(a)/, baix /ˈe.ta/

• Rimes: -eta
• Etimologia: Del grec antic ἦτα ‎(êta).

eta f. ‎(plural etas)

1. eta

• Síl·labes: e·ta (2)

• Pronúncia⁽ⁱ⁾: /ˈe.ta/
• Etimologia: Del sufix diminutiu -et- i la desinència adjectival -a.

eta ‎(plural etaj, acusatiu etan, plural acusatiu etajn)

1. petit

• Pronúncia⁽ⁱ⁾: /eda/, /eta/

eta • ‎(  )

1. Valor nominal monetari equivalent a la unitat de bronze.

   etaban (un eta), eterder (mig eta)

• e ‎( ) (abreviatura)

  e- (un quart d’eta), e= (mig eta)

• Sistemes de marques de valor lèxiques sobre monedes ibèriques, Joan Ferrer.