català

• Pronúncia⁽ⁱ⁾: oriental /kə.təˈɫa/^ⓘ, occidental /ka.taˈɫa/^ⓘ
• Rimes: -a
• Etimologia: D’origen incert, paral·lel al de Catalunya, segle XII. Potser de *catelanos, metàtesi del llatí Lacetanōs, acusatiu de Lacetani ‎(«lacetans»),^[1] poble ibèric de la regió central de Catalunya i que podria relacionar-se amb la menció de Ptolomeu dels Καστελανοι ‎(Kastelanoi) o Κατελανοι ‎(Katelanoi).^[2] Vegeu més informació a Catalunya.

català m. ‎(femení catalana, plural masculí catalans, plural femení catalanes)

1. Relatiu o pertanyent a Catalunya, als seus habitants o a la llengua catalana.
2. Relatiu o pertanyent als Països Catalans o als seus habitants.

català m. ‎(plural catalans, femení catalana)

1. Natural de Catalunya.
2. Natural dels Països Catalans.

   «He pellucat una trentena de topònims marinencs que podem qualificar de genèrics, però que sonen com a més habituals per a un català de Mallorca.» (Vicenç M. Rosselló i Verger, Toponímia, geografia i cartografia, 2004, ISBN 9788437058528)

3. (masculí singular) Llengua històricament parlada a Catalunya, Andorra, País Valencià, les illes Balears, la Catalunya Nord, l'Alguer i la Franja de Ponent.
4. catalanoparlant

• (llengua) llemosí (històric, impropi), valencià (valencià), pla (menorquí)

• acatalanar
• catalanada
• catalanejar
• catalanesc
• catalanisme
• catalanista
• catalanística
• catalanitat
• catalanització
• catalanitzar
• catalano-

• Síl·labes: ca·ta·là (3)
• Anagrama: acalat

• Vegeu la Categoria:Català
• Article corresponent a la   Viquipèdia
• Obres de referència: DIEC, GDLC, Optimot