Nothing Special   »   [go: up one dir, main page]
Viquipèdia

Tzeltal: diferència entre les revisions

Exploració interactiva de l'historial
← Edició anterior
Contingut suprimit Contingut afegit
VisualWikitext
Recuperant 1 fonts i marcant-ne 0 com a no actives.) #IABot (v2.0.8
Recuperant 2 fonts i marcant-ne 0 com a no actives.) #IABot (v2.0.9.5
 
(5 revisions intermèdies per 3 usuaris que no es mostren)
Línia 1:
{{Infotaula de llengua
|nomnadiu=''Batz'il K'op''
|altresdenominacions= Ts'eltal
Línia 7:
|regulat= [[Secretaría de Educación Pública|SEP]]
}}
El '''tzeltal''' o '''tseltal''' és una de les [[llengües maies]] parlada pels [[tzeltals]] a l'estat de [[Chiapas]], al sud-est de [[Mèxic]], als municipis d'[[Ocosingo]], [[Altamirano]], [[Huixtán]], [[Tenejapa]], [[Yajalón]], [[Chanal]], [[Sitalá]], [[Amatenango del Valle]], [[Socoltenango]], [[Villa las Rosas]], [[Chilón]], [[San Juan Cancuc]], [[San Cristóbal de las Casas]] [[Oxchuc]] i [[San Bartolome de los Llano/Venustiano Carranza]]. En aquest últim municipi es parla a les comunitats d'Aguacatenango, Marcos E. Becerra, El Puerto i Soyatitan.<ref name="diccionario">{{ref-llibre |cognom=López K'ana|nom=Josías |cognoms2=et al |títol= Diccionario multilingüe: español, tseltal, tsotsil, ch'ol, tojol-ab'al de Chiapas |url= http://books.google.cat/books?id=X0io-jSzVZkC&pg=PR12&lpg=PR12&dq=diccionario+multiling%C3%BCe+tsotsil,+tseltal&source=bl&ots=Yqw8VSjoK3&sig=eYtnYEfW_olHVSfOClaIo4VemII&hl=ca&ei=I4vATojLIeKGsAL37vDSBA&sa=X&oi=book_result&ct=result&resnum=3&ved=0CDAQ6AEwAg#v=onepage&q=diccionario%20multiling%C3%BCe%20tsotsil%2C%20tseltal&f=false |dataaccés=14 de novembre de 2011 |any=2005 | editorial=Siglo XXI editores |lloc=México |isbn=968-23-2523-4 }}</ref> També hi ha un nombre considerable de parlants de tzeltal, ja siguin immigrants o temporers, aaa les ciutats de [[Tuxtla Gutiérrez]], [[Comitán]] i [[Palenque (Chiapas)|Palenque]]. Forma, amb el [[tzotzil]], també parlat a Chiapas i del que se'n separà fa uns 1400 anys, un subgrup de la família lingüística maia. El 2010 tenia 445.856 parlants, pel que, després del castellà, és la llengua més parlada a Chiapas, i la cinquena llengua indígena més parlada arreu del país.<ref>{{ref-publicació |cognom= Buenrostro |nom=Cristina |cognom2=Meléndez |nom2=Lucero |data=1 d'agost 2009 |títol=Lenguas indígenas mexicanas |publicació= [[National Geographic (revista)|National Geographic en espanyol]] |dataaccés=14 de novembre de 2011}}</ref> Al contrari del [[ch'ol]], una de les llengües de la família cho'la-tzeltal, el tzeltal és una [[llengua ergativa]].
 
L'emissora de ràdio [[XEVFS]], que emet des de [[Las Margaritas (Chiapas)]], emet programes en tzeltal sota el patrocini de la [[Comisión Nacional para el Desarrollo de los Pueblos Indígenas|CDI]].
Línia 31:
* ''utsinel'' : acaronar, palpar
 
{| class="wikitable"
|-
! rowspan=1 |
Línia 41:
! rowspan=1 | Glotal
|-
| align="center"|
| align="center"| normal
| align="center"| implosiva
| align="center"| normal
| align="center"| ejectiva
| align="center"| normal
| align="center"| ejectiva
| align="center"| normal
| align="center"| eyectiva
| align="center"| normal
| align="center"| ejectiva
| align="center"| normal
|-
| '''Oclusives'''
| '''p''' {{IPA|[p]}}
|
| '''t''' {{IPA|[t]}}
| '''t'''' {{IPA|[t']}}
|colspan=2|
| '''k''' {{IPA|[k]}}
| '''k'''' {{IPA|[k']}}
|
|
| ''' ' ''' {{IPA|[ʔ]}}
|-
| '''Africades'''
| rowspan=1|
|
| '''tz''' {{IPA|[ʦ]}}
|'''tz' ''' {{IPA|[ʦ’]}}
|'''ch''' {{IPA|[ʧʰ]}}
| '''ch' ''' {{IPA|[ʧ’]}}
| rowspan=1|
| rowspan=1|
|
|
|
|-
| '''Fricatives'''
| colspan=2|
| colspan=2| '''s''' {{IPA|[s]}}
| colspan=2| '''x''' {{IPA|[ʃ]}}
| colspan=2|
|colspan=2| '''j''' {{IPA|[x]}}
| colspan=2| '''h''' {{IPA|[h]}}
|-
| '''Nasals'''
| colspan=2| '''m''' {{IPA|[m]}}
| colspan=2| '''n''' {{IPA|[n]}}
| colspan=2|
| colspan=2|
Línia 97:
| '''Líquides'''
| colspan=2|
| colspan=2| '''l''' {{IPA|[l]}} '''r''' {{IPA|[r]}}
| colspan=2|
| colspan=2|
Línia 106:
| colspan=2|
| colspan=2|
| colspan=2| '''y''' {{IPA|[j]}}
| colspan=2| '''w''' {{IPA|[w]}}
| colspan=2|
| colspan=2|
Línia 185:
 
== Bibliografia ==
: {{ref-llibre|autor= Robinson, Stuart P.|any= 2009|títol= Manual of Spoken Tzeltal| url = http://www.tzeltal.org/cgi-bin/stuart/tzeltal/static_page.cgi?page=download|consulta= 2014-01-03|arxiuurl= https://web.archive.org/web/20180929174119/http://tzeltal.org/cgi-bin/stuart/tzeltal/static_page.cgi?page=download|arxiudata= 2018-09-29}} {{Webarchive|url=https://web.archive.org/web/20180929174119/http://tzeltal.org/cgi-bin/stuart/tzeltal/static_page.cgi?page=download |date=2018-09-29 }}
 
== Enllaços externs ==
* Centro Estatal de Lengua, Arte y Literatura Indíagena, Chiapas, México [http://www.celali.gob.mx/index.html Página Web del CELALI] {{Webarchive|url=https://web.archive.org/web/20080220060300/http://www.celali.gob.mx/index.html |date=2008-02-20 }} {{es}}
* Centro Estatal de Lengua, Arte y Literatura Indíagena, Chiapas, México [http://www.celali.gob.mx/indextseltal.html Página Web del CELALI] {{Webarchive|url=https://web.archive.org/web/20071219015429/http://celali.gob.mx/indextseltal.html |date=2007-12-19 }} (En tzeltal)
* [http://www.tzeltal.org tzeltal.org] {{Webarchive|url=https://web.archive.org/web/20210117022442/http://www.tzeltal.org/ |date=2021-01-17 }}
 
{{Incubator|code=tzh}}
Obtingut de «https://ca.wikipedia.org/wiki/Tzeltal»