alè

• Pronúncia⁽ⁱ⁾:

Oriental:	central /əˈɫɛ/
	balear /əˈɫə/, /əˈɫɛ/
Occidental:	/aˈɫe/

• Rimes: -ɛ
• Parònim: al·lè
• Etimologia: Derivat de alenar.

alè m. ‎(plural alens)

1. Aire que surt per la boca o el nas com a conseqüència de la respiració.

   Jo què sabia d'alens que se trobaven, / de cabells que s'embullaven, / de mans i de perfums. (Antònia Font, Viure sense tu)

• alé (valencià)

En català septentrional s'usa en femení: una alè.

• Síl·labes: a·lè (2)
• Anagrama: ela ^(revers)

• Obres de referència: DIEC, DNV, GDLC, DCVB