ó

ó ‎(minúscula, majúscula Ó)

1. Lletra o amb accent agut.

Alfabet català: a A, b B, c C, d D, e E, f F, g G, h H, i I, j J, k K, l L, m M, n N, o O, p P, q Q, r R, s S, t T, u U, v V, w W, x X, y Y, z Z
lletres modificades: à À, è È, é É, í Í, ï Ï, ò Ò, ó Ó, ú Ú, ü Ü, ç Ç, l·l L·L

ó ‎(minúscula, majúscula Ó)

1. Lletra o amb accent agut.

Alfabet castellà: a A, b B, c C, d D, e E, f F, g G, h H, i I, j J, k K, l L, m M, n N, ñ Ñ, o O, p P, q Q, r R, s S, t T, u U, v V, w W, x X, y Y, z Z
lletres modificades: á Á, é É, í Í, ó Ó, ú Ú, ü Ü; dígrafs de l’antic alfabet: ch, ll

ó

1. (ortografia tradicional) forma alternativa de o ‎(«conjunció disjuntiva»)

Desaconsellat en el reforma ortogràfica del 2010, és opcional quan va entre números per diferenciar del 0 (zero): 11 ó 12.

• Pronúncia: /ɔ/

ó ‎(minúscula, majúscula Ó)

1. Lletra o amb accent agut.

Alfabet gallec: a A, b B, c C, d D, e E, f F, g G, h H, i I, l L, m M, n N, ñ Ñ, o O, p P, q Q, r R, s S, t T, u U, v V, x X, z Z
lletres modificades: á Á, é É, í Í, ó Ó, ú Ú, ü Ü

ó

1. Contracció de la preposició a amb l'article o; al

• ao

ó

1. oh

• Síl·labes: 1

• Per a més informació vegeu l'entrada al Diccionario da Real Academia Galega sobre ó

ó ‎(minúscula, majúscula Ó)

1. Vint-i-unena lletra de l'alfabet polonès.

Alfabet polonès: a A, ą Ą, b B, c C, ć Ć, d D, e E, ę Ę, f F, g G, h H, i I, j J, k K, l L, ł Ł, m M, n N, ń Ń, o O, ó Ó, p P, (q Q), r R, s S, ś Ś, t T, u U, (v V), w W, (x X), y Y, z Z, ź Ź, ż Ż

• o kreskowane, u zamknięte

• Pronúncia: /o/

ó ‎(minúscula, majúscula Ó)

1. Lletra o amb accent agut.

ó m.

1. o (nom de la lletra o)

• Síl·labes: 1

• Per a més informació vegeu l'entrada al Dicionário Priberam da Língua Portuguesa sobre ó